Page 1

UN GRANET DE SORRA Filosofia i kinesiologia

Cati Salas i Imma BurguĂŠs


FILOSOFIA

En l’esport de la mateixa manera que en altres àmbits de la vida, es produeixen situacions que mereixen una valoració crítica per parts dels alumnes. El món esportiu és conegut pels alumnes ja que molts d’ells practiquen algun esport i segurament es generen situacions semblants entre ells, que mereixen ser comentades. Per altra banda, també val la pena plantejar-se si tot el ressò mediàtic de l’esport, el que fan els mitjans de comunicació, influeix en la pràctica esportiva a l’escola i també el que es fa a l’àmbit local, a nivell de poble. La reflexió que es dugui a terme amb aquesta activitat ha de permetre als alumnes comprendre que la pràctica esportiva és compatible amb el respecte de les idees i els sentiments dels companys, mantenint, en general, una actitud de civisme i esportivitat. És doncs important identificar, quines són les conductes que porten a un joc net i quines són de joc brut; reflexionar sobre l’esport professional cercant similituds i diferències amb el jocs que els mateixos alumnes realitzen; sobre les pròpies conductes; el treball en equip amb els companys per arribar junts als objectius desitjats, etc.

Quins exemples d’esportivitat coneixem?

-

Què en penseu d’aquest? Comenteu la imatge.


El Punt Avui - Notícies

I l'esportivitat? OPINIÓ 13/04/10 02:00

Divendres passat vaig acompanyar el meu germà petit a un partit escolar, de categoria aleví, entre els col·legis Gravi i Proa. Durant el recorregut d'anada, li comentava la importància de respectar tots els que participen en el joc, es guanyi o es perdi. Aquests valors que jo intentava inculcar al meu germà van entrar en contradicció amb l'actitud que, sorprenentment, va adoptar l'àrbitre del partit cap a alguns espectadors de l'equip visitant. Quan un d'ells va protestar a l'àrbitre una decisió, d’una manera més que correcta, aquest va contestar, amb certa supèrbia i alçant el cap vers l'espectador: «Creus que és molt fàcil? Tu ets molt llest.» Després d'aquest petit incident, l'arbitratge va tendir clarament cap a l'equip local i Gravi va sortir derrotada (2-1). Però el resultat va ser intranscendent. Al final del partit els nois, de només 11 anys, estaven abatuts i impotents. Intentàvem consolar-los però el mal estava fet. Més enllà del resultat i de la dubtosa professionalitat del col·legiat, de què ens serveix inculcar valors com l'esportivitat o el joc net, quan els que han de vetllar pel compliment de les normes no les respecten ni en les categories infantils?.

CARLOS ALMÉCIJA SALVIA. BARCELONA ALMÉCIJA SALVIA.


Analitzem aquesta notícia i veiem una de les situacions que es produeixen en un camp, en aquest cas de futbol. Si ens endinsem en la reflexió amb els alumnes, podem tenir en compte diferents aspectes:

En primer lloc, quin és el rol de cadascuna de les persones que es troben en un camp de futbol: els jugadors, l’àrbitre, l’entrenador, els pares…

ROLS I RESPONSABILITATS EN

UN PARTIT (BÀSQUET, FUTBOL, HOQUEI)

1. JUGADORS

2. ENTRENADOR

3. ÀRBITRE

4. PARES

5. ESPECTADORS

D’acord amb els rols i les responsabilitats escrites anteriorment analitzarem l’actitud de l’àrbitre en la notícia del diari el Punt quan desafortunadament respon de males maneres, a un espectador que li discuteix una decisió arbitral. També ens fixarem en l’actitud de l’espectador del partit. -

Ha de deixar-se influenciar un àrbitre de l’opinió d’un espectador?

-

Ha de qüestionar un espectador les decisions preses per l’àrbitre en un partit? En cas afirmatiu, ha d’expressar-les cridant des de les grades? Com considereu aquesta acció: lleu, mig, greu... (cadascú pot tenir una consideració diferent del mateix assumpte i és interessant conèixer com ho valoren els diferents alumnes).

-


Identifiquem que vol dir per a cadascun de nosaltres el concepte de “joc net i joc brut”, posem exemples i intentem arribar a un acord. Podem fer-nos preguntes com:

-

Fer joc brut vol dir sempre, no respectar les normes?

-

Aquest tipus de joc és sempre intencionat? O a vegades s’escapa?

-

Què no faríeu mai vosaltres a un jugador que és company vostre? I a un jugador contrari?

-

Quins exemples d’esportivitat coneixem?

Reflexionarem també, sobre el grau de gravetat que per a cadascú signifiquen les accions que van sorgint de la conversa i podrem comprovar el que cada alumne/a està disposat/da a tolerar de les accions de les altres persones i el que li agrada que li tolerin a ell.

Per altra banda, si admetem que l’espectador en aquell moment expressava el seu desacord davant d’una decisió arbitral, podem entendre que estava en el seu dret però potser la forma no ha estat correcta. D’aquí podem preguntar-nos: -

Podem formular una queixa sempre que estiguem en desacord amb alguna cosa?

-

Creieu que hi ha diferents tipus de queixes en l’esport?

-

Pot ser que a vegades només la comentem per a nosaltres i les persones que ens envolten i prou?

-

Si volem anar més enllà i que la nostra queixa arribi a més persones, com ho podem fer? Quins canals tenim? (fer-ho arribar a un membre de la Junta Directiva en el cas dels socis, expressar-la per escrit, parlar amb l’entrenador...).

-

Expressar una queixa ha de ser motiu de violència o d’un comportament inadequat?


KINESIOLOGIA Moltes vegades al llarg del curs ens trobem amb rivalitats i discussions entre els nostres alumnes, sobre tot quan són al pati. En algunes ocasions podem abordar el problema just quan està passant però d’altres ja s’ha produït i ens arriben enfadats, per no parlar de ràbia, ressentiment i impotència davant la situació que ha succeït. Tots volen parlar a l’hora i s’acusen mútuament de l’origen de la baralla, per tant, en aquest moment és difícil poder raonar amb ells. Primer de tot hem de posar una mica de pau entre les parts implicades perquè ni tan sols entenem el que ens diuen cridant i, arribat a aquest punt, les normes han de ser clares i precises: 1.- Cadascú d'ells/es ha de seure en una cadira. 2.- Han de respirar profundament fent servir la respiració abdominal. 3.- Acabem amb la flexió del peu. Una vegada hem fet aquest protocol ja estem llestos per poder parlar més tranquil·lament, ja que amb aquest espai de temps hem trencat la línia que estava seguint aquella situació i hem ajudat a distanciar-los una mica del problema amb els dos exercicis de kinesiologia. Les primeres vegades poden, fins i tot, rebutjar la proposta però si es fa de manera habitual, quan sorgeix un problema d’aquest tipus comencen a familiaritzar-se amb aquesta tècnica i posar-la en pràctica quan és necessari. Cal dir que hi ha un hàbit de treball amb diferents exercicis de kinesiologia i habitualment es diu per a què serveix cadascú d’ells.

FLEXIÓ DEL PEU

Moviment: Asseguts/des posem el peu damunt del genoll oposat, agafem els extrems del múscul del panxell amb les puntes dels dits, darrere del genoll i damunt del turmell, fent massatges des d’un extrem fins l’altre per relaxar els tendons i els músculs fins que els notem tous. A la mateixa vegada anem flexionant el peu amunt i avall.

Activa el cervell per a: - Integració de les parts anterior i posterior del cervell. - L’expressió oral i habilitats per al llenguatge. - Millora la postura incorporada i relaxada.


- Desbloqueig dels genolls. - Augmenta el temps de l’atenció i la capacitat de comunicació i resposta. - Millora el comportament social.

Afavoreix - Comprensió lectora. - Escriptura creativa. - Assoliment de les tasques a realitzar.

RESPIRACIÓ ABDOMINAL Moviment: - Col·loquem les mans damunt de la panxa. - A continuació inflem la panxa a poc a poc (les mans s’han de moure amb el moviment de l’abdomen). - Retenim una mica l’aire i l’expulsem a poc a poc (3 segons en cada fase). L’actitud ha de ser relaxada i tranquil·la. Es pot repetir tres vegades i podem allargar el temps d’inhalació i exhalació quan tinguem més pràctica (4 o 5 segons). Més endavant es pot afegir qualsevol tipus de visualització adient: ens omplim d’un determinat color, ens buidem de la tristor, de l’enuig, de la ràbia, etc. i ens omplim d’altres “situacions” agradables. La respiració abdominal, per la seva transcendència, acompanya tots els exercicis de kinesiologia perquè oxigena i facilita l’activitat cerebral. Activa el cervell per a: - L’ habilitat per creuar la línia central. - La concentració. - La relaxació del sistema nerviós central. - La millora de la inflexió i l’expressió vocal. - L’augment del nivell d’energia. - La respiració amb el diafragma.

Afavoreix - La lectura (codificació i descodificació). - Parla rítmica i bona expressió per a la lectura en veu alta. - Enfocament i atenció.


Flexi贸 de peu

Respiraci贸 abdominal

Un granet de sorra  

filosofia i kinesiologia educativa

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you