Ens divertim rapejant

1 Escolteu un fragment d’El rap de la Gallina Carolina de Pep Castellano i intenteu cantar la tornada.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

Somriu a tota hora viu molt alegrement. La gallina Carolina, una artista independent.

És ampla, gran, ben plantada, rapera, i li agrada vestir amb roba vaquera.

Pírcings a la panxa a la cresta i al bec i una rosa roja tatuada al culet.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

Com que havia menjat de color tan variat l’ou li va eixir molt ben decorat.

Era com si algú li l’haguera pintat. De verd, de taronja, de roig, de morat.

En veure’l Carolina quasi cau del desmai. Era l’ou més bonic que havia vist mai.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

2 Comenteu en grup les qüestions plantejades.

• Com és la gallina Carolina?

moderna independent estreta menuda morada gran trista rapera alegre

• Què porta a la panxa, a la cresta i al bec?

• Que va pondre la gallina? Com era? Li agrada?

3 Relaciona les paraules que rimen en cada estrofa. alegrement mai bec decorat rapera independent variat vaquera desmai culet

Temps de rap

En grups, elaboreu un rap i interpreteu-lo a l’aula. Seguiu aquests passos.

– Penseu en alguna vivència que hàgeu compartit a l’inici del curs.

– Escriviu la història en forma de poema.

– Recordeu que convé que els versos rimen.

– Penseu en una tornada contagiosa i alterneu-la amb les estrofes.

– Organitzeu-vos i repartiu-vos el text per a interpretar-lo. La tornada, podeu fer-la tots a una.

– Us podeu acompanyar d’una base rítmica. Bé podeu crear-la amb una aplicació en línia o amb instruments improvisats a l’aula.

Pren nota!

Per mitjà d’un rap podem contar una història que resultarà fàcil de recordar.

Aprenem a pensar i a comportar-nos?

Les faules són històries d’on es trauen ensenyaments i bones conductes.

L’abella i el colom

La iaia Virtu va eixir al pati alarmada pels crits. Laia i Arnau tornaven a barallar-se per veure qui agafava la mànega d’aigua per a llavar el gos.

—Sempre igual. Com el gat i el gos. Heu d’aprendre a treballar en equip.

A fi de posar pau, la iaia va afegir: «La vostra disputa em recorda la faula de l’abella i el colom. Voleu que us la conte?».

Els dos xiquets van assentir. Per res del món es perdrien una de les històries de la iaia.

Abans de llegir

• Què predomina en aquest text, la narració o el diàleg?

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

Conta la història que Flabiol era el millor dels coloms missatgers de la ciutat d’Àtenes, no hi havia missió que se li resistira. En aquella època, no hi havia carters i Flabiol arribava abans que qualsevol altre colom.

Un dia que feia bo, Flaviol volava veloç com un llamp i no va veure una abella que venia en direcció contrària. Van xocar i el colom s’emportà una bona cabotada.

L’abella, mig marejada pel colp, va caure en una basseta d’aigua. Movia les potetes i les ales, desesperada, sense poder eixir-ne:

—Mira per on vas! —li va recriminar Flaviol.

—Jo anava pel meu caminet de tornada al rusc. I tu has aparegut a tota velocitat. M’has fet caure en aquesta bassa i m’estic ofegant. Ajuda’m.

—Qui, jo? Soc el primer colom missatger d’Atenes! No puc perdre el temps. Et mereixes el que t’ha passat!

—Si no em traus de l’aigua, moriré.

—No és el meu problema. A mi, ni fred ni calor.

Vocabulari

Barallar-se: discutir.

Mànega: tub llarg i flexible que servix per a conduir líquids.

Rusc: lloc on viuen les abelles.

—Sí que ho és! Totes les criatures, grans i menudes, tenim un paper al món. Hui hem xocat i t’he destorbat, cert. Però un altre dia, pots necessitar la meua ajuda. Si m’ajudes, el dia que em necessites, em trobaràs. Paraula de l’abella Pinyola.

Flabiol, que en el fons era bon colom i no li agradava fer mal a ningú, va allargar el coll, va agafar l’abella i la va deixar a la vora de la bassa. La primavera següent, Atenes va ser atacada per una flota de pirates i estava incomunicada. Les autoritats volien demanar ajuda a les ciutats veïnes i van decidir que Flabiol portaria un missatge a la ciutat de Corint.

Flabiol ignorava que hi havia uns pirates amagats davall d’unes oliveres que vigilaven que no passara ningú. Un dels pirates va veure el colom:

—Mira, un colom! Si el cacem tindrem alguna cosa diferent per dinar.

Flabiol volava confiat, sense adonar-se del perill. El pirata va tensar l’arc i apuntà. Quan estava a punt de disparar, una abelleta se li parà en la punta del nas.

Va fer una manotada alhora que disparava i la fletxa va passar pel costat de Flabiol. Només aleshores va entendre el perill que corria i pels moviments del pirata, va intuir que espantava un insecte:

—Deu ser l’abella Pinyola.