eucariotes

Estructura

Orgànuls comuns a totes les cèl·lules

Són estructures ovalades amb membrana doble: l’exterior és llisa i la interior es plega formant crestes.

Funció

Als mitocondris té lloc la respiració cel·lular, que és un procés pel qual la cèl·lula obté energia a partir dels nutrients, en presència d’oxigen.

Estructures xicotetes adherides al RE i disperses pel citoplasma. Estan formats per dues subunitats.

Els ribosomes s’encarreguen de sintetitzar les proteïnes de la cèl·lula.

Conjunt de sàculs aplanats i apilats, dels quals partixen vesícules.

El formen un conjunt de sacs i canals comunicats entre si. El reticle endoplasmàtic rugós RER) té ribosomes adherits a aquest; el reticle endoplasmàtic llis (REL) no en té.

Els lisosomes són vesícules procedents de l’aparell de Golgi, plenes d’enzims hidrolítics. Altres vesícules relacionades amb l’activitat de l’aparell de Golgi contenen diferents tipus de substàncies.

L’aparell de Golgi modifica substàncies, les empaqueta en vesícules i les transporta a diferents parts de la cèl·lula o a l’exterior.

El reticle endoplasmàtic rugós (RER) sintetitza proteïnes mitjançant els ribosomes adherits a aquest, i les emmagatzema o les transporta a l’aparell de Golgi. El RE llis (REL) sintetitza lípids.

Els lisosomes realitzen la digestió cel·lular, és a dir, descomponen substàncies i obtenen, a partir d’aquestes, substancies més senzilles i útils per a l’activitat cel·lular. Altres vesícules estan relacionades amb l’activitat de l’aparell de Golgi i tenen funcions diverses, com emmagatzemar substàncies, transportar-les, etc.

Dirigixen el moviment del citoesquelet i intervenen en la formació d’estructures que produïxen moviments cel·lulars com els cilis i els flagels.

A més, dirigixen la separació dels cromosomes durant la divisió de la cèl·lula.

Orgànuls no comuns a totes les cèl·lules

Estructura

Són prolongacions de la membrana. Els cilis són curts i nombrosos, mentre que els flagels són llargs i estan presents en menor quantitat.

Permeten la locomoció de les cèl·lules i el moviment de les partícules del medi que envolten la cèl·lula.

Són característics de les cèl·lules vegetals. Es tracta de grans vesícules membranoses farcides d’aigua i d’altres substàncies, com sals, sucres i proteïnes.

La funció dels grans vacúols està relacionada amb el manteniment de la rigidesa de la cèl·lula vegetal, ja que el líquid que contenen exercix pressió a l’interior cel·lular.

Són orgànuls ovalats i amb membrana doble, les dues llises. A l’interior tenen uns sacs aplanats anomenats tilacoides, que contenen un pigment anomenat clorofil·la, que dona el color verd característic a les cèl·lules vegetals.

Als cloroplastos té lloc el procés de la fotosíntesi.

És un embolcall extern a la membrana plasmàtica. Algunes cèl·lules eucariotes presenten aquesta estructura, i la seua composició és diferent; per exemple, la paret de les plantes conté cel·lulosa i la dels fongs, quitina.

Un treball en equip

Com has pogut comprovar en aquestes pàgines, les cèl·lules són molt complexes i tenen moltíssimes parts que interactuen perquè aquestes puguen dur a terme les seues funcions.

Per a conéixer un poc més totes aquestes parts de les cèl·lules, us proposem que us dividiu en grups per a estudiar amb més profunditat aquests components i les seues funcions.

L’objectiu és que cada grup trie un orgànul dels esmentats en aquesta pàgina, una de les parts del nucli o la mateixa membrana cel·lular i que elaboreu una fitxa en la qual detalleu la informació següent: a) Estructura acompanyada d’un dibuix esquemàtic. b) Fotografia de microscòpia del detall de l’estructura. c) Funcions detallades i importància d’aquestes per a la supervivència de l’organisme. d) Algunes estructures poden ser més importants o abundants en alguns tipus cel·lulars, com els mitocondris en el teixit muscular. Passa el mateix amb l’estructura que has triat? e) Exposeu a classe la vostra investigació.