SALA 10 - Sala de Gastronomia

Autor: Sergio González i Benages Graduat en Història

La gastronomia és un dels elements culturals més importants d’una societat. La manera de menjar o el fet de cuinar els aliments ha condicionat la nostra manera de ser com a civilització. La capacitat d’aconseguir menjar ha sigut un element de disputa entre les nacions, sent una de les característiques que més ha condicionat la història. També és un espai de diferenciació social, cerca de prestigi i de submissió del més feble enfront del més poderós. I no pensem que, amb l’arribada de la democratització dels aliments en la dècada dels 70-80, això haja desaparegut; ara regna l’esnob a través de la taula, sobreexplotem les xarxes socials amb fotografies de menjar, i el màrqueting gastronòmic és una forma de fer diners.

La força de l’alimentació, com a bastió patrimonial dels pobles, és tal que sempre que busquem aproximar-nos a una nova cultura, la gastronomia es converteix en una de les millors vies. Per això, dins d’aquest projecte de museïtzar les Festes de la Magdalena, creiem rellevant reservar una sala al museu per a parlar de la seua gastronomia característica; com un exercici de dignificació, promoció i preservació de la cultural castellonenca; abans que continue degradant-se amb finalitats econòmiques. Dividirem l’article en dues parts: una primera en la qual parlarem sobre la gastronomia lligada a les nostres festes fundacionals, i una segona on suggerim algunes claus per a “exposar-la” dins del museu.

El primer que hem de tindre clar és que, les Festes de la Magdalena giren entorn d’un eix fundacional, commemoren la baixada del turó del Castell Vell a la Plana; a diferència d’altres festes, on un producte o un plat són el motiu central dels festejos —fet molt característic en la cornisa nord del nostre país—. La gastronomia lligada a la Magdalena, en primer lloc, pot suposar l’herència i commemoració de les receptes i sabors de les nostres i els nostres avantpassats; en segon, vam trobar recursos culinaris creats arran del mateix fervor de la festa, on la gent inunda els carrers reunintse amb amigues i amics, donant lloc a menjadors improvisats que amb el temps, es consoliden com a mesons típics de la Magdalena.

Ara, donem pas a la primera part de l’article, on, com hem comentat, parlarem sobre els elements i hàbits més característics de les nostres festes. Informació que hauria d’incloure en aquesta futura sala del museu:

·Podem considerar que, lligat a la mascletà, l’esmorzar amb amics o família és un els principals indicadors que marquen l’inici de les festes. L’aroma de la brasa i del cigaló tricolor es fusiona amb l’olor de pólvora en caus gaiaters, colles i bars, celebrant al voltant de la taula que ja el dia és arribat! L’esmorzar és la litúrgia gastronòmica del País Valencià per excel·lència; un descans en el treball per a prendre alguna cosa, agafar forces i aguantar fins a l’hora de menjar. En aquesta ocasió es deslliga de la jornada laboral per a convertir-se en el pròleg de cada dia de la setmana de festes.

Segurament hauríem de teoritzar o delimitar quins aliments o preparacions conformen l’esmorzar, ja que la seua diversitat és molt àmplia: hi ha qui els prefereix lleugers, uns altres més contundents que servisquen com a dinar, a base d’entrepà, de plat combinat, amb tapes a compartir, etc. El que és indubtable és que, l’esmorzar és un eix vertebrador de les nostres festes, de la nostra manera de ser com castellonenques i castellonencs; molts no comprenem l’inici d’un dia de Magdalena sense un bon esmorzar.

·El mesó, com a concepte que reuneix les diferents propostes “gastronòmiques” que s’erigeixen durant la setmana de festes, també val la pena que ens detinguem en la seua descripció, però més que amb una finalitat informativa dins del museu, amb una reflexiva. Un dels majors generadors de beneficis econòmics en el marc d’unes festes sol ser aquells espais “gastronòmics” que es creen amb motiu d’aquestes: els mesons. En les Festes de la Magdalena sembla que cada vegada proliferen més propostes d’aquest tipus, de dubtosa qualitat gastronòmica en la seua majoria, indicador que, en el seu rerefons, no existeix l’objectiu de promocionar la nostra gastronomia local i provincial en ells, sinó de tindre una mera finalitat econòmica. El Mesó del Vi és un dels més famosos i longeus: en ell es reuneixen cellers de l’IGP “Vins de Castelló”, amb el suport de la Diputació i la seua marca “Castelló Ruta de Sabor”. Aquest mesó dona visibilitat a les empreses vinícoles de la nostra província i els seus productes; en ell conflueixen milers de persones al llarg de la setmana, gaudint dels nostres millors caldos. Estic segur que en els pròxims anys el Mesó del Vi, anirà adquirint major qualitat organitzativa i prestigi, de la mateixa manera que ho està fent l’IGP. Un altre mesó típic de les nostres festes és el Mesó de la Tapa i la Cervesa; en la zona del Parc Ribalta, reuneix restaurants de la província i de diverses zones d’Espanya. També el Mercat Gastronòmic, proposta dels últims anys: compta amb una tendència més gourmet, que aspira a valorar el producte i els restaurants de la nostra terra.

·Productes típics lligats a les Festes de la Magdalena. Tenim alguns productes o preparacions que formen ja part de la idiosincràsia de les nostres festes; ens acompanyen en la Romeria, de camí a la mascletà, en el Pregó, en la Desfilada de Gaiates, etc: la barreja, una mescla de diversos destil·lats —solen ser anís, moscatell, cassalla o aiguardent— que la gent pren a primera hora del matí; podria estar acompanyat per un pastisset de cabell d’àngel o moniato. En l’infinit món de l’entrepà, en les nostres festes destaca el de truita amb faves fresques i

alls tendres; aquest entrepà comparteix el protagonisme al costat d’un dels elements més emblemàtics de la gastronomia local: “el ximo”. El ximo és un entrepà de menor grandària, farcit de tomaca fregida amb pimentons, tonyina, pinyons i ou cuit; el seu consum creix de manera exponencial en la setmana de la Magdalena.

·La gastronomia lligada a la Romeria de les Canyes: la Romeria també suma a la canya, la cinta verda, el rotllo o la brusa, la seua simbologia gastronòmica. Posem en el nostre saquet cacaus, tramussos, olives, adobats variats o embotits secs, com llonganisses i botifarres xicotetes. La importància de l’avituallament en el camí cap a l’ermita de la Magdalena es plasma en l’himne del Rotllo i Canya: «farem traguet a Sant Roc, matarem el cuc allí». De la parada en Sant Roc trobem una de les elaboracions gastronòmiques de major valor de les Festes de la Magdalena, les figues albardaes de Toni El Figuero. Una històrica preparació de la cultura castellonenca, que acompanyada amb un moscatell proporciona l’energia òptima per a continuar el camí fins a l’ermita de la Magdalena. En la Romeria, i citant de nou el nostre himne, hi ha una altra preparació que s’erigeix en un dels emblemes de les festes, al costat de la canya i la cinta verda, el rotllo. Un dolç que commemora l’aliment que portaven els antics habitants del Castell Vell en el seu descens fins a la plana. Moltes i molts romers pengen aquest rotllo de les seues canyes, i ho acaben menjant després de tocar la campana en l’ermita.

ArrIbat a aquest punt, ens endinsem en la segona part de l’article, en la qual, de manera breu, proposem algunes claus per a promocionar el nostre patrimoni gastronòmic a través d’aquest projecte de museu:

·Complint amb els cànons normatius de la configuració d’un museu, crec en la necessitat d’implantar panells informatius i fotografies que expliquen i il·lustren la història, el seu nexe a les festes, la seua importància etnogràfica per a la població de Castelló i els receptaris d’aquestes preparacions o productes típics.

·Com a element original considere que, en aquesta sala gastronòmica del museu, es podria jugar amb aromes, sabors i sons que estimulen la sensació de la persona que la visita. Potser tractar d’introduir el sabor puga ser complex, però l’olor és de gran importància per a emocionar en l’experiència gastronòmica del “comensal”/visitant. Les aromes ens transporten a sabors que són en si mateixos records vitals: la fragància de la mistela, de la figa albardà, del cigaló tricolor, de la brasa… Convertir la sala en una ona d’olors emocionals; de l’aroma gastronòmic de

Castelló.

·Un altre component original que podria formar part de l’exposició final d’aquesta sala, seria la promoció de llocs de venda dels productes o preparacions que hem citat. Suggerir determinats establiments que cuiden i dignifiquen la nostra cultura gastronòmica local i festiva. A més d’enriquir el valor cultural i etnogràfic d’aquesta sala, fomentaria una economia circular, dignificant el comerç artesanal local.

Establiments com “La Botiga de la Figa” o

“La Fleca d’Antonio Blanch”, per exemple, que mantenen, durant tot l’any, un ampli ventall de productes gastronòmics locals, i de gran qualitat. · Finalment, considere que aquest museu, com a institució de la ciutat de Castelló, en la seua missió de preservar el nostre patrimoni, podria elaborar una sèrie de publicacions que parlen sobre la gastronomia de les Festes de la Magdalena.

Una espècie de receptaris que el visitant poguera adquirir, recollint la història, importància en les festes, i elaboració de les nostres preparacions típiques. Aquests receptaris ampliarien el recorregut del museu, traslladant-se de les parets de la sala als fogons, constatant la vivacitat d’aquest projecte.

Autora: Arantxa Miralles i Benages Graduada en Turisme

L’exposició itinerant, mòbil o portàtil és aquella dissenyada per a ser exposada en diferents llocs, amb l’avantatge que donen l’oportunitat que puga ser vista per més gent, en diferents llocs, en àrees de difícil accés i permeten a més promocionar el museu a major escala.

Aquestes exposicions poden presentar-se en mostres provincials i fires locals, en universitats, en escoles… A més poden ser emprades com a mostres a curt termini en les entrades de biblioteques, en esdeveniments de promoció, en les oficines de turisme, entre altres. Les seues funcions són les de fomentar l’interés pel museu, per les seues col·leccions, pel seu treball, però sobretot per a promoure la cultura.

L’exposició itinerant utilitzarà els objectes repetits sense alterar la col·lecció permanent. Per a l’exposició itinerant que proposem del Museu de les Festes de la Magdalena de Castelló, són molts els elements que hem de representar, ja que les festes simbolitzen molts moments i personatges de la història de la ciutat. El museu compta amb 10 sales dels diferents àmbits de la festa, començant per l’explicació dels inicis de la ciutat, seguit d’història de les festes, els ens que componen la festa actualment, pirotècnia, indumentària, balls i música. Tot això hem de representar-ho en l’exposició, perquè les festes s’entenguen en tots els seus aspectes.

En entrar en aquesta exposició escoltarem música ambient de la nostra festa, per a fer sentir la proximitat dels festers de Castelló quan viuen la setmana folklòrica, al costat d’això, exposarem una pantalla amb els balls típics que es mostren en les desfilades. En el període de festes comptem amb la desfilada del Pregó en el qual veiem balls de tota la nostra província i dels centres regionals que tenim

a Castelló, a més de comptar amb el FAMM, que contribueix a la internacionalització de les festes amb bandes de música de diferents països.

Una línia de vida de la història de les festes s’exposarà en una de les parets principals, en la qual veurem el pas i evolució dels festejos, amb els anys i fotos de tots els moments més importants. En 1375 daten els primers indicis de la romeria de les canyes, acte que anys més tard es va convertir en una intensa setmana de festes que ha anat evolucionant i adaptant-se als temps.

No podrà faltar com a element essencial de les nostres festes “La Gaiata”: exposarem un monument infantil de 3 metres, amb una explicació de la construcció i elaboració d’aquesta obra d’art, que compta amb pintures fetes a mà, ornamentació i treball de fusta, juntament amb la il·luminació de canvis de color, a més de panells informatius amb la informació de les 19 comissions de sector, fundades 12 d’elles l’any d’inici de les festes de la Magdalena amb l’estructura actual en 1945. Un altre ens valuós seran les Colles, grups d’amics i amigues que apareixen a principis dels anys vuitanta, i es converteixen en un nou col·lectiu fester amb els carros engalanats en panells amb fotos il·luminades, a més de les fotos d’esdeveniments que fan durant la setmana de festes als carrers de la ciutat.

La mitologia de Castelló ens il·lustra amb personatges llegendaris, que formen famosos contes i que veiem representats en les festes, per això en l’exposició apareixeran aquests protagonistes i l’explicació d’ells en panells de fusta, que fa referència a la senyalística que podem trobar en les senderes de les muntanyes, lloc on vivien aquests personatges mitològics.

La història medieval també és part rellevant de les festes, Na Violant i Jaume I com a personatges il·lustres juntament amb ens importants com Cavallers Templers, ho exposarem amb explicacions en papirs medievals i dibuixos dels protagonistes en pergamins grans.

La dolçaina i el tabal, com a instruments típics de la nostra cultura seran dos elements que exposarem en vitrines, i explicarem amb panells informatius en la nostra exposició.

La indumentària és un dels elements essencials i més rics de les nostres festes, tant el vestit masculí com el femení són molt delicats en teles i encaixos antics, a més de ser cridaners i elegants a la vista de l’espectador. A la sala trobarem dos maniquins, en els quals trobarem el vestit de Castellonera i el de Castelloner, dissenyats per Sales Bolí en 1945.

La pirotècnia recobra vida i passió en les nostres festes, per això hi hauran filmacions dels actes pirotècnics que es poden gaudir en la setmana, es podrà escoltar amb cascos perquè arribe la potència dels trets de la millor forma i també podrem fer olor de pólvora a la sala per a poder reviure cada moment. Per a finalitzar i acabar amb bon sabor de boca, el millor és provar la gastronomia típica, per això s’oferirà una xicoteta degustació, de truita de faves, figues albardades i llonganisses seques, a més de panells explicatius d’altres productes gastronòmics de la ciutat.

Amb tot això, les festes estarien representades i llistes perquè els visitants de l’exposició pogueren concebre amb els 5 sentits el que els castellonencs vivim durant 9 dies de celebració: olorar la festa, assaborir la tradició, veure l’elegància, tocar l’essència i escoltar l’emoció.