Newsletter #8 Activa Mútua 2008 CAT

REFLEXIONS

«La prevenció és clau per reduir la sinistralitat laboral»

Ceferino Fernández Director de Prevenció Riscos de Laborals (PRL

» Parlem amb el director de Gestió de Qualitat, PRL i Serveis Generals d’Activa Mútua sobre el paper que tenen les mútues en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals Pàgina 2

número 8 octubre 2015

activa Mútua incrementa el nombre d’autònoms afiliats BalanÇ 2014 » EL NOMBRE D’AUTÒNOMS QUE ES DECANTEN PELS SERVEIS D’ACTIVA MÚTUA ES VA INCREMENTAR UN 12% DURANT L’ANY PASSAT » LA MÚTUA APORTA MÉS DE 80 MILIONS D’EUROS ALS FONS DE RESERVA DE LA SEGURETAT SOCIAL » ACTIVA MÚTUA DÓNA PROTECCIÓ JA A MÉS 500.000 TREBALLADORS DE TOT L’ESTAT ESPANYOL AMB MÉS DE 60.000 EMPRESES ASSOCIADES

Renovat el certificat de Gestió de qualitat ISO Per a tota l’organització d’Activa Mútua

Pàgina 3

INVERSIONS Activa Mútua mostra la nova delegació de Madrid als seus mutualistes Activa Mútua mostra la nova delegació i centre assistencial de Madrid a les seves empreses mutualistes. Es tracta d’un edifici de dues plantes amb una superfície total de 710 m2 situat al carrer Agustín de Betancourt número 17, que cohesiona i millora els serveis que ofereix la mútua a la capital espanyola.

Pàgina 4

Pàgina 5

2 Reflexions Activa Mutua

OCTUBRE 2015

reflexions Ceferino Fernández

Director de Prevenció de Riscos Laborals

“Les actuacions que promouen les mútues són clau per reduir la sinistralitat a les empreses, juntament amb el compliment de la Llei de prevenció de Riscos Laborals”

«La direcció de prevenció de les mútues és una eina eficaç contra la sinistralitat laboral» Redacció Activa Mútua, Barcelona

L

a Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social ha incrementat del 0,5 al 0,7% de les quotes de contingència professional el pressupost destinat als departaments de prevenció de les mútues. Parlem amb Ceferino Fernández Serrano, director de Gestió de Qualitat, Prevenció de Riscos Laborals i Serveis Generals d’Activa Mútua, que analitza el paper de les mútues en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals.

Com valora aquest increment per a departaments com el seu?

El fet que la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social hagi incrementat el pressupost dels departaments de prevenció de les mútues presenta unes bones expectatives de futur. S’estan obrint moltes portes perquè la prevenció de les mútues sigui una eina efectiva amb la qual l’empresari pugui ser més eficient en la disminució de la sinistralitat laboral. De fet, existeix una proposta en el desenvolupament del reglament de la llei de mútues per part de l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) per elevar el pressupost d’aquests departaments fins al cinc per cent de les quotes.

Encara hi ha feina a fer en matèria de prevenció?

Sí, encara queda molt camí per recórrer. La prevenció no gaudeix de gaire conscienciació en les empreses; és una de les àrees de la qual es prescindeix abans quan la situació econòmica no és favorable. A més, políticament podria legislar-se de manera més adequada i eficient perquè les actuacions preventives repercutissin directament en la sinistralitat i per tant en el treballador. Evidentment hi ha excepcions i hi ha empreses que actuen de manera correcta. Per exemple, des de l’àmbit de les mútues i amb el recurs del bonnus malus

(sistemes d’incentius per beneficiar aquelles empreses que es distingeixen per la seva contribució a la sinistralitat laboral) s’intenta incentivar el capítol de la prevenció en aquelles empreses que hagin contribuït eficaçment a la reducció de la sinistralitat laboral amb inversions quantificables i hagin realitzat actuacions efectives en la prevenció d’accidents de treball i malalties professionals, tal com regula el Reial Decret 404/2010 de 31 de març i l’Ordre TIN / 1448 de 2 de juny, publicats al BOE d’1 d’abril i de 4 de juny de 2010, respectivament.

neral, mitjançant campanyes informatives de les quals deriven altres actuacions de més envergadura com són les jornades d’educació preventiva en les quals s’informa els treballadors dels criteris preventius per evitar accidents. Aquestes campanyes es basen en criteris de prevenció de riscos potencialment greus o molt usuals com poden ser la manipulació de càrregues o els moviments repetitius o en altres casos lligats a la temporalitat com poden ser a l’estiu les campanyes contra la calor i els seus riscos.

Són campanyes promogudes de manera autònoma o lligades amb les administracions autonòmiques o l’estatal.

Però sembla que en els darrers anys el nombre d’accidents ha baixat...

Segons les estadístiques, durant els darrers anys de crisi sembla que l’accidentalitat és menor. Però això no és indicatiu que les coses s’estiguin fent millor, sinó que hi ha la por «d’agafar una baixa». Si es produeix un incident en el qual l’empleat deixa de treballar momentàniament però no sol·licita baixa no queda recollit. Aquesta circumstància provoca que un acte com aquest, que en altres casos es declarava com a accident, ara no sigui així.

Quin paper hi tenen les mútues?

Els nous desenvolupaments normatius que es publiquen deixen molt clar que les actuacions que es promouen des de les mútues en l’àmbit de la prevenció amb càrrec a quotes no poden substituir les obligacions que l’empresari té en el compliment de la Llei de Riscos Laborals. Per tant, les mútues són un suport i un complement en aquest sentit. Ofereixen assessorament a aquelles empreses que tenen accidents o pertanyen a sectors d’activitat amb riscos potencialment elevats.

més alt. A més de la química i totes aquelles activitats que tenen a veure amb la manipulació de càrregues. De totes maneres, d’accidents greus se’n produeixen en tot tipus d’empreses, ja que molts estan vinculats als desplaçaments de treballadors. Es produeixen molts accidents in itinere i molts accidents de trànsit que habitualment són els més greus o mortals.

Quins són aquests sectors on es detecta més sinistralitat?

Tradicionalment, el sector de la construcció és el que acumula l’índex de sinistralitat

Quina és la funció dels departaments de prevenció de riscos laborals de les mútues?

La Direcció de Prevenció de Riscos Laborals amb càrrec a

Ceferino Fernández és el director de Gestió de Qualitat, PRL i Serveis Generals d’Activa Mútua quotes té com a principal referent els índexs d’accidentalitat de les empreses, és a dir, els sectors on es produeixen més accidents, i això s’enfoca cap a aquelles empreses que, en principi, disposen de menys recursos: pimes i més concretament les de menys de 50 treballadors.

En el desenvolupament de les normes establertes per l’administració, els tècnics dels departaments de riscos laborals de les mútues desenvolupen les seves actuacions preventives a base de contacte directe amb les empreses, visites o, amb caràcter més ge-

Com treballa aquesta Direcció d’Activa Mútua?

Són tres eixos bàsics: la inversió en campanyes d’informació i sensibilització, jornades d’educació en prevenció i, entre d’altres, l’organització d’un concurs fotogràfic. Intentem fer partícip el treballador amb idees que puguin ser motivadores en l’àmbit de la prevenció; així, entre altres, impulsem un concurs fotogràfic –que ja va per la tercera edició– que és una manera de potenciar la prevenció i donar més visibilitat i proximitat a l’empresa i al treballador. A més, tenim en marxa una nova experiència que considerem ens aproparà encara més al nostre treball de prevenció i que serà un concurs de bones pràctiques preventives.

En qualsevol cas, des de la Direcció de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa no perdem la il·lusió de contribuir a la disminució de la sinistralitat i treballem en el desenvolupament de les activitats regulades per l’administració, tant estatal com a autonòmica, proposant idees pròpies que contribueixin a la millora de la salut laboral dels nostres treballadors.

Volem contribuir a la construcció d’un ambient laboral més saludable i segur que amb aquest nou impuls econòmic que se’ns posa a l’abast ho aconseguirem.

Actualitat 3

OCTUBRE 2015

resultats 2014

Activa Mútua presenta uns excedents de 22,1 milions d’euros el 2014 La Junta General de l’entitat destaca l’increment del 12% en el nombre d’autònoms que es decideixen per la cobertura oferta per Activa Mutua Els ingressos totals de 2014 van ser de gairebé 302 milions d’euros

Redacció Activa Mútua, Tarragona

A

ctiva Mútua va celebrar el passat 9 de juliol la Junta General Ordinària, el principal òrgan de govern de l’entitat, a la seu social de Tarragona, on s’ha realitzat una detallada descripció de les principals magnituds que van integrar els comptes anuals de l’exercici 2014. Va presidir la Junta el president d’Activa Mútua, Ferran Teixidó; acompanyat dels vicepresidents Josep Nogués i José Domingo Valls.

Miquel Àngel Puig, director gerent, va indicar que els excedents van ser de 22,1 milions d’euros. També va explicar que després de l’aprovació de la llei de mútues s’ha produït un canvi significatiu en el sector amb una reducció important de les reserves, cosa que ha significat una transferència al Fons de Reserva de la Seguretat Social de més de 80 milions d’euros. No obstant això, aquestes reserves es mantenen en el màxim legal permès. El conjunt del sector mutualista espanyol va aportar al fons de reserves de la Seguretat Social un total

D’esquerra a dreta: Miquel Benabarre, secretari general; Ferran Plana, subdirector general; Josep Nogués, vicepresident primer; Ferran Teixidó, president; Miquel Àngel Puig, director gerent; José Domingo Valls, vicepresident segon i Fernando García, assessor de Presidència. de 3.300 milions d’euros.

Els ingressos totals d’Activa Mútua el 2014 van ser de gairebé 302 milions d’euros.

Quant a les cotitzacions socials (allò que les empreses abonen

a la mútua), van augmentar un 3,53 per cent el 2014. Una altra dada que cal destacar en aquest àmbit ha estat l’important increment del 12 per cent en el nombre d’autònoms que

han optat pels serveis d’Activa Mútua.

A la Junta General Ordinària també es va presentar l’informe de la Comissió de Prestacions Especials on el total d’ajudes

atorgades va ser de 400.000 euros. La Comissió de Prestacions Especials desenvolupa una funció d’ajuda social per a la millora de les condicions de vida i l’atenció de situacions especials d’aquells treballadors que han estat víctimes d’un accident de treball o una malaltia professional. Miquel Àngel Puig va dedicar especial atenció a “l’alarmant” increment de l’absentisme que va ser detectat a partir del segon semestre de 2014, de l’ordre d’un 11 per cent entre les empreses mutualistes adscrites a l’Entitat.

Activa Mútua té més de 500.000 treballadors protegits, 60.000 empreses associades, 74 centres de treball, 33 centres assistencials i dues clíniques i contracta una plantilla de més de 800 empleats.

telecomunicacions

Activa Mútua implanta la tecnologia de telefonia IP a tota la seva xarxa estatal Comporta un estalvi significatiu de costos i ofereix més funcionalitat Redacció Activa Mútua, Tarragona

A

ctiva Mútua acaba d’implantar la telefonia IP en tota la seva xarxa estatal de delegacions.

Aquesta inversió tecnològica, segons assegura Mikel García de Albéniz, director de Sistemes d’Informació, significarà un important estalvi de costos

i dotarà les comunicacions de l’entitat d’una major funcionalitat i versatilitat.

La telefonia IP és una tecnologia que permet integrar en una mateixa xarxa –basada en protocol IP– les comunicacions de veu i dades. Els principals avantatges de la telefonia IP són la simplificació de la infraestructura de comunicacions, la integració de les diferents

seus i treballadors mòbils de l’organització en un sistema unificat de telefonia amb gestió centralitzada, trucades internes gratuïtes, pla de numeració integrat i optimització de les línies de comunicació.

“A partir d’ara”, apunta García de Albéniz, “un dels principals avantatges del sistema de telefonia IP és que es podrà trucar directament a qualsevol per-

sona de l’organització sense haver de marcar el número de la delegació, amb al qual cosa s’agilitzaran notablement les diligències, es facilitaran els fluxos d’informació i es constatarà una millora del servei al client”.

L’eficiència d’un sistema telefònic passa per solucions informàtiques que són més flexibles, barates i potents

que una central telefònica. La IP permet integrar els equips informàtics amb el sistema telefònic i millorar substancialment les seves prestacions.

Altres importants avantatges són: eficàcia en la localització de les persones, integració de smartphones, multiconferències, ràpida resolució de les avaries i suport remot, entre molts altres.

4 Actualitat

OCTUBRE 2015

certificacions

Activa Mútua renova el certificat del sistema de gestió de la qualitat ISO 9001 Confirma que tots els seus serveis i delegacions compleixen els estàndards de qualitat establerts per la normativa internacional Redacció Activa Mútua, Tarragona

E

l vicepresident primer d’Activa Mútua, Josep Nogués; el director gerent, Miquel Àngel Puig, i la gestora de Clínica Activa Mútua, Silvia Vergès-Tapiró, van recollir el passat 10 de juny a Tarragona, a la seu central de l’entitat i de mans d’Eva Subirà, directora de l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) Catalunya, la renovació del certificat UNE-EN-ISO 9001 i l’homologació internacional amb la certificació IQNET per a tots els seus serveis i delegacions. La Clínica Activa Mútua disposa de la seva pròpia certificació.

Ceferino Fernández, director de Gestió de Qualitat, PRL i Serveis Generals; i Juan Carlos Gavilán, cap del Departament de Gestió de la Qualitat, van destacar que amb aquesta certificació Activa Mútua confirma que tots els seus serveis i delegacions compleixen els estàndards de qualitat establerts per la norma internacional ISO 9001. També van ressaltar el fet que és una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social pionera a tenir tots els seus processos certificats.

El certificat del sistema de gestió de la qualitat per a Activa Mútua engloba conceptes com els serveis de cobertura de contingències d’accidents

D’esquerra a dreta, la gestora de Clínica Activa Mútua, Silvia Vergès-Tapiró; el director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig, i el vicepresident primer d’Activa Mútua, Josep Nogués, recollint la certificació el passat dia 10 de juny de mans d’Eva Subirà, directora d’AENOR Catalunya, flanquejats per Juan Carlos Gavilán de Gestió de Qualitat (a l’esquerra) i Ceferino Fernández. de treball, malalties professionals, gestió econòmica d’Incapacitat Temporal (IT) per contingències comunes i activitats preventives. També afavoreix la gestió de la prestació econòmica de risc durant l’embaràs i la lactància natural, la cura de menors afectats per càncer o altres malalties greus i el cessament d’activitat dels treballadors autònoms.

Inclou la gestió integral dels accidents de treball i malalties professionals, prevenció, assistència ambulatòria i hospitalària, readaptació pro-

fessional i treball social.

Fernández i Gavilán avancen que Activa Mútua treballa des dels seus inicis per establir una sòlida base amb la qual iniciar la senda que condueix al model de qualitat i excel·lència EFQM (Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat) i que té com a preceptes principals els d’orientació cap als resultats, orientació al client, lideratge i coherència, gestió per processos i fets, desenvolupament i implicació de les persones, procés continu d’aprenentatge, innovació

i millora, desenvolupament d’aliances i responsabilitat social de l’organització. En el termini d’un any esperen obtenir el reconeixement EFQM. Així mateix, Fernández i Gavilán van agregar que un altre dels propòsits d’Activa Mútua és aconseguir la certificació UNE-EN ISO 14001 del seu Sistema de Gestió Ambiental, amb l’horitzó posat en el 2016 i amb la integració en el sistema de la gestió de la RSC. Eva Subirà, directora d’AENOR Catalunya, va recordar que la ISO 9001 és una norma interna-

cional que ajuda Activa Mútua a gestionar millor la qualitat de la seva organització, procediments i indicadors. Un camí ja consolidat que constata les seves bones pràctiques i referma el seu missatge de confiança i transparència.

Respecte a la voluntat d’Activa Mútua de progressar cap al model EFQM, Subirà va albirar el seu aspecte més ampli en l’organització, en abastar conceptes com el lideratge, la planificació d’estratègies, els clients o els objectius econòmics.

Es constitueix la Comissió de Millora per afavorir el funcionament òptim de tots els àmbits de l’entitat Redacció Activa Mútua, Reus

El passat mes de febrer es va constituir i va iniciar la seva activitat a la Mútua un nou òrgan que es denomina Comissió de millora.

El principal motiu que ha portat a la creació d’aquesta comissió és la necessitat d’executar polítiques de millora arran de les incidències detectades

per diverses vies. Aquestes polítiques permeten esmenar i corregir situacions i maneres d’actuar en benefici de les persones que utilitzen els nostres serveis, així com per facilitar la forma de treballar dels empleats de la Mútua.

Aquesta comissió té un caràcter transversal, atès que està integrada per tres àrees de treball de la Mútua: Servei al Client (Gemi Cabré), Qualitat

(Juan Carlos Gavilán) i Compliance (Josep Lluís Olivé).

Pel que fa a la seva funcionalitat, té com a objectiu detectar i corregir aquelles incidències que es puguin produir a la Mútua per diverses vies, com ara: •Suggeriments interns (empleats de la Mútua) i externs (clients).

•Resultats d’enquestes de satisfacció.

•Queixes i reclamacions.

•Auditories internes.

La comissió es reuneix mensualment i convida responsables de les diverses àrees, si la seva presència es considera necessària per tractar els temes que els afecten.

Els suggeriments dels treballadors de la Mútua són una de les fonts d’informació més importants, ja que ells són els millors coneixedors

dels modus operandi del dia a dia de la Mútua, per això la comissió demana la seva col·laboració.

En aquests moments ja disposen de quinze propostes de millora que s’han analitzat i se’ls ha donat el curs procedimental corresponent.

L’origen de les propostes ha estat divers, d’acord amb les diferents vies d’entrada que ja hem indicat.

Actualitat 5

OCTUBRE 2015

INVERSIONS

Activa Mútua mostra la nova delegació de Madrid als seus mutualistes Més d’un centenar d’empresaris visiten les instal·lacions de 710 m2 situades al carrer Agustín Betancourt de la capital espanyola Redacció Activa Mútua, Madrid

A

ctiva Mútua va mostrar la nova delegació i centre assistencial de Madrid a les seves empreses mutualistes el passat 7 de maig.

L’esdeveniment va reunir més d’un centenar d’assistents que van tenir l’oportunitat de visitar unes instal·lacions de dues plantes que disposen d’una superfície total de 710 m2. A la planta baixa del centre assistencial hi ha sala de cures, fisioteràpia, radiografia i biomecànica. La primera planta acull direcció, prevenció de riscos laborals, sala de formació i serveis administratius.

L’equipament està situat al carrer Agustín de Betancourt número 17, a prop de Nuevos Ministerios (important complex que acull les seus dels ministeris de Foment, Ocupació i Seguretat Social), propera a un dels centres de negoci i oficines més competitius de la capital d’Espanya, l’AZCA, i gairebé contigua a la seu central de l’Associació de Mútues d’Accident de Treball (AMAT), situada al carrer Maudes, 51.

Aquest desembarcament a la capital d’Espanya ha estat motivat per l’increment constant en els últims anys d’empreses mutualistes i treballadors autònoms que han dipositat la seva confiança en l’entitat. De fet, com especifica José Luis Ruipérez, director de la zona centre, nord i Aragó d’Activa Mútua, l’entitat recapta a la capital d’Espanya 18.639.000 euros, la seva rendibilitat és de 3.976.965 euros, gestiona 2.300 empreses afiliades i disposa d’un cens de 30.000 treballadors assegurats, uns 2.000 dels quals són autònoms. Un contingent que ha estimulat l’entitat a disposar d’unes infraestructures adequades per satisfer les necessitats dels clients, enfortir el seu posicionament a la ciutat, optimitzar i incrementar el servei.

El vicepresident d’Activa Mútua, José Domingo Valls, va ressaltar –després de la benedicció de l’edifici a càrrec de Sebastián Martínez, rector de l’Església San Juan de la Cruz– que aquesta aposta de l’entitat és “en benefici de les empreses mutualistes de Madrid, una

La nova delegació i centre assistencial està a ple rendiment des de principis de juny, i cohesiona i millora els serveis que anteriorment proporcionava Activa Mútua als carrers Juan de Austria, 17 i Santa Feliciana, 11.

L’esdeveniment va reunir més d’un centenar de persones que van tenir l’oportunitat de visitar les instal·lacions. mostra d’acostament cap als treballadors per agilitzar tant les prestacions com l’assistència de la Seguretat Social i gestionar l’absentisme laboral en les empreses com un recurs de competitivitat i productivitat pels negocis».

El president de la Junta Territorial de Madrid, Antonio Rodríguez, també va destacar l’esforç de l’entitat per ser “una mútua més propera” i va

destacar la “competència” i la “il·lusió” de l’equip de Madrid comandat per José Luis Ruipérez, uns actius que han permès la mútua ser capdavantera a la capital d’Espanya en prestacions i assistència, tot en pro de la salut laboral dels treballadors.

Com a mostra d’això, en una convenció de delegats de tot Espanya celebrada recentment a Lleida, la delegació de Madrid

va tornar a ser guardonada com una de les més rendibles d’Espanya, gràcies, segons Ruipérez, “a un volum de quotes consistent i un col·lectiu de clients integrat per empreses amb centres de decisió a Madrid i amb treballadors amb cotitzacions altes”.

Per la seva banda, Antonio Rodríguez també va emfatitzar en el caràcter pioner i innovador d’Activa Mútua a l’hora de sec-

La delegació de Madrid ha tornat a ser guardonada recentment com una de les més eficaces i eficients d’Activa Mútua toritzar els seus serveis i oferir vestits a mida a sectors com la docència; autònoms i emprenedors; turisme i discapacitat, amb oficines sectorials com ONSE, OME, ONTUR i ONCADIS. La nova delegació i centre assistencial està a ple rendiment des de principis de juny i cohesiona i millora els serveis que anteriorment proporcionava Activa Mútua als carrers Juan de Austria, 17 i Santa Feliciana, 11.

6 Empreses Associades

OCTUBRE 2015

EMPRESES MUTUALISTES

Cadí Societat Cooperativa Catalana Limitada exalta el seu centenari amb la Creu de Sant Jordi L’entitat factura uns 50 milions d’euros i produeix unes 12.500 tones de productes lactis anualment Redacció Activa Mútua, Seu d’Urgell

C

adí Societat Cooperativa Catalana Limitada està de celebració, i és que als seus cent anys d’activitat va sumar recentment la concessió per part de la Generalitat de Catalunya de la prestigiosa Creu de Sant Jordi, el màxim reconeixement que pot rebre al Principat amb motiu dels serveis destacats prestats a aquesta Comunitat. De fet, l’entitat és una de les cooperatives ramaderes més prestigioses de Catalunya i la més antiga de l’Estat adscrita al sector lleter, sense prescindir de la seva contribució a l’economia pirinenca -concretament a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya- i al seu reequilibri territorial.

Tot va començar a principis del segle passat quan l’emprenedor Josep Zulueta Gomis va veure en les vaques lleteres l’alternativa a la desaparició dels cultius de vinya a causa de la fil·loxera. El 1915 es va crear la Societat Cooperativa de Lleteria, Sindicat Agrícola de la Seu d’Urgell, denominació social que després de diversos canvis ha derivat en l’actual Cadí, Societat Cooperativa Catalana Limitada. El seu focus inicial va ser la Seu d’Urgell i voltants, i posteriorment es va expandir a tot l’Alt Urgell i la Cerdanya. Gràcies a aquesta iniciativa, es pot afirmar categòricament que el sector lleter va ser clau per al desenvolupament del Pirineu català.

Amb una producció inicial de 200 litres de llet diaris que servien a més per a l’elaboració de mantega, els gestors de Cadí aviat es van veure obligats a diversificar més la producció a causa de la incorporació de nous socis, i el conseqüent i significatiu increment de litres de llet. D’aquí que es comencés amb la fabricació de formatges.

En l’actualitat, Cadí recull diàriament 180.000 litres de llet en les explotacions dels seus 115 socis-ramaders, ubicades totes

A la cooperativa treballen 123 persones en els processos industrials, administratius i comercials.

Actualment Cadí recull diàriament 180.000 litres de llet de les explotacions dels seus 115 socis ramaders de l’Alt Urgell i la Cerdanya elles a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. A la cooperativa treballen directament 123 persones que s’ocupen del procés industrial, la gestió administrativa i comercial, amb l’objectiu de transformar la llet en productes lactis i comercialitzar-los en el mercat.

La producció anual de l’entitat és de 8.200 Tm de formatges distribuïts en més de 50 referències, 460 tones de mantega, 450 tones de mató,

formatge fresc i mató. 1.100 tones de formatge fos i ratllat, i 2.200 tones de lactosa.

La xifra de negocis s’aproxima als 50 milions d’euros anuals.

Els productes es comercialitzen en diferents mercats. El més important és el català, seguit de la resta de l’Estat espanyol. L’exportació cada vegada cobra més importància. De fet, l’adquisició d’una distribuïdora a França ha tingut com a objectiu garantir la presència en aquest mercat així com en altres països de la UE, com Alemanya.

Una de les filosofies de Cadí que més èxits li reporta és l’autofinançament, que li permet la minimització de les despeses. D’altra banda, fonts de l’entitat afegeixen que “la comunicació directa i fluïda amb els clients assegura la transmissió dels valors de la nostra entitat i la qualitat dels productes”.

Des de Cadí Societat Cooperativa Catalana Limitada es ressalta el fet que continua sent el motor econòmic de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, sent precisament aquesta missiva un dels objectius de l’entitat per al

futur. Així mateix, destaquen que el desenvolupament de la cooperativa es continuarà sustentant en una gestió eficaç i en la innovació dels processos i productes. “La racionalitat en la gestió dels estocs i una distribució àgil i fiable, i per altra banda, una estratègia d’inversió permanent en processos tecnològics fan que els nostres productes s’adaptin als requeriments del mercat en contínua evolució i cada vegada més funcional”.

Un altre eix principal és la qualitat tant de la matèria primera (llet) com de l’elaboració dels productes i el servei per fidelit-

zar i mantenir la confiança dels consumidors.

Cadí està inscrita en dues Denominacions d’Origen Protegides (DOP) de l’Alt Urgell i la Cerdanya, distintius de qualitat reconeguts per la UE amb els formatges “Urgelia” i la mantega “Cadí”, la primera de l’Estat i una de les poques d’Europa acreditada per una DOP. Aquests distintius garanteixen la procedència de la llet i l’elaboració de manera tradicional del formatge i la mantega d’acord amb les pautes de qualitat controlades pel Consell Regulador de les dues denominacions.

Actualitat 7

OCTUBRE 2015

reconeixements

Activa Mútua rep el segell Bequal PLUS pel seu compromís amb les persones amb discapacitat Es fa una ferma aposta per aquest sector i per la salut dels seus professionals El certificat és una fórmula d’avaluació que determina el grau de compromís de responsabilitat empresarial en diversos àmbits

Redacció Activa Mútua, Madrid

A

ctiva Mútua, Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social número 3, ha estat certificada en la categoria BEQUAL PLUS pel seu compromís amb la inclusió de les persones amb discapacitat a través de la seva estratègia de gestió en diferents àrees, i en la qual destaca la creació de l’oficina sectorial ONCADIS (Oficina de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat). Amb la creació d’aquest servei especialitzat i totalment nou, Activa Mútua fa una ferma aposta pel sector de la discapacitat i per la salut dels seus professionals, confirmant el compromís i la sensibilitat que aquesta entitat col·laboradora ha mostrat amb aquest grup social mitjançant l’atenció permanent i la resposta a les necessitats de les empreses i dels seus professionals.

Més de 60.000 empreses i 500.000 treballadors reben els seus serveis Activa Mútua dóna servei a més de 60.000 empreses i 500.000 treballadors. L’experiència acu-

Antonio Andújar, director d’Oncadis. mulada en els últims anys situa aquesta mútua com a líder en la gestió de les prestacions sanitàries, socials i econòmiques.

Activa Mútua té vocació social.

Per això dedica tots els seus esforços i recursos a garantir l’assessorament a les empreses, l’assistència i la protecció als treballadors. Un objectiu que aconsegueix gràcies a la

funció diària de la seva plantilla que es plasma en la qualitat del servei i en la satisfacció del mutualista. Professionalització, innovació i eficàcia són els instruments sobre els quals se sosté aquesta estratègia.

El certificat Bequal El certificat Bequal és una fórmula d’avaluació per un tercer, que determina el grau

de compromís en matèria de Responsabilitat Empresarial amb la Discapacitat en àrees essencials com són l’estratègia i lideratge, el compromís de l’alta direcció cap a les persones amb discapacitat, la gestió dels recursos humans, el compliment de la normativa i les polítiques inclusives i d’igualtat d’oportunitats en tots els procediments de selecció, accés

a l’ocupació, promoció professional i formació.

La Fundació Bequal, entitat que gestiona la concessió de la certificació amb el mateix nom, és un model sistematitzat d’indicadors certificable que reuneix tot el patrimoni i experiència de les seves entitats fundadores: el Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), la Fundació ONZE, FEACEM i la Fundació Seeliger i Conde.

ECONOMIA

Les mútues ingressen 3.255 milions d’euros al Fons de Contingències de la Seguretat Social el 2015

L

es mútues ingressaran, amb caràcter extraordinari, 3.254,98 milions d’euros al Fons de Contingències Professionals de la Seguretat Social, abans de finalitzar el mes de juliol de 2015.

Aquesta important aportació econòmica de les Mútues ha estat possible gràcies a l’aplicació de tècniques de gestió privada, en l’àmbit de les prestacions públiques de Seguretat Social en les quals col·laboren, la qual cosa ha propiciat que aquestes Associacions Privades d’Empresaris, sense ànim de lucre, hagin constituït un importantíssim nivell de reserves, amb càrrec exclusiu a les cotitzacions empresarials.

Aquesta aportació està motivada pels canvis produïts en la recent reforma del marc normatiu regulador de Sector de Mútues, on s’han establert uns nous límits a les reserves obligatòries amb les quals aquestes organitzacions empresarials han d’explicar, per fer front a les possibles desigualtats que puguin produir-se en els resultats econòmics generats entre els diferents exercicis.

Independentment d’això, cal destacar que les Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social són les úniques entitats del sistema que durant els anys que ha durat la crisi han realitzat aportacions als Fons de la Seguretat Social. L’import d’aquestes aportacions ascen-

Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social ja han aportat 3.961,6 MEUR entre els anys 2008 i 2013

deix a 3.961,67 milions d’euros, que s’han destinat a ajudar en el pagament de les pensions.

En concret, amb càrrec als resultats dels exercicis de 2008 a 2013, les Mútues van ingressar 2.888,22 milions d’euros al Fons de Prevenció i Rehabilitació, i 1.073,45 milions d’euros al Fons de Reserva de la Seguretat Social.

Les contribució de les Mútues als Fons de la Seguretat Social és el resultat de l’excel·lència amb la qual, any rere any, aquestes entitats han col·laborat, des de l’esfera privada, en la gestió de les prestacions públiques que tenen encomanades, motivada per la millora contínua dels seus procediments, processos i tasques desenvolupades en

el seu treball diari, que permet oferir una atenció de la màxima qualitat, personalitzada i eficient, orientada a una completa recuperació de la salut dels treballadors, estalviant al seu torn costos a les empreses i contribuint a la sostenibilitat del Sistema de Seguretat Social, gràcies als excedents econòmics derivats de la seva gestió.

Les mútues, com a Entitats Col·laboradores amb la Seguretat Social, tenen la confiança de pràcticament tots els empresaris espanyols, ja que més d’1.390.000 empreses, el 98,45% del total, han optat per cobrir voluntàriament amb una Mútua les Contingències Professionals de més de 12.400.000 treballadors.

8 Actualitat

OCTUBRE 2015

oficines sectorials

ONCADIS defensa el valor estratègic de la salut laboral en el sector de la discapacitat L’oficina sectorial d’Activa Mútua, entitat implicada en innovació social, també incideix en la importància de l’eliminació de barreres en la comprensió Redacció Activa Mútua, Madrid

L

’Oficina de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat (ONCADIS), d’Activa Mútua va ser presentada recentment a la Secretaria d’Estat de Serveis Socials. En aquest esdeveniment, que es realitzar el passat 28 d’abril a Madrid amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, i en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, es va ressaltar la importància de la salut laboral a través de la prevenció de riscos laborals, i de la mútua d’accidents a través de la reducció de la sinistralitat i l’absentisme, com a factors imprescindibles i estratègics que afecten la competitivitat i la rendibilitat de les empreses socials.

L’acte va ser inaugurat per Jose Ángel Zabalza, sotsdirector d’Activa Mútua i director d’Oficines Sectorials, que va destacar el caràcter pioner i la idiosincràsia innovadora d’Activa Mútua a l’hora de sectoritzar serveis i oferir vestits a mida en l’àmbit de les prestacions i assistència de la Seguretat Social. A banda d’ONCADIS, la més jove de les quatre oficines de què disposa Activa Mútua, també té oficines especialitzades per sectors com: Ensenyament (ONSE), Turisme (ONTUR) i OME, dirigida a emprenedors i autònoms.

Posteriorment van participar les patronals estatals més representatives del sector, FEACEM i AEDIS, les quals van destacar a través dels seus representants la importància que té per al sector la creació d’aquesta oficina sectorial i el continu intercanvi de coneixements i experiències, amb l’objectiu de dotar aquestes entitats de mesures específiques en matèria de Seguretat Social i Salut Laboral.

Antonio Andújar, director d’ONCADIS, va definir aquesta oficina sectorial com un servei especialitzat i totalment nou dirigit a mutualistes, i amb el qual Activa Mútua fa una ferma aposta pel sector de la discapacitat i per la salut dels seus professionals, ratificant el compromís i la sensibilitat que aquesta entitat col·laboradora

L’oficina dirigida per Antonio Andújar va ser presentada a la Secretaria d’Estat de Serveis Socials. ha mostrat històricament amb aquest sector amb serveis innovadors que resolen reivindicacions històriques dels representants de la discapacitat.

Com a tancament a aquesta taula, el director general de Polítiques de Suport a Persones amb Discapacitat del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, D. Ignacio Tremiño, va definir ONCADIS com “un projecte d’innovació social”, i va oferir tot el seu suport a Activa Mútua.

Posteriorment es van presentar totes aquelles publicacions que Activa Mútua ha elaborat en format de lectura fàcil amb la pretensió d’aplicar aquesta tècnica de redacció per a la prevenció de riscos laborals i ressaltar l’important paper que exerceixen els validadors de textos a la comprovació de la comprensió dels textos adaptats. Un aspecte metodològic que representa una garantia, una prova de qualitat i una forma de generar un cercle virtuós al voltant de la lectura fàcil, com a oportunitat d’inclusió laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual. Projectes com ONCADIS contribueixen sens dubte a aquestes metes, tal com va confirmar Òscar Garcia, Director de Dilofácil, i Jorge M. Pérez, president de l’Institut de Lectura Fàcil. També es va des-

Oncadis participa en el Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball tacar que ONCADIS ha servit per demostrar que és possible la participació de les persones amb discapacitat en tots els processos vinculats amb la lectura fàcil: adaptació, validació, impressió, acoblament, manipulats o transport, entre d’altres.

També hi van assistir tècnics de suport i validadors de l’entitat sevillana ANIDI, que van explicar la metodologia usada en els documents. Els documents d’Activa Mútua adaptats i validats havien significat “un autèntic repte personal i professional”, tal com van destacar Laura Hinojosa i Laura Monge.

L’esdeveniment celebrat en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, va finalitzar amb una taula rodona que va portar per

Antonio Andújar, director d’ONCADIS, durant la seva presentació. títol: Valor estratègic de la salut laboral en el sector de la discapacitat i que va comptar amb la col·laboració de referents en aquesta matèria: Daniel Alonso de Grup MESTRESSES, Daniel

Martín de Afanias, José Pedro Triano d’Activa Mútua, Rafael Còrdova de FEAPS i Ricardo González de Ilunion. L’acte va gaudir d’una activa participació dels assistents.

Actualitat 9

OCTUBRE 2015

oficines sectorials

Més del 20 per cent de les baixes en els centres docents estan causades per problemes en la veu dels professors L’ONSE d’Activa Mútua realitza una intensa tasca d’investigació per promoure la cura d’aquest instrument i per afrontar les emergències sanitàries en els col·legis Redacció Activa Mútua, Madrid

E

ntre el 20 i el 80 per cent dels docents presenten al llarg de la seva vida trastorns de la veu a causa de l’esforç vocal mantingut i constitueixen un 15,8 per cent de les causes d’incapacitat temporal.

Resulta doncs essencial dur a terme accions preventives dels trastorns de la veu en el professorat, basades en hàbits d’higiene vocal i tècniques vocals específiques per al seu ús professional, com el correcte maneig de la veu projectada.

Com a conseqüència, l’Oficina del Sector de l’Ensenyament (ONSE) d’Activa Mútua ha reeditat, dins de la seva col·lecció de guies d’educació preventiva, una guia sobre cures de la veu en els docents, resultat d’un intens treball de recerca al costat del Col·legi de Logopedes Andalús, per garantir la salut i la seguretat laboral als centres educatius espanyols.

Aquesta guia pretén cuidar o potenciar un ben preuat per

als mestres com és la veu. Fernando Quesada, director de l’ONSE, argumenta que aquest material té com a objectiu principal capacitar als docents sobre els mecanismes de la producció vocal normal i els factors que la modifiquen. És per això que resulta de summa importància proporcionar les eines que permetran a els qui desenvolupen tasques d’ensenyament, reduir els seus excessos vocals, aprendre una adequada tècnica vocal, i adquirir hàbits i conductes que ajudin a millorar la qualitat de la seva veu. “La veu és la principal eina de treball dels mestres i no obstant això són pocs els docents que compten amb formació específica sobre prevenció de les alteracions vocals i tècniques per a l’ús de la veu”.

Emergències sanitàries D’altra banda, els accidents suposen la primera causa mundial de mortalitat tant en l’adult com en menors.

Fernando Quesada, director de l’ONSE, impartint una conferència.

Resulta imprescindible millorar l’educació sanitària de la població perquè es converteixi en el primer agent de la “cadena de supervivència”. La labor de l’ONSE als centres docents també difon l’anàlisi de les possibles situacions d’emergència, així com l’adopció de mesures necessàries per al seu control, entre altres, els primers auxilis

entre el personal dels col·legis, donada la importància que té la primera assistència que es presta a una persona que està sofrint un episodi d’urgència o afectació de la seva salut.

Quesada subratlla que “el professorat s’enfronta diàriament a aquestes situacions quan qualsevol dels seus companys de treball, alumnes o alumnes

sofreix un accident, per tant no es pot aplicar de manera indiscriminada i requereix de la utilització d’unes tècniques i metodologies precises i concretes”.

El director de l’ONSE ressalta que “el temps d’actuació és un dels factors essencials a l’hora de millorar la supervivència”.

I afegeix que “sense l’adequat entrenament, es poden provocar dificultats en la veu i lesions persistents que afectin l’acompliment del treball”.

L’objectiu d’aquesta guia és que els docents aprenguin a cuidar la seva veu i prevenir els problemes vocals del professorat. Així mateix, Quesada detalla quines són les altres guies a les quals l’ONSE ha dedicat tots els seus esforços i efectius en l’últim any. Aquestes són, a més de la guia sobre cures de la veu en els docents, la d’Emergències sanitàries en l’àmbit educatiu, la de Riscos Psicosocials en els docents i finalment la que aborda la Intel·ligència Emocional en els docents.

formació

L’Àrea de Gestió Integral i Afiliació/Cotització presenta un nodrit programa formatiu L’objectiu és preparar els seus tècnics en les novetats legislatives i nous aplicatius desenvolupats per la mútua Redacció Activa Mútua, Barcelona

L

’Àrea de Gestió Integral i Afiliació/Cotització d’Activa Mútua, dirigida per Eduard Llopis Coral, ha impulsat un nodrit programa formatiu per als seus tècnics de gestió integral davant de les abundants novetats legislatives respecte a les prestacions de la Seguretat Social i a les noves aplicacions desenvolupades per la mateixa entitat, a fi d’oferir un servei més efectiu i ajustat a les necessitats dels mutualistes.

Segons Llopis, els tècnics de gestió integral i delegats de ciutats com Madrid, Barcelona i Màlaga han assistit a jornades de dos dies que, sota el

títol “Novetats legislatives, Noves Aplicacions de Gestió Integral” i “Projecte Aplica”, han mirat “d’unificar criteris i procediments per al personal amb funcions de gestió integral, optimitzar recursos i gestionarlos eficaçment, fomentar l’ús i la difusió de les noves eines informàtiques, així com accedir a la informació més d’actualitat relacionada amb la nova normativa esdevinguda entorn de la Seguretat Social”.

Llopis assegura que la mútua ha fet un “important esforç d’adaptació a la nova normativa”, a part d’informar dels detalls més nous, s’ha potenciat el desenvolupament d’aplicacions de la mútua com el conegut Servimutua amb la intenció que a les

empreses els sigui més senzill interactuar amb la mútua.

També s’han introduït al Programa Aplica per a la gestió de la productivitat i l’absentisme en les empreses mutualistes, que no només recull aquells trastorns habituals del clima laboral patològic sinó que explora totes aquelles fortaleses organitzatives generadores del clima laboral positiu com el reconeixement, compromís, equitat o el desenvolupament del talent. Tot amb l’objectiu de reduir l’absentisme, gestionar el capital humà, millorar el clima laboral, avaluar les competències d’equips i persones, i definir programes de formació i desenvolupament.

Una altra de les temàtiques

abordades ha estat el sistema Cret@ que ha obligat les empreses a canviar de metodologia i a assistir a canvis significatius en els sistemes informàtics de recaptació i cotització. Ara és la Tresoreria General de la Seguretat Social la que calcula les quotes dels treballadors i l’empresa ha d’enviar informació individualitzada de cada treballador necessària per al càlcul de les cotitzacions.

També s’ha aprofundit en la sistemàtica de treball per objectius com és el cronograma de tasques, amb la intenció de ser més productius i resolutius en àmbits com, per exemple, el control de les deduccions, farmacioles o bonus malus (sistema d’incentius per beneficiar

Eduard Llopis, director de l’àrea de Gestió Integral i Afiliació/Cotització. a aquelles empreses que es distingeixen per la seva contribució a la reducció de la sinistralitat laboral).

Llopis ressalta que en el primer trimestre de l’any s’ha assistit en les afiliacions d’Activa Mútua “a una tendència a l’alça” del 3,2 per cent pel que fa a la mateixa època de l’any anterior, del 2,5 per cent en empreses associades i d’aproximadament un sis per cent en referència a quotes.

10 Opinió Activa

OCTUBRE 2015

OPINIÓ ANÁLISIS NUEVA de la ESTRATEGIA ESPAÑOLA DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO 2015-2020 Acaba de publicarse la nueva Estrategia Española de Seguridad y Salud Laboral en el Trabajo 2015-2020, tras más de 2 años de espera y cuando se van a cumplir 20 años de la publicación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Es una necesidad de seguir trabajando en la anterior Estrategia Española 2007/2012 y en una etapa marcada por la preocupación debido al aumento de la siniestralidad laboral en los últimos dos años (2013 y 2014).

Basándonos en el convencimiento, ante una sociedad cada vez más sensibilizada, de que la Prevención de Riesgos Laborales es el medio más útil y eficaz para la reducción de accidentes laborales y enfermedades profesionales, esta estrategia pretende, en términos generales, seguir trabajando, incluso, de forma más estricta, en la mejora continua de las condiciones de trabajo, pero esta vez, con especial foco de atención al estudio y reducción de enfermedades profesionales y enfermedades relacionadas con el trabajo. La estrategia amplía el reconocimiento de dichas enfermedades, ya que existen enfermedades que se potencian en el ámbito laboral y que hasta hoy en día se consideraban como enfermedad común, generando grandes costes para la Seguridad Social (ejemplo cánceres de tipo profesional o enfermedades que se derivan de riesgos psicosociales) y alerta de los “riesgos emergentes” que se derivan del progreso tecnológico en mercado laboral.

Otro aspecto importante y novedoso de esta estrategia es que tiene como objetivo general la promoción de una mejor aplicación de la legislación y normativa relacionada en materia de seguridad y salud laboral, especialmente en las pequeñas y medianas empresas. Las pymes tienen un papel protagonista ya que el 95% de las empresas de nuestro país, en el año 2013, contaban con una plantilla de menos de 9 trabajadores, según el Ministerio de Industria, y muchas veces desconocen o no saben interpretar en dichas disposiciones legales su deber de cumplimiento.

En base a lo comentado anteriormente, se definen unos objetivos específicos junto con unas líneas de acción, para facilitarnos su desarrollo, y que a su vez se desarrollarán en medidas más concretas, todo ello, igualmente, fruto del consenso entre representantes de todas las Administraciones Públicas, de las Comunidades Autónomas así como distintos Interlocutores Sociales. Estas se irán implementando de manera sistemática y ordenada en 3 Planes de Acción bianuales, con una dotación mínima de 36 millones de euros.

Como objetivos específicos están: •Mejorar la eficiencia de las instituciones, tanto públicas como privadas, dedicadas a la prevención de riesgos laborales.

Plan General de Actividades Preventivas para las mutuas.

Resolución de 4 de mayo de 2015 (BOE 14 de mayo de 2015) El pasado 14 de mayo se publicó la Resolución de 4 de mayo de la Secretaria de Estado de la Seguridad Social, por la que se establece el Plan General de las Actividades Preventivas de la Seguridad Social, a aplicar por las mutuas colaboradoras de la Seguridad Social en la planificación para el año 2015.

La mencionada Resolución se dicta de conformidad con lo establecido en el art. 68.3c) de la Ley General de la Seguridad Social y la Orden TAS/3623/2006 por la que se regulan las actividades preventivas en el ámbito de la Seguridad Social y la Financiación de la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales.

En paralelo, a nivel nacional, europeo e internacional se han desarrollado Estrategias de Seguridad y Salud en el trabajo con el objetivo de reducir de forma constante y significativa la siniestralidad laboral. Existen actividades y sectores que, a pesar de los esfuerzos realizados, presentan unos elevados índices de siniestralidad y, por lo tanto exigen potenciar y mejorar la respuesta institucional acometiendo acciones de sensibilización, promoción, asesoramiento técnico, vigilancia y control o cualquieras otras que se consideren adecuadas.

Esta Resolución viene a dar cumplimiento a tales previsiones, en la que se regula, por un lado los criterios y prioridades a aplicar por las mutuas en la planificación de sus actividades, así como su financiación para el desarrollo de dichas actividades.

Durante el año 2015 se considera conveniente dar continuidad a las actuaciones llevadas a cabo durante el 2014, actualizando los sectores prioritarios a los cuales se di-

Para ello, se pretende, si fuese necesario, una transformación y adecuación de las estructuras organizativas y funcionales para dar mayor capacidad de respuesta. Y por otro lado, intensificar la coordinación institucional entre las Administraciones Públicas competentes en materia de seguridad y salud en el trabajo y potenciar la colaboración de los interlocutores sociales y de todas aquellas entidades que nos dedicamos a la mejora de las condiciones de trabajo (entre las que nos encontramos las mutuas) con el fin de dar mayor convergencia y unidad a todas las actuaciones que se desarrollen en materia preventiva.

•Potenciar actuaciones de las Administraciones Públicas en materia de análisis, investigación, promoción, apoyo, asesoramiento, vigilancia y control de la prevención de riesgos laborales.

Se apuesta por actuaciones encaminadas a la concienciación o sensibilización, divulgación y asistencia técnica, mediante la puesta en marcha de campañas y jornadas técnicas. Promover e impulsar actuaciones de I+D+i, y desarrollo de actuaciones de buenas prácticas.

•Promover, con la participación de los Interlocutores Sociales y las Comunidades Autónomas, la mejora de las condiciones de seguridad y salud en el trabajo, especialmente en sectores, actividades, colectivos y empresas de mayor riesgo Se planificarán actuaciones específicas para mejorar las condiciones de trabajo de colectivos de mayor riesgo o que sean vulnerables, profundizando en temas como la seguridad vial laboral, la reducción de trastornos de origen musculoesquelético, la evaluación de riesgos psicosociales, el estudio de riesgos emergentes originados en novedosos procesos industriales.

Por otra parte, se promoverá la integración de la prevención y la aplicación de la coordinación de actividades empresariales, en las pyme y microempresas.

•Fortalecer la participación de los interlocutores sociales y la implicación de los empresarios y trabajadores en la seguridad y salud en el trabajo Se reforzará el papel de los órganos consultivos y de participación institucional en dicha materia.

Se potenciarán las negociaciones colectivas para que se establezcan acuerdos sectoriales en materia de prevención, especialmente en las pymes y microempresas, favoreciendo así la integración de la prevención de riesgos laborales con una mayor implicación a todos niveles jerárquicos de la empresa.

La Estrategia 2015-2020 pretende conocer mejor nuestras debilidades, convertirlas en fortalezas y hacer frente a las dificultades que se presentan en el camino hacia esa meta común de unos lugares de trabajo seguros, saludables y productivos.

M. Salud López tècnica del departament de PRL Activa MÚtua 2008

rige.

Los criterios y prioridades a aplicar son: •Programa de asesoramiento técnico a Pymes y empresas de sectores preferentes: Comprende la realización de visitas a empresas asociadas en las que concurran las siguientes características, para dispensarles asesoramiento técnico.

•Empresas de menos de 50 trabajadores de sectores preferentes, en los que se registran mayor número de accidentes graves o mortales, según anexo 1.

•Empresas de siniestralidad elevada, es decir que en el año 2014 hayan presentado un índice de accidentabilidad propio superior al 2013 o hayan tenido accidentes graves o mortales, con el objetivo de analizar las causas y asesoramiento de medidas preventivas.

•Empresas que en el año 2014 hayan declarado enfermedades profesionales con baja por los agentes y sectores relacionados en el anexo 2 de la Resolución.

•Programa de asesoramiento a empresas o actividades concurrentes.

•Programa de difusión sobre “Prevención10.es” y “Prevención25.es”, asesoramiento a empresas de hasta 25 trabajadores y a los trabajadores autónomos adheridos.

•Programa sobre el control de gasto en prestaciones económicas de la Seguridad Social por contingencias profesionales, en el cual se elaborará una estadística para el control del coste de las prestaciones económicas derivadas de los accidentes.

Desde el Departamento de Prevención de Activa Mutua 2008 nos ponemos a disposición de las empresas para ampliar, comentar o aclarar cualquier cuestión que pudiera surgir derivada del desarrollo de la Resolución Más info: Resolución de 4 de mayo de 2015.

Montserrat Pàmies i Barberà cap del Departament de PRL Activa MÚtua 2008

OCTUBRE 2015

Opinió Activa 11

INFORME “Doctor, la meva parella diu que ronco…”

Una alerta per evitar accidents laborals Molt sovint, en la pràctica diària del metge pneumòleg, aquesta és la frase amb la qual el pacient comença l’explicació de la seva malaltia quan li preguntem pel motiu de la seva consulta. I aquest pacient, forma part d’un col·lectiu que conforma més del 40% del total de visites ambulatòries que s’estima que consulten al pneumòleg general per trastorns respiratoris durant el son.

A continuació, som nosaltres els que dirigim l’entrevista i li fem diverses preguntes en relació a l’estudi d’una eventual síndrome d’apnea-hipopnea del son (SAHS). Així doncs, en base a diferents qüestionaris (qüestionari StopBANG, qüestionari Berlin, escala del son d’Epworth, inventari de depressió de Beck, etc) intentem esbrinar sobretot, la intensitat i la freqüència del ronc, la presència o no d’apnees i la freqüència de la seva aparició – a diari, setmanalment – i, especialment aquells símptomes que puguin ser conseqüència d’una manca de descans nocturn, com poden ser cansament durant el dia, excessiva somnolència diürna (ESD) o aparició de son en determinades circumstàncies. Tot això, associat a uns determinats fenotipus, sexe, edat i la presència o no d’hipertensió arterial, ens permetrà considerar el risc que el pacient pateixi una SAHS i prendre la decisió sobre l’eventual necessitat de realitzar un estudi polisomnogràfic nocturn que ens permeti diagnosticar la presència d’un trastorn respiratori durant el son, principalment una síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS).

La SAOS es caracteritza per episodis recurrents d’obstrucció completa o par-

cial de la via aèria superior durant el son. Altres trastorns respiratoris durant el son són la síndrome de resistència augmentada de la via aèria superior (SARVAS), la síndrome d’apnea central del son (SACS) i la síndrome d’hipoventilació obesitat (SHO). La SAOS és actualment una de les patologies respiratòries cròniques més prevalents en persones adultes, només superada per l’asma bronquial i probablement la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). S’estima que al menys un 4% d’homes i un 2% de dones la pateixen.

Malgrat que el 80% dels casos estan sense diagnosticar, s’estima que la SAOS afecta actualment més d’un milió i mig de persones a l’Estat espanyol, la qual cosa la converteix en el trastorn del son més freqüent després del insomni.

En els darrers anys, la comunitat mèdica i la població general, són cada cop més conscients de la interrelació entre la roncopatia, l’ESD, la SAOS i les malalties cardiovasculars –hipertensió arterial, arítmies, infart de miocardi i els accidents vasculars cerebrals– les quals poden comportar alteracions en el metabolisme i en la funció cerebral. Per tant, el nombre de visites mèdiques pel que fa a aquesta patologia s’incrementa dia a dia. La SAOS no tractada te conseqüències perilloses per a la salut i si és de grau sever, s’associa a un

increment del risc de mort per qualsevol causa en les persones de mitjana edat, especialment del sexe masculí. La SAOS, es correlaciona estretament amb l’augment del pes corporal i, conseqüentment, hi ha una tendència a ocasionar o a empitjorar una obstrucció de la via aèria superior durant el son.

Un aspecte important d’aquesta patologia és la seva relació amb els accidents de trànsit i laborals. Els estudis mostren que els pacients amb SAOS tenen de dues a set vegades, més risc de causar un accident de trànsit. Encara més, en un estudi realitzat a Pensilvània, als EUA, es detecta una prevalença més elevada de SAOS en els conductors de camió professionals, entre un 5% i un 18% segons el grau de severitat.

El diagnòstic de la malaltia comporta la realització d’un estudi polisomnogràfic nocturn que ens permet determinar el tipus de síndrome d’apnea que pateix el pacient i el seu grau de severitat. Això és, l’enregistrament mitjançant l’equip adient, d’una sèrie de paràmetres que inclouen el flux nasobucal, la posició corporal, la saturació d’oxigen de la sang, la freqüència cardíaca, la posició corporal, els moviments abdominals i toràcics, els moviments de les cames i l’activitat cerebral durant el son amb el corresponent hipnograma.

En base a aquesta informació establirem el tractament que, per a la SAOS inclou en primer lloc mesures dietètiques, això vol dir que caldrà una dieta hipocalòrica eficaç; caldrà considerar la possibilitat de la cirurgia bariàtrica en aquells pacients amb obesitat mòrbida o amb obesitat severa si aquesta s’acompanya d’altres malalties. També mesures higièniques per descansar be, com són el dormir un nombre suficient d’hores i de manera regular, tot evitant el tabac, les begudes estimulants abans d’anar a dormir i els hipnòtics. Això es complementarà amb teràpies específiques entre les quals, en primer lloc, cal considerar la administració mitjançant l’aparell adequat, d’una pressió positiva contínua a la via aèria superior (les sigles en anglès són CPAP), almenys durant 4 hores durant el son, la qual evita el col·lapse de la via aèria i, en conseqüència, la producció de les apnees.

Altres tractaments que cal tenir en compte són l’ús de dispositius orals

d’avançament mandibular o de retenció lingual, sobretot en els casos de SAOS lleu o moderada i en darrer terme, la possibilitat de cirurgia de la via aèria superior. No disposem en l’actualitat d’un tractament farmacològic específic que sigui eficaç per aquesta malaltia.

Els pacients amb una SAOS correctament tractats equiparen els riscos per a les malalties anteriorment esmentades amb els de les persones que no pateixen la malaltia i, a més, experimenten una clara millora de la simptomatologia per la qual varen acudir a la nostra consulta i les seves parelles, també ho agraeixen...

Dr. Ramon Magarolas i Jordà Especialista en Pneumologia Cap Unitat de la Son. Clínica Activa Mútua 2008 TARRAGONA

12 Actualitat

OCTUBRE 2015

ACTUALITAT

Aposta decidida d’Activa Mútua per les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa Al compromís de l’entitat per la igualtat efectiva home/dona i per la diversitat, cal afegir l’adhesió voluntària a compromisos socials i ambientals per contribuir al desenvolupament sostenible de la societat Redacció Activa Mútua, Reus

A

ctiva Mútua, una de les primeres mútues col·laboradores de la Seguretat Social de l’Estat, continua esforçant-se per avançar en l’aplicació de polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) en la seva organització. El compromís d’Activa Mútua envers les persones, el medi ambient i el conjunt de la societat es reflecteix en les nombroses actuacions realitzades per l’entitat en el seu dia a dia amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament sostenible de la societat.

Les persones Seguint amb el seu compromís envers la igualtat efectiva entre homes i dones, Activa Mútua manté la comissió paritària nacional per la igualtat, integrada per una representació del personal d’Activa Mútua i l’empresa. Després de fer una avaluació interna, la comissió ha impulsat diverses actuacions per promoure la igualtat d’oportunitats en la contractació, la formació i la promoció dins de l’empresa.

També s’ha actualitzat i aprovat el manual per a la prevenció de

l’assetjament sexual i la violència en el treball. Pel que fa al tracte de la diversitat, Activa Mútua està adherida al programa Charter de la Diversidad, promogut per la Fundación Diversidad, que promou la igualtat i el respecte al dret d’inclusió de totes les persones, amb independència de les seves característiques.

En aquesta línia, Activa Mútua té vigents acords de col·laboració amb diverses entitats de l’Estat (Sifu, Fundación Aspros, Asociación Shalom, Grupo Columbia, Centro Especial de Ocupación Xavier Aguilar) per contribuir a la reinserció laboral de treballadors i treballadores amb discapacitat física, psíquica, mental o sensorial.

El compromís d’Activa Mútua envers la no-discriminació de les persones l’any 2014 va anar més enllà i l’entitat va tancar a més a més la signatura d’acords amb empreses del quart sector, l’elaboració de les guies Primeros Auxilios y Atención Básica i Gestió de l’Estrès a centres i serveis de suport a persones amb discapacitat, així com l’elaboració de la guia de Serveis d’Oncadis. En aquest àmbit de suport a les persones amb discapacitat Activa Mútua ha posat en marxa el Servei Activa Inclusión per a la readaptació

professional i inclusió social i laboral de persones amb incapacitat sobrevinguda.

També s’ha tancat un acord de col·laboració amb AsproRecicla, centre especial de treball gestionat per una associació a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Compromís social Les polítiques de RSC impulsades per Activa Mútua inclouen també nombrosos compromisos socials. Així l’entitat està adherida al Pacte Mundial de las Nacions Unides, al Programa per a la Reducció de les Emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (CO2) i al Manifest per la Coresponsabilitat a través dels quals les entitats signants es comprometen a treballar per una societat

més justa, solidària, sostenible i cohesionada. Activa Mútua ha establert un Codi de Conducta Ètica per a totes les seves actuacions i ha redactat i aplicat la Corporate Compliance Policy, que inclou les polítiques de l’empresa en referència a regals, invitacions i despeses empresarials, tot marcant límits i canals d’informació dels mateixos. Des de 2006, a més a més, Activa Mútua disposa del seu Codi de Bones Pràctiques. Altres activitats dins l’àmbit social d’Activa Mútua són accions de voluntariat del seu personal amb activitats benèfiques i solidàries, participació en campanyes de donació de sang i l’adhesió a la campanya “Tapones para una nueva vida”, impulsada per la Fundación Seur.

Gestió mediambiental Dins del Pla estratègic d’Activa Mútua s’estableix un objectiu operatiu considerat bàsic: integrar un comportament sostenible a tota l’organització.

En la consecució d’aquest objectiu l’entitat aplica tot un seguit de mesures que passen per una encertada política de compra de béns i serveis, la implantació de la norma ISO 14001 a tota l’organització, pel desenvolupament i divulgació de tecnologies que no siguin agressives amb el medi ambient, per la substitució dels equips de revelatge analògic de radiologia per equips digitals, per la gestió correcte de residus de material quirúrgic i medicaments (externalitzat a empreses especialitzades) i per la publicació de l’informe anual d’emissions de gasos, així com del consum d’energia i material fungible de l’organització.

Activa Mútua avalua constantment aquests aspectes amb proves pilot als seus centres amb l’objectiu d’anar reduint consum energètic i generació de residus, especialment en material d’oficina i desplaçaments de personal, motiu pel qual s’està impulsant la realització de videoconferències.

Activa Mútua, capdavantera en la transmissió pel nou Sistema de Liquidació Directa És una de les primeres empreses de tot l’Estat que realitza la comunicació mitjançant aquest sistema Redacció Activa Mútua, Reus

A

ctiva Mútua destaca per ser de les primeres mútues col·laboradores de la Seguretat Social de tot l’Estat a realitzar la comunicació pel sistema de liquidació directa, segons reconeix la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).

Activa Mútua ha participat en el projecte d’implantació del nou Sistema de Liquidació Directa

des de l’inici de la seva fase de proves que la TGSS va impulsar, concretament va ser seleccionada el mes de març de 2014 per incloure’s a la versió beta de l’aplicació i així iniciar el procés de proves en el procediment de comunicació i remissió de dades, col·laborant amb la Direcció Provincial de la TGSS en tot el procés de detecció i depuració d’errors inicials del sistema.

Posteriorment, i atesa la superació amb escreix de la fase anterior, el passat mes de gener

de 2015 Activa Mútua fou seleccionada i inclosa novament en la fase de pràctiques del sistema. Aquesta etapa va comportar la posada en pràctica de tot el procés complet en funcionament real del nou sistema (wincret@) a l’hora que en paral·lel es mantenia l’anterior sistema (winsuite).

La culminació del projecte arriba amb la comunicació oficial per part de la TGSS que Activa Mutua iniciï des de començaments de juliol les transmissions

de dades a través del Sistema de Liquidació Directa en real, abandonant a partir d’aquest moment el sistema anterior pel qual es regeixen encara la major part de les empreses.

Atès l’èxit en la implantació del nou sistema a Activa Mútua, a causa de l’excel·lent tasca duta a terme des de la seva àrea de Recursos Humans, l’entitat és una de les pioneres tant en les fases d’implantació com en l’inici de l’ús del sistema en el seu vessant real, fet que comporta un

avantatge significatiu en termes de funcionament i experiència.

Aquest sistema ha significat la reforma del sistema de cotització i recaptació. Modifica tots els tràmits i gestions actuals mitjançant l’ús intensiu d’eines telemàtiques, significa la simplificació i automatització del compliment de les obligacions socials per part de les empreses, ja que se’ls facilita la liquidació i el càlcul de les quotes de cada treballador, així com la reducció de càrregues administratives.

Actualitat 13

OCTUBRE 2015

ESDEVENIMENTS

Celebrada la primera Convenció de Sistemes d’Informació d’Activa Mútua Mig centenar de professionals analitzen els ambiciosos reptes del nou ERP Redacció Activa Mútua, Reus

E

ls dies 27 i 28 d’abril va tenir lloc la primera Convenció de Sistemes d’Informació (SI) d’Activa Mútua a la seu central de l’entitat situada a Reus-Tecnoparc. Segons el director i el subdirector d’aquesta àrea, Mikel García de Albéniz i Joan Sancho Domènech respectivament, la motivació principal que va suscitar aquest esdeveniment va ser la posada en marxa a l’entitat del nou ERP, “un desenvolupament estratègic complicat i crític per a l’organització”.

L’ERP, el nou entorn aplicatiu de la mútua, és un sector de treball molt específic que amb prou feines aborden els proveïdors de programari i que, per tant, obliga aquestes entitats a desenvolupar la seva pròpia tecnologia. “Cadascuna de les mútues”, reflexionen, “executa desenvolupaments propis i a adaptats, tot i que hi ha parcel·les que es complementen amb desen-volupaments

Moment de les jornades celebrades a la seu d’Activa Mútua a Reus-Tecnoparc. adquirits des d’un tercer àmbit com pot ser el de les nòmines o els recursos humans”.

Garcia i Sancho alerten de l’obsolescència del programari que, a més, va lligat a la capacitat d’interconnexió amb l’abundant nombre de nous programes informàtics que van sorgint. Aquest fet

obliga a disposar de versions recents i actualitzades.

“No estem en una fase crítica d’obsolescència”, destaquen en referència a Activa Mútua, “però sí que les aplicacions ja tenen algun temps i, per tant, han de ser renovades”. No es pot oblidar la problemàtica de les aplicacions natives de les

mútues que operaven abans de la fusió i que van donar com a resultat Activa Mútua. “Això obliga a fer un sobreesforç per aconseguir plasmar una uniformitat i homogeneïtat en el programari de l’entitat”, indiquen els responsables de SI, “després del primer repte que va ser la fusió, on no podíem

tenir gaires impediments, vam haver de ser molt ràpids i operatius per posar al dia a l’organització”. Transcorreguts ja cinc anys de la fusió, “ara és el moment de plantejar una renovació profunda del programari”.

Tots aquests temes van ser abordats en la convenció, a més de cohesionar l’equip i informar-ho de totes i cadascuna de les especialitats que s’exerceixen a l’àrea com són: el Departament de Sistemes, Suport a l’Usuari, Desenvolupament i Qualitat. L’àrea de SI la integren un total de 39 persones (23 interns i 16 externs), tot amb un objectiu clar: el desenvolupament del nou ERP. La primera Convenció de SI d’Activa Mútua ha establert un precedent i arran de la bona predisposició dels professionals de l’Àrea, García de Albéniz i Sancho es mostren convençuts que l’esdeveniment“tindrà continuïtat anual”. “És posar-se al dia en un sector on la tecnologia avança a passos de gegant i mirar com planifiquem sobre aquest tema”, conclouen.

Activa Mútua, present al XIII Congrés del Fòrum Europeu per a la Recerca en Rehabilitació a Hèlsinki Representada pel Dr. Tomislav Kranjcec, cap del Departament de Rehabilitació i Unitat de Biomecànica Redacció Activa Mútua, Reus

A

ctiva Mútua ha estat l’única mútua espanyola que ha participat en el prestigiós XII Congrés del Fòrum Europeu per a la Recerca en Rehabilitació que va tenir lloc els passats 6 i 9 de maig al Marina Congress Center d’Hèlsinki (Finlàndia).

En aquest congrés, el Dr. Tomislav Kranjcec, cap del Departament de Rehabilitació i Unitat de Biomecànica, i el seu equip, format per Belén Requena i Montse Martín, van presentar l’innovador estudi sobre «Rehabilitació de l’equilibri en un pacient

amb amputació femoral», un reeixit protocol de recuperació mitjançant el sistema NedSVE/IBV amb la presentació d’un cas clínic concret.

El NedSVE/IBV és una sofisticada aplicació de software per a l’anàlisi, reeducació i seguiment de trastorns de l’equilibri. Permet amb un sistema d’anàlisis gràfiques, la valoració funcional i rehabilitació de patologies de l’equilibri mitjançant la comparació amb patrons de normalitat. En el cas de pèrdua d’un membre es requereix un exhaustiu estudi del pacient.

Dels 150 treballs que es van

mostrar al congrés, únicament tres van ser espanyols: el d’Activa Mútua i els de les universitats de Múrcia i Sevilla. Van assistir més de 400 persones procedents de països europeus, EUA, Canadà, Japó o Brasil, entre altres. El pòster d’Activa Mútua es va valorar entre les 50 millors exposicions.

El XIII Congrés del Fòrum Europeu per a la Recerca en Rehabilitació tenia per objectiu avançar en la recerca i l’educació d’aspectes psicosocials, millorar la preparació dels professionals, l’atenció de la salut, la rehabilitació i facilitar la integració de les persones amb discapacitat.

El Dr. Tomislav Kranjcec innova en la rehabilitació de l’equilibri.

14 Actualitat

OCTUBRE 2015

FORMACIÓ

Activa Mútua acull mig centenar de becaris l’any

Els estudiats poden accedir a multitud de convenis de col·laboració amb centres de formació per familiaritzar-se amb l’entorn laboral

Redacció Activa Mútua, Lleida

P

er Activa Mútua passen aproximadament mig centenar d’estudiants a l’any per establir la seva primera presa de contacte amb el mercat laboral i l’adquisició d’aquells coneixements pràctics que no els aporta l’ensenyament teòric. Una iniciativa que s’erigeix en un excel·lent complement per a la seva formació.

Per als becaris és una oportunitat única, ja que disposen de la possibilitat d’aportar idees noves o una manera de treballar que poden arribar a ser acceptats i fins i tot implantats en l’organització. D’altra banda, Activa Mútua és la primera interessada a aconseguir que el becari aprengui i adquireixi habilitats i competències necessàries per desenvolupar una activitat professional. És un vehicle per captar i formar el seu futur planter, tenint en compte els actuals impediments per a la contractació derivats de l’actual marc regulador de les mútues.

Des de la Direcció de Recursos Humans d’Activa Mútua assenyalen que sempre han estat molt ben valorats tots aquells estudiants que, transcorregudes les seves pràctiques, han traslladat el seu entusiasme per haver col·laborat amb l’entitat. Així, quan ha existit l’oportunitat, alguns fins i tot han pogut accedir a un contracte laboral. Una circumstància que avui en dia està molt limitada per les restriccions que es deriven del marc regulador del sector de les mútues. No obstant això, indiquen les mateixes fonts, sí que

Cada estudiant en pràctiques disposa d’un tutor que s’encarrega de la seva formació. es pot rubricar algun contracte temporal, per exemple, per a petites substitucions de treballadors en plantilla en situació de baixa laboral.

Les pràctiques es desenvolupen mitjançant convenis de cooperació amb universitats, instituts i centres de formació professional. En aquests convenis queden establertes les condicions generals en les quals l’estudiant realitzarà les pràctiques.

Si un estudiant està interessat a ser becari, ha d’estar inscrit a la base de dades d’orientació d’ocupació del seu centre. Els candidats preseleccionats per la universitat realitzen posteriorment una entrevista i/o proves amb els responsables de Recursos Humans (RH) de l’empresa. Quan l’empresa

comunica el nom de l’estudiant seleccionat, el departament de RH lliura un contracte administratiu entre becari i empresa (no un contracte laboral) i una guia orientativa en la qual figuren dades globals de l’organització, característiques de la seva beca, drets i obligacions…, així com la durada, el tutor que se li ha assignat, els horaris i els continguts de la pràctica.

A cada estudiant en pràctiques l’empresa ha d’assignar-li un tutor, que s’encarregarà de la seva formació a l’àrea per la qual ha estat seleccionat. L’objectiu és el desenvolupament de les habilitats professionals i personals.

Una vegada acabat el període del becari en pràctiques, el tutor ha d’enviar un informe a la seva universitat en el qual

Activa Mútua i la URV signen un acord de col·laboració en pràctiques curriculars Activa Mútua i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han subscrit un conveni de col·laboració en àmbits d’interèsa comú i que abasta diferents àrees. A la signatura han estat presents el rector de la URV, Dr. Josep Anton Ferré Vidal i el director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig Tàrrec, així com el vicerector Dr. Jordi Tous, i el director territorial de Tarragona

d’Activa Mútua, Joan Tuà.

Ambdues entitats ja col·laboren des de fa temps en diferents marcs com la incorporació d’estudiants per a la realització de les seves pràctiques curriculars o la col·laboració amb la Fundació URV en diferents àrees.

L’acord signat el 28 de juliol és un conveni marc que té vigència per als pròxims dos anys, enforteix i conso-

lida la relació d’ambdues institucions i deixa oberta la possibilitat de col·laborar en multitud d’aspectes d’interès comú.

El director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig Tàrrec; el rector de la URV, Dr. Josep Anton Ferré Vidal el vicerector Dr. Jordi Tous, i el director territorial de Tarragona d’Activa Mútua, Joan Tuà.

quedi reflectida i avaluada la trajectòria de l’estudiant en pràctiques. Per a l’estudiant és important tenir un informe positiu, ja que es tracta d’un document que pot incorporar al seu currículum.

Augment constant El 2013 van passar per Activa Mútua un total de 40 becaris, 30 a les instal·lacions de Catalunya i 10 a les de la resta de l’Estat.

D’aquests becaris, 18 procedien d’universitats, 13 d’instituts i 9 d’altres centres. 29 eren del camp de l’administració i 11, de la sanitat.

El 2014, la xifra de becaris va augmentar fins a 47, dels quals 37 a Catalunya i 10 a les instal·lacions de la resta de l’Estat. 35 van ser universitaris, 7 d’institut i 5 d’altres centres.

Respecte a les seves especialitats, 26 estaven relacionats amb l’administració i 21 amb la sanitat. En total van prestar a la mútua 7.824 hores laborals.

Des de principis de 2015, a les instal·lacions d’Activa Mútua han realitzat les seves pràctiques un total de 31 becaris, 25 dels quals a les oficines de Catalunya i sis, a les delegacions de fora del Principat. Del total, 25 van ser universitaris, cinc d’institut i un d’altres centres.

Per àmbits de coneixement i formació, 10 són sanitaris i 21 administratius. De moment han fet a l’entitat un total de 6.940 hores en pràctiques.

En aquest context, Diana Muñoz, coordinadora de Pràctiques de l’Escola Universitària de Fisioteràpia (EUF) Gimbernat, destaca que aquest any el seu centre ha iniciat un conveni de col·laboració amb Activa Mútua perquè estudiants universitaris de fisioteràpia puguin realitzar pràctiques en les instal·lacions de la mútua.

“Hem trobat una predisposició de col·laboració total per part dels fisioterapeutes d’Activa, un fet que ha revertit directament en la satisfacció dels nostres estudiants”. En aquests moments, entre els que ja han exercit les seves pràctiques i els que les estan realitzant, han passat per Activa Mútua una desena de futurs fisioterapeutes. En el segon semestre de l’any, seran cinc, dos a la seu central de Barcelona del carrer Bailén, dos a la Unitat de Biomecànica de la delegació de Tarradelles, els quatre de tercer curs. I un a la delegació de Mataró de segon curs. Muñoz afegeix que aquests estudiants estan posant en pràctica els coneixements adquirits.

Actualitat 15

OCTUBRE 2015

novetats tecnologiA

La nova APP d’Activa Mútua es complementarà amb actualitzacions aportades pels mateixos treballadors Un concurs premia les sis millors idees que potencien la simplificació de tràmits, l’aproximació i la comunicació fluida amb el client Redacció Activa Mútua, Tarragona

U

n concurs premia les sis millors idees que potencien la simplificació de tràmits, l’aproximació i la comunicació fluida amb el client.

La nova aplicació per a smartphones i tauletes d’Activa Mútua entrarà en funcionament al setembre. Una eina telemàtica amb la qual l’entitat pretén –a part evidentment d’estar present en l’avui tan habitual entorn de la telefonia mòbil– consolidar la marca, diferenciar-se de la competència, millorar, aproximar i agilitzar el servei al client. Enfocada cap a empresa, autònom, assessor i treballador, ofereix informació sobre Activa Mútua, com associar-se, serveis i cobertures, primers auxilis, xarxes socials; disposa de gestor personalitzat, notificacions, sinistralitat i absentisme, accidents no declarats, enviament

de documentació, sol·licitud de duplicats, sol·licitud d’informació, pla directori, cercador d’oficines i centres mèdics, luxòmetre, sonòmetre, mesurador d’angles i nivells... són algunes de les seves múltiples utilitats.

Però conscients de la importància que té aquesta aplicació per a la satisfacció al client, Activa Mútua acaba de resoldre un concurs d’idees entre els seus treballadors per millorar i diversificar l’eina amb les idees i propostes més innovadores que seran incloses en pròximes actualitzacions. Sis han estat els guanyadors: Juan Flores Martín, de la seu central de Barcelona, amb una “Eina de recerca d’accidents de treball”; Anna Montané de la Delegació del Vendrell, amb la proposta de “Fer la web d’Activa Mútua mòbil i adaptable a dispositius tipus telèfon i tabletes, i la seva projecció en xarxes socials”.

Pablo de Noguera de la seu central de Reus-Tecnoparc amb

La nueva APP de Activa Mutua entrará en funcionamento en octubre. una “Guia en cas d’emergència en el treball o tràmit administratiu”, un joc “AcTrival” sobre emergències, tràmits administratius de tipus laboral o legislació general, entre altres.

També suggereix la creació d’una mascota corporativa anomenada “Acti” per fer de guia per l’APP.

Emilio José Arranz, de la delegació de Móra d’Ebre, albira un marc on els pacients puguin tramitar les baixes, amb el conseqüent estalvi de costos a les gestories, que les empreses puguin sol·licitar farmacioles, que s’inclogui una bústia d’agraïments o es pugui demanar hora de consulta, entre

altres.

Carolina Martín García, de la seu central de Reus-Tecnoparc, aconsella una aplicació que permeti a cada pacient disposar de la informació general dels processos de baixa i, en concret, que el pacient disposi de les dades de les seves baixes amb Activa. Que pugui disposar del seu historial i evolució mèdica. També té en compte el col·lectiu de treballadors autònoms i que en l’APP puguin disposar d’utilitats pràctiques i informació per als treballadors autònoms assegurats a Activa.

Finalment, Javier Jarabo de la seu central de Barcelona, va aportar un conjunt d’idees per personalitzar la relació entre Activa Mútua i els seus clients.

Suggereix una àrea privada per al perfil del treballador mutualista que faciliti la seva informació personal i consells ajustats al perfil dels seus llocs de treball, ja sigui en matèria de prevenció de riscos laborals.

Activa Mútua estrena una web més intuïtiva i accessible per a persones amb discapacitat L’actualització es deriva del procés de millora constant de l’entitat Redacció Activa Mútua, Tarragona

R

ecentment s’ha posat en marxa la nova web d’Activa Mútua a l’enllaç: www.activamutua.es. Es tracta d’un nou i ambiciós projecte al qual el Departament de Comunicació, Servei al Client i Imatge Corporativa (CSI) ha dedicat tot un any.

L’anterior pàgina web, que va ser font d’inspiració per a altres mútues espanyoles en disseny, disposició de seccions, continguts i resolució de tràmits en línia, va ser un exponent de la nova etapa que iniciava Activa Mútua com a resultat de la fusió de tres de les mútues més consolidades del sector. Passat el temps, i com a conseqüència de la fulgurant evolució de les noves tecnologies, el portal d’Activa Mútua ha requerit

novament una profunda reestructuració i restyling que ha actualitzat i millorat el seu disseny, ampliat la seva funcionalitat i accessibilitat a tot tipus d’usuaris, incloses les persones amb discapacitat.

La seva navegació resulta bas-

tant més àgil i intuïtiva, i està capacitada per ser emprada des de qualsevol dispositiu: ordinador, smartphone o tauleta.

L’actualització de la pàgina web d’Activa Mútua es deriva del procés de millora constant

que impera en l’estratègia de gestió de l’entitat i destaca per ser una important eina per aconseguir la satisfacció i l’atenció del client.

La seva tecnologia es desenvolupa en Wordpress, una avançada plataforma

semàntica de publicació personal orientada a l’estètica, els estàndards web i l’ús, ja que és accessible des de qualsevol navegador, i amb una ràpida capacitat de càrrega que accelera la velocitat de navegació.

La home del portal d’Activa Mútua s’estructura en els apartats de Suggeriments, queixes i reclamacions; Prevenció de Riscos Laborals; Oficines sectorials i Aplica per a la gestió de la productivitat de les empreses, mitjançant la supervisió de l’absentisme.

D’altra banda, el públic objectiu de la mútua té apartats específics on satisfer les seves necessitats com a Empreses, Autònoms, Assessors i Treballadors. Inclou assessorament en cas d’accident, com afiliar-se, cursos presencials, descàrrega de l’informe d’accidents, Bonus i cursos en línia.

16 Contraportada

OCTUBRE 2015

CONTRAPORTADA

Activa Mútua lliura els premis a les millors fotografies En el marc del concurs que impulsa la prevenció de riscos a l’entorn laboral 1

2

3

Les tres fotografies guanyadores: 1. ‘Deconstrucció’ d’Antonio Pardo, de Granollers. 2. ‘Al laboratori no juguem amb foc’, de Marta Lourdes Martínez, de Reus, i 3. ‘Soldadura d’arc’, de Ricardo Zamora, de Girona.

Redacció Activa Mútua, Lleida

A

ctiva Mútua ha lliurat els premis de la tercera convocatòria del concurs fotogràfic que promou la prevenció dels riscos laborals en les empreses i amb el qual pretén constituir una plataforma de sensibilització en un aspecte tan significatiu com és la seguretat i la protecció dels treballadors.

Sota el lema «Posa el teu objectiu en la prevenció», el concurs ha lliurat un primer premi de 1.000 euros i dos accèssits de 500 euros cadascun. El primer ha estat per a la fotografia Des-

construcció, d’Antonio Pardo Ferrer, de l’empresa Lleal. I els accèssits han estat, el primer, per a la imatge titulada Al laboratori no juguem amb foc, de Maria Lourdes Martínez Tello, de Korhispania, i, el segon, per a Soldadura d’arc, obra de Ricardo Zamora Pérez, empleat de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Desconstrucció és una interessant imatge en blanc i negre amb orientació vertical que, amb un desenfoc en primer plànol, mostra un operari d’una cisterna abocant aigua amb una mànega. El treballador va correctament proveït amb casc i abric impermeable.

Al laboratori no juguem amb foc mostra una instantània a color d’una cabina de seguretat biològica. Amb orientació horitzontal, preval l’asèpsia i l’esterilitat de la treballadora i l’instrumental, amb una correcta protecció de la tècnica. La conjugació de blaus, grisos i blancs es compagina amb el contrapunt de la flama al centre de la imatge. Interessant és la profunditat de la fotografia gràcies als reflexos en les superfícies metàl·liques.

Soldadura d’arc reflecteix a color i en orientació horitzontal un primer plànol d’una soldadura amb un interessant i dinàmic joc de llums i tona-

litats, tot amanit amb un fons verdós que dóna com resultat una impactant composició.

Tot això, sense oblidar les pertinents mesures de seguretat que requereixen aquest tipus de treballs.

Montse Pàmies Barberà, cap del Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua, destaca que “la sensibilització i la conscienciació a tots els nivells de l’organització és una de les vies que permeten millorar conductes i actituds.

Els empresaris integren la seguretat i la salut en la presa de decisions, en el seu treball i la gestió diària, i els treballadors col·laboren de manera

constructiva amb la direcció de l’empresa i les bones pràctiques en les seva tasca diària”.

El concurs han rebut més d’un centenar d’instantànies procedents de treballadors d’empreses de tot Espanya adscrites a Activa Mútua, un fet que demostra –segons Pàmies– “la seva aportació a la sensibilització en l’àmbit de la prevenció”.

Des de l’àrea de Prevenció de Riscos Laborals s’ha apostat per una implicació dinàmica i participativa dels treballadors per aconseguir valors en aquest àmbit, promoure i fomentar les bones pràctiques preventives.