Operació món: Coneixement del medi 4º. C. Valenciana (demo)

1

2 Descobrim els animals

3 Descobrim les roques i el relleu terrestre

4 Cuidem la naturalesa!

5 La matèria i l’energia

6 Les forces i les màquines

7 On fan més mal els incendis?

8 Disposem de totes les eines STEM que utilitzaràs durant el curs per a fer ciència.

16 Elaborem una exposició mostrant de quins éssers vius procedixen distints plats de menjar. Acció pel clima

24 Creem un cartell comparant un personatge animal que ens agrade molt amb l’animal de veritat. Vida d’ecosistemes terrestres

40

Creem un àlbum de fotos de les nostres vacances amb curiositats dels paisatges que hi apareixen. Vida d’ecosistemes terrestres

54 Escrivim la biografia sostenible d’alguns objectes quotidians. Ciutats i comunitats sostenibles

72 Fem un mural sobre consum responsable. Producció i consum responsable

88 Investiguem sobre els «superpoderes» que ens atorguen les màquines i organitzem una exposició. Educació de qualitat

106 Gravem un vídeo que ajude a previndre incendis, que en denuncie l’augment i done consells per a evitar-los. Vida d’ecosistemes terrestres

Elaborem una pancarta per conscienciar de la importància d’estalviar en el consum d’aigua potable disponible.

Aigua neta i sanejament

Elaborem un cartell explicatiu sobre la necessitat de desenvolupar de manera sostenible els oficis relacionats amb el camp i la mar i la seua importància per a posar fi a la fam. Fam zero

Escrivim un correu electrònic al Ministeri plantejant la necessitat de fer reformes en el sector per a aconseguir i assegurar un present i un futur sostenibles. Indústria, innovació i infraestructura

Fem campanya per promoure un estil de vida saludable. Salut i benestar

Aportem dades i idees per educar i conscienciar sobre la importància de la cultura de la pau. Pau, justícia i institucions sòlides

• El mètode científic

• El mètode basat en projectes

• Les característiques dels éssers vius

• Tipus d’éssers vius

• Les característiques dels animals

• La nutrició, la relació i la reproducció en els animals

• Estructura i composició de la Terra

• Les roques, tipus i usos més importants

• Els components dels ecosistemes

• Les relacions alimentàries

• Els ecosistemes com a recurs

• La matèria i les seues propietats

• Els estats de la matèria. Substàncies pures i mescles

• Les forces

• Forces per contacte i a distància

• Les màquines.

• L’atmosfera. Fenòmens atmosfèrics

• Temps atmosfèric. Mapa meteorològic

• Hidrosfera. Estats de l’aigua. Cicle de l’aigua

• El pensament computacional

• La programació per blocs

• Les característiques de les plantes

• La nutrició en les plantes

• La relació i la reproducció en les plantes

• Característiques i funcions vitals de l’ésser humà

• Benestar físic i emocional

• La influència de les roques en els paisatges

• El relleu terrestre

• Danys en els ecosistemes i conseqüències

• Protegim els ecosistemes

• El Pla TIC-TAC

• La classificació de les plantes

Activitats per a treballar competències

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 1: unitats 1 i 2.

STEAM: Margaret Mee

Activitats per a treballar competències

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 1: unitats 3 i 4

STEAM: Mary Anning

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Revista Eco-Acció: Ecoinforma

• Els canvis físics i químics

• L’energia

• Les màquines en la nostra vida

• Fem projectes

• Programem per blocs

• El clima. Elements i factors

• Zones climàtiques i tipus de climes

• Els paisatges climàtics d’Espanya

• Els rius. Elements i característiques

• Els vessants hidrogràfics espanyols

• Aigües superficials i aigües subterrànies

• La hidrografia de la Comunitat

• La calor i els seus efectes

Activitats per a treballar competències

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 2: unitats 5 i 6

STEAM: Elena García Armada

• Clima i vegetació de la Comunitat

• El canvi climàtic. TIG Activitats per a treballar competències

• Consum responsable de l’aigua Activitats per a treballar competències Repàs trimestre 2: unitats 7 i 8

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Missió Plàstic-free: Ara o mai

• Productes naturals, productes elaborats

• L’agricultura i la silvicultura

• La ramaderia

• La mineria i les fonts d’energia

• L’artesania i la indústria

• El transport. Tipus i mitjans

• Datació. Temps històric. Fonts històriques

• Les edats de la història.

• L’edat antiga a Espanya

• Els pobles colonitzadors

• Els pobles preromans

• La pesca i l’aqüicultura

• El sector primari a Espanya

• El sector primari a la Comunitat

• El comerç. Classificació

• El turisme. Tipus. Serveis públics

• L’activitat econòmica

• La prehistòria. Paleolític, Neolític i edat dels metalls.

• La Península en la prehistòria

• La Hispània romana. La romanització

• L’edat antiga a la Comunitat Valenciana

• Conservació d’ecosistemes i biodiversitat Activitats per a treballar competències

• Activitats econòmiques a la Comunitat Activitats per a treballar competències Repàs trimestre 3: unitats 9 i 10

• La prehistòria a la Comunitat

• L’evolució humana Activitats per a treballar competències

Activitats per a treballar competències Repàs trimestre 3: unitats 11 i 12

PROYECTO INTERDISCIPLINAR - Aprender de lo natural

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La contaminació silenciosa de les aigües: Ecosabonet

1 D escobrim els éssers vius

Quin embolic que tinc! Pel meu aniversari m’han regalat un microscopi, de manera que se m’ha ocorregut disseccionar el meu sopar amb unes tisores i observar detalladament els diferents aliments. Quina sorpresa! En tots he vist que estan formats com per rajoles diminutes... Mon pare diu que són cèl·lules, perquè els aliments procedixen d’éssers vius. Vosaltres enteneu alguna cosa?

Com ho veus?

Us heu plantejat alguna vegada d’on venen els aliments que us mengeu?

Se us ocorre algun exemple?

Fixeu-vos en el que es veu a través del microscopi de Diana. Què us crida l’atenció?

Llegiu la dada. Per què una dieta que continga molts aliments vegetals pot ser beneficiosa per al planeta?

La dada

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Analitzarem diferents plats de menjar i elaborarem una exposició mostrant de quins éssers vius procedixen els seus ingredients.

Una dieta basada sobretot en plantes és molt saludable per a les persones... i per al planeta.

Seguix el fil!

Les característiques dels éssers vius

1

Què és un ésser viu?

Les cèl·lules i els nivells d’organització

2

De què estem fets els éssers vius?

Els principals grups d’éssers vius 3

Hem de classificar els éssers vius

Les parts de les plantes i la seua classificació 4

Com són les plantes?

La nutrició en les plantes

5

Com es nodrixen les plantes?

La reproducció en les plantes

6

Com es reproduïxen les plantes?

La relació en les plantes

7

Com es relacionen les plantes?

Què és un ésser viu?

La majoria dels nostres aliments procedixen d’éssers vius.

Però... això què és?

Distingim éssers vius

Els éssers vius es distingixen de la matèria inerta perquè realitzen les funcions vitals. A més, tots els éssers vius estan formats per unes estructures diminutes denominades cèl·lules.

Les funcions vitals

Les funcions vitals són les activitats que realitzen els éssers vius i que els diferencien de les coses no vives.

Tots els éssers vius realitzen tres funcions vitals comunes: la nutrició, la relació i la reproducció.

La funció de nutrició

La funció de nutrició permet als éssers vius prendre substàncies de l’entorn i utilitzar-les per a obtindre energia, créixer i reparar el seu cos. També els servix per a expulsar les substàncies de rebuig.

Segons la manera de nodrir-se o, el que és el mateix, d’obtindre energia i materials, els éssers vius poden ser: heteròtrofs o autòtrofs.

Els dos tipus de nutrició dels éssers vius

Heteròtrofs

Obtenen el seu aliment d’altres éssers vius

Els éssers vius heteròtrofs, com, per exemple, els animals, no poden fabricar el seu aliment i l’obtenen d’altres éssers vius.

Autòtrofs

Els éssers vius autòtrofs, com les plantes i les algues, fabriquen el seu aliment utilitzant l’energia del sol.

Fabriquen el seu aliment.

La funció de relació

La funció de relació permet als éssers vius captar informació de l’entorn i reaccionar davant d’aquesta.

La funció de reproducció

La funció de reproducció permet als éssers vius produir nous éssers vius (descendents) amb característiques iguals o molt semblants a les seues.

Hi ha dos tipus de reproducció: la reproducció asexual i la sexual.

Els dos tipus de reproducció dels éssers vius

Asexual

En la reproducció asexual, un sol individu (progenitor) produïx descendents iguals a ell.

Únic progenitor

Descendents idèntics

Sexual

En la reproducció sexual, dos individus (progenitors), un masculí i un altre de femení, produïxen descendents semblants a ells.

Dos progenitors

Descendents semblants

1 De les característiques següents, indica quines són comunes a tots els éssers vius.

a) Són verds. e) Funcionen amb piles.

b) Es nodrixen. f) Es relacionen.

c) Estan formats per cèl·lules. g) Produïxen descendents.

d) Tenen pèl.

h) Mengen carn.

2 Per què un robot no és un ésser viu? Raona la resposta.

3 Busca el significat d’aquestes paraules: nutrient, descendent i reaccionar. Relaciona cada paraula amb una funció vital.

Sabem que alguna cosa és un ésser viu perquè realitza les tres funcions vitals.

De què estem fets els éssers vius?

Saps què teniu en comú tu i una ensalada?

Esteu formats per cèl lules!

Tots els éssers vius, ja siga un gat, una mosca, una planta, una alga, un bolet, etc., estan formats per cèl·lules.

Una cèl·lula és una estructura de mida molt xicoteta capaç de realitzar les tres funcions vitals.

Com són les cèl·lules

Les cèl·lules són tan xicotetes que no es poden veure a simple vista. Per a veure-les, és necessari utilitzar un instrument anomenat microscopi.

Gràcies a les observacions fetes amb microscopis, sabem que totes les cèl·lules tenen:

• La membrana: és una capa que separa l’interior de la cèl·lula de l’exterior.

• L’interior cel·lular: en aquest es troben milers de substàncies i estructures xicotetes flotant en un líquid espés anomenat citoplasma.

Encara que totes les cèl·lules tenen aquesta estructura en comú, no són totes iguals. Algunes són molt senzilles i xicotetes, mentre que unes altres són més grans i tenen més estructures dins. A més, no totes tenen la mateixa forma.

1 Definix cèl·lula.

2 Què hi ha a l’interior cel·lular?

3 Pot haver-hi éssers vius que no estiguen formats per cèl·lules. Raona-ho.

4 Copia la cèl·lula de la imatge i pinta les estructures del seu interior del color que més t’agrade.

Així són les cèl·lules

Els éssers vius estem formats per cèl·lules

Cèl·lules

El microscopi ens permet veure com són les cèl·lules

Microscopi

Interior de la cèl·lula

Membrana

Quantes cèl·lules tenim?

El nombre de cèl·lules varia d’uns éssers vius a uns altres.

Éssers vius amb una sola cèl·lula

Són els que estan formats per una sola cèl·lula que realitza les tres funcions vitals. Per exemple, els bacteris i els protozous.

Éssers vius amb més d’una cèl·lula

Altres éssers vius estan formats per més d’una cèl·lula. Alguns, com els animals o les plantes, tenen milions de cèl·lules de diferents tipus.

En els éssers vius més complexos, les cèl·lules s’agrupen formant estructures anomenades teixits. Els teixits, al seu torn, s’agrupen formant òrgans, i aquests es combinen per a formar aparells i sistemes.

5 Assemblea d’idees Si totes les cèl·lules són més o menys d’una grandària semblant, ordena els éssers vius següents de menor a major nombre de cèl·lules. Explica la resposta.

a) Elefant

c) Bacteri

b) Planta de rosella d) Formiga

6 Relaciona cada imatge amb l’etiqueta que li correspon. A continuació, digues l’ordre de les etiquetes des del més senzill fins al més complex.

Els òrgans s’agrupen formant aparells i sistemes

Aparell Aparell Aparell

El conjunt d’aparells i sistemes formen l’organisme

+

+

Aparell Aparell + Aparell +

Encara que tots els éssers vius tenim cèl.lules, n’hi ha de diverses formes. Algunes s’agrupen per a formar teixits.

Teixits, òrgans, aparells i sistemes

Les cèl·lules s’agrupen formant teixits

Els teixits s’agrupen formant òrgans

Hem de classificar els éssers vius

Existixen tants tipus d’éssers vius diferents... Com podem organitzar-los per a no fer-nos un embolic?

Quins tipus d’éssers vius existixen?

A simple vista, podem diferenciar fàcilment diferents tipus d’éssers vius com una mosca, un arbre i un ésser humà. Però, per a classificar els éssers vius d’una manera científica, necessitem fixar-nos no sols en el seu aspecte, sinó en altres característiques.

Hi ha diferents classificacions científiques dels éssers vius. Una de les més utilitzades és la que els agrupa en cinc regnes diferents segons la complexitat i la manera d’alimentar-se.

Regne dels protoctists

Inclou: els protozous, formats per una sola cèl·lula i amb nutrició heteròtrofa...

... i les algues, éssers vius autòtrofs, formats per moltes cèl·lules.

Regne de les moneres

Éssers vius amb una sola cèl·lula, senzilla i molt xicoteta. Per exemple, els bacteris.

Regne dels fongs

Éssers vius que poden tindre una sola cèl·lula o moltes. Tenen nutrició heteròtrofa.

Regne de les plantes

Éssers vius amb nutrició autòtrofa, amb moltes cèl·lules, amb teixits i, alguns, amb òrgans.

Regne dels animals

Éssers vius amb nutrició heteròtrofa, amb moltes cèl·lules, i la majoria amb teixits, òrgans, aparells i sistemes.

Éssers despistats

Aquests éssers vius s’han despistat amb tants viatges. Pots ajudar-los a tornar al seu regne?

Per a això, relaciona, primer, cada imatge amb el cartell que li correspon i, després, traça el camí cap al seu regne. Per a això, escriu el codi en el quadern per a indicar quin és el camí que ha de recórrer cada un fins a arribar al seu regne partint de la casella indicada en la quadrícula. Alerta! No xafes cap cartell!

Fabrique el meu aliment usant la llum del sol. Visc al mar i les meues cèl.lules són totes iguals.

Jo sí que soc xicoteta. Només podries veure’m amb un microscopi molt potent. I estic formada per una sola cèl.lula molt senzilla.

Totes les meues cèl lules són paregudes. M’alimente de les restes en descomposició d’altres éssers vius.

Encara que soc molt xicoteta, tinc milions de cèl lules organitzades en diferents sistemes i aparells. M’alimente del nèctar de les flors.

Soc enorme. Tinc milions de cèl.lules que formen diferents teixits agrupats en òrgans com les fulles, les arrels... Ah, i fabrique el meu aliment amb la llum del sol!

Pren nota!

Classifiquem els éssers vius en cinc grans regnes.

Indicaenelquadernla cadarutaquehadeseguir similarésserviudemanera aaquesta:1a,2a,3a,3b...

Com són les plantes?

Molts dels nostres aliments procedixen de diferents parts de les plantes, però els seus organismes són molt diferents dels nostres.

El regne de les plantes està format per éssers vius que tenen moltes cèl·lules complexes. Totes tenen nutrició autòtrofa, realitzen la fotosíntesi.

La majoria de les plantes viuen fixes al sòl en medis terrestres. També podem trobar plantes en ambients aquàtics com els rius, els llacs i fins i tot el mar.

Com són les plantes?

Les plantes tenen formes molt variades, des d’un arbre gegantesc fins a una molsa diminuta. Totes tenen diferents tipus de cèl·lules que formen teixits que, al seu torn, formen òrgans amb funcions diferents. Són els següents:

1 Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Hi ha plantes que no realitzen la fotosíntesi.

b) Totes les plantes són terrestres.

c) Totes les plantes produïxen flors.

Parts d’una planta

Fulles

S’encarreguen de la funció de nutrició, ja que realitzen la fotosíntesi. Són verdes i tenen formes molt diverses, encara que la majoria són planes.

Tija

És la part que sosté les fulles i manté dreta la planta. Sovint, té ramificacions.

Arrel

És la part subterrània de la planta. Subjecta la planta al sòl i absorbix l’aigua i les sals minerals.

Quants tipus de plantes hi ha?

Hi ha molts tipus de plantes diferents. La classificació més habitual té en compte si produïxen flors i llavors per a reproduir-se o no en produïxen.

Plantes sense flors i sense llavors

Com les molses i les falagueres, que viuen en llocs humits i ombrívols.

2 Tria dues plantes que t’agraden i dibuixa-les en el quadern indicant tots els òrgans. Descriu-les i indica a quin grup pertanyen.

Plantes amb flors i amb llavors

Poden ser plantes amb flors poc cridaneres, les llavors de les quals no es troben a l’interior d’un fruit, com, per exemple, el pi...

... o plantes amb flors cridaneres les llavors de les quals sí que es troben a l’interior d’un fruit, com la rosella, la cabeçuda, la pomera, etc.

Flors

Són les estructures que permeten a moltes plantes reproduir-se.

Fruit Estams; són la part masculina de la flor, produïxen el pol·len.

És la part de la planta en què es transforma l’ovari de la flor després de la fecundació.

Corol·la, que està formada pels pètals, unes fulletes de colors vius.

Pistil o ovari; és la part femenina de la flor, conté els òvuls.

Calze, que està format per unes fulletes verdes anomenades sèpals, que envolten la flor i la protegixen.

Llavors

La majoria de les plantes tenen arrels, tija, fulles i, de vegades, flors.

Com es nodrixen les plantes?

La nutrició en les plantes

La plantes són éssers vius autòtrofs, ja que fabriquen els seus nutrients mitjançant la fotosíntesi. També obtenen un nutrient especial, l’oxigen, en un altre procés que s’anomena respiració.

La nutrició de les plantes pas a pas

• Les arrels absorbixen aigua i sals minerals, i formen la saba bruta. Aquesta es transporta a les fulles. 1

• A les fulles, la llum del sol s’utilitza per a mesclar la saba bruta amb el diòxid de carboni (un gas de l’aire) i formar nutrients. Aquest procés és la fotosíntesi, i s’hi allibera oxigen 2

• Els nutrients que s’han format a les fulles es mesclen amb aigua per a generar la saba elaborada, que circula per tota la planta. 3

• En la respiració, que es realitza tant de dia com de nit, les plantes prenen oxigen de l’aire i, juntament amb els nutrients, produïxen energia. En aquest procés s’allibera diòxid de carboni. 4

1 Explica amb les teues paraules què signifiquen aquests conceptes.

a) saba bruta b) saba elaborada c) fotosíntesi d) absorció e) respiració.

2 Relaciona en el quadern els termes següents.

a) Respiració

b) Fotosíntesi

c) Absorció

1. S’incorporen aigua i sals minerals per l’arrel.

2. Es pren oxigen i s’allibera diòxid de carboni.

3. Es pren diòxid de carboni i s’allibera oxigen.

Per a obtindre els nutrients que necessiten, les plantes tenen un mètode molt pacífic i especial... la fotosíntesi!

La meua professió: doctora de plantes

Hola! Em dic Penèlope i soc fisiòloga vegetal. M’encanten les plantes i el meu treball consistix a investigar com «funcionen». La majoria de les plantes amb les quals treballe són de cultiu, com la dacsa, el fesol o les tomaques. Les meues investigacions ajuden a protegir aquestes plantes de moltes malalties i a millorar les collites. Soc una doctora de plantes!

Hui ens ha visitat un grup d’agricultores molt preocupades per les seues tomaqueres. Sembla que les plantes estan malaltes. Fixa’t en els dibuixos i llig algunes anotacions que he fet.

A les fulles s’observen taquetes i estan cobertes d’alguna cosa semblant a una tela d’aranya. Les plantes són atacades per aranyes roges.

A les fulles han aparegut unes taques fosques i arredonides.

La terra té massa humitat. Les plantes estan infectades per fongs.

1 Les notes estan descol·locades. Sabries dir a quina imatge correspon cada una?

2 Emparella cada tomaquera amb el tractament que creus que necessita.

a) La tomaquera necessita una alimentació correcta. Provarem amb un bon adob orgànic.

b) La tomaquera necessita menys reg per a reduir la humitat. Hem de tractar-la amb un producte contra els fongs.

c) La tomaquera necessita un tractament per a eliminar la plaga d’aranya roja. Provarem amb alguna solució natural, com les marietes, que s’alimenten de l’aranya roja.

Les fulles creixen poc i tenen un color groguenc. La falta de sals minerals provoca que les plantes cresquen lentament, ja que estan «mal alimentades».

Hi ha solucions naturals, com les marietes, que s’alimenten de l’aranya roja.

Com es reproduïxen les plantes?

Les plantes també necessiten formar plantetes noves, però... com ho fan si no es poden desplaçar?

Esqueixos

Fragments de la tija que, en plantar-los en el sòl, produïxen arrels i donen lloc a una nova planta.

La funció de reproducció en les plantes

La reproducció asexual

En la reproducció asexual, una part de la planta (normalment la tija) pot desenvolupar una nova planta idèntica a la seua progenitora.

Estolons

Tiges especials que creixen sobre el sòl i poden produir noves plantes.

Tiges grosses que creixen davall terra i produïxen noves plantes.

1 La imatge Observa les imatges de la dreta i descriu el que hi veus.

2 Fes una llista amb cinc tubercles i cinc bulbs utilitzats per a menjar o cuinar. Digues quins coneixes i si n’has menjat alguna vegada. Investiga els beneficis com a aliment de dos d’aquests tubercles i escriu-los en el quadern.

Bulbs i tubercles

Planta nova

Plantar l’esqueix

Estoló

Tubercles

Bulb

La reproducció sexual

Moltes plantes utilitzen les flors per a la reproducció sexual.

• Quan els grans de pol·len arriben al pistil, s’unixen als òvuls i formen les llavors.

• Al mateix temps, el pistil canvia d’aspecte i de grandària, i forma el fruit.

• Quan el fruit s’obri, les llavors arriben al sòl i poden formar plantes noves.

La reproducció sexual pas a pas

Els grans de pol·len arriben al pistil de la flor transportats pels insectes, el vent o l’aigua.

Molts dels nostres aliments són llavors o fruits. Se te n’ocorre algun?

El gra de pol·len s’unix als òvuls, que es troben a l’interior del pistil, i es forma el fruit amb les llavors a l’interior.

La nova planta creix i es transforma en la planta adulta, que florix en l’època de l’any corresponent.

3 Utilitza com a model la imatge anterior per a ordenar les imatges següents i explica com té lloc la reproducció pas a pas.

Les llavors donen lloc a noves plantes de tomaca.

Com es relacionen les plantes?

T’has plantejat alguna vegada si les plantes s’adonen del que passa al seu voltant?

La funció de relació en les plantes

Les plantes viuen fixes al sòl, no es poden moure i no tenen òrgans dels sentits com els dels animals. Així i tot, poden percebre els canvis del seu entorn i reaccionar davant d’aquests. D’aquesta manera realitzen la funció de relació. Alguns exemples en són els següents:

1 Observa els exemples de les imatges. Tria el que més t’agrade i descriu-lo amb les teues paraules en el quadern.

2 Busca informació sobre dos exemples més de com les plantes realitzen la funció de relació i explica’ls.

Alguns exemples de relació en les plantes

Les fulles de la sensitiva es pleguen quan les toquem.

Primavera Tardor

Les plantes noten els canvis d’estació. A la primavera, reaccionen als dies més llargs i a les temperatures més altes florint i produint fulles. A la tardor, moltes plantes deixen caure les fulles en notar que els dies s’acurten i són més freds.

Algunes plantes poden percebre on està el sol per a orientar les fulles i rebre més llum o calor.

Moltes flors s’obrin quan augmenta la intensitat de la llum i es tanquen a poqueta nit, quan la intensitat de la llum disminuïx.

Algunes plantes, com les acàcies, reaccionen quan són atacades per un herbívor (les girafes) i produïxen substàncies amb un sabor desagradable.

La relació en les plantes. A tot color!

Encara que semble increïble, les plantes poden reconéixer certs colors. Per comprovar-ho, s’ha realitzat l’experiment següent.

Materials:

• Tres plantes iguals.

• Tres llums, cada un amb una bombeta diferent per a tindre llum blava, llum roja i llum blanca.

Procediment.

Cada una de les plantes s’exposa a la llum d’un dels llums durant, almenys, 24 hores.

Els resultats d’aquest experiment s’han representat en el dibuix de la dreta.

1 Descriu què passa a les tiges de la planta quan reben llum blanca, blava o roja. T’ajudarà completar la taula marcant amb creus el que es produïx en l’experiment.

Tipus de llum Orienta les tiges No orienta les tiges

Llum roja

Llum blanca

Llum blava

2 Com comprovaries si les plantes perceben o no la llum de color verd? Dissenya el teu experiment.

3 Imagina que ets un científic o una científica i et planteges la pregunta següent. Necessiten les llavors de plantes llum per a germinar? Dissenya el teu experiment per a contestar aquesta pregunta científica i escriu els passos que seguiries en el quadern.

nota!

Les plantes reaccionen de moltes formes als canvis de l’entorn.

Llum roja

Llum blanca

Llum blava

Q u è he aprés ?

1 Explica amb les teues paraules què són la funció de nutrició, la de relació i la de reproducció.

2 Digues en què es diferencien:

a) La nutrició autòtrofa de l’heteròtrofa.

b) La reproducció asexual de la sexual.

3 En què s’assemblen i en què es diferencien els protozous i les algues?

4 Digues si els éssers vius de la llista tenen una sola cèl·lula o més i quin tipus de nutrició tenen.

a) Protozou.

b) Elefant.

c) Cactus.

d) Alga verda.

e) Bacteri.

5 Digues a què creus que es referix el resultat de cada «suma» en cada cas.

a) Òrgan + òrgan + òrgan + ... = ?

b) Cèl·lula + cèl·lula + cèl·lula + ... = ?

c) Teixit + teixit + teixit + ... = ?

6 Relaciona els conceptes de les dues columnes.

a) Saba bruta.

b) Fotosíntesi.

c) Saba elaborada.

d) Respiració.

1 Desprén oxigen.

2 Desprén diòxid de carboni.

3 Mescla d’aigua i sals minerals.

4 Mescla de nutrients i aigua.

7 Reflexiona i explica la teua resposta.

a) Creus que el fruit i la llavor es podrien formar sense fecundació? Sí/No

b) Creus que es poden formar el fruit i la llavor sense pol·linització? Sí/No

8 Quina importància tenen els insectes i el vent per a alguns tipus de plantes?

9 Ordena cronològicament aquestes fases de la reproducció d’una planta amb llavors.

Si la llavor cau a terra, es forma una nova planta.

La nova planta creix i es transforma en adulta.

El pol·len s’unix a l’òvul, que està al pistil.

La nova planta creix i es transforma en adulta.

El pistil es transforma en fruit.

L’insecte porta el pol·len al pistil de la flor.

10 Escriu els noms de les estructures senyalades amb nombres.

11 Explica quina part de la planta utilitzes quan et menges...:

a) Una sopa d’espinacs.

b) Una ensalada de remolatxa roja.

c) Creïlles fregides.

No oblides completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible en anayaeducacion.es

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

OBJECTIU EN ACCIÓ

Fem una exposició analitzant el nostre sopar

1 Ha arribat el moment de preparar l’exposició! Tria un dels plats del menú del dia d’aquest restaurant. Copia i ompli l’organitzador gràfic següent a mesura que investigues el plat que has triat.

Què saps ja sobre els ingredients del plat? Saps de quin ésser viu procedixen? Quina part de l’ésser viu són? Quina funció tenen en aquest ésser viu?

Quins dubtes et sorgixen sobre els ingredients del plat?

Apunta ací les coses que no saps encara.

2 Dibuixa, pinta i retalla el plat triat en una cartolina blanca a grandària real. Retalla fletxes grosses en cartolina de colors i apega-les sobre el plat indicant cada un dels ingredients. No et preocupes si sobreïxen. En cada fletxa has d’escriure:

a) El nom de l’ingredient.

b) De quin ésser viu (o éssers vius) procedix i a quin regne pertany.

c) Quina part de l’ésser viu és i quina funció hi complix.

3 A l’aula, prepareu una taula amb estovalles, gots i coberts. Col·loqueu els vostres «plats» de cartó i... plop! Ja podeu gaudir de l’exposició! Si voleu, podeu investigar els vostres plats favorits a més dels que ixen en el menú del dia seguint els mateixos passos.

C o m ho he aprés ?

1 Segur que, en estudiar la unitat, hi ha coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat una miqueta més. Escriu en el dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i explica per què.

2 El que ara ja saps de les plantes, t’ha fet pensar en com les has de protegir?

Investigue

Investiga en Internet, en llibres o preguntant a altres persones i respon ací les preguntes que t’has fet en la columna «M’interessa».

MENÚ DEL DIA

Primers

Arròs amb salsa de tomaca i carlota. Ensalada d’encisam, poma i dacsa.

segons

Xampinyons rostits amb all i julivert.

Espàrrecs a la planxa amb formatge i anous.

Postres

Iogurt natural amb un toc de menta.

Sorbet de pinya amb pètals de violeta.

El que més m’ha costat aprendre Perquè... ... ...

7 O n fan més mal els incendis ?

«Durant l’any 2022 es va registrar a Espanya la pitjor temporada d’incendis del segle. Els incendis forestals van arrasar aproximadament 300 000 hectàrees». El dia després de llegir la notícia, Laura ha arribat a classe amb ganes de comentar-la amb el mestre. El seu iaio viu a Zamora, la província més castigada pels incendis i ha perdut part de les seues propietats. La curiositat fa que no deixe de pegar-li voltes, vol comprendre com és possible que això haja succeït i, sobretot, si hi ha alguna cosa que ella puga fer per evitar que una situació així es repetisca en el futur.

Com ho veus?

Per què creus que es produïxen els incendis forestals? Creus que són naturals o provocats? Quines mesures es prenen per previndre’ls? Quines conseqüències creus que tenen?

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Grava un vídeo en el qual es denuncie l’augment dels incendis i en el qual apareguen consells que hem de seguir per evitar provocar-los en els nostres paisatges pròxims.

Seguix el fil!

La dada

Segons la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, el 95 % dels incendis forestals són provocats per les persones, a causa de descuits i negligències.

L’atmosfera i els fenòmens atmosfèrics

1

Per què cada dia consultem la previsió del temps?

El clima

2

Quins elements climatològics poden influir en la propagació d’incendis?

Els climes d’Espanya

3

Quines zones d’Espanya tenen més risc de patir incendis?

4

Els climogrames Representem el clima

El clima i el paisatge

5

Quins són els paisatges més castigats pels incendis?

El clima de la Comunitat Valenciana

6

Quines són les peculiaritats del clima de la ComunitatValenciana?

El canvi climàtic i les TIG

7

Estudiem com està canviant el clima

Per què cada dia consultem la previsió del temps?

Per què és tan important l’atmosfera?

L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra, principalment nitrogen, oxigen i diòxid de carboni. És imprescindible per a l’existència de vida al planeta perquè:

• Filtra radiacions solars perjudicials.

• Regula la temperatura del planeta, i el fa habitable.

• Conté gasos necessaris per a la respiració i la fotosíntesi dels éssers vius (oxigen i diòxid de carboni).

Els fenòmens atmosfèrics

Els fenòmens atmosfèrics són aquells que tenen lloc de manera natural a l’atmosfera: el vent, els núvols, les precipitacions, etc.

«T’ho explique en un moment», en anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat

Els núvols es formen quan es condensen les gotes d’aigua presents a l’atmosfera procedents de l’evaporació.

L’aire present a l’atmosfera es mou a causa de canvis de temperatura, i produïx així el vent.

Quan es produïx un descens de les temperatures, l’aigua condensada als núvols es precipita cap a la superfície terrestre en forma de pluja (aigua líquida), neu o granís (aigua sòlida).

El temps atmosfèric condiciona el nostre dia a dia. Ens diu quin tipus de roba usar, si necessitarem paraigua, ulleres de sol…

El mapa meteorològic Quin temps fa?

Els fenòmens atmosfèrics determinen el temps atmosfèric o meteorològic, entés com l’estat de l’atmosfera en un moment i lloc determinat.

El temps atmosfèric és molt variable i del seu estudi s’encarrega la meteorologia. L’objectiu de la meteo ro lo gia és pronosticar el temps que farà en 24 o 48 hores i elaborar una predicció del temps a curt o mitjà termini.

En el dia a dia la seua anàlisi i predicció es representa en els anomenats mapes meteorològics o mapes del temps.

1 Foli giratori Escriu les raons per les quals l’atmosfera és important per als éssers vius.

2 De quin fenomen atmosfèric es parla?

• Es formen a causa de la condensació de les gotes d’aigua presents a l’atmosfera.

• Descens de l’aigua condensada als núvols cap a la superfície.

• Moviment de l’aire present a l’atmosfera.

Un dels fenòmens atmosfèrics més peculiars és l’arc de Sant Martí, que es produïx quan plou i les gotes de pluja actuen com espills que dispersen i descomponen la llum. Un altre són les aurores polars, que només es poden veure en punts concrets del planeta i són el resultat de la interacció dels pols magnètics de la Terra i partícules transportades pel vent solar.

3 Què et fa dir això? Observa el mapa del temps i descriu el temps que farà a la Comunitat Valenciana .

Durant els últims anys han augmentat els fenòmens atmosfèrics o meteorològics extrems com nevades, onades de calor, pluges torrencials, tornados, etc.

Quins elements climatològics poden influir en la propagació d’incendis?

Quines dades s’han de tindre en compte a l’hora d’establir una zona com d’alt risc quan parlem d’incendis?

Què és el clima?

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques freqüents en un lloc concret que es determina després d’haver fet un estudi del temps atmosfèric d’aquesta zona durant diverses dècades.

Amb aquest estudi, es pot establir el comportament freqüent dels fenòmens atmosfèrics en un lloc determinat.

Els elements del clima

Els elements del clima són el conjunt de components que caracteritzen el temps atmosfèric i que interactuen entre si. Són fonamentals per a realitzar prediccions meteorològiques fiables.

1 Anomena els elements del clima i els instruments que s’usen per a mesurar cada un.

2 Llapis al centre Què són els factors climàtics? Anomena els que creus que influïxen en el lloc on vius i quins no

3 Crea a classe la teua pròpia estació meteoro lò gi ca.

Els elements del clima La temperatura. És la quantitat d’energia calòrica acumulada a l’atmosfera. Es mesura en graus centígrads (°C), amb el termòmetre.

Les precipitacions. És l’aigua que cau sobre la superfície terrestre. Pot estar en estat líquid o sòlid. Es mesura en litres per m 2 amb el pluviòmetre.

La humitat. És la quantitat de vapor d’aigua present a l’atmosfera. A major temperatura, menor humitat. Es mesura amb l’ higròmetre.

El vent. És el moviment de l’aire a l’atmosfera. La velocitat es mesura amb l’anemòmetre, en metres per segon (m/s), i la direcció s’indica amb el penell.

La pressió atmosfèrica. És el pes que exercix una massa d’aire sobre la superfície terrestre. Es mesura en mil·libars, amb el baròmetre.

La nuvolositat. És la quantitat de núvols.

Els factors climàtics

Els factors climàtics són els condicionants del clima d’una zona determinada. En funció d’aquests factors, els elements del clima seran diferents i, per tant, també ho serà el clima.

És la distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra a l’equador o paral·lel 0°. El clima d’una zona serà més càlid com més pròxim estiga a l’equador i més fred com més se n’allunye.

És l’altura que qualsevol superfície aconseguix sobre el nivell de la mar. L’altitud afecta principalment les temperatures: a major altitud menor temperatura.

L’aigua de les mars i oceans es calfa més a poc a poc que la terra, per la qual cosa regula la temperatura de les zones pròximes, i les fa més suaus. La influència de la mar també afecta el vent i la humitat.

El relleu està compost per la diversitat de formes que adquirix l’escorça terrestre, com cadenes muntanyoses, planes, valls, etc. El clima en zones muntanyoses serà diferent del que hi ha en zones de plana.

Fred

Calor

16

Clima més extrem

Les muntanyes frenen el pas dels vents i els núvols.

La temperatura descendix 1 °C cada 100 metres d’altitud.

Per saber més sobre els elements meteorològics observa el vídeo «L’estació meteorològica» en anayaeducacion.es.

Quines zones d’Espanya tenen més risc de patir incendis?

Climes d'Espanya

Oceànic

Continental Continental-mediterrani Continental Mediterrani

Muntanya

Subtropical

Espanya es troba a la zona climàtica temperada de la Terra, a causa de la seua latitud.

Tots els factors climàtics esmentats anteriorment fan que Es panya posseïsca una diversitat climàtica característica.

El clima i el foc

El clima continental ocupa la major part de la superfície peninsular. Les temperatures hi són extremes, molt fredes a l’hivern i molt càlides a l’estiu, a causa de l’escassa influència de la mar. Les precipitacions són abundants a la tardor i primavera, quan es produïxen a vegades de manera torrencial; i molt escasses a l’estiu. A la Meseta meridional i gran part d’Andalusia se’n dona una varietat, el clima continental-mediterrani, amb unes temperatures un poc menys extremes.

No totes les zones d’Espanya tenen el mateix clima, per la qual cosa el risc d’incendi varia.

Las Palmas de Gran Canaria

Santa Cruz de Tenerife

El clima oceànic es dona a la zona nord de la Península. Es caracteritza per unes temperatures fresques a l’hivern i suaus a l’estiu. Les precipitacions hi són abundants durant tot l’any, encara que menors a l’estiu.

1 Dibuixa en el quadern un mapa de les zones climàtiques d’Espanya.

2 Quin clima hi ha a la zona on vius? Quines en són les característiques?

El clima de muntanya es dona a zones d’alta muntanya. Les temperatures hi solen ser fredes, fins i tot a l’estiu, i baixen dels zero graus a l’hivern. Les precipitacions hi són freqüents, i en forma de neu a l’hivern.

El clima mediterrani es localitza a les zones de costa del sud i l’est peninsular. Aquest clima té temperatures temperades a l’hivern i càlides a l’estiu que superen els 27-30 °C. Les precipitacions hi són bastant irregulars, concentrades sobretot a la primavera. També s’hi poden produir de manera torrencial.

El clima subtropical a Espanya es dona a l’arxipèlag canari, a causa de la seua localització geogràfica més pròxima a la zona càlida. Les temperatures hi solen ser càlides tot l’any i a penes hi ha diferència entre l’estiu i l’hivern. Les precipitacions hi són escasses, encara que majors a les illes del nord que a les del sud.

Segons Greenpeace, Espanya és un dels països europeus més afectats pels incendis forestals. És necessari invertir en prevenció.

Representem el clima

Podem representar el risc d’incendi al llarg de l’any?

La climatologia és la ciència que estudia el clima i els seus canvis al llarg del temps. Encara que fa ús dels mateixos paràmetres que la meteorologia, el seu objectiu no és el mateix, ja que no pretén fer previsions immediates sinó estudiar les característiques climàtiques a llarg termini.

Els climogrames

Els climogrames són gràfics que representen l’evolució anual de dos dels elements del clima: les temperatures i les precipitacions. Recullen la mitjana mensual de les temperatures i el volum mensual de les precipitacions.

Aquestes dades es plasmen en una taula que després pot re

presentar ­ se en un gràfic.

Les dades del climograma

Així s’elabora un climograma

Les temperatures mitjanes mensuals es van marcant amb un punt roig que posteriorment s’unix amb una línia del mateix color. Aquesta informació es pot recopilar gràcies a l’ús dels termòmetres.

1 Consulta el climograma de la ciutat de Santander i contesta les preguntes.

• En quin mes es van registrar més precipitacions?

• Durant quins mesos s’hi van superar els 10 °C?

• Com podries dir que són les precipitacions durant els mesos d’estiu?

• Quines diferències trobes amb el clima del lloc en el qual vius?

14,7 ºC

396 mm

2 Busca informació i elabora el climograma de la teua localitat o de la teua capital de província.

Les precipitacions es representen a doble proporció que les temperatures usant barres blaves. Per a recopilar aquestes dades, és necessari comptar amb pluviòmetres.

El vent és un element que dificulta molt l’extinció dels incendis, ja que fa que s’estenguen amb major velocitat.

Quins són els paisatges més castigats pels incendis?

Quines espècies vegetals es troben en major nivell de risc degut als incendis?

Els paisatges

Entenem per paisatge una àrea de la superfície terrestre pro ducte de la interacció dels diferents factors presents en aques ta (clima, flora, fauna, relleu, etc.) que pot ser observada en conjunt des d’un determinat punt.

Com hem vist al llarg de tota la unitat, els factors climàtics fan que en unes zones hi haja temperatures més altes o més baixes, més o menys precipitacions, menor o major humitat o altitud… Tots aquests factors, juntament amb el relleu, la flora i la fauna, configuren no sols climes diferents, sinó també tipus de paisatges diferents.

1 Relaciona les característiques de cada tipus de paisatge amb el seu clima corresponent.

2 Usant diferents tipus de paper, crea un mapa de parts en el qual el mapa dels paisatges es puga super posar al dels climes. Per exemple, pots usar cartolina per al mapa dels climes i paper vegetal per al dels paisatges i així poder col·locar un damunt de l’altre.

Evitem els incendis!

Realitza una recerca en la pàgina de Protecció Civil i elabora una llista amb les mesures que consideres més importants per previndre incendis forestals.

proteccioncivil.es/coordinacion/gestion-de-riesgos/i ncendios-forestales

Paisatge de transició. Es pot trobar en zones de clima con

tinental i continental­mediterrani. Està format fonamentalment per arbres i combina fulla caduca amb fulla perenne. Aquests boscos s’han adaptat a las freqüents sequeres del clima continental en els mesos càlids.

Paisatge oceànic. Es localitza a les zones de clima oceànic. Aquest paisatge compta amb arbres de gran altura de fulla caduca, com el roure o el faig que perden les fulles a la tardor. Aquesta zona d’Espanya es coneix com a Espanya verda, ja que a causa de l’abundància de precipitacions la vegetació també ho és.

Paisatge de muntanya. Podem localitzar aquest tipus de paisatge des del límit superior d’un bosc fins al cim de la muntanya. A causa de la climatologia d’aquestes zones, la vegetació hi és escassa i està formada per molses o xicotets matolls.

Paisatge canari. Localitzat en l’arxipèlag canari i caracteritzat per les peculiaritats del clima subtropical. A la zona humida subtropical trobem boscos de laurisilva canària i a les zones més àrides destaquen la palmera canària i el drago.

Paisatges d'Espanya

Paisatge oceànic

Paisatge de transició

Paiseage mediterrani

Paisatge canari

Paisatge de muntanya

Paisatge mediterrani. Podem trobar aquest tipus de paisatge a les zones de clima mediterrani. A causa de la irregularitat de les precipitacions i les altes temperatures, la vegetació està formada per arbres de fulla perenne, com els pins o les alzines. Els arbres no presenten massa altura, encara que sí, en general, cobertures de fulles més denses que en el bosc atlàntic.

Entre les principals causes d’incendis destaquen el canvi climàtic, l’abundància de matolls i la mala gestió de la urbanització de zones de muntanya.

aprés ?

1 Quins són els fenòmens atmosfèrics? Explica’ls breument.

2 Què és la meteorologia? Quina utilitat té per al teu dia a dia?

3 Classifica aquests termes segons siguen elements o factors del clima:

Pressió atmosfèrica, influència de la mar, temperatura, latitud, vent, humitat, precipitacions, altitud, relleu

4 Vertader o fals?

a) Els climogrames es poden elaborar d’un dia per a un altre.

b) Els climogrames representen temperatures i precipitacions.

c) Les temperatures es representen amb barres.

d) Els climogrames ens ajuden a conéixer el clima d’un lloc.

5 Observa aquest climograma i corregix les oracions en el quadern.

CLIMA OCEÀNIC

Santander Altitud: 15 m

Temperatura mitjana anual: 13,9 ºC

Total precipitacions: 1 198 mm

6 Copia i completa aquesta taula sobre els climes d’Espanya.

Temperatures Precipitacions

Oceànic

Continental

Mediterrani

De muntanya

Subtropical

7 Explica amb les teues paraules com influïx el clima en el paisatge.

8 A quin tipus de paisatge correspon cada color? Completa en el quadern la llegenda del mapa.

a) Les temperatures més baixes es van aconseguir en els mesos d’agost i setembre.

b) El mes de febrer es registraren 40 mm de precipitacions.

c) El mes més plujós de l’any va ser abril.

d) Només tres mesos van superar els 20° de temperatura.

9 Descriu com són aquests paisatges.

a) Oceànic.

b) Mediterrani.

c) Canari.

10 Què són les TIG o SIG? Esmenta’n tres dels usos.

El semàfor. Al costat de cada activitat, acolorix així en el quadern:

si has sabut la resposta

si has necessitat ajuda

o si no has sabuda respondre-la

OBJECTIU EN ACCIÓ

Investiga, informa i dona consells per previndre els incendis forestals

1 Recopila dades per a la teua investigació sobre els últims incendis forestals ocorreguts al nostre país mitjançant la tècnica pense, m’interessa, investigue. El resultat de la teua investigació et proporcionarà material per realitzar un vídeo informatiu sobre els incendis i plantejar consells per previndre els incendis forestals.

C o m ho he aprés ?

1 Has aprés alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has aprés? Quina utilitat té el que has aprés? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre el que pots continuar millorant d’ara en avant i amplia la reflexió cap al que els companys i companyes poden millorar.

Planteja-t’ho!

Quina relació trobes entre les zones més afectades pels incendis i els tipus de climes?

Saps si la Comunitat Valenciana té un pla d’acció per a previndre i actuar de manera eficaç en cas d’incendi forestal?

Què significa per a tu que quasi tots els incendis forestals siguen provocats per les persones?

Què pots fer tu com a part de la ciutadania per evitar que es produïsca una situació com la del 2022?

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.