Contem acudits

1 Escolta atentament els acudits i digues quin acudit t’ha fet més gràcia? Per què?

2 Trieu per votació el millor i el pitjor acudit de l’enregistrament.

Acudit Punts totals de la classe Classificació

Les puces

Les taronges

El pati d’escola

Les vaques

El cuiner

Les pilotes

Les tomaques

Els llibres

Puntuació pròpia (d’1 a 5) a) Hi ha molt de soroll a l’aeroport i l’home no ha escoltat bé el que li deia el treballador. b) L’home confon la paraula «demorat» amb l’expressió «de morat». c) L’home no sap que la paraula «demorat» significa «amb retard».

3 Llig l’acudit següent.

En un aeroport, un home s’acosta a l’aparador d’informació d’una companyia aèria per a demanar informació del seu vol.

—Bon dia. Per favor, com va el vol BW379?

—Demorat! —li respon el treballador de l’aerolínia.

—Que bé!, resulta que és el meu color favorit! Ara, em podria dir si el meu vol eixirà puntual?

• On està la gràcia de l’acudit? Tria l’opció o les opcions que consideres correctes.

4 En grups de quatre, conteu-vos acudits que sapieu. Seguiu aquests consells.

Consells per a contar acudits

Els acudits han de ser curts.

Has d’evitar riure mentre el contes.

Sempre has de mirar el públic.

Els acudits no s’expliquen perquè perden la gràcia.

Conta l’acudit amb un poc de misteri perquè el final sorprenga i tot el món esclate a riure.

• Trieu quin ha sigut l’acudit més graciós que heu contat i, a classe, feu-ne un concurs: a veure quina persona té més gràcia contant acudits!

Pren nota!

Una anècdota graciosa es pot convertir en un acudit.

En les rondalles populars solen aparéixer elements fantàstics? Ara en llegiràs una en què intervenen una jove, un rei i una bruixa.

El rei Astoret

Fa moltíssims anys, en un castell de la serra de la Safra, vivia amb la seua cort el rei Astoret. Un dia de veda de caça, va perseguir un teixó. Això va enfurismar la bruixa Safranera, que li va fer l’encanteri següent: «T’enamoraràs d’una bellíssima fadrina que veuràs en somnis però mai no la trobaràs!».

I així va ser: des d’aquella nit somiava amb una jove que cantava, i se’n va enamorar. En un dels somnis li va preguntar el nom i ella va contestar: «Margarida Blanca».

L’endemà, va enviar un emissari a buscar la jove, però la bruixa Safranera li va impedir trobar-la.

El rei estava molt trist i va emmalaltir. Salina, la fada de la llacuna, va decidir ajudar-lo i es va presentar a casa de Margarida. Li va contar la desgràcia del rei i també li va explicar com desencantar-lo: durant la batuda del blat en les terres del rei, hauria de treballar nou dies i nou nits seguits.

Margarida no es va acovardir per aquesta prova i va començar el viatge cap al castell del rei Astoret. Pel camí es va trobar amb la Mare del vent de ponent. La dona li va donar una avellana dient-li que si es trobara en un pas dificultós, la partira i rebria ajuda. L’endemà va trobar la Mare del vent de llevant, que li va regalar una ametla perquè la trencara en cas que tinguera algun problema. Més endavant, es va trobar amb la Mare del vent de tramuntana, que li va regalar una anou per si algun perill li eixia al pas.

Abans de llegir

• Observa les il·lustracions i explica que et suggerixen.

• Escolta el text enregistrat de la lectura

Caminant i caminant va arribar a la serra de la Safra cansada i amb fam. Margarida va trencar l’avellana i en va eixir una dona amb un got a la mà. Li va dir que després de beure’s aquell got de llet d’avellana, tindria força per a treballar nou dies i nou nits sense tindre ni son, ni fam, ni set ni calor.

Aleshores, va veure que dos homes es disposaven a batre el blat i es va oferir a ajudar-los. De tant i tan bé com batia, els habitants del castell van eixir admirats a veure-la treballar, llevat del rei, que estava malalt.

Mentrestant, la bruixa Safranera es va transformar en una xica molt semblant a Margarida. Va tancar Margarida en una cova i va tapar l’entrada amb una gran pedra. En tornar al castell, el rei va conéixer la falsa Margarida i es va casar amb ella. Però, després del casament, el rei no millorava.

Margarida, que no tenia força per a moure la pedra que tapava l’entrada de la cova, es va ficar la mà a la butxaca i va trobar l’ametla i l’anou. Es va menjar el galló de l’ametla, que li va donar una força enorme, i d’una espenta va llevar la pedra. De camí al castell va trencar l’anou d’on van eixir unes joies precioses. Va decidir que es faria passar per una venedora de joies per a poder parlar amb Astoret.

En arribar al castell la jove va demanar veure el rei, però la bruixa va donar al rei una tassa amb herbes per a dormir i la jove no va poder parlar amb ell.

L’endemà, Margarida es va assabentar que el rei prenia el sol en un balcó del castell i es va posar a cantar davall mateix. El rei va reconéixer la seua veu de seguida i, de sobte, es va trencar el malefici de la bruixa i es va recuperar.

Finalment, Margarida Blanca es va casar amb el rei Astoret gràcies al seu enginy i a l’ajuda de la fada Salina i de les mares dels vents.

I conte contat, pel fumeral se n’ha anat!

Adaptat de Primeres rondalles d’Enric Valor. Jordi Raül Verdú. Ed. Bullent.

Vocabulari

Veda: temps en el qual està prohibit caçar o pescar.

Enfurismar: posar furiós o furiosa.

Emmalaltir: caure malalt.

Batuda: conjunt de treballs que es fan en l’era per a separar el gra de la palla del blat o de l’arròs.

Malefici: màgia per a causar un dany.