3 Les cèl·lules procariotes

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

1 Compara la imatge d’aquest bacteri amb el dibuix que es mostra en aquesta pàgina. Indica quines estructures hi reconeixes i calcula’n la mida real tenint en compte l’escala.

Les cèl·lules procariotes són exclusives dels éssers que, com els bacteris, constituïxen el regne de les moneres. Aquests són organismes unicel·lulars, molt xicotets, i constituïxen el tipus d’organització cel·lular més senzill, no tenen un nucli que separe el material genètic del citoplasma, ni orgànuls envoltats de membrana que realitzen funcions específiques.

3.1 Així són les cèl·lules procariotes

Les cèl·lules procariotes, a més de les estructures comunes a totes les cèl·lules (membrana plasmàtica, composta d’una doble capa de lípids amb proteïnes inserides; material genètic o ADN; citoplasma i ribosomes), tenen aquestes característiques particulars:

- Compten amb una gran molècula d’ADN o cromosoma circular que ocupa una regió anomenada nucleoide i, de vegades, poden tindre xicotets fragments circulars d’ADN anomenats plasmidis.

- El seu citoplasma no conté orgànuls, a excepció de ribosomes, que són de menor grandària que els de les cèl·lules eucariotes.

- Tenen un embolcall exterior rígid, la paret cel·lular, que envolta la membrana plasmàtica i dona forma al bacteri. La seua composició química és diferent a la de les parets cel·lulars vegetals. Alguns bacteris desenvolupen una càpsula que envolta la paret cel·lular i que els proporciona més protecció.

- Algunes espècies tenen prolongacions, com els flagels, que són llargs i servixen per a la locomoció, o les fímbries, que són curtes i els servixen per a fixar-se a altres cèl·lules i a superfícies.

2 La paret cel·lular és una estructura característica de les cèl·lules procariotes. Coneixent la funció que té, quins avantatges creus que li pot proporcionar?

- En la superfície d’alguns bacteris també pot haver-hi filaments xicotets denominats pili, la funció dels quals és l’intercanvi de material genètic amb altres bacteris.

Material genètic

Paret cel·lular

Membrana plasmàtica

3.2 Les funcions vitals dels bacteris

Nutrició

Com que no tenen orgànuls membranosos, tots els processos de la nutrició es produïxen al citoplasma. Els bacteris poden ser autòtrofs o heteròtrofs.

- La majoria dels bacteris autòtrofs són fotosintètics i, per tant, sintetitzen compostos orgànics a partir de la matèria inorgànica del medi, utilitzant l’energia de la llum solar. No obstant això, hi ha bacteris que realitzen un procés autòtrof denominat quimiosíntesi, en el qual sintetitzen compostos orgànics, utilitzant l’energia que s’allibera en determinades reaccions químiques que duen a terme.

- Els bacteris heteròtrofs s’alimenten de la matèria orgànica d’altres éssers vius; poden ser paràsits, sapròfits o simbiòtics.

Relació

Alguns bacteris es desplacen gràcies als seus flagels, els bacteris espirals giren, uns altres es mouen girant sobre si mateixos, uns altres llisquen sobre superfícies i altres es mantenen immòbils. Normalment, els bacteris viuen aïllats, però, de vegades, s’agrupen i formen colònies.

Reproducció

Els bacteris es reproduïxen mitjançant bipartició. Les cèl·lules dupliquen el seu ADN i escindixen el seu citoplasma en dues meitats, cada una de les quals rep un cromosoma bacterià i una part del contingut cel·lular.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

3 Consulta en anayaeducacion.es la presentació «La nutrició heteròtrofa en els bacteris» en el banc de recursos i explica les diferències entre bacteris paràsits, sapròfits i simbiòtics posant un exemple de cada tipus.

4 En què s’assemblen i en què es diferencien la fotosíntesi i la quimiosíntesi?

5 La divisió bacteriana és un procés molt ràpid. En condicions òptimes, els bacteris es poden dividir cada mitja hora, i així dupliquen el seu nombre. Suposant que partim d’un únic bacteri, calcula el nombre de bacteris que es pot aconseguir després de trenta hores.

Algunes formes de desplaçament en bacteris

La bipartició

1 El bacteri creix prou i fa una còpia del seu material genètic (ADN).

2 El bacteri s’estreny pel centre i repartix el seu contingut.

3 S’originen dues cèl·lules filla.