Per a acabar

Organitza les idees

1 Diagrama de Venn. Completa en el quadern el diagrama de Venn següent sobre les característiques comunes i específiques dels diferents tipus de cèl·lules. Aprén a fer-lo amb el recurs disponible en anayaeducacion.es

Interpreta imatges

3 Observa les imatges i respon les preguntes següents per a cada una.

Fes un resum

2 Elabora el teu resum de la unitat seguint aquest guió: a) Indica de quin tipus d’orgànul es tracta. b) Explica quines funcions exercix. c) En quines cèl·lules és possible trobar-lo?

• Ordena els nivells d’organització de la matèria i anomena les substàncies inorgàniques i les biomolècules orgàniques indicant-ne les funcions principals.

• Explica com és i com està organitzada una cèl·lula procariota i diferencia els tipus que existixen segons la nutrició.

• Comenta com es reproduïxen i es relacionen les cèl·lules procariotes.

• Compara una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal, indicant la funció dels orgànuls propis i dels comuns.

• Establix les diferències entre el nucli de la cèl·lula eucariota en interfase i en divisió.

• Explica com es produïx l’intercanvi de matèria i d’energia entre la cèl·lula i el medi.

• Definix estímul i comenta com respon la cèl·lula davant d’aquests.

• Explica com i per a què es reproduïx una cèl·lula eucariota.

4 Observa la cèl·lula de la imatge i digues quins orgànuls hi reconeixes.

5 Explica quin tipus de moviment presenta la cèl·lula de la imatge en dos moments diferents. Indica les estructures que permeten aquest moviment.

Aplica

6 Fes un dibuix d’una cèl·lula procariota i indica la funció de les diferents estructures.

7 Explica com es nodrix una cèl·lula procariota heteròtrofa; i una cèl·lula autòtrofa que visca en la foscor?

8 Explica per què és important conéixer el cariotip d’una persona i en quines situacions és necessari saber-lo.

9 Els glòbuls blancs poden introduir en el seu interior bacteris com a mecanisme de defensa. Explica mitjançant quin procés els introduïxen a través de la membrana i quin orgànul intervé en la seua digestió.

10 Associa cada frase amb el tipus de moviment cellular.

a) És típic dels glòbuls blancs.

b) Es produïx per vibració de cilis o flagels.

c) El realitzen les cèl·lules musculars.

11 Explica per què la divisió cel·lular suposa coses diferents per a un organisme unicel·lular i per a un de pluricel·lular.

12 Establix les diferències entre: a) Bipartició i gemmació. b) Gemmació i esporulació. c) Anabolisme i catabolisme.

13 Raona per què la fotosíntesi és un procés anabòlic.

Avança

14 Llig el text següent i contesta les preguntes. Els bacteris són organismes molt diversos, que han colonitzat tots els ambients del planeta gràcies a milions d’anys d’evolució. Existixen dos grans grups de bacteris, els arqueobacteris i els eubacteris.

Els arqueobacteris són organismes extremòfils, capaços de sobreviure a temperatures elevades, en ambients molt salins o fins i tot en absència d’oxigen, gràcies a la composició química particular de la seua membrana i de la seua paret cel·lular, que els fa molt resistents. Els eubacteris se subdividixen en diversos grups, com els bacteris grampositius i els gramnegatius, que es diferencien en la composició de la seua paret cel·lular, o els micoplasmes, que no tenen paret.

a) Quin tipus d’organització cel·lular tenen els bacteris?

b) Elabora un esquema en el qual indiques els diferents grups de bacteris esmentats en el text.

c) Esbrina què és la tinció de Gram. Explica en què consistix i per a què s’utilitza aquesta tècnica.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Reflexiona I Valora

En aquesta unitat has estudiat els principals tipus cel·lulars i les seues característiques; a més, n’has analitzat els components principals i has aprofundit en les funcions vitals de les cèl·lules eucariotes. Reflexiona sobre el teu aprenentatge omplint el qüestionari i la rúbrica, disponibles en anayaeducacion.es

Resolc qüestions i aprofundisc en aspectes relacionats amb els tipus i les característiques de les cèl·lules.

Cree i interprete informació sobre les cèl·lules en diferents formats físics i digitals.

Analitze i interprete informació sobre les funcions vitals de les cèl·lules.

Posa A Prova Les Teues Compet Ncies

Fes l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es de gràcia; encara sort que una de les meues ties em va ajudar econòmicament i prompte el meu pare va entrar en raó: la seua filla seria científica, li agradara o no.

A la universitat vaig conéixer el professor William Lawrence Bragg. Anys abans, ell i el seu pare havien rebut un Nobel per desenvolupar una nova tècnica que permetia utilitzar raigs X per a observar la distribució dels àtoms en un cristall. Era complicadíssima, però obria un món de possibilitats que em va captivar. Amb els anys, vaig aprendre i vaig practicar el mètode fins a convertir-me en una experta a escala internacional. Fins i tot vaig millorar el procediment aconseguint imatges més nítides que mai.

Després de tres anys investigant a França, vaig tornar a Anglaterra en 1951. Vaig aconseguir una plaça en el King’s College de Londres i vaig començar a treballar aplicant les meues tècniques de difracció de raigs X per a observar l’ADN. Una de les meues fotografies va resultar especialment reveladora, la número 51. El meu company de laboratori, Maurice Wilkins, amb qui mai em vaig entendre massa bé, la va mostrar sense el meu coneixement a dos amics seus: James Watson i Francis Crick. Ells portaven anys intentant aclarir l’estructura de l’ADN, i la meua fotografia els va oferir una pista clau per a completar el seu model i publicar-lo en 1953: l’estructura de doble hèlix.

La meua participació no es va reconéixer en aquell moment, per la qual cosa vaig decidir canviar de laboratori i centrar-me a estudiar els virus fins que vaig morir en 1958 a causa d’un càncer d’ovari. Quatre anys després, Watson, Crick i Wilkins van compartir un Premi Nobel per les seues descobertes sobre l’ADN. Qui ho sap... Si haguera estat viva en aquell moment, potser el meu nom formaria part d’aquesta llista.

Què descobriràs?

En aquesta unitat

• Rosalind Franklin. ADN a la llum dels raigs X

1. Els àcids nucleics

2. L’expressió dels gens. Síntesi de proteïnes

3. La transmissió de la informació genètica

4. La mitosi i la citocinesi

5. La meiosi i la reproducció sexual

• Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

En anayaeducacion.es

Per a motivar

• Vídeo: Abans de començar

• Coneix més...

… Rosalind Franklin

Per a detectar idees prèvies

• Presentació: Què necessites saber

Per a exposar

• Presentació:

La traducció en detall; El codi genètic

Per a exercitar

• Activitats interactives:

Aprén jugant Posa’t a prova

• Taller de ciències: Observa la mitosi

I, a més, tota la documentació necessària per a aplicar les claus del projecte.

Desenvolupament Del Joc

3.1 Per a crear un joc de taula, és important conéixer la mecànica del joc. La mecànica d’un joc són els sistemes que s’usen per a funcionar, com llançar daus, fer preguntes o moure’t per un tauler. Investigueu un poc sobre les mecàniques dels jocs de taula i feu una llista per a explicar les que intervenen en el vostre joc i com creieu que es relacionen entre si.

3.2 Elaboreu les targetes del joc amb informació relativa a aquesta unitat: els àcids nucleics, la replicació, la transcripció, la traducció, la mitosi i la meiosi. Podeu usar mitjans físics o digitals.

Regles Del Joc

4.1 Establiu les regles del joc a partir del que heu decidit emular. Dissenyeu el llibre d’instruccions i escriviu les regles adaptades als continguts amb els quals es realitza el joc.

4.2 Feu un testatge del joc amb el material que heu elaborat fins ara i seguint el manual d’instruccions que heu escrit. Avalueu si és necessari fer algun ajust en les regles, els materials o la mecànica del joc que heu pensat.