INTRODUCCIÓ

Autor: Carlos Ribes Graduat en Història i Patrimoni

La creació d’un Museu de la Festa, resultaria un element imprescindible per a la ciutat, els seus veïns i veïnes i la seua gent, però primer, m’agradaria fer una reflexió sobre la Magdalena i la importància d’aquest espai.

Les festes de Castelló posseeixen un gran vincle amb la seua ciutat, la seua gent, els seus costums. Es tracta d’una festa totalment enllaçada amb el passat de la ciutat, la seua fundació i la seua evolució.

Quan eixim al carrer la setmana de Magdalena, veiem actes en els quals queda visible el nostre «orgull de genealogia», recordant els nostres orígens i els avanços, el nostre passat com a poble agricultor i el passat pesquer del nostre Grau. Ens recorda d’on venim i ens planteja com hem evolucionat, on estem i cap a on volem mirar.

També, si alguna cosa posa de manifest la nostra festa, és la manera d’afrontar la vida en comunitat; com diu la cançó «Un caliu de germanor», i és que la festa ens permet desconnectar de la nostra rutina i, a més, reconéixer-nos en el nostre veïnatge: festes obertes a qui vulga gaudir-les, han sigut declarades festes d’interés turístic internacional. Les festes són diversió, desconnexió, treball dur d’ens festers, i un fort sentiment que les uneix als veïns i les veïnes de la ciutat, i que esperem també es desperte en els visitants.

Així, una festa d’aquestes característiques, hauria de tindre el seu espai permanent a la ciutat, un lloc museïtzat, on es poguera observar els seus principals elements, la seua evolució, un espai obert a la ciutadania i als ens festers, a qui ho desitge, per a gaudir els veïns i les veïnes de Castelló i els nostres turistes.

La importància d’aquest museu es fonamenta en diversos motius. En primer lloc, m’agradaria remarcar les nostres festes com a patrimoni cultural immaterial de la nostra ciutat; el poble de Castelló gaudeix i cuida la seua festa, i forma part elemental de la nostra identitat. No entendríem la ciutat sense la seua setmana gran. Segons la definició de la UNESCO, “el patrimoni cultural immaterial inclou pràctiques i expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com a tradicions orals, arts escèniques, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la naturalesa i l’univers, i sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional”, considere que les festes de la ciutat s’adapten perfectament a aquesta definició, i això ja ho convertiria en un element digne de ser museïtzat, però encara hi ha més.

Les festes formen part de la identitat castellonenca; un museu així, seria també una porta d’entrada a la ciutat, un lloc en el qual s’expose allò que són les festes de la Magdalena: ensenyaria a un nouvingut a Castelló la manera d’entendre la ciutat als seus visitants i la forma en la qual la ciutat s’entén a si mateixa, orgullosa del seu passat i arrels, i mirant cap al futur. Alguna cosa totalment certa és que, si fem una passejada per la ciutat un diumenge al matí, podem trobar-nos des de la venda de taronges en les places, com es realitzava fa dos segles, a les noves estructures que miren al segle XXI, com la Universitat o els nous espais industrials.

A part del reflex de la ciutat i la ciutadania, les festes mereixen el seu espai tot l’any, l’esperit d’elles es manté en el treball de les colles, gaiates, festes de carrer, Cavallers, les institucions i la resta entitats que treballen o col·laboren perquè tiren avant. Aquest treball, no tan visible fora del món de la festa, però totalment necessari perquè aquestes es produïsquen, es podria veure reconfortat si troben un lloc on les festes fundacionals estigueren presents en tot moment. La ciutat recordaria, tot l’any, la seua setmana gran.

Per a finalitzar, m’agradaria destacar la importància d’aquest lloc com un atractiu més per al turisme de la ciutat. Es tractaria així d’una inversió que, a més de retroalimentar la nostra cultura com a poble, donaria més opcions als visitants de la ciutat, la qual cosa també repercutirà en la nostra economia local.