La mitosi i la citocinesi

4.1 La mitosi

La mitosi és el procés a través del qual es produïx la divisió del nucli de la cèl·lula.

Significat biològic de la mitosi

En els organismes pluricel·lulars, la mitosi té com a funció permetre el creixement de l’individu mitjançant divisions successives i la renovació de les cèl·lules deteriorades. En els organismes unicel·lulars, la mitosi és un mecanisme de reproducció asexual, que permet augmentar el nombre d’organismes d’una espècie.

4.2 La citocinesi

La citocinesi és el procés pel qual la cèl·lula dividix el seu citoplasma i els seus orgànuls entre les dues cèl·lules filla.

La citocinesi varia d’un tipus cel·lular a un altre, a causa de la diferent estructura dels seus embolcalls externs. Les cèl·lules eucariotes de tipus animal només estan embolicades per la membrana plasmàtica, per la qual cosa es poden deformar fàcilment. Per contra, en les cèllules eucariotes de tipus vegetal, la membrana està envoltada d’una paret cel·lular gruixuda i rígida, que impedix que es deforme.

El cicle cel·lular i el càncer a) Descriu amb les teues paraules què passa en cada part de l’esquema. b) Busca informació i explica què és l’apoptosi. c) Esbrina què és la metàstasi i afig un dibuix a l’esquema que explique com funciona aquest procés.

Ja coneixes el cicle cel·lular i saps com es produïx la mitosi i quin significat biològic té; però, sabies que molts càncers es produïxen per alteracions en el control del procés de mitosi o del cicle cel·lular?

Les mutacions, que estudiaràs més avant, són canvis que es produïxen en la seqüència de l’ADN d’un organisme. Algunes d’aquestes mutacions, quan són molt nocives, provoquen que la cèl·lula muira en un procés anomenat apoptosi, però, de vegades, la cèl·lula no mor i es pot originar un càncer.

Observa l’esquema de la dreta i contesta les preguntes.

Profase

La mitosi i la citocinesi

• Cada parell de centríols migra a un pol de la cèl·lula i entre aquests es forma el fus acromàtic, un feix de fibres del citoesquelet que es dirigixen cap a l’altre extrem de la cèl·lula.

• L’embolcall nuclear es desintegra.

• L’ADN es condensa en forma de cromosomes, formats per dues cromàtides germanes.

Metafase

• Els centríols es mantenen als pols oposats de la cèl·lula.

• Els components de l’embolcall nuclear estan dispersos pel citoplasma.

• Els cromosomes se situen a l’equador de la cèl·lula i s’unixen a les fibres de fus acromàtic.

Anafase

• Els centríols comencen a acurtar les fibres del fus acromàtic, tirant dels cromosomes en direccions oposades.

• Els components de la membrana nuclear continuen dispersos pel citoplasma.

• Se separen les dues cromàtides germanes de cada cromosoma, migrant cap als pols de la cèl·lula.

Telofase

• Els centríols acurten les fibres del fus acromàtic, fins que aquest es desintegra.

• Es forma un nou embolcall nuclear, al voltant de cada conjunt de cromosomes.

• L’ADN de les cromàtides comença a descondensarse, fins a tornar a trobar-se en forma de cromatina.

Citocinesi d’una cèl·lula animal

Citocinesi d’una cèl·lula vegetal Fragmoplast

Citocinesi

• El citoplasma es dividix per estrangulació de la membrana.

• Es forma un anell a l’equador de la cèl·lula que s’estreny gradualment.

• Finalment, la membrana es trenca, i es dividix la cèl·lula en dues cèl·lules filla.

• La paret cel·lular impedix l’estrangulació.

• La divisió del citoplasma es realitza mitjançant la formació d’un envà a l’equador de la cèl·lula denominat fragmoplast.

• L’envà progressa des del centre de la cèl·lula cap a l’exterior i es forma una paret cel·lular entre les cèl·lules filla.