Page 1

SEMINARS

El valor de la innovaci贸 en el sector salut Un debat global

Elements principals del segon seminari sobre Salut i Sostenibilitat, realitzat al Harvard Faculty Club (Cambridge, MA, EUA), abril de 2012.


El Segon Seminari Internacional sobre Salut i Sostenibilitat va tenir lloc els dies 18 i 19 d’abril de 2012 al Harvard Faculty Club (Cambridge, Massachusetts, EUA). El seminari va comptar amb la participació de científics, professionals del sector, directors d’institucions, així com representants de governs i administracions públiques del sector, que van debatre sobre el paper que la innovació ha de jugar per aconseguir la sostenibilitat del sector salut. Aquest document és un resum estructurat dels temes principals, les idees centrals i els enfocaments que es van tractar durant el seminari.

Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement –No comercial– Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Es permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se citi l’autor i no se’n faci ús comercial .

La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

© 2012 Gesaworld Group www.gesaworld.com Edició: Gesaworld Group Coordinació editorial: Elkano Data Primera edició: Barcelona, Juny de 2012


ÍNDEX.

INTRODUCCIÓ. 1. Salut i sostenibilitat: un debat global.

06

2. 2n Seminari Internacional sobre Salut i Sostenibilitat.

07

PART I: EL FULL DE RUTA CAP A UNA INNOVACIÓ SOSTENIBLE EN LA PRÀCTICA CLÍNICA. Introducció.

12

A. Punts clau i reptes.

13

B. Tendències en innovació biomèdica.

14

C. El valor de la innovació en la tecnologia de la salut.

17

PART II: INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

4

Introducció.

24

A. Punts clau i reptes.

25

B. Atenció primària forta.

26

C. Cap a organitzacions més integrades.

29

D. La informació com a mitjà per millorar la gestió integral del procés.

31

E. El sistema de pagament com a impulsor de l'eficiència.

34

F. Algunes experiències que demostren resultats.

37


PART III: LA FUNCIÓ DEL GOVERN. Introducció.

44

A. Punts i reptes principals.

45

B. JudyAnn Bigby, Secretària de Salut i Serveis Humans de la Commonwealth of Massachusetts.

46

C. Januário Montone, Secretari Municipal de Salut de la ciutat de São Paulo, Brazil.

50

D. Joan Guanyabens, Coordinador TIC del Departament de Salut del Govern de Catalunya.

54

PART IV: INNOVACIÓ PER MILLORAR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA DE SALUT: PRINCIPALS IDEES DEL DEBAT. Introducció.

60

Definir el valor de les tecnologies i la innovació en salut.

61

Construir ponts entre investigadors, professionals clínics i reguladors.

61

Informació i avaluació, claus per innovar i reduir costos.

62

La necessitat d'una atenció primària forta.

62

El camí cap a l'atenció integrada.

63

Actuacions centrades en el pacient.

64

El paper dels professionals.

64

L'ús intensiu de les TIC, una important eina de cavi.

65

Els sistemes de pagament per rebre atenció sanitària com a impulsors d'eficiència.

66

Implementar innovació que ha demostrat resultats.

66

El repte de les polítiques públiques.

67

ANNEXOS Sobre Gesaworld.

72

Programa del seminari.

76

Participants.

78

Bibliografia y referències.

80

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


INTRODUCCIÓ.

Salut i sostenibilitat: un debat global. L’any 2011 Gesaworld va posar en marxa la seva iniciativa per promoure la realització de seminaris de debat centrats en els reptes de la salut a nivell global. L'activitat de l’empresa ha permès adquirir coneixements de primera mà de les transformacions més importants en la manera de proporcionar assistència sanitària als ciutadans. Aquesta idea inicial va dur a la creació dels Seminaris Internacionals sobre Salut i Sostenibilitat. Des del primer moment, aquests seminaris van estar vinculats al debat sobre el principi del desenvolupament sostenible. Des de Gesaworld Group hi havia el convenciment que aquests debats ajudarien a donar resposta a molts dels problemes actuals i, per això, des de l’empresa es volia contribuir a reflexionar sobre com les activitats del sector salut poden ajudar a assegurar que el desenvolupament de les societats satisfaci les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les futures generacions de suplir els seus propis requeriments. Aquest és el principi que mou l’empresa en la cerca de respostes que permetin als sistemes de salut, a les institucions i als seus professionals trobar solucions eficients i efectives als reptes actuals de la societat en qüestions de promoció, cura i protecció de la salut. Tot això s’inicia amb un intercanvi d'experiències i know-how que s’aconsegueix en contextos molt diversos i pot ajudar a generar noves idees i solucions. El 1r Seminari Internacional sobre Salut i Sostenibilitat va tenir lloc a Washington D.C. el mes d’abril de 2011. El fòrum es va centrar en l'impacte que els sistemes de salut tenen sobre l'entorn en el qual desenvolupen la seva activitat. A més de l'impacte mediambiental, durant la trobada també es va discutir sobre el profund impacte que el sector salut té en les esferes social i econòmica. Els debats amb experts mundials van girar al voltant de qüestions com la reducció de les emissions de CO2, l'arquitectura sostenible, el transport, la formació en protecció mediambien-

6


tal enfocada al sector salut i de tots els temes relacionats amb el desenvolupament sostenible i econòmicament eficient. Els experts es van reunir amb representants de governs, institucions financeres multilaterals internacionals i representants del sector privat.

2n Seminari Internacional sobre Salut i Sostenibilitat. El 2n Seminari Internacional sobre Salut i Sostenibilitat es va celebrar al Harvard Faculty Club (Cambridge, Massachusetts), i va comptar amb l'assistència de científics, professionals de la salut, directius d'institucions sanitàries, així com representants de governs i administracions públiques del sector. En aquesta segona edició es va posar més atenció en el paper que la innovació ha de jugar en la sostenibilitat del sector salut. En conseqüència, aquest segon seminari es va centrar més en aspectes que destaquen les esferes econòmica i social en el desenvolupament sostenible del sector salut. Des de Gesaworld Group es considera que la innovació pot donar resposta a molts dels reptes que els sistemes d'atenció sanitària tenen avui dia. Les innovacions tecnològiques i científiques per desenvolupar nous processos clínics i millorar l'atenció són de comuna acceptació. L’empresa també voldria analitzar els nous models d'atenció sanitària i els canvis en la manera d'utilitzar l'atenció sanitària per part dels ciutadans. Un últim punt a tenir en compte es refereix a la manera com la innovació encaixa en les polítiques públiques.

Objectius. A. Establir una manera col·lectiva de pensar sobre tres aspectes de la innovació dins del sector de l'atenció sanitària: • Elements centrals del debat sobre l'avaluació de pràctiques clíniques i el seu paper en l'impuls de la innovació en els processos d'atenció sanitària. • Innovació i gestió d'institucions sanitàries: enfocaments i pràctiques d'entorns diferents.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


INTRODUCCIÓ.

• Sistemes de salut innovadors: estratègies per promoure millores contínues en tecnologies, processos i models d'atenció sanitària. B. Promoure un intercanvi d'idees i experiències pràctiques entre científics, professionals clínics, directius i responsables de decisions en el sector salut de diferents països i organitzacions. C. Desenvolupar i publicar un document final de resum que inclogui els elements clau dels debats durant el seminari, com a forma de divulgació i de contribució a una reflexió més generalitzada.

Visió. L’objectiu dels seminaris sobre Salut i Sostenibilitat és fer una contribució al debat global sobre com millorar els sistemes de salut. Des de Gesaworld Group es té en compte que aquest debat es fonamenta en les realitats generades a cada un dels països, en cadascun dels centres sanitaris i en cada contacte d'un pacient amb un professional de la salut. Per tant, el debat sobre la millora dels sistemes es basa en experiències acumulades a nivell clínic, directiu i polític. En reconèixer la diversitat de contextos i solucions, des de Gesaworld Group també es considera que el coneixement és global i que les experiències que han tingut èxit poden contribuir en la cerca de solucions a problemes similars. És per aquest motiu que el seminari va començar identificant alguns reptes comuns als quals tots els sistemes han de donar resposta. Intercanviant opinions i coneixements es pot exposar la manera com s’han resolt problemes i, sobretot, es pot veure com millorar la seva planificació en el futur.

Metodologia.

* En els annexos d'aquest documents s'inclou el programa complet del seminari i una llista de participants.

8

Des de Gesaworld es va proposar una discussió dividida en tres grups temàtics. Un moderador presentava i dirigia cada panel i, a continuació, hi havia intervals de 10 minuts reservats per a diferents oradors. Seguint aquest marc, la discussió s'obria després a tots els participants*. La intenció d'aquesta estructura era assegurar que tots els convidats poguessin aportar els seus coneixements, experièn-


cies i idees sobre diferents temes i que això portés a una discussió activa i dinàmica. Abans del seminari es va preparar un document de treball com a guia conceptual de la metodologia i els objectius desitjats que va proporcionar una estructura vàlida als principals temes i qüestions. També es va fer una petita introducció per a cada panel, acompanyada d'una llista de preguntes i reptes als quals han de donar resposta els sistemes de salut amb relació a un determinat tema.

El document final. La intenció d'aquest document és donar resposta a l'últim objectiu establert pel seminari i es presenta en forma de resum estructurat de les principals qüestions tractades durant l'esdeveniment. Aquesta informació ha estat complementada amb contribucions rebudes amb posterioritat. El document estableix alguns dels elements centrals del debat a nivell global i els il·lustra amb enfocaments i experiències que provenen de diferents contextos. Seguint l'esperit dels seminaris sobre Salut i Sostenibilitat, el desig de la companyia era recollir les idees, opinions, reflexions i experiències que van sorgir durant les sessions de treball. Per tant, és un document que reflecteix les preocupacions i l'experiència d'un grup internacional i multidisciplinari implicat en el procés de proveir serveis d'atenció sanitària. Proporciona una perspectiva global i estableix elements i experiències comunes que s'ha demostrat que produeixen impacte en un context determinat. De totes maneres, l'edició d'aquest document no constitueix un punt final, sinó que és l'expressió del desig de continuar amb el debat i seguir intercanviant experiències entre tots els participants.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART I.

EL FULL DE RUTA CAP A UNA INNOVACIÓ SOSTENIBLE EN LA PRÀCTICA CLÍNICA.

10


Introducció. A . Punts clau i reptes. 1. Què s'entén per una TS innovadora? 2. Parts interessades. 3. Primeres etapes d'innovació en TS. 4. Introducció de TS innovadores en el mercat. 5. Innovació en un entorn sanitari gestionat.

B . Tendències en innovació biomèdica. 1. Finançament de la innovació. 2. Empreses farmacèutiques. 3. Establir ponts entre científics, clínics, pacients i polítics.

C . El valor de la innovació en la tecnologia de la salut. 1. Definició de valor de l'atenció sanitària des d'una perspectiva de TS. 2. Altres aspectes del valor de les TS. 3. El procés d'introducció d'una tecnologia innovadora.


PART I. EL FULL DE RUTA CAP A UNA INNOVACIÓ SOSTENIBLE EN LA PRÀCTICA CLÍNICA. Introducció. L'expansió de les Tecnologies de la Salut (TS) és un procés complex i els elements centrals del debat sobre la sostenibilitat dels sistemes de salut depenen d'aquesta expansió. L'efectivitat i l'eficàcia estan directament relacionades amb el tipus de tecnologia que s’utilitza en els processos d'atenció sanitària i també estan vinculades amb les tecnologies que es rebutgen.

" L’eficàcia i l’eficiència estan directament relacionades amb el tipus de tecnologia que utilitzem en els nostres processos d’atenció sanitària i també estan lligades amb aquells que rebutgem ". Un dels principals reptes que presenta l'enfocament global a la introducció de les TS en els sistemes de salut és com conduir el procés per aconseguir les tecnologies més eficients amb el valor sanitari i social més alt, de manera que la tecnologia més adequada des del punt de vista científic, sanitari, organitzatiu i econòmic s'apliqui a tot el sistema de salut amb la major rapidesa possible. En el procés participen un gran nombre de parts interessades, amb diferents visions i objectius. Per exemple, investigadors, professionals clínics, universitats, empreses, reguladors, analistes que valoren tecnologies sanitàries, proveïdors de serveis sanitaris, pacients i consultors tecnològics, entre d’altres. Aquest és un dels elements clau de la seva complexitat i destaca la necessitat de compartir diferents visions i les seves implicacions. Des de Gesaworld ens agradaria encoratjar a les persones a reflexionar sobre cada fase del procés i sobre els impactes que tenen en els resultats finals, començant amb la generació de la idea amb know-how científic genèric, passant per la introducció d'una nova tecnologia en un servei sanitari, fins a arribar a la seva retirada del mercat una vegada ha quedat obsoleta. 12


A . Punts clau i reptes*.

1. Què s’entén per una TS innovadora?

2. Parts interessades. • Coherència entre investigació, innovació i polítiques industrials/ sanitàries: el paper del govern en la promoció de la innovació i com a client final.

• Com es pot definir millor el valor? • Quins atributs/impactes de tecnologia tenen valor per als diferents responsables de prendre les decisions?

• Drets i obligacions de diferents parts interessades en la reducció dels cicles de desenvolupament. • Reinvenció de les relacions publicoprivades.

3. Primeres etapes d’innovació en TS. • Establir ponts entre investigadors, clínics i polítics.

5. Innovació en un entorn sanitari gestionat.

• El cost de noves innovacions: qui hauria d’assumir el risc? • Quins mecanismes (propietat intel·lectual, tecnologia, transferència, fixació de preus, etc.) es poden desenvolupar o millorar per retribuir el valor i millorar la innovació?

* S’estableixen els punts clau i els reptes que tenen per davant els sistemes de salut pel que fa al tema d'aquesta primera part. Tots van ser proposats com a elements per a la reflexió i la discussió per part dels experts assistents a la sessió de debat.

4. Introducció de TS innovadores en el mercat. • Quins mecanismes cal establir per promoure la introducció d'innovació d'alt valor sense amenaçar la seguretat clínica i la sostenibilitat dels sistemes d'atenció sanitària? • Què inhibeix el consum de noves tecnologies després d'una valoració (VTS) positiva d’aquestes o la desinversió després d'una recomanació negativa? • Com podem assegurar la sostenibilitat quan una TS innovadora ha estat introduïda en el mercat?

• Com podem gestionar la introducció d'innovació en un entorn clínic diari? • Com podem assegurar que la innovació arribi a qui més se’n pot beneficiar? • Quines són les fonts i formes de la "supervisió d'informació" posterior que serien útils per determinar l'ús òptim de la tecnologia?


PART I. EL FULL DE RUTA CAP A UNA INNOVACIÓ SOSTENIBLE EN LA PRÀCTICA CLÍNICA.

B . Tendències en innovació biomèdica. La innovació en tecnologia i pràctica clínica és un procés molt ampli que comença amb les primeres fases de la investigació científica. A partir d'aquest moment, passarà algun temps fins que una innovació sigui introduïda en un sistema de salut i es requereixi la intervenció de nombroses parts interessades. Entre aquestes parts hi ha investigadors, professionals clínics, universitats, empreses, reguladors, analistes que valoren tecnologies sanitàries, proveïdors de serveis sanitaris, pacients i consultors tecnològics, entre d’altres. Aquest és un dels elements clau de la seva complexitat i destaca la necessitat de compartir diferents visions i les seves implicacions. La primera fase que coneixem com a Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) no ha quedat al marge dels canvis econòmics i socials que està experimentant el sector de les ciències de la salut. En aquest apartat es presenten els elements que defineixen el paper que estan establint els diferents actors per adaptar-se al nou context.

Difusió de les innovacions en Tecnologia Sanitària :

De la idea al mercat.

Primers adoptants

VTS Obsolet

Temps. I+D & I.

Emergent.

Nova tecnologia.

Tecnologia establerta. Maduresa de la tecnologia.

Innovació.

Decisions aprobació reguladora.

Decisions reembors cobertura.

Font: Sampietro-Colom, L. Adapted from Rogers, E. M (2003).

14

Adopció proveïdor atenció sanitària.

Ús òptim.

Decisions de desinversió.


Finançament de la innovació. En l'actualitat, les empreses de biotecnologia tenen problemes per finançar la seva innovació. Els incentius públics a la innovació són cada vegada més difícils d'obtenir i estan tancats a la majoria d’iniciatives biotecnològiques. Pel que fa al Capital de Risc (CR), aquest s'ha desplaçat a empreses més grans i establertes (1). Al mateix temps, les empreses de CR mostren una tendència a traslladar els seus interessos a un finançament menys arriscat en una etapa posterior, deixant lloc, d’aquesta manera, a les finances corporatives, als Angel investors (els quals, sovint, conformen els seus propis grups) o a les organitzacions sense ànim de lucre. Amb la finalitat de disminuir el risc, els inversors tradicionals s'allunyen de la creació d'empreses i opten per invertir en el desenvolupament de productes que puguin vendre's o ser objecte d'una llicència (finançament de projectes, empreses virtuals).

Barreres per finançar la innovació :

Incentius públics. Cada vegada més exigents i tancats per a la majoria.

Empreses de biotecnologia

Inversors tradicionals. Busquen menors riscos. Inverteixen en productes que puguin ser objecte de llicència o venta.

Empreses farmacèutiques. La indústria farmacèutica també ha començat a obrir-se i a treballar des del primer moment en el procés de desenvolupament de medicines. Necessiten fer-ho per assegurar-se que les teràpies que estan desenvolupant satisfaran la demanda d’aquells qui paguen; en essència, no seran només segures i eficients, sinó que també produiran valor. Les empreses farmacèutiques també necessiten aprendre a treballar d'una manera més equitativa amb les empreses de diagnòstics, ja que els diagnòstics acompanyants són cada vegada més comuns. Els diagnòstics representen menys del 2% de les despeses en atenció sanitària, però afecten més del 60% de les decisions crítiques (2). Això vol dir que les primeres etapes del desenvolupament de medicines haurien d'incorporar les empreses de diagnòstics.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART I. EL FULL DE RUTA CAP A UNA INNOVACIÓ SOSTENIBLE EN LA PRÀCTICA CLÍNICA.

Establir ponts entre científics, clínics, pacients i polítics. * Un exemple d'aquesta filosofia que implica la integració de diferents parts interessades en la innovació és el Garfield Innovation Center de Kaiser Permanente, "un laboratori vivent on es posen a prova idees de forma pràctica i es desenvolupen solucions en un entorn clínic simulat". Molts aspectes de l'atenció sanitària es poden innovar i examinar en el Center utilitzant escenaris i activitats del món real, com simulacions, comprovacions tecnològiques, prototips, avaluacions de productes i formació. http://xnet.kp.org/innovationcenter/

El món acadèmic i les institucions d'investigació bàsica hauran de col·laborar més per traslladar els descobriments científics bàsics a l'esfera clínica. Un exemple d'aquesta tendència és el nou Institut Nacional de Salut NCATS (National Center for Advancing Translational Sciences (3)), la finalitat del qual és accelerar el desenvolupament pre-clínic de nous medicaments i diagnòstics (bio-bancs vinculats a resultats clínics, teràpies per a malalties estranyes i descuidades)*. Els governs hauran de buscar la manera de pagar per valor enlloc de pagar per tractament. L'obtenció pública de tecnologia innovadora s’hauria d’utilitzar millor com a impuls per a la innovació. D'altra banda, les indústries biotecnològiques també haurien de ser conscients des del principi dels requisits dels qui paguen i dels qui regulen, així com d’establir relacions més properes amb promotors del negoci farmacèutic i líders estratègics. Els metges haurien de veure's involucrats en el procés des del principi. Poden aportar valuoses opinions sobre la identificació de necessitats clíniques no satisfetes, objectius a triar o el disseny de proves clíniques. Al mateix temps, gràcies a un accés sense precedents a les noves tecnologies, els pacients adopten un paper més actiu en la cura de la seva pròpia salut que va des de la investigació fins a la gestió de la malaltia.

Establir ponts entre científics, clínics, pacients i polítics : Traslladar descobriments bàsics a l’esfera clínica. Investigació Governs

Pagar per valor enlloc de pagar per tractament. Metges Pacients Involucrar-se en el procés des del principi.

16

Adoptar un paper més actiu en la seva pròpia atenció sanitària.


C . El valor de la innovació en la tecnologia de la salut. La innovació ja no és simplement la introducció de "nova tecnologia sanitària (TS)", sinó que més aviat implica la introducció de la innovació més valuosa. No obstant això, el concepte d'innovació més valuosa pot tenir diferents significats als mercats de l'atenció sanitària, atès que hi ha moltes parts interessades (per exemple, agències reguladores, governs, pagadors, proveïdors, pacients, indústria) que tenen objectius i interessos en conflicte (com eficàcia/seguretat, accés als serveis, rendibilitat, alta qualitat, contenció de costos, conveniència, atenció centrada en el pacient, satisfacció, etc.). Per tant, allò que s'entén com a rellevant per a la definició i avaluació del "valor" de la innovació podria diferir en funció de la perspectiva emprada.

" El que s’entén com a rellevant per a la definició i avaluació del ‘valor’ de la innovació podria diferir en funció de la perspectiva que es faci servir ". Definició de valor de l’atenció sanitària des d’una perspectiva de TS. El valor de l'atenció sanitària té diferents definicions que van des de la perspectiva de l'economia neoclàssica (allò que els consumidors estarien disposats a pagar o cedir per un bé o un servei) fins a altres perspectives més específiques. • Resultats sanitaris assolits per dòlar gastat. • Cost d'oportunitat: si els beneficis de la inversió en aquesta TS concreta (amb el resultat d'un guany esperat) són més grans que els beneficis esperats no percebuts en qualsevol altre lloc del sistema de salut a causa del desplaçament d'altres TS. * El NICE també considera la severitat de la condició del pacient, si el pacient està a prop del final de la seva vida, la percepció de les parts interessades que l'impacte del tractament inclou aspectes no coberts adequadament per una altra evidència, innovació significativa que dóna lloc a clars beneficis de naturalesa substantiva, si la població tractada és un grup socialment desfavorit –nens, minories ètniques.

Avui dia, els sistemes de salut varien d'acord amb la manera com busquen comprovar el valor. Alguns països (per exemple, Austràlia, Canadà o el Regne Unit) busquen estimar el cost per QALY i ho utilitzen com a indicador del valor, al qual afegeixen qualitativament altres dimensions considerades apropiades per a les decisions de cobertura . D’altres (com França, Itàlia, Alemanya o els EUA, almenys fins ara) busquen jutjar el valor comparant els resultats clínics assolits per la TS amb les alternatives actualment disponibles per a la condició clínica (4). EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART I. EL FULL DE RUTA CAP A UNA INNOVACIÓ SOSTENIBLE EN LA PRÀCTICA CLÍNICA.

Ambdós enfocaments per mesurar el valor, ja sigui aquells que utilitzen QALYs o altres indicadors naturals d'efectivitat clínica, equiparen "valor" amb guany en salut. No obstant això, es reconeix que els enfocaments actuals no inclouen tots els components que poden definir el "valor" d'una innovació des del punt de vista de la societat. En l'actualitat hi ha un debat creixent sobre les següents limitacions dels enfocaments actuals (4) (5): • La necessitat d'incloure les preferències dels pacients en l'avaluació del valor i en les maneres de dur-ho a terme. • El cas de la innovació amb un valor superior als beneficis sanitaris que obté a curt termini. • La necessitat d'avaluar el valor en base als propis valors de la societat (per exemple, l'opinió de la societat que evitar la mort pot tenir més valor que alleujar una condició crònica – QOL). • Les limitacions a causa dels resultats de la presa de mesures actual utilitzada de forma aïllada, és a dir: QALY. Cada QALY té idèntic pes i no hi ha distinció per edat (una millora de la poca salut d'una persona molt vella podria ser més rellevant que la millora obtinguda per una persona jove), o severitat (les persones molt malaltes poden valorar petites millores de salut fins a un nivell més gran), o mesures naturals (per exemple, reaccions adverses o readmissions evitades). No són mesures exhaustives dels beneficis. • La necessitat de considerar necessitats no satisfetes (donar més valor a les TS que tracten malalties per les quals no hi ha teràpies disponibles). • Considerar l'absència de qualsevol tractament previ eficaç per una malaltia (particularment en el cas de malalties estranyes).

Definir el valor de l’atenció sanitària des d’una perspectiva de TS :

Enfocament cost/benefici. Resultat en salut obtingut per dòlar gastat. Cost per QALY.

18

Valor de l’atenció sanitària

Enfocament cost d’oportunitat. Resultats clínics comparats amb les alternatives disponibles actualment.


Altres aspectes del valor de les TS. Hi ha altres aspectes "no sanitaris" (però sí relacionats amb el procés d'atenció sanitària) que es poden tenir en compte en considerar el valor de la innovació. Per exemple, un tracte digne, en un lloc i moment adequat, després d'una espera que ha de ser curta; el grau de risc unit a una intervenció d'atenció sanitària (es prefereixen intervencions menys arriscades amb el mateix resultat esperat) (5) (6).

" Les externalitats de la innovació més enllà de l’atenció sanitària introdueixen una visió més àmplia del valor: la perspectiva social de les TS ". A més, la innovació pot comportar altres costos i beneficis més enllà de la salut i de les millores en l'atenció sanitària. Per exemple, la capacitat del pacient de tornar a treballar o fer-ho de manera més productiva, beneficis per a carreres professionals en termes de satisfacció, temps lliure o la capacitat de treballar, etc. Aquestes externalitats d'innovació més enllà de l'atenció sanitària introdueixen una visió més àmplia del fet de "valorar la innovació" i incorporen la perspectiva social de les TS. Què es considera valuós per a una innovació, quines preferències/perspectives són rellevants per decidir el "valor" d'una innovació i com combinar aquests criteris multidimensionals segueixen sent qüestions a investigar i debatre.

El procés d’introducció d’una tecnologia innovadora. El moment de seleccionar i adquirir TS és important dins del procés d'introducció de la tecnologia més valuosa en els serveis de salut. És rellevant que els professionals de la salut que utilitzaran la tecnologia estiguin presents quan es prenguin aquestes decisions. Perquè això succeeixi és necessari implicar-los en el procés de negociació, oferir-los instruments per avaluar la tecnologia perquè puguin fer una anàlisi objectiva del producte, també des d'una perspectiva econòmica. De la mateixa manera, és important que estiguin presents quan es negociïn les condicions d'adquisició, manteniment i substitució. EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART I. EL FULL DE RUTA CAP A UNA INNOVACIÓ SOSTENIBLE EN LA PRÀCTICA CLÍNICA.

Un element crític d'aquest procés és decidir si s’està interessat en la introducció/adquisició d'un producte nou o si es tracta d'una tecnologia innovadora. El concepte de tecnologia innovadora es pot entendre com. • Productes nous desenvolupats en un nou paradigma tècnic. • Tecnologies existents que s'han adaptat per donar resposta a noves poblacions que no estaven considerades fins aleshores. • Tecnologies que tindran impacte en termes d'eficiència i eficàcia per a l'organització i per a la totalitat del sistema com a resultat de la seva introducció. Els tipus de tecnologia innovadora :

Nous productes basats en un nou paradigma tècnic.

Tecnologies existents adaptades a noves poblacions.

Tecnologies amb impacte en termes d’eficiència i eficàcia.

20


EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART II.

INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

22


Introducció. A . Punts clau i reptes. 1. Cap a organitzacions més integrades. 2. Les TIC són una manera de millorar la gestió del procés integral. 3. El sistema de pagament com a impulsor de l’eficiència.

B . Atenció primària forta. 1. Atenció primària integrada i multidisciplinària. 2. Qualitat. 3. Cost-efectivitat. 4. Atenció centrada en el pacient.

C . Cap a organitzacions més integrades. D . La informació com a mitjà per millorar la gestió integral del procés. 1. Un instrument de canvi. 2. Històries clíniques electròniques, un exemple.

E . El sistema de pagament com a impulsor de l’eficiència. F . Algunes experiències que demostren resultats. 1. Atenció primària. 2. Reducció de la demanda i estades hospitalàries inadequades. 3. Proporcionar millor assistència a pacients crònics complexos de llarga durada. 4. Reduir residus, reduir costos.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA. Introducció. La innovació en l'organització i la gestió de les entitats que proporcionen atenció sanitària és una segona àrea clau en la configuració dels sistemes que són millors i més econòmics per resoldre problemes sanitaris. Dins l’àmbit teòric, el fet d’acabar amb les organitzacions desintegrades que es van desenvolupar a partir d'un model de compartiments estancs que dividia funcionalment el primer nivell de cures especialitzades dels altres departaments d'atenció sanitària és una qüestió que fa anys que es recomana.

" Posar fi a les organitzacions desintegrades es recomana des de fa anys, però encara hi ha una forta resistència al canvi ". Hi ha moltes experiències en aquesta línia i els resultats es dirigeixen cap a una major eficiència en termes de recursos i una major eficàcia en termes de persones que reben tractament. No obstant això, hi continua havent una forta resistència al canvi, i en conseqüència, els objectius d’aquest panel son compartir experiències i els seus resultats, així com aportar estratègies d’implementació.

24


A . Punts clau i reptes*.

1. Cap a organitzacions més integrades.

2. Les TIC són una manera de millorar la gestió del procés integral.

• Quines són les àrees de resistència a la integració de nivells de serveis d'atenció sanitària?

• E-salut, m-salut i salut 2.0: resultats i limitacions.

• Els sistemes estan més orientats a l'atenció primària?

• Estratègies per a la implementació exitosa de les històries clíniques electròniques.

• Quina és la nova funció de l'hospital? En el cas de l'atenció centrada en el pacient: quines són les implicacions per a l'entitat clínica?

• Convergència entre la indústria de les TIC i el sector salut. • Impacte econòmic de les TIC: millor accessibilitat i major cobertura a la població a quin cost?

• La gestió innovadora de les malalties cròniques.

3. El sistema de pagament com a impulsor de l’eficiència. El paper dels sistemes de pagament i incentius: beneficis i limitacions: • La gestió compartida dels riscos. • El pagament de la gestió global del procés. • Pagaments de base capitativa. • Mesura de resultats i la seva relació amb el sistema de pagament. * Es consideren els punts i reptes principals que tenen per endavant els sistemes de salut relacionats amb el tema d'aquesta primera part. Tots van ser proposats com a elements de reflexió i debat pels experts que van assistir a la sessió de debat.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

B . Atenció primària forta. L'estructuració i disponibilitat d'un nivell d'atenció primària com a punt d'entrada al sistema i com a nivell responsable per garantir la continuïtat de l'atenció estan proporcionant resultats significatius en diferents contextos que remarquen la seva importància com a element central de l'eficàcia, la justícia i l'eficiència dels sistemes de salut.

Atenció primària integrada i multidisciplinària. A més de la lògica interacció amb altres nivells, la continuïtat de l'atenció requereix diversos instruments i estratègies que afavoreixin una millor atenció en termes de valor en salut, començant pel lideratge clínic, el qual dóna prioritat a l'eficàcia clínica mitjançant accions cooperatives en cada moment de la història natural dels processos i les vides de les persones (7). En aquest context, l'atenció primària ha de realitzar i facilitar activament accions que detectin situacions de risc entre les persones al seu càrrec, així com elaborar diferents estratègies d'atenció segons el grau d'afectació dels pacients. S'ha demostrat que l'elaboració conjunta de criteris de derivació i devolució és molt útil amb relació a l'eficàcia clínica i el seu cost.

Instruments i estratègies d’enfocament per a una millor atenció primària :

Lideratge clínic.

Treball interdisciplinari.

Detectar situacions de risc.

26

Elaborar diferents estratègies.


Reforçar l'atenció primària també requereix un treball interdisciplinari en el qual els metges de família, així com els professionals d'infermeria, farmacèutics, assistents socials, educadors i altres professionals experts a comunicar i canviar hàbits, tinguin tots el seu espai per garantir la supervisió de les recomanacions terapèutiques que sovint van més enllà del tractament farmacològic.

Qualitat. Els estudis sobre la qualitat de l'assistència mostren de manera constant que els metges d'assistència primària proporcionen una millor qualitat d'atenció pel que fa a mesures genèriques (centrades en la persona). Encara que els especialistes poden actuar millor en determinats aspectes específics d'una malaltia, l'atenció personalitzada és millor quan la realitzen metges d'atenció primària (8). Un estudi recent fet als EUA demostra que els generalistes tenen més probabilitats de detectar interaccions clínicament importants entre medicines que els especialistes, un fenomen que implica una atenció més segura (9).

" Els estudis demostren que els metges d’assistència primària proporcionen una millor qualitat d’atenció pel que fa a les mesures genèriques centrades en la persona ". Grups mèdics nombrosos que reben altes puntuacions en la gestió de malalties cròniques seleccionades també estan més ben valorats en atributs d'atenció primària. En altres paraules, una millor atenció general dels pacients està relacionada amb una millor atenció dels seus problemes individuals (10). A més, la continuïtat de l'atenció en el temps s'associa amb una millor coordinació (11) de l'atenció i l'exhaustivitat (12) de l'atenció.

Cost-efectivitat. Pel que fa al cost-efectivitat, la disponibilitat d'una atenció primària estructurada amb una base de població definida, un treball en equip multisectorial emprant un enfocament exhaustiu (amb accions preventives de tot tipus) i integrada amb altres nivells d'atenció proporciona millors resultats en termes de valor en salut a un cost definit pel percentatge de PIB dedicat al sistema de salut (13). EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

Instruments i estratègies d’enfocament per a una millor atenció primària :

Millors resultats en termes de valor en salut.

Atenció primària estructurada. Població definida. Marc multisectors. Integració amb altres nivells d’assistència sanitària.

Atenció centrada en el pacient. La mobilització de recursos de la comunitat i el fet de facilitar la implicació i participació dels pacients ha demostrat ser molt útil. En diferents graus, es pot passar de l'acte-atenció a la divulgació de coneixements sobre com tractar la malaltia, seguint les accions educatives liderades per pacients experts.

" L’orientació del pacient en base al temps s’associa amb més eficàcia a l’hora d’obtenir benestar general i augmentar la igualtat ". L'atenció centrada en el pacient durant les visites hauria de ser una característica de qualsevol tipus d'atenció, ja sigui primària o especialitzada. Centrar-se en la persona és una característica de l'atenció primària: les visites individuals només poden ocupar-se d'un nombre limitat de pacients però l'essència de l'atenció primària és un procés d'atenció que té lloc al llarg del temps i que cobreix una varietat de problemes experimentats pels pacients en aquest període. La innovació de la "llar mèdica centrada en el pacient" amplia el concepte "centrat en el pacient" a interaccions al llarg del temps, no ho limita a una sola visita. Treballs recents demostren que l'orientació de pacients en base al temps s'associa amb més eficàcia a l'hora d'obtenir benestar i reduir disparitats (augmentar la igualtat) entre subgrups de pacients, així com més eficiència (dedicar menys temps a les visites), major seguretat dels serveis proporcionats i menys denúncies per mala praxi (14).

28


C. Cap a organitzacions més integrades. "Atenció integrada" és una expressió que reflecteix la preocupació per millorar l'experiència del pacient i aconseguir més eficiència i valor dels sistemes de salut. L'objectiu és donar resposta a la fragmentació de serveis als pacients i permetre una atenció més coordinada i més contínua, habitualment per a una població envellida que cada vegada té una major incidència de malalties cròniques (15).

" Una millor atenció general dels pacients s’associa amb una millor atenció dels seus problemes individuals ". Institucions tant públiques com a privades, amb o sense ànim de lucre, que adopten models d'atenció integrada han presentat millors resultats en eficiència, contenció de costos i salut (16). Els models d’atenció integrada es caracteritzen per: • Identificació d'una població de referència. Pot ser geogràfica o un conjunt de població predefinida o amb afiliació pre-pagament. • Els sistemes de finançament pre-pagament fomenten, doncs, les activitats preventives i un millor ús. • Existència d'un nivell d'atenció primària com la porta principal i estructura de tota la xarxa, assegurant la integritat de les actuacions i dimensions de longitudinalitat, continuïtat i coordinació de l'atenció al llarg de la vida de les persones i la història dels processos. • Treball en equip multiprofessional i lideratge clínic de professionals a les seves respectives àrees de responsabilitat. • La disponibilitat i implementació de sistemes d'informació sobre salut integrada inclou tota la informació necessària per prendre decisions fundades, identificació de la població, dades clíniques i econòmiques, sistemes de suport a la presa de decisions relacionades amb l'atenció individual i activitats preventives. Major ús de tecnologia per facilitar l'adopció de comportaments sanitaris, accés a serveis i coordinació entre nivells d'atenció. EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

• Disponibilitat de programes de gestió de l'atenció per a persones amb problemes crònics, tercera edat, persones dependents o que necessiten suport social. Aquests programes permeten propostes d'atenció segons el nivell de severitat que tenen el potencial d'estratificar i ajustar els plans d'atenció i tenen més capacitat de resposta. • Disponibilitat d'incentius integrats en els quals professionals, metges i no metges comparteixen els mateixos incentius que l'organització per mantenir en bon estat de salut els membres.

La integració no hauria d'aplicar-se només dins del sistema (entre nivells, atenció primària versus especialitzada/hospital) sinó també fora del sistema, entre les diferents xarxes, el sistema de salut i social, atenció física i mental, etc. La integració vertical és molt útil per a la integració d'unitats i serveis centrats en problemes de salut específics.

Interaccions entre processos integradors :

Lideratge qualificat. Processos integradors organitzatius.

Relacions amb alt nivell de confiança.

Comunicació consistent.

Processos integradors internacionals.

Atenció integrada centrada en les necessitats del pacient.

Processos integradors financers.

Processos integradors clínics. Processos integradors administratius. Processos integradors normatius.

30


D. La informació com a mitjà per millorar la gestió integral del procés. La convergència entre les TIC i les ciències de la vida és un terreny fèrtil per a la innovació disruptiva. Pot revolucionar l'accés i la prestació de l'atenció sanitària: capacitat informàtica mòbil, xarxes socials on-line, tecnologies sense cable, etc. També pot afectar la corba de costos de les despeses en atenció sanitària no només millorant aquesta atenció sinó ajudant les persones a mantenir-se en bon estat.

" La convergència d’IT i ciències de la vida pot afectar a la corba de costos millorant l’atenció i ajudant a les persones a mantenir-se en bon estat ". Un instrument de canvi. Les TIC són, en primer lloc, un instrument per introduir els principis més importants en la millora dels sistemes de salut: accessibilitat i proximitat, integració, reducció de costos i temps, atenció centrada en el pacient... Entre d’altres processos, les TIC haurien de: • Prestar suport a la innovació i la reorganització de processos, fet que canviarà la pràctica clínica: “atenció extramurs”. Millora dels sistemes de salut a través de les TIC :

Processos d’innovació i reorganització.

Atenció més integrada i millor coordinada.

Major accessibilitat i seguretat.

Solucions més eficients per a RRHH i equipaments.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

• Proporcionar solucions més eficients en relació als recursos humans i equipaments. • Augmentar l’accessibilitat i la seguretat dels pacients. • Proporcionar una atenció més integrada i més ben coordinada (entre nivells i intra-nivells). Un exemple específic de com aplicar les noves tecnologies a una de les àrees crítiques del sistema es troba als processos d’innovació desenvolupats per a l’atenció de les persones grans, cronicitat i dependència. Aquests tres reptes no es poden enfocar des del concepte tradicional i la tecnologia ja ha demostrat que pot ser instrumental a l’hora de millorar l’atenció i procurar estalvis en l’ús de recursos.

Històries clíniques electròniques, un exemple. Les històries clíniques electròniques (HCE) han d’evolucionar per ser una eina més precisa a l’hora de reflectir processos clínics. Totes les HCE disponibles actualment s’utilitzen per obtenir informació sobre els pacients en relació a episodis sanitaris entre professionals i malalts. Aquesta manera de representar informació de salut personal en les històries electròniques resulta útil per a una trobada específica i proporciona dades valuoses per a futurs episodis. Malgrat això, no constitueix una ajuda valuosa ni eficient per al seguiment a llarg termini d’una condició crònica, especialment si el pacient està fent servir diferents nivells d’atenció mèdica de diverses institucions. L’única manera de solucionar aquest inconvenient és dissenyar la HCE com un sistema orientat cap al problema, en el qual totes les accions d’atenció sanitària dutes a terme amb el pacient s’associïn amb un problema de salut específic i el pacient sigui considerat la conjunció de diversos problemes de salut (agut, crònic o, fins i tot, com a factor de risc).

" Les HCE poden ajudar a transformar l’atenció sanitària, que passarà de basar-se en l’hospital a centrar-se en el pacient i en la qual la malaltia tardana es convertirà en salut primerenca ".

32


Aquesta manera de representar la informació sobre la salut del pacient permetrà afegir fàcilment programes addicionals a la HCE per a la gestió de malalties cròniques, aplicar instruments de decisió informatitzats per a l’ús eficient de la telemedicina i també preparar estratègies preventives basades en factors de risc, tant personals com ambientals. Les HCE dissenyades seguint aquestes especificacions ajudaran a transformar l’atenció sanitària, que passarà de “basarse en l’hospital” a “centrar-se en el pacient”, i deixarà de ser “malaltia tardana” per convertir-se en “salut primerenca”. Són particularment rellevants els dominis de la medicina preventiva que proporcionen al pacient formació, supervisió i medicina preventiva, la qual cosa implica pronosticar l’inici d’una malaltia a través de models informàtics personalitzats.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

E. El sistema de pagament com a impulsor de l’eficiència. Recentment, ha aparegut molta literatura que analitza diferents models de pagament per execució. Aquests models inclouen tant mecanismes de compra de serveis sanitaris com sistemes de pagament o retribució per als professionals. El model de pagament per execució s’ha estès entre els diferents sistemes de salut, tant entre els que tenen finançament públic basat en contribucions obligatòries, impostos o contribucions de seguretat social, com entre els que tenen finançament privat basat en contribucions voluntàries.

" Els resultats dels estudis d’avaluació indiquen que els sistemes de finançament mitjançant pagament per execució mostren un ús més apropiat que els de base capitativa o de pagament per servei ". Els resultats dels estudis d’avaluació indiquen que els sistemes de finançament mitjançant el pagament per execució mostren un ús més apropiat que els de base capitativa o de pagament per servei (17). L’adaptació de l’ús va ser avaluada tenint en compte tant els indicadors dels processos com les mesures aplicades. Els resultats es van avaluar considerant els aspectes vinculats a les característiques del proveïdor i el pacient. En tots els casos, els sistemes de “pagament per execució” han mostrat millores en una o diverses dimensions de l’estudi. Les decisions i eleccions relacionades amb el disseny d’un sistema de pagament per execució i el context del model del sistema de salut tenen una gran influència i impacte sobre els resultats obtinguts.

Els aspectes de les cinc dimensions avaluades a l’estudi són els següents (18): • Eficàcia clínica. En aquesta dimensió podem veure diferències significatives en les millores, considerant els resultats en l’atenció de processos aguts o crònics. En aquest últim cas, no s’han obtingut millors resultats a causa de la importància de la continuïtat i la coordinació de l’atenció en els diferents estats o moments dels processos. 34


• Accés i justícia de l’atenció. Els sistemes de pagament per execució ofereixen els seus millors resultats i contribucions en aquest aspecte, ja que redueixen les barreres d’accés als serveis. Assoleixen millores en la cobertura de col·lectius de població més nombrosos i faciliten l’atenció de col·lectius que, generalment, pateixen discriminació perquè són més vulnerables i suposen un major cost sanitari (persones que tenen menys poder adquisitiu, gent gran, afectats per malalties cròniques, etc.). • Coordinació / continuïtat i cost efectivitat. No hi ha resultats definitius en els treballs en general i, en conseqüència, hi ha una menor evidència en els resultats que necessita ser contrastada amb estudis subsegüents. • Orientació del pacient. No es van apreciar resultats definitius en aquesta dimensió.

Resultats del sistemes de PxE en les cinc dimensions avaluades :

Eficàcia clínica. Millors resultats en els processos aguts. Falta de millors resultats en processos crònics. Accés i justícia. Millors resultats en aquests aspectes. Redueix barreres d’accés als serveis. Coordinació / Continuïtat i cost eficàcia. Sense resultats definitius.

Orientació del pacient. El resultat depèn de la tipologia i els objectius.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

Els incentius financers han de connectar amb la lògica clínica del valor en aspectes de salut. S’observen millors resultats en els què es basen en assolir objectius determinats prèviament i que en la seva elaboració i definició hi han participat professionals de l’atenció sanitària, més que ens els incentius, basats en condicions competitives. Depenent de la tipologia dels objectius, s’observen millores en l’eficiència de les condicions individuals, malgrat que també és útil adoptar un enfocament col·lectiu que pren en consideració l’acció general de l’equip multiprofessional. En aquest cas, no només afecta als resultats de l’execució, sinó que també afecta a la dinàmica organitzativa com a element entremig del procés per obtenir millors resultats pel que fa al valor de la salut.

36


F. Algunes experiències que demostren resultats. Quan ja s’ha comentat la importància de l’avaluació i s’han demostrat els impactes aplicables a diferents contextos, es proporcionen alguns exemples d’aquest tipus d’experiències que han estat avaluades. La llista no pretén ser exhaustiva, sinó, simplement, destacar el fet que hi ha oportunitats de millora en base a experiències que han demostrat resultats pel que fa a millorar les condicions sanitàries i reduir costos.

Atenció primària. • Estudis dels Estats Units demostren que un increment d’un metge d’atenció primària per cada 10.000 habitants s’associa amb 1,44 morts menys per cada 10.000 habitants, un 2,5% de reducció de la mortalitat infantil i un 3,2% de reducció en el poc pes al néixer (19). • Els nord-americans atesos per un metge de família –més que per un internista, un pediatra o un especialista– com la seva font habitual de serveis mèdics, tenien costos sanitaris anuals menors. Aproximadament, la meitat de l’excés de cost prové de les despeses d’hospital i urgències, un 20%, dels pagaments a metges i, al voltant d’un 30%, de les medicines (20). • A Brasil hi ha un sistema de serveis sanitaris finançat per impostos des de 1990. Es basa principalment en l’atenció primària. Durant el període 1990 – 2007, aquest sistema va donar lloc a una reducció anual del 5% en les hospitalitzacions i un descens acumulat del 40% en mortalitat infantil, degut a una forta caiguda de la mortalitat post neonatal i de les malalties infeccioses (21). • A Tailàndia, a partir de 2003, es va establir una forta xarxa de centres d’atenció primària a àrees rurals, reduint la mortalitat en nens menors de cinc anys en un 44% al quintil més pobre i un 13% al més ric (22) (23) (24) (25).

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

• Prevenció primària: una prevenció primària més sistemàtica en l’atenció primària té el potencial de millorar els resultats de salut i estalviar costos en moltes àrees de l’atenció primària (26). • A Espanya, les activitats de prevenció i el control de pacients diabètics és competència de l’atenció primària i existeix una llarga tradició de programes per al control exhaustiu d’aquesta malaltia crònica. Aquest país té els índex més baixos d’admissions evitables per diabetis del tipus 2 entre tots els països de l’OCDE (27).

Reducció de la demanda i estades hospitalàries inadequades. • Als EUA, programes d’atenció com Evercare-Medicare en residències per a ancians redueixen les hospitalitzacions de pacients geriàtrics a la meitat (28). • Programes similars a Catalunya també van mostrar una notable reducció de visites als serveis d’urgències, hospitalitzacions i despesa farmacèutica (29). • Els últims 30 estudis basats en l’AEP (Appropriateness Evaluation Protocol o protocol d’avaluació de l’adequació) han demostrat que en tots els països i especialitats els marges d’admissions inapropiades als hospitals superen el 10% (30). • Reduir les variacions en les admissions per condicions sensibles a l’assistència ambulatòria (Ambulatory Care Sensitive Conditions, ACSC) mitjançant l’ampliació de l’aplicació de bones pràctiques existents pot produir estalvis d’entre 170 i 250 milions de lliures a tot Anglaterra (31). Aquest càlcul de base variada pot subestimar significativament l’estalvi potencial de gestionar les admissions per ACSC més eficaçment, ja que les taxes d’admissions a totes les àrees estan clarament per sobre del que es podia aconseguir.

38


Proporcionar millor assistència a pacients crònics complexos de llarga durada. • Una metaanàlisi d’unitats geriàtriques agudes a Espanya mostra que són més eficients que les unitats convencionals. Redueixen el risc de davallada funcional, milloren la probabilitat de tornar a casa i redueixen estades i costos (32). • L’evidència clara dels resultats en salut és limitada, però una millor coordinació assistencial pot tenir un efecte significatiu sobre la qualitat de vida de les persones de salut fràgil, ancians i persones amb múltiples condicions de llarga durada (33). • Els sistemes de salut que utilitzen models de gestió d’assistència crònica –en els quals la coordinació assistencial és un component principal– acostumen a associar-se amb costos menors, millors resultats i una major satisfacció del pacient (34).

Reduir residus, reduir costos. • Tenint en compte els nivells de residus tòxics, hi ha oportunitats de millorar la condició de costefectivitat de receptar determinats medicaments i el previsible alt nombre d’ingressos hospitalaris d’urgència relacionats amb la medicació. Per exemple, les pràctiques estandarditzades de receptar determinats tractaments (com estatines de baix cost) permetrien al NHS (servei nacional de salut del Regne Unit) estalviar més de 200 milions de lliures a l’any (35). • Un estudi basat en la població del Canadà mostrà que el 50% de la població havia estat objecte d’algun tipus d’anàlisi de laboratori l’any anterior; en el 30% dels casos es tractava de proves repetides. El cost d’aquestes proves va ser estimat en 13,9 i 35,9 milions de dòlars canadencs (36).

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART II. INNOVACIÓ EN GESTIÓ I ORGANITZACIÓ CLÍNICA.

-13%

La prevenció primària té el potencial de millorar els resultats de salut i d’estalviar costos.

en el quintil més ric. AP en àrees rurals

Tailàndia Atenció primària

-44% Reducció de la mortalitat en infants menors de 5 anys en el quintil més pobre.

Brasil EEUU +1 Metges Atenció Primària / 10.000 habitants.

-1,44 morts / 10.000 habitants

(1990-2007), sistema fortament basat en AP.

-5% en hospitalitzacions per any.

-40% de decrement acumulat en mortalitat infantil.

-2,5%

-50% de costos excessius en

mortalitat infantil.

-30% en medicació.

Americans amb metges de família

-3,2%

pes baix al néixer.

-20% en pagaments a metges.

despeses d’hospital i urgències.

>10%

marges d’admissions hospitalàries inapropiades.

Programes d’atenció domiciliària a les persones grans.

EEUU

Globalment

-50% Reducció d’hospitalització.

Estalvi estimat amb la reducció de variacions de les admissions en atenció ambulatòria de condicions sensibles.

170 M a 250 M 40

Anglaterra

Reducció de la demanda i estades hospitalàries inadequades


Unitats geriàtriques agudes.

Una millor coordinació de l’atenció pot tenir un efecte significatiu sobre la qualitat de vida de les persones grans i de salut fràgil.

Espanya Oferir millor atenció a pacients crònics complexos de llarga durada

Més eficients que les unitats convencionals.

risc de declivi funcional.

Millors resultats .

estades i costos.

Models de gestió de l’atenció de malalts crònics

probabilitat de tornar a casa.

Menors costos.

Major satisfacció.

EXPERIÈNCIES QUE DEMOSTREN RESULTATS Estalvi potencial al SNS amb l’estandardització les pràctiques de prescripcions facultatives per a determinats tractaments .

200 M £ / any.

Anglaterra

50%

de la població s’ha fet una prova de laboratori durant l’any anterior.

Canadà

Reduir residus, reduir costos

30% eren repetides. Estalvi

13,9 M CAN $ a 35,9

M CAN $

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART III. LA FUNCIÓ DEL GOVERN.

42


Introducció. A . Punts i reptes principals. 1. Cobertura. 2. Control de costos. 3. Coordinació i integració de l’assistència sanitària. 4. Elecció.

B . JudyAnn Bigby, Secretària de Salut y Serveis Humans de la Commonwealth of Massachusetts. 1. Cobertura universal. 2. Contenció de costos. 3. El repte d'un sistema de salut integrat. 4. El valor en l'assistència sanitària. 5. Atenció primària. 6. La funció del govern.

C . Januário Montone, Secretari Municipal de Salut de la ciutat de São Paulo, Brazil. 1. Ampliació de l'accés. 2. Innovació en gestió. 3. Associacions publicoprivades per ampliar l'oferta hospitalària.

D . Joan Guanyabens, Coordinador TIC del Departament de Salut del Govern de Catalunya. 1. Garantir la cobertura universal. 2. La importància de les TI en la governança del sistema de salut. 3. Prioritats de l'estratègia de TI.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART III: LA FUNCIÓ DEL GOVERN.

Introducció. Una de les funcions prioritàries de la gestió política dels sistemes de salut és la de definir, planificar i avaluar el model de relació entre els diferents actors implicats en la provisió de serveis. Actualment, la reforma d’aquests models està a l’agenda de molts governs de tot el món, independentment del seu context.

" A l´actualitat, la reforma dels models d´assistència sanitària està a l´agenda de molts governs de tot el mon. Veurem els reptes als que s´enfronten tres sistemes de salut en contextes molt diferents ". En alguns casos, aquestes agendes del canvi es basen en controlar costos i mantenir els nivells de qualitat i cobertura adquirits en les últimes dècades. En altres contextos, l’agenda és, sens dubte, un cas d’ampliar la cobertura, per garantir així la sostenibilitat i qualitat dels sistemes de salut. Aquest marc d’atenció dels legisladors presenta una àmplia varietat de respostes concretes als reptes que fan referència a canviar i millorar els sistemes de salut. Amb la finalitat de fer front a aquesta noció, es va proposar un enfocament estructurat al voltant de les “Quatre C” proposades per Víctor Fuchs (2009) en la seva anàlisi de la reforma del sistema de salut dels EUA: Cobertura, control de Costos, atenció Coordinada i elecció (Choice, en anglès). Aquesta anàlisi va ser presentada a tres alts dirigents polítics de primera línia. A continuació es recullen algunes de les reflexions fetes durant les intervencions al seminari, que són exemples dels reptes als quals s’enfronten tres sistemes de salut en contextos molt diferents.

44


A . Punts i reptes principals*.

1. Cobertura.

2. Control de costos.

• Sostenibilitat del sistema per assolir una cobertura universal: reptes i limitacions.

• El rol de la innovació en l’increment de la qualitat i la reducció dels costos.

• Quines són les opcions de mantenir una assistència universal, la sostenibilitat del sistema i la qualitat de l’assistència sanitària?

• Prestació d’assistència en el lloc adequat: un camí cap a l’eficiència econòmica.

• Nous enfocaments directius per ampliar la cobertura universal.

4. Elección. • Garantizar la igualdad de acceso a los servicios de salud. • Responsabilidad individual en la sostenibilidad del sistema. • Tendencias en la utilización de los servicios de salud.

• Com fer front a la cronicitat i l’envelliment de la població?

3. Coordinació i integració de l’assistència sanitària. • La funció del govern en la fixació d’estàndards de qualitat i informació. • Com adequar els sistemes de pagament als objectius de salut buscats. • El paper de l’assistència primària en un marc de l’assistència sanitària integrada.

* Es recullen els punts i reptes principals als quals s’enfronten els sistemes de salut en relació amb el tema d’aquesta tercera part. Tots van ser proposats com elements de reflexió i debat pels experts assistents a la sessió de debat. EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART III. LA FUNCIÓ DEL GOVERN.

B. JudyAnn Bigby, Secretària de Salut i Serveis Humans de la Commonwealth de Massachusetts.

" El valor no el defineix el preu d’una unitat d’atenció, sinó el resultat que obté el pacient al llarg de tot el cicle d’assistència ".

JudyAnn Bigby, Secretària de Salut i Serveis Humans de la Commonwealth de Massachussets, seminari de Salut i Sostenibilitat, 2012.

Cobertura universal. "... Destinaré uns minuts a parlar d’allò que hem fet a Massachusetts per intentar aconseguir una assistència universal en termes d’assegurança de cobertura per a la població, i sé que per a alguns de vostès això pot semblar com "I això què aporta de nou? Al meu país és una cosa que fem contínuament". Però als EUA, el 16% de la població no té cap assegurança, i parlem de més de 50 milions de persones, i vostès saben que, en realitat, gastem més en assistència sanitària que qualsevol altre país, i no només una mica més, sinó el doble d’allò que gasta altra gent. Aquesta cobertura significa que, a més de l’impacte que la cobertura d’assistència sanitària ha tingut sobre la salut dels residents, també podem documentar coses com persones amb 46


millor accés a l’atenció primària, persones que reben serveis preventius, persones que fan receptes mèdiques... De manera que, si hi pensen, significa que hi ha un efecte positiu en moltes capes de la nostra economia i ens en sentim molt orgullosos. També sabem que estem salvant vides..."

Contenció de costos. "A Massachusetts gastem 62.000 milions de dòlars en assistència sanitària cada any. Comprenc que hi ha alguns països amb un pressupost total que queda empetitit davant d’aquesta xifra, però sabem que per poder mantenir la cobertura universal a Massachusetts hem de millorar l’accés a la qualitat i rebaixar els costos, i creiem que la innovació pot jugar un gran paper en la resolució d’aquest problema. Les prediccions a deu anys són que, si els costos de l’atenció sanitària continuen pujant com fins ara, en aquest temps s’hauran duplicat. Això passa en un moment en què molts estan d’acord que el 30% del que gastem ara mateix es podria evitar o gastar per millorar l’eficiència, la qualitat i la seguretat de l’assistència. La pregunta aleshores és: Com reconeixem aquest 30%? Com podem captar l’estalvi d’aquest 30% i utilitzar-lo per millorar l’assistència sanitària, donar suport a innovacions o per a altres propòsits?”

El repte d’un sistema de salut integrat. "Cada vegada està més clar que necessitem transformar el sistema d’assistència sanitària d’un sistema amb atenció no coordinada a un sistema d’atenció integrada, on l’assistència estigui coordinada i ben gestionada i posi un major èmfasi en el benestar. Així que, enlloc de centrar-nos en el preu d’una admissió hospitalària, una prova clínica, un procediment o quantes d’aquestes coses paguem, creiem que necessitem centrar-nos en processos d’atenció, en la millora de les pràctiques clíniques i en la millora de la qualitat.

" En lloc de centrar-nos en els preus necessitem centrar-nos en els processos d’atenció, la millora de la pràctica clínica i en una major qualitat ".

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART III. LA FUNCIÓ DEL GOVERN.

Sabem que tenim una combinació de poca assistència, o poca assistència proporcionada en el lloc adequat, com en el cas d’atenció primària enlloc del departament d’urgències. Sabem que algunes persones reben massa assistència i l’assistència equivocada, i això no només augmenta els costos sinó que, a més, és perjudicial. Això és el que està succeint i, com ja he dit, el cost per als consumidors, ocupadors i el govern continua pujant".

El valor en l’assistència sanitària. "Hem d’introduir incentius per assolir els resultats que busquem: accés a la qualitat i un cost menor. El valor en l’assistència sanitària no està determinat pel preu d’una unitat d’atenció i la mesura de qualitat que indica aproximadament si el resultat d’aquesta unitat d’atenció és acceptable; més aviat hauria d’estar determinat pel resultat de l’atenció dels pacients al llarg de tot el cicle d’assistència sanitària. Per poder aconseguir aquest valor necessitem sistemes integrats i aquesta integració s’ha de pagar".

Atenció primària. "En aquest país, l’atenció primària sovint es considera infravalorada. Sabem que a altres països hi ha uns fonaments molt més forts per a l’atenció primària i sabem que en comunitats on l’atenció primària és forta, realment es poden estalviar diners i els resultats poden ser millors".

La funció del govern. "I ara em referiré a l’altra qüestió que em van demanar que tractés durant aquesta sessió, que és ‘Quina és la funció del govern?’. El govern pot ajudar amb l’establiment d’estàndards uniformes que serveixin per mesurar el progrés. Un procés que estableixi definicions comunes dels tipus de pagaments que volem utilitzar, estàndards mínims per definir què és l’atenció integrada d’acord amb allò que anomenem 'accountable care organizations' (finançadors privats d’atenció sanitària). Són exemples de situacions en les quals el govern pot jugar un paper. El govern també pot participar garantint que hi ha funcions i estàndards administratius comuns relacionats amb pagaments, informe de dades, mesurament de qualitat, valoració de risc i altres procediments. 48


El govern també hauria de supervisar qualsevol risc financer acceptat pels proveïdors. Aquest fenomen de fer que els proveïdors acceptin un pagament i corrin un risc si no compleixen bé la seva funció ja es va intentar als EUA en el passat. Amb les circumstàncies que teníem en el passat, molts proveïdors van acabar sent financerament insolvents, ja que no havia mecanismes que asseguressin que poguessin tornar-se insolvents financerament si tenien un o diversos pacients molt malalts. Per últim, el govern ha de garantir que les persones més vulnerables tinguin el mateix accés a l’atenció sanitària que la resta, i que el sistema respongui a les seves necessitats singulars. La innovació pot tenir un paper molt important en aquest objectiu i el govern hauria d’incentivar els innovadors per tal que ajustin les preocupacions concretes de la població vulnerable i les d’aquells que els ofereixen assistència. Lamentablement, sense això, als EUA no tenim la seguretat de poder fer tot allò que necessitem per eliminar els obstacles ja descrits".

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART III. LA FUNCIÓ DEL GOVERN.

C. Januário Montone, Secretari Municipal de Salut de la ciutat de São Paulo, Brasil.

" Busquem una atenció integrada i augmentar la capacitat de l’àrea pública ".

Januário Montone, Secretari Municipal de Salut de la ciutat de São Paulo, Brasil, seminari de Salut i Sostenibilitat, 2012.

"La ciutat de São Paulo representa gairebé el 12% del PIB brasiler (dades del 2008), que equival a la meitat del PIB de l’estat de Massachusetts. La ciutat té 11,2 milions d’habitants, dels quals només 6,2 milions estan coberts pel sistema de salut pública, mentre que 5 milions tenen cobertura tant pública com privada. Un dels reptes més importants de la nostra gestió municipal és reduir la desigualtat. A la nostra ciutat tenim 1,2 milions de persones pobres que viuen en habitatges per sota dels estàndards mínims (faveles, barris de barraques i altres classes d’habitatge de baixa qualitat).

50


Ampliació de l’accés. Dins l’àrea de la salut, reduir la desigualtat ha significat ampliar l’accés al sistema de salut pública a banda de la població més necessitada, a través de la cerca d’assistència integrada i l’augment de la capacitat de l’àrea pública d’oferir serveis sanitaris. Vam començar a afrontar aquest repte ampliant la xarxa d’assistència primària i, actualment, estem amplificant la xarxa d’especialitats mèdiques. És interessant veure algunes de les xifres que hem utilitzat com a indicadors dels progressos assolits durant aquest primer període 2004-2011: • Les nostres unitats de servei pròpies (hospitals, entre altres): 68% de creixement. • Consultes mèdiques: increment del 54%. Pel que fa a l’atenció primària, les consultes van augmentar un 91% en aquest període, mentre que les proves de laboratori van incrementar més d’un 300%. • Hi va haver un augment del 143% del pressupost en números històrics.

Innovació en gestió. "La innovació a São Paulo ha vingut de la mà de l’associació amb entitats sense ànim de lucre i organitzacions socials que reben finançament de l’estat i realitzen les accions contractades amb aquests recursos. D’aquesta manera, estem accelerant el procés de millora en una regió, per exemple, la regió de la ciutat de Tiradentes/ Guaianases. En aquesta zona, 34 de les 41 unitats de salut de la municipalitat són gestionades per organitzacions socials, incloent un hospital públic. Això ens ha permès assolir un creixement molt ràpid pel que fa a professionals sanitaris disponibles a la ciutat de São Paulo. Entre el 2004 i el 2001, hi va haver un creixement del 68% en el nombre de metges i un augment del 62% del número de tots els professionals de la salut. Aquest creixement es deu a la major facilitat de les organitzacions socials per contractar professionals".

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART III. LA FUNCIÓ DEL GOVERN.

Associacions publicoprivades per ampliar l’oferta hospitalària. "En aquests moments ens enfrontem al repte de l’atenció hospitalària i, una vegada més, seguim el model d’associacions publicoprivades, però tractem d’atraure inversions privades per solucionar el nostre problema. Tenim aquest projecte en marxa per a 12 hospitals, amb un pressupost de 650 milions de dòlars d’inversions privades amb un procés de concessió de més de 15 anys. El model de governança que proposem uneix el model actual, en el qual tenim una entitat sense ànim de lucre a l’àrea de gestió clínica i l’inversor privat, que construeix els hospitals i les unitats, obtenint la concessió per a aquest període. En conseqüència, hi ha dos socis privats: un és un soci sense ànim de lucre, mentre que l’altre és un inversor dins del sistema. Amb aquesta fórmula esperem tenir 8 nous hospitals disponibles a la xarxa d’aquí a dos anys. Creiem que el model d’associació publicoprivada ens permet avançar amb més rapidesa. Amb el model brasiler haguéssim tardat vint anys a fer el que hem aconseguit en sis.

" Amb el model APP, esperem tenir 8 nous hospitals en un termini de 2 anys. Amb el model brasiler, ens hauria portat 20 anys fer el que hem fet en 6 ". Aquest model ens permet fer un millor ús dels recursos públics i, ara, durant aquesta nova fase, podem atraure inversió privada en salut. No és un procés senzill; ha de ser un projecte estatal, que requereix un lideratge polític molt fort, amb gran capacitat en aspectes tècnics i gestió de projectes. Crec que hem tingut èxit durant la primera fase i estic segur que també tindrem èxit durant la segona fase del procés. Al final d’aquest procés crearem 25 noves instal·lacions, en un període d’entre 8 i 10 anys, arribant al límit. Una vegada assolit aquest punt, haurem de discutir un nou model del sistema sanitari de Brasil per fer front a l’entrada de 50 milions de nous consumidors en el mercat de la salut".

52


EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART III. LA FUNCIÓ DEL GOVERN.

D. Joan Guanyabens, Coordinador TIC del Departament de Salut del Govern de Catalunya.

" El nou pla estratègic de TIC col·loca el ciutadà en el centre del model d’atenció sanitària ".

Joan Guanyabens, Coordinador TIC del Departament de Salut del Govern de Catalunya, seminari de Salut i Sostenibilitat, 2012.

"Catalunya sempre ha estat un país innovador, pioner en experiències directives i investigació mèdica. El nostre model d’assistència sanitari n’és un bon exemple. Es va establir el 1990 com un model mixt que integrava l’ús públic de tots els recursos sanitaris en una xarxa única, independentment que fossin públics o no. La particular organització del model sanitari català requereix un gran esforç de cooperació entre els diferents proveïdors per garantir la qualitat i la sostenibilitat de l’assistència sanitària dels ciutadans catalans. Què significa aquest esforç? L’Enquesta de Salut de Catalunya indica que el 83,7% dels ciutadans catalans estaven satisfets o molt satisfets amb els seus serveis de salut i aquest percentatge ha augmentat en els últims anys". 54


Garantir la cobertura universal. "Tot i que el nostre sistema sanitari mostra resultats que l’han situat a l’avantguarda dels sistemes de salut europeus pel que fa a satisfacció, eficiència i sostenibilitat, ens enfrontem a diferents reptes, per als quals no està completament preparat. Un creixement continuat, una població envellida i l’augment de malalties cardiovasculars i cròniques, així com el context econòmic, han afegit encara més pressió, i això ens ha obligat a promoure instruments que garanteixin un model d’atenció sanitària universal amb alts nivells de qualitat. Hem hagut de treballar molt per no cedir i garantir l’excel·lència que el caracteritza.

" Catalunya sempre ha estat un país innovador. El nostre model requereix un gran esforç de cooperació per garantir la seva qualitat i la sostenibilitat. El 83,7% dels catalans estan satisfets o molt satisfets amb els nostres serveis de salut ".

La importància de les TI en la governança del sistema de salut. "Una de les prioritats d’aquest nou Pla de Salut és la importància de la gestió de la informació al llarg del seu cicle vital. Tot aquest procés el gestiona l’Agència Catalana d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, l’organització responsable de generar coneixements rellevants per millorar la qualitat, seguretat i sostenibilitat del sistema d’atenció sanitària i per facilitar la presa de decisions de ciutadans, professionals, gestors i planificadors, així com facilitar també la integració de professionals de la salut en el sistema i la responsabilitat d’assolir objectius comuns i una atenció d’alta qualitat".

Prioritats de l’estratègia de TI. "Aquest any hem llançat el nou pla estratègic de TIC pel període 2012-2015. Aquest pla reflecteix el nostre compromís de consolidar els nostres projectes estratègics i col·loca el ciuEL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART III. LA FUNCIÓ DEL GOVERN.

tadà en el centre del model d’atenció sanitària. Les accions incloses en aquest pla s’estructuren d’acord amb tres línies estratègiques: • La transformació del sistema d’històries clíniques de Catalunya en una xarxa d’informació i serveis compartits. • El desplegament d’una comunicació multicanal i una xarxa d’atenció al ciutadà. • La provisió d’infraestructures i serveis necessaris per construir un nou model d’atenció sanitària.

56


EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PART IV.

INNOVACIÓ PER MILLORAR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA DE SALUT: PRINCIPALS IDEES DEL DEBAT.

58


Introducció. 1.“Definir el valor de les tecnologies i la innovació en salut”. 2.“Construir ponts entre investigadors, professionals clínics i reguladors”. 3.“Informació i avaluació, claus per innovar i reduir costos”. 4.“La necessitat d’una atenció primària forta”. 5.“El camí cap a l’atenció integrada”. 6.“Actuacions centrades en el pacient”. 7.“El paper dels professionals”. 8.“L’ús intensiu de les TIC, una important eina de canvi”. 9.“Els sistemes de pagament per rebre atenció sanitària com a impulsors d’eficiència”. 10.“Implementar innovació que ha demostrat resultats”. 11.“El repte de les polítiques públiques”.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PARTE IV. INNOVACIÓ PER MILLORAR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA DE SALUT: PRINCIPALS IDEES DEL DEBAT. Introducció. En base als tres temes de debat (pràctica clínica, polítiques de gestió i polítiques públiques), els participants van tractar molts dels elements que actualment defineixen les agendes de la transformació dels sistemes de salut, oferint opinions, experiències i resultats. Aquesta última secció tracta d’aportar un resum de les principals idees que van sorgir d’aquest exercici i establir una llista coherent, tot i que no exhaustiva, dels reptes que són tema de debat a tot el món.

60


“Definir el valor de les tecnologies i la innovació en salut”. • Innovació implica inversió. És per aquesta raó que és necessari tenir informació prèvia per prendre decisions i avaluar tant els resultats econòmics com els de salut. • És obvi que hi ha una necessitat d’incorporar altres dimensions al procés d’avaluació de les tecnologies de la salut, com els costos, les preferències dels pacients, l’impacte del temps (curt termini / llarg termini) en els beneficis en salut i valors socials (per exemple, amb relació a la cronicitat o les cures pal·liatives). • La innovació té diferents significats per a les diverses parts interessades (reguladors, governs, finançadors, proveïdors, pacients, indústria...) i diferents objectius i incentius (eficiència / seguretat, accés, rendibilitat, qualitat, contenció de costos, satisfacció del pacient...) El repte de la innovació sostenible és aconseguir una visió integrada que vinculi el màxim possible el desenvolupament científic amb les necessitats assistencials de la població. • Indústria i govern / pagadors haurien de cercar enfocaments per entrar al mercat que permetin als pacients un accés ràpid a innovacions d’alt valor, però que, al mateix temps, mantinguin la sostenibilitat financera del sistema.

“Construir ponts entre investigadors, professionals clínics i reguladors”. • Durant la fase inicial d’investigació científica és essencial comptar amb un major diàleg entre investigadors bàsics i professionals clínics encarregats de donar assistència als pacients. • Alhora, la relació entre reguladors i finançadors també és important, ja que l’entrada de productes innovadors al mercat depèn d’ells.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PARTE IV. INNOVACIÓ PER MILLORAR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA DE SALUT: PRINCIPALS IDEES DEL DEBAT.

• Per últim, és essencial incorporar la veu dels pacients al procés d’innovació tecnològica. Els seus valors, estils de vida o aptituds cap a la malaltia haurien de tenir-se en compte per generar innovacions adaptades a la realitat a la qual haurien d’aplicar-se.

“Informació i avaluació, claus per innovar i reduir costos”. • És necessari desenvolupar processos no només per donar dades, sinó que les dades han de ser una informació que es pugui implementar de forma pràctica per millorar el sistema i demostrar més bons resultats. • Es necessita un registre de dades d’alta qualitat en la pràctica clínica per supervisar i avaluar els resultats. Aquesta informació ha de ser el més estructurada possible per poder mesurar amb exactitud uns resultats que han de reflectir resultats en salut de llarga durada més que indicadors d’episodis de curta durada. • Els sistemes d’informació han de respondre a aquest repte, proporcionar la informació rellevant en el moment adequat que permeti una eficient presa de decisions. • L’avaluació s’ha de basar en criteris clínics que hagin demostrat generar impacte en termes d’eficiència, qualitat i seguretat, així com en termes de criteris d’eficiència econòmica. • Amb l’adherència a les bones pràctiques clíniques, els proveïdors d’assistència sanitària poden demostrar millors resultats amb menys variabilitat i menys ús de recursos. En conseqüència, poden oferir una assistència sanitària més cost-efectiva i segura.

“La necessitat d’una atenció primària forta”. • L’assistència primària està proporcionant resultats en diferents contextos que reforcen la seva importància com a element central de l’estratègia

62


de millorar l’eficàcia, justícia i eficiència dels sistemes de salut. • La majoria de reformes del sistema de salut valoren el paper de l’assistència primària pel que fa al nivell de proximitat i atenció dels principals problemes de salut. • L’estructuració de l’atenció primària ha de basarse en un enfocament multiprofessional que faciliti la implicació i la participació de les persones. Aquest enfocament ha demostrat ser útil tant per detectar sectors de població en més situació de risc com per adoptar recomanacions terapèutiques i hàbits més saludables. • Els sistemes d’informació han de valorar conjuntament, però analitzar per separat, les accions de cadascun dels nivells i els professionals que participen a l’assistència.

“El camí cap a l’atenció integrada”. • La integració de l’assistència sanitària és, sobretot, una estratègia per millorar l’atenció del pacient, partint del principi que les organitzacions i els professionals encarregats de les diferents fases de la malaltia han de treballar de forma sincronitzada per garantir la continuïtat de l’atenció. • La integració implica formes específiques d’enfocament professional: lideratge multidisciplinari i clínic. • L’atenció primària ha de facilitar la creació d’unitats de pràctica integrada, juntament amb una atenció especialitzada per ocupar-se de determinats grups de pacients altament vulnerables a causa de les seves condicions de salut o socials. • Els sistemes d’informació i, especialment, la història clínica com a registre accessible de l’atenció oferta en cada moment són elements crítics per a l’èxit dels processos d’integració.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PARTE IV. INNOVACIÓ PER MILLORAR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA DE SALUT: PRINCIPALS IDEES DEL DEBAT.

• De la mateixa manera, els sistemes de pagament són un fort factor que permet la integració en la mesura que introdueixen tant incentius organitzatius com professionals. • S’ha demostrat que la integració de l’atenció sanitària té un impacte pel que fa a eficiència, eficàcia, qualitat i satisfacció del client. Si això és cert en general, és en l’atenció de pacients crònics (pels quals l’atenció contínua és un imperatiu clínic) on aquest paradigma de l’organització professional té el seu major potencial.

“Actuacions centrades en el pacient”. • Aquí l’èmfasi està en la importància de situar el pacient en el centre del procés d’atenció sanitària, però això també està connectat amb els processos per introduir noves tecnologies que valorin l’impacte. • Un element clau d’aquest vincle és la implicació del pacient en els objectius de millorar la seva pròpia salut. • Hi ha nombroses iniciatives innovadores que vinculen el pacient / ciutadà amb el procés clínic i amb les organitzacions que donen assistència sanitària, que han demostrat causar impactes positius en les condicions de salut del pacient. Per exemple, programes de pacients experts i plataformes tecnològiques per a la socialització i divulgació d’experiències i resultats en pacients.

“El paper dels professionals”. • Incentivar la predisposició i el compromís dels professionals a canviar comportaments i aptituds i acceptar responsabilitats no només per aconseguir resultats de qualitat, sinó, també, limitació de costos. • Promoure l’educació de professionals que estan aprenent a treballar en entorns multidisciplinaris. 64


Cercar un treball coordinat i eficient dirigit a necessitats reals dels pacients i planificat per avançat a través de guies clíniques basades en evidències. • Les entitats d’assistència sanitària han d’encoratjar els metges, infermers i altres professionals de la salut a adoptar una cultura de seguretat i transparència. Una forma de fer-ho és crear equips multidisciplinaris que treballin junts per assolir triomfs petits però consistents, amb la finalitat d’arribar a objectius específics com informació, transparència i un entorn general de seguretat dins d’una organització. • Redissenyar funcions professionals tenint present que, quan els plans clínics es preveuen mitjançant l’ús de vies clíniques, triatge estructurat i sistemes de puntuació, la majoria de tasques les poden realitzar professionals menys preparats o experimentats utilitzant suports electrònics per a prendre decisions.

“L’ús intensiu de les TIC, una important eina de canvi”. • Les tecnologies de la informació estan resultant ser una vertadera revolució en la forma d’accedir a la informació i d’organitzar processos d’atenció clínica. • El desplegament d’innovacions basades en les TIC genera sinergies de comunicació dins de les institucions que les proporciona, així com entre aquestes institucions i amb l’administració. • L’impacte que causen es nota en el descens dels costos d’aprovisionament, en les millores de les condicions d’assistència sanitària i, també, en el manteniment de la salut i la prevenció de malalties. • Les històries clíniques electròniques s’utilitzen com a instrument per reforçar la integració i la continuïtat de l’atenció sanitària necessària per proporcionar informació relacionada amb la supervisió de les malalties cròniques, sobretot si el pacient requereix atenció en diferents nivells i institucions.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PARTE IV. INNOVACIÓ PER MILLORAR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA DE SALUT: PRINCIPALS IDEES DEL DEBAT.

“Els sistemes de pagament per rebre atenció sanitària com a impulsors d’eficiència”. • La importància dels mètodes de finançament per reforçar la transformació del sistema, passant d’un mètode de pagament per servei a un sistema de pagament per execució. • A més, els sistemes de pagament per execució introdueixen incentius per facilitar la integració de diverses estructures d’atenció sanitària. Compartir riscos entre els diferents actors que intervenen en el procés d’assistència sanitària es veu com una de les línies a reforçar. • La definició dels resultats a avaluar amb relació al finançament respon a la lògica clínica del valor en termes de salut, amb la participació dels actors implicats en el procés d’atenció sanitària, més que a una lògica administrativa. • Els resultats han d’incorporar les diferents dimensions i característiques dels sistemes de salut que faciliten millores sanitàries en sentit general (accessibilitat, justícia, coordinació i integració, a més del cost d’efectivitat clínic). • La transparència i la divulgació dels resultats és un requisit essencial per a la correcta implantació de sistemes de pagament per execució.

“Implementar innovació que ha demostrat resultats”. • S’han avaluat moltes experiències de reorganització, introducció de noves tecnologies o procediments terapèutics que han demostrat tenir impactes i resultats positius per a les diferents parts interessades en el sistema de salut. • La comparació d’experiències és un camí que està més enllà de la discussió pel que fa a la introducció d’innovacions que ja han tingut èxit en altres contextos.

66


• D’aquesta sèrie d’experiències d’èxit destaquen les relacionades amb l’ampliació i el reforç de les xarxes d’assistència primària, reduint la demanda i les estades hospitalàries innecessàries, la realització de proves innecessàries i les millores de les receptes farmacèutiques a causa de la seva rellevància amb relació a la sostenibilitat dels sistemes.

“El repte de les polítiques públiques”. • La cobertura universal dels serveis de salut és un repte al qual la majoria de sistemes de salut han de fer front. En algunes ocasions el repte es concreta en com aconseguir-lo i, en altres, és una qüestió de saber com mantenir-lo. • La gestió de la cobertura universal de serveis genera costos en tot el sistema que només es poden afrontar amb la introducció d’innovacions tecnològiques en la gestió dels pacients, els serveis que se’ls proporciona i l’atenció que reben. Aquests reptes fan referència tant als sistemes que ja han aconseguit una cobertura universal com a aquells pels quals encara és un objectiu. • Introduir innovacions en la gestió a través de col·laboracions amb entitats no lucratives i l’ampli ventall d’aliances amb la indústria i les organitzacions que proporcionen serveis sanitaris són exemples de com avançar cap a la cobertura universal. • Els governs tenen la funció de garantir l’intercanvi flexible i eficient d’informació entre els diferents agents del sistema de salut, així com d’assegurar que els ciutadans tenen accés a informació bàsica relacionada amb el seu estat de salut. • La col·laboració publicoprivada dins del marc d’una estratègia global per al desplegament o reorganització dels serveis de salut pública és un instrument que permet accelerar els processos relacionats amb la construcció d’infraestructures i la gestió de serveis clínics i no clínics.   EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


PARTE IV. INNOVACIÓ PER MILLORAR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA DE SALUT: PRINCIPALS IDEES DEL DEBAT.

Reptes per a la transformació dels sistemes de salut : Visió integrada.

Informació.

Incorporar la veu dels pacients . Investigació bàsica i professionals clínics.

Avaluació.

Reguladors i finançadors.

Tecnologia Enfocaments del mercat.

Cobertura universal: aconseguir-la i mantenir-la.

Dades d’alta qualitat de la pràctica clínica. Permetre la presa de decisions eficient.

Associacions público-privades.

POLÍTIQUES PÚBLIQUES

De dades a significat.

Intercanvi flexible i eficient d’informació . Les millors pràctiques clíniques .

Resultats

Avaluació basada en criteris clínics.

Col·laboració amb entitats no lucratives, industrials i sanitàries. Innovacions tecnològiques per gestionar, proporcionar i prestar assistència als pacients.

Reduir la demanda i estades hospitalàries inadequades.

Reduir els residus.

Pacients geriàtrics.

Benchmarking (comparacions). Millores en les receptes farmacèutiques.

68

Expansió i reforç de les xarxes d’atenció primària.


Adoptar una cultura de seguretat i transparència.

Promoure l’educació.

Incentivar el canvi i les responsabilitats.

Persones Redissenyar les funcions professionals.

Divulgació del coneixement.

HCE com a instrument d’integració i continuïtat.

TIC = revolució en accés i processos clínics. Sinergies de comunicació.

Hospitalització domiciliària centrada en el pacient.

Menors costos d’abastament.

Pacient + noves tecnologies + avaluació de l’impacte.

Gestió

Sistemes de pagament.

Proximitat i assistència.

Continuïtat de l’assistència.

Pacients crònics.

Avaluar accions a cada nivell.

Històries clíniques. Lideratge multidisciplinari i clínic.

Element principal d’estratègia.

Mètodes de finançament com a impulsors de la transformació. Enfocament multiprofessional.

Definició de resultats segons la lògica clínica.

Incentius per a la integració de les diferents estructures.

Definir el valor de les tecnologies i la innovació en salut.

Necessitat d’una assistència primària forta.

Establir ponts entre investigadors, professionals clínics i reguladors.

El camí cap a l’atenció integrada.

Informació i avaluació clau per innovar i reduir costos.

L’ús intensiu de les TIC, un important motor de canvi.

Implementar innovació que hagi demostrat resultats.

Atenció centrada en el pacient.

Sistemes de pagament per assistència sanitària com a impulsors de l’eficiència.

La funció dels professionals.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


ANNEXOS.

70


Sobre Gesaworld. 1. El nostre objectiu és ajudar, innovar i simplificar. 2. Les nostres característiques singulars. 3. Els clients de Gesaworld Group són. 4. Mercats. 5. Principals marques, productes i serveis.

Programa del seminari. 1. Dimecres 18 d'abril del 2012. 2. Dijous 19 d'abril del 2012.

Participants. Bibliografia y referències. 1. Bibliografia recomanada. 2. Referències.


Sobre Gesaworld. El nostre objectiu és ajudar, innovar i simplificar. Des dels nostres inicis fa 12 anys, el 1999, la nostra empresa consultora s’ha esforçat per portar el coneixement allà on pogués ser útil. A Gesaworld Group, la nostra vocació ha estat sempre ajudar a millorar la vida de les persones en assistència sanitària i desenvolupament social. La nostra experiència professional ens permet simplificar per tal que la gent, les empreses i les organitzacions puguin prendre bones decisions. Facilitem la part més difícil i proporcionem solucions exclusives, innovadores i de qualitat. Hem establert una xarxa internacional a Europa i Amèrica amb filials a Brasil, Mèxic, Panamà, Nicaragua, Portugal, Xile i els Estats Units. La nostra experiència inclou més de 200 projectes desenvolupats per 90 clients a 20 països diferents. L’equip directiu i consultor de Gesaworld Group està format per professionals amb àmplia experiència pràctica en qüestions relacionades amb el seu entorn i realitat social.

Washington D.C.

Madrid. Lisboa.

Barcelona.

México D.F. Managua. Panama. São Paulo. Santiago de Ghile.

Oficines de Gesaworld.

72


Les nostres característiques singulars. • Compromís i confiança: som un soci estratègic per als nostres clients. • Precisió tècnica: sempre confiem en experts reconeguts per a cada projecte. • Proximitat: escoltem els nostres clients i els proporcionem solucions fetes a mida. • Enfocament global i multidisciplinari: considerem cada projecte de forma holística i des de tots els angles dictats pel coneixement.

Els clients de Gesaworld Group són. • Administracions públiques. • Organitzacions. • Organismes internacionals. • Institucions d’atenció sanitària. • Universitats i centres de formació. • Acords de col·laboració.

Mercats. En els últims 12 anys, Gesaworld Group ha treballat en els següents mercats: Espanya, Portugal, Estats Units, Nicaragua, Canadà, Belize, Hondures, França, Costa Rica, El Salvador, Panamà, Colòmbia, Brasil, Paraguai, Marroc, Guatemala i Mèxic.

Principals marques, productes i serveis. A. Institucions i centres d’atenció sanitària: • Planificació estratègica i funcional. • Protocols d’atenció i processos de reorganització.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


ANNEXOS.

• Auditoria, avaluació i anàlisi de complexitats econòmiques, organitzatives i assistencials. • Gestió interina en contractes de gestió. • Gestió de qualitat (avaluació, models i certificacions). • Models en suport de decisions (quadre de comandament integral i indicadors clau). B. Programes i polítiques públiques: • Planificació, desenvolupament i avaluació de polítiques públiques. • Observatori per al sector salut i social. • Models d’assistència: assistència primària i hospitalària, salut pública i comunitària. • Dependència i serveis socials. • Finançament: models d’assegurances i associacions publicoprivades. C. Salut i sostenibilitat: • Dimensió, disseny i plans funcionals d’equipaments i infraestructures seguint criteris sostenibles. • Models tecnològics (telemedicina, hospital digital i sistemes d’informació clínica). • Gestió de treballs i projectes. • Xarxes d’atenció sostenible (Carbon Finance, models d’energia i regulació mediambiental). • Plans i certificacions de sostenibilitat. • Cultura i comunicació de la sostenibilitat. • Investigació a la recerca de recursos financers per a projectes sostenibles.

74


D. Aula Gesaworld: • Formació in-company (classes regulars i elearning). • Programes de formació en atenció i gestió sanitària. • Suport tècnic a equipaments directius. • Currículums formatius en assistència i gestió sanitària. • Organització i participació en seminaris i congressos.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


ANNEXOS.

Programa del seminari. Dimecres 18 d’abril del 2012. 08:30 Inscripció. 09:00 Paraules d’obertura. Roser Vicente, Directora General de Gesaworld Group.

09:15 Conferència: "El valor de la innovació en el sistema d’atenció sanitària: l’oncologia com a cas". Presentació de l’orador a càrrec de: Pedro Nueno, Professor d’Iniciativa Empresarial de l’IESE, Barcelona, Espanya. President i Professor de la CEIBS, Shanghai, República Popular de la Xina. Orador: Josep Baselga, Cap de la Divisió d’Hematologia/Oncologia. Director Associat del Massachusetts General Cancer Center, Boston (MA), EUA.

10:15 Recés. 10:30 Introducció de la sessió. José Maria Pérez, Director de Gesaworld USA.

10:45 Primer panel: El camí cap a la innovació sostenible en la pràctica clínica.

Presideix la taula: Susan Windham-Bannister, Presidenta i CEO, Massachusetts Life Science Center, Boston(MA), EUA. Oradors: Robin Cisneros, Directora Nacional, Medical Technology Assessment & Products, Kaiser Permanante, EUA. Laura Sampietro-Colom, Subdirectora d’Innovació, Hospital Clínic, Barcelona, Espanya. Montserrat Vendrell, Directora General de BioCat (BioRegió de Catalunya), Espanya.

11:45 Recés. 12:00 Debat. 13:00 Esmorzar.

76


14:00 Segon panel: Organització i gestió clínica: innovació i eficiència.

Presideix la taula: Mike Taylor, Vicepresident sènior, Reporting and Insights, OptumHealth, EUA. Oradors: Carlos A. Ariza, AVP, Anàlisi i desenvolupament del mercat internacional, Baptist Health South Florida, Florida, EUA. Szabolcs Dorotovics, Director Europa, Johns Hopkins Medicine International. Josep Maria Piqué, Director de l’Hospital Clínic de Barcelona, Espanya. José Carlos de Souza Abrahão, anterior president de la International Hospital Federation (IHF) i President de la Confederació Nacional de Salut (CNS), Brasília DF, Brasil.

15:00 Recés. 15:15 Debat. 16:45 Paraules de clausura. 18:00 Sessió sopar: El paper de les polítiques de salut i els reguladors.

Moderador, Pedro Nueno, Professor d’Iniciativa Empresarial a l’IESE Business School, Barcelona, Espanya. President i Professor de la CEIBS, Shanghai, República Popular de la Xina. Oradors: JudyAnn Bigby, Secretària de Salut i Serveis Humans de la Commonwealth de Massachusetts. Januário Montone, Secretari Municipal de Salut de la ciutat de São Paulo, Brasil. Joan Guanyabens i Calvet, Coordinador TIC del Departament de Salut del Govern de Catalunya, Agència Catalana d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut.

Dijous 19 d’abril de 2012. 09:00 Sessions postseminari: Reunió de moderadors i oradors.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


ANNEXOS.

Participants.

Abrahão.

José Carlos.

Confederació Nacional de Salut CNS, Brasil.

Ariza.

AVP, International Market Analysis and Development.

Carlos A.

Balcacer Estevez. Héctor.

Barreneche. Clara.

Baselga. Jose.

Bigby.

JudyAnn.

Cisneros. Robin.

Cohen.

Gary.

Davis.

Andrew.

Baptist Health South Florida, US.

Comissió Executiva per a la Reforma del Sector Salud (CERSS), República Dominicana. ACC10, Spain. Cap Divisió Hematologia / Oncologia, Director Associat.

Massachusetts General Hospital Cancer Center, US. Secretària Salut i Serveis Humans. Commonwealth of Massachusetts, US. Directora Nacional, Valoració Tecnologia Mèdica & Productes.

Kaiser Permanente, US.

President & Director Executiu.

Health Care Without Harm, US. Delegat Govern Regional.

Delegació del Govern de Catalunya als EUA, Spain.

Donoso.

Director Centre de Diagnòstic.

Dorotovics.

Director General per a Europa.

Lluís.

Szabolcs.

Frenk. Nelson.

Granados. Alicia.

Guanyabens.

Hospital Clínic de Barcelona, Spain. Johns Hopkins Medicine International, US. Superintendent.

Hospital Estadual Vila Alpina - Seconci - OSS, Brasil. Directora de Global Evidence Definition/HTA.

Genzyme, US. CEO.

Joan.

Agència Catalana Informació, Avaluació i Qualitat en Salut-AIAQS, Spain.

Hsu.

Director, Clinical Economics & Policy Analysis (CEPA).

John.

Jaimovich.

David.

Lazaro. Josep.

78

President.

Harvard Medical School, US. President.

Quality Resources International, US. CEO.

Gesaworld Group, Spain.


Llauger de Salazar. Elizabeth.

McDonough. John E.

Meeker. David.

Montone.

Comissió Executiva per a la Reforma del Sector Salut (CERSS), Dominican Republic. Director, Center for Public Health Leadership.

Harvard School of Public Health, US. Presidente y CEO .

Genzyme Corporation, US. Secretari de Salut Municipio de São Paulo .

Januário.

Secretaria Salut Municipi de Sao Paulo, Brasil.

Nueno.

Professor d’Iniciatives Empresarials.

Pedro.

IESE Business School, Spain.

Pérez.

Director per als EUA.

Piqué.

Director General.

José M.

Josep Maria.

Sampietro-Colom. Laura.

Tarrats. Albert.

Taylor.

Gesaworld Group, Spain. Hospital Clínic de Barcelona, Spain. Subdirectora de Innovació.

Hospital Clínic de Barcelona, Spain. Director General.

Health Lean Logistics, Spain. Vicepresident sènior Reporting & Insights.

Mike.

Optum US, US.

Ternullo.

Director Associat.

Vendrell.

Directora General.

Vicente.

Directora General.

Joseph L.

Montserrat.

Partners for Healthcare, Center for Connected Health, US. BioCat (BioRegion de Cataluña), Spain.

Roser.

Gesaworld Group, Spain.

Wadhwa.

Healthier Hospitals, US.

Seema.

Weissman. Joel S.

Windham-Bannister. Susan.

Center for Surgery and Public Health - Brigham and Women's Hospital, US. Presidenta i CEO.

Massachusetts Life Sciences Center, US.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


ANNEXOS.

Bibliografia i referències. Bibliografia recomanada. • Bodenheimer, T. and Margolius, D. (2010) Transforming Primary Care: From Past Practice To The Practice Of The Future. Health Affairs, 29/5:779-784. • Bohmer, Richard M.J. (2011) The Four Habits of High-Value Health Care Organizations. The New England Journal of Medicine 365:2045-2047. http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp1111087 • Cawston, T.; Haldenby. A; Seddon, N. (2012) Healthy competition. [Online] Reform. http://www.reform.co.uk/pages/4271/view • Christensen, C.M. and Hwang, J. (2007) Disruptive Innovation In Health Care Delivery: A Framework For Business-Model Innovation. Health Affairs, 27/5:1329-1335. • Dixon, Ronald (2010) Enhancing Primary Care Through Online Communication. Health Affairs, 29/7:1364-1369. • Eurobioimaging. Development of an European research infrastructure for clinical trials and evaluation for biomedical imaging technology. http://www.eurobioimaging.eu/content-page/wp10-mi-patient-population • Fuchs, Victor R. (2009) Four Health Care Reforms for 2009. The New England Journal of Medicine 361:1720-1722. http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp0907979 • Gold, Jenny (2011) Accountable Care Organizations, Explained. [Online] National Public Radio. http://www.npr.org/2011/04/01/132937232/accountable-careorganizations-explained • Lundvall, K.; Okholm, H. B.; Marcusson, M.; Jespersen, S. T. and Birkeland M. E. (2009) Can Public Procurement spur Innovations in Health Care. Copenhagen Economics Informed Decisions, VINNOVA Sweden’s Innovation Agency. http://www.vinnova.se/en/Publications-and events/Publications/Products/Can-Public-Procurement-spur-Innovationsin-Health-Care/

80


• Macinko, J.; Starfield, B. and Shi, L. (2003) The Contribution of Primary Care Systems to Health Outcomes within Organization for Economic Cooperation and Development (OECD) Countries, 1970–1998. Health Services Research 38/3: 831-865. • National Health Service (UK) Accelerating adoption and diffusion in the NHS. [Online] Department of Health, NHS Improvement & Efficiency Directorate, Innovation and Service Improvement (2011) Innovation Health and Wealth. http://www.dh.gov.uk/health/2011/12/nhs-adopting-innovation/ • Porter, M.E. (2009) A Strategy for Health Care Reform — Toward a Value-Based System. The New England Journal of Medicine 361:109-112.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


ANNEXOS.

Referències. 1.

El 20% de les empreses nord-americanes van recaptar el 2010 el 80% del capital. Citació pendent.

2.

“E&Y (2011) Beyond Borders, Global Biotechnology Report”.

3.

http://www.ncats.nih.gov/

4.

Health Technology Assessment International (HTAi) Policy Forum. HTA and value: Topic abstract (Draft Document). To be held in HTAi Annual Meeting 2012 Bilbao (Spain).

5.

Husereau D et al. The Use of Health Technology Assessment to Inform the Value of Providers Fees: Current Challenges and Future Opportunities. Canadian Health Services Research Foundation Series of reports on cost drivers and health system efficiency: paper 6. October 2011.

6.

Huserau D et al. Value-based Pricing of Pharmaceuticals in Canada: Opportunities to expand the Role of Health Technology Assessment? Canadian Health Services Research Foundation Series of reports on cost drivers and health system efficiency: paper 5. December 2011.

7.

Macinko, J.; Starfield, B. and Shi, L. (2003) The Contribution of Primary Care Systems to Health Outcomes within Organization for Economic Cooperation and Development (OECD) Countries, 1970–1998. Health Services Research 38/3: 831-865.

8.

Starfield B, Shi L, Macinko J. Contribution of primary care to health systems and health. Milbank Q. 2005;83:457–502.

9.

Ko Y, Malone DC, D’Agostino JV, et al. Potential determinants of prescribers’ drug-drug interaction knowledge. Res Social Adm Pharm. 2008;4:355–66.

10. Schmittdiel JA, Shortell SM, Rundall TG, et al. Effect of primary health care orientation on chronic care management. Ann Fam Med. 2006;4:117–23. 11. Christakis DA, Wright JA, Zimmerman FJ, et al. Continuity of care is associated with well-coordinated care. Ambul Pediatr. 2003;3:82–6.

82


12.

Haggerty JL, Pineault R, Beaulieu MD, et al. Practice features associated with patient-reported accessibility, continuity, and coordination of primary health care. Ann Fam Med. 2008;6:116–23.

13.

Macinko, J.; Starfield, B. and Shi, L. (2003) The Contribution of Primary Care Systems to Health Outcomes within Organization for Economic Cooperation and Development (OECD) Countries, 1970–1998. Health Services Research 38/3: 831-865.

14.

Epstein RM, Fiscella K, Lesser CS, et al. Why the nation needs a policy push on patient-centered health care. Health Aff. 2010;29:1489–95.

15.

“What is integrated care? Research Report”. The Nuffield Trust. 2011. Great Britain. http://www.nuffieldtrust.org.uk/sites/files/nuffield/publication/ what_is_integrated_care_research_report_june11_0.pdf

16.

Singh D, Ham C (2005). Transforming Chronic Care: Evidence about improving care for people with long-term conditions. Birmingham: University of Birmingham, Health Services Management Centre.

17.

Christianson JB, Leatherman S, Sutherland K: Lessons From Evaluations of Purchaser Pay-for-Performance Programs A Review of the Evidence. Medical Care Research and Review 2008, 65:5S-35S.

18.

Pieter Van Herck, Delphine De Smedt, Lieven Annemans, Roy Remmen, Meredith B Rosenthal, Walter Sermeus “Systematic review: Effects, design choices, and context of pay-for-performance in health care”, BMC Health Services Research 2010, 10:247.

19.

Shi L, Macinko J, Starfield B, et al. Primary care, infant mortality, and low birth weight in the states of the USA. J Epidemiol Community Health. 2004;58:374–80.

20.

Phillips RL, Dodoo MS, Green LA, et al. Usual source of care: an important source of variation in health care spending. Health Aff. 2009;28:567–77.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


ANNEXOS.

21. Macinko J, Dourado I, Aquino R, et al. Major expansion of primary care in Brazil linked to decline in unnecessary hospitalization. Health Aff. 2010;29:2149–60. 22. Vapattanawong P, Hogan MC, Hanvoravongchai P, et al. Reductions in child mortality levels and inequalities in Thailand: analysis of two censuses. Lancet. 2007;369:850–5. 23. Kemper KJ Medically Inappropriate hospital use in a pediatric population. NEJM 1988:318:1033-7. 24. Ollero M. Adecuación y utilidad del ingreso hospitalario (Ed) Med Clin 2001;116(17);665-7. 25. Brabrand M, Knudsen T, Hallas J. Do acutely admitted medical patients comply with the appropriateness Evaluation Protocol? Scandinavian Journal of Trauma. Resuscitation and Emergency Medicine 2010;18(Suppl):9. 26. Health England (2009) “Incentives for Prevention” Report nº3. 27. Dades salut OCDE 2011. http://www.oecd.org/document/30/0,3746, en_2649_37407_12968734_1_1_1_37407,00.html 28. J Am Geriatr Soc. 2003 Oct;51(10):1427-34. The effect of Evercare on hospital use. Kane RL, Keckhafer G, Flood S, Bershadsky B, Siadaty MS. 29. Evaluación de un programa de intervención en residencias geriátricas para reducir la frecuentación hospitalaria Díaz-Gegúndez, Mercedes; Paluzie, Guillem; Sanz-Ballester, Carme; Boada-Mejorana, Mercè; Terré-Ohme, Susanna; Ruiz-Poza, Dolors. Rev Esp Geriatr Gerontol. 2011;46:261-4. - vol.46 núm 05. 30. Payne SMC. Identifying and managing inappropriate hospital utilization: a policy synthesis. Health serv Res 1987:22:709-69 31. National Gold Standards Framework Centre (2011). Gold standards website. Available at www.goldstandardsframework.nhs. uk/.

84


32. Eficiencia de las unidades geriátricas de agudos: metaanálisis de estudios controlados. Baztán, Juan J.; Suárez-García, Francisco M.; López-Arrieta, Jesús; Rodríguez-Mañas, Leocadio Publicado en Rev Esp Geriatr Gerontol. 2011;46:186-92. - vol.46 núm 04. 33. Hofmarcher, Oxley H, Rusticelli E (2007). Improved Health System Performance through Better Care Coordination. Health Working Paper No. 30. Paris: Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). 34. Singh D, Ham C (2005). Transforming Chronic Care: Evidence about improving care for people with long-term conditions. Birmingham: University of Birmingham, Health Services Management Centre. 35. National Audit Office (2007). Prescribing Costs in Primary Care. London: National Audit Office. Available at: www.nao.org.uk/ publications/0607/costs_in_primary_care.aspx (accessed on 28 October 2010). 36. Walraven CV, Raymond M. Population-based study of repeat laboratory testing. Clinical Chemistry 2003;49(12):1997-2005.

EL VALOR DE LA INNOVACIÓ EN EL SECTOR SALUT.


Gesaworld, S.A. C/ Comte d’Urgell 204, 5o B 08036 – Barcelona – España T. +34 93 363 03 27

Gesaworld DO BRASIL LTDA. Avenida Paulista, 1499 Cjs 1106/07/08/09 01311-928 São Paulo. Brasil. T. +55 11 3371-3111

Gesaworld CHILE, LTDA. Oficina 404 C/ Padre Mariano 181 Providencia Santiago de Chile. Chile T . +56 2 3621504 Gesaworld MADRID

C/ Génova 15, 3o Ext. Derecha 28004 Madrid. España T. + 34 91 308 22 25 Gesaworld MÉXICO, S.A. de CV

Gob. Francisco Fagoaga No 80 Col. San Miguel Chapultepec 11850 México D.F. México T. +52 55 5276 5050 Gesaworld NICARAGUA

Gesaworld S.A. Oficina en Nicaragua Edificio Málaga, planta baja, Módulo A-14. Managua. Nicaragua T. +505 266 4314 Gesaworld PANAMÁ, S.A.

Calle 52 y Elvira Mendez Edif. Vallarino, Piso 5 Of. A Zona Bancaria Ciudad de Panamá Panamá T. +507 209 5241 Gesaworld PORTUGAL LDA.

Rua de S. Nicolau, No 121, 4o andar 1100-548 Lisboa. Portugal T. +351 21 88 79 220 Gesaworld USA L.L.C

www.healthandsustainability.info www.gesaworld.com

86

1625 I Street NW, Suite 620 Washington, D.C. 20006 (EUA) T. +1 (202) 499.4131


Gesaworld, S.A. C/ Comte d’Urgell 204, 5o B 08036 – Barcelona – España T. +34 93 363 03 27

Gesaworld DO BRASIL LTDA. Avenida Paulista, 1499 Cjs 1106/07/08/09 01311-928 São Paulo. Brasil. T. +55 11 3371-3111

Gesaworld CHILE, LTDA. Oficina 404 C/ Padre Mariano 181 Providencia Santiago de Chile. Chile T . +56 2 3621504 Gesaworld MADRID

C/ Génova 15, 3o Ext. Derecha 28004 Madrid. España T. + 34 91 308 22 25 Gesaworld MÉXICO, S.A. de CV

Gob. Francisco Fagoaga No 80 Col. San Miguel Chapultepec 11850 México D.F. México T. +52 55 5276 5050 Gesaworld NICARAGUA

Gesaworld S.A. Oficina en Nicaragua Edificio Málaga, planta baja, Módulo A-14. Managua. Nicaragua T. +505 266 4314 Gesaworld PANAMÁ, S.A.

Calle 52 y Elvira Mendez Edif. Vallarino, Piso 5 Of. A Zona Bancaria Ciudad de Panamá Panamá T. +507 209 5241 Gesaworld PORTUGAL LDA.

Rua de S. Nicolau, No 121, 4o andar 1100-548 Lisboa. Portugal T. +351 21 88 79 220 Gesaworld USA L.L.C

www.healthandsustainability.info www.gesaworld.com

1625 I Street NW, Suite 620 Washington, D.C. 20006 (EUA) T. +1 (202) 499.4131

El valor de la innovació al sector salut  

Publicació original a partir del Segon seminari internacional sobre salut i sostenibilitat que Gesaworld Group va organitzar a Boston el 18...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you