CEIP ROSER CAPDEVILA
Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ
2N PREMI UN MÓN DE SENSACIONS Hola em dic Laura i tinc deu anys. Visc a casa amb la mare, el pare i el meu germà. Sempre m'ha agradat jugar amb nines, cuinetes, jugar al parc… Però de sobte veig que alguna cosa està canviant. Em preocupa molt com haig d'anar vestida, pentinada, perquè vull està sempre maca, cosa que abans no em preocupava. El meu cos està canviant! - Què em passa? - vaig preguntar-me. Sota els braços noto unes “pelusetes” que diuen: - Sortirem, sortirem i la vida t'avorrirem. Quan vaig anar al lavabo una altra sorpresa vaig tenir. - Ostres, si les “pelusetes” també són aquí!. - Mare, mare, vine, mira, què és això que tinc? - Què passa Laura, què tens? Oh, la meva petitona s'està fent gran - va dir la mare. - Pare, pare, vine mira el que té la Laura. - No, no mama, no li diguis al pare que riurà. - va dir la Laura. A l'endemà quan vaig arribar al cole vaig parlar amb la Sònia i l'Anna. Els vaig preguntar: - Vosaltres teniu pelusses en la pelvis i sota els braços? - Sota els braços no, però a la pelvis sí - va contestar la Sònia. - I tu Anna? - Sí, jo també en tinc. I a vosaltres us han sortit una mena de cràters a la cara? - va preguntar l'Anna. - Sí, no m'agraden, que lletjos que són! - va dir la Sònia. - Quina xufa fer-se gran, oi? - vaig dir. - Però encara no ens ha vingut lo pitjor - va dir l'Anna. - Què és?… - vam preguntar la Sònia i Jo. - Es com una picadura de mosquit i va creixent com una taronja que diuen que són els pits. - va dir l'Anna. - Noies ens estem convertint en adolescents - diu la Sònia. A mesura que el temps passava es van adonar que elles eren les úniques que estaven canviant. Els nois començaven a mirar-les i a dir-li que estaven molt maques, però elles passaven de tot menys de tres nois: Tomi, Roi i Jack, perquè els agradaven. A la Sònia li agradava en Roi, a l'Anna en Jack i a mi en Tomi. Els tres eren molt guapos i sempre anaven a la moda. Elora Marcos
CEIP ROSER CAPDEVILA
937131126
ceiprosercapdevila@xtec.cat