"Entre tots" número 76

76

gener - març 2021

Actualitat

Parlem-ne

Parlem-hi

El doctor Jesús Ezquerra, nou director gerent de l’Hospital Sagrat Cor

Més de dos anys de funcionament del Grup de Solidaritat de l’Hospital Sagrat Cor

Entrevista a José María Peña, director gerent de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Sumari

03

22

30

Editorial

Investigació

Entorn

04

32

Actualitat Sagrat Cor

FIDMAG Germanes Hospitalàries rep el Premi Vila Saborit a la millor publicació de 2019

18

24

33

Parlem-ne

Actualitat Hospitalàries

Es jubila

Més de dos anys de funcionament del Grup de Solidaritat de l’Hospital Sagrat Cor

26

34

Parlem-hi

25 anys amb nosaltres

José María Peña: “Tenemos profesionales con una gran vocación y muy valientes”

2

De tot cor

35 Entre records

Entre tots | Editorial

Editorial

Crèdits Entre tots Hospital Sagrat Cor Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital.hsagratcor@hospitalarias.es Consell de redacció Rosa Almiñana Jesús Ezquerra Carlos Franquelo Gloria López Xavier Reig Josep Tristany Secretària Mª Isabel Rivera Han col·laborat Roger Ballescà Montserrat Escobet Jesús Ezquerra FIDMAG Carlos Franquelo Pilar Herrero José Antonio Larraz Gloria López Loli Miguel Esther Romaguera Fotografia de portada Hospital Sagrat Cor Disseny i edició Mapa Media mapa-media.com

La redacció d’Entre tots no es responsabilitza de les opinions expressades als articles publicats

Jesús Ezquerra Director gerent

José María Peña ha estat director gerent de l’Hospital Sagrat Cor durant 30 anys. El mes de març va deixar el càrrec per jubilació, després de dedicar més de la meitat de la seva vida a aquesta Institució. Com van ser els seus inicis a l’Hospital o quins assumptes li hagués agradat deixar tancats són algunes de les preguntes que respon ell mateix a l’entrevista central d’aquest Entre tots.

El seu compromís amb els valors de Germanes Hospitalàries, i la seva lleialtat i preocupació perquè els pacients rebin la millor atenció són dos dels trets destacats del projecte vital de José María Peña, que va ser l’Hospital Sagrat Cor

El seu compromís amb els valors de Germanes Hospitalàries, i la seva lleialtat i preocupació perquè els pacients rebin la millor atenció possible són dos dels trets que destacaria del seu projecte vital, que va ser l’Hospital Sagrat Cor.

Al llarg de tots aquests anys al capdavant de la Institució, José María Peña ha viscut de primera mà importants transformacions, com la reordenació dels espais en unitats, la conversió en un centre mixt o el desplegament de la psiquiatria comunitària.

Tal i com recorda en el Parlem-hi, “L’Hospital ha sabut adaptar-se als canvis de l’entorn immediat i donar a la societat, en cada moment, allò que necessita”. També destaca que, durant la pandèmia del coronavirus, el personal sanitari ha demostrat la seva “gran vocació i valentia” i, gràcies a això, s’ha pogut fer front a la difícil situació d’emergència sanitària.

L’Hospital Sagrat Cor és un projecte que està molt consolidat. El meu encàrrec és fer-lo evolucionar per seguir creixent i millorant. És un repte que m’il·lusiona i que estic segur que aconseguirem entre tots ja que, tal i com remarca José María Peña en l’entrevista, “la nostra institució és fruit de l’esforç de moltes persones”.

3

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Actualitat Sagrat Cor

El doctor Jesús Ezquerra, nou director gerent de l’Hospital Sagrat Cor Redacció. L’Hospital Sagrat Cor de Martorell compta, des de l’1 de març, amb nou director gerent, el doctor Jesús Ezquerra, que relleva en el càrrec a José María Peña, que ha estat 30 anys al capdavant de l’Organització i que deixa la gerència per jubilació.

El Dr. Ezquerra, qui també exerceix de director gerent de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, afronta aquesta nova etapa amb molta il·lusió. “És un honor per a mi i, també, un repte, assumir la gestió d’una institució de referència en l’àmbit de la salut mental com és l’Hospital Sagrat Cor, la qual faré tot el possible per seguir fent créixer”, assenyala. “Comptem amb un Pla Director d’obres molt ambiciós, que anirem desenvolupant els propers anys, i el qual ens permetrà millorar les condicions d’atenció d’alguns pacients i poder assolir noves línies de servei”, assegura. “Tenim un llarg camí per endavant i espero poder comptar amb el suport inestimable de tots els col·laboradors i col·laboradores”.

Adaptació gradual dels serveis de l’Hospital a la pandèmia C. Franquelo. Anem cap a la quarta? Les diferents onades, els rebrots epidèmics… s’han anat succeint durant aquest any sense pràcticament deixar temps per recuperar-se.

Malgrat tot, sembla ser que els propers mesos, si el ritme de vacunació és el previst i som capaços de mantenir les necessàries mesures de seguretat, retornarem a una certa “normalitat”.

Com ja s’ha comentat en aquestes pàgines anteriorment, l’Hospital ha anat adaptant-se a cada fase epidemiològica intentant combinar l’atenció habitual als pacients amb l’activitat derivada de l’atenció als pacients afectats de coronavirus. Tot això, prenent les mesures de seguretat necessàries per evitar contagis als pacients, les seves famílies i els professionals.

De totes les adaptacions que s’han anat fent al llarg d’aquest període per tal de donar resposta a la situació, potser les més significatives han estat la transformació de la Unitat de Patologia Dual en una Unitat Covid de salut mental territorial i el tancament temporal dels hospitals de dia sociosanitaris de Martorell i Sant Feliu de Llobregat.

4

Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

En el cas de la Unitat de Patologia Dual, s’ha iniciat la seva reobertura parcial, sectoritzant-la per tal de mantenir unes habitacions d’aïllament Covid de salut mental i organitzant un sector dedicat a l’atenció de pacients duals.

Pel que fa als hospitals de dia sociosanitaris, un entorn especialment vulnerable degut a la fragilitat dels pacients atesos i a les característiques del mateix servei amb entrades i sortides contínues dels usuaris, s’ha estat especialment prudent a l’hora de tornar a posar-los en marxa. Aquests serveis també es reobriran durant el mes d’abril de manera progressiva i parcial fins que la situació epidemiològica i la vacunació dels usuaris permeti tornar a la situació prèvia a la pandèmia.

L’Hospital ha anat adaptant-se a cada fase epidemiològica intentant combinar l’atenció habitual als pacients amb l’activitat derivada de l’atenció als pacients afectats de coronavirus

També cal destacar la reconstitució de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica a la seva ubicació habitual a la Clínica Sociosanitària 1. D’aquesta manera, s’ha recuperat l’especificitat del Centre pel que fa al tractament del pacient psicogeriàtric en situació de descompensació aguda, oferint-li un entorn més adaptat a les seves necessitats.

L’Hospital Sagrat Cor està donant passos cap a la nova normalitat amb l’esperança que la vacunació en els propers mesos permeti retornar als nivells d’activitat i de qualitat assistencial que els pacients es mereixen.

Hospital de Dia Sociosanitari de Sant Feliu de Llobregat.

5

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Usuaris i professionals de l’SRC del Berguedà realitzen xerrades a instituts per trencar l’estigma en salut mental M. Escobet. Enguany, ja fa 12 anys que usuaris i professionals del Servei de Rehabilitació Comunitària del Berguedà van a l’institut d’Artés a parlar sobre l’estigma en salut mental, amb la particularitat que, aquest any, les xerrades s’han hagut de fer on-line a causa de la pandèmia de la Covid-19.

Hi ha el convenciment que es va avançant, a pas de formiga, per tal que les persones amb trastorns mentals no sentin a la seva pell el rebuig d’una societat que els fa ciutadans de tercera

Des que es va iniciar l’activitat, l’usuari ha estat un element indiscutible. Han estat ells i les seves històries de vida les protagonistes de les xerrades. Any rere any, han arribat a molts alumnes, que s’han prestat a escoltar-los, per tal de guanyar terreny a l’estigma. Aquestes sessions sempre s’han realitzat a alumnes de primer de batxillerat de l’institut d’Artés.

La valoració duta a terme per tots els agents implicats (mestres, alumnes, usuaris i professionals de l’SRC) ha estat molt favorable i enriquidora. Hi ha el convenciment que es va avançant, a pas de formiga, per tal que les persones amb trastorns mentals no sentin a la seva pell el rebuig d’una societat que els fa ciutadans de tercera.

Aquest mes de febrer, s’ha ampliat la xerrada a un institut del Bages (Navàs), responent a la seva petició feta per realitzar una sessió a alumnes que estan cursant Integració Social per a l’assignatura que tracta sobre trastorns mentals. Aquesta es va dur a terme el 3 de març i hi van participar dos usuaris i una professional de l’SRC. Vertaderament, ha estat un repte per a tothom. El fet de fer-ho on-line ha suposat un nou marc de treball que no s’havia explorat fins al moment. Val a dir que ha estat un èxit i, en termes generals, ha estat molt ben valorat per part de tots els agents implicats.

6

L’any 2008 es va crear el Pla Comarcal Antiestigma, juntament amb l’associació Obertament i sota el paraigües de la Comissió de Salut Mental (integrada per Germanes Hospitalàries, Consell Comarcal, CSMIJ, Fundació Horitzó del Berguedà, ASFAM i Plataforma Solidària de primera persona). El pla està format per un representant de les Germanes Hospitalàries, del Consell Comarcal del Berguedà, la Fundació Horitzó del Berguedà, ASFAM i Plataforma Solidària (Primera Persona). L’objectiu principal que ha marcat totes les accions de la Comissió de Salut Mental, en el marc d’aquest pla, ha estat arribar a tots el joves dels instituts del Berguedà, per tal de desmitificar l’estigma que pateixen les persones que tenen trastorns mentals, abordant el tema des d’una òptica optimista i positiva, i amb la mirada en la recuperació sempre present.

La 3ª edición de Psiquiatría Geriátrica cuenta con una importante participación de profesionales del Hospital Sagrat Cor M. Sánchez. Durante el mes de marzo vio la luz la tercera edición del libro Psiquiatría Geriátrica, que cuenta con una importante participación de profesionales del Hospital Sagrat Cor. Esta publicación es el texto de referencia en lengua española sobre esta especialidad.

Las ediciones anteriores tuvieron una gran acogida y fueron ampliamente difundidas entre los profesionales interesados en este campo, tanto en España como en Latinoamérica.

La presente edición cuenta con la dirección editorial del doctor Luis Fernando Agüera, de Madrid; el Dr. Manuel Martín, de Pamplona, y el doctor Manel Sánchez, de Martorell, los dos últimos pertenecientes a las Hermanas Hospitalarias y, todos ellos, con dilatadas trayectorias profesionales vinculadas a la Psiquiatría Geriátrica.

Entre los numerosos autores de esta edición, de diferentes instituciones españolas, se han incluido por primera vez autores de Latinoamérica, sumando nuevas y variadas experiencias científicas. En el texto también se incluyen capítulos a cargo de varios profesionales del Sagrat Cor, como el doctor. Manel Sánchez (Trastorno bipolar en el anciano, Uso de euLa destacada participación timizantes en la edad avanzada), Francesca Amores de profesionales del (Psicología del envejecimiento normal) y del doctor Santiago Bernades, con un capítulo de nueva incorpoHospital Sagrat Cor supone ración (Atención psicogeriátrica en el final de la vida). una satisfacción añadida a Esta destacada participación de profesionales del la realidad de esta nueva Hospital supone una satisfacción añadida a la realidad de esta nueva edición. edición En definitiva, se trata de una novedad editorial que ha precisado de un arduo trabajo de construcción de más de tres años y que, en este momento, ya es una realidad a la disposición de los profesionales de la salud mental y de la geriatría interesados en la atención a los trastornos mentales de las personas de edad avanzada.

7

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Proceso de vacunación contra la Covid-19 en el Hospital Sagrat Cor P. Herrero. El pasado 19 de marzo de 2021 finalizó el proceso de vacunación inicial contra la Covid-19, dirigida a los profesionales, que comenzó el 15 de enero de este mismo año. Durante estos tres meses, el equipo de enfermería del Hospital Sagrat Cor ha estado trabajando conjuntamente con la Dirección de Atención Primaria del Institut Català de la Salut y, muy directamente, con el equipo de vacunación de los servicios de atención primaria de Martorell.

La vacuna recibida en el Centro, la de Pfizer BioNTech, precisa de dos dosis que han de tener un decalaje de entre 21 y 41 días. La dificultad de transporte y de preparación de esta vacuna ha marcado toda la campaña y el equipo de enfermeras de primaria desplazado al Hospital Sagrat Cor ha tenido que seguir un procedimiento de transporte, preparación y administración muy riguroso. Por parte del Centro, dada la escasez de vacunas, se han seguido escrupulosamente las indicaciones del Servei Català de la Salut en cuanto a la priorización de los grupos de vacunación, incluso se ha podido realizar una segunda vacunación para aquellos profesionales que no lo hicieron en primera instancia.

Los centros comunitarios de Berga y Vilafranca/Vilanova se han podido vacunar a través de la atención primaria de su zona y no han precisado acudir al Hospital. El 19 de febrero se inició el mismo

8

Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

proceso destinado a los pacientes de media y larga estancia tanto del Área Sociosanitaria como de Salud Mental, que finalizó el 12 de marzo. Finalmente, el 80 % y el 97 % de los pacientes de media y larga estancia ha completado el proceso de vacunación.

El equipo de Enfermería del Hospital Sagrat Cor quiere agradecer a Mercè Miranda, coordinadora de vacunación de Martorell, y a todo su equipo de enfermeras, el tiempo y la dedicación hacia los profesionales y pacientes del Centro durante estos tres meses.

La dificultad de transporte y de preparación de esta vacuna ha marcado toda la campaña y el equipo de enfermeras de primaria desplazado al Hospital Sagrat Cor ha tenido que seguir un procedimiento de transporte, preparación y administración muy riguroso

Los últimos datos ofrecidos por la doctora Carmen Cabezas del Servei Català de la Salut demuestran que la vacunación ha disminuido la mortalidad, los ingresos hospitalarios y la gravedad de los afectados por Covid-19. La vacunación de la población general es la esperanza para combatir esta situación de crisis sanitaria y social.

Diferentes momentos de la campaña de vacunación.

9

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Plan de Gestión Anual 2021

l Camino a hospital de futuro

021

o 2018-2

ratégic Plan Est del 2018 Martorell,

mayo

ANUAL GESTIÓN PLAN de T COR L SAGRA HOSPITA ll re to Mar AÑO 2021

J. Ezquerra i C. Franquelo. Estamos a principios de año y, como es habitual en esta época, debemos empezar a desplegar las acciones planificadas con el fin de alcanzar los objetivos que nos hemos propuesto. El plan de gestión anual (PGA) no es más que la hoja de ruta a seguir. Esta hoja se enmarca dentro del plan estratégico del Centro y está alineada con las directrices del Departament de Salut y de nuestra Institución.

El documento está estructurado en una serie de apartados que, esencialmente, son los siguientes: ●● Evaluación del PGA anterior. En qué grado hemos cumplido los objetivos y las previsiones que habíamos establecido. ●● Diagnóstico estratégico. Cuáles son nuestras fortalezas y debilidades como organización, y cuáles, las oportunidades y amenazas que nos vienen de fuera (DAFO). ●● Programación de objetivos. Es el núcleo duro del documento, ya que establece los objetivos a alcanzar en los diferentes ámbitos de la Organización y las acciones específicas que hay que llevar a cabo para conseguir cada objetivo. ●● Actividad asistencial y no asistencial. En base a la actividad que tenemos concertada, hacemos una previsión de su consecución. Asimismo, planificamos todas aquellas actividades que, en el ámbito de la calidad asistencial, la docencia, la investigación y la bioética vamos a desarrollar durante el año. ●● Recursos Humanos. Para llevar a cabo el plan establecido son esenciales nuestros profesionales. El documento recoge la distribución de los diferentes perfiles profesionales que forman nuestra plantilla y hace una breve exposición del plan de formación general del año. ●● Presupuesto de ingresos, gastos e inversiones. Las acciones a desarrollar nos proporcionarán unos ingresos que nos servirán para cubrir los gastos derivados de nuestra actividad y para afrontar las inversiones necesarias para procurar unas estructuras adecuadas para nuestros pacientes y profesionales.

10

Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

Para el año 2021 nuestro PGA se plantea 40 objetivos distribuidos por áreas de la siguiente manera: núm OBJ.

ÁREA > SUBÁREA

OBJETIVO OPERATIVO

JUSTIFICACIÓN DE LA RELEVANCIA

Objetivo 1

ASISTENCIAL

Desarrollar la estrategia de hospital de futuro en el ámbito de salud mental y sociosanitario

Necesidad de proyectar nuestro hospital hacia el futuro teniendo en cuenta las demandas de nuestra población de referencia, las exigencias de la administración sanitaria, la sostenibilidad económica del centro, y la Misión y modelo asistencial de nuestra Institución.

Objetivo 2

ASISTENCIAL

Implantar las nuevas acciones del Servei Català de la Salut en nuestro centro

El CatSalut va a desplegar nuevas acciones en el ámbito de la salud mental y sociosanitario.

Algunas de ellas, de tipo coyuntural y otras se consolidarán.

Objetivo 3

ORGANIZACIÓN

Revisar el plan de contingencia Covid

Es fundamental tener planificadas las acciones en caso de rebrote y desescalada en todos los ámbitos organizativos.

Objetivo 4

ASISTENCIAL

Consolidar la vertebración organizativa del centro a nivel asistencial

Es muy importante para conseguir los objetivos de la Misión, consolidar una estructura de mandos intermedios asistenciales y unos mecanismos operativos de coordinación.

Objetivo 5

ASISTENCIAL

Desarrollar un programa de atención comunitaria a los pacientes con adicciones comportamentales

Las adicciones comportamentales se están convirtiendo en un problema de salud pública de primera magnitud. Este programa pretende mejorar la capacitación de nuestros dispositivos de atención comunitaria en salud mental para hacer frente a este reto.

Objetivo 6

ASISTENCIAL

Desplegar un modelo de atención mediante teleasistencia

Las restricciones al acceso de los pacientes y familias durante la crisis pandémica han impulsado la atención no presencial a los mismos.

Objetivo 7

ORGANIZACIÓN

Avanzar en el despliegue del plan director de obras del centro

Necesidad de concluir la fase 1.1 y la fase 1.2 del Plan Director de Obras según calendario establecido.

Objetivo 8

ASISTENCIAL

Mejorar la atención en la unidad de subagudos de salud mental

Se trata de potenciar el trabajo multidisciplinario con el paciente a través de un proyecto terapéutico individualizado.

Objetivo 9

ASISTENCIAL

Participar en el despliegue del modelo de atención a la complejidad en salud mental

El CatSalut está desarrollando un modelo de atención a los casos complejos de salud mental con una visión transversal e integradora.

Objetivo 10

ASISTENCIAL

Consolidar y desarrollar el modelo de atención en daño cerebral

Se trata de potenciar una de las líneas asistenciales de la Institución a partir de la experiencia de la Red Menni de Daño Cerebral.

Objetivo 11

ASISTENCIAL > BIOÉTICA

Desarrollar y potenciar la reflexión bioética en los centros integrada en la actividad asistencial

La atención a nuestros pacientes y familias pasa por tener una visión integral de los casos donde los aspectos ligados a los valores y los conflictos éticos deben ser abordados. La formación en bioética y, por tanto, la incorporación de los valores a nuestra actuación profesional es una cuestión esencial e identitaria.

Objetivo 12

ASISTENCIAL

Fomentar el I+D+I en el ámbito asistencial

Potenciar la investigación clínica como herramienta imprescindible para mejorar el tratamiento y los cuidados que ofrecemos a nuestros pacientes.

11

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

núm OBJ.

ÁREA > SUBÁREA

OBJETIVO OPERATIVO

JUSTIFICACIÓN DE LA RELEVANCIA

Objetivo 13

ORGANIZACIÓN > SISTEMAS

Despliegue 0365: teams sharepoint y onedrive

Implantación y despliegue de herramientas en el ámbito de soporte a procesos transversales.

Objetivo 14

ORGANIZACIÓN > SISTEMAS

Evolucionar y desplegar las políticas de seguridad de la información en Provincia y centros de la institución de acuerdo a la legislación y normativa vigente

Necesidad surgida de la auditoría de ciberseguridad.

Objetivo 15

ASISTENCIAL > CALIDAD

Contribuir desde el ámbito local a las iniciativas provinciales de calidad

Compartir experiencias en el ámbito de la calidad y buscar sinergias entre los diferentes centros.

Objetivo 16

ECO-FIN

Planificación y promoción de acciones para la recuperación de costes (directos, indirectos y de puesta a disposición) e inversiones (de adaptación de espacios/ infraestructuras por medidas sanitarias y de seguridad, equipamiento técnicosanitario, etc.), necesarios e incurridos en el tratamiento de pacientes como consecuencia de la crisis sanitaria del Covid-19

Posibles quebrantos como consecuencia del Covid-19.

Objetivo 17

ECO-FIN

Redefinición del plan director de obras a medio y largo plazo

Actualizar la planificación de las inversiones del centro que impactarán de diferente manera en las diferentes áreas.

Objetivo 18

ECO-FIN > SERVICIOS GENERALES

Participar en el desarrollo y revitalización de procesos de servicios generales

Aprovechamiento de sinergias con otros centros de la Provincia, y optimizar los recursos y las acciones desarrolladas por Servicios Generales.

Objetivo 19

ASISTENCIAL > CALIDAD

Desarrollar el programa de seguridad clínica

La seguridad del paciente es un principio fundamental. Es necesario prevenir el grado de peligrosidad inherente al proceso asistencial.

Objetivo 20

ASISTENCIAL > CALIDAD

Potenciar la metodología lean: trabajo por procesos y proyectos específicos

La metodología Lean permite la mejora de los procesos implicando a todos los profesionales y obteniendo resultados eficientes.

Objetivo 21

ASISTENCIAL > CALIDAD

Participar y potenciar la colaboración en el trabajo desde el punto de vista provincial (comisiones)

Compartir experiencias, realizar benchmarking y colaborar con otros centros para crecer como organización.

Objetivo 22

ASISTENCIAL > CALIDAD

Sistemática de auditoría de historia clinica

La historia clínica es la herramienta fundamental para la comunicación de los diferentes profesionales sobre el estado clínico de los usuarios.

Objetivo 23

IDENTIDAD > SOLIDARIDAD

Fomentar la responsabilidad social corporativa y la solidaridad

Nuestra institución de iglesia tiene un compromiso con la población que atiende y el deber de promover el desarrollo humano.

Objetivo 24

ASISTENCIAL > SISTEMAS

Implantar herramientas informáticas de soporte de los procesos asistenciales

Es imprescindible desarrollar programas de apoyo que permitan obtener datos para el seguimiento de indicadores de resultados.

Objetivo 25

PERSONAS

Gestión del talento

Garantizar la incorporación del talento que la Institución precisa para su Misión, mejorando las políticas de reclutamiento y selección.

Objetivo 26

PERSONAS

Mejorar la comunicación interna

Contribuir desde el área de personas a mejorar la satisfacción de colaboradores y la comunicación interna.

12

Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

núm OBJ.

ÁREA > SUBÁREA

OBJETIVO OPERATIVO

JUSTIFICACIÓN DE LA RELEVANCIA

Objetivo 27

PERSONAS

Evaluación del desempeño

Realizar un adecuado seguimiento del desempeño de los colaboradores para evaluar su adecuación al perfil exigido por la Institución.

Objetivo 28

PERSONAS

Plan de formación anual

Planificar y ejecutar acciones de formación y desarrollo de las competencias requeridas para asegurar la adaptación del colaborador al estilo hospitalario y para una mejora del desempeño de su trabajo.

Objetivo 29

PERSONAS

Negociación colectiva

Impulsar la capacidad de Negociación Colectiva de la Institución.

Objetivo 30

PERSONAS

Cumplimiento normativo de prevención de riesgos laborales

Contribuir desde el área de prevención para dotar a los colaboradores de Espacios y Sistemas de Trabajo Seguros y Saludables.

Objetivo 31

IDENTIDAD

Consolidar el área de comunicación

Consolidar la estructura local del área de comunicación.

Objetivo 32

PERSONAS

Consolidación y evolución en el SI de personas

Consolidación y evolución del SI de personas (Meta4), de acuerdo a los requerimientos del área.

Objetivo 33

PERSONAS

Integrar el proceso de revisión y asignación de profesionales a estructuras mínimas de gasto/actividad

Consolidar con los mandos intermedios el proceso de revisión de asignación de los profesionales a la estructura de centros de coste y de los programas del CatSalut.

Objetivo 34

ORGANIZACIÓN > JURÍDICO

Impulsar la adaptación de las normas del centro a la nueva normativa de la provincia en relación al legal compliance

El actual proceso de unificación provincial requiere la adaptación de la operativa de los centros a la nueva realidad.

Objetivo 35

ORGANIZACIÓN

Elaborar e implantar el documento de procedimientos generales adaptado al centro

Necesidad de integración a las dinámicas provinciales.

Objetivo 36

IDENTIDAD

Marco de identidad

Fomentar la identidad hospitalaria a través de la formación en MII para todos los niveles de la Institución.

Objetivo 37

IDENTIDAD > PAER

Desarrollar una cartera de servicios PAER integrada en la programación asistencial del centro

Necesidad de actividades PAER integradas en las programaciones de las unidades.

Objetivo 38

IDENTIDAD > VOLUNTARIADO

Evaluar el grado de satisfacción de los voluntarios

Totalmente relevante en 2021, teniendo en cuenta lo acaecido en 2020.

Objetivo 39

IDENTIDAD > RSC

Elaborar una estrategia de responsabilidad social corporativa

La estrategia local de responsabilidad social corporativa, basada en nuestra identidad, debe diferenciarnos de otras entidades del sector.

Objetivo 40

ORGANIZACIÓN

Elaborar un enfoque de implantación de un sistema de gestión de la innovación

Estructurar, organizar y sistematizar actividades de innovación.

Como recoge nuestra Misión, la razón de ser de Sagrat Cor es prestar servicios de promoción, prevención, atención y reinserción social a la población de referencia asignada en la red asistencial pública de Catalunya, en los ámbitos de salud mental y sociosanitario y de servicios sociales, con especial dedicación a los colectivos más necesitados y con mayor riesgo de exclusión social y a los disminuidos físicos y psíquicos. En este marco debemos asentar nuestra estrategia como organización y basar nuestros planes anuales de gestión.

13

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Resum de l’activitat assistencial el 2020 C. Franquelo. Com no podria ser d’una altra manera, l’activitat assistencial el 2020 a l’Hospital Sagrat Cor s’ha vist afectada per la situació de pandèmia, especialment, l’Àrea Sociosanitària.

Durant tot aquest període, com ja es va comentar en un article anterior, s’ha estat treballant en un doble vessant. D’una banda, prenent totes les mesures necessàries per garantir la seguretat dels usuaris, famílies i professionals i, de l’altra, garantint l’atenció sanitària als pacients, és a dir, realitzant l’activitat que l’Hospital té encomanada. Fer front a aquests dos eixos no és fàcil i contínuament cal anar replantejant el grau d’obertura o d’intensitat d’algunes de les activitats assistencials en contínua dialèctica amb les necessitats de seguretat per dur-les a terme. Aspectes com l’obertura de serveis o la possibilitat de realitzar-hi certes activitats o programes, la utilització d’espais comuns per als pacients, el règim de visites de les famílies, les sortides terapèutiques i permisos, l’actualització dels protocols Covid, entre altres, han estat i estan en constant revisió.

Ha calgut reconvertir temporalment alguns serveis com la Unitat de Patologia Dual (UPD) en Unitat Covid de salut mental del territori. Aquesta unitat d’aïllament ha servit tant per fer el cribratge dels nous ingressos com per atendre els pacients de les unitats de salut mental del Centre amb sospita d’infecció per coronavirus.

A continuació es presenta un resum de les dades més significatives d’activitat de les diferents línies de servei: Activitat d’atenció a pacients afectats pel coronavirus Durant el 2020 s’han donat 387 altes Covid. La majoria, naturalment, a l’Àrea Sociosanitària, amb 355 altes, i 32 a les unitats de salut mental.

Activitat d’internament de salut mental S’ha arribat a realitzar l’activitat contractada a les unitats d’aguts i subaguts malgrat el descens puntual dels internaments al període mes àlgid de la pandèmia, a la primera onada. Les unitats de rehabilitació en salut mental han experimentat una lleugera davallada en la seva activitat pel fet d’anar treballant progressivament la reconversió de la llarga estada cap a recursos de caire social a la comunitat.

En relació amb l’hospitalització domiciliària s’ha incrementat aquest tipus d’atenció alternativa o complementària a l’hospitalització d’aguts i s’han realitzat 79 altes. % activitat real/ activitat concertada Altes AGUTS

101,28 %

Altes SUBAGUTS

100,64 %

Estades Àrea de REHABILITACIÓ

95,08 %

Activitat d’atenció ambulatòria en salut mental (CSMA, CSMIJ, CASD) Una part de l’atenció ambulatòria s’ha realitzat de manera telemàtica durant els primers mesos de la pandèmia. Aquesta situació s’ha anat estabilitzant i, actualment, l’atenció telemàtica ambulatòria representa el 10 % de les visites i, pràcticament, està circumscrita al programa de suport a la primària, donat que l’accés dels professionals de l’Hospital a les ABS encara està limitat en aquesta conjuntura. S’han definit criteris d’atenció no presencial i s’està dotant els serveis de les eines necessàries per donar una atenció telemàtica de major qualitat.

Primeres visites i successives

%

ACTIVITAT PRESENCIAL

89,87 %

ACTIVITAT TELEMÀTICA

10,13 %

Altes COVID SALUT MENTAL

32

COVID SOCIOSANITARI

355

Total

387

14

Activitat d’atenció diürna en salut mental (SRC, HDA, HDIJ) També als serveis d’atenció diürna s’ha estat fent una part d’atenció telemàtica, com ara alguns grups terapèutics realitzats en plataformes virtuals. Tot i això, s’ha realitzat un gran esforç per mantenir l’atenció presencial, donat que és una part essencial d’aquesta modalitat d’intervenció.

Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

Pel que fa als hospitals de dia, tant d’adults com l’infantojuvenil, han mantingut el nombre d’altes contractades.

Activitat SRC

%

ASSISTÈNCIES PRESENCIALS

87,35 %

ASSISTÈNCIES TELEMÀTIQUES

12,65 %

Activitat HDSM

Altes

Hospitals de Dia Adults

182

Hospital de Dia Adolescents

31

Atenció d’internament sociosanitari Òbviament, l’àrea més afectada a nivell assistencial per la crisi de la Covid-19 és l’internament sociosanitari. A la primera onada de la pandèmia, pràcticament tota l’Àrea Sociosanitària es va convertir en una clínica de tractament pel coronavirus. En conseqüència, l’activitat ordinària s’ha vist notablement afectada per aquesta circumstància, ja que no només s’ha de tenir en compte la substitució d’aquesta per l’activitat Covid, sinó la necessitat de reserva de llits de manera preventiva i per realitzar aïllament. Així mateix, l’activitat ordinària també s’ha vist afectada pels diferents confinaments que ha calgut dur a terme a algunes unitats en moments de brots puntuals.

Globalment, l’activitat ordinària a la mitjana i llarga estada sociosanitària ha superat el 80 %, arribant al 100 % de les altes contractades a la Unitat de Subaguts Sociosanitària.

tenir en la mesura que ha estat possible la rehabilitació ambulatòria lligada a aquests serveis.

Pel que fa a l’activitat PADES, s’ha mantingut combinant l’atenció presencial, majoritàriament, amb atenció telemàtica. En relació amb les consultes d’EAIA (equips avaluadors interdisciplinaris ambulatoris), tant l’EAIA de trastorns cognitius com la geriàtrica han vist afectada la seva activitat presencial per l’elevada vulnerabilitat i, per tant, risc dels seus usuaris.

Malgrat tot, la situació ha estat pal·liada per l’atenció telemàtica que s’ha realitzat.

Activitat PADES Visites presencials

3.062

Atencions telefòniques

1.600

Activitat EAIA Visites EAIA Geriàtrica

38

Visites EAIA Procés Trastorns Cognitius

781

Visites EAIA Consultes Trastorns Cognitius

1.020

Contínuament cal anar replantejant el grau d’obertura o d’intensitat d’algunes de les activitats assistencials en contínua dialèctica amb les necessitats de seguretat per dur-les a terme

% activitat real/ activitat concertada Estades LLESS

85,48 %

Estades MEPOL

82,46 %

Atenció sociosanitària comunitària Els hospitals de dia sociosanitaris han estat tancats durant una part important de la pandèmia per l’alt risc de contagi dels centres d’atenció diürna en usuaris especialment vulnerables. Tot i això, s’ha intentat man-

En resum, l’activitat de salut mental d’internament, excepte a l’UPD, ha estat bastant semblant a l’habitual; l’activitat comunitària de salut mental i sociosanitària s’ha realitzat, en part, amb atenció no presencial, i l’activitat d’internament sociosanitari ha estat molt condicionada per la Covid però, malgrat això, s’ha dut a terme tota l’activitat ordinària que ha estat possible.

15

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

L’impacte psicològic de l’epidèmia de COVID-19 a la infància i l’adolescència R. Ballescà. L’impacte psicològic de l’arribada de l’epidèmia de COVID-19 al nostre país està essent extens i profund i ha suposat per a la infància i l’adolescència un fort trasbals emocional. La prolongació de la situació de confinament domiciliari, especialment llarg en el cas de la població infantil; el tancament dels centres escolars i l’important malestar psicològic derivat de les pèrdues; les incerteses, les restriccions, el distanciament físic i els temors associats a la crisi sanitària... tot això ha repercutit de forma significativa en àrees que són fonamentals per al desenvolupament saludable d’aquesta part de la ciutadania, com són: el joc i l’activitat física, l’organització del temps i les rutines diàries, la socialització, l’educació, les relacions familiars o els dols per la pèrdua de familiars, entre d’altres.

Les repercussions psíquiques de la crisi actual han estat més estudiades en la població adulta que de forma específica en la població infantojuvenil. Pel que fa als adults, tots els estudis i metanàlisis realitzats fins a dia d’avui coincideixen en un augment molt significatiu de les problemàtiques relacionades amb la salut mental de la població general, amb taxes de prevalença que tripliquen o, fins i tot, quadrupliquen les habituals en els trastorns d’ansietat i els trastorns depressius, respectivament.

Tenint en compte la permeabilitat que els infants i adolescents tenen en relació amb el seu entorn familiar, era d’esperar que aquest augment tan significatiu es traslladés, també als més petits. I així ha estat. Les evidències disponibles fins a l’actualitat apunten en aquesta direcció, i diversos estudis indiquen que fins a un 85 % dels infants i adolescents ha experimentat canvis emocionals 16

derivats del confinament i en els mesos posteriors. Els símptomes adaptatius més freqüents han estat la dificultat per concentrar-se, l’avorriment, la irritabilitat, la inquietud, el nerviosisme, els sentiments de solitud i les preocupacions diverses. Tanmateix, si ens centrem en el vessant clínicament significatiu, destaca la simptomatologia ansiosa, depressiva i post-traumàtica (aquesta, en particular, en famílies membres de col·lectius sanitaris o altres significativament exposades al virus i a situacions traumàtiques). Així mateix, han augmentat les problemàtiques conductuals, les addiccions a les noves tecnologies i assistim, també, a un preocupant augment dels trastorns de conducta alimentària, en especial, l’anorèxia nerviosa.

Aquestes conseqüències psicològiques tan extenses i generalitzades deriven, fonamentalment, dels estressants vitals sobrevinguts en tres àrees diferents: els derivats de la pròpia malaltia, del context epidèmic i del context socioeconòmic.

Pel que fa als estressants derivats de la pròpia malaltia cal tenir en compte que aproximadament un terç dels pacients que han patit la COVID-19 presenten simptomatologia de tipus neurològic associada, i entre un 20 i un 25 % de pacients acaba amb un diagnòstic psiquiàtric, principalment, trastorns relacionats amb l’estat d’ànim i quadres d’ansietat. Així mateix, no es pot menysprear l’estigma associat a la malaltia, que és força visible, també, en entorns escolars. Finalment, cal tenir en compte l’elevat impacte psicològic i social de la pèrdua de familiars en els nens i nenes, i l’estrès associat a tenir un familiar directe malalt i aïllat a casa, en especial quan parlem de la primera infància.

Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

Sobre els derivats del context epidèmic, s’inclouen en no precisaria d’aquesta ajuda. Es tracta sobretot de patoaquest punt tots els factors estressants consegüents a la logies adaptatives i reactives derivades del context dessituació de confinament prolongat i les mesures d’higie- crit anteriorment. L’evidència disponible ens informa ne i distanciament físic. També, la incertesa i els temors d’un augment de les conductes d’aferrament excessiu o bàsics, relatius a la pròpia salut o a la de les persones insegur en la petita infància; d’insomni i desregulacions properes. Cal destacar que molts infants experimenten alimentàries; abús de videojocs, ansietat, tristesa o promés por a ser transmissors de la malaltia que no pas a blemes de conducta, entre d’altres. patir-la ells mateixos i això els genera una angoixa i sentiments de culpa, de vegades, molt importants. La por a En tercer lloc, la desregulació d’infants i adolescents en emmalaltir o a contagiar els familiars ha fet que molts situacions d’especial fragilitat (social i/o familiar), així nens i nenes hagin desenvolupat un temor intens a anar com l’increment de factors de risc psicosocials, com a l’escola. Cal també fer esment en aquest punt a les con- són l’aïllament i la violència intrafamiliar, la pobresa, seqüències de l’aïllament social, en especial, en famílies l’amuntegament i l’abús de noves tecnologies. També vulnerables; la dificultat d’accés a serveis bàsics i, final- s’ha constatat, malauradament, un augment d’abusos sement, la dificultat per elaborar el dol per la pèrdua d’una xuals i negligències en entorns desestructurats. persona estimada durant l’epidèmia, degut a les mesures Tots els elements descrits restrictives, fins i tot, per a són impactes importants l’assistència als tanatoris o derivats de l’epidèmia que hospitals.

Diversos estudis no podem ignorar. Els maindiquen que fins a teixos infants i adolescents Pel que fa als estressants ens ho demanen. L’abril de derivats del context socioun 85 % dels infants 2020, un mes després de deeconòmic, les situacions de i adolescents ha cretar-se l’estat d’alarma i en crisi econòmica s’associen experimentat canvis ple confinament domiciliaa una major prevalença de emocionals derivats del ri, el Consell Nacional dels problemes de salut mental Infants i els Adolescents de en la infància i joventut, confinament i en els Catalunya (CNIAC) va macom en la població general. mesos posteriors nifestar en un comunicat la El context actual no n’és pas seva preocupació per com els una excepció, sinó un exemadults estàvem gestionant ple paradigmàtic. La crisi econòmica secundària a la sanitària està ja repercutint l’arribada de la COVID-19 al nostre país. Entre molde forma important en la salut mental de la població. A tes reflexions interessants, destacava la denúncia d’una això cal sumar un element més específic de l’epidèmia visió adultocèntrica en la presa de decisions, la manca que té a veure amb les dificultats de conciliació de la vida d’informacions adaptades al col·lectiu infantojuvenil, les laboral i familiar amb el teletreball. problemàtiques derivades de l’escolarització domiciliària improvisada i les incongruències en relació amb les meEn una dimensió diferent, podem descriure també sures de distanciament, especialment limitadores per a l’afectació psicològica en la infància i l’adolescència en infants i joves. tres tipologies diferents, no exhaustives ni excloents: El mes de març de 2021, un any després de l’inici de la D’una banda, l’empitjorament de la població amb patolopandèmia, convé preguntar-se si hem estat prou atents gia prèvia. Això ha estat degut, d’una banda, a l’augment a les seves necessitats en tot aquest període. Tal vegadels elements estressants descrits que tendeixen a la desda s’ha confiat massa en la famosa capacitat d’adaptacompensació d’estructures ja de per sí vulnerables, i, de ció dels més petits, sense tenir en compte que aquestes l’altra, a la dificultat d’accés als serveis de salut mental, en adaptacions no són mai gratuïtes, ni sempre són exitoses. especial durant el confinament domiciliari inicial, quan En definitiva, cal parlar de la infància, per descomptat, les primeres visites als diferents CSMIJ de Catalunya es però també cal parlar AMB la infància i, sobretot, cal varen reduir gairebé un 40 % (segons dades del CatSalut). saber-la escoltar i respondre a les seves necessitats. No En segon lloc, la necessitat d’assistència psicològica de fer-ho suposaria un error majúscul que com a societat població prèviament sana que, en condicions normals, no ens podem permetre.

17

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Parlem-ne Esther Romaguera Terapeuta Ocupacional de l’Àrea Sociosanitària

Més de dos anys de funcion de l’Hospital Sagrat Cor

L’any 2018 es va crear el Grup Solidaritat a l’Hospital Sagrat Cor, don tres de la Congregació i seguir els mateixos criteris i directrius. Aqu desenvolupament i a l’ajuda humanitària en l’àmbit nacional i interna de l’Hospital, com Càritas o el Banc dels Aliments. En total, des que v El Grup de Solidaritat de l’Hospital Sagrat Cor està constituït per diferents persones, cadascuna de les quals aporta els seus coneixements i iniciativa per al desenvolupament d’activitats solidàries. Així, el grup està format per Pedro Alonso, responsable de serveis generals; Carlos Márquez, infermer que exerceix de coordinador del Grup de Solidaritat; Esther Romaguera, terapeuta ocupacional i referent del Grup; Josep Mª Salvador, director de l’àrea administrativa i financera, i Nadia Sánchez, infermera.

La directora d’infermeria de l’Hospital Sagrat Cor, Pilar Herrero, és la referent per a la recerca de recursos econòmics a través d’institucions catalanes i estatals, és a dir, per a la presentació de projectes a entitats que financen la solidaritat.

Els grups de solidaritat dels centres de Germanes Hospitalàries estan liderats per Eva Algaba, responsable de projectes i solidaritat a nivell nacional; Sor Cristina Hernández, consellera provincial, i Alejandro Florit, director d’identitat hospitalària.

Diada de Sant Jordi 2018, amb la venda de flors i llibres.

18

Els referents de cada grup de solidaritat es reuneixen un cop l’any a Madrid o, en temps de pandèmia, mitjançant videoconferències, on es presenta el Pla de solidaritat anual o, en el cas d’aquest any, el Pla de solidaritat i cooperació internacional al desenvolupament 2021-2024. També es faciliten als grups pautes i estratègies organitzatives. Cal destacar la importància de la transparència de la Institució.

Entre tots | Parlem-ne

nament del Grup de Solidaritat

nant resposta a la petició feta per Província d’Espanya per tal d’unificar tots el cenuest Grup s’encarrega de portar a terme actuacions encaminades a la cooperació, al acional. També col·labora i construeix relacions amb entitats de l’àrea de referència va iniciar la seva activitat, ha dut a terme una trentena d’accions solidàries.

Aprofitant les festivitats pròpies del calendari, el Grup de Solidaritat de l’Hospital Sagrat Cor organitza la venda de productes elaborats de manera artesanal pels mateixos usuaris, fet que aporta un gran valor afegit, com pot ser la realització d’articles vinculats a Sant Jordi, la Festivitat del Sagrat Cor, Nadal…

Així mateix, cada any, la Fundació Benito Menni presenta una sèrie de projectes internacionals destacant els més prioritaris. Aquestes iniciatives tenen en comú que se centren en oferir atenció a persones desfavorides, particularment, en l’àrea de la salut mental.

Cada projecte està definit i té un pressupost tancat.

Cada centre escull per afinitat o sensibilitat aquell al qual donarà suport econòmic i de divulgació. No ha de ser una aportació econòmica completa, pot ser una part o allò que el centre considera que podrà donar.

Aquests productes, que es venen a un preu popular a la recepció del Centre o mitjançant entregues als equipaments comunitaris, tenen una gran acceptació entre el personal col·laborador, familiars i usuaris. Un cop finalitzada la campanya es publica la recaptació assolida a la Intranet de l’Hospital i a les xarxes socials.

El Grup de Solidaritat de l’Hospital Sagrat Cor organitza la venda de productes elaborats de manera artesanal pels mateixos usuaris, fet que aporta un gran valor afegit, com pot ser la realització d’articles vinculats a Sant Jordi, la Festivitat del Sagrat Cor, Nadal…

Cada institució busca estratègies en els seus centres assistencials per donar a conèixer aquests projectes, organitzant actes, conferències, celebracions o campanyes per obtenir finançament econòmic, o bé apadrinaments individuals i col·lectius, i sensibilitzar amb les accions que es realitzen.

També es promou la possibilitat d’obtenir excedències al personal col·laborador i realitzar intervencions directes en els països on es realitzen els projectes, a fi d’ajudar i orientar in situ els professionals que hi treballen.

Una de les accions que val la pena destacar és la campanya anual que es porta a terme amb l’entitat Càritas de Martorell, fent aportacions per al Banc d’Aliments per donar resposta a la difícil situació a nivell social i econòmic que actualment viuen moltes famílies, degut sobretot, a la pandèmia.

Aquesta acció, que ja està consolidada, es realitza un cop l’any i, cada vegada, la convocatòria és més exitosa. Des de Càritas Martorell agraeixen la implicació de la Institució en la causa.

També han comunicat al Grup de Solidaritat que, a partir d’ara, per motius d’organització i estratègia, la gestió de la recollida d’aliments serà duta a terme per la Creu Roja. Aquesta entitat seguirà vetllant per les persones en situació desfavorable i sobretot, amb infants al seu càrrec.

19

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Venda de les plantes de Nadal (any 2018)

Abans de configurar-se el Grup Solidaritat, l’Hospital Sagrat Cor ja va ser actiu en l’àmbit de la solidaritat i va iniciar, el 2013, la cursa i marxa solidàries ‘Entre tots per la salut mental’. Aquesta acció de gran rellevància i de recorregut de convocatòria s’organitza amb diferents objectius: trencar l’estigma que encara provoca la salut mental, promoure i divulgar un estil de vida saludable, i aconseguir aliments per al Banc d’Aliments.

La cursa i marxa es realitzen el mes de juny i s’ofereixen diferents opcions de participació com, per exemple, una cursa de 10 km pels voltants de l’Hospital i una marxa de curta distància, especialment destinada als residents i, també, una cursa per als infants.

Aquesta jornada es converteix en un punt de trobada de companys de feina que participen activament en la seva organització, com a voluntaris o com a corredors i gaudint amb la família. Els organitzadors són un conjunt de professionals (comissió específica) que vetlla per tots els públics presents a l’esdeveniment. Per exemple, instal·lant espais amb ombra perquè la gent gran es pugui asseure i gaudir de la jornada o espais lúdics on els infants poden participar de jocs i manualitats, supervisats per monitors. Destacar, també, l’espitxa i la sidra com a plat estrella i el moment més esperat, el del sorteig, tant de material de papereria com samarretes o material esportiu i, fins i tot, d’un pernil.

A cada corredor, sigui de la cursa o de la marxa, se li entrega una medalla, realitzada a mà per usuaris del centre assistencial. Aquest gest simbòlic té un valor molt especial per a qui la llueix.

Imatge d’una de les edicions de la cursa i marxa solidàries ‘Entre tots per la salut mental’.

20

La recaptació econòmica de la cursa també es destina a la Fundació Benito Menni, ja que cada participant ha d’abonar una quantitat econòmica, que és diferent depenent de la categoria a la qual s’inscrigui, per exemple, la inscripció dels infants és gratuïta. Aquesta aportació també serveix per finançar l’estructura i logística de la cursa, de la mà de patrocinadors vinculats al Centre, com Netejes Coral, Serunion, entre d’altres. Així mateix, a cada participant se li demana que porti 1 kg d’aliment que s’entrega al Banc d’Aliments de Creu Roja.

Entre tots | Parlem-ne

Aquest any 2021 tota la recaptació obtinguda en les diferents accions que es duran a terme aniran destinades al projecte d’atenció integral a infants que pateixen desnutrició al Togo (Àfrica), a l’Hospital infantil Yendube de les Germanes Hospitalàries Projecte solidari de la Fundació Benito Menni al Togo.

Aquesta cursa i marxa s’han convertit en una tradició que, malauradament, ha calgut aturar durant la pandèmia però que s’espera que, en breu, es pugui reprendre.

Una altra tradició anual és la venda de ponsèties, la planta de Nadal. L’èxit de venda d’aquesta flor és degut al fet que es pot adquirir a un preu molt popular, de 5 euros la unitat. És habitual que el personal col·laborador en compri més d’una. Actualment, es va millorant l’estratègia de venda i es gestionen amb reserva prèvia, per assegurar que les plantes estiguin en bon estat (evitant l’escalfor de les calefaccions i preservant el nivell d’humitat que precisen) i sense saturar l’espai del punt de venda, la recepció.

Com a anècdota, bastants col·laboradors i col·laboradores regalen la planta a companys i companyes, que se sorprenen quan van a la recepció i els fan entrega de l’obsequi amb una targeta de felicitació. La complicitat del personal de recepció és essencial per aconseguir aquest efecte. Per aquest motiu, els components del Grup Solidaritat volen manifestar el seu agraïment en la predisposició de venda dels diferents productes de marxandatge que s’ofereixen, actualment, les gorres quirúrgiques i les cintes que subjecten les mascaretes i, en breu, els de la campanya de Sant Jordi.

El Grup també vol expressar el seu agraïment al servei central de Teràpia Ocupacional per oferir la seva gran

aportació en moltes campanyes solidàries, en les quals usuaris i professionals s’han implicat en cos i ànima.

Aquest any 2021 tota la recaptació obtinguda en les diferents accions que es duran a terme aniran destinades al projecte d’atenció integral a infants que pateixen desnutrició al Togo (Àfrica), a l’Hospital infantil Yendube de les Germanes Hospitalàries.

Com a valoració d’aquests 4 anys de solidaritat, abans i després de la creació del Grup de Solidaritat de l’Hospital Sagrat Cor, la referent del Grup, l’Esther Romaguera, es mostra orgullosa de com s’ha implicat el personal col·laborador en totes les accions que s’han realitzat i en destaca algunes d’emblemàtiques: ●● Recaptació de la venda de ponsèties per ajudar persones migrades i en risc de tràfic (Màlaga, desembre de 2018 ). ●● Donació de joguines a nens en tractament oncològic a l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona, desembre de 2018). ●● Creació del punt de recollida de roba (juliol de 2019). ●● Campanya ‘Cap infant sense joguina’, en col·laboració amb Creu Roja Martorell (desembre de 2020). ●● Campanya de donació d’aliments a Càritas Martorell (març de 2021).

Des del Grup de Solidaritat es vol encoratjar el personal de l’Hospital a seguir participant en totes les accions que es duran a terme, ja que la causa s’ho val.

21

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Investigació

FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation fidmag.com

FIDMAG Germanes Hospitalàries rep el Pre a la millor publicació de 2019

La Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental va concedir a FIDM Saborit a la millor publicació de 2019 al treball titulat “Memòria auto l’esquizofrènia: un estudi de ressonància magnètica funcional”.

L’article de FIDMAG Germanes Hospitalàries que ha estat guardonat examina les bases cerebrals de la memòria autobiogràfica en l’esquizofrènia. Les bases cerebrals de la memòria autobiogràfica en la població sana estan ben establertes: impliquen l’increment d’activitat d’una xarxa cerebral coneguda com la xarxa d’activació per defecte (DMN, de l’anglès Default-Mode Network), que agrupa regions frontals i parietals de la línia mitja del cervell, l’escorça parietal inferior i l’hipocamp, en ambdós hemisferis, que treballen de manera sincronitzada durant el record autobiogràfic.

Activació de la DMN en l’esquizofrènia durant el record autobiogràfic.

22

Generalment, aquesta xarxa s’activa en tasques que impliquen processar informació relativa al propi subjecte (memòria autobiogràfica, auto-reflexió o imaginar el propi futur, per exemple) i es desactiva en tasques que requereixen atendre estímuls externs (tasques cognitives). En l’esquizofrènia, aquesta desactivació de la xarxa neuronal per defecte ha sigut molt investigada. Pel que sabem, sovint és disfuncional i s’objectiva un fracàs en desactivar-la en comparació amb les persones sanes. Per contra, pocs estudis

Entre tots | Investigació

Biblioteca

emi Vila Saborit

MAG Germanes Hospitalàries el Premi Vila obiogràfica i xarxa d’activació per defecte a han examinat si l’activació de la DMN en aquest trastorn també està afectada o no. Per aquesta raó, els investigadors han dut a terme un estudi en el qual s’ha comparat l’activitat cerebral durant una tasca de memòria autobiogràfica en un grup de pacients amb esquizofrènia i un grup de voluntaris sans.

En aquest estudi van participar 27 persones amb diagnòstic d’esquizofrènia procedents de diferents centres de Germanes Hospitalàries, incloent l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, Benito Menni CASM i l’Hospital de Sant Rafael, així com 30 controls sans, als quals se’ls va explorar amb ressonància magnètica funcional (RMf ) mentre duien a terme aquesta tasca de record autobiogràfic. Ambdós grups van mostrar que rememorar vivències personals activava les regions de la DMN, de manera similar en els pacients i els controls. Tanmateix, els controls sans van mostrar addicionalment una desactivació en regions cerebrals fora de la DMN, que els pacients no desactivaven.

Així, aquest estudi mostra una activació intacta de la DMN en l’esquizofrènia durant el record autobiogràfic, però una incapacitat per desactivar altres regions cerebrals, que podria estar indicant que el que trobem en l’esquizofrènia és una dificultat general per desactivar àrees que son irrellevants per la tasca que s’està fent, així com una pèrdua d’equilibri entre diferents xarxes cerebrals.

Els autors de l’article premiat són Marta Martín-Subero, Paola Fuentes-Claramonte, Pilar Salgado-Pineda, Josep Salavert, Antoni Arevalo, Clara Bosque, Carmen Sarri, Amalia Guerrero-Pedraza, Aniol Santo-Angles, Antoni Capdevila, Salvador Sarró, Raymond Salvador, Peter J. McKenna i Edith Pomarol-Clotet.

El mundo pos-Covid.

Entre la presencia y lo virtual Autor: José Ramón Ubieto

¿Cómo están cambiando los lazos sociales, la educación y la salud? Ya nadie duda que esta pandemia ha supuesto cambios radicales en nuestras vidas, y algunos han venido para quedarse. Entre ellos la relevancia (ya anticipada) que ha tomado la imagen (virtual) en todos los ámbitos de nuestras vidas: trabajo, ocio, sexualidad, educación y salud.

Estamos transitando hacia una “nueva normalidad” que pone de manifiesto cómo Internet y la tecnología ya son una extensión de la propia existencia. Como argumenta José Ramón Ubieto, esta “nueva realidad” se propone como generadora de nuevos lazos sociales, nuevas formas asistenciales (salud) y nuevos vínculos educativos.

El mundo pos-Covid estará irreversiblemente a caballo entre la vida presencial y la vida digital.

Nos queda, entonces, transitar de manera crítica entre esas dos realidades sin negar ninguna, pero sin idealizarlas, atrapados por la nostalgia o el ensimismamiento.

El autor concluye su análisis con algunas propuestas que toman como eje restablecer una conversación que, a partir de la presencia con los otros, incluya la sorpresa, el humor y el sinsentido como garantía de preservar la singularidad de cada uno/a.

23

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Actualitat Hospitalàries

Participación del Dr. Larraz en las IX Jornadas de Ética Asistencial J.A. Larraz. El doctor José Antonio Larraz, director del área asistencial y educativa de Hermanas Hospitalarias España, participó en las IX Jornadas de Ética Asistencial, que se celebraron el 9 de marzo, en relación con la aprobación definitiva de la proposición de ley orgánica de regulación de la Eutanasia, desde diferentes miradas, una a la ley; otra hacia el paciente, familia y profesionales, y una tercera, hacia las Instituciones cuidadoras.

Desde el punto de vista jurídico se consideró de dudosa constitucionalidad lo que recoge la ley de la muerte como derecho individual de la persona. Se cree que intentando resolver un problema se generarán otros mayores por el hecho de no haber consultado a expertos de bioética porque se considera que existen otras alternativas para solucionar situaciones excepcionales.

Los juristas intervinientes en la jornada consideraron, incluso, que España, con esta ley, puede convertirse en un país de turismo eutanásico.

Desde el punto de vista profesional y de Institución cuidadora, el Dr. Larraz, como portavoz de Hermanas Hospitalarias, reflexionó sobre la consideración de la muerte digna como derecho de la persona, pero entendiendo que morir con dignidad es morir con los mejores cuidados y sin dolor, así como rechazando el prolongar artificialmente la vida de la persona con tratamientos fútiles que añaden un sufrimiento innecesario a la persona y su entorno. También, considerando inmoral que la persona muera sola y abandonada no sólo en el momento de morir, sino en todo el proceso desde que se diagnostica una enfermedad incurable y deteriorante (proceso de muerte).

24

Como institución cuidadora dedicada a la salud mental, a la psicogeriatría y atención al mayor frágil, a la atención a enfermedades neurodegenerativas, entre otras, a Hermanas Hospitalarias le preocupa el impacto de la ley, junto con la imposibilidad de objeción de conciencia como Institución (la ley recoge sólo la objeción a nivel individual del profesional).

Por ello, el Dr. Larraz reivindicó el desarrollo e implementación de una ley integral de cuidados paliativos, equitativa en todo el territorio nacional, como un derecho de las personas en situaciones de extrema fragilidad y vulnerabilidad por cualquiera que sea su proceso patológico incurable e irreversible. Una ley que mejore la calidad de la vida que les queda y, en último término, les ayude a morir con dignidad con los mejores cuidados y sin dolor, y todo ello desde el inicio del proceso irreversible.

Asimismo, manifestó que Hermanas Hospitalarias entiende el sufrimiento y deseo de muerte de personas que han sido abandonadas a su suerte, con gran sufrimiento por una carencia de cuidados, como ha sucedido en situaciones que han tenido una gran resonancia en los medios de comunicación.

El director del área asistencial y educativa de Hermanas Hospitalarias España considera que con unos buenos cuidados y acompañamiento disminuyen considerablemente las peticiones de eutanasia, siendo realistas y conscientes, de que hay casos excepcionales, en los que las instituciones sanitarias no son capaces médicamente de controlar el dolor refractario y otros síntomas acompañantes. En estos casos, según el Dr. Larraz, se pueden buscar otras alternativas beneficiosas para la persona y su entorno, sin necesidad de aprobar una ley específica de eutanasia.

Entre tots | Actualitat Hospitalàries

Nueva Guía de Protección de Datos de Hermanas Hospitalarias

II Concurso Internacional de Fotografía de Hermanas Hospitalarias Redacció. Con motivo de la festividad de San Benito Menni, Hermanas Hospitalarias puso en marcha, el 1 de marzo, el II Concurso Internacional de Fotografía, bajo el título “Cuidarnos unos a otros, en Hospitalidad”. Este concurso va dirigido a todos los miembros de la Comunidad Hospitalaria (personal colaborador, hermanas, voluntarios, usuarios y familiares), quienes pueden enviar sus fotografías hasta el 31 de marzo.

Per saber-ne més clica aquí

Hermanas Hospitalarias, Premio ComputerWorld a la transformación digital en el sector sanitario

Emilio Rodríguez, CIO de Hermanas Hospitalarias.

Redacció. El pasado mes de enero Hermanas Hospitalarias hizo pública su nueva Guía de Protección de Datos, un documento que tiene como objetivo orientar al personal colaborador sobre cómo pedir, tratar y proteger esa parte de la intimidad de las personas que es la información que se entrega, denominada en las leyes actuales “datos personales”.

La guía define, a modo de glosario, los conceptos básicos que se utilizan y detalla los principios de protección de datos estableciendo, primero, su descripción; después, las directrices o deberes que generan y, por último, algunos ejemplos y dudas frecuentes sobre estos principios. A continuación, expone los derechos de las personas que ceden la información sobre sí mismas y se completa con tres anexos.

Per saber-ne més clica aquí

Redacció. Hermanas Hospitalarias fue reconocida, a principios de febrero, con el Premio ComputerWorld 2020 a la Transformación Digital del Sector Sanitario. Se trata de un reconocimiento al proyecto de digitalización del área de personas en el que la Institución lleva trabajando más de un año. Este proyecto permite a la Institución coordinar las estructuras organizativas, disgregadas por diferentes centros y ubicaciones geográficas, además de consolidar toda la información de los colaboradores y gestionar el talento de los distintos colectivos profesionales.

Per saber-ne més clica aquí 25

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Parlem-hi

José María Peña, director gerente del Hospital Sagrat Redacció

“Tenemos profesionales con u

Ha dedicado más de la mitad de su vida al Hospital Sagrat Cor, del qu claro a qué se dedicaría. Pero, al conocer a las hermanas y su labor e Hospital en un año difícil, sobre todo a nivel personal, pero satisfech dejar la gerencia “en buenas manos”.

Tras 43 años de dedicación al Hospital Sagrat Cor, ¿cómo afronta su jubilación?

Primero, aprovecharé para descansar, caminar y, en definitiva, para cuidar de mi salud.

En la medida en que la pandemia me lo permita, viajaré a mi tierra, Burgos, y a Valencia, donde también tengo familia. Me dedicaré al cultivo personal: leeré y seguramente me interesaré por mejorar mis conocimientos en informática y aprender algún idioma, como el alemán. Espero, igualmente, poder seguir vinculado a la Congregación, haciendo voluntariado y colaborando con la Fundació Nou Camí, en la gestión de tutelas, si las hermanas así me lo permiten. Y, por supuesto, estaré a disposición del Hospital para todo aquello en lo que se me pueda necesitar.

Una curiosidad: su interés por la cultura germánica José María Peña se considera un humanista y, de hecho, antes de llegar al Hospital estudió filosofía, latín y teología, entre otras disciplinas humanísticas. Explica que le fascina todo lo relacionado con la cultura germánica.

Cuando era joven, pasó dos veranos en Alemania, que le permitieron tener un primer contacto con el idioma, el cual le gustaría seguir aprendiendo durante su jubilación. También despierta su interés todo lo que tiene que ver con la Segunda Guerra Mundial y el nazismo, para entender cómo el ser humano puede llegar a dejarse manipular y alienar. Actualmente, está leyendo sobre la Ahnenerbe, una organización que existió en Alemania entre 1939 y 1945, creada para estudiar las tradiciones, historia y patrimonio de la llamada “raza aria”.

26

Entre tots | Parlem-hi

t Cor de Hermanas Hospitalarias

una gran vocación y muy valientes”

ue ha sido gerente durante 30 años. Llegó a Martorell en 1978, sin tener en favor del enfermo mental, enseguida supo que sería su lugar. Se va del ho del trabajo realizado junto a un “gran equipo profesional” y tranquilo por ¿Cómo llegó al Hospital?

A través de un amigo mío, conocí a una hermana hospitalaria que me propuso venir a trabajar a Martorell como administrativo. Llegué al Hospital con 26 años, sin tener claro que me iba a dedicar a esto. En ese momento éramos solo unos 50 trabajadores y una comunidad religiosa de unas 26 hermanas, las cuales llevaban todo el peso de la asistencia. No había enfermeras y apenas se contaba con algunos auxiliares que empezaban. La plantilla estaba formada por médicos, psicólogos, alguna persona de mantenimiento y poco más.

Su primer contacto con la enfermedad mental…

Para mí era un mundo nuevo y, a la vez, muy atrayente y sugestivo, que enseguida despertó mi interés. Además, desde el primer momento me sentí bien tratado, me encontré a gusto con las hermanas y, poco a poco, fui dándome cuenta de que sería mi lugar. Así que me formé: hice Graduado Social y, después, la carrera de Derecho. También cursé diferentes estudios de posgrado relacionados con la gestión clínica y la dirección de empresas, así como un Máster en Bioética y Derecho. Hasta que, en 1888, las hermanas me ofrecieron ser gerente adjunto y, tres años más tarde, asumí la gerencia del Hospital. Más allá de la “Las hermanas formación académica, donde más he aprendido ha sido al lado consiguen gestionar la de las hermanas, que consiguen gestionar la pobreza y los repobreza y los recursos cursos escasos para que los enfermos estén lo mejor atendidos escasos para que posible. En el aspecto laboral, creo que he sido muy afortunado.

Tras estos 30 años al frente del Hospital Sagrat Cor, ¿se va con la sensación de que ha dejado algo por hacer?

los enfermos estén lo mejor atendidos posible”

Me habría gustado irme con el Plan Director de Obras terminado. Las instituciones que dependen de la Administración Pública, como la nuestra, que es 100 % concertada, se ven muy afectadas por una coyuntura económica desfavorable. Si no se hubieran producido, a partir del 2008, los recortes en sanidad, el Plan estaría más que avanzado. Pero gestionar con pocos recursos obliga a destinarlos a lo básico, que es la asistencia, y, como muchos otros hospitales, no hemos podido hacer las inversiones que hubiéramos querido. Todavía tenemos algunos espacios obsoletos, pendientes de remodelar. Cuidar las instalaciones, como cuidar los jardines o la limpieza, es algo muy importante para las hermanas. Pero hemos hecho lo que hemos podido y, en general, pienso que, con el apoyo de todo el equipo y, sobre todo, del Consejo de Dirección, se han hecho las cosas bien.

27

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Siendo usted el director gerente, el Hospital ha experimentado muchas transformaciones. ¿De cuál de ellas se siente más orgulloso?

En primer lugar, tengo que decir que me siento muy orgulloso del Hospital que me encontré. Cuando llegué a Martorell, el Centro había sido muy bien concebido y ya era un referente.

Las hermanas no querían que fuera un psiquiátrico tradicional, sino que lo Acto inaugural de la Clínica Sociosanitaria en 1991. plantearon como un lugar de readaptación, para faciUna de las cosas que más me enorgullece de nuestra litar el retorno de los enferInstitución es que cuenta con una red de servicios mos a la comunidad. Era un centro abierto y pionede salud mental, en el hospital y en la comunidad, ro en su arquitectura, a la imagen de los hospitales muy buena, y, a la vez, con unos recursos sociosaeuropeos más modernos. La idea de las hermanas nitarios extraordinarios. Tenemos, por ejemplo, y del doctor Rego, el primer director médico, era una Clínica Sociosanitaria fantástica, por sus insclara y, por tanto, me encontré con un centro muy talaciones y, sobre todo, por sus profesionales, que consolidado. A partir de ahí, una de las transformaestán muy especializados. Creo que el Hospital ha ciones más significativas fue la sabido adaptarse a los cambios reordenación de los espacios del entorno inmediato y dar a en unidades. Inicialmente, el “El Hospital ha sabido la sociedad, en cada momento, Hospital estaba distribuido en adaptarse a los lo que necesitaba. pabellones para 80 personas y cambios del entorno decidimos que, para mejorar Se despide del Hospital en un la atención, teníamos que hainmediato y dar a la cer unidades de un máximo de año especialmente duro para sociedad, en cada 35 camas. Más adelante, tamusted, por la crisis sanitaria, momento, lo que bién creamos unidades mixtas. pero, sobre todo, por las cirnecesitaba” Creo que estos fueron grandes cunstancias personales. saltos cualitativos.

Mis planes eran jubilarme antes, pero, al enfermar mi mujer, Como lo fue, también, el inicio de la psiquiatría les planteé a las hermanas seguir unos años más. comunitaria.

Ella estaba muy bien atendida en casa y venir a trabajar me vino muy bien porque me ayudó a desEn los años 80, la población requería servicios conectar; agradezco a la Congregación que me lo de salud mental cerca de sus domicilios y que sus facilitara. Pero, en el mes de septiembre, tuve un problemas se resolvieran en la comunidad. A meproblema cardíaco que me hizo reflexionar y darme dida que se fueron desplegando estos servicios, cuenta de que necesitaba otro ritmo de vida. Desfue disminuyendo la población del Hospital. Esto pués falleció mi mujer. Es verdad que ha coincidido coincidió con el inicio de la atención sociosanitacon la pandemia, pero han sido estos dos aconteria: mientras bajaba la demanda de camas en salud cimientos, a nivel personal, los que me han hecho mental, aumentaba la necesidad de camas destinatomar la decisión. das a atender a la dependencia y al final de vida.

28

Entre tots | Parlem-hi

¿Qué cree que hemos aprendido con la pandemia?

“La pandemia nos ha enseñado que en sanidad y en educación no se pueden limitar los recursos económicos”

Que en sanidad y en educación no se pueden limitar los recursos económicos. Hemos aprendido, sobre todo, que, para hacer las cosas bien, se necesita dinero: para contar con buenos profesionales, para garantizar una buena atención, para cumplir con las normas higiénico-sanitarias, para cubrir el alto grado de absentismo que han sufrido todas las instituciones con la Covid-19, para comprar EPI… Para todo hace falta dinero. Estamos hablando de la vida de las personas, de tener una buena atención, y, en esto, no se puede ahorrar. Recortar dinero en sanidad acaba saliendo muy caro.

¿Cómo se ha vivido, en el Hospital Sagrat Cor, la situación de emergencia sanitaria?

El profesional sanitario, por regla general, tiene vocación. Y, cuando uno tiene vocación, es valiente.

Valiente no significa ser intrépido ni inconsciente, sino afrontar la realidad a pesar de tener miedo.

Tenemos profesionales con una gran vocación y muy valientes, y esto es lo que ha posibilitado que hayamos salido adelante. Ha habido situaciones personales y familiares especialmente delicadas y, así y todo, han dado el do de pecho. Los admiro; especialmente al personal asistencial de primera línea, que ha tenido mucho coraje. Al menos nuestros profesionales así lo han demostrado.

¿Le ha dado algún consejo al nuevo director gerente, el doctor Jesús Ezquerra?

Si por algo me voy contento y tranquilo es porque creo, sinceramente, que se ha encontrado una buena solución proponiéndole la gerencia al doctor Ezquerra. Le tengo aprecio y valoro sus cualidades; tiene experiencia y conoce el sector sanitario. Por lo tanto, no le he dado consejos porque no los necesita, aunque sabe que estoy a su disposición. Lo que sí que he hecho es explicarle qué es el Hospital Sagrat Cor, cuál es nuestra historia y nuestra cultura. He tenido especial interés en que conozca quiénes somos, que nuestra institución es fruto del esfuerzo de muchas personas que han pasado por aquí y que han dejado su impronta, su manera de hacer las cosas y su visión del enfermo mental. El Centro se queda en buenas manos para afrontar el futuro, ya que sigue siendo muy necesario para la población de referencia.

El Hospital Sagrat Cor tiene proyecto.

29

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

Entorn

A Catalunya, les infermeres i els infermers ja poden prescriure els plans de medicació mitjançant recepta electrònica Des de finals de gener els professionals infermers ja poden començar a emetre els plans de medicació que faciliten en la seva pràctica diària, dins el sistema de recepta electrònica, amb signatura pròpia.

Això permet donar visibilitat a les indicacions que realitzen infermeres i infermers, també permet evitar duplicitats de visites i esperes innecessàries i, en definitiva, fer el sistema més eficient. Ara bé, aquest procés requereix l’obtenció d’un certificat de signatura digital per tal que aquests professionals puguin signar l’ordre de dispensació en el format de recepta electrònica. El procés per obtenir-lo és llarg i complex i s’anirà desplegant arreu del país de manera progressiva.

Per saber-ne més clica aquí

Les malalties mentals greus augmenten un 14 % el risc de morir per Covid Les persones que tenen una malaltia mental greu i crònica són més vulnerables al coronavirus, segons dades del Departament de Salut fetes públiques a principis de febrer. A Catalunya, 2.079 de les persones que han mort de Covid també tenien una d’aquestes malalties.

S’ha pogut constatar estadísticament que les persones que pateixen trastorns com esquizofrènia, depressió major, ansietat greu, trastorn bipolar o addicció a les drogues tenen un 14 % més de risc de morir si s’infecten.

Per saber-ne més clica aquí 30

Entre tots | Entorn

La nova versió de “GestióEmocional.cat” permet avaluar la salut emocional d’infants, adolescents i professionals sanitaris Programa d’acompanyament a professionals davant l’exigència de la COVID-19

El Servei Català de la Salut va posar en marxa, a principis de febrer, una nova versió de l’aplicació web “GestióEmocional.cat”, que dona suport emocional ara també a infants, adolescents i professionals sanitaris, davant la situació excepcional a causa de la COVID-19. La principal diferència amb la versió anterior és que es troba personalitzada per a cada col·lectiu que l’estigui utilitzant.

A mitjan febrer el Servei Català de la Salut va posar en marxa el Programa d’acompanyament a professionals amb l’objectiu d’apropar serveis que facilitin l’equilibri entre la vida professional i la personal, davant l’exigència de la COVID-19, de tots els professionals que treballen al Sistema de Salut de Catalunya. El dos grans eixos d’aquest programa són acompanyament durant la pandèmia, i beneficis i descomptes.

Per saber-ne més clica aquí

Per saber-ne més clica aquí

El TDAH y los trastornos de la agresividad comparten cerca del 80 % de variantes genéticas Las personas afectadas por el trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH), combinado con trastornos disruptivos del comportamiento (TDC), comparten cerca del 80 por ciento de las variantes genéticas frecuentes asociadas a los comportamientos agresivos y antisociales, según un estudio de los centros de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) y de Salud Mental (CIBERSAM).

Per saber-ne més clica aquí

31

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

De tot cor

Gloria López

Treballadora social de l’Àrea de Rehabilitació i Coordinadora de Voluntariat

Manual de Buenas Prácticas de Voluntariado de Hermanas Hospitalarias En el último encuentro presencial del Voluntariado de Hermanas Hospitalarias, que tuvo lugar en la sede provincial en 2019, se estuvo reflexionando sobre las buenas prácticas en el Voluntariado Hospitalario, tanto en la gestión del servicio Tras el gran parón vivido como en la acción voluntaria.

durante todo este año pasado, desde el equipo de coordinación de voluntariado provincial de Hermanas Hospitalarias se ha marcado el objetivo de realizar un Manual de Buenas Prácticas de Voluntariado Hospitalario

Tras el gran parón vivido durante todo este año pasado, desde el equipo de coordinación de voluntariado provincial de Hermanas Hospitalarias se ha querido seguir adelante con este proyecto, por lo que se ha marcado el objetivo de realizar un Manual de Buenas Prácticas de Voluntariado Hospitalario, consensuado y acorde con los Objetivos y Misión hospitalaria, que se pueda ofrecer a todas aquellas personas implicadas en el proceso de voluntariado.

Es por ello y, debido a las actuales circunstancias que impiden desplazamientos por el territorio nacional, que, desde dicha Comisión se propuso tanto a coordinadores de voluntariado como a voluntarios y colaboradores, de todas las Casas de las hermanas, responder un cuestionario con cuestiones como, por ejemplo, los puntos clave que debe contener dicho manual o las fortalezas y debilidades del voluntariado actualmente.

El período para contestar el cuestionario concluyó el pasado 23 de marzo y se está a la espera de que los datos puedan ser extraídos y tratados y, de esa manera, poder elaborar el Manual de Buenas Prácticas de Voluntariado con las aportaciones de todos/as.

32

Entre tots | Es jubila

Es jubila

Javier Claramonte

Psiquiatra del CSMA de Martorell El doctor Javier Claramonte ha estado vinculado al Hospital Sagrat Cor desde el año 2006. Desde entonces ha trabajado en diferentes unidades, como Agudos, Subagudos o el CSMA de Martorell, su último destino. ¿Cómo fueron sus inicios en el Hospital?

Mis inicios en Hermanas Hospitalarias se remontan al año 2006, cuando había la intención de llevar adelante un proyecto de fusión entre el CAS de Sant Feliu de Llobregat (donde estaba mi puesto de trabajo) con el CSMA, también de Sant Feliu. Era un proyecto muy ilusionante para todos pero que, finalmente, por causas que no voy a explicar, se truncó, con lo cual desde Hermanas Hospitalarias tuvieron que buscarme otra ubicación y me ofrecieron incorporarme en el Hospital Sagrat Cor de Martorell. ¿Qué destacaría de su trayectoria profesional?

Empecé a trabajar en el Hospital, en la Unidad de Agudos. Tengo que reconocer mi inexperiencia en ese momento pero, con ayuda de todas las personas que atendían en la unidad, pude adaptarme más fácilmente y acabé siendo uno más.

A pesar del disconfort que, en algunos momentos, me han producido los múltiples cambios de lugar de trabajo, ha sido compensado con creces al darme la oportunidad de conocer y compartir con las personas que han formado parte de mi paso.

Pero mi travesía no podía finalizar aquí y he ido atracando en más puertos: Subagudos y CSMA de Martorell. Tengo que insistir en que en todos ellos he recibido el mismo soporte y, gracias a él, he conseguido integrarme sin problemas. Como se puede suponer, cuando empecé tenía otras perspectivas y lo que menos deseaba era ir cambiando. Sin embargo, tengo que reconocer que, a pesar del disconfort que, en algunos momentos, me han producido los múltiples cambios, ha sido compensado con creces al darme la oportunidad de conocer y compartir con las personas que han formado parte de mi paso. Con ellas he pasado momentos inolvidables y su gran profesionalidad me ha ayudado a crecer a nivel personal y eso hace que vayan a estar siempre conmigo. ¿Qué ha supuesto para usted trabajar con Hermanas Hospitalarias?

La etapa de mi vida ligada a Hermanas Hospitalarias reconozco que ha valido la pena y, por eso, quiero aprovechar esta ocasión para dar las gracias a todos los que me han acompañado en este viaje.

Imagen de las unidades de Agudos y Subagudos (año 2004).

33

Entre tots | núm. 76 | gener - març 2021

25 anys amb nosaltres

Luis Eduardo De Miguel Psiquiatra

“Entré a trabajar en el Hospital Sagrat Cor recién salido de la carrera de Medicina, muy verde todavía, a fin de realizar la especialización de cuatro años del sistema MIR. Recuerdo la acogida que me hizo el doctor Alfredo Rego, el director médico de aquel entonces, animándome al decirme que había ido a parar a un buen sitio para aprender, pues los diferentes profesionales tenían distintas visiones de la enfermedad mental, pero todas compatibles entre sí.

La primera rotación la hice en Clínica Abierta, con el jefe de Servicio Dr. García Tarafa y mi tutor de residencia, el flamante nuevo adjunto Dr. Boatas. De ellos aprendí que uno se enfrenta a la enfermedad mental con el bagaje de su personalidad, su historia vital, sus creencias y, también, un poquito de ciencia, pero que no sustituye a todo lo demás. Posteriormente, pude pasar unos meses en los pabellones del Dr. Sánchez de Vega, de la Dra. Martínez Sierra, del Dr. Nin..., agarrando un trocito del saber de cada uno.

Uno debe ponerse frente al enfermo en situación de humildad, intentando acompañar más que “curar” y siempre aprendiendo del saber que cada ser humano -enfermo o sano- tiene en su interior.

Los compañeros de aquel entonces intentaban tutelarme en mis progresos, pero el Dr. Pellejero me advertía de que no me entusiasmase demasiado, que “en psiquiatría, la palabra curado sólo se emplea para hablar de los jamones”. El Dr. Larraz, la Dra. Pérez, el Dr. Surribas, el doctor Juan Pablo Rodríguez... todos me modelaron un poco, sin olvidar los que estaban verdaderamente al pie del cañón: Sor Teresa, Sor Imelda, Sor Concepción, Sor Soledad, los auxiliares de Agudos y otros pabellones (Toni, Encarna, Isabel, etc.).

Una de las últimas rotaciones me tocó en el CSMA de Martorell, por aquel entonces con el coordinador Dr. Cañellas y bajo la tutoría del doctor Bernat Sánchez. Al terminar los cuatro años, allí me quedé, viendo pasar a coordinadores y compañeros diferentes durante muchos, muchos años, con un especial recuerdo para el doctor Paco Burgos y la trabajadora social Paz Cué, cuya humanidad me ha servido de brújula para no perder el norte en los momentos en los que la gestión parece amenazar la asistencia.

De forma paralela, he tenido la suerte de formar nuevos equipos para nuevas tareas: el Hospital de Día de Adultos de Martorell, la Hospitalización Domiciliaria, las nuevas Urgencias en el Hospital... En todos ellos me he sentido apoyado y reconfortado en los momentos difíciles, que en nuestra profesión son muchos y variados. En el momento de escribir estas líneas, presto servicio en el CSMA de Sant Feliu de Llobregat, lugar en el que también he sido muy bien acogido y donde intento participar del ambiente de entusiasmo que se respira.

Lo que me ha enseñado la práctica clínica es que uno debe ponerse frente al enfermo en situación de humildad, intentando acompañar más que “curar” y siempre aprendiendo del saber que cada ser humano -enfermo o sanotiene en su interior. Este es el legado que las instituciones hospitalarias intentan tener presente en su asistencia diaria y en el que todavía me siento capaz de aportar mi granito de arena”.

Noves incorporacions En el primer trimestre d’aquest any s’ha incorporat a la plantilla de l’Hospital Sagrat Cor:

34

Marta Hidalgo Berlango

Joana Ruiz Vea

Jesús Ezquerra Serrano

Auxiliar d’infermeria

Auxiliar d’infermeria

Director gerent

9 de gener

18 de gener

1 de març

Entre tots | Entre records

Entre records

Primera visita de los Reyes Magos al Hospital A principios de los años 90 los Reyes Magos llevaron la ilusión por vez primera al Hospital Sagrat Cor. En concreto, las imágenes son de 1995, cuando Sus Majestades, después de participar en el acto organizado con motivo del Día de Reyes, eran acompañados hasta la base desde donde despegaba el helicóptero que los llevaba al pueblo de Martorell para iniciar la cabalgata.

Durante el evento, que se ha celebrado cada 5 de enero desde esa fecha, se congrega en la sala de actos del Hospital a usuarios, colaboradores y familiares, y los Reyes Magos, acompañados del paje Viu Viu, dedican unas palabras a los asistentes y entregan obsequios a los usuarios y a los más pequeños.

Desde hace unos años, Sus Majestades también realizan un recorrido por las distintas unidades, donde se encuentran aquellos pacientes más dependientes, para arrancarles una sonrisa en estas fechas tan señaladas.

35

76

Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax. 93 775 19 94 hospital.hsagratcor@hospitalarias.es