Història del Col·legi Sant Josep de Tortosa by globals

MEMÒRIES D’UN ANCIÀ CENTENARI Història del Col·legi Sant Josep de Tortosa Volum 1

Associació “Amics dels Josepets”

A la memòria de tots els membres del Col·legi Sant Josep que ja no són entre nosaltres, les obres i la dedicació dels quals han fet possible aquest llibre.

Aquesta obra pretén ser una fixació dels records que diferents membres de la comunitat educativa del desaparegut Col·legi Sant Josep encara conserven del mateix. En aquest sentit, es tracta d'una obra col·lectiva, i més encara pel fet que s'han utilitzat els treballs de Batxillerat cedits per dos exalumnes, Ferran Adam i Míriam Segura per augmentar el nombre de documents que reforcen les dades aportades per altres membres. A ells, i a tots els que han col·laborat en la redacció, l'Associació d'Amics dels Josepets els dóna el seu agraïment més sincer. El pla de l'obra, en conjunt, consta de cinc volums; aquest, el primer, és un resum històric y descriptiu del col·legi. El segon és un volum d'annexos en què es poden consultar dades com ara llistats de professors i alumnes, vivències de diversos membres de la comunitat, documents i una col·lecció de postals que s'utilitzava als primers temps per a la comunicació dels alumnes amb els seus pares (recordem que els alumnes procedien de qualsevol punt d'Espanya). La resta són volums de fotografies que s’estan recopilant. Com a obra col·lectiva, considerem que ha d'estar oberta a rectificacions i afegits, per la qual cosa tot aquell qui desitgi complementar allò que està escrit pot fer-ho enviant qualsevol document (escrit, fotografia ...) a la següent adreça: josepets.xxi@gmail.com Les aportacions rebudes seran valorades i afegides en successives edicions, quan hi hagi un nombre suficient d'elles, per una comissió de la Junta de l'Associació.

Índex Pròleg ................................................................................................................................ 6 1. La ciutat i la diòcesi ...................................................................................................... 7 1.1. La ciutat ................................................................................................................. 7 1.2. La diòcesi............................................................................................................... 9 2. El fundador: Manuel Domingo i Sol (Tortosa, 1836-1909) ....................................... 12 3. Creació del Col·legi Sant Josep .................................................................................. 14 3.1. La idea ................................................................................................................. 14 3.2. La nova seu (fins a la Guerra Civil 1936-1939) .................................................. 16 3.3. Des de la Guerra Civil fins a 1965 ...................................................................... 17 3.4. De 1965 a 1970 .................................................................................................... 18 3.5. Els anys setanta i vuitanta.................................................................................... 19 3.6. Anys noranta. L'Educació Secundària Obligatòria (ESO) .................................. 21 4. Estil educatiu del col·legi ........................................................................................... 23 5. Descripció del col·legi. Serveis i activitats que oferia ............................................... 25 5.1. Serveis culturals................................................................................................... 26 5.1.1. La biblioteca ................................................................................................. 26 5.1.2. La revista Cruïlla .......................................................................................... 27 5.1.3. L'aula d'idiomes ............................................................................................ 28 5.1.4. L'aula de Música ........................................................................................... 29 5.1.5. L'aula d'ordinadors ....................................................................................... 30 5.1.6. El laboratori de ciències / Aula de tecnologia .............................................. 30 5.1.7. El museu ....................................................................................................... 32 5.1.8. Participació en concursos i altres activitats escolars .................................... 32 5.1.9. El Taller de teatre ......................................................................................... 33 5.1.10. Servei psicopedagògic ................................................................................ 33 5.2. Serveis esportius .................................................................................................. 34 5.2.1. Les instal·lacions .......................................................................................... 35 5.2.2. Les persones que promovien l'esport ............................................................ 36 5.2.3. La participació en competicions ................................................................... 36 5.3. Serveis socials ..................................................................................................... 39 5.4. Serveis lúdics ....................................................................................................... 40 5.4.1. Els patis d'esbarjo ......................................................................................... 40 5.4.2. Festes ............................................................................................................ 41 5.4.2.1. Festes fora de l'horari escolar ................................................................ 42 5.4.2.2. Festes dins de l'horari escolar ................................................................ 43 4

5.4.3. Excursions .................................................................................................... 43 5.4.3.1. Locals .................................................................................................... 43 5.4.3.2. Finals de curs ......................................................................................... 44 5.4.3.3. Mallorca ................................................................................................. 44 5.4.4. Colònies escolars .......................................................................................... 45 5.5. Altres serveis: Internat i menjador ...................................................................... 47 6. Espais religiosos ......................................................................................................... 49 6.1. La capella............................................................................................................. 49 6.2. La capella de Mn. Sol .......................................................................................... 49 6.3. El temple de la Reparació .................................................................................... 50 7. L'equip humà del Col·legi Sant Josep ........................................................................ 52 7.1. Els professors Operaris Diocesans (OD) ............................................................. 53 7.2. Els professors seglars .......................................................................................... 54 7.3. El personal auxiliar i de serveis (PAS) ................................................................ 54 7.4. Els alumnes i les seves famílies........................................................................... 55 7.5. La Junta de l'APA ................................................................................................ 56 8. L’associació "Amics dels Josepets" ........................................................................... 57 9. La Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans ........................................................ 59 10. Comiat ...................................................................................................................... 61 Bibliografia i webgrafia .................................................................................................. 62 Bibliografia i webgrafia complementàries ..................................................................... 63

MEMÒRIES D'UN ANCIÀ CENTENARI

Pròleg Estic sol, molt sol; sóc vell i em sento malalt; el meu pobre cos s'està enfonsant i no crec que aguanti molt, tret que em sotmeti a una operació d'urgència que reemplaci algun dels meus membres més afectats. Però no crec que això sigui possible; per això estic trist, molt trist. A les persones els solen anar bé aquestes operacions, però el cas és que jo no sóc una persona. Sóc... un col·legi. Sí, sóc un col·legi i, com a tal, vaig viure anys feliços en què veia córrer pels meus patis nens alegres i juganers que s'anaven convertint en joves assenyats, els quals, quan havien de deixar les meves aules per anar a treballar o emprendre estudis superiors, guardaven un bon record de la seva estada aquí, de manera que era freqüent sentir de nou els seus passos per aquestes dependències a la recerca del passat, que es conservava entre les meves parets o en els patis, i de tornar a xerrar amb els seus antics professors als quals explicaven els èxits, i també els fracassos, amb els que forjaven les seves vides. Però ja no hi ha res d'això. Les meves portes es van tancar definitivament fa uns anys i ara només esporàdicament algun grup d'antics alumnes s'acosta a passejar pels patis i passadissos. I, quan treuen el cap amb cert temor per les aules on van créixer, a la recerca d'alguna dada que confirmi els seus records, comproven que els és difícil de trobar-los en aquestes aules buides i sostres mig derruïts. Diuen que em queda poc temps de vida. Per això, abans del declivi final, voldria explicar-vos la meva història perquè no caigui mai en l'oblit. Ho faré amb humilitat (mai no vaig ser un col·legi superb), demanant una mica de la vostra atenció. I després, si us plau, compteu el que vaig ser a les vostres famílies i amics, perquè el record dels meus anys feliços visqui una mica més en la memòria col·lectiva d'aquesta ciutat, a la qual els alumnes que vau sortir d'aquí col·laboràreu en el seu desenvolupament. Precisament per això, voldria començar el meu relat recordant alguns dels fets de la seva història, fets que vaig escoltar dels professors quan els explicaven amb entusiasme als seus alumnes.

1. La ciutat i la diòcesi 1.1. La ciutat No s'entendria la meva vida separada de la meva ciutat. Tortosa és una fundació romana, possiblement a partir d'un poblat ibèric. Els romans es van establir aquí per la seva situació avantatjosa a la vora del riu Ebre, en un lloc apropiat no només per les seves possibilitats agrícoles, sinó també com a lloc adequat per a creuar el riu i desplaçar-se cap al sud. El riu permetia, remuntant-lo, el comerç cap a l'interior i també cap al mar, obert a totes les rutes. Aquí es van establir soldats llicenciats de l'exèrcit als quals se'ls va donar terres. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, Tortosa va ser conquistada i dominada pels visigots, encara que d'ells queden poques restes. Aquest poble germànic, que convivia amb els hispanoromans, va exercir aquí el poder fins a principis del segle VIII dC, quan va ser derrotat pels àrabs, els quals van introduir la seva cultura, respectant, però, la dels vençuts. Amb el temps, encara que convivia amb la cristiana i l'hebrea, va predominar a la ciutat la cultura àrab, que es va mantenir uns quatre-cents anys, donant personatges importants, com el pensador Abu-Bakr al Turtusi. En el terreny polític, va arribar a ser la capital d'un dels nombrosos regnes taifes peninsulars, aliat amb el de València, que l'emprava com a escut davant l'avanç cristià. No va ser fins el 1148 quan el comte Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat, el territori de la qual abastava pràcticament tota la comarca actual. Tortosa va participar en la política catalana i va ser seu de Corts i d’altres esdeveniments, com la primera sessió de la disputa entre rabins hebreus i teòlegs cristians, efectuada amb la intenció que els primers reconeguessin els errors de la seva religió. L'Edat Moderna va transcórrer entre etapes de desenvolupament tallades per guerres i epidèmies que delmaven la població, com les lluites entre diferents 7

bàndols de la noblesa ciutadana el segle XVI, la guerra dels Segadors el XVII i la guerra de Successió a principis del XVIII. Fets destacats són la construcció dels Reials Col·legis en temps de Carles I i Felip II (qui va visitar la ciutat) i una etapa de desenvolupament econòmic i demogràfic amb els Borbons a partir de la segona meitat del segle XVIII. El segle XIX va ser convuls a Espanya, i Tortosa no va ser una excepció a la situació general. La primera part del segle presencia la invasió napoleònica, una guerra de sis anys contra l'invasor i el retorn del rei Ferran VII, amb les lluites posteriors entre absolutistes i liberals per governar el país. A la mort del rei, els liberals controlen Tortosa, però el nucli absolutista era fort, sobretot als pobles de la diòcesi i, especialment, entre el clergat; ho prova que, en començar la Primera Guerra Carlista, el dirigent més destacat i famós a tot Llevant sigui el tortosí Ramon Cabrera, també conegut com El tigre del Maestrat per la seva ferocitat en la lluita, agreujada pel fet de conèixer que la seva mare havia estat afusellada a Tortosa. Aquesta situació és la que va viure Mn. Sol a la joventut: una societat dividida entre els liberals, una de les característiques dels quals era l'ésser contraris a la influència de l'Església en la societat civil, i els absolutistes, desitjosos de mantenir aquesta influència. La segona part del segle no va ser molt millor; Isabel II va acabar el regnat expulsada del tron per una revolució; va haver-hi uns anys amb governs provisionals, després la I República (que amb prou feines va durar un any) i es restaurà la Corona en la persona d'Alfons XII, fill d'Isabel. Durant el regnat d'aquest rei, el país va tenir més estabilitat interna, encara que va haver successius alçaments carlistes contra els governs liberals i, a l'exterior de la Península, hi va haver guerra al Marroc i, ja mort, es va consumar la independència de les colònies de Cuba i Filipines (1898) després de llargs anys de lluita cruel. A la maduresa, Mn. Sol viu aquestos fets sense deixar-se vèncer per ells. A més, els particulars de la ciutat; uns d’ells van ser negatius, com ara epidèmies de còlera i febre groga o intents de les autoritats civils per ocupar centres religiosos; d’altres, positius: el creixement de la ciutat per les zones del Rastre (on es construïa el que arribaria a ser el Col·legi Sant Josep) i del Temple (més conegut com l'Eixample).

La primera meitat del segle XX es va caracteritzar per ser un període de fortes tensions socials; es va viure una guerra a l'Àfrica, la Dictadura del general Primo de Rivera, la marxa del rei Alfons XIII i l'adveniment de la II República. El final d’aquesta, a causa d’una rebel·lió militar, és de sobres conegut. A Tortosa també hi va haver aquestes tensions. Encara que es va passar per una època de certa prosperitat gràcies al comerç d'oli i arròs, el cas és que les millores no arribaven als treballadors i, en començar la II República, les esquerres es van imposar a la ciutat. Durant la Guerra Civil, la ciutat va sofrir els devastadors efectes dels bombardejos, principalment a la Batalla de l'Ebre. En acabar la guerra, Tortosa estava per reconstruir, tant material com espiritual i moralment.

1.2. La diòcesi Encara menys s'entendria la meva existència si no fos per la religió cristiana que es va predicar, sembla que aviat, a la ciutat i la comarca, de manera que Tortosa, per la seva importància, es va convertir en capital diocesana. L’època de la fundació és llegendària: es té per tradició que sant Pau, entre els anys 64 i 90, va deixar aquí com a primer bisbe sant Ruf, un dels dos fills de Simó el Cirineu. Però no és fins el segle IV quan hi ha referències certes de la seva existència: estava dirigida pel bisbe Ursus, que assisteix al primer Concili Provincial Tarraconense. La diòcesi degué de ser important en el període visigòtic, assistint els seus bisbes als concilis celebrats a Toledo. Els àrabs van construir una mesquita sobre les restes de l'església visigòtica, a l'antic fòrum romà de la ciutat, però es creu que van respectar les creences cristianes, encara que hi ha pocs documents sobre aquest període. Després de la conquesta per Ramon Berenguer IV, aquest comte va restaurar la seu episcopal, i nomenà bisbe Gaufred, abat del monestir de sant Ruf d'Avinyó. Sobre el terreny ocupat per la mesquita es va construir llavors una esglésiacatedral romànica, per a la qual el papa Adrià VI va donar una butlla en què s'establia una dotació de 20 canonges que viurien de forma monacal, presidits per un prior major. El temple va ser consagrat el 1178 per l'arquebisbe de Tarragona (del qual depenia el bisbat de Tortosa), en presència del bisbe de la ciutat, Ponç de Monells, el rei d'Aragó, Alfons II, i la seva esposa, Sança de Castella.

Del pontificat del bisbe esmentat és l'origen de la tradició de la Santa Cinta, segons la qual, la nit del 24 al 25 de març de 1179, festa de l'Encarnació, la Mare de Déu, acompanyada de dos cors angèlics i sant Pere i sant Pau, hauria baixat fins a l'altar major, oferint una cinta que portava cenyida a la cintura, feta amb les seves mans, a un dels clergues de l’església. Amb ocasió del Cisma d'Occident (1378-1429), el bisbat de Tortosa va tenir un protagonisme especial, ja que el papa Benet XIII (el papa Luna), va establir la seu i cort a Tortosa. Encara que es va traslladar més tard a Peníscola, va disposar que a la catedral tortosina (l’actual gòtica, que llavors s’estava edificant, engolint l’anterior romànica) se celebrés la ja esmentada Disputa de Tortosa (1413-1414), controvèrsia doctrinal entre rabins jueus i teòlegs cristians. A principis de l'Edat Moderna, Adrià d'Utrecht, preceptor i conseller de l'emperador Carles I, va ser nomenat bisbe de Tortosa, encara que no va residir a la ciutat. Poc després va ser elegit papa amb el nom d'Adrià VI i va concedir als bisbes de la ciutat el privilegi de portar el solideu vermell, propi dels cardenals. Segons Cristòfol Despuig, escriptor tortosí d'aquella època, la catedral tenia nombroses possessions i els clergues que exercien càrrecs, especialment el de bisbe, podien viure molt folgadament, però això suposava que aquestos càrrecs eren reclamats per persones foranes. El cavaller escriptor es queixa d'aquesta situació perquè de vegades aqueixes persones es limitaven a cobrar les rendes i no apareixien per la ciutat. Encara que, amb els anys, les rendes van disminuir, la importància de la seu catedralícia es mantenia tres segles després (en l'època de la joventut de Mn. Sol), ja que, segons el Diccionari Madoz,1 el 1845 la catedral tortosina comptava amb 12 dignitats, 20 canonges, 20 racioners i 27 beneficiats. En el segle XIX hi ha a la ciutat un nucli liberal important que serà perseguit els primers temps absolutistes de Ferran VII. A Madrid, un dels mandataris més destacats era el sacerdot Víctor Damián Sáez, que va arribar a ser confessor i ministre del rei. En cert moment, el monarca es va veure obligat a destituir-lo, però el va premiar amb el nomenament de bisbe de Tortosa, i aquí s’hi va estar des de 1824 a 1833, quan va tornar a Madrid a la mort del rei, cridat pel govern, que temia que encapçalés a Morella una revolta carlista. Una de les actuacions

Pascual Madoz (Pamplona 1806 - Gènova 1870) ès l’autor del famós Diccionario geográficoestadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (1854-60).

més importants que va efectuar a la diòcesi va ser la transformació dels estudis dominics (la universitat de Tortosa) en Seminari conciliar, dependent del bisbe. El clero tortosí va exercir sempre una gran influència sobre la ciutat. En el segle XIX hi havia un total de setze esglésies, sis convents masculins i tres femenins. Després de la desamortització, els convents masculins van ser suprimits, però els tres de les ordes femenines (el de la Puríssima, el de Santa Clara i el de Sant Joan) es van mantenir, així com les esglésies, excepte la de Sant Domènec.2 La desamortització va provocar també el tancament del seminari, però es va tornar a obrir posteriorment i el 1849, el nou bisbe, Damián Gordo i Sáez, nebot de l'anterior, veu que no li caben els seminaristes a l'edifici de Sant Maties i els reparteix entre aquest edifici i un altre del carrer Montcada. En ambdós estudiarà Mn. Sol. Aquest coincidirà a la ciutat amb altres religiosos que actualment han pujat als altars: la mare M. Rosa Molas i Enric d'Ossó; però mentre aquestos es dedicaran a l'ensenyament de les classes populars, Mn. Sol es va lliurar a la formació dels seminaristes i a la manutenció dels més necessitats. En el segle XX el bisbat va patir el trauma de la persecució religiosa durant la II República i, posteriorment, la segregació del seu territori. Una de les raons de la importància del bisbat era la seva gran extensió, conservada fins el 1956 en què es van separar els pobles de l'arxiprestat de Calaceit, del Baix Aragó, i la parròquia de Maials, del Segrià, i sobretot el 1960, quan es va produir l'amputació més important en segregar-se la part sud de la província de Castelló. Amb la creació de la diòcesi de Segorb-Castelló, d'aquesta província només van continuar a la diòcesi tortosina les comarques d’Els Ports i del Maestrat.

Per saber més d’aquest tema, veure Ortells y Querol.

2. El fundador: Manuel Domingo i Sol (Tortosa, 1836-1909)

La meva existència es va deure a un somni. El somni d'un home bo, un sacerdot de la diòcesi que volia el millor per als seminaristes, els seus futurs companys. No pretenc fer un relat complet de la seva vida; no és el lloc apropiat per fer una ampla biografia d'aquest tortosí il·lustre i catòlic universal. Ja hi ha diverses obres dedicades a la seva figura i a elles us remeto si el voleu conèixer bé. No obstant això, anotaré unes dades que són clau per a la millor comprensió de la història del Col·legi Sant Josep, la meva història. Manuel Domingo i Sol va néixer a Tortosa l'1 d'abril de 1836, al núm. 18 del carrer de l'Àngel (ara plaça, on podeu veure una placa commemorativa del seu naixement). El 1851 va entrar al seminari per a estudiar filosofia i el 1854 començà teologia a l'edifici del carrer Montcada. Serà ordenat sacerdot el 2 de juny de 1860 i cantarà la primera missa una setmana després a l'església de Sant Blai. La seva primera parròquia serà l'Aldea, el 1862, però només s’hi estarà sis mesos, ja que l’envien a València per a que cursi el doctorat. El 1868, ja doctor, se’l destina com a professor a l'Institut d'ensenyament mitjà de Tortosa, on, a més, exercirà les funcions de secretari. El bisbe el nomena també confessor dels monestirs de clausura de Sant Joan, Purísima i Santa Clara; d'aquest serà, a més, vicari. Per estar més en contacte amb la joventut de la ciutat, crea l'Acadèmia Catòlica (societat juvenil) i, al costat d'Enric d'Ossó, el setmanari L'amic del poble. Les dates més importants de les seves obres són febrer de 1873, en què té lloc la trobada amb el seminarista Ramon Valero, que li donarà la idea per a crear una casa d'acollida per a seminaristes pobres, i el 29 de gener de 1833 quan, estant en oració al convent de Santa Clara, rep la inspiració per a fundar la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, decisiva per a la continuació de l'obra. La resta de la seva vida serà un continu viatjar creant altres col·legis, especialment l'Espanyol de Roma, considerat per alguns la seva obra màxima, i, a Tortosa, el temple de la Reparació. Va morir en una petita habitació del meu

edifici (vaig tenir aquest trist honor) el 25 de gener de 1909. Va ser declarat Venerable el 4 de maig de 1970 i beat el 29 de març de 1987. La seva obra, en el moment del seu òbit, comprenia: - 10 escoles de vocacions anomenades Sant Josep - 18 seminaris diocesans anomenats "conciliars" - 2 temples de Reparació - El Col·legi Espanyol de Roma. Pel que fa a la intenció de la meva història, vull destacar unes qualitats que Mossèn Sol posseïa i que van ser la causa de la meva fundació i, posteriorment, de la Germandat de Sacerdots Operaris. La primera d'elles, la religiositat. Va dedicar tota la vida a l'Església Catòlica i al seu perfeccionament, així com a la difusió de la seva doctrina entre les classes més humils. L'oració l'ajudava a meditar sobre els problemes i a buscar possibles solucions. La segona, la lucidesa. Era conscient dels mals que afligien la seva estimada Església, entre ells, la mala formació del clergat i la pobra o nul·la educació que s'exercia sobre el poble. També, dels mitjans que eren necessaris per a solucionar la situació i la dificultat d’aconseguir-los. La tercera, l’esperit de treball. Podria haver portat una vida tranquil·la de rector i professor; però la va passar estudiant, viatjant, creant els mitjans possibles dins dels necessaris per a aconseguir els objectius proposats, sense defallir davant les múltiples dificultats que va haver d'afrontar. Aquestos objectius van ser, principalment, tres: evitar que es perdessin vocacions sacerdotals per falta de recursos econòmics, per a la qual cosa va construir les escoles de Sant Josep; el foment i la millora de l'educació dels seminaristes, per això va fundar la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans; i la difusió de l'amor al cor de Jesús, per a la qual cosa va crear temples de Reparació. La difusió d'aquestos principis el va portar a sortir de la diòcesi i estendre'ls, primer per tot Espanya i després per Amèrica, arribant fins i tot a llocs remots d'Àfrica.

3. Creació del Col·legi Sant Josep 3.1. La idea Crec que no va ser una idea meditada, sinó una inspiració momentània la que va portar a Mn. Sol a la creació d'un col·legi. Encara que és sabuda la història de la trobada amb Ramon Valero, seminarista pobre, al Portal del Romeu a principis de 1873, la repeteixo aquí perquè marca l'inici de tota la seva obra. Va preguntar Mn. Sol: «- A on vas ara? - Vaig a comprar un quart de llumí a casa Barjau, perquè el catedràtic ens ha assenyalat per demà una lliçó molt més llarga que d'ordinari, i, si no estudio de nit, em temo que no la podré aprendre. - I sense el llumí no podràs estudiar? - No, senyor; perquè a la taula on estudien els altres, dos i un servidor vam quedar fora, perquè no podem contribuir a pagar la despesa del petroli. - Quants estudiants sou a la casa en què tu estàs? - Som vuit: cinc, rics, als que la senyora Eulàlia prepara el menjar; tres, pobres, que anem a la sopa a casa de mossèn Boix. - ¿I què tal us va? Teniu prou de menjar? - Ens va mitjanament; perquè amb el que ens donen a casa de mossèn Boix tenim tot just per menjar a migdia. No obstant això, com disposo, per al sopar, de les sobres d'unes senyores que viuen als pisos de sota, podria anar fent si tingués prou pa. Ja ens en donen al migdia, però és massa petit, massa tou i massa blanc, i resulta que no en tenim ni per a començar. 14

- ¿I quant necessitaríeu per passar-ho bé? - Amb un pa cada tres dies en tindríem prou, però hauria de ser bru. - Doncs bé, amb l'ajuda de Déu, tot s'arreglarà. Demà, a les onze, vindreu els tres a casa meua».3 I van anar a casa seva, i van obtenir d'ell pa bru pel que quedava de curs i la promesa d'un sostre per al proper. Mn. Sol comenta les seves intencions a altres sacerdots (l’ajudaran especialment dos: Mn. Mariano García i Mn. Bonaventura Pallarés) i també en diferents convents de religioses de la ciutat, amb el resultat que l'1 de setembre té llogats uns pisos al carreró de la plaça de St. Joan, núm. 7. Hi reuneix 24 seminaristes. Com augmenta el nombre de sol·licituds, el 1874 arrenda el 2n. pis de la casa Zarralde, al carrer St. Felip Neri, núm. 7, i instal·la allí els seus 37 seminaristes. Però, per al curs vinent, han demanat entrar a la casa 60, i no hi cabran. No obstant això, el projecte de pupil·latge rep el beneplàcit del bisbe, D. Benito Vilamitjana, qui adquireix, per 60.000 rals tot l'edifici i el posa a nom de D. Manuel. També dicta les bases (la primera diu: «La casa de pupil·latge per al sosteniment de vocacions eclesiàstiques instituïda a principis de l'any escolar que fina, es denominarà des d'ara Col·legi de Sant Josep»; així doncs, el meu nom el va proposar el bisbe Vilamitjana) i nomena els càrrecs. El director va ser Mn. Mariano García, probablement perquè era de més edat que Mn. Sol; aquest va ser nomenat sotsdirector. Dos anys després, el 1876, ja recollíem 98 estudiants i D. Manuel es veu obligat a llogar el vell palau anomenat de St. Ruf, contigu a la casa; té tanta sort que la propietària el cedeix gratuïtament i, a més, paga les obres de condicionament. Però tampoc és suficient, ja que continua creixent el nombre de pupils, per la qual cosa en 1877 ha de llogar també una casa al proper carreró de Capellans, núm. 4.

Text traduït de Borrás (1983).

3.2. La nova seu (fins a la Guerra Civil 1936-1939) Davant d'aquesta situació, Mn. Sol pensa en la construcció d'un col·legi nou i compra uns terrenys a l'eixample del Rastre; el dia 11 d'abril de 1878 es col·loca la primera pedra del que seria el definitiu Col·legi de Sant Josep, amb capacitat per a tres-cents alumnes. La situació d'aquestos a les altres cases és tan crítica que el 20 de febrer de l'any següent, abans que finalitzin les obres, ha de traslladar-ne 40 a la part acabada. Encara que falta molt per a concloure les obres, aquestes avancen; l'11 d'octubre de 1879 es beneeix la capella i el 12 se celebra la festa del Reservat. Mor el seu gran amic Mn. Mariano García i Mn. Sol queda com a director. Se n’adona que, amb iniciatives individuals, l'obra començada corre el risc de perdre’s a la mort dels iniciadors, de manera que busca una solució. La inspiració li ve el 29 de gener de 1883, al convent de Santa Clara de Tortosa, d'on era capellà: la solució pot ser deixar l'obra en mans d'una comunitat de sacerdots que continuï la tasca de les vocacions, i decideix la fundació. Es dirà Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús. Després de rebre l'aprovació del bisbe, l'1 de gener de 1886 es reuneixen els primers operaris al convent de carmelites del Desert de les Palmes (Castelló) i constitueixen la Germandat, emetent els primers vots. Mentrestant, al nou edifici s'han acabat algunes de les fases i s’hi acull 297 alumnes, tot i que en queden encara 95 en altres pisos llogats. Consta d'un pavelló per als alumnes i una residència per a la Direcció. Precisament en una de les habitacions d’aquesta part, el 25 de gener de 1909 lliura l’ànima a Déu Mn. Manuel Domingo i Sol. La Germandat continuarà la seva ingent obra. La vida entre les meves parets segueix durant diversos anys sense novetat, amb un nombre d'alumnes que segueix creixent, però que s’estabilitzarà al voltant dels 400. A més dels que estudien al seminari, l'any 1923 es decideix establir aquí la Casa de Provació per a aspirants a la Germandat. A partir de 1925, a més, acollim com a interns els seminaristes de la diòcesi de Tortosa, responent a una petició del Sr. bisbe. Els aspirants són nombrosos perquè l’Orde s'ha anat estenent per tot Espanya, fent-se càrrec de la formació en nombrosos seminaris, i fins i tot per Europa, amb la creació estel·lar, després de superar moltes dificultats, del Col·legi Espanyol 16

de Roma, que va començar a funcionar de forma provisional el 1892 i va quedar consolidat dos anys després. En ell s'allotjaven, i se segueixen allotjant, els sacerdots i seminaristes que estan en aquesta ciutat per cursar els seus estudis. I així arribem a la Guerra Civil. En acabar el curs escolar el mes de juny, els aspirants es van traslladar a Burgos o a les seves cases per passar les vacances; providencialment, es van lliurar dels perills que es van córrer aquí. Jo vaig quedar en mans de les autoritats civils, que em van fer servir un temps per acollir refugiats d’altres parts d’Espanya. Al final, part del meu cos va quedar destruïda pels bombardejos i els excessos que es produeixen en qualsevol guerra. 3.3. Des de la Guerra Civil fins a 1965 Acabada la guerra, el 1941 van començar les obres de reconstrucció i l'any següent inicia el curs el primer grup d'aspirants de la Germandat. No obstant això, com el seminari diocesà no disposa d'un internat, el nou bisbe, Dr. Manuel Moll Salord, demana en 1943 que els seminaristes de la diòcesi, que estan repartits entre Castelló i Jesús, puguin albergar-se aquí, a la qual cosa la Germandat accedeix, encara que ha de traslladar l’Aspirantat al col·legi de Salamanca. La situació dura fins el 1951, any en què la diòcesi inaugura el nou edifici del seminari. Llavors torna l’Aspirantat Mossèn Sol amb alumnes que desitgen pertànyer a la Germandat. Aquestos alumnes realitzen els estudis de Batxillerat Elemental en pla de Seminari.4 I vaig créixer en importància. A partir de 1955 se m'organitza de la següent manera: s'imparteix el Batxillerat Elemental i els estudis corresponents al Seminari Menor; a més, hi ha la Casa de Provació per als aspirants. El 1961, se'ns reconeix el Batxillerat Superior i vam rebre el nom de Centre d'Ensenyament Mitjà Reconegut Sant Josep. Els alumnes (en règim d'externat, uns, i d'internat, altres) estaven adscrits a l'Institut Joaquín Bau de Tortosa, on realitzaven les proves finals. No són només 4

Veieu l’annex de Vivències, II.1.

seminaristes; acollim també nois de la ciutat i la comarca que es preparen aquí per a examinar-se a l’Institut.5 De la qualitat de l'ensenyament impartit són mostra les felicitacions que des del Bau es fan arribar al meu claustre de professors per la bona preparació dels alumnes. Potser aquesta va ser una de les raons que feren que moltes famílies de Tortosa i de pobles veïns optessin per nosaltres per a l’educació dels seus fills, però no l’única: també degué influir el fet de tenir un professorat en el qual figuraven persones de conegut prestigi a la ciutat y, a més, un grup d’Operaris joves que oferien una formació humana diferent –més moderna i oberta als canvis que presentaven els temps– de la tradicional que s’impartia a les escoles del bisbat. L'augment de nivells d'estudis ens obliga a fer obres d’ampliació: es construeix un pavelló davant de l'entrada a la capella –els baixos del qual es destinen a gimnàs–, s'inaugura la piscina (1962) i es milloren els patis d'esbarjo. 3.4. De 1965 a 1970 El curs 1966-1967 es crea una Escola Unitària Preparatòria, que acull nens de 910 anys de tota la ciutat. Vicente Gil Avellana va ser el mestre tutor d'aquesta primera promoció de Primària, formada per vint-i-set alumnes, dels quals tres eren de 3r., quatre eren de 4t. i vint alumnes, de 5è. El seu èxit és tal, que dos cursos després (1968-1969) s'ha d'ampliar, creant-se l'Escola Graduada Mossèn Sol, adscrita al Col·legi de Sant Josep, formada per 4 unitats de Primària amb 131 alumnes repartits en els següents cursos: 1r (33), 2n (38), 3r (27) i 4t (33). El mateix curs es crea també el Patronat Escolar Primari "Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans"; d’aquesta manera, els mestres pertanyen al cos de funcionaris i són pagats per l'Estat. Els primers van ser, a més de Vicente Gil, Mariano Lalana Asín, Rosendo Sánchez Chóliz, Jesús Polo Lorenzo i Ramon Curto Blanch. El curs 1969-1970 els estudis de Batxillerat Superior s’obren a alumnes externs.

El curs 1964-1965 hi havia vuit alumnes a primer curs que eren o vivien a Tortosa.

3.5. Els anys setanta i vuitanta Els anys setanta van ser una època de nombrosos canvis que modificarien la meva estructura fins deixar-me convertit exclusivament en un centre d'educació obligatòria. La novetat principal, a tot el país, va consistir en la Llei d'Educació de 1970, presentada pel ministre José Luis Villar Palasí. Amb ella es substituïa l'Ensenyament Primari del sistema anterior per l'anomenada EGB (Educació General Bàsica). La Direcció va demanar la transformació i classificació de l'Escola Graduada en Col·legi d'EGB, que va ser acceptada el 1972. La nova llei va comportar una sèrie de canvis de certa consideració. El principal era la desaparició del Batxillerat Elemental i la reestructuració de la Formació Professional, substituïts en part per la Segona Etapa d'EGB, cosa que suposava la permanència obligatòria dels alumnes a classe fins els 14 anys amb els mateixos continguts d'estudis per a tots els d'aquesta edat. Pensem que fins aquell moment, als deu anys l'alumne podia triar entre: a) ingressar en un institut de Batxillerat, perquè desitjava incorporar-se a estudis superiors, b) estudiar en un de Formació Professional, per aprendre un ofici, c) seguir en la escola fins els catorze anys, data en què ja es podia optar a una feina, per descomptat, sense qualificació. També va suposar la conversió dels mestres nacionals en professors d'EGB. Encara que era automàtica per als professors que tutoritzaven fins a cinquè curs, els que volguessin impartir Segona Etapa (sisè, setè i vuitè d’EGB) haurien de superar uns cursets d'actualització. I va ser important la constitució d'associacions de pares d'alumnes (APA), per aconseguir una major implicació dels mateixos en la vida escolar. Nosaltres vam sol·licitar-ne una el 1974 i va ser reconeguda pel Governador Civil de Tarragona a finals de 1975. Així doncs, torno a canviar de nom: ara em converteixo en el Col·legi d'EGB Manuel Domingo i Sol, i els cursos de Segona Etapa van anar substituint els de

Batxillerat Elemental fins a la desaparició d'aquest, però els alumnes podien seguir aquí amb el nou Batxillerat. No obstant això, encara que es va obtenir també la classificació de Col·legi Homologat per al Batxillerat, el fet és que el 1977, per causes diverses, entre elles el no tenir permís diocesà perquè fos mixt i el tancament de l'internat, que havia funcionat fins aleshores, es va suprimir aquest nivell d'estudis. Així, en acabar l'EGB els alumnes s'havien d'incorporar a altres centres de la ciutat (fet que va suposar un cop per al meu prestigi i la renúncia d'algunes famílies que desitjaven la continuïtat educativa per als seus fills). Van quedar l'Educació General Bàsica i l'Educació Preescolar (creada el 1974). A més, en 1978-1979 es va obtenir el permís per a impartir l'educació a alumnes d’ambdós sexes. La meva estructura quedava transformada radicalment a la fi dels anys setanta. Però els efectes no van ser tan negatius com s'havia cregut (hi va contribuir la major durada dels directors en el seu càrrec) i en els anys vuitanta el nombre d'alumnes va créixer en lloc de disminuir, de manera que es va demanar permís per augmentar fins a setze el nombre d'aules. Els cursos es van anar doblant segons creixia la matrícula, quedo amb dos línies (es va arribar a les 16 unitats el curs 1983-84) i em canvien altra vegada el nom pel, ara sí, definitiu de Col·legi Sant Josep. La vida escolar seguia més o menys plàcidament (encara que amb algun contratemps, com la caiguda d’una part del mur del poliesportiu, per causa de les pluges de la tardor de 1987) amb les activitats educatives normals reforçades per certes millores a les instal·lacions, tant en l’aspecte lúdic (reobertura de la piscina, cimentat de patis...), com en l'àmbit educatiu (instal·lació dels primers ordinadors, xerrades sobre la sexualitat, impartides pel P. Revillo y sobre educació vial, a càrrec d’agents de la policia local), participació en activitats extraescolars i esportives, excursions variades, establiment de dues celebracions ordinàries: una dedicada als pares i una altra a representacions nadalenques; i fins i tot d’extraordinàries, com va ser la beatificació a Roma del meu fundador, D. Manuel Domingo i Sol, a la qual assistiren nombroses famílies del col·legi... I així vam seguir fins que, els anys noranta, un nou pla educatiu nacional canviaria la vida escolar i afectaria totalment i negativament la meva existència.

3.6. Anys noranta. L'Educació Secundària Obligatòria (ESO) El 1990 va començar malament: el tres de gener moria de forma sobtada D. Bernardo (havia estat homenatjat el novembre per les seves noces d’or sacerdotals) i a la primavera, la Srta. Pepita. Anys després finarien també l’exdirector D. José Garcia de Lomana (en 1995) i D. Jesús (en 1998). Tots eren molt estimats d’alumnes, pares i companys i deixaven un buit que es va intentar omplir amb l’esforç de professors i entrenadors. En 1992 es va implantar una nova reforma educativa. El més important de la mateixa era la substitució de l'EGB per l'Educació Primària, desenvolupada a través de sis cursos, dels 6 als 12 anys, i la creació de l'ESO per als quatre cursos següents, dels 13 als 16 anys. Va suposar un sistema que tenia com a característiques principals les de perllongar l'escolaritat obligatòria dos cursos més (amb la disminució de la durada corresponent del Batxillerat), la creació d'uns centres especials per a aquesta etapa educativa (els instituts d'ensenyament secundari, més coneguts per les seves sigles, IES), als quals s'havien de desplaçar els alumnes des dels pobles que no en tinguessin un al seu si, i un canvi dels programes d'estudi caracteritzat per la disminució dels continguts que els alumnes havien d'adquirir cada curs. Tot i que la substitució dels cursos inferiors es va dur a terme gairebé sense problemes, la Direcció va acollir amb certes reserves la prolongació de l'escolaritat els dos últims cursos (tercer i quart d'ESO) ja que s'haurien de fer nombroses obres, com ara obertura de classes i construcció de lavabos, i contractar més professors, el muntatge d’una aula d’idiomes i una altra de tecnologia, adequació d’una sala d’esbarjo per als alumnes de l’ESO... Tot això suposava una despesa econòmica important, però es va dur a terme i les meves antigues dependències es van veure parcialment renovades, especialment les dues classes de damunt de la capella i els lavabos; unes altres, pintades (també la façana) i es va posar suro al terra de les de Preescolar ( també es va haver de reconstruir una part de la murada de “la jaula”, caiguda per les pluges torrencials de 1994). D'aquesta manera, el curs 1997-1998 finalitzava l'EGB i jo comptava amb els quatre cursos d'ESO. 21

Malauradament, malgrat el prestigi que teníem a la ciutat i d’haver obert una porta al mur que tancava la piscina per a que els nens que vivien a la zona de la Simpàtica no haguessin de fer una volta per a entrar al col·legi per la plaça de Mn. Sol, no es va poder evitar una disminució de la matrícula, amb poques probabilitats d'invertir el signe negatiu a causa de, entre altres raons, la baixa taxa de natalitat existent a la ciutat i de l'augment de la marginalitat al barri on estava ubicat, fets que van comportar el tancament d'una de les línies educatives. No obstant, això no va ser suficient i des de Direcció es va decidir la unió amb el Col·legi Diocesà Sagrada Família (ja havien hagut converses en anys anteriors entre els col·legis religiosos de la ciutat per buscar fórmules d’unió, però no havien reeixit), la qual cosa es va dur a terme l'any 2000 i va suposar el trasllat d'alumnes i professors, i la pèrdua de l'edifici per a usos educatius, és a dir, el meu tancament definitiu.6

............

Permeteu-me ara que calli i deixi la paraula a aquells que van viure en primera persona la forma d'educar que es duia a terme en el meu si: els professors. Ells us explicaran millor que jo com interpretaven i aplicaven allò que creien millor per als seus alumnes, vosaltres. Quedeu, com quan éreu nens, en bones mans.

Sobre el tancament, veieu l’annex de Vivències, II.1.2. (J. A. Hernández) i II.1.3. (Timoteo)

4. Estil educatiu del col·legi És indiscutible que el col·legi va tenir una certa fama dins de la població i, fins i tot, de la comarca. Probablement es va deure a una sèrie d'elements que configuraven l'estil o projecte educatiu del mateix. Com s'educava al Sant Josep? (emprem la paraula "educar" millor que "ensenyar", ja que "educar" és més que "ensenyar coneixements", és ensenyar, però, a més, formar persones). Tenint en compte que era un col·legi catòlic, seguint el seu ideari, sempre s'intentava: • Preparar persones compromeses en la transformació del món i de la societat, fomentant una civilització de progrés basada en valors bàsics, com l'amor, la llibertat i la justícia, i altres derivats d'ells, com el respecte, la generositat o la tolerància. També els valors aconseguits amb la pràctica de l'esport: la disciplina, la solidaritat, la força de voluntat en l’esforç... i altres com la defensa de la vida, l'austeritat, l'ordre i la neteja; tot per tal de formar ciutadans responsables, ben integrats en les seves famílies i en la societat. • Estimular el sentiment religiós i les vocacions sacerdotals i religioses, afavorint que els alumnes triessin una opció vocacional lliure i compromesa per a qualsevol professió, estat o ministeri als quals poguessin ser cridats en la societat i en l'església, per ser feliços i fer feliços els altres, com volia mossèn Sol. • Inculcar als alumnes un compromís social que tingués present la realitat de Tortosa i Catalunya, els seus valors i la seva cultura, pensant en la seva integració a Espanya i Europa, i acceptar uns valors i cultures que ens poguessin enriquir. • Projectar l'acció educativa més enllà de les aules i de l'horari escolar, mitjançant activitats complementàries i extraescolars, com a mitjà d'obrir el col·legi a la vida, i comprometre els pares com a principals responsables de l'educació dels seus fills, ja que són el mirall on ells es miren. El Col·legi Sant Josep de Tortosa sempre va tenir com a objectiu importantíssim formar una gran família, començant pels alumnes i seguint amb els professors, els superiors, tota mena d'empleats del Sant Josep (els encarregats de la porteria,

de la neteja, de la cuina), juntament amb les famílies que li confiaven els seus fills. Per aconseguir això, s'anaven realitzant una sèrie d'activitats que involucraven els diferents estaments del col·legi i les respectives famílies, que citem ara i detallarem a l'apartat següent: • Representacions nadalenques • Festes de Sant Josep i Mossèn Sol, i el Dia dels Pares • Colònies d'estiu • Excursions de fi de curs • Revista Cruïlla. El Col·legi Sant Josep sempre va ser una mica diferent. Era acollidor. Els que l’anaven coneixent, tant alumnes com familiars, s'integraven, sentint-se a gust en ell. Potser no era tan rígid en certes normes i en certs temps com ho eren altres. Aquí es va sentir integrat un alumne, fill d'un pastor protestant que va demanar ser inscrit i, passat el temps, el pare va donar les gràcies pel respecte amb què se l’havia tractat durant el temps que va estar entre nosaltres. Hi ha hagut molts alumnes els pares dels quals "passaven" de la religió, però deien que, tant els seus fills com ells mateixos, se sentien ben acollits i ho agraïen. Els professors que arribaven nous, ràpidament eren més que companys i sempre estaven contents d'haver tingut la sort de ser professors del Sant Josep. Van ser nombrosos els menjars, berenars, excursions... que feien tots junts o en grups, i no hi va haver ni una sola vegada que acabessin malament. Cadascun tenia el seu caràcter, però sempre va existir un gran respecte entre ells.7

Veieu l’annex de Vivències, II.2.

5. Descripció del col·legi. Serveis i activitats que oferia

L’edifici havia estat construït a la falda nord d’un dels turons que tanquen Tortosa entre les dos muralles de la ciutat existents al barri del Rastre. Tenia la forma d’una F que estigués tombada, amb el pal llarg paral·lel a les cases del carrer Callao; al mig estava la porta que donava a la capella (aquesta formaria el primer pal curt); de la capella cap a la dreta es van ubicar les aules i cap a l’esquerra, els serveis: cuina, menjador, rentadors... També la residència de les monges. El pal de la dreta tenia una ala afegida que funcionava com a residència dels Operaris. Tot el conjunt tenia una altura de dos pisos i les finestres, encara que nombroses, eren petites, de manera que aules i habitacions eren una mica fosques. Estava en un nivell superior al del carrer, per la qual cosa s’havia de pujar unes escales per accedir-hi. També hi havia una altra porta per a entrar a la residència. Quan els anys finals dels cinquanta es va obrir el col·legi a alumnes de la comarca es van fer unes ales noves; una tancava els pals de l’F, en ella s’hi van ubicar la Sala de professors i aules; una altra, amb un pis més d’altura, davant la capella i la part dels serveis, amb la qual es comunicava. Els baixos de la nova ala es van aprofitar per a fer una sala d’esport, i damunt es van ubicar aules a la planta i als dos primers pisos. Aquesta part comunicava també amb l’àrea de serveis. La teòrica porta principal va quedar inutilitzada; diem teòrica perquè, segons un testimoni, «no s'entrava a l'edifici més que per la porta comuna als estudiants i als residents (la porteria). Això sí, quan dijous i diumenges sortíem d'esbarjo vestits de guardapolvo, en lloc d'entrar per la porteria entràvem i sortíem ja pel portaló de l'esquerra que dóna al pati llarg paral·lel al carrer Callao». Aquesta va ser la porta principal, al menys per als més petits, fins que el col·legi va tancar,

mentre que els més grans accedien voltant per darrera de la residència dels Operaris, a l’ala oest. Les noves aules tenien avantatges: les finestres eren més grans i donaven a la banda del carrer Callao i a la del passadís que quedava entre la part antiga i la nova, que formava un pati apte per a l’esbarjo; tenien el sòl amb rajoles de millor qualitat i les parets cobertes per un alicatat que arribava a l’altura de les finestres. Tot resultava més net i estava millor il·luminat. En aquesta part nova es situaren els cursos dels més petits, i les classes antigues de la planta original quedaren en desús, essent aprofitades anys després per a sala on podien esperar els pares la sortida dels nens si feia mal temps i per a aula d’idiomes. També es va reformar l’ala oest, la que donava als Ports. La planta quedà per a sala de reunions; damunt, la biblioteca i una saleta que acabà convertida en sala de visites. Al pis de dalt es va fer una aula; aquesta i la biblioteca van quedar amb bons finestrals. Amb l’ESO s’hagué de fer noves obres condicionant alguns espais de damunt de la capella i obrint nous espais de serveis per als més grans.

5.1. Serveis culturals 5.1.1. La biblioteca Estava situada en un espai ampli, ben il·luminat i assolellat, aconseguit tombant un envà entre dos classes. Va ser creada per D. Emilio Calvo, OD, qui va reunir un bon nombre de llibres de temes molt variats, tant d'estudi com de ficció. En jubilar-se aquest sacerdot, establir-se l'EGB i desaparèixer el Batxillerat, es va fer una reforma consistent a retirar tots els volums que no estiguessin en l'àrea d'interès dels alumnes als quals es dedicarien. Els següents passos van ser registrar i fitxar el fons, sol·licitar de l'APA una subvenció anual per adquirir llibres que fossin d'actualitat i començar un servei de préstec pel qual cada alumne podia endur-se una obra a casa durant quinze dies. 26

Cada any es feia una estadística dels llibres adquirits i prestats. Segons consta al núm. 67 de la revista Cruïlla, publicat el juny de 1997, en aquesta data la biblioteca portava 20 anys funcionant, s'havien registrat més de 4.000 llibres i s'havien efectuat gairebé 14.000 préstecs només a la Segona Etapa. Tot i que la darrera xifra és alta, altres dades mostren com el préstec havia anat descendint, i molt, els anys noranta a causa, sobretot, de l'auge dels mitjans audiovisuals. 5.1.2. La revista Cruïlla Va ser una idea dels alumnes que cursaven 7è. d'EGB l'any 1977. Va començar de forma provisional amb el nom d'Opinión per tal de ser un estímul per escriure i llegir temes que els podien ser d'interès, ja que ells els creaven. El nom definitiu de Cruïlla ho van acceptar els alumnes a proposta del director D. TomásAmable, en un moment en què es promocionava Tortosa com a "Cruïlla dels Països Catalans". Al principi, la qualitat de la impressió no era massa bona, a causa de dificultats tècniques: ús d'una màquina de ciclostil antiga i uns clixés que es perforaven amb una màquina d'escriure sense cinta o amb un punxó per als dibuixos, de manera que qualsevol error obligava a trencar el clixé i començar de nou la pàgina. Amb el temps es va obrir la revista als cursos inferiors, i arribà a tenir una estructura consistent en portada, reflexió (a càrrec d'un sacerdot OD, gairebé sempre D. Javier Altés), una pàgina o dos dedicades a notícies generals del col·legi i una altra per a cada un dels cursos, inclosos els de preescolar; les dos pàgines finals solien ser una d'esports (que sempre es quedava petita) i una altra de passatemps. Quan va ser director D. José García de Lomana, la impressió es va realitzar en offset, i es va millorar molt la presentació, i amb D. Teo van sortir uns números amb pàgines en color (que, teòricament, s'autofinançaven amb publicitat), encara que es va haver de desestimar pel seu preu excessiu. Un altre avenç consistí a fer algunes pàgines amb l'ordinador, de la qual cosa s'encarregava la Srta. Pili; això permetia canviar de tipus de lletra, la mida de la mateixa...

Es va publicar fins el trasllat del col·legi, i finalitzà amb el número 76 en què, a més d'articles relacionats amb aquell fet, es va publicar la notícia de les jubilacions de D. Mariano i D. Félix, els quals portaven més de trenta anys al St. Josep. La publicació perseguia diversos objectius: la participació dels alumnes, estimulant el gust per la redacció; ser un mitjà de comunicació amb els pares, en explicar les activitats realitzades; també permetia a l'APA donar a conèixer les seves activitats; finalment, oferir un conjunt de diverses notícies sobre el Sant Josep i la ciutat. S'enviava a professors absents, i així arribava a llocs propers com Tarragona o València i també a altres llunyans, com les missions a Zàmbia o Congo. En rebre-la, es llegia amb certa nostàlgia i es podia seguir l'evolució dels alumnes des dels seus primers dibuixos a preescolar fins a les redaccions més elaborades en finalitzar l'escolaritat. Es feien els passatemps, es comentaven les notícies esportives... Fullejant els diferents números, és curiós veure les signatures dels alumnes i com alguns d'ells ja despuntaven en allò que anys més tard serien les seves professions; un cas paradigmàtic és veure unes tires còmiques dibuixades per I. Blanc, avui un professional acreditat de la il·lustració. Es poden veure notícies com l'arribada a Tortosa de la Volta ciclista a Espanya, amb la victòria de Maertens (al núm. 1), llegir resums de les colònies, reviure èxits esportius, tenir presents professors estimats que ja no estan entre nosaltres... i també pensar què deuen ser ara aquells alumnes que van posar el seu nom al peu de redaccions, notícies, dibuixos, acudits, passatemps... 5.1.3. L'aula d'idiomes Va ser una inversió del col·legi per millorar l'aprenentatge de les llengües estrangeres. El mobiliari consistia en un pupitre multimèdia per al professor, des d'on dirigia les operacions didàctiques, com l'audició i l'enregistrament de cassets, el control del micròfon..., i una trentena de pupitres per als alumnes, els quals podien graduar el volum rebut als seus auriculars. A més de l'audició, practicaven la pronunciació per mitjà d'un micròfon sense fils. El que deien podia ser gravat des del pupitre del professor i així l'alumne 28

podia escoltar com era la seva pronunciació i corregir-la si no era la correcta. L'aula també es podia emprar per a fer audicions musicals. 5.1.4. L'aula de Música L’ensenyament de l’assignatura de Música es feia en un principi a les aules normals i la impartien els professors d’EGB, però es va veure la conveniència de millorar aquestos estudis, per a la qual cosa es va contractar una professora especialista en la matèria i es va condicionar una aula especial apartada de les altres per no molestar els alumnes quan estudiaven assignatures que demanaven concentració. L’aula, al començament, es va habilitar a l’ala nord-est, on havia estat l’antic laboratori de química, situada prop del museu, un lloc espaiós on es podien fer tot tipus d’activitats; posteriorment es va ubicar al primer pis per la necessitat de fer remodelacions i creacions d’aules noves quan es va implantar l’ESO. A poc a poc va anar augmentant el material, cosa que va facilitar l’ensenyança. Sota la direcció de la professora Cinta Tortosa, els alumnes, a més a més d’aprendre les nocions musicals curriculars, cantaven cançons tradicionals, nadalenques i religioses que després amenitzaven les festes i entonaven als actes litúrgics del col·legi (misses, celebracions...). Aprenien a tocar la flauta i més avant, altres instruments, cosa que va permetre formar petits conjunts instrumentals, fet que motivava moltíssim l’alumnat. Els objectius específics que es consideraven més importants eren: despertar la sensibilitat de la persona, crear caliu i harmonia en la interpretació i fer que els alumnes gaudissin amb la música com un element enriquidor de la seva vida, ja que la iniciació en l’ús i domini dels instruments creava en ells un món nou en què, malgrat la dificultat i timidesa que poguessin tenir, la més petita conquesta els donava seguretat, joia i orgull, i els podia obrir nous horitzons. Curs rere curs es va participar en diverses activitats com ara l’Aplec de Sardanes al velòdrom municipal, la Festa de la Música, la trobada interescolar de grups d’intèrprets de flauta a l’Auditori, aquestes organitzades per l’Ajuntament de Tortosa; també es realitzaven al col·legi exposicions d’instruments musicals elaborats pels alumnes amb molta il·lusió.

Es va fer una sortida al Museu de la Música de Barcelona i arran d’aquesta es va organitzar al centre una exposició d’instruments d’arreu del món, cosa que els va ajudar a conèixer i valorar músiques d’altres cultures i també per saber que la Música és un llenguatge universal que ens agermana. 5.1.5. L'aula d'ordinadors L’aula d’ordinadors es va muntar per iniciar els alumnes en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), quan aquestes es van començar a estendre com a eines de treball. Era al primer pis de l’ala sud, en front de les aules dels alumnes i al costat de la sala de professors. Estava feta a partir d’aules antigues, amb finestres altes i petites que donaven al pati central, per la qual cosa rebia poca llum. Es van instal·lar unes taules adossades a les parets de manera que tots els ordinadors quedaven amb la pantalla orientada al centre de l’aula, cosa que facilitava l’observació dels treballs per part de la professora Pili Lalana, qui va ser l’encarregada de posar-la en funcionament. A més de la iniciació en les TIC, en tenir impressora, l’aula facilità la confecció dels comunicats als pares i la de les pàgines de la revista Cruïlla, programes de festes... 5.1.6. El laboratori de ciències / Aula de tecnologia Mentre hi va haver ensenyament del batxillerat, es disposava d'un laboratori de ciències en què els alumnes realitzaven les corresponents pràctiques. Amb la pèrdua d'aquest nivell d’estudis, l'aula en què estava ubicat va quedar tancada, i així va romandre durant molts anys. Però en començar l'ESO era necessària la construcció d'una aula per a les pràctiques tecnològiques i es va pensar en les antigues instal·lacions. L’encarregat de muntar-lo va ser el professor Lluís Tomàs, qui ens explica com va anar tot: «La tecnologia és el conjunt de processos d’invenció, fabricació i ús d’objectes o ginys que satisfan unes determinades necessitats humanes. Pel seu caràcter formatiu, forma part del currículum de l’educació obligatòria en molts països.

»El Col·legi Sant Josep havia, doncs, de projectar i implementar tots els recursos i equipaments necessaris d’una aula de tecnologia. Per tal de dur a terme aquesta tasca, es va plantejar:  Contractar els professionals idonis que exigia el Departament d’Educació  Dotar l’espai i els equipaments necessaris per a impartir la matèria »El primer apartat es resol contractant un Enginyer Tècnic Industrial i encomanant-li la posada en marxa de tot el projecte. El desenvolupament del segon apartat va ésser una tasca feixuga i complexa. Ho explicaré breument. »En primer lloc ens vàrem trobar amb la dificultat d’ubicar físicament l’aula. Després de moltes deliberacions vàrem decidir situar-la a l’antic laboratori de Ciències Naturals tot i mantenint els armaris del laboratori de Química amb les seves dotacions de reactius i vidre corresponents, i habilitar un nou espai per ubicar els ordinadors. »Calia omplir aquest espai amb els equipaments que la Generalitat demanava.. Es van fer visites concertades a centres pilot (Alcanar, Amposta) i instituts de formació professional (IES de l’Ebre) per tal de conèixer de primera mà com implementar tots els estris requerits i com optimitzar l’espai disponible al col·legi. Bé, doncs, disposàvem de l’espai i havíem planificat la tasca, ens quedava el més important, portar-la a terme. »El Departament demanava, entre moltes altres coses, mobiliari (taules d’experimentació i auxiliars de pi de primera qualitat), components elèctrics, conjunt de mecanització, conjunt d’eines, ordinadors i programes adients... Per no fer-ho més llarg, tot l’equipament pujava al voltant de 8 000 000 de pessetes de l’època, aproximadament uns 50 000 €. »La dotació pressupostària dels centres públics per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat fou il·limitada! És a dir, disposaven de tots els recursos que necessitaven per posar en marxa l’aula de Tecnologia de nova creació.

»La dotació pressupostària del Col·legi fou: “Hay que gastar lo menos posible, porque no tenemos un duro” (recordem que els centres concertats no disposaven de fons públics per finançar-se). Amb molta voluntat, creativitat i imaginació vàrem aconseguir dotar-nos de tots els equipaments necessaris amb un cost aproximat de 500 000 pessetes (uns 3 000 €). I això sense que la qualitat dels continguts curriculars es veiés minvada el més mínim. »Els nostres alumnes, i podem dir-ho amb orgull, sortiren tan ben preparats o millor que els dels centres públics: ho testimonien els propis alumnes de l’època i ho demostra el desenvolupament posterior de la seva vida laboral i professional». 5.1.7. El museu Va ser també una creació de D. Emilio Calvo, qui va reunir objectes curiosos dels Operaris i altres que va sol·licitar als alumnes. Tenia diverses seccions; les més vistoses eren la dels fòssils, amb alguns de grans dimensions, i la d'animals dissecats (àguiles, mussols, diverses classes d'ocells, un ratpenat, un teixó, una llebre de la Patagònia, un caiman, nombroses classes d'insectes, com papallones, aranyes...), però hi havia també minerals, llavors, objectes antics o d'empreses de la comarca i altres que eren records de la Germandat (com una sabata del papa Lleó XIII). Els últims cursos s'havia ampliat amb objectes que havien estat d'ús corrent en altres èpoques, però que ja estaven obsolets: estris de cuina de fang, culleres i forquilles de fusta, llums d'oli, planxes de ferro, diverses classes de maons... També es guardaven treballs manuals molt variats de marqueteria, macramé, pirogravat, dibuix... que efectuaven els alumnes a les classes i els deixaven en finalitzar el curs. 5.1.8. Participació en concursos i altres activitats escolars Era norma del col·legi participar a les activitats que es programaven des de l'Ajuntament, Cultura o altres organitzacions. Així, s'anava als actes programats durant la Setmana Escolar i la Setmana de Teatre, a la Festa de la Música, Dia de l'Arbre, Aplec Sardanístic, Poesia a l'Escola... 32

Respecte als concursos, a més dels organitzats per l'Ajuntament o pel Bisbat, cada any es participava al Concurs de Redacció de l'empresa Coca Cola, aconseguint premi de zona fins en quatre ocasions. El millor resultat va ser el primer premi de zona d'Anna Escurriola, que va ser convidada a un viatge d'una setmana per la ruta del romànic català. No hi va haver sort, en canvi, a les participacions al programa concurs La Ràdio a l'Escola, on no es va aconseguir arribar a la final en cap ocasió. 5.1.9. El Taller de teatre Va ser creat i dirigit pel professor Xavier Gavaldà, que tenia experiència en el camp del teatre amateur. Preparava obres per a participar en la Setmana de Teatre Escolar i altres per a representacions internes (també les representacions que es feien a les colònies, als focs de campament). D. Xavier, a més de dirigir, construïa també els decorats i adaptava les obres a l’edat dels alumnes participants. Es tractava d’una activitat força interessant, i no tant sols en l’aspecte cultural, ja que beneficiava els alumnes participants, estimulant algunes aptituds amagades, al temps que els feia perdre la timidesa d’expressar-se davant del públic i, a més, aconseguia integrar dins del grup alguns alumnes una mica solitaris.8 5.1.10. Servei psicopedagògic Altre servei que també es va proporcionar, encara que no va ser de forma continuada, va ser el de confeccionar un perfil psicopedagògic dels alumnes que ajudés pares i professors a la millor educació de l’alumnat. Generalment va consistir en l'aplicació de tests als alumnes i en una posterior explicació dels resultats a les famílies. Evidentment, també els professors eren partícips dels resultats, ja que així podien canviar de sistema pedagògic en els casos que es considerés necessari. També servien per a comprovar si l'aprenentatge de l'alumnat era d'acord amb les seves possibilitats. 8

Podeu llegir els records de D. Xavier a l’annex de Vivències II.2.7.

A principis dels anys setanta, un Gabinet professional ho va aplicar a les classes dels més petits (fins i tot es va contractar una treballadora social perquè atengués alguns dels casos). Anys més tard, i durant uns cursos, es van encarregar els professors de la UNED que havien organitzat un Gabinet d'Orientació al Centre Associat de Tortosa (pioner a tot Espanya); en aquest cas, les proves anaven dirigides als alumnes que acabaven l'escolaritat i havien de decidir quins estudis postobligatoris (batxillerat o formació professional) els eren més adequats segons les seves capacitats. Més endavant encara, la professora Pili Lalana, llicenciada en Pedagogia, precisament per la UNED, era l'encarregada de fer aquest treball. Durant uns anys, Pilar va passar proves i elaborà informes a tots els alumnes de 1r., 5è. i 8è. d'EGB fins que, amb l'ESO, es van modificar els cursos als quals se'ls aplicava. L’APA col·laborava econòmicament amb el col·legi comprant les bateries de proves que es passaven als alumnes. També cal dir que, des de la UNED, se'ns va prestar material de proves específiques quan ens van fer falta per a alumnes en concret que necessitaven una exploració diferent a la de la resta de la classe.

5.2. Serveis esportius Un dels aspectes educatius més importants, pel qual el Sant Josep es va fer molt popular, era l'esportiu. I diem educatiu perquè l'esport es considerava com a una eina més en l'educació: els alumnes que no eren capaços de competir en equip, per molt bons jugadors que fossin, eren apartats del grup o posats a la reserva. Hi ha testimonis de l'actitud de D. Bernardo, ratificada pels entrenadors: davant un comportament poc esportiu en algun partit, el causant era substituït ràpidament. Perquè el col·legi va fer seva aquella màxima que diu: "L'important no és vèncer, sinó participar". Seguint aquest lema, el Sant Josep va rebre en moltes ocasions trofeus per ser el centre que més esportistes inscrivia a les competicions (en alguna ocasió, a l'àmbit de tot Catalunya) i també a l'esportivitat. Per arribar al nivell que va assolir es van conjuminar diversos factors: les instal·lacions, les persones encarregades i la col·laboració d'alumnes, exalumnes i els seus familiars. Com és impossible citar-los tots, ho farem només amb alguns que van ajudar al començament o van ser molt representatius.

5.2.1. Les instal·lacions El col·legi havia estat construït a la falda d'un dels turons que envolten la ciutat, per la qual cosa va ser tasca difícil construir les terrasses suficients per a les activitats dels nombrosos alumnes que practicaven esport. Per exemple, el pati existent a la porta d'entrada i sortida dels alumnes de les classes superiors (també aprofitat per als aperitius a les festes) tenia dos nivells fins a principis dels anys setanta, en què es van igualar. La piscina s'havia construït el 1962 i va passar per alts i baixos, ja que es va tancar, coincidint amb la fi de l'internat, davant la impossibilitat de contractar un socorrista, però es va reobrir posteriorment i tots els alumnes esperaven l'arribada de la calor per gaudir del bany durant l’esbarjo. També es va aprofitar per a fer cursets de natació i es va obrir les tardes de l'estiu, fins i tot per als nois del barri. El pati existent sota la piscina era un veritable pedregar fins que es cimentà i es va transformar en un poliesportiu per a bàsquet, handbol i voleibol. Fer el mateix al pati superior, la jaula, va ser una veritable obsessió per a D. Bernardo, però ho va aconseguir; encara hi ha una placa en record de la inauguració. A sota d’aquest pati hi havia un altre d’allargat, poc cuidat, que es va aprofitar construint en ell un petit fossat per a proves atlètiques, com ara salt i llançament de pes. Una altra instal·lació esportiva era el gimnàs. Estava situat al final del pati allargat per on entraven els petits, a la part esquerra, sota les classes de preescolar construïdes en l'ampliació que es va fer entre aquest pati i el carrer Callao. Era una sala bastant gran, però de poca altura, cosa que produïa una molesta, per excessiva, sonoritat. Per això, al principi no era massa utilitzada, només en casos de mal temps. Posteriorment es va comprar material esportiu: matalassos, espatlleres, poltre... i el seu ús va créixer. També es va habilitar una sala gran al segon pis per a la pràctica del ping-pong, on hi havia diverses taules per a entrenar en aquest esport que tants de trofeus va donar als nostres alumnes participants.

Encara que no era una instal·lació, comentarem que, per a la pràctica del cros, els alumnes sortien del recinte escolar cap a la carretera Simpàtica, seguint un traçat pendent i sinuós. Els últims anys s'accedia allà per una porta en el mur que tancava la piscina, oberta perquè els alumnes que vivien en aquesta zona no haguessin de donar una volta en accedir a classe per l'entrada habitual de la plaça Mossèn Sol. 5.2.2. Les persones que promovien l'esport Des del principi el Col·legi participava en competicions de futbol sala i atletisme, que es van anar ampliant a altres esports. Alguns professors, com D. Rosendo, D. Josep, D. Eduardo Fornós... eren els encarregats dels entrenaments i d'organitzar la participació, especialment D. Mariano, qui també actuava com a coordinador d'aquestes activitats. Aquest professor va trobar un gran aliat en la figura de D. Bernardo, OD gran amant de l'esport, que va arribar destinat a Tortosa ja jubilat i es va dedicar en cos i ànima a la tasca organitzativa durant els anys que va viure aquí, rebent poc abans de la seva mort un merescut homenatge per part de les institucions esportives locals.9 Alguns pares d'alumnes també col·laboraven (per exemple, els senyors Donato Gómez, en handbol, i Joan Josep Barberà, en futbol) i aviat hi va haver alumnes participant en tantes categories, que es va haver de "fitxar" entrenadors entre els exalumnes que havien destacat en algun esport (p. ex., els germans Castell en hàndbol; Jordi Tucho, Xavier Ponce i Gemma Bejerano en bàsquet, i una infinitat més), ja que ni pares ni professors eren suficients (pensem que els anys noranta hi havia cursets multimèdia en acabar les classes i es quedàvem molts alumnes, fins i tot en activitats com els escacs). Els entrenadors es van implicar molt en la seva tasca; exemple d'això van ser Enrique Algueró en bàsquet, qui va aconseguir equips molt competitius, pràcticament sense rival a la comarca, i Ramon Moreso (que va acabar de professor al Col·legi) en tennis de taula.

5.2.3. La participació en competicions Els resultats de les competicions eren bastant bons per als colors del Col·legi (pantalons blaus i samarreta vermella amb una banda blanca que la creuava 9

Veure annex de Vivències, II.4.1.

d'espatlla a cintura), sobretot als campionats locals i comarcals; era més difícil triomfar als provincials, encara que es va aconseguir, i fins i tot es van obtenir alguns èxits a les finals de Catalunya. Normalment es participava en totes les categories en què algun representant podia destacar o, simplement, participar: benjamins, alevins i infantils, tant masculins com femenins, fins i tot en cadets si hi havia algun alumne d'aquesta categoria. S'anava a tot tipus de competicions, tant de nivell escolar com de qualsevol altre tipus, obertes a l'edat dels escolars. Les més importants eren les municipals i les organitzades per la Generalitat de Catalunya. En aquestes es van aconseguir nombrosos premis a les fases local, comarcal i intercomarcal, arribant en repetides ocasions a la provincial. Aquí era on hi havia veritable dificultat, causada per diferents factors, no tots relacionats amb la preparació esportiva; n’és un exemple el problema que van tenir les participants d'un equip de bàsquet infantil femení, que tenia un alt nivell, però que van haver de competir a Falset, on van arribar completament marejades pel traçat de la carretera des de Tortosa, cosa que no els va passar a altres participants, que es desplaçaven des de Reus o Tarragona, amb millor carretera i més a prop. Tot i això, en diferents ocasions es va aconseguir arribar a les finals de Catalunya i no van ser dolents els resultats. En citarem alguns: El curs 1980-1981 consta que els infantils van arribar a les finals en totes les competicions en què participaven, rebent medalla tots els participants pel fet d'haver-se classificat. A més, el Col·legi Sant Josep va rebre una medalla especial per ser el que més trofeus i medalles havia aconseguit i el que havia presentat major nombre d'esportistes. Com no figura detallat per esports, no ho incloem a la següent llista. Bàsquet: L'equip infantil masculí va quedar en sisè lloc el 1981-1982; també va arribar a les finals en 1984-85; mentre que l'infantil femení va quedar en cinquè lloc, el 1995-1996 i el 1996-1997. 37

Handbol: L'equip infantil va anar a les finals el 1982-1983, però n’ignorem la classificació. Voleibol: Van quedar quarts a la temporada 1981-1982. També van aconseguir arribar a les finals el 1982-1983. Tennis de taula: El col·legi va quedar subcampió per equips el 1984-1985; tercer el 1985-1986; campions el 1988-1989. L'equip infantil femení es va classificar en quarta posició el 1993-1994. En aquest esport, en la classificació individual, el 1986-1987 Jordi Farré va quedar campió i Arcadi Martínez, tercer, i Nazario García, campió el 1988-1989. Atletisme: Es va arribar a les finals els cursos 1982-1983, 1986-1987 i 19901991; aquest últim, l'equip femení va ser tercer classificat i el masculí, quart. El 1995-1996, Cinta Mestre aconseguia el primer lloc als 3000 m llisos i el 19971998, tres atletes van arribar a la final (a partir d'aquest any, participaven també atletes federats) mentre que van ser catorze els que ho van fer el 1999-2000. El 2000 s’aconseguí el premi més brillant: als campionats d’Espanya, Àlvaro Aljarilla quedava campió de velocitat en la cursa dels seixanta metres llisos. Cros: Arribàrem a les finals en nombroses ocasions; la primera que consta és el 1982-1983. El 1983-1984, Jacinto Primé i Ramon Garrigosa van ser felicitats per l’actuació i comportament esportius a les finals. El 1989-1990, l'equip infantil masculí va quedar cinquè classificat, mentre que l'infantil femení va ser quart el 1990-1991, cinquè el 1991-1992 i setè el 1992-1993, igual que l'aleví femení; a més, aquest va obtenir un tercer lloc el 1994-1995 (amb Cinta Mestre com a subcampiona). El 1995-1996, els dos equips que representaven el col·legi, els d’aleví masculí i infantil femení, van quedar en tercer lloc (Cinta Mestre aconseguia el campionat, Míriam Segura va ser setena i Carlos Beltran, desè). El 1996-97, 1997-1998, 1998-1999 i 1999-2000 van ser, respectivament, vuit, quatre, deu i catorze els nostres representants. Natació: El 1990-1991, les nedadores obtenen el quart i cinquè lloc i el 19911992 són tres els alumnes que participen a la final, però no consten noms ni resultats. El 1992-1993, Jordi Mauri i Eva Miralles van resultar campions a les seves especialitats; repetiren el curs següent i se’ls va sumar Christian Tomàs. El 1994-1995, de nou la nedadora Eva Miralles va aconseguir el campionat als 100 m lliures i 100 m esquena, Ramon Aleixendri va ser subcampió als 100 m papallona i Neus Hostalot, tercera als 25 m papallona. El 1995-1996, Alex Mauri 38

aconseguia el subcampionat de natació (25 m papallona) i el curs següent Laura Miralles quedava campiona als 50 m papallona i 50 m esquena. Escacs: El 1986-1987, Lluís R. Gaya va quedar en sisè lloc. Altres fets que cal destacar van ser: La participació en, almenys, tres edicions de la cursa Jean Bouin. Emilio Balagué va quedar el primer de la seva categoria (n’ignorem l’edició); a la LXXI, Cinta Mestre va aconseguir el sisè lloc i Carles Beltran, el desè. A la LXXII, Cinta Mestre va quedar en tercer lloc, Míriam Segura, en desè i Carlos Montesó, en quart de les seves categories. El curs 1981-1982, Paco Antó va ser triat el millor esportista infantil de la comarca i Joan Prats va ser seleccionat per a jugar el Mundialet de futbol. Alguns d’estos alumnes continuaren practicant esport posteriorment a la seva sortida del col·legi; entre els que més destacaren citarem al velocista Álvaro Aljarilla, els jugadores de bàsquet germans Sorolla, Gema Bejerano i Míriam Sanahuja, el futbolista Jordi Fabregat i els remers Martínez Maimó, Martínez Ferrer i, especialment, Pere Gisbert, qui va ser campió de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions i, fins i tot, obtingué una medalla de bronze en uns campionats mundials.

5.3. Serveis socials Cal destacar la col·laboració que es prestava a les campanyes benèfiques, tant de la localitat (recollida de menjar a favor de Càritas –Festa del Compartir– i de roba i sabates usades), com altres dirigides a llocs més llunyans; així la recollida de material escolar i diners per a la missió de Mishikishi, a Ndola (Zàmbia), que era ben rebuda pel pare Sinesio, de la Germandat, com ho relata en alguna de les seves cartes: «Acabo de rebre un paquet amb una pilota i llapis... Moltes gràcies pel vostre interès i ajuda als nens africans». «Gràcies per la vostra carta i donatiu». «Vam rebre un paquet amb material escolar. L'hi vaig passar a una religiosa que 39

treballa (i necessitava aquest material) a la Guarderia Infantil de la Missió». També ho intentàrem amb el pare Coves, del Congo, però va resultar impossible. Un fet diferent va ser la col·laboració amb l'Ajuntament de la ciutat consistent a cedir una aula per a alumnes del col·legi públic La Mercè, en declarar-se en perill d'ensorrament l'edifici en què estava situat. Van estar-s’hi fins a la construcció d'un centre nou a poca distància del nostre.

5.4. Serveis lúdics 5.4.1. Els patis d'esbarjo A més dels patis esportius esmentats abans, hi havia en tot el recinte una sèrie de petits patis que s'aprofitaven per al joc o, simplement, per xerrar durant els esbarjos o els moments anteriors a l'entrada a les classes. Eren els següents: Els més petits jugaven al pati allargat davant de l'entrada a les seves classes o a l'anomenat, per la seva situació, pati central; aquest era un bon espai fins que es va espatllar en construir els suports per al passadís d'accés a les classes dels pisos superiors; tot i així, acollia bons partits de futbol o mate. Sota el poliesportiu de la piscina transcorrien dos patis allargats, pavimentats tots dos, que tenien l'avantatge sobre els anteriors de ser més assolellats. L'inferior, més ombrívol, comptava amb un al·licient: en un extrem s'obria la boca d'un túnel que acabava damunt del poliesportiu de baix; encara que no revestia perill, es va acabar tancant les dues boques per mitjà de sengles reixes de ferro, el que donava lloc a imaginar una xarxa de túnels connectats sota la muntanya o altres ¿fantasies? infantils.10 Pocs anys abans del tancament definitiu, es va obrir a l'ús dels més petits un espai al costat d'on s'havia construït el fossat per a salts. Estava situat sota la jaula i es va aprofitar instal·lant alguns jocs fixos, com ara un petit túnel, i deixant pneumàtics de vehicles perquè els alumnes de preescolar juguessin amb tranquil·litat.

Veure l’annex de Vivències, II.3.1.

Altres espais molt aprofitats pels alumnes dels cursos superiors eren la terrassa que donava al pati central, molt assolellada, des de la qual es podia gaudir observant els jocs dels més petits i discutint les seves jugades, i, sobretot, l'espai davant la gruta, que d'una banda donava a les classes, a les quals es pujava per un petit pont que permetia salvar el fossat, i per l'altre a un petit estany, allargat, que tenia a l'esquerra un tauró de pedra (el qual, en els seus bons moments, llançava un doll d'aigua pel morro) i a la dreta la simulació d'una cova amb les seves corresponents columnes que sostenien un nínxol on estava situada una imatge de la Verge de Lourdes. El conjunt feia l'efecte d'un lloc agrest, i era molt agradable, especialment a l'estiu. Parlant de llocs agrests, n’hi havia dos a la falda de la muntanya, un a cada costat de la piscina, als quals s'accedia per camins diferents i on, teòricament, els alumnes només podien estar-s’hi acompanyats dels seus professors. El de la dreta era molt poc usat, potser per comportar algun perill ja que l'espai, on s'havien construït un parell de bancs, era estret i la pujada, molt forta. En canvi, el de l'esquerra tenia un accés més fàcil i en ell hi havia una coveta i pins, sota els quals els alumnes s'asseien en ocasions gaudint d'una classe a l'aire lliure, per exemple, en algunes classes de dibuix. Des de tots dos es dominaven els patis d'esports i, des del segon d'ells, les vistes al parador i les muntanyes del Port eren magnífiques. Només per elles valia la pena pujar-hi. Seguint una petita sendera s'arribava a la porta, sempre tancada, del fortí del Bonet, per on transcorria, i transcorre encara, una de les antigues muralles de la ciutat. 5.4.2. Festes El Col·legi tenia establertes unes festes que se celebraven unes dins i altres fora de l'horari escolar. Constituïen un mitjà més de fomentar la cohesió entre els alumnes i les seves famílies, i el professorat.

5.4.2.1. Festes fora de l'horari escolar Solien ser dos, una religiosa, abans de les vacances nadalenques, en què els alumnes dels cursos inferiors (preescolar, 1r., 2n. i 3r.) oferien als familiars, amics i altres alumnes balls, nadales i petites representacions teatrals, tot relacionat amb el Nadal. Va començar el 1979 i tenia lloc a la sala d'actes, que sempre quedava petita per acollir el nombrós públic assistent, per la qual cosa es va traslladar al Patronat i, posteriorment, a l'Auditori. Suposava un gran esforç per als professors dels grups que intervenien, perquè calia preparar amb suficient antelació els números teatrals i musicals, el vestuari, parlar amb els pares dels alumnes... I el dia de la funció, passar els corresponents nervis esperant que tot sortís bé, comprovar que els alumnes estiguessin correctament vestits i maquillats..., sempre amb la confiança que es perdonarien els petits errors que, sens dubte, ocorrerien en la posada en escena, donada l'emoció del moment que afectava no solament els actors i el professorat, sinó també el públic, format majoritàriament pels familiars dels petits. L'altra era el Dia dels Pares, celebrada a finals de curs a la tarda d'un dissabte. Era una jornada de portes obertes que constava de competicions esportives (entre elles una carrera de cros convertida en Memorial D. Bernardo després de la mort d’aquest sacerdot), exposicions a les classes dels treballs realitzats durant el curs, visita a les instal·lacions del col·legi, exposicions fotogràfiques... Se celebrava també una missa i es lliuraven un diploma i una orla als alumnes que acabaven l'escolaritat. Ells solien obsequiar els professors amb un objecte record del seu pas pel centre. L'últim acte era un refrigeri, preparat per l'APA. Els últims anys s’hi va afegir una altra festa més particular: amb D. Timoteo, s'organitzava una reunió dels alumnes de 7è. nivell, en què hi havia ball i "picapica". Era curiós veure com nois i noies s’arreglaven com si fos festa gran. 42

L’ambient era insuperable: es ballava, menjava i bevia (encara que costava una mica d’arrencar). En acabar, els alumnes s'havien d'encarregar que la sala quedés completament neta, cosa que alguns anys resultava difícil d'aconseguir. Més avant se’n feren també a 8è. i 3r. d’ESO (amb D. Gabri). 5.4.2.2. Festes dins de l'horari escolar Aquestes eren de tipus religiós, unes, pròpies del col·legi (Beat Manuel Domingo i Sol i Sant Josep), i altres, civils. Les primeres, a més de recordar el fundador i el patró, comprenien activitats variades, com la celebració d'una missa (a la capella i al temple de la Reparació, on es troba la tomba de mossèn Sol), la projecció d'una pel·lícula, activitats esportives, visita a llocs emblemàtics de l'escola o de la ciutat... Les segones, les civils, eren les tradicionals de la localitat o país; principalment eren dos: la Castanyada i el Carnestoltes. Per a celebrar la primera, a més de les explicacions adients per part dels professors, a les classes dels més petits es torraven aquests fruits i després els alumnes, amb vestits típics de la comarca, els repartien per les aules. A la segona hi havia gran profusió de disfresses a les classes i un passeig dels més petits pel barri, per acabar amb una concentració als patis on es degustava una bona xocolatada preparada pels membres de l'APA. Alguns cursos aprofitaven altres, com Dijous Llarder (Dijous Gras), per a fer excursions amb els alumnes que no havien anat a llardar amb els amics o amb la família. 5.4.3. Excursions 5.4.3.1. Locals

A principis dels anys setanta es feien el matí dels dissabtes amb els més petits, ja que no era obligatòria l'assistència a classe i no venien tots els alumnes, així que s'aprofitava per a fer jocs i esports, bé als patis del col·legi, bé a zones properes, com les muralles del castell de la Suda, encara sense reconstruir.

Després van ser menys freqüents, i de diferent intensitat segons els cursos. Entre les més senzilles hi havia les esmentades del Dijous Gras; altres tenien lloc a diferents ermites de la localitat o comarca: La Petja, Mig Camí i Carme, a les quals, normalment, anaven els alumnes de 5è. i cursos superiors. Més "dures" eren les que s'efectuaven al Port de Caro; encara que al principi es va arribar a fer alguna travessia a Beseit, la majoria era d'una sola jornada, al Mascà, la Mola i Cova Cambra, encara que també n'hi van haver de cap de setmana en pla d'acampada, principalment al paratge conegut com Les Clotes.11 5.4.3.2. Finals de curs

L’últim trimestre del curs totes les classes sortien en autocar a diferents llocs, de manera que, en acabar l'escolaritat, un alumne que hagués assistit a totes podia haver visitat una fàbrica de caramels a Reus, el parc Samà a Cambrils, Rioleón Safari, el Delta de l'Ebre, els monestirs de Poblet i Santes Creus, la Tarragona romana, les caves Codorniu de Sant Sadurní, diferents llocs de Barcelona... Cap al sud, es va viatjar a llocs de Castelló, com la capital i el Desert de les Palmes, Morella o les coves de la Vall d'Uixó i, fins i tot, més enllà, a l'estació d'esquí de Valdelinares i València. I des de la construcció de Port Aventura, es va programar un viatge a aquest parc d'atraccions cada final de curs. Els alumnes que voluntàriament hi assistien (havien de complir el requisit d'haver tingut una conducta adequada a classe) s'ho passaven "de primera" recorrent unes atraccions rere altres, sense haver de "patir" la vigilància dels seus pares (encara que també hi havia un control). 5.4.3.3. Mallorca

Però la més esperada pels alumnes era la de final de l'escolaritat, que solia consistir en un viatge a Mallorca. La primera promoció que va viatjar allí va ser la de 8è. d'EGB de 1977, i es va convertir en una tradició: sis dies a Mallorca l'última setmana del curs escolar. Fins a l'última promoció de 8è, l'any 1997, només un any va deixar de fer-se. Anaven acompanyats de professors del col·legi: Mariano Lalana i la seva dona, Pilarín Berenguer, no van fallar ni un sol

Veieu a Vivències, II.1 les que narren E. Roig i D. Timoteo. També a II.3, contades per exalumnes.

cop, molts anys acompanyats per Xavier Curto i la seva dona, Ana Ferreres; altres, per Mercè Antó, Josep Espuny o Juan Ant.º González. De les estades queden molts records, la majoria agradables; moltes anècdotes (l’avió d'Eivissa que ha fallat; les fotos de cada any davant la catedral; excursions inoblidables a les coves del Drac, a una fàbrica de perles a Manacor i a una altra d'objectes de vidre; diversions com Aquapark o discoteques light; la nit al vaixell, millor que anar amb l’avió...). El Col·legi Sant Josep es va fer "conegut" a Mallorca, i els antics alumnes recorden el viatge d'una manera especial. Aquesta excursió va desaparèixer amb l'EGB, ja que els alumnes d'ESO (dos anys més grans) van canviar de destinació i anaren a la Costa Brava.

5.4.4. Colònies escolars Una altra activitat que va tenir bastant èxit va ser la celebració anual de colònies escolars a la primera meitat del mes de juliol. Les primeres van tenir lloc a Les Cases d'Alcanar, a la residència que tenia allí la Germandat (popularment coneguda com El Convent), cosa que facilitava molt l'organització. Era un lloc relativament proper a Tortosa, l'edifici era gran i estava dotat de serveis, amb espai al voltant per als jocs. Van tenir lloc per primera vegada el 1976, promogudes per D. Bernardo, i van seguir allí fins el 1982. Els professors Mariano Lalana, Xavier Gavaldà i Juan Antonio González, amb les seves famílies, i Josep Espuny no van faltar mai durant els anys que es van celebrar. Nombrosos alumnes del col·legi repetien any rere any. Alumnes i professors hi passaven deu dies, que es feien curtíssims per l'extraordinari ambient que es respirava, encara que no van faltar moments difícils (cas d'algun ferit, malalt o "empipat"), aviat oblidats, essent el pitjor record el de la tragèdia del càmping dels Alfacs, ja que el vam viure molt de prop, però sense afectar, afortunadament, ningú de les colònies, encara que l'ensurt dels pares i mares va ser gran. Es recorden les "renyides" competicions de futbol, bàsquet, tennis taula i altres jocs i manualitats; també els plors d'alguns quan els "mataven" una fitxa al parxís; la natació al mar i els banys al "llac gelat"; les "excursions" nocturnes a 45

les habitacions dels companys; els focs de campament, les actuacions el dia dels pares... Es van suspendre durant uns anys i es van reprendre el 1986 amb una estada a Breda (La Selva); van seguir a Horta de Sant Joan, Can Collell-L'Esquirol (Osona), la Figuera (Priorat), Pi (Cadí - Cerdanya), la Vall d'en Bas (Olot), Pont de Cabrianes (Manresa), Riudarenes (La Selva), de nou la Vall d'en Bas, Llorà (Gironès) i Orriols (Castellar de N'Hug). Acabaren estenent-se als més petits (Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària) que anaren a Horta de St. Joan (eren més curtes). L'estada en elles era divertida: el dia passava entre manualitats, jocs, esports, queixes contra l'àrbitre, piscina (a Can Collell, pocs dies, perquè havia plogut i no estava en condicions), excursions i festes per la nit... Es menjava bé (però sempre hi havia qui es queixava) i era necessari perquè les excursions per descobrir les belleses naturals d'aquells llocs eren freqüents: vam pujar al castell de Montsoriu, prop de Breda (per cert, ens vam perdre i vam haver de tornar el dia següent). Vam passejar per les vinyes i el Mirador del Priorat a La Figuera. A la Terra Alta ens banyàrem al salt de Sotorres i al Canaletes, a prop de Lledó, i ens fotografiàrem sota el Parot (olivera monumental). Vam creuar pel pont penjant del poblet de Rupit i vam pujar a l'ermita de sant Julià de Cabrera des de Can Collell, en la comarca d’Osona. A la Vall d'en Bas, prop d'Olot, vam baixar al cràter del volcà (apagat) Santa Margarida, arribant a altres volcans, com el Croscat (li faltava un tros; ens van dir que una part s'havia emprat com a aïllant en la construcció del Camp Nou) i el Montsacopa, a Olot, i pujàrem a la zona recreativa de Xenacs a Les Preses, des d’on gaudírem d’unes vistes excepcionals de la Vall, el Puigsacalm i la zona volcànica. També passejàrem per la Fageda de Jordà i pel poblet de Santa Pau (conservat com a l'època medieval). Des de la casa de Pi vam recórrer poblets i valls de la Cerdanya. Vam contemplar el naixement del riu Llobregat... Altres visites eren més culturals: vam veure i comprar peces de terrissa a Breda; visitàrem el museu d'art d'Olot; vam menjar dolços a la fàbrica Nutrexpa de 46

Riudarenes després de veure com els fabricaven, i veiérem un museu de cotxes antics; en un celler del Priorat ens van explicar com feien el vi (però no ens invitaren) i al monestir de Montserrat gaudírem amb tot el que allí (i des d’allí) es veu... Però potser el moment més esperat era el Foc de campament després de sopar. Al voltant d'una foguera (quan es podia encendre foc), alumnes i professors (sempre del col·legi, excepte a Breda, on van ser dos professors, dos mares d'alumnes i dos monitores) cantaven, ballaven, contaven acudits i feien petites funcions teatrals; però sobretot es feien bromes, variades i sempre innocents, de manera que qui les patia no s'enfadava mai (o gairebé mai). Segur que més d'un alumne recorda la cerimònia de nomenament de Cavaller de l'orde de l'ou, o la dificultat d'introduir una moneda posada al front dins d'un embut situat a la cintura, sense fer-se "pipí" (li va passar fins i tot a un "profe"), o la quasi impossibilitat d'aixecar un professor, assegut a terra, sense prendre un "bany de seient"... I la nit acabava amb una "missió (gairebé) impossible" per als professors: aconseguir que es fes el silenci als dormitoris per tal que els colonials tinguessin el repòs necessari per a les activitats del nou dia. S’emprenia el retorn a casa amb regals a la motxilla (suposant que quedessin diners, ja que alguns s'ho gastaven gairebé tot al viatge d’anada), fotos, algunes manualitats i... molta roba bruta que les mares s'encarregarien de recuperar (si era possible) mentre els seus fills també intentaven recuperar... el somni perdut aquestos dies. 5.5. Altres serveis: Internat i menjador Fins a principis dels anys setanta va funcionar al col·legi un servei d'internat. Primer, per als seminaristes: era molt necessari, ja que podien venir des de qualsevol lloc d'Espanya i no tornar als seus pobles fins les vacances. Més tard, per a qualsevol alumne, fos seminarista o no; aquí arribaven alumnes de tota la comarca, especialment de la zona costanera (van ser bastants els que van venir de l'Ametlla de Mar). 47

Uns Operaris tenien cura d’ells, mentre que un grup de monges es cuidava de la neteja de les habitacions i de la roba, així com del menjador, amb l’ajuda de personal contractat. Altres alumnes, generalment de la ciutat, utilitzaven el servei de menjador, que compartien amb els interns (també es quedaven alguns professors). Quan es va tancar l'internat, va seguir funcionat, vigilat pels Operaris, però amb el temps es va haver d'ampliar degut tant a la gran quantitat d'alumnes que l'utilitzaven, com que el nombre d'Operaris disminuïa. Des de Direcció es va sol·licitar la col·laboració del professorat, i així aquest, per parelles, feia torns setmanals: un professor anava al menjador, amb el director i algunes auxiliars de neteja, i un altre als patis, amb l'ajuda d'altres sacerdots o professors quan acabaven de menjar.

6. Espais religiosos Encara que es podria considerar que tot el col·legi era un espai religiós per estar dirigit per sacerdots i enfocat cap a l'educació religiosa (encara que s’havia passat d’un alumnat exclusivament seminarista a un altre de seglar, se celebraven activitats com la santa missa al principi i final de curs o el mes de Maria), limitarem aquí aquest àmbit als llocs de les cerimònies del culte. Eren tres: la capella, la capella de Mossèn Sol i el temple de la Reparació. 6.1. La capella Es tracta d'una dependència bàsica en un col·legi religiós. S'havia construït amb el col·legi i ocupava, en aquell temps, un espai important, ja que es trobava al costat esquerre de l'entrada al mateix. En construir aules davant, va quedar en un segon terme i va perdre gran part de la llum que li provenia de l'exterior; l'existent se la proporcionaven unes vidrieres que donaven a un dels corredors del primer pis, des del qual també es podia accedir al cor. En ella regnava la penombra i era un espai acollidor propici a la meditació i l'oració. Tenia un problema, i era la seva reduïda capacitat, que no podia acollir tot l’alumnat, de manera que, quan se celebrava alguna cerimònia religiosa, per exemple, en les festes i a l'inici del curs (la missa del Dia dels pares era al aire lliure, en un pati) es reunien allí els nivells inferiors, mentre que els alumnes més grans es desplaçaven al temple de la Reparació, proper al col·legi. 6.2. La capella de Mn. Sol Era un espai encara més reduït, ja que comprenia un parell de les primitives habitacions dels Operaris (la del fundador i una altra d’adjacent) unides en tombar l'envà que les separava. Des de les finestres es podia veure el pati i la gruta de la Verge. Hi celebraven missa els sacerdots, de vegades amb un petit grup d'alumnes, i encara l’utilitzen els Operaris residents. 49

6.3. El temple de la Reparació Ja hem comentat que una altra de les obres de Mn. Sol va ser la creació de temples de Reparació al Cor de Jesús Sagramentat. El de Tortosa es va edificar en un solar cedit pel Sr. bisbe al començament del 1901, on havia estat situat el convent de la Mercè, que havia donat nom al carrer. La construcció va ser encarregada a l'arquitecte Joan Abril i Guanyabens, i va resultar una mica atzarosa ja que no anava amb la rapidesa que D. Manuel desitjava (entre altres motius, perquè es van trobar restes arqueològiques i, a més, hi va haver problemes en posar els fonaments a causa de les característiques del terreny, amb filtracions quan el riu creixia), per la qual cosa es va decidir a construir i acabar primer la cripta, fet que va encarir el projecte. Aquesta part de la cripta va ser inaugurada el gener de 1902, mentre que el temple ho va ser el novembre de 1903 (encara que la decoració interior no s'havia acabat). Com a fet curiós, cal indicar que Mn. Sol no va poder assistir a la inauguració ja que el seu metge, tement que l'emoció li perjudiqués la salut, ja prou feble, el va enviar a reposar a València. Anys més tard, el 1926, es traslladarien aquí les restes mortals del fundador i es van col·locar en un mausoleu costejat per amics i admiradors. Quatre anys després, el 1930, el bisbe D. Félix Bilbao Ugarriza presidia l'obertura del Procés de Beatificació de D. Manuel al seu temple. L'edifici presenta alguns trets modernistes, propis de l'època de la construcció; el més característic és una lluerna (torre amb finestres per on entra la llum) situada al centre de l'única nau, coronada per un petit campanar de ferro i recoberta de ceràmica policroma. A banda i banda de la nau es troben sengles monuments funeraris; segons s’entra, a la dreta, el del fundador; a l'esquerra, el dedicat als sacerdots operaris que van morir durant la Guerra Civil.

Aquí venien els alumnes dels cursos superiors a celebrar les misses d’acció de gràcies de principi i final de curs i alguna altra d’important, com era la de la festivitat de Mn. Sol. La cripta té com a element característic setze columnes de pedra de Flix que sostenen el sostre. Havia estat en desús durant molts anys i va quedar molt afectada per la humitat, però ha estat restaurada recentment sota la direcció de l'arquitecte i professor del col·legi, Josep Bestratén, resultant un espai singular, batejat com Espai Mossèn Sol, que la Germandat d’Operaris ha ofert a la ciutat per a la celebració d'actes culturals, i el cas és que està essent bastant utilitzat, especialment per a reunions i concerts, a més d'altres actes cívics.

7. L'equip humà del Col·legi Sant Josep Els professors us han parlat de mi i de les meues instal·lacions, del que succeïa entre aquestes parets. Ara sóc jo qui us vull explicar com era el grup de sacerdots, professors i altres persones que intervenien d'una manera més o menys directa en l'educació dels alumnes, en la vostra formació.

En realitat, ja ho sabeu, com eren. Es presentaven oberts, amb els seus defectes i les seves virtuts. Alguns alumnes vau patir els primers: perdoneu-los. L'única intenció que els movia quan us renyaven (en algun cas injustament, almenys per a vosaltres) era que corregíssiu actes que no els semblaven bé; intentaven fer-vos veure que un determinat comportament no era el més adequat... També podria ser que en certes ocasions ells no responguessin com vosaltres esperàveu. Algunes de les seves virtuts ja les coneixeu; en general, el seu lliurament a la vostra educació i, en certa manera, la seva companyonia, expressada en la presència als patis de jocs, als entrenaments, en acompanyar-vos a les activitats esportives o extraescolars...

Però jo us vull presentar altres fets menys coneguts; alguns suposats, però poc valorats, com les hores passades corregint els vostres exercicis a casa, emprant hores del seu temps lliure. Altres, gairebé ignorats, com les reunions per a les avaluacions, que es dilataven en ocasions tractant de "salvar" algun alumne que potser no s'ho mereixia, o la vigilància al menjador al migdia i als patis després de dinar. I els hi havia totalment ignorats pels alumnes i les seves famílies, com les reunions mensuals a les deu de la nit per tractar de temes relacionats amb el bon funcionament de la institució, o activitats com l’emmoquetat i el condicionament de les classes dels més petits perquè no li fos tan onerós a la institució. I què dir-vos del personal auxiliar? Abnegat, sofert, generalment oblidat, complia generosament amb el seu deure i, probablement, amb altres obligacions que superaven les reglamentàries. Conserges que també feien comandes per la ciutat, senyores de neteja que col·laboraven a la cuina o ajudaven a donar el menjar als nens... El que segueix és un resum del que tots coneixeu, una breu descripció de qui eren aquestes persones i com van arribar aquí. Si voleu recordar els seus noms, els trobareu a les llistes de l'annex I; si us interessa conèixer el que pensen de la seva estada entre nosaltres, consulteu l'annex II, Vivències.

7.1. Els professors Operaris Diocesans (OD) Aquests sacerdots es van ocupar des del principi de la formació dels seminaristes i també dels aspirants a ingressar a la Germandat. Uns i altres eren nombrosos i, com els hi havia de totes les províncies espanyoles, estaven en règim d'internat i els Operaris havien de fer de professors, amics i pares alhora. Amb el temps, en obrir-se les portes a alumnes la intenció dels quals no era ingressar al seminari, sinó preparar-se per a estudis superiors a la universitat, es va contractar professorat seglar i el nombre dels Operaris va disminuir fins a quedar reduït a un petit grup que donava classes (generalment les de religió, llengües o ciències socials), un d'ells encarregat, a més, de la Direcció i un altre de Secretaria i Administració, encara que en van quedar altres a la residència que es va establir per als sacerdots jubilats de la Germandat.12

Veure els annexos I.1, I.2 i I.8.

7.2. Els professors seglars Pertanyien a dos grups diferents. Els que preparaven els alumnes per als exàmens de batxillerat solien ser professors llicenciats, alguns provinents de l'institut o de l'escola de mestratge existents a la ciutat, encara que també hi va haver professionals d'altres àmbits especialitzats, com ara del camp de la música o de l'art. Quan es va crear l'escola preparatòria, l'altre grup era el dels mestres d’ensenyament primari, que es van convertir en professors d'EGB en establir-se la reforma educativa del ministre Villar Palasí. Es van ocupar d'impartir les classes des de Preescolar fins a vuitè d'EGB, l'últim curs de l'ensenyament reformat. Entre ells n'hi havia que tenien oposicions (van entrar quan el Sant Josep es va constituir en Patronat, però aquesta forma d'accés es va suprimir en restablir-se la Generalitat) i altres que eren contractats per la nostra Direcció, però no hi havia diferència respecte al treball que exercien. Curiosament, entre els de Patronat, no n’hi havia cap nascut a la ciutat, mentre que tots els contractats eren tortosins o de pobles propers. En reformar de nou el sistema educatiu (amb l’ESO) es va haver de tornar a contractar professors amb titulació apta per a estudis secundaris. Com sabeu, aquest sistema va durar aquí poc temps.13 7.3. El personal auxiliar i de serveis (PAS) Aquest personal, encara que solia ser ignorat, precisament per la seva tasca humil i callada, era indispensable per al bon funcionament del centre educatiu. Després de la Guerra Civil estava format principalment per monges que s'ocupaven no només de la cuina (també hi havia dos cuiners de la ciutat i algunes noies) i del menjador de sacerdots i alumnes interns, sinó també del rober, ja que s’havia de rentar i planxar la roba de tots. Amb el temps les monges van marxar i es van contractar seglars. Dins el PAS es podrien establir, segons les seves funcions, tres grups: el primer era el dels porters (avui en diríem conserges), que habitualment eren dues 13

Els seus noms figuren als annexos I.3, I.4 i I.5.

persones, encara que en ocasions alguns alumnes col·laboraven en aquesta tasca; introduïen o orientaven els visitants i altres persones que arribaven a les meves portes; un d'ells, el Sr. José Lengua, feia també les funcions de sagristà a la Reparació i va ser durant molts anys el barber del centre. El segon grup era el de les cuineres, que preparaven el menjar per als alumnes interns i per als externs que es quedaven al migdia (els únics al tancar-se l’internat). El tercer, les encarregades de la neteja; la seva tasca era ingent degut a la quantitat i l'amplitud de les meves instal·lacions i el relativament escàs nombre de persones pertanyents a aquest grup.14 7.4. Els alumnes i les seves famílies Però el més important en un col·legi no són les persones que hi treballen, sinó les que constitueixen la seva raó de ser: vosaltres, els alumnes, i les vostres famílies. Els nombrosos alumnes que heu passat per les meves aules i heu jugat i entrenat als meus patis teníeu famílies pertanyents a totes les classes socials: entre els pares hi havia advocats, administratius, comerciants, empresaris, metges, obrers, pagesos, professors, propietaris de tallers... La majoria éreu tortosins, però també veníeu de les pedanies i dels pobles de les Terres de l'Ebre (de tota Espanya quan aquí es preparava els nois per ingressar a l’orde). El que més destaco de les famílies és la col·laboració que, majoritàriament, prestaven als professors pel que fa a la vostra educació. Les entrevistes amb els tutors eren freqüents i s'exposaven per ambdues parts els problemes existents, comentant la millor manera de solucionar-los. Els alumnes recollits a les meves aules formàveu tot un món de personalitats i caràcters diferents que reuníeu un potencial magnífic, com heu demostrat després en la vostra vida professional, sigui quin sigui el treball que esteu desenvolupant. Els professors només eren els encarregats d'orientar i animar els que volien aprendre, que éreu la gran majoria. Als primers cursos mostràveu amb orgull uns quaderns pulcres, amb els exercicis "passats a net" que eren una mena de diari de l'activitat quotidiana. Després es van augmentar els continguts i es va donar més importància a la quantitat

Podeu veure els noms a l’annex I.7.

d'exercicis que a la presentació, però es va intentar que la netedat seguís essent un model per a tots, encara que no sempre s'aconseguís. I vosaltres gaudíeu en un col·legi amb moltes aules i patis pels quals us podíeu moure amb certa llibertat i, fins i tot... jugar amb terra! A més, hi havia multitud d'habitacions mal tancades que oferien als més atrevits veritables mons per explorar (i no sempre acompanyats de professors). A això calia sumar-li la passió existent per l'esport. Així s'intentava que es complís en vosaltres la màxima educativa "mens sana in corpore sano". Si es va aconseguir o no, és cada un de vosaltres qui ho ha de jutjar.

7.5. La Junta de l'APA Amb la creació de les associacions de pares d'alumnes es pretenia aconseguir una col·laboració més estreta entre les famílies i les escoles, i una major implicació d'aquelles en l'educació dels seus fills. Com el sistema d'assemblees no era productiu ja que l’assistència de les famílies a les mateixes era escassa, es va establir una Junta encarregada d'organitzar les activitats de suport i de tenir un contacte més directe amb la Direcció. Les famílies que integraven la Junta eren elegides per votació en una assemblea i hi havia un temps màxim de pertinença a ella. Pertànyer a la Junta significava un treball extra per a aquestes famílies: assistir a reunions, adquirir i preparar materials, col·laborar amb els professors en les celebracions (us en recordeu del magnífic xocolata ofert a les festes de carnaval?), i finançar o ajudar a finançar algunes de les activitats escolars. Com van expressar a l'últim número de la revista Cruïlla, volien seguir «...lluitant i treballant perquè els nostres fills tinguin una educació digna, que estigui a gust amb els companys i amb els seus professors, lluitant perquè Mn. Sol estigui present en l'esperit dels nostres fills...». ............

Estem acabant i deixo de nou la paraula a representants de les dues organitzacions que han acceptat el deure de conservar la meva memòria: l'associació "Amics dels Josepets" i, com no?, la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans.

8. L’associació "Amics dels Josepets" El col·legi havia cessat la seva activitat l'any 2000, però els sentiments d'enyorança i d'estima es conservaven vius en totes aquelles persones que, d'alguna manera, s'havien relacionat amb ell, ja que, tot i que el tancament d'un col·legi és sempre un fet molt trist, en aquest cas hi havia alguna cosa més, alguna cosa que el Sant Josep tenia i que el feia molt especial i estimat per tots els que passaven per ell: no només material (els seus patis, la seva piscina, el seu pati central, la gruta...), també el seu equip humà, el tracte amb els alumnes i amb les famílies... Gairebé una dècada després, coincidint amb el centenari de la mort de Mn. Sol, es va organitzar una Trobada d'Amics dels Josepets, que va aconseguir reunir més de 600 persones de totes les edats. De la reunió va sorgir la voluntat de constituir una associació que unís aquella col·lectivitat, i el 28 de gener de 2011 es va presentar en públic aquesta associació, presidida per l’exprofessor Mariano Lalana Asín, i dirigida per una Junta que consta d'un total de quinze membres.15 L’associació representa els interessos d'un grup intergeneracional de persones que tenen com a llaç d'unió l'estima per l'antic Sant Josep. Vol recollir l'esperit del 25 de gener de 2009, dia de la primera trobada, en què es van obrir de nou les seves portes amb l'objectiu de recuperar la memòria del col·legi i el contacte amb ell, per la qual cosa, des de llavors, es van programant una sèrie d'activitats consistents, principalment, en: • Trobades periòdiques d'exalumnes i familiars; unes vegades compartint un dinar, altres, un esmorzar, després d'assistir a alguna activitat de tipus cultural, com les Rutes Mn. Sol, anomenades així per discórrer per llocs on va exercir la seva activitat el fundador. Consisteixen en passejades guiades per un tècnic que va explicant la singularitat d'alguns punts del recorregut.

Veure l’annex de Vivències II.5.

• Trobades convingudes de diferents promocions d'alumnes que, després de visitar les zones del col·legi per on encara és possible el trànsit, es reuneixen en algun dels patis per compartir un refrigeri. • Neteja i restauració de zones del col·legi en mal estat de conservació. • Col·laboració en campanyes d'ajuda a persones necessitades del barri. Es pot pertànyer a l’Associació per una mòdica quantitat (15 euros a l’any); així s’ajuda a mantenir la memòria del col·legi i es reben notícies de les activitats que se celebren. Com és sabut, l’Associació manté viva una pàgina web on es publiquen actes, trobades, fotos, comentaris... d’aquells alumnes que ho desitgen.

9. La Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans No es pot acabar una memòria o història del col·legi (encara que sigui breu, com esta) sense una menció a l'orde creada per D. Manuel per a la continuació de la seva idea: la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús, més coneguda com a Operaris Diocesans. Els estatuts d'aquesta orde van ser presentats a Roma per a l’aprovació pel papa el 1894, però va passar el temps i Mn. Sol no rebia cap notícia sobre la seva aprovació. Quatre anys després, en 1898, el papa emet un Decretum laudis, pel qual recomana i lloa la Germandat... però no s'aproven els estatuts i D. Manuel no els veurà aprovats, perquè quan Roma es digna fer-ho és l'any 1927 i ell havia mort el 1909. Ja en vida de Mn. Sol la Germandat es va fer càrrec de la formació en diversos seminaris espanyols i també a Amèrica (Mèxic) i a Portugal (Lisboa), i es va ocupar de temples i col·legis, com l'Espanyol de Roma. Posteriorment, altres països van acollir els Operaris: Argentina, Brasil, Perú i Veneçuela, a Amèrica del Sud; Estats Units; països africans (Angola, República Democràtica del Congo i Zàmbia) i es va crear el Col·legi Espanyol a Munic. La Germandat prossegueix avui l'obra que va començar a Tortosa fa ja cent trenta anys, encara que s'han produït en ella certs canvis que, units als de la societat, han variat en certa manera la seva funció. Així, el 2008 es va celebrar la XXI assemblea de la Germandat a Tortosa, presidida pel llavors director general D. Ángel Javier Pérez Pueyo (que el 2015 ha estat nomenat bisbe de la diòcesi de Barbastro-Monzón), en la qual va informar del canvi de figura canònica de l'orde, ja que la Santa Seu l'havia reconegut com Associació Sacerdotal de Dret Pontifici 59

(que això era el que buscava D. Manuel, però era desconegut al seu temps) i, d'aquesta manera passava a dependre de la Congregació Vaticana per al Clergat, situant-se la Direcció General de la mateixa a Roma. Encara que ja no s'encarreguen principalment de la formació als seminaris, no s'ha abandonat l'objectiu fundacional de formació dels sacerdots i fidels, que es desenvolupa ara a través, per exemple, de la Casa de la Bíblia. L'objectiu és «oferir un servei seriós i eficaç a les comunitats i organitzacions de l'Església per facilitar l'accés de tots els creients a l'Escriptura»; també amb les publicacions de l'editorial Sígueme i de la revista Seminarios: Sobre los ministerios en la Iglesia. Així mateix, la Germandat es cuida de centres espirituals, parròquies, col·legis d'ensenyament mitjà i universitari en diversos països d'Europa i Amèrica, i ofereix una gran varietat de serveis relacionats amb la pastoral i l'orientació vocacional.

10. Comiat Ja hem arribat al final del meu relat, però no de la meva petita història, de la nostra història; i, sabeu?, ja no em sento tan trist després d'haver sentit les vivències dels antics professors i alumnes, de la gent que em va estimar. Ara que em trobo més animat, vaig a esperar i a confiar, per una banda, que l'Associació pugui ampliar la seva activitat per evitar la ruïna de les meues instal·lacions; per una altra, que la Germandat trobarà la manera que entre aquestes velles parets es pugui exercir alguna activitat que serveixi de nou per dignificar tant el barri en què vaig ser construït, com la ciutat que un dia em va admirar i a la que jo vaig servir amb totes les meues forces i il·lusió.

Bibliografia i webgrafia Bibliografia Adam Chavarria, Ferran (2012). El Col·legi Sant Josep de Tortosa. Del naixement de Mossèn Sol fins al dia d’avui. Treball de Recerca de Batxillerat tutoritzat per Hilari Muñoz. Tortosa: Institut Joaquim Bau. Alanyà i Roig, Josep (2008). Història del bisbat de Tortosa. Material mecanografiat (Curs per al professorat de religió). Tortosa. Andrés Hernansanz, Juan de (1980) [1970]. Mosén Sol. Salamanca: Sígueme. Borrás Borrás, Juan José (1983). “La Hermandad de Sacerdotes Operarios, superación en la formación de los seminaristas”. A Tortosa. Cuatro estudios histórico-educativos, Tortosa: UNED. Favà Bel, Cristina; y Galindo Gómez, Ester (2013). “Els Llibres del Cementeri com a eina del recompte de les morts a causa de la Guerra Civil al municipi de Tortosa, 19361939”. Recerca, n.º 15. Tortosa: Arxiu comarcal del Baix Ebre / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Javierre, José María (1987). Reportaje a Mosén sol. Un hombre bueno y audaz. Madrid: Sociedad de Educación Atenas. March Barberà, Jordi (2013). “El Temple de la Reparació de Tortosa. Notícies de la seva construcción”. Recerca, n.º 15, Tortosa: Arxiu comarcal del Baix Ebre / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Martín Hernández, F. y Rubio Parrado, L. (1978). Mosén Sol. Salamanca: Sígueme. Segura Meix, Míriam. Col·legi Sant Josep, 121 anys d’història. Treball de Recerca de Batxillerat tutoritzat per Pilar Losantos. Institut Joaquim Bau. Tortosa. Torres Sánchez, Antonio (1934). Vida de don Manuel Domingo y Sol. Tortosa: Algueró y Baiges.

Webgrafia Amics dels Josepets: http://amicsdelsjosepets.com/ Ortells Chabrera, Vicent y Antonio Querol Gómez: La rehabilitación de edificios religiosos en Tortosa: formas antiguas, nuevas funciones, en línea: http://www.uib.cat/ggu/ACTAS%20VIII%20COLOQUIO/P1CO8%20Ortells.pdf Altres fonts Arxiu de D. Mariano Lalana Revista Cruïlla (76 números) Testimonis orals d’exprofessors i alumnes 62

Bibliografia i webgrafia complementàries (Aportades per F. Adam) Bibliografia Bayerri Raga, Josep (1996). Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa. Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense. Bel, Gemma (2005). Records d’una vida. Tortosa: Imprenta Querol. García Hernando, Julián (1951). Fulgores de un Sol. Salamanca: Sígueme. García Velasco, Julio (2007). Manuel Domingo i Sol un hombre de corazón. Salamanca: Sígueme S.A.U. Martín Hernández, F y L. Rubio Parrado (1978). Mossèn Sol. Salamanca: Sígueme. Miravall, Ramon (1982). L’institut de Batxillerat de Tortosa. Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense. Rodríguez i González de los Ríos, Obdulio (1895). Guia de Tortosa. Tortosa: Establecimiento tipográfico Gabriel Llasat. Salvadó Poy, Roc et alii (2001). Cent anys de crònica de Tortosa des del Centre del Comerç. Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense. Vergès Paulí, R. (1909). Espurnes de la llar. Tortosa: Imprenta Querol.

Webgrafia            

www.colegiopioxii.com www.semillasdedios.blogspot.com www.religionenlibertad.com www.diaridetarragona.com www.artehistoria.jcyl.es www.wikipedia.org www.bdfutbol.com www.periodistadigital.com www.joansabate.com www.ignasiblanch.cat www.blog.hospitalclinic.org www.cuentamelaserietv.blogspot.com

MEMÒRIES D’UN ANCIÀ CENTENARI Història del Col·legi Sant Josep de Tortosa ....... Volum 2. Annexos (I-IV)

Associació “Amics dels Josepets”

Índex Introducció ........................................................................................................................ 5 Annex I) Relació de persones que han treballat al col·legi i d’alumnes que s’hi han format ............................................................................................................................... 6 I.1. Directors Operaris Diocesans ................................................................................. 6 I.2. Professors Operaris Diocesans ............................................................................... 6 I.3. Professors seglars: Batxillerat (1953-1980) ........................................................... 8 I.4. Professors seglars: Primària – Preescolar – EGB – ESO (1966-2000) ................ 10 I.5. Professors seglars: ESO (1996-2000) .................................................................. 11 I.6. Quadre pedagògic del darrer curs (1999-2000).................................................... 12 I.7. Altres Operaris ..................................................................................................... 13 I.8. Personal auxiliar i de serveis ................................................................................ 13 I.9. Residència per a OD jubilats ................................................................................ 14 I.10. Calendari 1966-67 .............................................................................................. 15 I.11. Llistats d’alumnes de vuitè (1974-1975 fins a 1996-1997)................................ 22 I.11.1. Curs 1974-1975 ........................................................................................... 22 I.11.2. Curs 1975-1976 ........................................................................................... 23 I.11.3. Curs 1976-1977 ........................................................................................... 24 I.11.4. Curs 1977-1978 ........................................................................................... 25 I.11.5. Curs 1978-1979 ........................................................................................... 26 I.11.6. Curs 1979-1980 ........................................................................................... 27 I.11.7. Curs 1980-1981 ........................................................................................... 28 I.11.8. Curs 1981-1982 ........................................................................................... 29 I.11.9. Curs 1982-1983 ........................................................................................... 30 I.11.10. Curs 1983-1984 ......................................................................................... 31 I.11.11. Curs 1984-1985 ......................................................................................... 32 I.11.12. Curs 1985-1986 ......................................................................................... 33 I.11.13. Curs 1986-1987 ......................................................................................... 34 I.11.14. Curs 1987-1988 ......................................................................................... 35 I.11.15. Curs 1988-1989 ......................................................................................... 36 I.11.16. Curs 1989-1990 ......................................................................................... 37 I.11.17. Curs 1990-1991 ......................................................................................... 38 I.11.18. Curs 1991-1992 ......................................................................................... 39 I.11.19. Curs 1992-1993 ......................................................................................... 40 I.11.20. Curs 1993-1994 ......................................................................................... 41 I.11.21. Curs 1994-1995 ......................................................................................... 42 2

I.11.22. Curs 1995-1996 ......................................................................................... 43 I.11.23. Curs 1996-1997 ......................................................................................... 44 I.12. Llistats dels alumnes de quart d’ESO (1997-1998 fins a 1999-2000) ............... 45 I.12.1. Curs 1997-1998 ........................................................................................... 45 I.12.2. Curs 1998-1999 ........................................................................................... 46 I.12.3. Curs 1999-2000 ........................................................................................... 47 I.13. Un llistat excepcional: Sisè de Batxillerat (1970-1971)..................................... 48 Annex II) Vivències........................................................................................................ 49 II.1. Sacerdots Operaris / Alumnes de l’Aspirantat .................................................... 50 II.1.1. Trobar-s’ho tot fet (i ben trobat) .................................................................. 50 II.1.2. La meua petita aportació a la història del Col·legi de Sant Josep ............... 52 II.1.3. Don Timoteo Hernández .............................................................................. 53 II.1.4. Don Teódulo Alonso .................................................................................... 55 II.1.5. Don José Antonio Sampedro ....................................................................... 57 II.1.6. Don Agustín Martínez ................................................................................. 58 II.1.7. Don José Miguel García Beltrán .................................................................. 59 II.1.8. Don Andreu Salvatella Rosales ................................................................... 60 II.2. Professors ............................................................................................................ 61 II.2. 1. Senyoreta Pilar Cid (professora de Batxillerat) .......................................... 61 II.2.2. Don Rosendo Sánchez ................................................................................. 62 II.2.3. Don Félix Fernández Pérez .......................................................................... 63 II.2.4. Don Juan Antonio González ........................................................................ 64 II.2.5. Don Josep Espuny ........................................................................................ 65 II.2.6. Dels Josepets al Sagrada Família ................................................................. 67 II.2.7. Teatre al Col·legi dels Josepets ................................................................... 68 II.3. Alumnes .............................................................................................................. 69 II.3.1. Elías Campo ................................................................................................. 69 II.3.2. Joan Sabaté .................................................................................................. 71 II.3.3. Jordi Fusté .................................................................................................... 73 II.3.4. Ignasi Blanch ............................................................................................... 75 II.3.5. Pere Ponce.................................................................................................... 77 II.3.6. Maite Beltrán ............................................................................................... 79 II.3.7. Comiat .......................................................................................................... 81 II.4. Esport .................................................................................................................. 82 II.4.1. Enric Algueró ............................................................................................... 82 II.4.2. Jordi Fabregat .............................................................................................. 84 II.5. “Amics dels Josepets” ......................................................................................... 86 3

II.5.1. Don Mariano Lalana .................................................................................... 86 Annex III) Documents .................................................................................................... 88 III.1. Ruta Mossèn Sol ................................................................................................ 88 III.2. Escriptures del Col·legi Sant Josep ................................................................... 90 III.3. El “Correo Josefino” i “La Reparación”............................................................ 98 III.4. Casa de Probació “Regina Mundi” (1960-1961) [Llistat de l’Aspirantat] ...... 103 III.5. La revista Cruïlla ............................................................................................. 108 III.6. Participació al programa La ràdio a l’escola .................................................. 120 III.7. Aula de Tecnologia.......................................................................................... 129 Annex IV) Postals del “Correo Interior Josefino” ........................................................ 133

Introducció El present volum d’annexos està compost d’un total de quatre apartats amb la següent ordenació: I) Relació de persones que han treballat al col·legi i d’alumnes que s’hi han format II) Vivències III) Documents IV) Postals del Correo Interior Josefino

Degut al seu elevat nombre de pàgines, i a la possibilitat d’afegir-ne més per les aportacions de sacerdots, alumnes y professors, la resta d’annexos anirà repartit en tres volums.

Annex I) Relació de persones que han treballat al col·legi i d’alumnes que s’hi han format I.1. Directors Operaris Diocesans Nº Cognoms i nom

Anys

Álvarez Álvarez, Donaciano1

1953-1959

Ambrós Rigol, José M.

1959-1961

López Melús, Justo

1961-1968

Altés Escribà, Javier

1968-1969

Sansalvador Tribó, Marcos

1969-1971

Barberán Lacal, Emilio

1971-1974

Altés Escribá, Javier

1974-1976

Díez Olano, Tomás Amable

1976-1978

Barenys Capellades, Jordi

1978-1986

García de Lomana Bárcena, José 1986-1988

Alonso Bravo, Teódulo

1988-1993

Hernández Sánchez, Timoteo

1993-2000

I.2. Professors Operaris Diocesans Nº Cognoms i nom

Càrrec2

Anys

Álvarez Álvarez, Donaciano

Professor*

1953-1957

Ambrós Rigol, José M.

Professor*

1957-1961

Calvo Canet, Emilio

Professor

1953-1974

Montesinos Cuéllar, Arturo

Professor

1955-1960

Pérez Calvo, Eduardo

Professor

1957-1958

Segons el testimoni d’un exalumne, era director nominal, en realitat exercia de director E. Pérez Calvo. Els marcats amb un asterisc, compaginaven las tasques de professor amb les de direcció en les dates anotades al quadre anterior. 2

Toledano Serrano, Jesús

Professor

1955-1960

Marcos Paredes, Aurelio

Professor

1958-1959

García García, Segundo

Professor

1958-1959

Sánchez Sánchez, Sebastián

Professor

1958-1961

Soriano Herrero, Bernardo

Professor

1959-1962

Deportes

1977-1989

Sánchez García, Urbano

Professor

1959-1960

Iglesias Páramo, Antolín

Professor

1960-1961

Rodríguez Tejedor, Juan

Professor

1960-1961

Rascón Díez, Manuel

Professor

1960-1962

López Melús, Justo

Professor*

1961-1967

Vallvé Guinovart, Luis

Professor

1961-1963

Barberán Lacal, Emilio

Professor

1961-1966

Professor*

1970-1974

Coro Prieto, Aurelio

Professor

1961-1963

Sabaté Mariné, David

Professor

1961-1963

Administrador 1968-1976 20

Solé Valls, Miquel

Professor

1961-1986

Esquirol Vives, José M.

Professor

1962-1963

Sansalvador Tribó, Marcos

Professor

1962-1967

Professor*

1969-1971

Morera Carbó, Jesús

Professor

1963-1965

Martín González, Ángel

Professor

1963-1965

Osés Guerín, José Antonio

Professor

1963-1964

Alonso Bravo, Teódulo

Professor

1964-1967

Professor*

1985-1993

Carrasco Niño, Jesús

Professor

1965-1976

Hernández Blanco, José M.

Professor

1965-1967

Jiménez Cabrera, Valentín

Professor

1965-1967

Benet Espuny, Felipe

Professor

1966-1976

Altés Escribá, Javier

Professor*

1967-1969

Professor*

1974-1980

García Velasco, Julio

Professor

1968-1970

Fernández García, Ramón

Professor

1968-1985

Mencía Rodríguez, Miguel Jesús

Professor

1968-1971

Roig Tomás, Ernesto

Professor

1969-1976

Martínez Morán, Jesús Agustín

Professor

1969-1971

Rifà Ferrer, José

Professor

1970-1971

Sampedro Sánchez, José Antonio Professor

1971-1977

Valero Zamora, Luis

Professor

1971-1973

Hernández Sánchez, Timoteo

Professor

1971-1975

Professor*

1988-2000

Fraguas Mateos, Juan Miguel

Professor

1974-1975

Díez Olano, Tomás-Amable

Professor*

1976-1978

Arín Fontecha, Jesús

Professor

1976-1978

Hernández Casadó, José Antonio

Professor

1976-1977

Barenys Capellades, Jordi

Professor*

1978-1986

Goñi Sanmiguel, Javier

Professor

1981-1986

García de Lomana Bárcena, José

Professor

1986-1988

Martín Pérez, Terencio

Professor

1993-2000

Sala Sabanés, Isidre

Administrador 1993-2000

Jiménez Franco, Gabriel

Professor

1996-2000

I.3. Professors seglars: Batxillerat (1953-1980) N.º Cognoms i nom

Nivell / Assignatures3

Anys

Martínez Solà, Manuel

Música , Plàstica*

1953-1968

Massip Fonollosa, Jesús

Literatura

1956-1960

Els assenyalats amb un asterisc també donaren classe a Primària o EGB.

Algueró Fontana, Jesús

Matemàtiques

1958-1965

Vilás Rodríguez, Ángel

Física i Química

1958-1963

Vergés Príncep, Gerard

Matemàtiques

1959-1960

Marcoval Roé, Patricio

Formación del Espíritu Nacional 1959-1961

Latorre Piquero, Gerardo V.

Educació Física

Martorell Villarrabla, Javier

Formación del Espíritu Nacional 1961-1967

Fornós Julián, Eduardo

Educació Física*

1962-1986

Vernet Calatayud, José

Matemàtiques

1963-1964

Calvo Pereira, Fco. Andrés

Formación del Espíritu Nacional 1964-1967

Cid Bahima, José

Química

1964-1967

Ferré Nofre, Tomás S.

Dibuix

1964-1965

Pujol Vila, Jordi

Física

1964-1977

Rodríguez Frías, Pedro

Matemàtiques

1965-1966

Begué Arbej, José

Matemàtiques

1966-1968

Albiol Gisbert, Francisco

Ciències Naturals

1970-1973

Cid Xutglà, Pilar

Llatí

1970-1977

Menéndez Valdés, Guillermo

Matemàtiques

1970-1977

González Montagut, Santiago

Filosofia, Ciències Socials

1971-1976

Fabregat Carapuig, Vicente

Ciències Naturals

1971-1975

Hernández París, Francisco

Estètica i Pretecnologia*

1972-1978

Besalduch Favà, Juan Antonio Educació Física i Esportiva

1973-1975

Domingo Llaó, Enriqueta

Física i Química

1975-1977

Iglesias Vivanco, Octavio

Llengua i Literatura Espanyoles

1975-1977

Sancho Fabregat, Agustín

Anglès

1976-1977

1961-1962

I.4. Professors seglars: Primària – Preescolar – EGB – ESO (1966-2000) Nº Cognoms i nom

Nivell4

Anys

Preparatòria*

1954-1965

Primària

1965-1974

Gil Avellana, Vicente

Curto Blanch, Ramon

Primària

1968-1970

Polo Lorenzo, Jesús

Primària / EGB

1968-1970 1971-1998

Sánchez Chóliz, Rosendo

Primària / EGB

1968-1969 1970-2000

Lalana Asín, Mariano

Primària/EGB

1969-2000

Gavaldà Planells, Xavier

Primària / EGB

1970-2000

González Gutiérrez, Juan Antonio

Primària / EGB

1970-1997

Ferrer Celma, Francisco

Substitut de X. Gavaldà

1970-1971 (3er. trim.)

Fernández Pérez, Félix

Primària / EGB

1971-2000

Espuny Domingo, Josep

EGB / ESO*

1969-1974 1974-2000

Curto Andrés, Marisol

Preescolar / Primària / EGB 1972-1973 1974-2000

Andreu Velasco, Josefa (Pepita)

Primària / EGB*

1969-1990

Irazuzta Ugarte, Juan Pablo

EGB

1973-1977

Curto Fornós, Xavier

EGB / ESO

1976-2000

Ferreres Querol, Ana-Isabel

Primària / EGB

1978-2000

Del Pino Homedes, M. del Prado

Primària / EGB

1979-2000

Ferré Menasanch, Ana M.

Preescolar

1981-1985

Antó Castell, M. Mercè (Txe)

Primària / EGB

1982-2000

Aragonés Baiges, M. Cinta

EGB

1983-1995

Vallés Forcadell, Mercè

Infantil

1984-2000

Els assenyalats amb un asterisc també donaren classe a Batxillerat.

Antó Castell, Leonor

Infantil

1985-2000

Doménech Forcadell, Júlia

Primària / EGB / ESO

1985-1997

Tortosa Llatse, M. Cinta

Primària / EGB / ESO

1987-2000

Lalana Berenguer, M. Pilar

Complementàries

1987-2000

Lalana Berenguer, M. Isabel

EGB

1987-1994

Espelta Jové, Rosa M.

EGB

1987-1988

Huguet Llauradó, Ernesto

Primària / EGB

1991-1995

Alcoverro Estrada, M. del Carme

Infantil / EGB

1991-2000

Lleixà Giménez, Josep Lluís

EGB / ESO

1992-2000

Rocamora Pascual, Mercè

Infantil / Primària

1997-1999

Orobitg Descarrega, M. Teresa

Infantil / Primària

1998-2000

Balada Royo, Carina (Subs. J. Polo)

Primària

1996-1997

Mateu Sancho, Àngels (Subs. J. Polo) Primària

1997-1998

Altres professors (no consten les dates de la seva estada) foren: Jordi Martínez González (Matemàtiques de Batxillerat), Cinta Sabaté Querol (Educació Plàstica), Raül Curto Magín (substitut de D. Xavier Gavaldà), Elena Martí Tarín (Anglès, substituta de Júlia Doménech) i Antonio Iturat Moreso (Educació Plàstica)

I.5. Professors seglars: ESO (1996-2000) Nº Cognoms i nom

Matèria

Complementàries, Administració 1996-2000

Moreso Mateos, Ramon

Anys

Ciències Socials 2

Tomàs Ros, Lluís

Matemàtiques, Tecnologia

1996-2000

Bestraten Sánchez, Josep

Dibuix

1996-2000

Galiana Llasat, Cinta

Educació Física

1996-1997

Espuny, Joan

Tecnologia

1996-1998

Estorach Ginovart, Francesca Anglès

1997-2000

Aixendri Murall, Xavier

Llengua Castellana

1997-2000

Maureso Sánchez, Pilar

Ciències Naturals, Matemàtiques

1997-1999

Soler Mándoli, Laura

Ciències Naturals, Matemàtiques

1997-1998

Pallarés Marsà, Marisa

Tecnologia

1997-1998

Roso Bruno, Lluís

Educació Física

1998-2000

Forés Gargallo, Ricard

Tecnologia

1998-1999

Siurana M., Sonia

Ciències Naturals

1998-1999

Pons Navarro, Benjamín

Tecnologia

1999-2000

I.6. Quadre pedagògic del darrer curs (1999-2000) Director: Timoteo Hernández Sánchez Secretari: Ramon Moreso Mateos Cap d’Estudis EI i EP: Mariano Lalana Asín Cap d’Estudis d’ESO: Josep Lluís Lleixà Giménez Professors Educació Infantil P-3: Leonor Antó Castell P-4: Mercè Vallés Forcadell (Coordinadora E. I.) P-5: M. del Carme Alcoverro Estrada Educació Primària Cicle Inicial 1r. Anna I. Ferreres Querol 2n. Teresa Orobitg Descarrega Cicle Mitjà 1r. M. del Prado del Pino Homedes (Coordinadora C. I.) 2n. Xavier Gavaldà Planells Cicle Superior 1r. Rosendo Sánchez Chóliz (Coordinador C. S.) 2n. Mariano Lalana Asín Professors Especialistes Anglès: Félix Fernández Pérez Educació Física: Mercè Antó Castell Música: M. Soledat Curto Andrés

ESO Tutors 1r: Josep Lluís Lleixà Giménez 2n. Josep Espuny Domingo 3r. Francesca Estorach Ginovart 4t. A Lluís Tomàs Ros 4t. B Ramon Moreso Mateos Altres professors Xavier Aixendri Murall Josep Bestratén Sánchez Timoteo Hernández Sánchez Benjamí Pons Navarro Lluís Roso Bruno M. Cinta Tortosa Llatse M. Pilar Lalana Berenguer (Secretaria i Activitats complementàries) Gabriel Jiménez Franco (Pastoral i Activitats complementàries)

I.7. Altres Operaris N.º Cognoms i nom

Càrrec

Fernández García, Ramón

Director espiritual

Conejos Vicente, Camilo

Director espiritual

Soriano Herrero, Bernardo Esports

I.8. Personal auxiliar i de serveis N.º Cognoms i nom

Càrrec

Lengua, José

Consergeria

Cugat, Juan

Consergeria

Segarra, Pilar

Neteja

Cid, Neus

Neteja

Marín, Antonia

Neteja

Moreno, Cristobalina (Lina) Neteja

Vilalta, Josefina

Neteja

Sabaté, Rosario

Neteja

Solé, Asunción

Cuina

Albiol, Asunción

Cuina

Els últims anys es feu càrrec de la cuina una empresa de Barcelona i vingueren diferents persones a treballar com a cuiners, algunes per poc temps. Tots, però, eren cuiners professionals.

I.9. Residència per a OD jubilats N.º Cognoms i nom

Observacions

Lores Palau, Vicente

Va ser Director General dels Operaris

Altés Escribà, Javier

Va ser director i professor del col·legi

Benet Espuny, Felipe

Va ser professor del col·legi

Carda Pitarch, José M.

Va ser rector de la Reparació

Casanova Gasulla, Manuel

Va morir centenari

Menéndez Bustamante, Santiago

Coves Sánchez, Josep

Resident actual. Va estar de missioner a Lubumbashi

Goñi Sanmiguel, Javier

Resident actual. Va ser professor del col·legi

Salvatella, Andreu

Resident actual. Fa funcions de director

Altres operaris hi residiren per un cert període de temps, generalment curt.

I.10. Calendari 1966-67 Us presentem un calendari com a mostra dels que es feien abans dels anys setanta, quan el col·legi era dedicat, principalment a seminari i aspirantat. Tanmateix, podeu veure que ja aquest curs, el nombre d’alumnes de la ciutat que es preparaven pel Batxillerat, començava a ser important (dos anys abans el nombre de tortosins matriculats era de 8 al 1r. curs i d’1 o 2 a la resta).

I.11. Llistats d’alumnes de vuitè (1974-1975 fins a 1996-1997) I.11.1. Curs 1974-1975

I.11.2. Curs 1975-1976

I.11.3. Curs 1976-1977

I.11.4. Curs 1977-1978

I.11.5. Curs 1978-1979

I.11.6. Curs 1979-1980

I.11.7. Curs 1980-1981

I.11.8. Curs 1981-1982

I.11.9. Curs 1982-1983

I.11.10. Curs 1983-1984

I.11.11. Curs 1984-1985

I.11.12. Curs 1985-1986

I.11.13. Curs 1986-1987

I.11.14. Curs 1987-1988

I.11.15. Curs 1988-1989

I.11.16. Curs 1989-1990

I.11.17. Curs 1990-1991

I.11.18. Curs 1991-1992

I.11.19. Curs 1992-1993

I.11.20. Curs 1993-1994

I.11.21. Curs 1994-1995

I.11.22. Curs 1995-1996

I.11.23. Curs 1996-1997

I.12. Llistats dels alumnes de quart dâ&#x20AC;&#x2122;ESO (1997-1998 fins a 1999-2000) I.12.1. Curs 1997-1998

I.12.2. Curs 1998-1999

I.12.3. Curs 1999-2000

I.13. Un llistat excepcional: SisĂ¨ de Batxillerat (1970-1971)

Annex II) Vivències Volem posar aquí els testimonis de totes aquelles persones que vulguin fer la seva aportació amb els records que guarden del seu pas pel Sant Josep per tal de compartirlos. Per a que sigui més fàcil la localització, dividim l’annex en apartats que segueixen l’índex que els proposem: II.1. Operaris / Alumnes de l’Aspirantat II.2. Professors II.3. Alumnes II.4. Esports II.5. Associació “Amics dels Josepets” Encara que algunes de les vivències podrien figurar en dos o més dels apartats, hem cregut convenient fer aquesta separació perquè els testimonis poden ajudar a omplir aspectes del col·legi ja tractats. Al volum de les memòries indiquem, en nota a peu de pàgina, el lloc de les vivències on es pot anar per ampliar aquells continguts. Si no s’indica el nom de l’autor al final de l’article, vol dir que està adaptat del treball de Ferran Adam.

II.1. Sacerdots Operaris / Alumnes de l’Aspirantat II.1.1. Trobar-s’ho tot fet (i ben trobat) S'havia ja acabat el curs escolar 1958-1959 al Col·legi de Sant Josep i aspirantat Mn. Sol de Tortosa. Tots els aspirants escolaritzats, els alumnes del curs Preparatori i dels quatre cursos del Batxillerat de llavors, a partir del dia 22 de juny, mereixien i mereixíem unes bones vacances d'estiu a casa dels nostres pares. El just: dos mesos que sabien a poc, perquè les dues últimes setmanes del mes d'agost i tot setembre estàvem cridats una altra vegada, com tots els estius i era habitual i estimat, a acabar les vacances d'estiu en el gran caseriu que el Col·legi disposava a Les Cases d'Alcanar prop de les seves platges. Els de 4rt curs de Batxillerat estàvem molt orgullosos d'haver aprovat la revàlida del juny passat a l'Institut de Batxillerat que portava ja dos anys instal·lat al carrer Montcada. Els exàmens des del curs 1954 fins al curs 1956-1957 els vam tenir a l'edifici dels jutjats que està a la plaça dels Estudis, al final del carrer de la Mercè. Ens sentíem els grans i, per així dir-ho, privilegiats, els que havíem tret el títol de Batxillerat Elemental. Els vaig anomenant un per un: D. Francisco Javier Albiol Samprieto, de Vila-reial (Castelló); D. José Luis Blasco Cánovas, de Madrid; D. Fernando Díaz Asenjo, de Madrid; D. Francisco Lansac Solan, de l'Almolda (Saragossa); D. Manuel Marcos Hernández, de Madrid; D. Pedro Monreal Terol, de Ribera de Molina (Múrcia) i, jo mateix, Ernesto Roig Tomàs, de la Pobla Tornesa (Castelló). (La D. de don, ens deien, era per mor i en consideració del títol aconseguit). Estant a Les Cases d'Alcanar, a principis de setembre, el nostre rector, D. José María Ambrós Rigol, va planejar que anéssim els 7 amb ell a visitar el monestir de Montserrat. Dit i fet; era una excursió molt cobejada per uns nois de catorze i quinze anys amb ganes i agosarats. Els altres cursos quedaven al comandament dels dos prefectes responsables: Srs. Isidre Foguet Magriñà i Ramón Sans Vila, i també, de l'imprescindible D. Emilio Calvo Canet en platja, música i jocs d'atzar. Sortírem de Les Cases, caminant, cap a les 9.30 de la nit per l'esquerra de la carretera nacional, a les fosques, en direcció a Vinaròs, que distava uns 9 o 10 quilòmetres, per arribar a l'estació de tren abans de mitjanit. Esperàvem el tren Sevillano cap a Barcelona. Tot va sortir correctament i sense cap contratemps per explicar, ja que no portàvem cap equipatge pesant, excepte les bosses de viatge amb algun que altre aliment en entrepans i una pota de pernil. No recordo quan ni on vam haver de baixar i fer el transbord als ferrocarrils de Catalunya, si a Sant Vicenç o a Calafell, per poder arribar a Monistrol i apropar-nos al funicular de pujada a Montserrat, entrar i gaudir d'aquest fantàstic mitjà abans d'albirar el monestir. Això sí, cansats per tota una nit interminable de canvis, vam poder arribar a la basílica i esperar per poder sentir la primera missa del dia amb els monjos cantant els seus oficis de lectures. Francament, no vaig aguantar despert tota la celebració, tot i que ho vaig intentar. Tots aquests detalls vénen al cas perquè en arribar l'hora de l’esmorzar-dinar, a l'anar a seure en un racó de la muntanya, ens adonem que la pota de pernil no apareixia en cap lloc, ni dins de les bosses que portàvem amb el menjar. Què havia passat? Qui era el responsable, l'encarregat de portar-lo?

Sembla que al portador i responsable, al primer transbord, se li va oblidar baixar-lo. L'assumpte, encara que important per als nostres estómacs, malgrat tot, no va portar a cap altercat o batussa: érem amics i aviat oblidem, també perquè D. José María Ambrós va anar a comprar unes quantes barres de pa i altres tantes llaunes de sardines en escabetx, que ens van sadollar igual com si hi hagués hagut una multiplicació de pans i peixos... A la tarda vam tornar a refer el camí viatjant en sentit contrari, sense cap pressió, cap a Vinaròs i després a peu cap a Les Cases d'Alcanar. Com a colofó d'aquesta narració, permeteu-me fer una reflexió global sobre el nostre reduït curs: puc dir que vam rebre una exquisida educació per part de superiors i professors a Tortosa. Ara és collita comú recórrer a les frustracions, dictadures, maltractaments i més als internats, però nosaltres teníem la sensació de ser lliures, de sang sana i de rebre bon tracte i més consideració pel que fa a professors de dins i fora de la mateixa Tortosa: en els exàmens a l'Institut de Batxillerat, tot i presentar-nos com a lliures, sortíem ben parats sempre. Tinc un bon record de D. Jesús Massip per tot el que ens va ensenyar de literatura i coneixement de la Generació del 27, per a mi, un veritable descobriment. No voldria allargar-me a altres camps, destacables també. Acabo pensant en aquell o aquells que es van trobar la pota de pernil que nosaltres vam deixar en oblit. I tant que sí, que va tenir molta sort en trobar-la: Benvinguda i ben trobada! Ernest Roig Tomàs

II.1.2. La meua petita aportació a la història del Col·legi de Sant Josep Corria el curs 1976-1977. En aquell temps jo era el tutor de vuitè d'EGB. Aquell any i amb la intenció de tenir una continuïtat en la línia formativa i ideològica del col·legi, vam pretendre, donades les dificultats de l'operació, crear una mena de consorci format pel Col·legi de Sant Josep, Col·legi Teresià i Col·legi de la Consolació. Hauria estat el primer centre mixt de caràcter confessional i amb un projecte molt clar d'obertura a noves formes. El projecte va quedar avortat per l'oposició frontal del bisbat al davant del qual hi havia el futur cardenal Carles. El propòsit mai confessat era fer del Col·legi de la Immaculada l'únic centre de Tortosa no laic que impartís Batxillerat. Aquí va començar el principi del final. El nostre col·legi va continuar, però a l'edat més important els alumnes se n'anaven. Molts d'aquells conserven la vinculació al col·legi. A mi personalment em saluden molts dels que van ser els meus alumnes aquell curs del qual guardo un gratíssim record. Una cordial salutació i a la vostra disposició. José Antonio Hernández Casado (Pepiño)

II.1.3. Don Timoteo Hernández Timoteo Hernández Sánchez va néixer a Hervás (Càceres) el 13 de novembre de 1944, poble envoltat de grans muntanyes que queden cobertes de neu des del mes de setembre fins al maig. Va estudiar Filosofia i Teologia a l’Aspirantado Maestro Àvila de Salamanca, seminari que preparava per a sacerdots de la Germandat. Va rebre l’ordenació de diaca i sacerdot en la primera destinació a Tortosa. El diaconat, en la capella de Mossèn Sol i el sacerdoci, al temple de la Reparació de Tortosa (6 de setembre de 1972). Aquestes són les paraules de Don Timoteo sobre el seu estimat col·legi: «Al Sant Josep vaig explicar religió, llengua castellana i literatura (primer al Batxillerat que hi havia en aquells temps, després a l’EGB i finalment a l’ESO). Ser professor al Sant Josep era tenir molta relació personal amb els alumnes i tots els altres companys, era realitzar funcions de professor, però també d’amic proper. Era tenir funció d’ensenyar i dirigir, però, a més a més, realitzar una altra sèrie de funcions que creaven ambient de família: festes, excursions freqüents a les muntanyes de Caro, presència en els jocs escolars provincials... De les dos etapes en què vaig estar, la primera va ser fantàstica. Com vaig dir alguna vegada, va ser el millor que m’ha passat al llarg dels anys. Aquí vaig lliurar tota la meua força de joventut. Aquí vaig fer créixer els meus valors. Aquí em van ordenar sacerdot. I aquí vaig tenir les meves primeres experiències amb l’internat que tenia el Col·legi Sant Josep. Vaig ser només superior de l’internat, tutor i professor, però molt feliç. La segona, després d’haver estat a Argentina, Segòvia i València (aquí deu anys). Arribava amb un altre cabal de vivències: venia de ser director pedagògic d’Infantil i Primària (amb 960 alumnes) i vaig témer el tornar a Tortosa, però vaig acceptar i em va anar bé fins al tancament del col·legi. En aquesta segona part vaig realitzar tota mena de funcions: director, professor, tutor, capellà, porter, jardiner, animador de festes i esdeveniments culturals i esportius, excursions... També va ser una bona època i em lliurava cada dia més, perquè Tortosa era un destí que els Operaris no desitjaven. I jo em trobava molt bé, encara que molt lluny de la meva terra natal. Però ja em vaig acostumar que això fos així i jo volia el meu destí. Millors records? Tinc molt bons records, però els meus preferits són les festes musicals periòdiques, els concursos de lectura sobre temes de mossèn Sol, les freqüents excursions a la muntanya els caps de setmana i final de curs, les mateixes classes i, sobretot, la relació creada amb els alumnes al llarg de tots aquests anys. Entenc que m’estiguin demanant tornar a Tortosa, però tinc por de les salutacions i la distància, ja que un ja no té edat per fer grans desplaçaments. Tinc moltes anècdotes, però en destaco dos. La primera succeí en una travessia a Beseit. Estàvem passant 15 dies d’estiu al refugi de Caro. Des d’allà ens desplaçàvem a diferents llocs. Un d’aquests va ser fins a Beseit per la font del Teix i les gúbies del Matarranya. Per no tornar pel mateix lloc, l’itinerari era pujar pel riu Ulldemó i arribar a Caro. L’alumne que sabia per on havíem de creuar es va equivocar. Feia molta calor, la pujada per la muntanya es feia molt dura i no sabíem on érem. Es va presentar una forta tempesta amb gran aparell elèctric que em va crear molta incertesa, perquè estar en les altures era molt perillós amb tants d’arbres, però situar-nos a la vall també ho era pels 53

despreniments. Al final vam trobar un camí forestal i vaig decidir seguir-lo. Havíem passat hores sense aigua i les forces van començar a fallar. La tempesta va descarregar una mica de pluja i ens vam veure obligats a xuclar les fulles per a humitejar els llavis, però la situació no canviava. I quan tot ens anava tan malament, un dels alumnes es va desmaiar demanant aigua. Vaig buscar a la motxilla de l’alumne i vaig veure que tenia pastilles per al cor. La situació es complicava molt. Vaig sortir a buscar un punt d’orientació i, sorpresa! Érem a la Mola, però des d’aquest costat ningú la reconeixia. Vaig decidir que, encara que ens quedava molt de camí, havíem de seguir caminant i baixar entre tots el malalt. I quan ja estàvem caminant per la Mola, la casualitat!: va passar un cotxe forestal i el parem. Van baixar el malalt a Tortosa per atendre’l i la resta del grup vam continuar, amb moltes dificultats cap al refugi. Total, va ser una experiència dura i ens en vam sortir de miracle. L’altra va ser la conferència del 11 de setembre, tancat ja el Col·legi Sant Josep. Per la Diada l’alcalde Joan Sabaté em va convidar a fer la conferència a l’Ajuntament sobre mossèn Sol. Tenia por perquè no era normal que un conferenciant de parla castellana donés la conferència i temia que els grups més radicals s’oposessin de forma violenta. No obstant això, no va passar res i la presència d’oients va ser molt nombrosa». Respecte al tancament del col·legi, ens diu: «Tal i com es presentava el tema, era impossible la continuïtat. Portàvem anys en què disminuïa el nombre d’alumnes en tots els grups. Les inscripcions per al curs 2000-2001 a primer d’Infantil (3 anys) eren d’un alumne. Vaig esperar a la matriculació oficial per veure si augmentava i podíem justificar, davant de la Generalitat, la continuïtat. Però no va succeir. Va seguir el mateix nombre. I amb aquesta realitat la Generalitat tancaria una unitat: la de 3 anys. Amb això s’entrava en una cadena de tancaments cada curs i el professorat entrava en la dinàmica de qui s’aniria fora del col·legi per al següent curs. Amb aquest pla no es podia seguir. La Germandat havia estudiat, amb les dades reals, la situació i tots els estudis parlaven d’inviable. Jo seguia creient en la possibilitat de canviar de tendència, però vaig haver d’acceptar la dura realitat. Es va anunciar el tancament del Sant Josep i la fusió amb el Sagrada Família. Això va provocar un moviment molt dur entre els pares i antics alumnes del col·legi que no entenien com es podia tancar un centre tant important per a Tortosa. Jo, encara que sentia un fort dolor, havia d’admetre la realitat: el barri del Rastre, on està situat el Col·legi Sant Josep, estava molt deteriorat en tots els sentits, la gent havia anat a viure a les cases noves fora del barri, la població estava envellint, no hi havia naixements i això donava com a resultat la poca població d’alumnes al Sant Josep. Quan vaig preguntar als antics alumnes on portaven els seus fills, la resposta era sempre la mateixa: al col·legi més proper a l’habitatge. Aquesta era la realitat. Es van convèncer que era una situació creada per tots i calia callar perquè no s’havia fet tot el que es podia abans d’arribar a aquest moment. Es tractava, ara, de salvar el professorat i els alumnes. El professorat va passar tot al Sagrada Família menys un que no va admetre aquesta fusió. L’alumnat, la majoria». [D. Timoteo va morir el gener de 2014 al seu poble natal, quan passava uns dies de descans. Podeu llegir una carta de comiat dels seus exalumnes a la pàgina web d’Amics dels Josepets.]

II.1.4. Don Teódulo Alonso Nascut el 12 de novembre de 1937, Teódulo Alonso Bravo va cursar Llatí i Filosofia a Burgos; allà va conèixer els Operaris. Va passar per Tortosa en el seu any de provació 1959-1960 i Tortosa fou la primera destinació com a Operari. La seva estada va ser de quatre cursos. Va tenir docència en 5è. i 6è. (Batxillerat Superior), encara que també es va acostar a cursos inferiors. Al començament del 1968-1969 el van destinar al col·legi de Salamanca. Allí va estar fins al curs 1984-1985. Va tornar per tercera vegada a Tortosa, on romangué fins octubre de 1993. En total, a Tortosa va estar 13 cursos. La nova destinació va ser el Seminari de Tarragona. Hi va estar tres cursos fent classes i portant l’Administració. Va passar al Seminari Menor de Toledo, de rector, on va estar dos cursos. Deixà Toledo i el seu nou destí va ser una parròquia de Madrid, la de Sant Cristòfol i Sant Rafael, al carrer Bravo Murillo, on va estar fent de tot durant tres cursos. Tot just començat el quart any va anar destinat a Salamanca, on encara resideix, a la residència Mestre Àvila, uns anys com a director i altres com a resident. Des que va tornar a Salamanca o gairebé, fa de capellà dels Germans Maristes. Resumim l’entrevista que li va fer Míriam Segura: «A l'arribar a Tortosa em va resultar "innovador" l'idioma; més que nou, l'obligació "moral" del seu ús, ja que tot el que és imposat per freda llei és molest. Allò que s’aconsella triga més en la seua consecució, però és més acceptat i fructífer. Pel que fa al tracte personal del dia a dia, no em vaig trobar ni marginat ni rebutjat. Com procedia d'un altre col·legi més gran, però similar pels programes en funció en aquells moments, no vaig trobar grans diferències. En ser nomenat director vaig intentar canviar algunes coses, però poques es podien fer per iniciativa pròpia: unes, perquè depenies de la Generalitat per a gairebé tot; altres, perquè no hi havia diners. D'assenyalar alguna cosa seria l'aula d'idiomes. També voldria destacar la figura de D. Bernardo, ja que ocupa un lloc en la meva vida: primer com el meu rector al Seminari Menor de Burgos, després com a company, col·laborador, etc., a Tortosa. Era una extraordinària persona. Diuen que amb el temps els homes es converteixen de nou en nens; doncs bé, Bernardo sempre va ser nen en el millor i més ampli sentit de la paraula. Un gran home. Vaig gaudir amb la beatificació de Mn. Sol. L'esperava i desitjava. Alhora em va deixar "tan fresc" perquè per a mi ja era digne de veneració i model. El fet que l'Església el reconegués "oficialment" em va omplir de satisfacció. Recordo la meva sortida del col·legi, doncs l'escena del camp de bàsquet, al costat de la piscina, és, juntament amb altres, inoblidable. Ja havia començat el curs i a finals de setembre es va confirmar el rumor del meu trasllat a Tarragona. Em va costar, però seguia en bones mans. Em va tranquil·litzar. Què vaig sentir? Que no em mereixia tant, tot i que llavors i en els diferents llocs on he estat no m'he negat mai a treballar en allò que fos. Que d'alguna manera t’ho reconeguin, s'agraeix. Em va doldre molt la clausura del col·legi. Me la temia per molts motius i raons, però els cursos en què vaig estar es veia lluny. Ja llavors es van fer diverses reunions entre Diòcesi, Teresianes i Sant Josep. No es va arribar a cap conclusió. El representant de la Diòcesi sempre intentava "escombrar cap a casa". Jo vaig sentir molt el tancament, entre 55

altres motius perquè vaig viure aquí molts anys amb la meva mare, però crec que ha estat una decisió encertada. Si parlen de fusió, potser hagués estat millor la Primària en un lloc i la resta en un altre. Però des de la distància i els anys que em separen d'aquella realitat, em falten moltes dades».

II.1.5. Don José Antonio Sampedro José Antonio Sampedro Sánchez va néixer el 3 de novembre del 1941 i és Operari des de l’1 de novembre de 1962. Posteriorment a Tortosa, ha estat al Col·legi Sant Josep de València i director del Col·legi Espanyol de Munich. «Vaig arribar a Tortosa durant el curs 1971-1972 i m’hi vaig estar fins al 1976-1977. Donava història i geografia, religió i esperit nacional als alumnes de 6è. de Batxillerat, dels quals també n’era el tutor. Com a càrrec important, vaig ser cap d’estudis. No vaig trobar cap diferència d’on havia estat, perquè vaig passar d’estar als seminaris de Toledo i Plasència al col·legi. El canvi va consistir que podia treballar d’acord als meus principis pedagògics lliurement, sense la pressió dels canonges i bisbes de les respectives diòcesis. Em sentia completament responsable del que feia. Crec que aquesta llibertat va influir molt en el tracte amb els alumnes. També ells havien de ser lliures i responsables dels seus actes. El col·legi va marcar una línia pedagògica en aquell temps molt oberta. L’idioma no va ser cap problema per a mi. Quan els pares dels pobles del delta venien i els costava parlar castellà ens enteníem parlant ells català i jo castellà. No representava cap problema això. Van ser anys molt rics en vivències, treball i estudi. Durant aquests anys vaig fer la carrera de Pedagogia a la delegació que la Universitat de Barcelona tenia a Tarragona. Recordo el meu pas per la capital del Baix Ebre amb molt d’afecte. Entre els millors records destacaria l’ambient de família que regnava a l’escola. M’encantaven les misses que dèiem “dels ocellets” perquè les celebràvem a la muntanyeta entre els pins i els ametllers. També m’agradaven molt les excursions, sobretot les de Caro. Com anècdota he de dir que els alumnes em deien Pere pel cognom Sampedro i quan venien alguns pares a parlar amb mi m’anomenaven Don Pedro. Va ser l’època en què podien catalanitzar-se els noms i cognoms i els alumnes em demanaven que canviés. Llavors, els responia que ja no seria fill del meu pare i de la meva mare si em canviava el nom... També m’agradaria destacar el record que tinc de la lluita dels pares i alumnes perquè no es tanqués el seu col·legi de Batxillerat».

II.1.6. Don Agustín Martínez Agustín Martínez Morán va néixer el 22 de novembre de 1944 i va entrar a la Germandat l’1 de novembre de 1964. «Vaig fer els meus estudis de Batxillerat al “aspirantat” dels Operaris de Salamanca. Vaig ser destinat a Tortosa el setembre de 1968 com a Sacerdot Operari; m’hi vaig estar tres cursos. Vaig impartir classes de religió i llengua castellana als cursos de Batxillerat, però no et sé precisar en quins. Entre les diferències més importants amb els col·legis on havia estat, estava la llengua, especialment tot el relacionat amb l’estudi de la llengua castellana i l’ortografia. En algun moment algun alumne es queixava de la pronunciació de la “b” i la “v”, així com de la “ll”… En altres col·legis he tingut la presència d’un major esforç (menys esforç entre els alumnes de Tortosa). Que l’idioma fos un problema depèn de com es miri; se’t mirava malament en alguns sectors, també entre alguns professors, si no parlaves català. Amb la majoria de professors mai vaig tenir cap problema, i encara menys amb els pares. Potser el problema era que em vaig trobar amb una societat molt “classista”, amb el sentit que els pares i també els alumnes consideraven als pagesos com a inferiors, els depreciaven i els insultaven… En general, l’experiència va ser molt bona; va ser el meu primer treball com a Operari. Vaig fer molt bons amics; uns ja han mort i altres encara viuen. Em vaig entendre molt bé amb els nois i els pares. Els meus millors records (recordem que sóc castellà) em vénen del coneixement d’una altra terra molt diferent, propera al mar. Quan feia bon temps, algun cop matinàvem molt i anàvem a buscar musclos i a banyarnos, abans d’anar a classe. El treball amb els joves, la casa del col·legi de Les Cases d’Alcanar i les taronges que allí ens menjàvem, les sortides a Mig Camí, al Delta, als ports de Caro… el millor de tot la celebració de la Setmana Santa amb joves de totes les cases de la Germandat. Impressionant! Com a anècdota voldria contar el comiat que em va fer el pare d’un alumne quan em va dir: “Le agradezco su trabajo y su interés por los chicos y su manera de actuar, pero le echo en cara, no que no hable catalán, sino que no ha puesto ningún interés en aprenderlo”».

II.1.7. Don José Miguel García Beltrán Benvolguts companys i amics sota els mantells de Mossèn Sol i de Sant Josep: Ha estat una agradable sorpresa conèixer tota la vostra “moguda”, ja veterana, i ens sorprèn una mica el que ningú us hagi parlat de "la nostra". El meu nom és José Miguel García Beltrán, encara que em diuen Pepín, perquè en els temps en què estava en el col·legi, allà pel 1952, servidor i Alejandro Omedas érem els més entremaliats i divertits del grup. Ara, ja jubilat, visc a Bell-lloc, Castelló, però he viscut a Castelló 45 anys treballant a la Prefectura Provincial de Trànsit. Ja fa 30 anys vaig aconseguir reunir un bon nombre de companys Josepets d'aquells anys cinquanta, i fa ja trenta anys que els supervivents i algunes vídues (d'Antonio Isert, d'Onda, de Santiago Morán, de Tarragona, etc.) ens venim reunint regularment almenys un cop l'any per compartir vides, recordar temps d'Operaris, resar, cantar aquelles antigues cançons del col·legi, recordar els que ja van partir, etc. Els primers anys ho fèiem al propi col·legi, però des de fa uns 12 anem donant voltes. El nucli permanent el formem Carlos Palau, Alejandro Omedas, Rogelio Bort, Luis Molina i servidor, Pepín. Som, doncs, els més veterans després de la guerra, ja que nosaltres reiniciem l'activitat al Sant Josep. Ens va donar molta pena veure com havia quedat el col·legi després de cessar la seva activitat com a lloc d'estudis no religiosos ... amb l'òrgan tirat a la capella, on tants moments de fe i pregària vam viure. Jo, tible solista, solia entonar els salms i cants diaris. Cantava també a la Reparació. Quants records! Mai deixaré de donar gràcies a Déu per haver tingut la sort de rebre tan bona base humanística i cristiana al col·legi de Mossèn Sol de Tortosa! M'ha alegrat molt la notícia de la vostra associació, dels vostres actes i dels vostres projectes i, sobretot, la del llibre. Nosaltres podem col·laborar en el que puguem (valgui la redundància), ja que tenim algunes fotos i, si us serveix, enviaríem els nostres testimonis i records. Comunicaré aviat al meu grup (Omedas, Palau, Molina i Bort, d'Alcorisa, Benicarló, València i Mollerussa, respectivament) tot això, i espero que també s'il·lusionin i vulguin col·laborar. Una abraçada a tots vosaltres i sempre p'alante. Ens veurem! José Miguel García Beltrán

II.1.8. Don Andreu Salvatella Rosales Andreu Salvatella Rosales, nascut a Mèxic, és l'actual director de la Residència Col·legi Sant Josep de Tortosa. És aquí des del primer diumenge de setembre de 2006, festa de la Verge de la Cinta. Ens explica la seva experiència: «En arribar, trobava a la gent una mica distant. Va ser necessari un contacte més freqüent per veure que era acollit entre la comunitat cristiana. Sentia que havia de passar un "examen"... Quan vaig d'un lloc a un altre, sempre m'ha ajudat el buscar com fer per adaptar-me abans de voler mostrar el que sé fer o dir... I això és el que m'ha costat: hi ha moltes coses que jo estava acostumat a fer d'una manera diferent o coses que veia fer de manera diferent... Com a sacerdot, crec que he d'estar sempre en estat de servei i buscar com es pot fer alguna cosa que serveixi sense ferir o disgustar ningú... A la ciutat de mossèn Sol he trobat gent que l'estima i venera... Personalment, ho sento molt a prop i treballo per pensar com vivia i parlava, com ho feia per arribar al cor de la gent, com volia el tracte amb tots, com era estimat pels pobres i es buscava en les necessitats... I em sembla que aquesta imatge està a prop de la gent... Quan vaig arribar, el col·legi ja havia tancat. Moltes vegades he trobat gent que m'ha parlat bé i molt bé dels Josepets, de l'ambient que es vivia al col·legi entre els alumnes, entre els alumnes i els superiors; eren tots com una família... El col·legi va donar moltes vocacions a la Germandat... I tot això m'exigeix fer un esforç perquè això pugui continuar de la mateixa manera, sent l'ambient molt diferent. Aquest sentiment ho he sentit en altres zones on també està present la Germandat, encara que he estat en poques ciutats. Respecte a l'edifici, no podent ser col·legi, em sembla que s'hauria de treballar per poder fer tot el que es pugui per ajudar a la joventut: gimnàs, lloc de trobades, esports, distraccions...».

II.2. Professors II.2. 1. Senyoreta Pilar Cid (professora de Batxillerat) Maria Pilar Cid Xutglà va néixer a Tortosa l’any 1942, on va cursar els estudis de Batxillerat, al Col·legi de les Teresianes, i els estudis preuniversitaris, a l’Institut Joaquim BAU. Va estudiar Filosofia i Lletres en l’especialitat de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Va començar a treballar al Col·legi de Las Esclavas del Sagrado Corazón, a la Rambla de Catalunya (Barcelona) i, poc temps desprès, al Col·legi de Les Teresianes del carrer Ganduixer (Barcelona). L’any 1966, sent director Mossèn Manuel García Sancho entra a formar part del claustre de professors de l’Institut Joaquim Bau, impartint classes de llatí i literatura castellana. L’any 1970 entra també a donar classes de llatí al Col·legi Sant Josep de Tortosa, on estarà durant nou anys. «Guardo molts records i fantàstics de la meva estada al Sant Josep, sobretot d’alguns alumnes i capellans. Avui en dia encara rebo postals, dedicatòries de llibres i altres coses d’alumnes que vaig tenir durant aquells meravellosos anys al col·legi. Aquí teníem absoluta llibertat de càtedra en tot: a l’hora de posar exàmens, avaluacions, en l’organització de les classes... Ningú ens va imposar mai cap norma a l’hora de dur a terme les classes. Com també treballava al Joaquim Bau, podia comparar els dos sistemes, públic i privat. En les instal·lacions no hi havia diferències, tots dos tenien el mateix material, però als passadissos dels Josepets hi havia algun objecte relacionat amb la religió. L’alumnat era aquí d’uns quants cursos més gran que el que tenia al Bau; aleshores m’agradava més donar classe als Josepets perquè l’alumnat era més agradable, més disciplinat i més treballador com a conseqüència de la diferència d’edat; a més a més, el nombre d’alumnes dels Josepets era més reduït, a diferència del Bau on em podien tocar perfectament quaranta alumnes i, a sobre, eren els més petits del centre i feien més trapelleries que la resta. La relació amb els companys va ser millor al Joaquim Bau perquè jo als Josepets passava només vuit hores a la setmana i tant aviat arribava, feia la meva classe i marxava. En canvi, al Joaquim Bau gairebé tots els esbarjos els passava fent la xerradeta amb altres professors. Així i tot, recordo especialment Guillermo Menéndez, professor de matemàtiques, Jordi Pujol, de física i química, i Eduardo Fornós, de gimnàstica. Potser vaig tenir més relació amb els capellans que amb els professors: va ser molt bona la que vaig mantenir amb alguns d’ells, com ara Tomás Amable, Marcos i Miguel Jesús».

II.2.2. Don Rosendo Sánchez Rosendo Sánchez Chóliz va néixer a la localitat de Luna, (Saragossa). Va fer els estudis bàsics i de carrera a l’Institut Goya i a l’Escola de Magisteri de la capital aragonesa. El curs 1964-1965, ja amb el títol de mestre, va exercir al centre San Valero i superava les oposicions al Cuerpo de Maestros Nacionales de Educación Primaria. Ens diu: «La meva vida professional ha consistit sempre en la docència en el sentit més ampli i obert, sent mestre, funcionari de carrera en tot moment, independentment del centre en què ensenyés. Primerament vaig desenvolupar la meva tasca en diferents centres públics: Alcanar, St. Miquel (8è.) de La Cava-Tortosa, St. Crist de la Catedral (St. Lluís) de Tortosa, i Paüls; després en Mossèn Sol-St. Josep i, darrerament, en El Temple, també públic; aquests darrers a Tortosa. Els col·legis tenen per missió educar, formar i instruir; aquesta es recull en el seus ideari i projecte educatiu. En el cas del Mossèn Sol-Sant Josep, l’ideari es podria resumir en “Formar per a una vida cristiana, personal, familiar i social, oberta als demés en un món en què no estem sols i on hem d’ajudar i compartir”. El Centre ha estat sempre força liberal i ha mostrat respecte i consideració per tothom. L’ensenyança ha estat oberta, activa, innovadora, creativa, mirant el futur, però vivint el present i tenint en compte el passat. S’ha fomentat la valoració de les coses, l’opinió personal, la recerca de dades, i els socialitzants treballs en grup, en la mesura possible... He estat sempre tutor del grup d’alumnes que se m’ha confiat i, ocasionalment, he fet funcions per a les quals he estat requerit o necessitat: coordinador de Cicle, delegat del Col·legi al Consell Escolar Municipal de Tortosa i a la seva Comissió Permanent, portaveu en alguna trobada amb l’Administració, coordinador Lingüístic del Centre els darrers cursos... Hi ha hagut una gran convivència i unió entre els grups de la comunitat educativa. Ha estat tota una vida braç a braç per aconseguir unes metes positives comunes. Conservo molt bons records del Sant Josep, i de tot tipus, com ara l'alegria i goig dels alumnes, famílies i jo mateix amb els progressos dels nois i l'assoliment de les metes marcades. També de les nombroses competicions esportives, especialment les dels cros escolars amb l’entusiasta D. Bernardo; i de la gran importància que han tingut en la formació i socialització dels alumnes i en la convivència de la comunitat educativa. Em són presents les sortides i excursions amb els alumnes: Conèixer el parc, Tortosa... durant la Setmana Escolar; Mig Camí, Coll de l'Alba, Delta de l'Ebre, Poblet... Guardo afecte als Operaris. La relació amb ells va ser bona; sempre vaig gaudir d’una total llibertat i consideració en l'exercici de la meva tasca docent i com a persona, sentint-me més com a casa meva que com en un centre educatiu aliè. Hi ha hagut una forta germanor entre els membres del claustre. Encara els sento propers i els recordo amb les seues famílies (ja fa alguns anys i érem més joves) fent junts una calçotada al febrer a Les Cases d’Alcanar i una excursió campestre a fi de curs».

II.2.3. Don Félix Fernández Pérez Félix Fernández Pérez nasqué a Lleó, ciutat on va cursar la carrera de Magisteri. La seva trajectòria docent la inicià a les localitats de Guardo i Barruelo de Santullán, situades a la zona minera de la província de Palència, però tant aviat com va aprovar les oposicions va decidir marxar-ne. El seu desig era el de conèixer la zona de la costa mediterrània, per la qual cosa va demanar plaça des de la província de Girona fins a Almeria. La resolució final de la seva sol·licitud va portar-lo a firmar un contracte per fer de mestre al Col·legi Sant Josep de Tortosa a partir del curs 1971-72, en el qual impartí la docència durant la resta de la seva carrera; concretament, els següents vint-inou cursos. «La relació amb els capellans del col·legi era molt bona; en els 29 anys que vaig estar-hi no va haver-hi cap tipus de problema ni enfrontament, al contrari, ells apreciaven moltíssim la resta de professors i nosaltres fèiem el mateix amb ells. Les seves decisions en la direcció de l’escola sempre tenien en compte el punt de vista dels mestres i nosaltres també ho fèiem tot sota la seva aprovació. Tot són bons records, els que conservo del Sant Josep; vaig estar molt a gust allí. No sabria quins són millors; potser subratllaria un dels trets més importants que ens definia: la total harmonia que s’hi respirava i la molt bona relació que teníem tots els companys. No sempre és fàcil trobar-te en un lloc de treball i portar-te bé amb tothom amb qui treballes. Els alumnes es mostraven bastant disciplinats i amb ganes d’aprendre. La forma d’ensenyament ha canviat, el tutor els donava totes les assignatures del curs en Primària, tenia una influència molt important en la seva formació i educació, perquè els acompanyava tota la jornada. Moltes tardes, fins i tot, vaig quedar-me a reforçar aquells alumnes que no n’havien tingut prou per comprendre-ho tot a les hores lectives i necessitaven que els repetís qualsevol dubte que tinguessin. Pel que fa als alumnes, la manera d’ensenyar ha fet que cada cop tinguin més participació a les classes, que puguin intervenir-hi sobretot en debats i altres activitats que abans no es feien tant. Actualment se’ls manen més treballs de lliure recerca i més feina per a realitzar en grup. També guardo bons records de tota mena de sortides del col·legi: competicions esportives i excursions culturals, vivint jornades molt interessants».

II.2.4. Don Juan Antonio González Joan Antoni González Gutiérrez va nàixer a Flix, el 1946; va estudiar Magisteri a Tarragona i va traure les oposicions el 1965. Les seues destinacions foren l’E. G. Cardenal Arce Ochotorena (avui dins del grup El Temple, antic 13 de Gener), i l’E. G. d’Alcanar. Després va entrar al Sant Josep, on romangué fins l’agost de 1997, quan va passar a l’IES Roquetes, on es va jubilar el 2011. «Vaig estar al Sant Josep des de setembre de 1970 a l’agost de 1997. Al principi, durant quatre cursos vaig fer Primària. En començar l’EGB, vaig passar a fer classes al Segon Cicle, segons les necessitats del col·legi (vaig fer sobretot castellà, però també català, socials, anglès i treballs manuals). Venia d’Alcanar, on portava una classe de recuperació, amb nois de totes les edats que no sabien llegir ni escriure. Al Sant Josep vaig trobar un bon nivell dels alumnes, més implicació dels pares i els professors més antics t’estimulaven amb la forma de treballar i t’aconsellaven. Les característiques positives dels Josepets es basaven en la grandària del centre: era petit i els professors i alumnes ens coneixíem bé. Els pares generalment col·laboraven. No hi havia pràcticament problemes de disciplina. Els directors recolzaven les iniciatives particulars dels professors. Es donava molt importància a l’esport. En l’aspecte negatiu, era un edifici antic. Vaig participar en diverses activitats extraescolars. Fèiem moltes excursions. També anàvem de colònies, al principi a Les Cases d’Alcanar, després per tot Catalunya (venia gairebé sempre el director-sacerdot d’aquell curs amb nosaltres: D. José, D. Teo i D. Timoteo). Altre tipus d’activitats eren les sortides pedagògiques, sobretot a la catedral i al museu-arxiu. Uns anys vaig portar la revista Cruïlla, i la biblioteca i el museu en jubilar-se el sacerdot que els va crear, D. Emilio Calvo. Crec interessant dir que, encara que al principi es parlava en castellà, fora de les classes ho fèiem en català. A més, potser va ser el primer col·legi de Tortosa que va fer classes de català quan encara no era obligatori: donàvem una de les hores setmanals complementàries (el director que va donar el permís era D. Xavier Altés i els alumnes que van començar a fer-ho eren els de 6è d’EGB). Aquest és el record que tinc, encara que un exalumne m’ha comentat que ja al primer curs (l’any 1970) havíem començat a fer exercicis amb un llibret que es deia Faristol. Quan vaig sortir, el col·legi havia canviat bastant; entre les principals diferències destaquem que el Batxillerat i l’internat havien desaparegut; en canvi, es van acceptar noies. L’edifici i els patis s’havien reformat, però el barri s’havia degradat, cosa que restava alumnes i els últims directors n’estaven preocupats. Respecte a l’estat actual del col·legi, dubto que es pugui fer alguna cosa si no s’enderroquen la majoria dels edificis. Potser s’hagués pogut fer un museu, o una casa de colònies... però suposo que les despeses serien massa grans. Per això van fracassar els intents de fer una residència per a la tercera edat o de posar la URV».

II.2.5. Don Josep Espuny Josep Espuny Domingo (al principi tots li deien D. José Maria) va néixer a Tortosa l’any 1943. Va estudiar la Primària i el Batxillerat a la localitat de Martos, província de Jaén, perquè allí tenien el negoci familiar. Més tard va anar a Madrid a estudiar la carrera d’aparellador, arquitecte tècnic, i en acabar va instal·lar-se definitivament a la seva ciutat natal. Aquí, un capellà amic seu li va demanar que donés classes de dibuix al Col·legi Sant Josep i ell va acceptar. Cada any li donaven més hores de classe fins que finalment li oferiren la jornada completa. Llavors, donava lliçons de matemàtiques i coneixement del medi natural a 7è. i 8è. d’EGB, a nois de tretze i catorze anys. Mentrestant també era professor d’àlgebra a la UNED. Un cop instaurat el nou model de l’ESO, va començar a fer classes de matemàtiques, naturals i tecnologia a 1r. i a 2n., fins que en tancar el Sant Josep va passar a treballar al Col·legi Diocesà Sagrada Família, on va agafar la jubilació definitiva el 2008. «Estava bé al Sant Josep perquè no hi havia pressions dels superiors a l’hora de donar les classes: teníem total llibertat per fer-les i, encara que era un col·legi religiós, la religió era important, però no s’imposava en excés als alumnes; la missa era voluntària. El que més m’agradava era l’ambient familiar que imperava. I també que en haver només dos línies, tenia 7 o 8 classes setmanals en cada grup, la qual cosa feia que ens coneguéssim molt bé alumnes i professors. I el que menys, que la majoria de directors venien de fora de Catalunya i tenien problemes d’adaptació. Quan van entrar noies el canvi no va suposar cap problema, fou molt fàcil i positiu. Elles van participar molt en les activitats esportives. A mi m’agradava entrenar algun equip de futbol i feia excursionisme pel Port. També acompanyava els equips en alguns dels desplaçaments. Però no va haver més remei que tancar el col·legi: el manteniment era difícil, per la situació en un barri cada dia més deteriorat. En passar al Sagrada Família, tot i que se’ns va rebre molt bé, vaig trobar a faltar l’ambient familiar que hi havia als Josepets. Vam guanyar en conèixer gent nova. En relació amb els operaris, em va passar una anècdota, al menys, curiosa: Venia cap a Tortosa des de Vinallop quan vaig veure un sacerdot que em feia senyals a la vora de la carretera. Vaig aturar-me, i ell em demanà si el podia pujar fins la ciutat perquè se li havia destorbat el cotxe, que estava aparcat a una vora. Li vaig dir que sí; pujà i parlarem una mica fins arribar a l’entrada de Ferreries; allí li vaig preguntar on volia que el portés. Ell va dir que jo ja havia fet prou i que el podia deixar on jo volgués. Jo vaig insistir i li vaig preguntar si anava a dins; ell va dir que sí i li vaig dir: “Jo també hi vaig”. Passarem el pont i li vaig tornar a preguntar: “A quin barri va?” Ell respongué: “Vaig al barri del Rastre”. “Jo també”, li vaig contestar amb una rialla.

Quan passàvem pel carrer del Vall, li digué: “I ara, a quin carrer el deixo?” “Vaig a la plaça Mossèn Sol”, contestà. “Quina casualitat! Jo també vaig allí”, li vaig dir. I quan vam arribar: “Ja hi som, on vol baixar?” “Vaig al Col·legi Sant Josep; sap on és? “Que si ho sé? Treballo allí!” I ens vam posar a riure. Havia recollit D. Vicente Lores, una excel·lent persona que havia estat Director General de la Germandat».

II.2.6. Dels Josepets al Sagrada Família Quan a primers de setembre començaven a caminar juntes les comunitats educatives dels col·legis Sagrada Família i Sant Josep, TOTS estàvem molt il·lusionats amb aquest nou projecte, però personalment, i com a professora del Col·legi Sant Josep, tenia un estat d’ànim quelcom contradictori. D’un banda m’embargava un sentiment de pena i tristesa, en pensar que el col·legi que havia estat una part capital de la meva vida havia tancat definitivament les seves portes i havia deixat d’existir. Eren molts anys que portava educant en aquelles aules i en aquells patis! Aquest i altres pensaments, com el record dels companys Pepita i Jesús, que ens van deixar abans d’hora, i que no es creurien la noticia de la desaparició del seu Col·legi de Sant Josep, em portaven el dolor al cor i les llàgrimes als ulls. Però per una altra banda tenia també uns sentiments d’esperança i de gratitud. D’esperança perquè amb la fusió, la llum de futur que des del Sant Josep es veia dèbil i llunyana, degut als problemes de marginalitat del barri del Rastre i, en menor mesura, a la baixada de la natalitat, es convertia en una llum brillant i potent al Sagrada Família. D’esperança, perquè tot i que l’oferta educativa que oferien els dos centres per separat era de gran qualitat, estava segura que amb la fusió encara seria millor. També sentiments de gratitud. De gratitud als pares per seguir confiant en nosaltres. De gratitud als qui ens acollien: Bisbat de Tortosa, equip directiu, claustre de professors, personal no docent i alumnes del Col·legi Sagrada Família. De gratitud als Operaris per facilitar-me una sortida que em permetia poder continuar exercint el meu magisteri. De gratitud, en definitiva, als que d’una manera o altra, m’havien ajudat a madurar com a professora i com a persona. Avui, tres mesos després de l’inici del curs, he de dir que em sento plenament integrada al Sagrada Família. Tothom ens ha acollit amb els braços oberts. En cap moment m’he sentit estranya, gràcies a l’excel·lent tracte humà dels companys, pareix com si ens coneguéssim de tota la vida! També els alumnes procedents del Col·legi Sant Josep s’han integrat, com era d’esperar, ràpidament. No han aparegut els tan temuts, per a alguns, guetos. No hi ha diferències entre els alumnes del Sant Josep i els del Sagrada Família. AVUI TOTS FORMEM UNA SOLA COMUNITAT EDUCATIVA. Em sento contenta i feliç perquè les expectatives que tenia en començar el curs s’estan fent realitat. Tot i això, també vull dir que encara que el Col·legi de San Josep hagi desaparegut, mentre ens quedi un alè de vida a tots els que l’hem estimat, el seu esperit no desapareixerà mai. Anna Ferreres Querol, Tutora de 2n. B

II.2.7. Teatre al Col·legi dels Josepets Les històries, normalment, tenen un principi i un final. Jo vaig a començar aquesta historia pel final. En una de les últimes visites al meu col·legi, amb motiu d’una trobada d’antics alumnes, em van ocórrer dos fets que em van portar a passar un mal moment; per descomptat, vaig callar i vaig fer teatre fictici durant tot el matí. Els explico: El primer va ser en entrar al saló d’actes i veure com estava. Malgrat que crec que era la dependència del cole amb pitjors mitjans, quantes estones agradables hi vaig passar! Quina quantitat d’alumnes van pujar dalt d’aquell petit escenari! Molta tristesa, però també molts i molts de records. Com podíem fer allí teatre? Doncs el fèiem. Com podíem muntar allí decorats? Doncs els muntàvem. El segon fet encara va ser més trist. Ens dirigíem a veure les aules dels més petitons, al costat del gimnàs, i just abans d’arribar-hi, vaig entrar en un petit quarto on solíem guardar el material utilitzat a les representacions i em trobo amb l’últim decorat que havia utilitzat a L’últim tren de Vila-Xica del Racó. Va ser cosa del destí o casualitats de la vida? Al cap de poc temps, el cole va tancar portes. Voldria acabar aquests records emotius pel principi de la història, tot recordant com va començar la meva caminada en el món del teatre al cole. Corria l’any 1973 i jo ja estava dins del món del teatre amateur. No recordo com ni quan, però en un moment determinat vam decidir fer alguna petita representació; la cosa va anar bé i així vam iniciar un llarg període teatral que, estic segur, molts recordaran. De vegades, les coses s’inicien sense saber molt bé com; però l’important és tenir ganes i il·lusió. Desitjo de tot cor que aquestes breus línies contribueixin a mantenir el record i l’estimació del nostre tristament desaparegut Col·legi Sant Josep. Xavier Gavaldà Planells

II.3. Alumnes II.3.1. Elías Campo Elías Campo Güerri va nàixer l’any 1955 a Boltaña (Pirineu Aragonès), però amb 1 any, ell i els seus pares van venir a Tortosa. Va cursar els primers estudis al Col·legi de la Consolació, i al 1964-1965 va entrar al Col·legi Sant Josep on va cursar Batxillerat. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en medicina i cirurgia l’any 1979. Poc després estudià medicina interna a l’Hospital de Sant Pau. Va fer el “MIR” d’anatomia patològica a l’Hospital de Bellvitge. El 1984 va obtenir la plaça de metge especialista en anatomia patològica a l’Hospital Príncipes de España. Va obtenir el títol de doctorat en medicina i patologia l’any 1985.Treballà a l’Hospital de l’Aliança de Barcelona durant 4 anys (1986-1990). Desprès va anar als Estats Units, prop de Washington, durant dos anys (1990 i 1991) a l’Institut Nacional de la Salut del Càncer. El 1992 va tornar al Clínic de Barcelona, del qual és el cap de secció del departament d’Anatomia patològica i també el director clínic del Centre Diagnòstic Biomèdic. També és el responsable de l’equip d’investigació d’Oncomorfologia funcional humana i experimental de l’IDIBAPS (Instituto De Investigación Biomèdica August Pi i Sunyer) d’Espanya dirigit per Dolors Colomer. L’any 1997 es va treure les oposicions de professor titular i el 2002 les de catedràtic.

El doctor Elías Campo al seu despatx

«Vaig anar al Col·legi Sant Josep perquè jo volia ser capellà, i el meu pare em va dir que en lloc de matricular-me a l’Institut Joaquim Bau, que es on hagués anat si no li hagués confessat la meua devoció per la religió, em matriculés al Col·legi Sant Josep, que era un seminari menor, i llavors rebria una educació més apropiada si en un futur volia ser capellà. Hi vaig estar set anys: des del curs 1964-1965 fins al 1971-1972. Pràcticament tots els professors que vaig tenir em van marcar molt la vida. Els que jo recordo més són don Vicente Gil, a qui vaig tenir durant dos anys i d’ell puc destacar la seua amabilitat, l’interès que ens aportava a les seues classes, els seus jocs de paraules... En resum, una gran persona. Manuel Martínez, que ens donava música i religió, era un professor de qui destaco la qualitat a l’hora de dur a terme la classe. Cid Bahima era el professor de física, química i biologia; era un excel·lent professor, tot el difícil ho feia fàcil. Don Teódulo era un professor molt dur i estricte, li agradava molt la disciplina i, si 69

no feies els deures, et castigava a les hores lliures i els esbarjos. Jesús Mencía va ser qui va despertar el meu interès per la literatura; també ens donava llatí i el vaig tenir a 5è. i a 6è. Marcos Sansalvaldor, el vaig tenir l’últim any de francès i de literatura francesa; era capellà i ens va fer llegir El petit príncep en francès, llibre que m’ha marcat durant tota la meua vida. També destaco el rector don Justo, que era un home molt afectuós i bondadós i, sobretot, molt comprensiu. La meva formació aquí va ser brillant; encara avui m’agradaria donar gràcies a alguns professors per tot el que em van ensenyar i com ho van fer. La formació no em va ajudar a escollir la carrera, però sí que va despertar-me l’interès per la cultura, el desig de saber més. També em va ajudar molt a l’hora de dur a terme els cursos següents. Jo no sabia què fer, si Medicina o Dret, i vaig cursar tant ciències com lletres; fins a l’últim dia no vaig decidir fer Medicina. Del Sant Josep guardo records meravellosos; es respirava un aire de pau i amistat inconfessable, els esbarjos no eren com els d’ara, cada esbarjo era un nou món on un dia imaginaves ser Indiana Jones pel sol fet d’estar en una cova i portar una llanterna, un altre dia eres un famós pistoler amb l’únic objectiu de tombar amb pedres unes llaunes. Les ganes que tenies, abans d’anar a classe, de sentir la lliçó que donaria el professor... Això actualment no s’aconsegueix... La meua relació amb companys, professors i capellans era excel·lent, immillorable. Tots ens teníem gran respecte els uns amb els altres; vam arribar a tenir tanta relació que, a les vacances de Setmana Santa jo marxava amb els meus pares, però un dia els vaig dir que m’agradaria quedar-me intern al col·legi ja que gairebé tots els alumnes es quedaven perquè eren de llocs diferents i llunyans de Tortosa (només 7 érem de Tortosa i l’entorn). Així que jo, durant les vacances de Setmana Santa, també m’estava al col·legi. Només de dir això es veu la relació que tenia amb companys i professors. Una anècdota és que, un esbarjo com qualsevol altre, vam trobar una cova pel pati, ja que, abans el nostre pati era tota la muntanya; no teníem ni camp de bàsquet ni de futbol... Vam quedar que a l’esbarjo del dia següent jo portaria una llanterna perquè al ser de Tortosa, era l’únic que la podria portar de casa. L’endemà a l’hora del pati vam anar tots els que havíem trobat la cova a explorar-la. Al cap d’una estona, un de nosaltres va dir que havia trobat la sortida. ¡Era el pou de la plaça Sant Joan! Aquell dia vam arribar tard a classe, vam explicar el que havia passat al professor i llavors ens van prohibir tornar a entrar a la cova. Així es va acabar la nostra petita aventura».

II.3.2. Joan Sabaté Joan Sabaté Borràs va nàixer a Tortosa, al barri de Remolins, el 1957. És professor d’Història a l’Institut de l’Ebre. Fou escollit alcalde de Tortosa l’any 2000, càrrec que ocupà durant vuit anys. Actualment (2014) està retirat de la política local. És senador electe a Madrid des del 2000. També ha estat diputat al Parlament de Catalunya.

Joan Sabaté, en un acte amb el seu partit

«Vaig ingressar al col·legi el curs 1968-1969 i en vaig sortir el curs 1973-1974, desprès dels sis cursos de l’antic Batxillerat. Vaig arribar a l’Institut Joaquim Bau, per fer COU i crec que ben format, com els altres companys, en totes les assignatures. Encara que era l’època de la dictadura franquista, el col·legi ens va donar una formació molt oberta, fomentant l’esperit crític i dialogant alhora. L’esperit del Concili Vaticà Segon impregnava amb força la direcció del Centre i els sacerdots professors, especialment els més joves. Allí vaig sentir a parlar i debatre sobre Karl Marx i vaig conèixer cantautors catalans com Raimon i molts altres. L’esperit crític amb el franquisme era més que evident. La formació rebuda va ser molt important per al despertar de la meva consciencia política i l’esperit crític amb el règim. Així mateix, una formació cultural ampla, amb l’hàbit del debat i de la reflexió, han estat molt importants en la meua evolució personal i també política. Els records que conservo són molts i en general agradables; amb tot, destacaria l’afecció per la muntanya que ens va transmetre Timoteo Hernández, com tantes altres coses positives que m’han acompanyat al llarg de la meva vida i que m’han servit desprès com a pare i com a professor. Recordo una estada al Port, al refugi de Caro, precisament amb Timoteo. Havia caigut una forta nevada i quan vàrem arribar cansats, ell va intentar posar ordre, que recollíssim llenya i que ens poséssim a endreçar, sense que ningú li fes cas. Davant d'aquesta situació, ens va reunir i ens va dir que renunciava a dirigir l’expedició i que escollíssim un nou cap. Desprès de l’estupefacció inicial i entendre que anava en serio, vàrem escollir Juanjo Cruanyes i vàrem tenir que assumir la gestió del conflicte de manera assembleària. Una experiència molt enriquidora i una excel·lent manera de gestionar el conflicte de forma extraordinàriament pedagògica, per part de Timoteo, com tots li dèiem.

Respecte al futur de les instal·lacions, comparteixo l’opinió de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, que cal que es destinen a usos docents, com hauria volgut mossèn Sol, i per això sempre he defensat que s’hi ubiquin serveis universitaris de l’URV, tal i com vàrem acordar essent jo l’alcalde de Tortosa, amb el rectorat d’aquesta universitat. Serveis que es podrien complementar amb un alberg juvenil que fes funcions de residència d’estudiants. Aquestos usos permetrien revitalitzar el barri del Rastre i complementar l’actuació de la llei de barris».

II.3.3. Jordi Fusté Jordi Fusté Mateu va nàixer el 1959 a Tortosa. És el guitarrista del reconegut grup ebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Precisament, ell interpreta el paper de Mut de Ferreries, al qual presenten als concerts com a Evaristo Fusté.

Al centre de la imatge, Jordi Fusté i la seua guitarra en un concert de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

«Vaig ingressar al Sant Josep a 4t. de Primària i m’hi vaig estar fins a 6è. de Batxillerat. Després vaig fer COU a l'institut. En el moment d’ingressar aquí crec que arribava ben format; no recordo venir mancat d'alguna assignatura ni haver tingut cap problema respecte a això. Al col·legi hi havia uns conceptes generals, relacionats amb la disciplina i l'època que ara sonen molt estranys. Les files..., aixecar i baixar la bandera cantant l'himne espanyol a l'inici i final de cada setmana, l'assignatura de Formación del Espíritu Nacional, etc. De tota manera no crec que fos una cosa especial del col·legi, devia formar part de l'època i a tot arreu devia passar el mateix. Quan va morir Franco va ser l'últim curs allà. Aquell curs i, sobretot, ja a l'insti, penso que va ser quan vaig prendre més consciència i també implicació en allò que significava lluitar per defensar les llibertats personals. Al col·legi, de tota manera, qualsevol signe de modernitat, als darrers cursos de Batxillerat era rebut amb alegria. Teníem com un local per trobar-nos amb sofàs i podíem posar música. Això era el màxim d'un col·legi modern! Respecte a la formació acadèmica, recordo, com sempre, assignatures explicades per professors que et feien gaudir d'elles. Ciències naturals, matemàtiques, gimnàstica, treballs manuals (construíem avions de fusta de balsa). En general tinc molt bon record de la meua estada; recordo companyonia, unes instal·lacions espectaculars al mig de la muntanya amb piscina i trampolí!, molts camps per a fer esport, els equips i les competicions de bàsquet, les diferents etapes de les coses a les que jugàvem al recreo que dèiem, des de boles, a una cosa que fèiem amb unes navalles menudes enclavant-les a terra, passant per diferents partits de futbol, bàsquet, voleibol, handbol. Era graciós jugar a futbol al mateix camp diversos partits a l' hora amb diferents pilotes. Respecte als capellans, hi havia molt bona gent i bons professors. L’únic record no tant bo que conservo és el d’un capellà, el director espiritual, que s’excedia en les seues atribucions quan et confessaves, una anècdota dins del bon clima del col·legi. 73

Com a anècdota recordo les excursions secretes i molt estudiades a determinats despatxos on es guardaven exàmens per poder canviar-los abans que fossin corregits. Experiència absolutament col·lectiva, feta per pràcticament tota la classe, amb uns criteris d'eficiència i control (suposo que influenciats per les pel·lícules d'espies), amb molta adrenalina i la possibilitat que t'expulsessin, que era el càstig suprem. No va passar moltes vegades, però va passar en aquells passadissos tan llargs. Ara les instal·lacions es podrien obrir a la gent. El col·legi és molt gran. Qualsevol cosa que pogués ser compartida per la gent de Tortosa, i aprofitada. Una piscina pública amb jardins i instal·lacions esportives? Un casal de gent gran? Un centre cultural? Un viver d'empreses? Tot a l' hora?».5

De fet, la major part dels components del grup estudiaren al col·legi. A més de Fusté, ho feren Xavier Borràs, Enric Pedret i Artur Gaya. Artur (Quico el Célio) publicà a Internet Vida quotidiana, mena d’autobiografia de la seua infància i joventut, on parla de la seva estada al col·legi a les pàgines 6-8 i, al final, de la creació del conjunt musical. El podeu trobar a la següent adreça: www.tortosa.cat/webajt/.../artur_gaya_iglesias.pdf

II.3.4. Ignasi Blanch Ignasi Blanch Gisbert va nàixer a Roquetes. És llicenciat en Belles Arts; es va especialitzar en tècniques d‘impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien de Berlín. Coincidint amb la caiguda del Mur, fou escollit per a participar al projecte internacional East Side Gallery sobre el mur, com a únic representant de l’estat espanyol. Actualment viu i treballa a Barcelona com a il·lustrador. Especialitzat en àlbum il·lustrat, publica per a editorials diverses i participa en exposicions i sessions didàctiques al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Saarbrücken (Alemanya) des del 2001. Seleccionat a la Biennal de Bratislava 2009 amb el llibre Alícia i el país de meravelles de l'Àngel Burgas. Premi llibreter d'àlbum il·lustrat 2008 per Fill de rojo. Premi crítica Serra d'Or 2006 amb Vull una corona. És el coordinador dels estudis d’il·lustració a “L’Escola de la Dona-E. F. Bonnemaison” de la Diputació de Barcelona, (Premi Junceda d’Honor 2005). Professor del postgrau de la UB en Mediació cultural per al foment de la lectura 2009-2011(Universitat de Barcelona IL3). Conjuntament amb l'escriptor Àngel Burgas es fa càrrec de la crítica literària de llibres il·lustrats al suplement de cultura del diari Avui.

Ignasi Blanch mostrant la seua obra Parlo d’amor (Mur de Berlín, 1990)

«Vaig entrar al Sant Josep per estudiar 5è. d'EGB, amb don Rosendo com a mestre. Vaig continuar els estudis fins a 8è. Tot plegat van ser quatre cursos escolars. Els mestres del col·legi ens oferien una bona formació i un nivell de coneixements alt. Al moment d’anar a l'institut recordo sentir-me preparat i amb moltes ganes de continuar els estudis. La meua il·lusió era dedicar-me a dibuixar i volia estudiar la carrera de Belles Arts a Barcelona. Aquest era el meu estímul principal per seguir estudiant. Era un col·legi obert en moltes coses i tradicional en d'altres. Recordo que ens van donar un curs sobre educació sexual que va ser molt educatiu, clar i innovador en aquell temps. La dictadura i el règim no ens van marcar al Sant Josep! Tot i això, hi havia un professor d'esport que possiblement sí que tenia maneres d'actuar dures i, una mica, fatxendes. Era un senyor gran, però. Vaig tenir una professora de dibuix que em va ajudar molt, Cinta Sabaté. Amb Cinta vaig sentir-me acompanyat i comprés. Crec que va marcar d'una manera definitiva el meu interès per l'art i em va ajudar en els meus objectius personals. Vaig seguir 75

estudiant amb la sort de tenir, també a l'institut, la seua presència. Vaig establir una sincera amistat amb ella al llarg dels anys, i també amb el seu marit Manel. Encara la mantinc! Recordo haver coincidit al col·legi amb dos dels meus germans. Som cinc i els quatre nois vam estudiar tots al Sant Josep. Amb el petit, l'Alfred, vaig coincidir alguns anys i anàvem junts des de Roquetes amb l’autobús. Les estones del trajecte Jesús-RoquetesTortosa eren un moment important de trobada amb amics. I molt divertit. També recordo molts moments difícils. No tots els professors ni tots els companys entenien la meua dedicació al dibuix més que no pas als esports de competició, per exemple. No era fàcil conviure amb una majoria que preferia l'esport a l'art, i crec que molts dels companys de classe en feien burla sense cap motiu. Durant molt de temps vaig sentir-me maltractat per alguns companys i encara ara quan els trobo em vénen al cap les actituds tan intransigents que van tenir amb mi. Aquests records queden per sempre, malauradament. Recordo amb molta estima els patis del col·legi, "el foso", "la jaula", la piscina, els túnels i la muralla del castell... la revista Cruïlla. També em ve al cap un accident que va tenir un company de classe, quan va caure jugant al pati des d'una alçada de tres metres. Un altre record molt especial és el del company de classe Julian Alonso Rey, un company de 8è. que va ser víctima de l'accident al càmping dels Alfacs a la Ràpita... Alonso m'ensenyava la seua col·lecció de cromos que sortien als xocolates Trapa... El recordaré sempre! Hi havia alguns alumnes dels pobles petits que es quedaven a dormir a l'escola. N'hi havia un de la Cava molt divertit! Per la tarda es repartia el berenar per les classes als alumnes de mitja pensió, i molt sovint els donaven pa amb xocolata... Em vénen al cap els mestres com Cinta Sabaté, Joan Antoni, don Rosendo, don Mariano, don Javier Altés, Michel, el de francès... El director espiritual, don Ramon, don Felipe, Josep Maria, el de mates, Javier Curto que va arribar, just havent acabat la carrera... Ara tot són bons records... Estic molt content d'haver fet la il·lustració per al cartell de la darrera trobada dels amics dels Josepets. En un futur les instal·lacions potser es podrien rehabilitar per fer un centre d'ensenyaments artístics, o tallers per cedir a artistes de diferents països. Això oferiria a la ciutat de Tortosa un espai innovador de veritat i una particularitat única a Catalunya i a l'estat Espanyol».

II.3.5. Pere Ponce Pere Ponce Alifonso va néixer a Tortosa l’any 1964. A l’Institut Joaquim Bau va participar en diverses obres sota la direcció del professor Manuel Pérez Bonfill. Abans de decidir dedicar la seva vida a la interpretació, Pere es va matricular en la carrera de Psicologia, però l’abandonà per dedicar-se als estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. Entre les seves obres cinematogràfiques més importants podem destacar: Amo tu cama rica (1992), Días de fútbol (2003), Platillos volantes (2003), El gran Vàzquez (2010), Macià contra Companys (2011). També ha participat en algunes sèries de televisió com Cuéntame cómo pasó (2002-2012), on aconsegueix un dels seus papers de més èxit representant al personatge del Pare Eugenio.

Fotograma de la sèrie de Cuéntame cómo pasó, amb Pere Ponce.

«Vaig estudiar fins a 8è., o sigui, vaig estar des dels 6 anys fins als 13, quan vaig anar a estudiar a l’Institut Joaquim Bau. Van ser molts anys i molts records en una etapa de creixement constant. Van ser uns anys d’aprenentatge, de formació, tant a nivell escolar com a nivell humà. La veritat és que, a pesar de tots els canvis que comporta el creixement, vam entrar que érem uns nens i vam sortir fets uns homenets; els records són molt positius. Sempre tenies la sensació de pertànyer a un grup, a una estructura gairebé familiar. La integració amb els companys, el contacte amb els professors sempre van ser molt càlids i molt propers. Els records, inclús dels moments difícils deguts als teus dubtes, als exàmens o problemes amb companys sempre estan entelats d’una certa nostàlgia i emmarcats en un espai tant especial com eren les instal·lacions del col·legi. Continuo conservant grans amistats amb antics companys. Crec que el nivell acadèmic era molt bo, hi havia molta implicació per part del professorat i una gran voluntat de ajudar als alumnes a treure’n el millor d’ells mateixos amb entusiasme i rigor. Evidentment el col·legi no va ser aliè als canvis que es van produir als anys 70; vam passar de la dictadura a la transició dintre d’una escola religiosa. Recordo cantar el Cara al sol en formació algun dissabte al matí davant una bandera, però per natros no deixava de ser una anècdota folklòrica. No recordo que cap professor laic o religiós portés cap discurs ideològic a dintre de les aules. O no ho recordo o ho van fer sense massa entusiasme. El primer contacte amb el teatre el vaig tenir als Josepets; recordo que vam actuar al parc Teodoro González, va ser el meu primer bolo i conservo aquella experiència com 77

una cosa molt especial. Jo era un noi mes aviat tímid i el contacte amb l’escenari em va donar la possibilitat de sortir una mica de mi mateix i actuar amb desinhibició. Tota una descoberta per a un xiquet com jo, que em va animar a seguir investigant per aquest camí. L'haver anat a un col·legi de capellans m’ajudà quan vaig fer el paper de Pare Eugeni de la sèrie de RTVE Cuéntame cómo pasó; la sèrie es situa a la mateixa època i natros assistíem a missa cada setmana dins del col·legi i els diumenges amb la família, per tant tota aquesta litúrgia ens és molt familiar. El personatge d’Eugeni també és professor d’escola i a l’hora de rodar i estar a l’altra banda te n’adones del difícil que havia de ser pels mestres ensenyar i bregar amb xiquets com natros».

II.3.6. Maite Beltrán Maite Beltran Sorolla va néixer a Tortosa el desembre de 1973. Va anar a escola al Col·legi Sant Josep i va fer el Batxillerat a l’Institut Joaquim Bau. Va estudiar la carrera de Física a la Universitat de Barcelona, on va escollir l’especialitat d’Astronomia i Meteorologia. El 1998 va marxar a Boston per cursar el estudis de doctorat al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, amb una beca de la Smithsonian Institution. El 2002 va aconseguir el títol de Doctora en Ciències Físiques amb una tesi centrada en la formació de les estrelles. Des del 2008 és investigadora de l’Istituto Nazionale di Astrofisica i treballa com a astrònoma a l’Osservatorio Astrofisico di Arcetri, a Florència (Itàlia). El seu treball consisteix a utilitzar radiotelescopis situats arreu del món, des de Xile fins a Austràlia, Hawaii o Granada, analitzar les dades i intentar descobrir propietats importants de les regions de formació estel·lar. Les seves recerques més importants han consistit en descobrir que les estrelles molt massives es formen de manera semblant a com ho va fer el nostre Sol, i descobrir la presència de molècules de sucre (glicolaldehid) importants per a la formació de la vida en una altra regió de formació d’estrelles. Aquests resultats han estat publicats en revistes molt prestigioses, com, per exemple, Nature, Science, o The Astrophysical Journal, i han tingut molta repercussió als mitjans de comunicació internacionals. Ha format part de diferents comissions per a l’assignació de temps d’observació en els telescopis més importants del món, i actualment forma part del Time Allocation Committee d’ALMA, el radiotelescopi més gran del món construït al desert d’Atacama, a Xile. Això és el que ha explicat dels Josepets: «Vaig ingressar al primer d'EGB (amb la senyoreta Marisol) i vaig estudiar fins a vuitè d'EGB (amb don Juan Antonio). Crec que vaig ser la primera xiqueta a ser inscrita, perquè fins a l'any en què vaig ingressar els Josepets era tan sols un col·legi masculí. En el moment que vaig anar a l'institut arribava ben formada. La gent que sortia del Sant Josep era la més ben formada de tota Tortosa. El nivell era altíssim. A l’hora d’emprendre la carrera científica, em van influenciar molt els professors que vaig tenir a l'institut, però també els que em van ensenyar matemàtiques o ciències naturals al Sant Josep. Recordo particularment don José Maria i don Juan Antonio. Els records que conservo són molt bons. Pràcticament fèiem vida al col·legi, perquè després de les classes ens quedàvem a entrenar a bàsquet o a nedar a la piscina a l'estiu, i els dissabtes pel matí tornàvem a entrenar. Teníem el millor equip de bàsquet femení de la comarca. M'agradaria que el Sant Josep continués sent un centre d'educació i cultura. Crec que és difícil que torni a ser una escola, però potser es podrien fer cursos de formació, o 79

crear algun centre cultural. Donada la gran quantitat d'edificis i d'espai, potser es podria fer servir alguna part com a centre expositiu d'artistes tortosins i de la comarca. I, per quĂ¨ no?, posar-hi un planetariÂť.

II.3.7. Comiat (Extret de la Columna d’opinió de l’autor a la revista L’Estel, publicada al n. 562, de juliol de 2015) A un tant per cent molt alt de persones no li agrada aquesta paraula; si bé és cert que depenent del seu moment, circumstància o enfocament, hom ho pot bescanviar i fer-lo més agradable. Jo vull aprofitar un acte al que vaig tenir el luxe d’assistir-hi, en commemoració d’un temps en què vaig estar escolaritzat al Col·legi Sant Josep (des del Parvulari, a l’E.G.B.), gràcies al gran esforç que la meua mare va realitzar, malgrat quedar-se vídua –en aquella societat més classista i complicada per una dóna d’aquell temps, certament. En definitiva, una memòria d’anys que per molts/es fou important i fantàstica! HISTÒRIA DEL COL·LEGI SANT JOSEP DE TORTOSA, presentada pels professors En Joan Antoni González i En Mariano Lalana, resulta ser un llibre d’avantguarda digital, obert a tota aquella gent que des de les seues vides poden anar aportant tota mena d’experiències viscudes a l’adreça: josepets.xxi@gmail.com. Estic més que agraït i content per com un llarg mestratge de grans persones em varen tutelar, comprendre, corregir tants cops i ensenyar; del qual, en molta part, ara sóc sortosament Mestre d’Educació Física i sempre alumne de tot. L’Associació d’Amics dels Josepets va començar a trobar-se multitudinàriament el gener del 2009, i ara ja és un clar exemple d’un “fins demà”, perquè els seus valors i estaments perduren, la seua “porta de ferro” (per on s’entrava al col·legi) –tot i la importància d’ésser puntual per arribar a classe– no t’excloïa, ja que si un dia arribaves tard o venies del metge, optaves per “la porteria de Don Bernardo ”. En l’esport ens ensenyaren a donar la mà quan cometíem una falta (el perdó) sense abandonar la competitivitat/l’esforç en superar-se. Probablement ni Mossèn Sol s’imaginava que el seu llegat romangués en un teixit associatiu constituït i divulgador sobretot d’humanitat... Com podria dir adéu a tots aquestos exemples o a aquest hobby de la narrativa?... Prefereixo dir: “Fins ara!” I deixar aquesta porta oberta. Desitjant que estigueu a tempo, cordialment, amb afecte, Eduard Català Pino

II.4. Esport II.4.1. Enric Algueró Enric Algueró Pavon va ser testimoni directe de la importància de l’esport al col·legi. Això és el que explica:

Enric, amb un dels equips que entrenava

«Vaig entrar l’any 1977. Jo estava jugant i entrenant al C. B. Catalònia i el senyor Camps, que havia estat col·laborant amb el col·legi, em va dir que anés i demanés per D. Bernardo, que era qui s’encarregava de l’esport. Quan vaig anar i em trobo amb un home gran, que vestia una sotana mig polsosa, vaig pensar: “Ai, Déu meu, on m’he posat!” Però em vaig equivocar totalment, perquè vaig estar allí vint anys. La feina que es feia al Sant Josep no es feia a cap altre lloc; no es podia fer perquè no hi havia cap altre D. Bernardo a Tortosa. Aquell home era un apassionat de l’esport i tan sols vivia per a que els alumnes practiquessin esport i competissin els caps de setmana. En bàsquet, que era l’esport que jo coordinava, vaig començar el primer any amb un equip (infantils 7è. i 8è., recordo que jugava Ferran Bel, l’actual alcalde); vam anar incrementant els equips i vam arribar a tenir un equip per curs tant masculí com femení a partir de 3r. d’EGB; fins i tot teníem escola de bàsquet pels més menuts, era un organisme que dubto que alguna entitat esportiva de la ciutat l’haigue tingut. Algun any, als campionats comarcals es donà la coincidència de jugar la final els dos equips del Sant Josep que competien en aquella categoria. El Col·legi Sant Josep era l’autèntica pedrera del bàsquet de Tortosa. Respecte a D. Bernardo, afegiré que, a més de ser un apassionat de l’esport, era una bellíssima persona que amb la seua humilitat sabia treure el màxim de tothom. Crec que la ciutat mai va adonar-se de la repercussió que va tenir la seua actuació en l’esport tortosí. D’aquí van sortir Manolo Martínez Ferrer que, a més de jugar molt bé al bàsquet, va ser campió d’Espanya de rem; Toni Giménez va fitxar pel Granollers d’Handbol, no es va quedar perquè no va adaptar-se a la vida d’allà; també van sortir Aljarilla en atletisme o Gemma Bejerano, que va jugar amb 17 anys a divisió d’honor de bàsquet… 82

Tots els ex alumnes, quan els anava a buscar perquè tornessin al col·legi a entrenar, hi venien encantats, mai ningú li va dir que no. També destacaria la relació amb els altres professors: era molt bona, fins hi tot col·laboraven el dia que algun entrenador fallava, o ens acompanyaven en algun desplaçament. Recordo molt D. Mariano, D. Rosendo i el Sr. Fornós. En tot el temps d’estada van ocórrer moltes coses gracioses: Un any, a un campionat de Catalunya que vam jugar a l’Estartit, D. Bernardo es va passar mitja nit al passadís vigilant que els nois no sortissin de les habitacions. Un altra vegada, tornant d’unes jornades esportives amb tren des de València, els xavals van amagar un formatge que havia comprat el Sr. Fornós; aquest es va “emprenyar” tant que començava a parlar d’aquella manera característica seua, mig català mig castellà, que va fer que tots comencéssim a riure; al final el formatge va aparèixer. També recordo una vegada que portava cinc jugadors del col·legi a una concentració organitzada per la Federació Catalana de bàsquet a Tarragona; va coincidir amb l’incendi a la petroquímica i va fallar molta gent, però nosaltres, que érem els que acudíem de més lluny, sí que hi vam fer cap».

II.4.2. Jordi Fabregat Jordi Fabregat Valmanya va nàixer el 4 de desembre de 1961 a Tortosa. Va debutar a 2a. divisió amb el Terrassa quan tenia 17 anys. Després va jugar dos temporades a 1a. divisió amb l’Hèrcules d’Alacant, equip amb el qual baixà a 2a. divisió. Més tard estaria també a 2a. divisió amb el Jerez, el Córdoba i el Yeclano. Va jugar 6 vegades amb la selecció espanyola sub-21.

Aquestes són les paraules que l’exfutbolista dedica al seu col·legi: «Vaig entrar al col·legi a estudiar 2n. de BUP l’últim any que es va fer BUP al col·legi, d’allí vaig anar a l’Institut Joaquim Bau. La preparació que ens donaven era molt bona, després era cadascú que passés més o menys temps estudiant. Teníem professors molt bons com José Maria Espuny, que donava matemàtiques; també tinc un gran record de Sampedro i de Timoteo Hernández, eren molt bons com a professors i millors persones; jo, tenint a ells, em sentia molt segur de mi mateix. També tenia a BUP professors que venien de fora, com Octavi Iglesias i Maria Pilar Cid; notaves que eren gent molt ben preparada. El col·legi era molt obert, encara que fos època de dictadura, teníem molta llibertat; tots sabíem quins eren els límits, la disciplina que havíem de tindre a fi que hi hagués ordre i allò funcionés. T’educaven en uns valors que avui pareix que ja no existeixen; mira si eren oberts que en dissabte per la tarda als més grans els hi deixaven un lloc per escoltar música i inclús hi anaven noies, com si fos un guateque, i estic parlant de principis dels anys 70. La formació que vaig rebre allí em va servir per després emprendre la carrera esportiva. Era un col·legi que estava envoltat de natura, la muntanyeta, tal com natros l’anomenàvem, però les pistes que hi havia eren magnifiques per l’època aquella, tenien una piscina magnífica, quan a Tortosa no n’hi havia. Això portava que allí es practiqués molt l’esport i era part de la formació dels nois; sense aquestes condicions que allí es donaven segurament jo no hagués estat mai tan en contacte amb l’esport. De viure a Tortosa m’hagués agradat que els meus fills rebessin aquí l’educació, per suposat que sí; els pares sempre volem lo millor pels nostres fills i col·legi com aquest és impossible què n‘hi hague un altre d’igual. No era el típic col·legi de passadissos llargs, d’estar en patis rebotits, de cop de timbre, estaves envoltat de natura i el temps d’esbarjo donava per a molt.

Jo sempre estaré agraït de la formació que em van donar i de com em van tractar igual els mestres com els capellans, de tots guardo molt bon record. Una anècdota és que jo tenia molta punteria tirant paperets amb la canya del bolígraf i apuntava a un quadre que estava dalt de la pissarra. M’asseia a segona fila i aquell dia estàvem a classe de naturals i teníem un capellà que era un apassionat de la natura, però estava mig sord, es deia don Emilio; a la seua classe jo podia tirar amb la canya del bolígraf perquè ell no sentia el soroll que feia al bufar, però vaig tenir la mala sort de tirar-li al front; em vaig quedar glaçat, és de les vegades que he tingut més por. El professor amb tota la raó del món es posà com una fera, ningú es va xivar de qui ho havia fet, aquest codi a la nostra classe sempre el respectàvem, els que ho van acabar pagant van ser tres interns que eren molt entremaliats i pagaven pel que feien i pel que no feien. També recordaré sempre una excursió al Toscà amb don Josep Espuny i don Timoteo Hernández. Vàrem dormir allí i pel matí vam marxar d’excursió i vam baixar per una zona de rossegadors; els companys que anaven amb mi en sabien molt de baixar de costat, eren Bati Castell i Colomé, però jo baixava de cara i vaig caure; vaig baixar redolant molts metres, em vaig fer talls per tot el cap i l’espant que es van emportar els professors i els companys va ser molt gran. Teníem dos hores per arribar on estaven els vehicles i vaig arribar amb tot el cap ensangonat, però l’hemorràgia havia parat. En arribar a Tortosa em van portar a la Clínica Sabaté, allí em van pelar tot el cap i em van posar més de quaranta punts de sutura per tancar els nombrosos talls que tenia».

II.5. “Amics dels Josepets” II.5.1. Don Mariano Lalana Mariano Lalana Asín va néixer a Siétamo (Osca). Va estudiar Magisteri a la Universitat d’Osca. La seva primera docència la va donar en tres petites poblacions de la província natal després d’haver aprovat les primeres oposicions, però al cap de poc temps va examinar-se de nou, aquest cop per donar classes a poblacions de més de deu mil habitants. El seu destí un cop passades, fou la ciutat de Tortosa, més concretament, al Col·legi de la Mercè. No obstant, vuit anys després, a molt pocs metres del seu lloc de treball, el seminari dels Josepets, fundat per Mossèn Sol, feia poc que s’havia convertit també en escola d’ensenyança primària i secundària. Per a aquest nou projecte, els directius comptaven amb Mariano. Després d’una primera resposta negativa davant la petició de canviar-se d’escola, en altres reunions va veure que el model de col·legi i la responsabilitat que ell hi tindria li feien bastant el pes, i sense renunciar a la seua plaça de la Mercè per si l’aventura dels Josepets fallava, va acceptar donar classes al Col·legi Sant Josep, lloc on va treballar durant els següents 31 anys.

D. Mariano amb l’equip aleví que va quedar campió provincial el 1995. Drets: Manolo Puig, Ramon Cardús, David Garcia, Juanjo Rovira Agenollats: Carlos Curto, Pere Moreno i Carlos Llaó

«Des que hi vaig entrar el curs 1969-1970, vaig donar classes a quasi tots els nivells. Vaig ser tutor els primers anys a 1r., 3r. i 5è. curs. Des de l’entrada en vigor de l’EGB vaig donar classes a 6è., 7è. i 8è., i quan aquesta va desaparèixer vaig ser professor i tutor del cicle superior de l’ESO (5è. i 6è. de primària). Com a càrrecs importants vaig ser director pedagògic des de l’any 1971 fins al 1986 i dos anys més tard, al 1988, vaig ser nomenat cap d’estudis, feina que vaig desenvolupar fins al tancament de l’escola l’any 2000. 86

La relació amb els capellans era molt bona. Mai van tenir més autoritat que la resta de professors, sempre prenien les decisions amb el consens de tothom. Fins i tot quan el titular del centre de l’any 1986, Mossèn Jordi Barenys, va decidir unificar la figura del titular i el director pedagògic, és a dir, que una mateixa persona, en aquest cas ell, fos tant el representant de la Germandat com el director de l’educació del centre, mai van deixar de tenir valor les opinions de tot el claustre de professors. En general, guardo molt bon record de tota la meua estada al Sant Josep, però si m’he de quedar amb alguna cosa en especial és amb les activitats esportives. M’encanta el futbol i feia d’entrenador als equips de les diferents categories de nois del centre. També acompanyava els alumnes a tot tipus de campionats d’atletisme i cros. Em meravellava el suport que rebíem dels pares a l’hora de competir, sempre estaven a la disposició dels seus fills per viatjar arreu de Catalunya a intentar endur-nos el trofeu cap a Tortosa. Són records fantàstics que mai podré oblidar. També m’agradaven les colònies d’estiu, les excursions, les diades festives que celebràvem a l’escola, però sens dubte que les competicions esportives eren les preferides. Però no eren les úniques activitats esportives que es feien: sobretot els últims anys, n’hi havia d’altres com, per exemple, psicomotricitat amb els més petits al acabar les classes a les cinc de la tarda. El col·legi es va haver de tancar perquè la LOGSE només permetia tenir 25 alumnes per classe i això va fer que tots els cursos dels que teníem dos grups s’haguessin d’unificar i fer marxar de l’escola aquells alumnes que ens sobraven i que feien falta a d’altres; això va fer disminuir una mica el nombre d’alumnes del col·legi. Però també va ajudar el fet que tant al Sant Josep com al Sagrada Família havien de fer-se obres per millorar les instal·lacions i, per estalvi, es va decidir unificar totes dos escoles. La decisió final va ser la de portar els nostres alumnes al Seminari, una fusió dels dos col·legis que més aviat va ser una absorció d’un per part de l’altre. Les instal·lacions del Sant Josep, sense alumnes, es van anar deteriorant. Hi hagué intents per recuperar-les: la instal·lació de la Universitat Rovira i Virgili o d’una residència per a la tercera edat en van ser dos, però no van arribar a bon port. Per a evitar la degradació total, s’ha creat l’associació anomenada Amics dels Josepets que pretén finançar la neteja i reforma, sobretot dels patis, per poder-se utilitzar com a instal·lacions esportives. També podria emprar-se la part més nova, on hi viuen uns pocs sacerdots, com a casa de colònies».

Annex III) Documents III.1. Ruta Mossèn Sol RUTA “MANUEL DOMINGO I SOL” A TORTOSA 1. Casa natalícia (1/4/1836) amb làpida commemorativa. Pl. de l'Àngel, 18. 2. Pica baptismal del Papa Luna en què va ser batejat. Catedral. 3. Col·legi de St. Maties i Sant Jaume (St. Lluís). Va ser Seminari. C. St. Doménec. 4. Seminari i, posteriorment, Institut d'Ensenyament Mitjà. C. Montcada. 5. Església de St. Antoni, on ensenyava catecisme i va fundar l’Apostolat de l'Oració. C. Montcada. 6. Parròquia de Sant Blai, on va celebrar la seva primera missa. C. Sant Blai. 7. Parròquia de Sant Jaume de Remolins, de la qual va ser ecònom prop d'un any. Pl. De la Immaculada. 8. Convent de Sant Joan de Jerusalem. Va ser confessor de la comunitat. Pl. Sant Joan. 9. Convent de la Puríssima Concepció. Va ser confessor de la comunitat. C. Montcada. 10. Convent de Santa Clara. Va ser confessor de la comunitat. En ell va tenir la inspiració de fundar la Germandat. C. Pujada Santa Clara. 11. Portal del Romeu, on es va trobar amb el seminarista Ramon Valero, decisiu per a la creació del col·legi. C. Nou del Vall. 12. Carreró de Sant Joan, 7. Primera casa per a estudiants. 13. Casa Zarralde i Palau de Sant Ruf. Primera ubicació del Col·legi Sant Josep. C. Sant Felip Neri, 7. 14. Carreró de Capellans, 4. Ampliació del col·legi. 15. Col·legi Sant Josep. Primera pedra l’11/4/1878. 16. Gimnàs de Sant Lluís. Local per a esbarjo i formació de la joventut. Traspassat als Germans de la Salle el 1906. 17. Temple de la Reparació, edificat en el solar de l’antiga església dels mercedaris. C. de la Mercè. 18. Plaça de Mossèn Sol. Antiga plaça Tetuan (també coneguda com del Rastre). S'hi han instal·lat diferents monuments a Mn. Sol. Darrera reforma el 2015. 19. Capella Mn. Sol. A l'interior del Col·legi Sant Josep. Situada a l’habitació on va residir i va morir Mn. Sol. Restaurada el 1969.

III.2. Escriptures del Col·legi Sant Josep (Fins a l’aula de Tecnologia, els documents están extrets del treball de Ferran Adam)

III.3. El “Correo Josefino” i “La Reparación”

Portada del Correo Josefino del gener de 1929

La portada d’una altra revista dels Operaris, La Reparación del mes d’abril de 1929

Un anunci del taller de Felipe Benet, un descendent del qual seria sacerdot i viuria al colÂˇlegi

100

La portada de la mateixa revista, en aquest cas la publicada el mes de juny de 1929

101

Horaris de les cerimĂ˛nies religioses a la segona pĂ gina de La ReparaciĂłn del juny del 1929.

102

III.4. Casa de Probació “Regina Mundi” (1960-1961) [Llistat de l’Aspirantat]

103

104

105

106

107

III.5. La revista Cruïlla

Aquesta és una petita mostra de les portades de la Cruïlla. Les de Nadal, perquè són les de més especial elaboració, doncs les dibuixaven els propis alumnes dels Josepets.

108

A continuació us presentem un recull de pàgines de l’última Cruïlla que va publicar-se, la de final del curs 1999-2000. És de les poques que va imprimir-se amb paper de qualitat alta i amb la portada a tot color. Els diferents dibuixos i textos es dediquen a acomiadar el col·legi, els professors, la pròpia Cruïlla, etc.

109

Com sempre, a la segona pàgina una reflexió d’un Operari, en aquest cas Don Timoteo.

110

Després de la reflexió, n’hi havia sempre alguna altra feta per professors o alumnes en l’apartat titulat com El Col·legi, però en aquest cas tan especial continua el discurs del director. 111

Ara sí, les paraules d’un ex-alumne i una professora, la senyoreta Pilar Lalana, que ensenyava informàtica. 112

Aquest ja és l’espai dedicat als alumnes de cada curs començant pels més grans, els de 4t. i 3r. d’ESO.

113

Més textos dels de segon cicle d’ESO.

114

A continuaciĂł, els fragments dels alumnes de primer cicle dâ&#x20AC;&#x2122;ESO, els de 1r. i 2n.

115

La intervenció dels del cicle superior d’Educació Primària. 116

Escrits dels de quart curs de PrimĂ ria.

117

Un dibuix i un escrit de dues alumnes de tercer de PrimĂ ria.

118

El Racó de l’APA, a l’última pàgina de cada Cruïlla abans de la contraportada. 119

III.6. Participació al programa La ràdio a l’escola Va ser un programa radiofònic creat per l’emissora local de ràdio que es va emetre durant uns anys a mitjans dels vuitanta. Constava de dues fases; la primera, un concurs on es feien unes preguntes de temes diversos als alumnes de les escoles participants; la segona era l’emissió d’un programa de mitja hora de duració confeccionat i interpretat pels alumnes. En un parell d’ocasions vam concursar fent parella amb les escoles de Camarles. Mentre no vam tindre sort als concursos, els programes que vam crear agradaren a tots. Conservem aquesta foto dels alumnes que van participar el curs 1985/1986. Es va fer en desembre de 1985.

(D’esquerra a dreta) Darrere: E. Subirats; S. Rupérez; J. Carbó; E. Pegueroles; J. Sancho: J. Borrajo. Davant: M. Beltran; J. Farré; L. R. Gaya; O. Cid; C. X. Ferrer; A. Fernández

S’ha conservat també un dels guions que es van emetre, concretament un de 1986. Els folis tenien llacunes i no hi figuraven els noms de tots els alumnes que van intervenir, ja que se suposa que cada personatge estava representat per un alumne diferent. El posem a continuació com a mostra dels fets i personatges que estaven d’actualitat aquells anys. No incloem (no la tenim) la part que van fer els companys de Camarles, però indiquem breument sobre què tractava.

120

LA RÀDIO A L’ESCOLA Ester.- Molt bon dia, amics de la ràdio. Aquí comença la seua emissió Ràdio “El llapis”, de Radiocadena Europea. Els parlem des dels nostres estudis centrals. Carbó.- Emetem en ona normal de 1800 kilocicles, kilo més, kilo menys, i freqüència una mica modulada de 30 megacicles, mega amunt, mega avall, que per tan poc no ens barallarem i vostès tampoc s’hi fixaran. Ester.- Són les vuit del matí. Com és normal, al Baix Ebre fa bon sol i bufa el vent de dalt. A la tele van tornar a dir que vam tindre les màximes de Catalunya... Que importants som! Carbó.- El dia és jove; natros som joves... Comencem amb música jove! [Disc: David el Gnomo] Ester.- Noi, t’has passat! Som joves, però no tant, eh? Carbó.- En primer lloc connectem amb les nostres emissores associades locals, que ens informaran de les últimes notícies de la ciutat i comarca. Sònia.- Bon dia, emissora central. Des dels estudis de ràdio “El Rastre” us saluden Enric Fapena i Imma Peudemuntanya.6 Aquesta nit s’ha tornat boig un dels vigilants de la Guàrdia Urbana i ha començat a posar multes a tots els cotxes aparcats pels carrers. Preguntades les primeres autoritats sobre l’afer, l’alcalde ha contestat: Sancho.- Jo no penso pagar la multa. Sònia.- El tinent d’alcalde de Governació ha afegit: Sancho.- Si l’alcalde no paga, jo tampoc. Sònia.- Després de les pluges d’ahir, quan passàvem pel pont cap a Ferreries vam veure com un home s’estava ofegant, però no al riu, sinó als bassals que es fan quan plou a les voreres per a vianants. El van traure amb salvavides i va quedar molt agraït, però renegant contra l’Ajuntament. Preguntat l’alcalde, ens ha contestat: Sancho.- Això no m’afecta; jo passo el pont amb cotxe. Sònia.- El tinent d’alcalde d’Obres públiques ha afegit: Sancho:- A mi tampoc, jo no vaig mai a Ferreries. Sònia.- El president del Bàsquet Tortosa, senyor Angelets, sortia a les tantes de la matinada del pavelló. Al preguntar-li què feia allí, ens ha dit que havia decidit el fitxatge d’una jugadora japonesa, Sitiro Nohitoco, i d’altra àrab, Fàtima Famalaquí Famalallà. Ens explica els motius:

Enric Calpena i Imma Pedemonte eren dos locutors de TV3.

121

Així tindrem una jugadora de cada color i l’entrenador no tindrà problemes per a fer els canvis, perquè ara les veu totes igual i no s’aclareix massa que diguem.

**************** Des de Camarles ens informen sobre la comarca: Connectem amb Ràdio “El Roquer”. [Els alumnes de Camarles van llegir altres notícies en pla humorístic]

Ester.- Sintonitzen Ràdio “El llapis”. Son les deu del matí. Comenci bé el dia, sense problemes. Que sí que en té? No s’amoïni... Carbó.- El consultori de la senyora Elena Francès li resoldrà tots els seus dubtes i maldecaps; bé, menys els de l’IVA que aquestos no els entén ni el ministre d’Economia. SINTONIA ¿?.- Des de Roquetes ens escriu Olga C. C. (ui, té nom de mosca); ens diu que té un gran problema, escoltem-lo: ¿?.- Sra. Elena, estic totalment enamorada d’un noi; me l’estimo més que altra cosa al món. Quasi no menjo ni dormo; només penso en ell tot el dia. Vostè dirà: “Caseu-vos”; però el problema és que jo tinc 65 anys i ell només en té 13 i, és clar, els seus pares diuen que nanai. A més, m’han sortit uns granets a la cara. Què puc fer? ¿?.- Amiga, no t’amoïnis ni et preocupis; el teu és un amor madur que necessita temps per a trobar el seu vertader significat. Ets jove encara, estàs a la flor de la vida; viu intensament aquest amor i tingues confiança en els meus consells. Veuràs com tot s’arreglarà a partir d’avui. Quant al que em dius que t’han sortit uns granets, pren-te aquesta barreja: ¼ de vi negre, ¼ de ginebra, unes gotes de llimona, ½ taronja tallada a trocets i un polset de pesteta. Ho remenes bé t’ho beus tot d’un glop i, si no se te’n van els granets, almenys entraràs en un estat d’eufòria tan gran que t’oblidaràs del noi, dels seus pares, dels granets i de qualsevol altre problema.

Ester.- Ràdio “El llapis”, la més internacionals de les emissores del Baix Ebre, els ofereix a continuació, quan són les deu del matí, el programa Treballa amb música. Volem que la feina no li sigui pesada, sinó que la faci amb ritme i “marxa”: el ritme i marxa que vostè demana. Carbó.- La primera carta ens arriba des de Bítem. Les noies que treballen al corte de la Sra. Tisorada i que es firmen “Les marxoses del barri”, dediquen a “Les boges del break” de Mas de Barberans la cançó ALREDEDOR DE UN SUEÑO, de Casino. A més, saluden als locutors del programa (moltes gràcies), als del control i a tot quisque que ronda per l’emissora. Gràcies en nom de tots! DISC SOL·LICITAT 122

Ester.- La següent carta ens arriba de Madrid. Que estrany! A veure qui l’envia... D. Manuel Fraga Iribarne...! Carbó.- Ondia! És el president d’Alianza Popular! Què deu voler? Gaya.- “Amigos de Ràdio El llapis. Me complace indicaros que escucho cada día vuestro programa, exponente de los deseos del pueblo español al que me congratulo de servir. Programa españolísimo y castizo. Quedo a su disposición por si quieren hacerme una entrevista. Entretanto solicito un pasodoble. Gracias.” Ester.- Encantados de servirle, D. Manuel. Ahora mismo surten cap a Madrid en helicóptero Enric i Imma para la entrevista. Mientras arriban, escolti este pasodoble: [MANOLO FRAGA, de la Trinca] Carbó.- Mentre els enviats especials volen cap a Madrid, obrim un nova carta: Ui, aquesta ve encara de més lluny. És de Gorbachov. Caram, si som populars... Gaya.- Amics torrrtosins. Vaig quedarrr molt content de l’entrrrevista que em vau ferrr (es refereix a un programa anterior). Felicito al senyorrr Fapena. Aprrrofitant el vostrrre magnífic prrrogrrrama que escolto cada dia des de Moscou, vull desitjarrr al Prrresident Rrreagan (també protagonista en el mateix programa), el meu grrran amic i camarrrada, la cançó COWBOY ATÓMICO, de la Trinca. De nou, felicitats. Us envio de rrregal una mica de frrred siberrrià. Ester.- Gràcies, honorable president, però no cal que us molesteu, que aquest hivern ja n’hem passat prou, de fred; en tot cas, envieu una mica de vodka i caviar. Ara sentireu el vostre disc: [Fragment de la cançó] Carbó.- Suposo que la pròxima carta vindrà de Washington... Ester.- Exacte! És de Reagan. Què diu? Gaya.- Congratulations, locutors de Ràdio El llapis. El vostre program is very interesting. L’escolto cada matí des de l’Hexàgon. La interviu que em vau fer, excellent. De nou, congratulations. Aprofitant el vostre programa voldria dedicar al meu gran amic Gorbachov la cançò EL SENYOR RAMON, de la Trinca. També us envio un regal, però no cold, no fred. Jo us envio uns quants missils per a que els instal·leu. Però atenció: si no ho sabeu fer bé podeu arribar a tindre molta calor... Ester.- Gràcies, president, però no ens calen míssils, ja ens arreglarem sense, no patiu. Podeu sentir ara el disc que heu sol·licitat: [La Trinca canta en rus EL SENYOR RAMON] Carbó.- Noia, aquesta gent si no fan uns regals ben estrafolaris no estan contents. Més valdria que ens invités a Disneylandia...

Carbó.- Aquí Ràdio “El llapis”. Són les dotze del matí. A aquesta hora els oferim el nostre habitual programa Esmorzem amb... 123

Ester.- Aquest programa és una gentilesa de la Central lletera d’Alfara, la millor llet de la comarca. Carbó.- Vingui a visitar les nostres instal·lacions al Toscà. Amb fonts pròpies (per a la neteja, és clar) i ramats que pasturen per les muntanyes. Ester.- Prengui la llet salvatge dels Ports. Un got i se sentirà traslladat a un altre món: salvatge, feréstec, feliç...! Carbó.- Avui esmorzem amb el líder de l’oposició i president d’AP, don Manuel Fraga. Els nostres repòrters, que acaben d’arribar al Congrés, parlaran amb aquest popular polític mentre es prenen un café amb llet (naturalment, de la Central Lletera d’Alfara). Sònia.- Sr. Fraga, què li sembla l’estat de la nació? Gaya.- Indudablemente el país va mal y esto lo ve cualquiera. Que se lo pregunten si no a la sufrida ama de casa que ha de hacer equilibrios en el mercado para comprar los garbanzos a final de mes... Sancho.- I l’economia? Gaya.- [La mateixa resposta] Sònia.- Guanyaran vostès les eleccions? Gaya.- [La mateixa resposta] Sancho.- Bé, Sr. Fraga, ha estat una conversa molt interessant. Gràcies per les seves respostes tan variades i clares. Gaya.- Ha sido para mi un honor poder decir claramente lo que pienso para que el pueblo tortosino recapacite y sepa con claridad qué es lo que le conviene votar. Hasta siempre. Sancho.- Ens traslladem ara al saló verd del Congrés, on Imma ha aconseguit una entrevista en exclusiva amb el president del PSOE i de la nació, Felipe González. Així amb un tret haurem matat dos pardals. Gaya.- Sí, m’hubiera gustao que m’entrevistaran en la bodeguiya, pero perderíamo mucho tiempo en yegar ayí. Pregunte uté. Sònia.-Què li sembla l’estat de la nació? Gaya.- El paí estaba mu mal cuando nosotro yegamo al poder. Hemo mejorao la etructura macroeconòmica, como prometimo. Lo que NADIE pué negá, y fíjese uté que recalco la palabra NADIE, e que hemo cumplío nuetro compromiso ético i hemo superao toda la previsione que hisimo al subí al podé. Hemo ío a ma en to. Sancho.- I l’economia, com va? Gaya.- [La mateixa resposta] Sònia. I el problema de la gent aturada, sense feina? Gaya.- [La mateixa resposta] 124

Sancho.- Moltes gràcies, senyor president. Gaya.- Grasia a utedes que m’han permitío clarificá la posisión de mi gobierno pa que el pueblo tortosino recapasite y sepa con claridá qué e lo que le conviene votá. Hata siempre. Sònia.- Hasta siempre, excelencia. Des de Madrid, han sigut les interessantíssimes declaracions dels dos principals caps polítics del país. Tornem la connexió a l’emissora central.

Ester.- Són les 4 de la tarda. Ràdio “El llapis” els ofereix a continuació el programa més esperat per les ames de casa. Sra., ara que té els nens a l’escola, tanqui la tele, sèries com Dancing Days o Dinastia no són res comparades amb la nostra superinteressantíssima radionovel·la [sintonía] La Cava! Carbó.- Aquest programa està patrocinat per la Caixa d’Estalvis de Tortosa, “La vostra Caixa”, que us garanteix que podeu ser tan rics com el malvat protagonista Kota Erre si us acolliu al seu pla de jubilació anticipada. Ester.- Si des dels vint anys aneu dipositant 100.000 pessetes mensuals al vostre pla, quan arribarà l’hora de jubilar-vos podreu obtenir un milió de pessetes anuals, IVA apart. Faci’n números! Carbó.- La Cava, capítol 2384! Amb les veus de Sònia i Sancho, com a narradors i Gaya i ¿? com als actors protagonistes... Sònia.- Des que es va descobrir petroli prop de la Cava, aquest poble s’ha convertit en una gran capital. Al pis n. 100 del gratacels més alt, té les oficines el protagonista de la nostra sèrie: el pocavergonya de... Kota Erre! Sancho.- Kota Erre està assentat al seu despatx amb el barret fins a les orelles i els peus damunt la taula: els treu perquè un suau tuf li arriba al nas. Riiiing Gaya.- Aquí Kota Erre. Digui! ... Gaya.- Compri tots els pous! (penja) [Una altra trucada] Gaya.- Vengui totes les accions! (penja) [Una altra trucada] Gaya.- Esperi’s, deixe’m ensumar... (snif, snif). Compri tot l’Arenal. Segur que trobarem petroli allí. ...

125

Gaya.- La gent, que vagi a banyar-se a l’Eucaliptus o a Sant Carles, tant se me’n dóna. I si no, que es compren una piscina de plàstic, que també es fa amb petroli... ha, ha, ha! ... Gaya.- La Xiquina? Un moment (snif, snif, snif). No, no hi ha petroli a la Xiquina... ... Gaya.- L’olor que se sent allí? És la contaminació del riu. Mireu, féu corre la veu que hi ha petroli allí i així el despistat de Pífies Barns la comprarà i encara s’arruinarà més... ha, ha, ha! Sònia.- I que n’és de dolent Kota Erre! On ha degut aprendre tantes maldats? De seguida ho sabrem. Sancho.- Kota Erre s’assenta, trau un transistor, es posa els auriculars i escolta amb gran atenció. A un bloc apunta allò que creu més interessant per als seus propòsits. Què té sintonitzat? [Ha sintonitzat Ràdio El Roquer, de Camarles. Des d’allí ens ofereixen la transmissió d’un capítol de la sèrie SUPERMAN, on l’home d’acer sofreix els atacs del malvat Luthor, sense que aquest, però, aconsegueixi eliminar-lo] Sancho.- Kota Erre tanca la ràdio amb un gest de ràbia. Gaya.- Este Luthor és un xapusses. Ja s’assembla al Pífies Barns. Mira que deixar-lo escapar quan el tenia lligat! I és que, de dolents com jo, ja no en queden. He, he, he...! Sònia.- Kota Erre, malhumorat perquè Superman s’havia salvat altra vegada, va anar a veure a Pífies Barns per a fastiguejar-lo una mica. Era dalt d’una torre d’extracció de petroli intentant, desesperadament, trobar el preuat or negre. Gaya.- Què, no has trobat la bossa encara? Aquesta nit te caduca el crèdit; si no el pagues, t’embargaré les terres i t’asseguro que jo sí que trobaré petroli aquí. He, he, he...! ¿?.- Ets un poca vergonya, Kota Erre, Saps que estic arruïnat i véns a burlar-te de mi... Gaya.- He, he, he... Pensaves que series més bon petroler que jo i demà te trobaràs demanant caritat pels carrers... Ni Superman podria contra mi. Només me fa falta volar... ¿?.- Ah, sí? Pos espera, que volaràs. Jo te n’ensenyaré... Gaya.- No... què vas a fer, Barns? No siguis bèstia... Sancho.- Pífies Barns anà cap a Kota Erre i li donà una empenta tan forta que li va fer rodolar per les escales, topà contra una barana i caigué des d’una altura de 30 metres. Gaya.- AAAAAAAAAIIIIIIIIII! ¿?.- Vola, home, vola...

126

Sònia.- Kota Erre caigué de cap, clavant-se a terra. De cop, sortí disparat cap a dalt, empés per un enorme sortidor de petroli. ¿?.- Petroli! Petroli! Estic salvat! Tenies raó, Kota Erre al dir que tu sí que en trobaries aquí. Per una vegada el teu cap ha fet una cosa bona... Sancho.- Kota Erre se n’anà tot enfadat i brut de dalt a baix. Havia fracassat en el seu trentanovè intent d’arruinar a Pífies Barns i se sentia tan desgraciat com Luthor davant Superman. Què farà ara? Ho sabreu demà, al proper capítol de la sèrie LA CAVA! [Sintonia]

Ester.- Aquí Ràdio “El llapis”. El programa que tanca la nostra programació per avui, comença ara, exactament a les nou de la nit. És l’hora de XERRADES AMB MALÍCIA. Carbó.- El tema avui és l’entrada d’Espanya a l’OTAN. ¿?.- Hola, Quimet, ja saps que dimecres es fa el referèndum per la entrada d’Espanya a l’OTAN? ¿?.- I tant, Cinteta! No se’n parla d’altra cosa a la ràdio i a la tele, i el periòdics omplen pàgines i pàgines des de fa mesos. ¿?.- I tu, què votaràs? ¿?.- El mateix que tu; com que no tenim prou edat, no podem votar... ¿?.- Però tindrem festa a l’escola... ¿?.- Sí, mana, ja en podrien fer un, de referèndum, cada setmana... ¿?.- No siguis “manta”, que els pares ja es queixen prou amb les vacances de Nadal i Setmana Santa... ¿?.- Pos ja es poden queixar, que qui mana, mana... ¿?.- Tornem al tema. Si poguessis votar, per qui ho faries? ¿?.- Mira, no ho sé; la veritat és que estic fet un embolic. Els socialistes, que primer no volien saber res de l’OTAN, ara diuen que sí. Els de dretes volen estar dins, però no volen anar a votar... Qui els entén? ¿?.- Sí, xeic, és ben cert; i quan parlen sembla que tots tenen raó. ¿?.- No, si la política és una mica complicada, ja es veu... ¿?.- I el pitjor és que quan natros serem grans, farem el mateix: tampoc ens aclarirem... ¿?.- Mira, jo no sé si és bo estar dintre o fora de l’OTAN, però una cosa sí tinc clara... ¿?.- Què tens clar? Conta, conta... ¿?.- El que deia Raimon a una cançó seua ja fa uns quants anys. L’escoltem? 127

¿?.- Sí, posa el disc. [Sona D’un temps, d’un país] ¿?.- Xeic, sí que en té de raó. Tots prediquen contra la guerra, però tots fabriquen i compren i venen armament. I això que fins i tot Joan Pau II ha dit que amb els diners que es gasten en armament podrien menjar moltíssimes persones del Tercer Món. ¿?.- Sí, però em sembla que només escoltem quan parlem natros mateixos. El que diuen els altres, no compta. Cinteta, quan serem grans, ho arreglarem? ¿?.- Quimet, alguna cosa podrem fer. La joventut tot ho veu de color de rosa i natros som joves. Almenys ho intentarem. ¿?.- M’agrada que parles així; adéu, Cinteta. ¿?.- Adéu, Quimet, i mentre esperem arreglar-ho, farem festa dimecres, que això no ens ho traurà ningú.

Ester.- Ràdio “El llapis”. Última hora: L’alcalde de Tortosa es desdiu de les declaracions del matí: està disposat a pagar la multa com qualsevol ciutadà i el primer dia que plogui passarà caminant pel pont; això sí, amb salvavides, per si de cas. Carbó.- Amb aquesta notícia d’última hora acaba la seua emissió Ràdio “El llapis”, de Radiocadena Europea, la més internacional de les emissores del Baix Ebre. Ester.- Ens acomiadem de tots vostès fins demà, a les vuit del matí, hora en què tornarem a estar en antena amb les nostres seccions habituals. Carbó.- Senyores, senyors, molt bona nit. Ester i Carbó.- Adéu, amics!

128

III.7. Aula de Tecnologia Aula de tecnologia: Material adquirit:

129

130

131

Plànol de l’aula de Tecnologia:

132

Annex IV) Postals del “Correo Interior Josefino” Era una col·lecció de 17 postals amb imatges de Mn. Sol i d’espais representatius del Col·legi Sant Josep de Tortosa o d’altres fundats pels Operaris. Les utilitzaven els estudiants del Seminari Menor per a comunicar-se amb les famílies. Com podran observar, la col·lecció que oferim (procedent del treball de F. Adam) està incompleta, ja que falten les que portaven els números 9, 12 i 15.

133

134

135

136

137

138

139

140

MEMÒRIES D’UN ANCIÀ CENTENARI Història del Col·legi Sant Josep de Tortosa ....... Volum 3 Galeria fotogràfica (primera part)

Associació “Amics dels Josepets”

Índex

Introducció .................................................................................................................................... 4 I. La ciutat (que Mossèn Sol va conèixer) ................................................................................. 6 II. Mossèn Sol ......................................................................................................................... 11 III. El Col·legi Sant Josep de Tortosa. Instal·lacions .............................................................. 17 IV. Vida escolar ...................................................................................................................... 34 IV.1. Aspirantat ................................................................................................................... 34 IV.2. Des de finals dels anys seixanta ................................................................................. 45 IV.2.1. Esperant l’entrada ............................................................................................... 45 IV.2.2. A classe ............................................................................................................... 46 IV.2.3. Temps d’esbarjo .................................................................................................. 49 IV.2.4. Fi de l’esbarjo...................................................................................................... 55 IV.2.5. El Nadal .............................................................................................................. 56 IV.2.6. Carnaval .............................................................................................................. 59 IV.2.7. Altres activitats ................................................................................................... 64 IV.2.8. Fotos del comiat de D. Teo ................................................................................. 73 IV.2.9. Festes de D. Timoteo .......................................................................................... 75 IV.2.10. La sortida de classe ........................................................................................... 78 IV.2.11. Una curiositat .................................................................................................... 79 V. Sortides ............................................................................................................................... 80 V.1. Per la ciutat i rodalies .................................................................................................. 80 V.2. Excursions al Port de Tortosa-Beseit .......................................................................... 88 V.3. Excursions de fi de curs............................................................................................... 94 V.4. Colònies escolars d’estiu ........................................................................................... 114 V.4.1. Les colònies de Les Cases d’Alcanar ................................................................. 114 V.4.2. Colònies a Breda: Castell de Montsoriu (1986) ................................................. 122 V.4.3. Colònies a Horta de St. Joan (1987) ................................................................... 124 V.4.4. Colònies a Can Collell, Osona (1988) ................................................................ 129 V.4.5. Colònies a La Figuera, Priorat (1989) ................................................................ 133 V.4.6. Colònies a Pi, La Cerdanya (1990)..................................................................... 137 V.4.7. Colònies a El Rourell, La Garrotxa (amb D. Teo) (1991) .................................. 140 V.4.8. Colònies a Pont de Cabrianes, El Bages (1992) ................................................. 144 V.4.9. Colònies Casa nova d’en Colomer, Riudarenes, La Selva (1993)...................... 146 2

V.4.10. Colònies a El Rourell, La Garrotxa (amb D. Timoteo) (1994 i 1995).............. 148 V.4.11. Colònies a Llorà, Gironès (1996) ..................................................................... 153 V.4.12. Colònies a Orriols, Castellar de N’Hug (1997) ................................................ 155

Introducció Aquest volum d’annexos i els dos següents, titulats conjuntament Galeria fotogràfica, són un recull molt variat de fotografies que vol completar els textos anteriors. La seva estructura segueix de forma aproximada la del primer volum, i així hem fet els següents apartats: I. La ciutat II. Mossèn Sol III. El Col·legi Sant Josep de Tortosa. Instal·lacions IV. Vida escolar 1. Aspirantat 2. Des de finals dels anys seixanta V. Sortides escolars 1. Per la ciutat i rodalies 2. Excursions al Port de Tortosa-Beseit 3. Excursions de fi de curs 4. Colònies escolars d’estiu VI. Vida esportiva 1. Activitats 2. Persones col·laboradores VII. Grups d’alumnes VIII. Grups de professors IX. Comiat del col·legi X. Estat del col·legi en 2012 XI. Amics dels Josepets XII. Trobades d’exalumnes

Degut a la gran extensió (unes 300 pàgines, amb possibilitat d’ampliar-se), hem pres la determinació de fer-ne tres parts (cada una en un volum diferent). Aquesta primera comprèn els cinc primers apartats; la segona, quatre; la tercera comprendrà els tres restants. La font de les fotografies és diversa: l’apartat I prové del treball de Ferran Adam, la major part de la resta, de l’arxiu del Col·legi St. Josep. Algunes han estat preses directament d’allí, però moltes ho han estat a través del treball de Ferran Adam (l’apartat II sencer i la majoria del III, amb els comentaris corresponents al representat en elles) i també del de Míriam Segura (les de l’Aspirantat), per la qual cosa no ho indiquem a peu de foto. Sí ho fem amb les que pertanyen als arxius particulars de diferents professors del centre, per ser les menys.

I. La ciutat (que Mossèn Sol va conèixer)

I.1. Vista de Tortosa. No està fet el mur del riu

I.2. Incendi del Pont de Barques (4/7/1892)

I.3. Imatge de Tortosa, amb la plaça de bous al costat dret

I.4. Imatge en la qual queda l’estació ferroviària a mà esquerra. Cal fixar-se en les pilastres del pont i que no hi ha edificis ni el parc a l’esquerra de la via

I.5. Els dos ponts metàl·lics de la ciutat (Pont de l’Estat i Pont Pagant)

I.6. El Mercat de Tortosa, reconegut edifici de caire modernista que conserva la ciutat

I.7. Antiga fàbrica de gas al barri del Rastre. Actual emplaçament del Col·legi de la Mercè

I.8. Col·legi de Sant Jordi i Sant Maties, construït el segle XVI per a educar fills de moriscos. Aquí van estar ubicats el Col·legi del Sant Crist de la Catedral, més conegut com Sant Lluís, i la UNED. Actualment és la seu de l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre

I.9. El claustre del Col·legi de Sant Lluís

I.10. L’Institut vell. Abans era el seminari. Ara s’està construint l’edifici de la Generalitat

I.11. L’església del seminari

I.12. L’església del seminari cremada a causa de la guerra. El solar quedà com a pati de l’institut

I.13. Ramon Berenguer IV, conqueridor de la ciutat

I.14. Agustí Querol, Sant Enric d’Ossó i Felip Pedrell, il·lustres tortosins del segle XIX

II. Mossèn Sol

II.1. La Plaça de l’Àngel. A l’edifici de la mà dreta nasqué i visqué Mossèn Sol

II.2. Mossèn Manuel Domingo i Sol

II.3. El portal del Romeu, on Mossèn Sol es va trobar amb el seminarista Valero

II.4. Monument martirial del temple de la Reparació

II.5. Mossèn Sol, ja de gran

II.6. Imatge del Col·legi Espanyol de Roma, que fundà Mossèn Sol

II.7. Plaça Mossèn Sol. Darrera està situat el Col·legi Sant Josep. Monument, fet per Agustí Querol, que existia abans de la Guerra Civil 1936-1939. Fou destruït en aquesta guerra

II.8. El 1989 s’inaugurà aquest altre monument a la mateixa plaça

II.9. La plaça, remodelada a finals del 2015 (Font: J. Espuny)

II.10. El monument ha recuperat la base inicial, obra dels deixebles de Querol.(Font: J. Espuny)

III. El Col·legi Sant Josep de Tortosa. Instal·lacions Fem aquí un recorregut pel col·legi. Passejarem primer per la part exterior i després visitarem algunes de les dependències annexes al mateix.

III.1. Vista general del col·legi. Podeu veure la forma d’ F tombada, amb la capella al mig i l’ala de la residència de superiors afegida a la dreta (Font: Llibre Reportaje a Mosén Sol)

III.2. Pati de l’entrada al col·legi. A la casa vivia D. Vicente Gil

III.3. Al fons a la dreta, l’entrada a l’escola. Donava accés a un pati allargat, entre el col·legi i les cases del carrer Callao. Podeu veure la base del monument a Mn. Sol abans esmentada. Va estar aquí molts anys

III.4. Pati d’entrada. Porta que va construir-se per entrar a la capella. La primera de la dreta portava a les classes de dalt

III.5. El pati central, nevat, l’any 1962

III.6. Cap al pati de la “gruta”

III.7 i III.8. La “gruta” de la Mare de Déu de Lourdes

III.9. El llac de la Mare de Déu i el tauró

III.10. Les classes del davant de la “gruta” (Font: J. A. González)

III.11. La nevada de l’hivern de 1962 al pati superior

III.11.b. Com xalaven!

III.12. Vista de la “jaula” de dalt abans de ser reformada. A la dreta podeu veure la cúpula de la Reparació

III.13.La piscina on nedaven els alumnes dels Josepets

III.14. El racó de la dreta de la piscina (Font: J.A. González)

III.15. El pati de sota la piscina abans de cimentar-se (Font: J. A. González)

III.16. El mateix pati, arranjat (Font: J. A. González)

III.17. Vista del pati llarg baix del polideportiu

III.18. Alumnes jugant al frontó, on després es va fer el poliesportiu. Per aquí també s’entrava al col·legi

III.19. La muralla tanca el pati. Al fons, el castell de la Suda abans de la restauració (Font: J.A. González)

III.20. Porta d’accès al col·legi per la piscina, construïda a principi dels anys noranta

Dependències annexes al col·legi, no estructurals

III.21. L’interior de la capella

III.22. La capella de Mossèn Sol

III..23 i III.24. La cambra de Mossèn Sol

III.25 Els llits de l’internat

III.26. La cuina, abans dels anys setanta

III.27. El menjador, abans dels anys setanta

III.28. Les monges i assistents, preparant les taules per dinar

III.29. Alumnes al menjador. Abans dels anys setanta

III.30. El menjador dels petits, curs 1992-1993

28Â Â

Dependències annexes educatives

III.31. Laboratori de ciències de l’època del batxillerat. El sacerdot és D. Bernardo

III.32. L’aula d’audiovisuals i idiomes, curs 1992-1993

III.33. Aula d’ordinadors

III.34. Aula de Música. Curs 1998-1999. Exposició d’instruments musicals (Font: C. Llatse)

Aula de tecnologia i detalls de la mateixa

III.35. L’aula en ple muntatge

III.36. Eines

III.37. Bancs de treball

III.38. Record de l’antic laboratori de batxillerat

III.39. Vista parcial de la biblioteca (Font: J. A. González)

III.40. El museu de ciències

IV. Vida escolar IV.1. Aspirantat (Les següents fotos d’abans dels anys 60 estan incorporades del treball de Míriam Segura)

IV.1.1. Grup d’aspirants

IV.1.2. Alumnat i professors en una visita episcopal

IV.1.3. Aspectes de la vida escolar (1942)

IV.1.4. Grup d’alumnes de l’Aspirantat

IV.1.5. Vicente Enrique i Tarancón, alumne del Sant Josep que arribà a cardenal (Font: F. Adam)

IV.1.6. Aspectes de les classes

IV.1.7. Classe de Música i festa de fi de curs (anys quaranta)

IV.1.8. Activitats esportives

IV.1.9. Activitats lúdiques

IV.1.10. Celebracions religioses

IV.1.11. Dies festius

IV.1.12. Alumnes del curs 1959-1960

III.4.13. Alumnes del curs 1960-1961 de la Casa de Provació de Sant Josep ( Font: F. Adam)

IV.1.14. (Text de Joan-Josep Sancho) La foto és de 1961 o 1962. Hi reconec molts dels que hi són. Aragonesos i navarresos, principalment. (Font: Amics dels Josepets)

IV.1.14. Tots els alumnes a la piscina, 1963 (Font: Arxiu del Col·legi St. Josep)

IV.2. Des de finals dels anys seixanta Recollim aquí fotografies representatives de les diverses activitats que es feien al col·legi durant el curs: estudi, jocs, festes... En mostrem de diferents èpoques de les quals hi ha constància gràfica.

IV.2.1. Esperant l’entrada

IV.2.1.1. Formats per entrar a les aules, curs 1976-1977 (Font: J. Espuny)

IV.2.1.2. Don Jesús Arín, Operari i professor de llengua castellana (Font: J. Espuny)

IV.2.2. A classe

IV.2.2.1. Alumnes treballant a classe

IV.2.2.2. A classe de plàstica, abans dels setanta

IV.2.2.3. Preparatòria amb don Vicente Gil, 1969

IV.2.2.4. A classe, curs 1991-1992

IV.2.2.5. Grup de la classe de P-3 del curs 1991-1992

IV.2.2.6. Grup d’alumnes a classe el 1997-1998.

IV.2.2.7. i IV.2.2.8. Elecció dels delegats a 1r. d’ESO, curs 1994-1995

IV.2.3. Temps d’esbarjo

IV.2.3.1. Principis dels setanta. Esbarjo al pati llarg d’entrada. D’esquerra a dreta, darrera: Utges, Adam, Muro; mig: Rouanet, Pujol, Moreno, Aleixendri; davant (mogut) Falcó? (Font: J. A. González)

IV.2.3.2. Jugant al pati

IV.2.3.3. Acotxats, de cara, Escurriola i Moratalla

IV.2.3.4. Principis dels setanta. Vergés, Ponce i Rouanet jugant amb els companys

IV.2.3.5. Principis dels setanta. Alumnes de primària jugant a futbol al poliesportiu

IV.2.3.6. Principis dels setanta (1972). Un grup d’alumnes de batxillerat davant del llac, amb D. Josep Espuny (Font: J. Espuny)

IV.2.3.7. Peña i Segarra (assentat), mirant la jugada a la “jaula” de dalt (generació de 1964)

IV.2.3.8. Alumnes el 1991-1992

IV.2.3.9. Nens jugant al pati, curs 1993-1994

IV.2.3.10. Les senyoretes Carme Alcoverro i Leo Antó, ensenyant als seus alumnes de preescolar activitats de psicomotricitat, curs 1995-1996

IV.2.3.11. Alumnes de P-5, curs 1995-1996

IV.2.4. Fi de l’esbarjo

IV.2.4.1. Els passadissos que donen al pati central amb alumnes dels últims cursos d’EGB que tornen de l’esbarjo (Font: J. Espuny)

IV.2.4.2. Nens tornant a classe acabat el pati sota la supervisió de don Teódulo

IV.2.5. El Nadal

IV.2.5.1. Representació nadalenca, 1980 (Font: J. A. González)

IV.2.5.2. Nadal, 1985. La festa ja es feia al Patronat

IV.2.5.3. Nadal, 1995

IV.2.5.4. Nadal 1996

IV.2.5.5. El grup d’alumnes de la senyoreta Pradi del Pino mostrant el seu pessebre.

IV.2.5.6. Alumnes de P-4, amb el regal del Pare Noel el Nadal de 1995

IV.2.6. Carnaval

IV.2.6.1. La classe de 3er. B, disfressada. Carnestoltes, 1983

IV.2.6.2. Carnestoltes, 1986

59Â Â

IV.2.6.3. Alumnes i professors, 1987

IV.2.6.4. Carnestoltes, 1987

IV.2.6.5. Carnestoltes, 1991-1992

IV.2.6.6. Curs 1994-1995. Alumnes de Preescolar. Celebració del Carnestoltes davant la “gruta”

IV.2.6.7. Carnestoltes 1995-1996

IV.2.6.8. Carnestoltes, febrer de 1997

62Â Â

IV.2.6.9. Carnestoltes, 1997-1998

IV.2.6.10. Professores disfressades per al Carnestoltes del 2000

63Â Â

IV.2.7. Altres activitats

IV.2.7.1. La Castanyada. Grup de nenes vestides de castanyeres per celebrar la festa de Tots Sants, octubre de 1995

IV.2.7.2. Alumnes divertint-se durant la Diada de la Comunitat Educativa, 1993-94

La darrera obra programada al Taller de teatre va ser L’últim tren a Vila-Xica del Racó. Veieu-ne unes imatges:

IV.2.7.3. D. Xavier, presentant l’obra

IV.2.7.4. Els actors no ho veuen clar

IV.2.7.5. Esperant el tren

IV.2.7.6. Ja ha arribat!

IV.2.7.7. El tren se’n va

IV.2.7.8. Escena de ball

IV.2.7.9. Saludant el públic

IV.2.7.10. El conjunt d’actors

Taller de ceràmica

IV.2.7.11. Pintant les peces

IV.2.7.12. En plena feina

IV.2.7.13. i IV.2.7.14. L’ofrena de flors durant el mes de Maria, maig de 1995

IV.2.7.15. Recollint aliments per al Domund, 1991-1992

IV.2.7.16. Visita del P. Sinesio, missioner a Zàmbia (30/11/1992)

IV.2.7.17. Material enviat al P. Sinesio, de la missió Mishikishi (Zàmbia). Quan es van apujar els costos d’enviament, li trametérem diners

IV.2.7.18. Festa del Compartir, 1992-1993

IV.2.8. Comiat de D. Teo

IV.2.8.1. D. Teo i D. Timoteo a l’inici de l’acte, octubre, 1993

IV.2.8.2. D. Teo rebent un obsequi dels més petits

IV.2.8.3. El regal dels mitjanets

IV.2.8.4. D. Teo va ser traslladat a Tarragona ja començat el curs i la direcció del col·legi quedà en mans de D. Timoteo

IV.2.9. Festes de D. Timoteo

(Al principi eren exclusives per als alumnes de 7è. Nivell)

IV.2.9.1. Curs 1990-1991. Festa de 7è

IV.2.9.2. Curs 1990-1991. Festa de 8è

IV.2.9.3. Curs 1992-1993

IV.2.9.4. Curs 1996-1997? Festa de 7è

IV.2.9.5. I la parella guanyadora és...

IV.2.10. La sortida de classe

IV.2.10.1. Sortida dels grans. Cap a casa en haver acabat les classes

IV.2.10.2. Sortida dels menuts. Cap a casa després d’un llarg dia de classe, curs 1993-1994

IV.2.11. Una curiositat

IV.2.11.1 i IV.2.11.2. Instal·lació de la calefacció al col·legi el 1970 (Font: J. A. González)

V. Sortides V.1. Per la ciutat i rodalies

V.1.1. 1971: Excursió al castell

V.1.2. Jugant davant els murs del castell de la Suda

V.1.3. Visita als castells de Tortosa (1971)

V.1.4. Visita a l’Observatori de l’Ebre

Cuella, Chaverri, Colomé, Espuny, Bel A. Aleixendri, Arasa, Cerezuela, Domingo Ballester Solé, Tena, Tucho, Vergés, Soler B., Boldú, Bel? Urios, Utgés, Guiu, Ferraté, Martín, Martorell, González, March Carles, Carbó, Porres, Rouanet, Mauri, ¿?, Nieto Querol, Panisello

Borrás M., Borrás V., Caballol, Calvet

(Font: J. A. González)

V.1.5. Curs 1974-1975? Visita a l’observatori de l’Ebre (Font: J.A. González)

V.1.6. 1990-1991. Sardanes al velòdrom (Font: Cinta Tortosa)

Ermites on anaven d’excursió els alumnes de 6è. (La Petja) i 7è. (Verge del Carme)

V.1.7. La Petja (Font: J. A. González)

V.1.8. De camí, una aturada davant l’església dels Àngels (Font: M. Lalana)

V.1.9. La missa (Font: M. Lalana)

V.1.10. De tornada, una imatge insòlita (Font: M. Lalana)

V.1.11. Ermita de la Verge del Carme (Font: J. A. González)

V.1.12. Excursió de 7è a l’ermita del Carme, 1990-1991

V.1.13. Els alumnes de 7è visiten el museu de Tortosa (curs 1992-1993)

V.1.11 i V.1.12. Els darrers anys, el colÂˇlegi va participar a les processons de Setmana Santa acompanyant el pas de la confraria de Sant Antoni, colors blanc i verd.

87Â Â

V.2. Excursions al Port de Tortosa-Beseit Van ser freqüents, especialment des dels anys setanta. Als Operaris entusiastes (Timoteo, Pepiño, Sampedro...) se’ls hi va afegir D. Josep, bon coneixedor d’aquestes muntanyes. També, al final, la senyoreta Júlia, D. Lluís i D. Ramon.

V.2.1. Els grans de Batxillerat al Port (1975) (Font: J. Espuny)

V.2.2. Al Port de Caro; al darrere veiem un molt jove Josep Espuny, 1977 (Font: J. Espuny)

V.2.3. Meitat anys setanta. Excursió al terme de Paüls (Font: J. Espuny)

V.2.4. Curs 1976-1977? L’Ulldemó (Font: J. Espuny)

V.2.5. Curs 1976-77. Pepiño; López Daufí; ¿?; ¿?; Gas (Font: J. Espuny)

V.2.6. Curs 1990-1991: Travessia Toscà – Clotes – Toscà

V.2.7. Curs 1990-1991: Travessia Toscà – Clotes – Toscà

V.2.8. Curs 1990-1991: Travessia Toscà – Clotes – Toscà. Dins la tenda

V.2.9. Curs 1990-1991: Toscà – Caro – Toscà. Al cim del Caro (Font: J. Espuny)

V.2.10. Curs 1990-1991: Beseit – Caro- Toscà. A Beseit

V.2.11. Curs 1990-1991: Beseit – Caro- Toscà. Cova Avellanes

V.2.12. Curs 1990-1991: Beseit – Caro- Toscà. Campament a la zona del Mascà

V.3. Excursions de fi de curs Pels anys setanta, a les acaballes de cada curs se solien programar excursions a diferents llocs de la geografia catalana, i també valenciana, a les que anava tota la Primària; més avant, es feien més sovint i per grups; la distància depenia de l’edat dels alumnes. Us oferim unes fotos d’alguns dels llocs que es van visitar. V.3.1, V.3.2. i V.3.3. Excursió a Morella. Alumnes del Cicle Mitjà

V.3.4. i V.3.5. Més imatges de Morella. En aquesta segona veiem al fons a l’esquerra a Ferran Bel, alcalde de Tortosa

(Les fotos que segueixen estan fetes a partir de diapositives de J. A. González) 1971: Excursió a Peníscola i Sant Carles

V.3.6. El port de Peníscola

V.3.7. Entrant al castell del Papa Luna

V.3.8. El pati del castell

V.3.9. Des del castell

97Â Â

V.3.10. A l’escullera

V.3.11. Port de Sant Carles. Vaixell que anava a la plataforma petroliera

1972. Excursió a les coves de la Vall d’Uxó, Onda i Vinaròs

V.3.12. Entrada a les coves. El professor és D. Vicente Gil

V.3.13. Una vista de les coves

V.3.14. Dinant a Onda

V.3.15. Port de Vinaròs

100

1973. Visita al Poble Espanyol de Montjuïc

V.3.16. Esperant entrar

V.3.17. Entrada: Muralles d’Àvila

101

V.3.18. Plaça Major

V.3.19. Per un carrer andalús

102

1974. Excursió a les caves Codorniu i Rioleón Safari

V.3.20. Entrada a les caves

V.3.21. Passejant per les caves

103

V.3.22. Màquina d’etiquetatge

V.3.23. Rioleón: entre simis

104

V.3.24. El rei de la selva

V.3.25. Les acrobàcies dels dofins

105

V.3.26. Contemplant l’espectacle dels dofins

(Fi de les diapositives)

V.3.27. Salines de la Trinitat. St. Carles, 1978. 8è. (Font: J. A. González)

106

V.3.28. Delta de l’Ebre. Monument a les quatre Verges de l’Ebre (ara estan desfetes), 1981. 8è A

V.3.29. Delta de l’Ebre, 1981. 8è B (Font: J. Espuny)

107

V.3.30. Al “Coret” de Sant Carles (Font: J. A. González)

V.3.31. Delta de l’Ebre. Promoció 1971, 1984-85 (Font: J. Espuny)

108

V.3.32. Curs 1993-94. Els petits de la Srta. Marisol al zoo

V.3.33. Curs 1997-1998. Alumnes de 1r d’ESO al Museu de la Música (Font: C. Tortosa)

109

V.3.34. Excursió al Museu de la Ciència, de Barcelona (Font: Amics dels Josepets)

110

Per acabar aquest apartat, inserim una petita mostra de les excursions de fi d’escolaritat a Mallorca. Totes les fotos pertanyen a l’arxiu de M. Lalana.

V.3.35. Al vaixell. Any 1980

V.3.36. A l’hotel. Any 1982

111

V.3.37. Tot el grup. Any 1982

V.3.38. A l’hotel. Any 1984

112

V.3.39. A les escales de la catedral. Any 1988

V.3.40. A l’entrada del parc. Any 1990

113

V.4. Colònies escolars d’estiu Dins la primera quinzena de juliol es van programar bastants anys colònies a diferents llocs de la geografia catalana. Començaren a prop: a Les Cases d’Alcanar, i acabaren ben lluny: a Orriols, prop del naixement del riu Llobregat.

V.4.1. Les colònies de Les Cases d’Alcanar

(Text i fotos d’aquest apartat extrets del treball de Ferran Adam) La Germandat d’Operaris era propietària, des de 1915, d’un edifici, casa de colònies, a Les Cases d’Alcanar; allí era conegut com “lo Convent”. Aquesta casa al principi era utilitzada pels Operaris per fer els exercicis espirituals. A mitjans dels anys 60, els nois que es matriculaven per començar el curs següent de Batxillerat al Sant Josep anaven durant el mes d’agost a aquesta casa per fer un retiro espiritual i en cas que algun noi notés que tenia vocació sacerdotal tenien un paper firmat pels pares dient que no posarien impediments per poder tirar endavant la seva vocació. Anys més tard aquesta casa era sovint utilitzada pel Col·legi Pio XII de València que també era dels Operaris. Va ser l’any 1976 quan davant de la insistència d’un grup d’alumnes que demanaven que el col·legi organitzes unes colònies d’estiu que es van organitzar, i aquestes es van iniciar a la vora del mar. Aquell any era director del col·legi D. Javier Altés i administrador D. David Sabaté.

V.4.1.1. Lo Convent, la casa de colònies de Les Cases d’Alcanar

114

V.4.1. 2. Primeres colònies d’estiu a Les Cases d’Alcanar, 1976

V.4.1.3. Colònies de principis dels 80

115

V.4.1.4. El grup en colors. Principis dels 80?

V.4.1.5. El menjador de la casa de colònies

116

V.4.1.6. El foc de campament

V.4.1.7. Una altra imatge del foc de campament

117Â Â

V.4.1.8. Els “Cavallers de l’Orde de l’ou”

V.4.1.9. Si feia mal temps, la festa era dins la casa

118

V.4.1.10. Els joves gaudint d’una actuació nocturna en una sala gran que hi havia.

V.4.1.11. Per la nit, cantant “La Despelona”

119

5.4.1.12. L’últim dia de les colònies, amb els alumnes recollint els trofeus de les diferents competicions esportives, l’estiu de 1976

V.4.1.13. Altre moment de l’entrega de premis

120

V.4.1.14. Públic familiar assistent

121

(La resta de fotos pertanyen a l’Arxiu del Col·legi Sant Josep i al de J. A. González)

V.4.2. Colònies a Breda: Castell de Montsoriu (1986)

V.4.2.1. Torre de l’homenatge

V.4.2.2. Restes de les muralles

122

V.4.2.3. Entre les restes

V.4.2.4. De camí per “La Selva”

123

V.4.3. Colònies a Horta de St. Joan (1987)

V.4.3.1. Roques Benet

V.4.3.2. Bany al Salt de Sotorres

124

V.4.3.3. Salt de Sotorres

V.4.3.4.. Bany al Canaletes

125Â Â

V.4.3.5. Visitem Lledó

V.4.3.6. A les escales de l’església

126

V.4.3.7. Davant de Lo Parot, olivera centenària

V.4.3.8. Els professors (falta D. José)

127

V.4.3.9. Preparats per a la gresca (Coneixeu D. José?)

V.4.3.10. Operació d’urgència

128

V.4.4. Colònies a Can Collell, Osona (1988)

V.4.4.1. Excursió a Rupit

V.4.4.2. Tot el grup

129

V.4.4.3. Camí de l’ermita de St. Julià de Cabrera, que és dalt de la roca

V.4.4.4. Som a meitat pujada

130

V.4.4.5. Des de dalt

V.4.4.6. Lâ&#x20AC;&#x2122;ermita i un sembrat de patates

131Â Â

V.4.4.7. La plana de Vic

V.4.4.8. Excursió a Cantonigròs

132

V.4.5. Colònies a La Figuera, Priorat (1989)

V.4.5.1. La casa de colònies Mas de l’Era (recordeu les mosques?)

V.4.5.2. Caminant entre vinyes

133

V.4.5.3. Excursió a l’ermita de Sant Pau i la Verge de la Mola

V.4.5.4. L’ermita

134

V.4.5.5. Repartint el berenar

V.4.5.6. Les noies més grans

135

V.4.5.7. Tota la tropa

V.4.5.8. Les muntanyes del Priorat

136Â Â

V.4.6. Colònies a Pi, La Cerdanya (1990)

V.4.6.1. La casa de colònies

V.4.6.2. Excursió a una vall del Cadí-Moixeró

137

V.4.6.3. Entre la natura

V.4.6.4. Més natura: excursió a Nas

138

V.4.6.5. La Cerdanya des de Nas

V.4.6.6. Excursió a Bellver de Cerdanya

139

V.4.7. Colònies a El Rourell, La Garrotxa (amb D. Teo) (1991)

V.4.7.1. La casa de colònies El Rourell

V.4.7.2. El Puigsacalm ho domina tot

140

V.4.7.3. Excursió a Hostalets d’en Bas

V.4.7.4. Cràter del volcà Sta. Margarida

141

V.4.7.5. Camí de Sant Privat d’en Bas

V.4.7.6. St. Privat (entrada al llogarret)

142

V.4.7.7. El bany al riu Gum (S. Privat)

V.4.7.8. Foto “de família”

143

V.4.8. Colònies a Pont de Cabrianes, El Bages (1992)

V.4.8.1. La missa del diumenge

V.4.8.2. I després… el bany!

144

V.4.8.3. i V.4.8.4. Excursió a Montserrat. Tren cremallera i funicular

145

V.4.9. Colònies Casa nova d’en Colomer, Riudarenes, La Selva (1993)

V.4.9.1. Visita a la fàbrica Nutrexpa (aquí uns treballadors amb el vestit de feina)

V.4.9.2. D’excursió

146

V.4.9.3. Visitem un museu de cotxes antics

V.4.9.4. Alumnes i professors davant la casa

147Â Â

V.4.10. Colònies a El Rourell, La Garrotxa (amb D. Timoteo) (1994 i 1995)

V.4.10.1. Vista de la vall d’en Bas des de Xenacs. A baix, Les Presses. Al fons, St. Privat

V.4.10.2. Foto de grup. Al fons, Olot (Font: Amics dels Josepets)

148

Fent gresca per la nit

V.4.10.3. L’elefant “pixador”

V.4.10.4. Com fer caure una moneda des del front fins l’embut, sense “humitats”

149

V.4.10.5. La fageda de Jordà

V.4.10.6. La fageda de Jordà

150

V.4.10.7. Excursió a Sta. Pau (poblet que s’ha conservat com en l’antiguitat)

V.4.10.8. Pujant al volcà Sta. Margarida

151

V.4.10.9. El grup

152

V.4.11. Colònies a Llorà, Gironès (1996)

V.4.11.1. La casa

V.4.11.2. Activitats a l’interior

153

V.4.11.3. Església de St. Pere

V.4.11.4. El grup

154

V.4.12. Colònies a Orriols, Castellar de N’Hug (1997)

V.4.12.1. Davant l’església de ?

155

V.4.12.2. Sortida a la Font del Boix

V.4.12.3. La jardinera

156

V.4.12.4. Excursió a La Molina

V.4.12.5. Naixement del riu Llobregat (Fonts del Llobregat)

157

MEMÒRIES D’UN ANCIÀ CENTENARI Història del Col·legi Sant Josep de Tortosa ……. Volum 4 Galeria fotogràfica (segona part)

Associació “Amics dels Josepets”

Índex Introducció ................................................................................................................................ 3 VI. Vida esportiva ..................................................................................................................... 4 VI.1. Equips i activitats ......................................................................................................... 4 VI.2. Els entrenadors ........................................................................................................... 23 VII. Grups-classe d’alumnes ................................................................................................... 37 VII.1. Batxillerat ................................................................................................................. 37 VII.2. Promoció del 1964 .................................................................................................... 38 VII.3. Promoció del 1965 .................................................................................................... 40 VII.4. Promoció del 1966 .................................................................................................... 41 VII.5. Promoció del 1967 .................................................................................................... 43 VII. 6. Promoció del 1971 ................................................................................................... 44 VII.7. Promoció del 1972 .................................................................................................... 46 VII.8. Promoció del 1973 .................................................................................................... 48 VII.9. Promoció del 1974 .................................................................................................... 50 VII.10. Promoció del 1975 .................................................................................................. 51 VII.11.Promoció del 1976 ................................................................................................... 53 VII.12. Promoció del 1977 .................................................................................................. 55 VII.13. Promoció del 1978 .................................................................................................. 58 VII.14. Promoció del 1979 .................................................................................................. 60 VII.15. Promoció del 1980 .................................................................................................. 62 VII.16. Promoció del 1981 .................................................................................................. 64 VII.17. Promoció del 1982 .................................................................................................. 66 VII.18. Promoció del 1983 .................................................................................................. 68 VII.19. Promoció del 1984 .................................................................................................. 71 VII.20. Promoció del 1985 .................................................................................................. 73 VII.21. Promoció del 1986 .................................................................................................. 75 VIII. Professors i Operaris ...................................................................................................... 76 VIII.1. Grups de professors ................................................................................................. 76 VIII.2. Professors a colònies ............................................................................................... 79 VIII.3. Convivències de professors ..................................................................................... 83 VIII.4. Els claustres ............................................................................................................. 89 IX. Comiat del col·legi ............................................................................................................ 91

Introducció

En aquest volum continuem la Galeria fotogràfica encetada a l’anterior. Té dos annexos bastant extensos, el VI, sobre la vida esportiva, i el VII, dels grups-classe d’alumnes. Els altres dos són més breus. A l’annex VI hi ha fotografies de diversos equips i activitats a les quals participava el col·legi. També dels entrenadors amb els equips per ells dirigits. En aquest apartat ens falten els noms i fotos d’alguns dels entrenadors; esperem que ens els pugueu facilitar. Una cosa semblant succeeix a l’annex VII. La idea és, de cada promoció d’alumnes, posar una foto de l’inici de l’escolaritat a primer curs i una altra del final, cosa que permetrà veure l’evolució física dels alumnes (no es poden posar les de la resta de grups de cada curs perquè ocuparien massa espai), però ens hem trobat que, per motius diversos, només hem aconseguit bastants fotos de la fi i poques del principi. Per completar-lo, us demanem que ens envieu les que teniu vosaltres i que aquí no hi són. També, que acabeu d’omplir els buits de reconeixement dels alumnes de la fi de l’escolaritat (a les fotos de l’inici, de moment, no els posem) allí on vegeu interrogants o si creeu que hi ha algun nom equivocat. Gràcies per la vostra col·laboració i bons records.

VI. Vida esportiva A l’arxiu del col·legi hi ha centenars de fotografies de participació en activitats esportives de les quals hem fet una tria que, creem, és significativa, ja que hi ha representats equips i entrenadors de diverses èpoques. Si no posa la font, la foto prové del treball de Ferran Adam (que probablement l’ha extret de l’arxiu del col·legi).

VI.1. Equips i activitats

VI.1.1. (Text de M. Borràs) 6è de batxillerat del curs 1972-73. Dalt : Beltran, Celma, Latorre, Ricart, Albiol, ? . A baix : Balart, Montany, Antó, Borràs, Montoliu i Giménez. Era al camp de la Torreta de Remolins i vam jugar contra els de 5è de batxillerat

VI.1.2. Alumnes de 5è rivals dels de la foto anterior. Entre ells, Carrasco, Figueres i Sabaté (Font: E. Roig)

VI.1.3. L’equip de bàsquet de la generació del 1959 a la “jaula” de baix amb els vestuaris de la piscina darrere. Dalt: Fusté, ¿? // Baix: Alonso, Mora, Català

VI.1.4. Un equip amb els alumnes de la generació del 1961: Dalt: Balada, Sorolla, Rodríguez, Ricart; Castell, Sánchez // Baix: Domingo, Royo, Sánchez, Fabregat; Colomé

VI.1.5. Equip de futbol de cadets, nascuts el 1961. Dalt: Ricart, Balada, Fabregat, Pegueroles, Castell, Rodríguez // Baix: Roig, Domingo, Sánchez, Colomé, Querol

VI.1.6. Equip de futbol sala infantil masculí al poliesportiu, nois nascuts l’any 1963

VI.1.7. Equip de futbol sala aleví (generació del 1964): Dalt: Horta; Reverté; Sorolla; Prats Baix: Andreu; ¿?; Favá; González

VI.1.8. Equip de bàsquet (generació del 1964): Campo; Chertó; Querol // Beltran, Salmeron, Falcó, Adam

VI.1.9. Equip de bàsquet dels anys 80: Fernández; Vidal; Escurriola; March; Adell // Garrigosa; Carles; Olivan; Sancho

VI.1.10. Equip de futbol sala. Curs 1990-1991

VI.1.11. Alumnes del curs 1992-1993 a punt de començar una cursa de cros, supervisats, com no, per don Mariano Lalana

VI.1.12. Un grup d’alumnes a punt d’anar a nedar una estona (curs 1993-1994)

VI.1.13. Tres alumnes dels Josepets el curs 1996-1997 a punt d’emprendre la sortida de la Jean Bouin, una reconeguda cursa celebrada cada any a Barcelona

VI.1.14. Equip aleví d’handbol a la Jornada d’Handbol al Carrer a la Plaça de l’Ajuntament, curs 19961997

VI.1.15. Integrants de l’equip aleví de bàsquet (nascuts el 1987) al pavelló d’Amposta en un partit contra el Col·legi Públic d’Alcanar

VI.1.16. Nois rebent la felicitació de D. Mariano en haver guanyat la Milla Urbana de Tortosa, Parc Teodor González

VI.1.17. i VI.1.18. Dues proves d’atletisme a Ascó l’any 2000

VI.1.19. Cros de Vila-seca, cursa de la categoria aleví femení, any 2000

VI.1.20. Alumne fent un salt de llargada a la pista d’atletisme de l’Estadi Municipal de Tortosa

VI.1.21. Cursa de resistència a la pista d’atletisme de l’Estadi

VI.1.22. Línia de sortida del cros de les Carpes del Riu, any 2000

VI.1.23. A la pista d’atletisme de l’estadi, abans d’una competició, any 1995

VI.1.24. Sortida d’una carrera el curs 1996-1997

VI.1.25. Campions! (curs 1997-1998)

VI.1.26. Cinta Mestre, campiona!

VI.1.27. Cinta i MĂriam, preparades per a la sortida

VI.1.28. Entrenament de nataciĂł, pocs anys abans de tancar el colÂˇlegi

VI.1.29. Sala dâ&#x20AC;&#x2122;entrenament de ping-pong

VI.1.30. En plena competiciĂł de tennis de taula

VI.1.31. Tots amb medalla! Massoni, Salvatella, Pegueroles, Sanahuja i Rafecas

VI.1.32. Equip femenĂ: Salvatella, Massoni i Miralles

VI.1.33. Exposiciรณ de trofeus guanyats el curs 1993-1994

El col·legi també es va afegir a la “moda” de la “Setmana blanca”, consistent en anar a esquiar als Pirineus durant uns dies, generalment del mes de gener. Era prou divertit i així alguns perllongaven una mica les vacances de Nadal.

VI.1.34. Estada a La Masella (1997)

VI.1.35. Any 2000 (Font: Amics dels Josepets)

Una altra activitat esportiva va ser la participació a les “bicicletades” organitzades pel Consell d’Esports:

VI.1.36. A principis dels anys 90 (Font: M. Lalana)

VI.1.37. A finals dels anys noranta (Font: M. Lalana)

VI.2. Els entrenadors

No es pot entendre un equip sense entrenador que el dirigeixi i els equips del St. Josep es van distingir per la gran quantitat i qualitat dels seus entrenadors. Primer els professors; després va arribar D .Bernardo Soriano, que es va encarregar de coordinar tot l’esport. Des de la seva mort el dia 3 de gener de 1990, professors com Mariano Lalana, Rosendo Sánchez, Ramon Moreso o Mn. Gabriel Jiménez, i entrenadors com Enric Algueró o Jordi González, s’encarregaven que els alumnes poguessin competir arreu de Tarragona i Catalunya defensant els colors del Sant Josep. Fins i tot els propis alumnes, com ara Jordi Jordán, els germans Llaó o Àngels Salvatella, ajudaven en la labor d’entrenar els més petits. Posem aquí les fotos que hem aconseguit d’alguns d’ells amb els equips que entrenaven (només posem els noms dels entrenadors). Si en teniu d’altres amb diferents entrenadors us agrairem que ens les envieu per afegir-les.

VI.2.1. D. Bernardo Soriano

VI.2.2. El Sr. Fornós entregant un trofeu a Patrícia Valls

VI.2.3. Equip de futbol del col·legi a les ordres de don Mariano Lalana (nascuts el 1964)

VI.2.4. D. Mariano amb altre equip de la mateixa promoció

VI.2.5. Amb l’equip de futbol sala recent premiat al pavelló de Sant Carles de la Ràpita (curs 1994-1995)

VI.2.6. Equip de futbol sala amb alumnes de dos cursos (promocions del 1971 i del 1972), entrenat pel Sr. Joan Josep Barberรก

VI.2.7. Equip de futbol sala de la promociรณ del 1975, entrenat pel Sr. Croas

VI.2.8. El mateix entrenador amb un altre equip de la mateixa promoció

VI.2.9. Equip femení de bàsquet del curs 1994-1995, dirigit per Enric Algueró; acaba de guanyar un trofeu al pavelló d’Amposta

VI.2.10. Altra foto dels mateixos

VI.2.11. Equip cadet del curs 1996-1997 al pavelló d’Alcanar, entrenats per Jordi González

VI.2.12. Alumnes nascuts el 1984 i el 1985, en acabar un partit contra el CEIP Xerta al Casal dâ&#x20AC;&#x2122;aquest mateix poble. Els entrena Martina LĂłpez

VI.2.13. Ramon Moreso amb els participants a una carrera de cros el curs 1996-1997

VI.2.14. Óscar Olivan i Imma Benet també entrenaren l’equip femení de bàsquet

VI.2.15. La mateixa entrenadora amb un altre dels equips

VI.2.16. Equip de la promociรณ del 1979 (i alguna del 1980) entrenat per ร scar Olivรกn

VI.2.17. Promociรณ del 1980 entrenats per Beltrรกn

VI.2.18. Gemma Bejerano, una altra de les entrenadores de bĂ squet

VI.2.19. Jordi Ginovart i Ignasi Meseguer

VI.2.20. ร scar Lanau, Cinta Descarrega i Jordi Ferrando

VI.2.21. Martina Lรณpez

VI.2.22. Carlos Moreno, amb alumnes de la promociรณ del 1978

VI.2.23. D. Rosendo Sรกnchez

VI.2.24. El Sr. Joaquim del Pino i Dani Forés

VI.2.25. El Sr. Segura i Óscar Oliván

VI.2.26. Els germans Llaó

VII. Grups-classe d’alumnes Les primeres fotos que es van fer dels grups-classe no eren “oficials” i només es feien a alguns dels grups (depenia si el professor era afeccionat a la fotografia). Encara que se n’havien fet algunes a l’època en què el col·legi era ben bé un seminari, d’una manera una mica regular van començar amb la promoció del 1964, amb la classe de 1r. A, i continuaren quan van fer segon i tercer (però no sempre eren els mateixos alumnes, perquè cada any alguns canviaven de l’A al B i a l’inrevés). La primera que oferim, però, és d’un grup de Batxillerat. Si en tenim, posem una foto de l’inici de l’escolaritat, generalment de primer, i altra de vuitè o quart d’ESO. Quan hi figuren els noms dels alumnes, sempre s’han de llegir d’esquerra a dreta. Les fonts de les fotos són l’arxiu del Col·legi i els particulars dels professors que hi surten a les mateixes. [Recordeu que podeu fer les aportacions dels grups que falten]

VII.1. Batxillerat

VII.1. Alumnes de 6è de batxillerat del curs 1967-1968. Els sacerdots són: a l’esquerra, D. Xavier Altés; a la dreta, dret, D. Marcos Sansalvador, acotxat, D. Teo Alonso

VII.2. Promoció del 1964. A primer nivell (curs 1970-1971)

VII.2.1. Dalt: Adam, Peña, Solé, Albiol, Ciurana, Sorolla, Ballester, Cid Horta, Faura, Cid Montañés, Benet Centre: Roig, Salmerón, Molina, Cid Pla, Beltran Castelló, Beltran Sorolla, Bel, López, Escurriola, Duran, Vergés Baix: Borrajo, Campo, Manero, Camps, Falcó, Fàbregues, Blasco, González, Tucho, Ponce, Rouanet

A segon nivell (curs 1971-1972)

VII.2.2. Dalt: Cid H.; Sorolla; Cid G.; Ballester; Albiol; Saporta; Cid P.; Giné; Peña; Cid M.; Beltran Centre: Caballol; Vergés; Miguel; Camps; Goldero; Muro; Rouanet; Gallardo; Domingo; Vives Baix: Adam; Campo; Molina; Benet; Duran; Salmerón; Márquez; Fàbregues; Tucho; López

A tercer nivell (curs 1972-1973)

VII.2.3. Dalt: Caballol; Giné; Solé; Cid Pla; Descarrega; Cid Garrido; Beltran Sorolla; Albiol; Cid Horta; Rodríguez; Curto; Moratalla; Zaragoza; Roig; Saporta Centre: Vergés; Vives; Rouanet Baix: Escurriola; Segarra; Borrajo; Adam; Cardona; Gisbert; Noguera; Borràs; López; Ponce; Horta; ¿?; Cid Pont

VII.3. Promoció del 1965. A tercer nivell (curs 1973-1974)

VII.3.1. Dalt: Boldú; Nieto; Moreno; Calvet; Mauri; Espuny; Cerezuela; Porres; Domingo; Chaverri; Borràs V.; Tucho; Urios; Borrás M.; Ferraté; Solé; Guiu; Aleixendri; Martorell; Bel A.; Colomé; Ballester; March; Carbó Baix: Caballol; Rouanet; González; Cuella; Vergés; Querol; Panisello; Bel H.; Utgés; Arasa; Martín; Tena; Carles

Quan la següent promoció (la del 1966) va arribar a 8è, es van fer fotos que representaven la fi de l’escolaritat. El curs havia quedat desdoblat.

VII.4. Promoció del 1966. A tercer nivell (curs 1974-1975)

VII.4.1. Dalt: Iniesta; Llavat; Pons; Torrent; Mur; Domingo; Soler; Mayo; Vilarroya; Rodríguez; Ongay; Sangres; Forné; ¿?; Calafell; Bosch Baix: Tena; Vilàs; Rovira; Royo; Bel; Mayoral; Guardiola; Miranda; Lapuerta; Ruiz; Vidal; Chavarria?; Panisello; ¿?; Pla; Colina

Promoció del 1966. A vuitè nivell (curs 1979-1980)

VII.4.2. 8è A. Dalt: Blanquet; González; Mayoral; Guiu; Solé; Dreier; Mur // 2a fila: Barbosa, Pla; Guardiola; Bosch; López; Espuny; Rovira // 3a fila: Lapuerta; Tafalla; Prats; Casanova; Calafell; Mayo // Baix: Llavat; Pepió; Vilàs; Pérez; Pons; Subirats; Voltes; Tena

VII.4.3. 8è B. Dalt: Cuella; Reverté; Forné; Ingla; Chavarria; Martínez; Benito; Aleixendri // Centre: Panisello C.; Alcover; Iniesta; Rodríguez R.; Rodríguez A.; Ruiz; Domingo; Espuny; Sangres // Baix: Miranda; Cid; Saura?; Vidal; Soler; Rubio; Panisello M.; Sabaté?; Pujol; Bel

VII.5. Promoció del 1967 Hi ha un buit que correspon a les promocions del 1967 al 1970. De la del 1967 conservem les fotos que es van fer a l’excursió al Delta el curs 1980-81, posades també a l’apartat d’excursions; les repetim aquí en no haver-ne cap d’específica de grup final d’escolaritat. (No estan tots els alumnes):

VII.5.1. 8è A. Dalt: Gaya?; Ongay; Fontanet; Provinciale; Colina; Sanz; Accensi; Bel; Vergés; Sanromá; Montesó; ¿?; Canalda; Margalef; Martí // Baix: García; Gas; Salas; Carbó; Suárez?; ¿?; Carles; Rodríguez

VII.5.2. 8è B. Dalt: ?; Boldú; Torrent; Cardona; Esteban; Torres?; Blanc; Alós; Fernández?; Guirado?; ?; ?; Espuny; Castellá; Chavarria; Rubio // Centre: Soler, Reverté // Baix: Lleixà; Martí; Salvadó; Botella; Bestratén; Rodríguez

A partir del 1971, el costum es va estendre i les fotos es feien a tots els cursos. Generalment se n’encarregava un mestre, però cada cert temps (uns quatre anys) venia un fotògraf professional a fer-les.

VII. 6. Promoció del 1971. A vuitè nivell (curs 1984-1985) [No hi ha fotos de primer]

VII.6.1. 8è A. Dalt: González; Rupérez; Sanahuja; Boix; Forner; Bertomeu; Pla; Andújar; Sabaté // 2a fila: Obalat; Besalduch; Audí; Cid; Rima; Gaya; Bermúdez; Martín; Botella // 3a fila: Borrás; Martí; Salvadó; García A.; Bellaubí; Rollán // Baix: Pérez; García P.; Favá; Ongay; Soler; Sanz; Provinciale; Bestratén; Rodríguez

VII.6.3. 8è B. Dalt: Sancho; Giménez; Sanz; Homedes; ¿?; Patón; Borrás; Viñas; Saura // 2a fila: Noé; Gas; Ferré; Altadill; Faura; Boldú; ¿?; Durán; Atencia; Català; Accensi // Centre: Lamote de G.; Moreno; Urgel; Balaguer // Baix: Sabaté; Loras; Oliver; Chong; Bertomeu; Queralt; ¿?; ¿?; Vidal?

VII.6.3. Esta promociĂł va ser la primera en quĂ¨ van acabar noies. Les dos classes juntes

VII.7. Promociรณ del 1972. A Preescolar (curs 1977-1978) [No hi ha fotos de primer]

VII.7.1.

Promoció del 1972. A vuitè nivell (curs 1985-1986)

VII.7.2. 8è A. Dalt: Royo; Faura; Oliver; Rupérez; Lores; Benet; Sabaté; Fernández; Vidiella // Centre: Escudé; Ferreres; Centelles; Panisello; Garrigosa; Casanova; Borrajo; Bustamante (tapat per Lasierra); Aljarilla // Baix: Gordo; Adell; Nomen; Estorach; Roiget; Rius; Lluís; Ardit; Lasierra; Bertomeu

VII.7.3. 8è B. Dalt: Cantó; García?; Sanz; Aixendri; Escurriola; Sancho; March; Bel?// Centre: Toribio; Vallés; Antó; Pegueroles; Rosselló-F.; Carme?; Alavedra; Carles; Carbó; Fatsini?; Pasamon?; Rodríguez // Baix: Primé, Colomines; Bladé; Balagué?; Giné?; Oliván; Lamote de G.; Cavallé

VII.8. PromociĂł del 1973. A primer nivell B (curs 1979-1980)

VII.8.1. A segon nivell A (curs 1980-1981)

VII.8.2. Amb D.ÂŞ Pepita (a.c.s.)

Promoció del 1973. A vuitè nivell (curs 1986-1987)

VII.8.3. 8è A. Dalt: Gaya; Ferrando; Roig; Miralles; Curto; Cardona; Gisbert;Vergés; Besalduch; Rodríguez; Ventura; Sanz; Martínez; Cid S.; Hermano // Centre: García Z.; Cardús; Pedrola; Bielsa; Barberà; Cid M.; Enrich; Ruiz; Chong; Ferrer; Farré; Alegría; Garrido // Baix: Domingo; Llamosí; Gas; Solé; Sabaté; Segarra; Espinasa; Benaiges; García P.

VII.8.4. 8è B. Dalt: Guitart; Anguera; Favá; Arasa; Llavat; Lasierra; Martí; Zaragoza; Sabaté; Carbó // 2a fila: Arasa; Planell; Estupiñá; Rullo; Genicio; Sánchez; Miralles; Forcat; Grau?; Gerona; Beltran; Cid // 3a fila: Figueres; Fabá; Rollan; Mulet; Saura; Gisbert; Subirats // Baix: Panisello; Lores; Rodríguez de G.; Bejerano; Sanahuja; Forner; Fatsini

VII.9. Promoció del 1974. Esta promoció no va tenir fotos a vuitè, però en esta de 1980 surten alguns dels membres quan eren a preescolar, amb altres del 1975 (curs 1979-1980)

VII.9.1. També tenim esta de quan eren al primer nivell amb la Srta. Ana (curs 1980-1981)

VII.9.2.

VII.10. Promociรณ del 1975. A Preescolar (curs 1980-1981) [A la del curs antrerior a Preescolar (VII.9.1) hi sรณn alguns alumnes]

VII.10.1.

[no hi ha fotos de primer nivell]

Promoció del 1975. A vuitè nivell (curs 1988-1989)

VII.10.2. 8è A. Dalt: Querol; Andújar; Curto; Alós; Beltran; Franch; Arasa; Camps; Ferreres; Balagué F. Crisógono //

Centre: Garrido; Cervera; Ariño; Jiménez; Daudén, Doménech; Balagué; Pla; García; Curto E.; Marco; Chavarría; Aljarilla; Vidal; Gascón // Baix: Atencia; Fernández; Benaiges; Sánchez; Giménez; Codorniu; Crisol; Cavallé; Faura; Luque (falta Alfonso Domingo)

VII.10.3. 8è B. Dalt: González; Meseguer; Carles; Solé; García; Balagué P.; Agudo; Melich; García A.; Fabá // Centre: Curto E.; Domingo; Montagut; Piñana; Fusté; Andrés; Patón; Forcada; Margalef; Gimeno; Rubio; Panisello; Jiménez // Baix: Gas; Fontcuberta; Baubí; Bonfill; Rollán; Balagué C.; Aubeso; Sánchez; Beltrán; Forés (falten Cinta Cantó i Jordi López)

VII.11.Promociรณ del 1976. A primer nivell (curs 1982-1983) [No hi ha fotos]

Promoció del 1976. A vuitè nivell (curs 1989-1990)

VII.11.2. 8è A. Dalt: Fernández M.; Mateu; Ferrando V.; Ferrando T.; Pegueroles; Fabregat; Carot; Palomo; Subirats D.; García Z.; Curto R. // Centre: Figueres; Fernández S.; Codorniu; Sebastiá; Pèrez-Blanco; Jordán; González; Ruiz; Adán; Forés; Curto A.; Miralles; // Baix: García L.; Martí; Subirats A.; Carles; Benet; Bellobí; Ginovart; Pino; Barberá; Franco; Mola; Daudén

VII.11.3. 8è B. Dalt: Escudero; Tolós; Bayerri; Margalef ; Irazuzta; Espuny; Lorente; Mulet; Cortés; Solé // Centre: Durán; Murall ; Ginovart, Crisol; Barberá; Sanahuja; Garrigosa; Codorniu; Carot; Carles; Franch; Ariño // Baix: Fabregat; Pérez; March; Fábregues; Andrés; Arasa; Escurriola; Melich; Rafecas; Pla; Besalduch; Gas

VII.12. Promociรณ del 1977. A primer nivell (curs 1983-1984)

VII.12.1.

Promoció del 1977. A vuitè nivell (curs 1990-1991)

VII.12.2. 8è A

Tigel; Carbó G.; Fatsini; Folch // Bejerano; Espinach; Fernández; Gisbert; Lanau // Roig; Sabaté C.; Carbó P.; Solanes // Giménez; Pascua; Aljarilla; Serral; Rosell; Jiménez // Valldepérez; Balastegui // Domingo; Cabanes?; Sabaté S. // Mestre; Arrastraria; Pérez; Pedret; Aubeso // Ginovart; Curto; Colomines; Cubells

// Guimerà; Vidal; Pla; Panisello

VII.12.3. 8è B

Botella; Monllaó; Lanau; González; Martínez; Garrido; Ribás; Martorell; //Jiménez ; Forés; García; Montero // Del Castillo; Chavarría; Quintana // Curto C.; Gavaldà; // Boix; Meseguer; Zumaquero; Melich; Pérez B.; Mauri // Altadill; Pérez M.; Balart; Bladé // Bustamante; Alavedra; Esteban; Estopiñá; Zafra // Callau; Ginata // Bellobí; Gas; Curto M.; Lapuerta; López (Falta Eva Sebastiá)

VII.13. Promociรณ del 1978. A primer nivell (curs 1984-1985)

VII.13.1. 1r A

VII.13.2. 1r B

Promoció de 1978. Vuitè nivell (curs 1991-1992)

VII.13.3. 8è A. Dalt: Llamosí; Saura; Forés; García; Carles; Esteban; Planell; Ena; Roca; Henares; Ponce; Bertomeu // Centre: Rollán; Pérez; Piñol; Chertó; Fabà; Martínez; Gilabert; Villar; Ramírez; Llavat; Espuny; Ponce; Martí // Baix: Torta; Ripoll; Zumaquero; Aljarilla; Pastafio; Marrasé; Giménez; Marsá

VII.13.4. 8è B. [Sense foto]

VII.14. Promociรณ del 1979. A primer nivell (curs1985-1986)

VII.14.1. 1r A

VII.14.2. 1r B

Promoció del 1979. A vuitè nivell (curs 1992-1993):

VII.14.2. 8è A. Dalt: Boix; Querol; Miralles; Villar; Sabaté // 2a fila: N. Sánchez; Tolós; Descarrega; I. Sánchez; Prats; Subirats; Talarn; Berengué // 3a fila: Grifoll; Duran; Mestres; López; Sebastià; Pasamón; Beneyto; Curto; Gómez// Baix: Sandonís; Estopiñá; Masip; Pedret; Irazuzta; Fontcuberta; Espuny; Jodar

VII.14.3. 8è B. Dalt: Roig; Baiges; Anguera; Carrasco; Pitarch; Miralles; Gallego // 2a fila: Vicente; Salvadó; Hermano; Cid P.; Cugat; Cid S.; Roselló-F.; Segarra // 3a fila: Sancho; Vallejo; Bas; Polo; Beltran; Morales P.; Renau // Baix: Ramírez; Barberá; Morales J.; López; Estrader; Bonavida; Adán; Martos

VII.15. Promociรณ del 1980. A primer nivell (curs 1986-1987)

VII.15.1. 1r A

[VII.15.2. 1r B: no tenim la foto]

Promoció del 1980. A vuitè nivell (curs 1993-1994)

VII.15.3. 8è A. Dalt: Cid; Ferrer; Lozano; Górriz; Faura; Pino; J. Piñol; Rodríguez; Mendoza; Boix // 2a fila: Anglés; M. García; P. García; Pegueroles; Quince; Subirats; Casals; Patón;Martí; Consarnau // 3a fila: Bailach; Codorniu; Pitarch; Sabaté; Salvadó; Prats; M. Piñol; Franco; Gas; Lleixá; //Baix: Cabanes; Marcoval; Sánchez; Rallo; Moreno; Domingo; Segarra

VII.15.4. 8è B. Dalt: Calvet V.; Calvo; Fatsini; Ribás; González; Ferrer; Luque; Sabaté F.; Sorolla; Vidiella; Orellana 2a fila: Massoni; Ponce S.; Ponce L.; Fabregat; Cardús; Erena; Gavaldà; Estrada; Sabaté B.; Elíes 3a fila: García; Favá; Benito; Ocaña; Gómez M.; Blanch; Salvador; Novella; Calvet P. Baix: Benet; Arasa; Colomé; Salvatella; Gómez J.: Espinasa; Cubells; Vázquez; Mola

VII.16. Promociรณ del 1981. A primer nivell (curs 1987-1988)

VII.16.1. 1r A

VII.16.2. 1r B

Promoció del 1981. Vuitè nivell (curs 1994-1995)

VII.16.3. 8è A . Dalt: Antolí; Arjona; Mateu R.; Martínez; Mateu R.; Ferrer; Rafecas; Ballesteros; Cid; Panisello; González // Centre: Beltrán; Barceló; Besalduch; Forés; Pegueroles; Martí; Solé; Erena; Fernández; Gilabert; Descarrega // Baix: Aixendri; Mulet; Sanahuja; Gallego; Gabarri; Moreno; Font; Celma; Aleixendri

VII.16.4. 8è B. Dalt: ¿Vallejo?; ¿?; Genicio; Prats; Subirats; García B.; Morales?; Salvatella ; Sabaté?; Salvadó?; ¿?; ¿? // Centre: Cordovilla; García M.; Piñol?; Crisol; Tarragó; Miralles?; Salvatella ; Massoni; Ena; Sánchez; Martí? // Baix: Blanch; Balagué; Panisello; Pons; Mauri; Tomás; Durán?; Quintana; Bailach?; Armengol

VII.17. Promociรณ del 1982. A primer nivell (curs 1988-1989)

VII.17.1. 1r A

VII.17.2. 1r B

Promoció del 1982. A vuitè nivell (curs 1995-1996)

VII.17.3. 8è A. Dalt: Elies; Torta; Casadó; Arrufat; Sánchez; Balagué; Fontanet; Pasacua; Hernández Baix: López; Jiménez; Arasa; Primé; Sebastià; Bonfill; Alcalá; Martorell; Moreso; Valls; Vázquez; Sánchez; García; Moreno; Boix; Curto; Ginovart VII.17.4. 8è B. [No tenim la foto]

Aquesta promoció va ser la primera que va acabar la ESO al col·legi, però no tenim les fotos de l’últim curs.

VII.18. Promociรณ del 1983. A primer nivell (curs 1989-1990)

VII.18.1. 1r A

VII.18.2. 1r B

Promoció del 1983. A vuitè nivell (curs 1996-1997)

VII.18.3. 8è A. Dalt: Pons; Villa; García B.; Luque; Caballé; Jiménez; Agramunt; Moreno R.// Centre: Roca; Yagüe; Bel; Moreno; Papaseit; Pérez; Estrada; Martínez; Curto; García M.; Martín; Accensi; Benet // Baix: Loreto; Melero; Armengol; Hierro; Cardús; Martí; Rovira

VII.18.4. 8è B. Dalt: Jordán; Segarra; Fernández; Belenguer; Adam; Moreno // 2a fila: Arjona; Mestre; Celma; Piñol; Puig; Marcoval; Callau?// 3a fila: Valls; Segura; Escurriola; García; Carmona; Roig; Beltrán // Baix: Zumaquero; Panisello?; Cid; Moreno; Martos; Sorolla; Sebastià

A quart d’ESO:

VII.18.5. ESO. 4t A. Dalt: Pons; Agramunt; Roca; Benet; Caballé; Loreto; Luque // Centre: Melero; Primé; Rovira; Martín; Martínez; Hierro; Arasa // Baix: Villa; Bel; Yagüe; Armengol; Papaseit; Curto; Pérez; Hernández

VII.18.6. ESO. 4t B. Dalt: Hierro; Zumaquero; Jordán; Adam; Fernández; Martínez; Belenguer // Centre: Valls, Celma; Marcoval; ¿?; García; Segura // Baix: Panisello; Martos; Carmona; Beltrán; Blanch; Moreno; Escurriola; Mestre; ¿?

VII.19. PromociĂł del 1984 (va ser la darrera en fer els estudis complets al colÂˇlegi). A primer nivell (curs 1990-1991)

VII.19.1. 1r A

VII.19.2. 1r B

Promoció del 1984. A quart d’ESO (curs 1999-2000) [No hi ha fotos]

VII.20. Promoció del 1985. A primer nivell (curs 1991-1992)

VII.20.1. 1r A [No n’hi ha foto]

VII.20.2. 1r B

Promoció del 1985. A tercer d’ESO (curs 1999-2000)

VII.20.3. ESO 3r. Amb Francesca Estorach com a tutora; són els més grans i passaran a estudiar al Sagrada Família com a alumnes de 4t

VII.21. Promoció del 1986. A primer nivell (curs 1992-1993)

VII.21.1. No n’hi ha foto]

Promoció del 1986

VII.21.2. A 2n d’ESO (curs 1999-2000)

VIII. Professors i Operaris

VIII.1. Grups de professors

VIII.1. 1. Curs 1970-1971: D. Javier, D. Rosendo, D. Mariano, D. Vicente i D. Juan Antonio a la porta del col·legi

VIII.1. 2. 1972: D. Rosendo, D. Fèlix, D. Mariano, D. Jesús, D. Javier i D. Juan Antonio controlant la “jaula” de baix

VIII.1.3. D. Juan Pablo Irazuzta, D. Mariano, D. Vicente, D. Rosendo, D. Jesús, D. Fèlix i D. Juan Antonio (1973)

VIII.1.4. Els mateixos professors al mirador de la piscina

VIII.1.5. 1974: Els mateixos que en la foto anterior, sumant-hi D. Fèlix i la senyoreta Marisol Curto, esposa de D. Javier

VIII.1.6. Professors de la segona etapa d’EGB (1984-1985): M. Lalana, Mn. J. Barenys, F. X. Curto, J. A. González, J. Espuny, Mn. J. Goñi, Mn. M. Solé

VIII.2. Professors a colònies

VIII.2.1. A Les Cases d’Alcanar anaven amb les famílies. Aquí els veiem amb Mn. Jordi

VIII.2.2. A Horta de Sant Joan, de bon rotllo. A l’esquerra, D. José

VIII.2.3. Els mateixos a El Collell, Osona

VIII.2.4. A les colĂ˛nies de Riudarenes, amb D. Teo

VIII.2.5. Davant el volcĂ Croscat, a La Garrotxa, amb D. Timoteo

VIII.2.6. Els “profes” a Llorà, amb don Gabri

VIII.3. Convivències de professors Els professors solien celebrar la festa de la calçotada amb les seues famílies a la casa de Les Cases d’Alcanar. Aquí hi ha una mostra de diferents anys:

VIII.3.1.. Any 1989

VIII.3.2. Any 1990

VIII.3.3. Any 1990

VIII.3.4. Any 1990

VIII.3.5. Any 1990

VIII.3.6. Any 1991

VIII.3.7. Any 1991

VIII.3.8. Any 1992

VIII.3.9. Any 1992

VIII.3.10. Any 1992

Altres:

Â VIII.3.11. Professores el 1981. Dinar al camp, possiblement, al Mas de la Franqueta, Horta. (Font: Amics dels Josepets)

VIII.4. Els claustres

VIII.4.1. El claustre de professors de 1989. Ja no hi són entre nosaltres, Isidre Sala, Pepita Andreu, Jesús Polo i Timoteo Hernández

VIII.4.2. El claustre l’any 1991

VIII.4.3. El claustre del curs 1996-1997

VIII.4.4. Darrer claustre de professors. Curs 1999-2000 Drets: F. Fernández; L. Tomàs; P. del Pino; J. Bestratén; X. Aixendri; F. Estorach; R. Sánchez; A. Ferreres; C. Tortosa; T. Orobitg; R. Moreso; M. Vallès; M. Curto; L. Roso; M. Antó; B. Pons; L. Antó Asseguts: X. Curto; J. Espuny; T. Hernández; M. Lalana; P. Lalana; C. Alcoverro; X. Gavaldà; L. Lleixà

IX. Comiat del col·legi

IX.1. L’últim dia de menjador, el juny del 2000

IX.2 i IX.3. Fosca sobre el Sant Josep

IX. 44 i IX.5. La trista vesprada de l’últim dijous de curs al Col·legi Sant Josep de Tortosa, amb una emotiva Eucaristia a la capella; el dia següent era l’últim dia de classes.

MEMÒRIES D’UN ANCIÀ CENTENARI Història del Col·legi Sant Josep de Tortosa ....... Volum 5 Galeria fotogràfica (tercera part)

Associació “Amics dels Josepets”

Índex

Introducció .................................................................................................................... 3 X. L’estat del col·legi en 2012 ..................................................................................... 4 XI. L’associació “Amics dels Josepets” ..................................................................... 38 XII. Trobades d’exalumnes ........................................................................................ 46 XII.1. Promoció del curs 1952-1953 ...................................................................... 46 XII.2. Promoció de 1971 ........................................................................................ 47 XII.3. Promoció de 1973 ........................................................................................ 51

Introducció Aquest volum tanca, almenys de moment, la Galeria fotogràfica. L’apartat X està fet íntegrament per F. Adam amb ocasió del Treball de recerca de Batxillerat. Com que ja fa uns anys que es va fer, hi haurà zones del col·legi que hauran empitjorat, mentre que unes poques s’han millorat, com ara el pati llarg de l’entrada i les antigues classes de preescolar, ocupades per una Associació de Pessebristes (que els Nadals de 2015 ha fet una exposició a la cripta de la Reparació). Respecte als apartats XI i XII, encara que són molt breus, pensem que es poden ampliar considerablement si es van penjant fotos seleccionades tant dels actes que organitza l’Associació (annex XI), com de les trobades dels diferents grups d’alumnes que visiten el col·legi o celebren reunions de germanor (annex XII).

X. L’estat del col·legi en 2012 (Reportatge de Ferran Adam) Presento una àmplia sèrie de fotografies que vaig fer al col·legi a principis de gener de 2012. Em va fer molta llàstima l’estat com el vaig trobar: estava tot, absolutament tot, saquejat a causa dels robatoris que s’hi han anat produint durant els anys que ha romàs sense activitat. Però a la vegada va fer-me molta il·lusió poder tornar a entrar-hi després de tant temps. Ni jo mateix imaginava que fos tant gran, la veritat és que ben just en coneixia la meitat de l’espai degut que només vaig cursar-hi el parvulari i no vaig tenir gaires anys per veure’l tot. Aquí deixo la mostra de la meva visita.

Aquesta és la Plaça Mossèn Sol, la que els tortosins coneixem com la Plaça del Rastre. L’estàtua és un homenatge al Beat mentre que al fons esquerre es veu el col·legi [en 2015 la plaça s’ha reformat]

Entrada al recinte de l’escola

Vista de l’edifici principal del Col·legi Sant Josep un cop travessada l’entrada al recinte. La porta del centre de la imatge condueix a secretaria mentre que pujant la costa de la dreta s’arriba al poliesportiu

Si ens fixem amb la fotografia anterior això queda a la part esquerra, aquesta és la porta d’entrada al passadís descobert per on s’arriba a l’edifici del parvulari i el gimnàs i al de la capella i la resta d’aules. El monument de l’esquerra és el peu de la primera escultura que se li va dedicar a Mossèn Sol, obra de l’insigne escultor tortosí Agustí Querol [ara torna a fer la mateixa funció]. La porteta de fusta pertanyia a l’entrada de l’habitatge del primer mestre director que va tenir l’escola de primària, don Vicente Gil

L’horitzó observat en traspassar la portalada de l’anterior imatge. Al fons hi ha una estàtua de Sant Josep, a mà esquerra l’edifici de parvulari i a la dreta el de la resta de classes. Aquest pati s’ha arranjat el 2015

El saló d’actes, primera entrada a mà dreta del passadís descobert

Aquesta imatge és com l’anterior però feta a la meitat del corredor descobert, just al costat de la porta de baixada al gimnàs i de la classe de P-3 (a l’esquerra) i la porta per accedir als altres indrets de l’edifici (a la dreta)

El gimnàs, sota les aules de parvulari [actualment –2015– serveix de magatzem per al menjador social de Càritas]

Per ordre d’aparició, aquest és l’interior de les aules de P-3, P-4 i P-5. Com es pot veure al llarg de la meva exposició, sempre hi havia alguna imatge de Mossèn Sol en cada aula de l’escola. [Estes aules s’han arranjat per a ser utilitzades per una associació que construeix diorames de pessebres nadalencs.]

A l’esquerra els lavabos, al centre la classe de P-5 (la última abans d’arribar a l’estàtua de Sant Josep, tal com denota l’absència d’escales per evitar el pendent del corredor) i a la dreta la classe de P-4 (dalt) i la de P-3 (baix)

La imatge de Sant Josep amb el nen Jesús en braços del fons del corredor

Portalada d’entrada a l’edifici de la mà dreta del passadís descobert, la primera de construir-se. Normalment estava tancada i s’hi entrava per una de més petita que hi ha just a la seva dreta

Porta interior d’entrada a la capella i confessionari que queda a mà esquerra, just a l’entrar-ne

Antics vestuaris i dutxes que queden a mà esquerra de la capella. Els últims anys estaven en desús [els vestuaris s’havien utilitzat després com a aula de Treballs manuals]

El pati central. Al costat hi queden les aules de primària, distribuïdes pels dos pisos superiors

Escales de pujada als pisos superiors. Al fons a la dreta, l’accés al pati central

Aquestes imatges corresponen al primer pis, l’escala i el passadís de les aules de 1r i 2n de Primària

L’aula del fons, la de 1r d’E.P. Just darrere hi havia la biblioteca, durant molts anys supervisada per D. Juan Antonio González

Aula de reforç, entre la classe de 2n i el lavabo, que queda al principi del passadís

El menjador

Les aixetes per emplenar les gerres d’aigua al fons del menjador

Les dues aules de música

Les poques restes de les sales de música. El poster de Paul McCartney de la primera i una arpa de cartró feta per un exalumne a la segona

Cartellet de DEV-VOS-GVARD, sobre l’entrada a l’antiga part de les monges i capellans, darrere les sales de música

Cosidor de les monges

Fora de la sala d’estenedors del terrat, amb els patis d’Infantil al fons

La bugaderia, al terrat de sobre de la planta de les monges

Estenedors, al mateix immens terrat

El mirador del terrat mĂŠs alt i les seves respectives vistes al pintoresc castell de La Suda

Vistes del corredor de lâ&#x20AC;&#x2122;entrada des de dalt de tot del terrat

Havent sortit de l’antic recinte de les monges i capellans accedim a la sala del tennis-taula i a l’aula de tecnologia (antigament dormitoris dels interns), a la planta superior on hi ha també les classes de 3r i 4t d’ESO i les de cicle mitjà i cicle superior de Primària

Aula més gran de la ESO, al centre de la planta superior

A l’esquerra de l’aula anterior, un passadís que ens porta fins a tres classes més de la ESO seguides i idèntiques com aquesta. Abans però, els respectius lavabos

Havent sortit al passadís exterior, al que dóna al pati central, just a sobre del de les aules de 1r i 2n de Primària, trobem les aules de 5è i 4t a mà dreta i al fons la de 3r i la de 6è. Aquestes són la de 5è i la de 4t. A sota, les portes de les dos classes

Aquestes dos són la de 3r i la de 6è de Primària (en aquest ordre)

La foto de sota correspon als finestrals que il·luminen l’aula de 3r, amb vistes a la plaça Mossèn Sol

Sortint cap als patis, per la porta que hi ha al final de les escales del segon pis, el primer que trobem són els vestuaris d’educacio física a mà esquerra i a la dreta una classe de 1r cicle d’ESO

Seguint cap a fora ens trobem el lloc més pintoresc del col·legi, el llac de la font del tauró i la Verge. Les escales de sota queden just darrere des d’on s’ha tirat la foto i porten al passadís de secretaria

A l’entrar hi ha el passadís que porta a la biblioteca, on abans s’hi veu una sala d’espera. La biblioteca queda just darrere de la classe de 1r de Primària

Tres aspectes de la biblioteca

Aquesta petita imatge ĂŠs de la sala dâ&#x20AC;&#x2122;espera

A la dreta de l’esmentada porta, abans d’entrar alpassadís de la biblioteca, hi ha tres sales. Dues són les sales de professors de primària i secundària (imatges superiors corresponen a la dels primers). Al costat, l’aula d’informàtica

Al fons del passadís, a l’esquerra, una replaça que té a una banda finestres amb vistes al pati central i a l’altra les altes vitrines de la capella i que està comunicada per una porta amb el corredor que porta al menjador

En front d’aquests despatxos, el del sotsdirector, els últims anys ocupat pel Sr. Ramon Moreso i Mateos

Al fons, Secretaria

Al pis de sobre dels despatxos dels sacerdots de la Germandat abans esmentats, hi havia dormitoris de capellans com aquest

A la planta baixa de sota de secretaria, s’hi pot accedir per aquesta porta

Tornem de nou a situar-nos al pati del llac, que en front té un parell de classes de primer cicle d’ESO, una d’elles, la més arruinada per la falta de manteniment (la de sota, amb el sostre a punt de caure del tot)

Aquesta foto correspon a l’exterior de la classe de 1r d’ESO, en front del llac. Les escales que baixen al costat esquerre són les que abans apareixen fotografiades, les d’accés al passadís de secretaria, les sales de profesosrs i la biblioteca

Vista de prop de la font del tauró i de la Verge del llac

Les escales que queden a l’esquerra de la font, que pugen cap a les dos “jaules”, el pati d’Infantil i la piscina

Pintures del pati de parvulari

El pati de parvulari i al fons la costa d’accés a la “jaula” més actual, construïda en honor a don Bernardo

Les parts essencials del pati d’infantil, la font i el tub

El camp de futbol sala de la “jaula” de don Bernardo

La “jaula” de don Bernardo completa, que té un camp de bàsquet (les cistelles van ser dutes al Sagrada Família) i el de futbol sala

Placa en memòria de l’esmentat màxim impulsor de l’esport als Josepets

Vista de la “jaula” de baix des de la “jaula” de don Bernardo. Darrere hi ha la piscina. La “jaula” vella queda just al costat del pati de parvulari, a la mateixa alçada

Més amunt de la “jaula” de dalt, un turonet amb un mirador i una cova, una escapada a la natura dintre del mateix col·legi

Baixant del mirador cap a la banda contrària a la “jaula” nova hi ha ues escales d’accés a la piscina

La “jaula” de bàsquet, amb les escales de pujada a la nova a mà esquerra i la piscina al fons a la dreta

La “jaula” de baix amb el parador de fons

Els vestuaris de sota de la piscina

La piscina

Fotografies tretes de l’interior de la piscina, la primera és des de la part poc profunda, amb les dutxes al fons. L’altra és de la part més profunda

La primera imatge correspon a la baixada que té la “jaula” de baix per fer cap a la resta de patis, els que estan anant a la dreta del llac del tauró. Les dos fotos de baix són, precisament, aquests patis. A mà dreta un dels dos passadissos “misteriosos” del col·legi

Aquesta imatge mostra el lloc des d’on està feta la fotografia de la baixada als patis des de la “jaula” de bàsquet. Al fons hi ha una reixa que tanca un caminet que porta a la figura d’una Verge i un mirador des d’on es veu el poliesportiu des d’un extrem i la piscina des de l’altre (fotos d’aquí sota)

Una altra vista del pati que hi ha immediatament al costat dret del llac i de la font que conté

Escales que connecten el pati de la imatge anterior amb la “jaula” de baix

La replaça del llac

El pati de baix de tot, al costat del poliesportiu

L’accés del pati de sota al poliesportiu

El poliesportiu. A la dreta del mur del fons, l’altre passadís secret

La reixa d’accés al poliesportiu, l’edifici de l’esquerra és la part arreglada més recenment on viuen els pocs capellans que queden a l’escola

Un altar en honor a Mossèn Sol fet pels integrants de l’Associació d’Amics dels Josepets. Aquesta estàtua estava abans a sobre la pedra que hi ha a l’entrada que mostren les primeres imatges d’aquest annex

XI. L’associació “Amics dels Josepets” A les acaballes del curs escolar 1999/2000 el Col·legi Sant Josep va tancar les seves portes per a sempre. Va ser un fet molt trist, atès que aquest col·legi tenia quelcom que el feia especial i molt estimat per totes aquelles persones que hi passaven: els seus patis, la seva piscina, el seu pati central, etc. Com més anys passen, amb major intensitat es fa palès un sentiment col·lectiu d’enyorança i estima. A principis de l’any 2009, per cloure els actes que commemoraven la mort de Mossèn Sol, es va organitzar una trobada “d’amics dels Josepets”. Hi van assistir mes de sis-centes persones, de totes les edats, que d’una manera o d’una altra havien estat vinculades amb el col·legi.

XI.1. Logotip de l’associació

Poc temps després, un col·lectiu d’antics alumnes i professors va decidir constituir una Associació que recollís l’esperit d’aquella trobada. L’Associació Amics dels Josepets neix amb la finalitat de recuperar la memòria del Col·legi Sant Josep de Tortosa. A mesura que passen els anys, el col·legi està cada vegada pitjor. Un espai tant gran genera unes necessitats de manteniment que no es poden dur a terme. Com a conseqüència, l’estat de conservació de l’ala oest és preocupant, la piscina està completament degradada, la majoria de patis tenen necessitats de conservació urgents, etc. La voluntat de l’Associació és aconseguir paulatinament la recuperació d’aquests espais tan volguts. Si totes les persones que sentim nostre aquest lloc podem unir-nos aconseguirem accions importants i la millora significativa dels espais del col·legi. El repte? Aconseguir molts socis que, gràcies a la seva quota anual de només 15 euros a l’any, ens permeti afrontar totes aquestes contingències i reconduir la situació en la mesura del possible. I a la vegada fer-ne la màxima difusió per arribar al major nombre de persones.

XI.2 i XI.3. L’estendard i la camiseta del Col·legi acompanyen cada acte oficial que organitza l’Associació

XI.4. L’acte oficial, a principis de setembre de 2011 va ser la paella de germanor amb tots els Amics dels Josepets al poliesportiu del Col·legi

Festivitat de Mossèn Sol 2016 PROGRAMA D’ACTES Divendres 29/01/2016 19.30 h.- Eucaristia en honor del beat Manuel Domingo i Sol. Lloc: Temple de la Reparació (c. de la Mercè, 4). 21.00 h.-Vi d’honor i concert del cor de cambra Tyrichae. Lloc: Espai Mossèn Sol (Cripta del Temple de la Reparació – c. del Vall, 5). Dissabte 30/01/2016 11.30 h.- Ofrena floral davant de l’escultura de Mossèn Sol i gimcana benèfica (per participar només caldrà portar queviures per lliurar al magatzem d’aliments “Josepets” de Càritas per destinar-se al menjador social). Lloc: plaça Mossèn Sol. Diumenge 31/01/2016 III Ruta Mossèn Sol. Visita guiada per diferents espais d’interès de la ciutat històrica i del nucli antic de Tortosa, i esmorzar als patis del Col·legi Sant Josep. Itinerari (durada aproximada: 2 h): 

Hora prevista inici: 9.00 h. Punt de sortida: plaça de l’Àngel (on estava la casa on va néixer Mossèn Sol l’any 1836).  C. Montcada.  C. Sant Antoni, portal del Romeu (on Mossèn Sol es va trobar al seminarista Valero).  C. de la Mercè. C. Sant Felip Neri (primeres residències per joves sacerdots).  Pati d’Armes. Pujada a les avançades de Sant Joan.  Passeig de ronda muralles del segle XIV, vista aèria del Call Jueu. Torre del Célio.  Descens per les noves escales que comuniquen les muralles amb els Jardins del Príncep.  Passadís que connectava l’antic balneari del Porcar amb l’aiguaneix de l’Esperança.  Final del recorregut. Baixarem pel portal del Rastre, carrer Providència fins el Col·legi. Esmorzar de germanor. Hora prevista: 11.00 h. Final de festa amb sorteig d’obsequis. Preu: visita guiada gratuïta, tiquet amb dret a esmorzar i sorteig: 5 €.

XI.8. Taula rodona sobre lâ&#x20AC;&#x2122;esport (Maig, 2016)

XII. Trobades d’exalumnes XII.1. Promoció del curs 1952-1953

XII.1.1. Exalumnes i les seues famílies. Els acompanyen el Sr. Bisbe, Martínez Sistach, i Mn. Carda. Any 1991

XII.1.2. La mateixa promoció, l’any 1993. Aquí els acompanya Mn. Felip Benet

XII.2. Promociรณ de 1971

XII.3. Promoció de 1973

Foto: Valentí Enrich

TROBADA JOSEPETS 73 (08/06/2013) La iniciativa d’organitzar aquest esdeveniment es remunta molt temps enrere, quan les anteriors trobades dels “Amics dels Josepets” van fer-nos agafar moltes ganes de tornar a reunir tots els nostres antics companys de classe. Fa uns tres mesos, el nostre company Xavi va tenir la fantàstica idea d’organitzar un sopar del nostre curs per a celebrar els 40 anys. La idea ens va agradar molt, però vam pensar que ja que feia tants anys que no ens vèiem, l’havíem de «muntar grossa». Llavors vam decidir que havíem de fer una trobada per la tarda, en què pogués venir la família i fer-la al nostre estimat cole. Després de la difícil tasca de localitzar la gent i d’uns mesos de treball intens, va arribar el gran dia. Com explicar la sensació que se sent al tornar al col·legi després de tants anys??? Era una mescla de sentiments creuats: per una part, l’alegria de tornar a estar allí, de trobarte amb els amics, de poder abraçar-te amb ells, de poder compartir històries i vivències; per altra banda, ens va envair una profunda tristesa i una gran sensació de ràbia i d’impotència de comprovar en l’estat en què estava el nostre col·legi, un estat d’autèntica degradació. Vam fer tots una pinya i vam anar a veure el que quedava d’ell, ja que a molts llocs, per motius de seguretat, no vam poder accedir. Hi havia molts moments durant el recorregut, en què havies de tancar els ulls per no veure la realitat que tant de mal ens feia. Per uns moments, amb els ulls tancats encara podia sentir els riures dels meus companys dins de l’aula, el soroll dels guixos lliscant per les pissarres, els nostres passos corrent per aquests patis, el soroll de les pilotes de basquet botant per la “nostra” 51

pista, el nostre estimat D. Bernardo amb el seu característic «¡Cómo que no botan!» i els nostres companys de l’equip de futbol fent un partidet en aquell poliesportiu tant estimat i recordat per tots. Després de la visita tan esperada però al mateix temps tan dura, vam fer un berenar de germanor al poliesportiu, on es va posar un inflable que va fer les delícies dels mes petits (vull donar les gràcies al Sr. Rovira per haver tingut aquest detall amb tots nosaltres). Cal mencionar que durant tota la trobada de la tarda ens van acompanyar alguns dels mestres que vam tenir i als que volem agrair la seva assistència: D. Mariano, D. Joan Antoni, D. Josep Espuny, D. Javier Gavaldà i D. Rosendo, que van voler estar amb nosaltres contant-nos algunes anècdotes pròpies del nostre curs i compartint la nostra alegria en un dia memorable per a tots. I per finalitzar la trobada, ens vam anar a sopar a un restaurant —aquest cop ja només els exalumnes— i celebrar els 40 anyets… Quina festeta!! La sensació que ens queda és haver passat una tarda-nit irrepetible. D’haver viscut una trobada on tots teníem ganes de trobar-nos, amb molt bon ambient, i unes ganes infinites de tornar a repetir l’experiència. No vull acabar l’escrit sense mencionar als meus dos companys d’equip Gemma Bejerano i Xavi Rodriguez. Donar-los les gràcies pel seu esforç i dedicació per fer aquesta trobada una realitat i dir-los que ha estat un plaer treballar amb ells, i que hem fet un bon equip. També vull donar les gràcies als companys que ens han ajudat, com Dino, que va ser l’encarregat d’amenitzar la trobada amb música dels 80; Rollan i Manel Rullo, que ens van fer un power point; Fede, que ens va fer la pancarta de la trobada amb molta estima i que, per circumstàncies de la vida, a l’últim moment, no va poder venir; Valentí, que va ser el nostre fotògraf oficial; i Miguel i Josep Fabà que ens van donar un cop de mà. Gràcies, perquè amb el treball de tots vam aconseguir que un desig es tornés una realitat. Així mateix, un agraïment a mossèn Andreu que ens va obrir les portes del col·legi i de casa seva fent-la nostra; a l’Associació “Amics dels Josepets”, en especial a Manel Casadó, a Carlos Panisello i a Josep Bestratén. I, per finalitzar, vull fer un crit molt fort, en el meu nom i segur que en el de tots els josepets, dient que ens han pogut prendre el nostre col·legi, però que mai ningú ens podrà prendre els nostres records. SEMPRE SANT JOSEP

María José Rodríguez de Guzmán, Exalumna del Col·legi de la generació de 1973