Issuu on Google+

CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

ESPECIAL SANT JORDI Reduir reciclar reutilitzar

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

editorial Benvolguda comunitat educativa del Roser Capdevila de Polinyà. Com cada mes d'abril des del curs 2004/2005 arriba a les vostres mans la revista de Sant Jordi. Des d'aquell inici d'escola hem anat creixent junts i augmentant el nombre d'alumnes i alhora de fulls a la revista. Aquest curs la revista s'emmarca dins dels valors mediambientals que els alumnes del centre està portant a terme durant tot l'any escolar, les tres erres. Reduir el consum extra, reduir la despesa innecessària, reduir i no sobretenir. Reciclar totes aquelles matèries que puguin torna a passar el seu procés per tal de tenir un ús. Reutilitzar com a mesura per donar diferents utilitats a les coses i no desfer-nos immediatament d'elles. Aquestes tres erres són el motor, d'aquesta revista que esperem valoreu de forma global, malgrat en moltes ocasions només veieu les feines premiades. Tot el col·lectiu d'alumnes ha fet el seu esforç i la seva dedicació per aportar alguna cosa a la revista de Sant Jordi 2008. Bé, desitjar que sigui satisfactori el resultat final i agrair la participació de la comunitat educativa en general per fer possible aquest reculls d'històries, d'imatges, de fets anomenat revista. Que tingueu un bon Sant Jordi

Mestres del CEIP Roser Capdevila

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

contes de p3 ●

mussols L’ANIVERSARI DEL LLOP.

Hi havia una vegada un castell a Sabadell. En aquest castell vivia un gall, un gat, un gos i una vaca. Totes les nits pujaven a les golfes a cantar la cançó de “Navidad dulce navidad”. Un dia va arribar la bruixa amb una titella al castell, i es va emportar als animals a casa seva. Van anar a la casa de la bruixa amb un cotxe vermell i groc. Quan van arribar a casa de la bruixa li van fer una festa d’aniversari al llop, feia 5 anys. Entre tots li van fer un pastís i li van regalar un conte del Peter Pan. I conte contat, conte acabat.

Ratolins LA PRINCESA, EL CAVALLET I ELS TIGRES

Hi havia una vegada un cavallet i una princesa que vivien en un bosc on hi havia monstres i tigres. Un dia la princesa estava al seu castell i van venir uns monstres que es volien emportar a la princesa per menjar-se-la en una olla. El cavallet i els tigres van sentir que la princesa cridava molt fort van anar corrents per ajudar-la. Van lluitar contra els monstres i van salvar a la princesa. ●

tortugues LATORTUGA FILITA

Vet aquí que una vegada, una tortuga que es deia Filita es va quedar sense menjar i com que tenia molta gana va anar a buscar-ne. Va anar per molts llocs: per la muntanya, per castells, pel mar i quan anava per l’herba es va trobar amb una gosseta que es deia Mickie i es van fer amigues. La Mickie la va convidar a casa seva i quan van arribar la tortuga va dir: -Quina caseta més xula!!! I la gosseta li va dir: -I tinc molt menjar!!! Fem una festa?? Van fer una festa molt gran on van anar un elefant, un ocellet, un lleó i un tigre. A la festa van menjar moltes coses: pastís, sugus, pa, mel,… Tots es van fer molt i molt amics, van estar ballant i cantant tots junts. I conte comtat aquest conte ja s’ha acabat!!

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

premis escultura p3 ●

mussols

1r premi

2n premi

Eric Ruiz ●

Judith Alvarez

ratolins

1r premi

2n premi

Maria López ●

Irene Tafalla

tortugues

1r premi

2n premi

Angel Zamora

Meritxell Estadella

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

contes de p4 ●

gats EL SOMNI DE LA PAULA

Hi havia una vegada una nena que es deia Paula. Una nit s’estava netejant les dents per anar a dormir. Quan ja dormia va sommiar una cosa i es va fer pipi. Al matí següent, la seva mama li va dir: -

Paula perquè t’has fet pipi?

-

Perquè estava sommiant.

-

Doncs canviat de samarreta i pantalons. i que has sommiat?

La Paula li va explicar que somiava amb un monstre gran fins a la lluna, amb molts caps, moltes dents, moltes cames i ulls, pelut i verinós. El monstre corria molt darrera d’ella perquè se la volia menjar. Tenia molta gana perquè a casa seva, que era una cova, no tenia menjar. El seu menjar li havien robat altres monstres quan estava dormint. La Paula va sortir correns correns però quan el monstre estava a punt d’agafar-la va venir un príncep molt guapo i amb la seva espasa li va donar al monstre a la cua. Llavors va començar a sortir sang freda de la seva cua. Però el monstre es va tornar a aixecar, llavors el príncep li va donar amb la espasa al cul i aquesta vegada el monstre va caure al terra i va morir. El príncep li va portar una flor a la Paula i es van casar donant-se un petó a la boca. llavors es va despertar la Paula. i conte contat, conte acabat. La classe dels gats li diem a la Paula que li comprarem un vestit de princesa i que no tingui por dels somnis.

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA ●

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

gossos EL GOS RON Hi havia una vegada un gos que estava molt content i bordava. Es deia Ron i va

pujar a un vaixell, va engegar el motor i va marxar. Però de sobte va caure a l’aigua i va començar a nedar cap a la platja i a mig camí va trobar un altre vaixell. Des d’allà podia veure dofins nedant al seu voltant. No estava sol perquè a darrera seu va aparèixer un indi gegant que li va clavar una fletxa a la cama del Ron. Ara anava coix, sort que va conèixer un rei que li va treure la fletxa i el va curar. El rei el va convertir en príncep. Cada dia menjava ossos, anava a dormir i es despertava fent de príncep. Un matí que estava passejant va veure una princesa guapíssima, com li va agradar molt li va fer un petó i li va regalar una rosa. En Ron va perdonar a l’indi gegant per tirar-li la fletxa i finalment es va convertir en cavaller. Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

premis escultura p4 ●

gats

1r premi

2n premi

Maleta Joan Egea

Jo de gran Jordi Adell

gossos

1r premi

2n premi

Jac l'elefant Ana Jordan

CEIP ROSER CAPDEVILA

La princesa Ainara Nerea Carmona

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

contes de p5 ●

bruixa avorrida LA TORTUGA POBRA

Hi havia una vegada una tortuga que era petita i pobre. La tortuga anava a la biblioteca a buscar un llibre per llegir a les nits abans de dormir i de sobte … es va trobar una moneda!. Tornant de la biblioteca del poble, pel camí que la portava a casa, va trobar una altra moneda i se la guardà a la butxaca. Quan va arribar a casa, va guardar les dues monedes en un calaixet. En fer-se de nit, la tortuga es va posar al llit i tot llegint el llibre es va quedar adormida. Aquella nit va entrar un lladre i li va prendre les dues monedes. A l’endemà al matí la tortuga es va adonar que l’havien robat les seves monedes! Però quan va baixar la mirada, va veure petjades de fang sospitoses. Va decidir seguir aquelles petjades fins arribar a un amagatall secret del lladre. La tortuga s’hi va amagar fins que el lladre va marxar i així va poder recuperar els diners. Com que la tortuga era pobre i no tenia gaire per menjar va decidir comprar mongetes. Una part se les va menjar i l’altre part les va plantar per poder tenir-ne per més dies i així no li faltaria menjar. Un dia, la regadora que sempre utilitzava per regar es va trencar. La tortuga va estar pensant i pensant … com que no tenia més diners per comprar va decidir construir-ne una amb fustes que va trobar i així solucionar el problema. Aquelles mongeteres van créixer i créixer i van donar moltíssimes mongetes. Tenia més mongetes de les que es podia menjar i va pensar vendre’n i així aconseguir diners per poder comprar altres coses que necessites. Al cap d’un temps va guanyar molts diners, es va comprar un mapa per viatjar, va anar a l’estació d’autobusos i a un conill que hi havia allí li va preguntar si volia ser el seu company de viatge. D’aquesta manera va fer un amic, i conte contat, aquest conte s’ha acabat! La bruixa avorrida

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA ●

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

tres bessones EL GATET QUE RECICLAVA

Hi havia una vegada un gatet que anava a reciclar el plàstic al contenidor groc i el seu amo anava a reciclar el paper al contenidor blau. Quan passejaven pel carrer van trobar la mare del gatet que estava molt trista perquè no trobava els seus fillets i els va acompanyar. Un cop als contenidors, va arribar una princesa que reciclava vidre al contenidor verd. A la princesa li agradaven molt els gatets i els va acaronar. Llavors la gateta mare la va llepar i la princesa es va convertir en una bonica gateta. Després va arribar un malvat i es volia emportar els gatets, però la gateta-princesa va fer magia i el malvat va desaparèixer per sempre més. L’amo del gat va decidir quedar-se tota la família de gats a casa seva i van viure junts. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat que aquest conte s’ha acabat. Classe de les tres bessones P5- B

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

premis escultura p5 ●

bruixa avorrida

1R PREMI

2N PREMI

Cotxe Izan Martinez

Tanque Eric Grande

tres bessones

1R PREMI

2N PREMI

Submarí Alex Cano

Nave espacial Pablo Ruiz

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

premis cicle inicial ●

Botons de gat IL·LUSTRACIÓ

1R PREMI

2N PREMI

El pingüí Valentina Yacomini

El conill perdut Miranda Fernández

NARRATIVA 1R PREMI EL GAT PERDUT Hi havia una vegada un gat que havia perdut la seva família i estava molt trist. Es va trobar un conill. Va ajudar i va trobar la seva família. Conte contat, aquest conte s'ha acabat. Irene Ferrando.

2N PREMI LA MONA ES GRONXAVA Ho havia una vegada una mona que sempre volia gronxar-se, i sempre, sempre que es gronxava es queia, i la seva mare li va ensenyar. I conte contat ja s'ha acabat. Núria Clavell

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA ●

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

Pensament menut IL·LUSTRACIÓ

1R PREMI

2N PREMI

Les tres bessones a llençar la brossa Emma Romeo

Els contenidors molt contents Aaron Hidalgo

NARRATIVA 1R PREMI LA GALETA DE XOCOLATA Hi havia una capsa que estava a una botiga i una nena la va agafar. Es va menjar totes les galetes de xocolata. I va llençar la capsa al contenidor verd. La capsa plorava i plorava i les seves amigues l'estaven esperant al contenidor blau. La nena es va adonar que s'havia equivocat i va anar a buscar la capsa de galetes i la va llençar al contenidor blau amb les seves amigues. Judit Iñiguez

2N PREMI TOTS ELS CONTENIDORS CONTENTS Hi havia una família que separava tota la brossa. Primer la ficava a una bossa i després anaven a llençar al seu contenidor. Un dia la nena li va explicar a les seves amigues el que feia a casa. La seva senyoreta va tenir una idea i va posar tres contenidors per reciclar.

Laia Expósito CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA ●

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

Campaneta blava IL·LUSTRACIÓ

1R PREMI

2N PREMI

El pirata barba blanca Maria Garcia

El pirata barba blanca Marc Corral

NARRATIVA 1R PREMI EL PIRATA BARBA BLANCA Hi havia una vegada un pirata que es deia Barbablanca i estava dormint al seu llit amb in ós de peluix que no es separava d’ell per res del mon. Un dia la seva mare li va dir: ”Barbablanca, has de navegar molt pels mars perquè seràs un pirata molt famós” i en Barbablanca li va dir que sí. Barbablanca va anar pel mar surfejant les ones de la platja però la seva mare va venir i li va dir: “Barba blanca, no has de surfejar, has d’agafar un vaixell pirata”. En Barbablanca no sabia que era un vaixell pirata i no li va fer ca a la seva mare i va continuar surfejant i divertint-se amb les ones. La seva mare es va enfadar tant que fins i tot s’assemblava a King kong quan estava enfadat. En Barbablanca li va fer molta por i va marxar de casa seva molt de temps. Després de set anys, en Barbablanca va tornar a casa seva i la seva mare encara seguia mot enfadada. Ell volia tornar a escapar-se però no va poder perquè la seva mare el va agafar i el va castigar sense el seu ós de peluix i es va a posar a plorar. Lidia Conde.

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

2N PREMI EL PIRATA BARBA BLANCA Hi havia una vegada un pirata que es deia Barbablanca i necessitava una tripulació i va trobar un noi que va voler anar amb ell. Va dir:”quina sort ja tinc vaixell i tripulació”. El capità va pensar que només li faltava la bandera pirata i la van fer de color blanc, negre i vermell. Llavors, va haver de lluitar amb monstres, taurons i altres pirates. I els vaixells s'enfonsaven. Fins que un dia va trobar el mapa del tresor i el Barbablanca el volia trobar. Llavors, van van surcar els set mars, van trobar molts perills fins que un bon dia van trobar el tresor. Al final, per celebrar-ho van fer una gran festa. Javier Nieto.

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

premis cicle mitjà ●

El Sol IL·LUSTRACIÓ

1R PREMI

2N PREMI

La nena que menja llaminadures Aida Recio

El nen perdut Marta Chinchilla

NARRATIVA 1R PREMI L'AVENTURA DE LA LAURA Hi havia una vegada una nena que es deia Laura. Treia molt bones notes: 8,9,10 i fins i tot 11, era molt bona estudiant. Tenia molts deures i un dia no els va apuntar a l'agenda, en tenia de català, de matemàtiques, anglès i castellà. S'havia confiat molt i deia que com feia els deures en 10 minuts que ja se'n recordaria. Havíem de fer el 16 el 17 i el 18 i la Laura a classe va dir: - Oh professor jo només he fet el 16 i res més!!! va dir tota espantada. El professor li va dir : et vaig dir que ho apuntessis a l'agenda. La pròxima vegada et posaré un punt vermell!!!!!! - Gràcies professor. Va contestar-li la Laura. Després de classe de llengua catalana van sortir al pati. Al costat de la Laura, hi havia un fullet que era invisible, només podia el veure la Laura. El fullet li va dir: el meu director m'ha dit que t'ensenyi el país dels fullets i veuràs com treballen i s'esforcen. Si vens veuràs un país ple de follets. Per cert, jo sóc el follet Àlex. CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ A la Laura li va semblar bona idea però, li va dir al follet que ara tenia classe de matemàtiques i el follet li va dir: Tranquil·la Laura, jo pararé el temps i no et perdràs la classe. – D'acord, llavors sí. Va contestar-li la Laura. Tots dos van pujar a la màquina del follet i la Laura sorpresa va dir-li: – La teva màquina és impressionant, guau com corre!! Dóna-li més velocitat!!! –

Al cap d'una estona de viatge van arribar al país del follet. Es va obrir la porta de la màquina i la Laura va obrir els ulls i va al·lucinar i va exclamar: – No pot ser veritat!! això és un somni!!! El follet va portar a la Laura al col·legi per ensenyar-li. La Laura va veure com a totes les classes feien silenci i que tots els nens follets i nenes folletes apuntaven els deures a l'agenda. El follet Àlex li va dir que fer arribar a l'excel·lent en totes les assignatures havia de treballar com aquests follets i tenir present que l'actitud també compta per la nota. Després d'aquesta bona lliçó d'actitud, l'Àlex i la Laura van pujar a la màquina voladora i van tornar al seu país; a l'arribar va prémer un botó i tot va tornar a la normalitat. La Laura, com havíem dit abans, havia d'anar a classe de matemàtiques; el professor li va dir que la pròxima vegada apuntés els deures a l'agenda, el de castellà li va dir el mateix i el d'anglès també. Quan va acabar totes les classes se'n va anar a casa i va explicar la història als seus pares. Aquests, li van dir a la Laura que ells, de petits, també els hi passava això i que quan s'equivocaven venia un follet i els donava un gran consell per millorar encara més. – Així que a vosaltres també us passava això? Uf, quin espant, ja pensava que era una mica estrany. Va dir la Laura als seus pares. Bé, moltes gràcies per explicar-me la veritat pares. Va remarcar la Laura. – No ens donis les gràcies filla, som els teus pares i sempre que vulguis alguna cosa ens la dius... Van contestar-li els seus pares. I conte contat, el consell del follet bé ha anat. Paula Minguillón.

2N PREMI EL CONTENIDOR MARRÓ Hi havia una vegada un contenidor que tenia moltes escombraries a dins, però ningú sabia de quin color era. Al seu costat hi vivien uns 3 contenidors i eren el blau, groc i verd. Els contenidors, el van pintar de color marró i la gent quan va veure el contenidor marró van treure les escombraries que no hi anaven, i el contenidor estava més polit i net. A la nit va passar el camió de escombraries i li va buidar tot el que encara li quedava. Al matí, tota la gent va anar al contenidor però el camió d'escombraries venia a les 9:00 i el contenidor rebia més escombraries i els seus companys el van empènyer perquè estigués més aprop dels altres.

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ El camió d'escombraries va venir i l'escombriaire li a treure tota la porqueria que tenia a dins. Més tard, va venir més gent a tirar escombraries al contenidor i aquest va exclamar: – Ja n'estic fart que em tirin 1000 bosses d'escombraries. El contenidor estava enfadat i no volia que li posessin bosses d'escombraries però havia d'esperar que el camió d'escombraries vingués un altre cop. El camió passava a les 17:00 en punt i eren les 16:30 de la tarde i faltaven 30 minuts encara; el temps passava i passava fins que el contenidor va veure el camió que s'acostava i l'escombriaire li va buidar tota la brossa i el contenidor se'n va anar. Però, a dins del contenidor encara va quedar una bossa que s'havia descuidat l'escombriaire, aquesta estava plena de pedres. El contenidor, tot ofès, es va ficar a plorar però els seus companys contenidors, que estaven aprop seu, el van consolar. Això no va servir de res, el contenidor marró va agafar una depressió i es volia escapar del poble. Tothom se'n va donar compte i van trucar a la policia i a la grua. Amb l'ajuda de tot el poble, es van ficar a buscar-lo desesperadament, no el trobaven per cap lloc i preguntaven: – On ets contenidor marró? Surt siusplau. Però res de res. No el van trobar fins al cap de dos dies i estava amagat a un bosc a les afores del poble. Estava tot brut i una mica trencat. Entre tots els habitants del poble, van netejar-lo i ajudar-lo a tornar a tenir ganes de viure. El contenidor els hi va agrair moltíssim i es van fer molt i molt amics. L'endemà mateix el contenidor ja va tornar a treballar. I conte contat, el contenidor s'ha salvat. Àlex Pladevall

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA ●

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

La Terra IL·LUSTRACIÓ

1R PREMI La vaga Saray Sánchez

2N PREMI L'Oriol i les sabates gegants Paula Guerrero

NARRATIVA 1R PREMI L' ASTRONAUTA QUE TENIA POR A VIATJAR A L´ESPAI Era una vegada un nen de 12 anys que es deia Òscar que volia anar a l´espai de gran. El seu pare era astronauta i es deia Joan i volia que el seu fill fos astronauta. Però la seva mare no volia i el seu pare li va dir: - Vols anar a l´espai a un viatge a la lluna el dissabte de la setmana que ve..I el fill li va dir: - D´acord però tens que agafar el vestit de la meva talla y uns guants d´astronauta. I la seva mare li va dir: - No vagis a la lluna. Però l'Òscar li va dir que no li faria cas. Va arribar el dissabte i el pare li va dir: - Però primer tenim que anar a una reunió. Se'l va emportar amb el seu SEAT a la reunió, estaven a la llista d´espera i el pare li va dir: - Estàs segur que vols anar a la lluna? i li va dir: - Si. Per què de gran volia ser com ell. I la secretaria li va dir: - Ja podeu passar, ja s'han anat els de l'altra reunió. I van passar. Eren les 9:15, van parlar i al final li van dir que si. Però aquell dia no podien des pegar perquè eren les 12:50 i des pegarien el diumenge. Faltava un dia per anar a l'espai i la seva mare li va tornar a dir: - Segur que vols anar a l'espai? El nen va contestar: - Si vull anar a l'espai. CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ Van sopar i es van anar al llit. Al matí es van anar al coet i el pare l'hi va dir: - Segur que vols despegar. - Si. Es van vestir i es van pujar al coet, el fill estava emocionat. El seu pare l'hi va deixar conduir una miqueta, quan van arribar molt amunt va tenir una mica de por i l'hi va dir al seu pare que conduís ell. Quan van pujar una mica més tenia més por encara i quan van arribar a la lluna tenia moltíssima por. Quan estaven a la lluna el nen estava tremolant i l'hi va dir el nen al pare: - Tinc molta por quan anirem a la Terra. I l'hi va dir que dins de tres hores .I quan van arribar el nen estava agafant pedres i llançant-les, estava tremolant i el pare l'hi va dir: - Ajuda'm a agafar un tros de lluna per examinar-la al laboratori. La van arrancar i el nen casi es cau. El nen l'hi va tornar a dir: - Quan ens anirem a la Terra. I li va dir que faltava una hora i: - Mentrestant agafa el tros de lluna i treu-li la pols. La va treure i se'n van anar. Van arribar a la Terra i l'hi va dir: - De gran no vull ser com tu dona molta por. Van arribar a casa i l'hi va dir a la mare: - Tenies raó no tenia que haver anat a l'espai. David González Rueda

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

2N PREMI El LLIBRE DELS BRUIXOTS Havia una vegada un nen que es deia Oriol. A ell li agradava molt la màgia, i com casi cada dia va anar a veure un espectacle de màgia, al sortir de l'escola. Quasi sempre agafaven a les nenes però aquell dia va ser diferent. Al començar la funció va dir el mag: - Bon dia senyores i senyors avui faré l'últim truc de l'any. - i tothom pensava – com?per què? es que se'n va del treball? - i L'Oriol va pensar tinc que fer alguna cosa. - I el mag va dir: - Qui vol ser el meu ajudant?. - Tinc que ser jo. - murmura l'Oriol. I el mag va anar a buscar a L'Oriol, ell s'aixecà i es va ficar en una caixa de la seva mida i lligada amb cordes. Al cap de 2 minuts va aparèixer en un món ple de bruixes i bruixots i es va apuntar a l'escola high school witches. En aquella escola va fer molts amics, i un dia l'Oriol es va endinsar en el bosc prohibit va conèixer un nomo, una fada i una bruixa. L'Oriol va anar en busca del llibre dels bruixots però no era el millor moment per anar-lo a buscar per què aquella nit sortien els monstres. Per anar-lo a buscar tenia que anar al sepulcre dels monstres i en una de les sales es trobaria el llibre. I per fi va sortir el primer monstre era un Buizel era una especie de marmota blava que tenia uns poders extraordinaris que ho destruïen tot. I l'Oriol va dir: - Això no es res- va exclamar l'Oriol. Llavor va descobrir un nou poder era la bola de foc ultra potent i va derrotar al Buizel. A la penúltima sala es va trobar un chimchard era un mico gegant de foc i sort que L'Oriol tenia un atac super potent d'aigua i per fi l'última sala era la del llibre i va agafarlo i en aquell moment va sortir el monstre més fort del món un weavite, això era una trampa l'Oriol no tenia suficient força per derrotar-lo però es va emprenyar tant que al final el va derrotar. Després es van reunir tots els amics de l'Oriol per acomiadar-se d'ell i va dir: - Torna'm al lloc d'on vinc en un instant. – I per fi l'Oriol va tornar a casa. FI Paula Lozano

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

premis cicle superior ●

Els Pelicans IL·LUSTRACIÓ

1R PREMI El poble dels pijames Sara Galamba

2N PREMI Un planeta nou Jairo Fresnedoso

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

NARRATIVA 1R PREMI UNES VACANCES ACCIDENTADES Com cada any,les vacances d'estiu ja n'eren a la volta de la cantonada, i com estudiant que sóc estava desitjant que arribessin, i acabés aquella classe de àlgebra. Jo no era l'únic que desitjava les vacances, si no que estava acompanyat de tota la classe. Jo, en Gilabert i la Núria cada any teníem qualsevol pla per passar-lo bomba a les vacances però aquest any no se'ns ocorria res. En acabar la classe vam reunir-nos per trobar una solució. Cap de nosaltres estava inspirat, però en un moment inesperat es va escoltar la veu d'en Gilabert i va proposar anar a fer un tomb amb el llot del seu pare que era pescador. Tots vam estar d'acord i de seguida ho vam comentar als pares. Quan li vam comentar la nostra proposta als pares ells s'ho van pensar molt però a la fi van accedir. Després de dies i dies de preparacions ja estaven preparats per sortir. Quan ens vam acomiadar va ser fàcil per tots, perquè tant ells com nosaltres ens volíem perdre de vista durant uns dies. Una vegada ens vam embarcar ens vam ficar una bona migdiada en aquelles gandules meravelloses. Dormíem tots tranquil·lament quan de sobte es va aixecar una forta tempesta. Allò semblava un mal somni però vam comprovar que era real després de ficar-nos un cop contra el timó. La tempesta empitjorava per moments, i quan menys ens ho esperàvem va venir a cap a nosaltres una onada gegant, accidentadament vam caure tots sense excepció del llot. Va ser un impacte tan gran que ens vam quedar inconscients. Quan em vaig despertar, em vaig veure sol, envoltat de palmeres i aigua, en aquell moment em vaig adonar de que havíem naufragat! Jo,desconcertat vaig decidir anar a buscar els meus companys. Al poc temps de començar a caminar els vaig trobar atrapats en una roca. Amb molt de compte els vaig ajudar, tenien moltes ferides. Jo vaig fer tot el que vaig poder, però es queixaven massa. Després d'esforços vaig aconseguir treure'ls d'aquelles roques, per sort només tenien unes quantes ferides. En quant vam poder vam anar a l'arbre més proper i ens vam refugiar d'aquella terrible tempesta. Estàvem preocupadissims per el fet de que tot el menjar, els sacs etc. Els vam deixar al llot, però aquest no era motiu per que no mengéssim ni dormíssim, així que vam decidir anar a buscar cocos, bananes i fulles. Trobar menjar allà no era tan fàcil com a les pel·lícules, va arribar un moment en que ens vam rendir i vam deixar de buscar. Ara si que no teníem solució però de sobte ens vam enrecordar de que al llot hi havia menjar, així que vam decidir enfonsar-nos i buscar el llot. A la fi el vam trobar, però no només havia menjar si no que també hi havien bengales salvavides per si de cas. En aquell moment vam pensar que estàvem salvats. Vam agafar les bengales i el menjar i vam tornar a la illa. Aquella mateixa nit vam llençar les bengales amb l'esperança de que algú ens rescatés. Van passar dies i dies i ningú venia però el dia menys esperat va venir els salvavides acompanyats dels pares d'en Gilabert, la Núria i com no, també els meus. Quan ja n'érem a casa ens vam adonar de que aquestes havien sigut les millors vacances que havíem passat junts. Cristian Punzano CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

2N PREMI UN MÓN DE SENSACIONS Hola em dic Laura i tinc deu anys. Visc a casa amb la mare, el pare i el meu germà. Sempre m'ha agradat jugar amb nines, cuinetes, jugar al parc… Però de sobte veig que alguna cosa està canviant. Em preocupa molt com haig d'anar vestida, pentinada, perquè vull està sempre maca, cosa que abans no em preocupava. El meu cos està canviant! - Què em passa? - vaig preguntar-me. Sota els braços noto unes “pelusetes” que diuen: - Sortirem, sortirem i la vida t'avorrirem. Quan vaig anar al lavabo una altra sorpresa vaig tenir. - Ostres, si les “pelusetes” també són aquí!. - Mare, mare, vine, mira, què és això que tinc? - Què passa Laura, què tens? Oh, la meva petitona s'està fent gran - va dir la mare. - Pare, pare, vine mira el que té la Laura. - No, no mama, no li diguis al pare que riurà. - va dir la Laura. A l'endemà quan vaig arribar al cole vaig parlar amb la Sònia i l'Anna. Els vaig preguntar: - Vosaltres teniu pelusses en la pelvis i sota els braços? - Sota els braços no, però a la pelvis sí - va contestar la Sònia. - I tu Anna? - Sí, jo també en tinc. I a vosaltres us han sortit una mena de cràters a la cara? - va preguntar l'Anna. - Sí, no m'agraden, que lletjos que són! - va dir la Sònia. - Quina xufa fer-se gran, oi? - vaig dir. - Però encara no ens ha vingut lo pitjor - va dir l'Anna. - Què és?… - vam preguntar la Sònia i Jo. - Es com una picadura de mosquit i va creixent com una taronja que diuen que són els pits. - va dir l'Anna. - Noies ens estem convertint en adolescents - diu la Sònia. A mesura que el temps passava es van adonar que elles eren les úniques que estaven canviant. Els nois començaven a mirar-les i a dir-li que estaven molt maques, però elles passaven de tot menys de tres nois: Tomi, Roi i Jack, perquè els agradaven. A la Sònia li agradava en Roi, a l'Anna en Jack i a mi en Tomi. Els tres eren molt guapos i sempre anaven a la moda. Elora Marcos

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

agraïments ●

A totes les persones que van col·laborar com a membres del jurat: Alicia Hermosilla Ramona Guardia Eva Casals Francisco Javier Tafalla Mònica Fernández Balbina Pérez Úrsula Sánchez

Col·laboracions: Ajuntament de Polinyà AMPA CEIP Roser Capdevila Editorial Santillana Editorial Baula Impremta GRAFMAR UME Unión Musical (Baricentro) ENDERMAR MARCTECNIC Unió Col·leccionistes de Polinyà

Artista convidada Mònica Díaz Ruiz

Menció especial: A la Roser Capdevila i Valls per la seva presència en la diada de Sant Jordi.

CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


CEIP ROSER CAPDEVILA

Avda Lluís Companys s/n POLINYÀ

Joel Carrasco 1r B

José Aradilla 1r B CEIP ROSER CAPDEVILA

937131126

ceiprosercapdevila@xtec.cat


Dígraf especial Sant Jordi 2008