SALA 11 - Sala Itinerant

A Castelló tot queda a prop, a la nostra ciutat l’olor de taronja ompli els carrers i l’horta encara es troba en la proximitat més immediata. La ciutat, que és la capital de la comarca de la Plana Alta, conserva aquell caràcter assossegat i amable dels llocs treballadors. En aquesta localitat, d’uns 180.000 habitants, es poden distingir tres parts principals: el nucli central històric, els nous barris moderns i, tocant el mar, el Grau o el port.

El municipi de Castelló de la Plana, des del punt de vista turístic, participa dels quatre àmbits territorials que es consideren bàsics en l’activitat d’aquest sector: l’urbà, el litoral, l’espai natural i l’espai rural. No obstant això, serà l’espai urbà i el litoral els de major potencialitat turística.

Respecte al turisme urbà, el seu desenvolupament ha de servir, a més de generar estratègies de diversificació de productes, per a reforçar la capitalitat en termes de comerç, serveis i transports, sobretot amb la posada en funcionament en 2015 de l’aeroport Costa Azahar i la imminent arribada de l’AVE. Pel que concerneix el turisme litoral, les platges situades en el districte marítim o Grau, representen un important fonament turístic del producte de “sol i platja” per la qualitat en extensió i la seua granulometria. Autora: Arantxa Miralles i Benages Graduada en Turisme

Aquest binomi entre la ciutat de Castelló i les costes del Grau es veu completat pels recursos de caràcter natural, patrimonial i etnològic del seu terme municipal, per la qual cosa la ciutat pot oferir turisme durant totes les èpoques de l’any. No solament en l’època estival centrada en el turisme de “sol i platja”, sinó que també pot experimentar un turisme cultural, gastronòmic i per descomptat folklòric i d’esdeveniments.

Per augmentar el turisme a la ciutat, un efecte immediat i previsible és la posada en funcionament de l’aeroport, és el medi més gran per a fomentar l’arribada de turistes. El nombre de visitants que rep un territori té l’existència d’una adequada xarxa de transport, i en concret de com es dissenya el funcionament d’una ruta aèria afecta en l’elecció de destinació (especialment per als viatges per motiu d’oci i vacances). Les dades comparades entre 2015 i 2016 confirmen l’increment en nombre de visitants estrangers, resultat en part de la posada en funcionament de l’aeroport el setembre de 2015, amb rutes centralitzades exclusivament al Regne Unit. El resultat és l’esperat, ha augmentat l’arribada de britànics com a conseqüència directa de l’existència de rutes regulars des de Castelló. Augment turístic que s’ha vist destacat pronunciadament a l’espai urbà de la ciutat com a turisme històric, i estacionalitat a la setmana de Festes de la Magdalena, declarades com a festes d’interés turístic internacional, l’any 2010.

Per a poder conéixer el turisme de la ciutat més estrictament, haurem d’exposar els recursos del mateix valor; un recurs turístic es considera un element tangible o intangible que té capacitat per si mateix, o en combinació amb uns altres, d’atraure

visitants a un determinat espai; i quan aquesta visita responga a motius estrictament de turisme, oci i recreació. Per això adquireix valor propi el grau de funcionalitat que puga tindre el recurs, fins al punt que precisament és el grau de funcionalitat o utilitat pròpia el que ha portat a classificar els recursos en bàsics i complementaris. Així, els recursos turístics segons la seua naturalesa els podem distingir en quatre categories: recurs natural o paisatgístic; recursos històrics-monumentals, tècnics, etnològics i artístics; artesanals i gastronòmics; i folklòrics, festes, esdeveniments programats, recursos intangibles i referencials. En funció de la seua potencialitat es poden establir cinc jerarquies de recursos: recursos que completen altres recursos; recursos que poden motivar corrents turístics locals; recursos que poden motivar corrents turístics regionals; recursos que poden motivar corrents turístics nacionals; i recursos que poden motivar corrents turístics internacionals.

L’aplicació de la metodologia d’anàlisi dels recursos es reflecteix en primer lloc en l’elaboració de l’inventari de recursos turístics, obtenint-se un total de 83 recursos dividits entre les 4 categories dins de la ciutat de Castelló. Ens centrarem en els recursos de la categoria D, en la que sobreïx l’esforç de les institucions públiques i organitzacions per consolidar el turisme actiu a través d’una programació d’esdeveniments al voltant de la pràctica esportiva i festiva. Això es veu reflectit en el pes que ostenta, des de la perspectiva quantitativa la categoria de recursos D-Folklòrics, festes, esdeveniments programats, recursos intangibles i referencials, representada per 23 recursos. A més d’aquesta tipologia d’esdeveniments programats de caràcter esportiu, també són destacables els de caràcter festiu, com són les Festes de la Magdalena, o aquells de caràcter intangible com la Romeria de les Canyes.

La categoria D, amb un 29,1% de valor jeràrquic, es troba conformada per recursos turístics representats sobretot en esdeveniments programats, on sobreïxen les Festes de la Magdalena. Aquestes han de respondre de manera estratègica ressaltant les seues singularitats per a fer-les diferents, també han de tindre cohesió social i projectar una bona imatge exterior de la ciutat, pels importants efectes positius des del punt de vista econòmic tant públics com privats. La singularitat de la festa és la llum lligada a la simbologia de les gaiates, però aquestes necessiten ajuda per a millorar i ser més visibles cap al turisme, no tan sols la setmana de festes, sinó tot l’any. Igualment cal reforçar l’oferta actual en el marc de la sostenibilitat, vincular decisions polítiques i gestionar criteris tècnics. També són de destacar els esdeveniments programats vinculats directament a l’esport, alguns de caràcter supramunicipal, que ostenten una potencialitat d’atracció en l’àmbit internacional, i que es corresponen amb el Penyagolosa Trails o la Marató Internacional Ciutat de Castelló. Si bé, és cert que el pes més gran del valor jeràrquic dels recursos turístics d’aquesta categoria es troba en els esdeveniments esportius, sobreïxen els recursos intangibles: com és el cas de la Romeria de les Canyes, les Normes de Castelló, o “el toc manual de campanes en el campanar de la vila”, ostenten elevada potencialitat turística, donat el valor 3 la jerarquia que aconsegueixen.

Cal dir que les Festes de la Magdalena com a recurs turístic, és un dels que té millor puntuació, i cal treballar més en elles perquè siguen de millor qualitat i hi haja una major demanda turística.

El turisme es materialitza en la relació entre individus i els sistemes socionaturals que visita temporalment. En aquesta relació, el turista es vincula amb els diversos aspectes de la destinació turística: naturals, socials, artificials, culturals, polítics, econòmics, alhora que la comunitat receptora pren contacte amb el turista i, a través d’ell, amb els diferents aspectes del seu sistema d’origen. Es tracta d’un fenomen social característicament multicultural que reuneix persones de diferents esferes de significació.

La matèria primera del turisme està conformada per atractius i activitats turístiques. La preeminència clàssica dels atractius tradicionals (naturals i culturals tangibles, generalment monumentals) està deixant espai a altres atractius i activitats, característicament culturals i intangibles; es tracta de propostes en les quals el turista observador d’abans cedeix lloc al turista actiu modern i d’aquesta forma, el turisme folklòric i d’esdeveniments guanya punts. Hi ha més interactivitat en els turistes i els ciutadans autòctons i a més, la diversitat d’actes fa que l’agraïment siga molt més ampli.

Les Festes de la Magdalena seran cridaneres per als turistes per una gran varietat de circumstàncies que citarem a continuació; la gaiata com a recurs singular i propi de la terra, com a símbol únic per antonomàsia que tan sols es pot veure en aquest racó del món, amb la llum, element especial del qual podem sentir-nos orgullosos. La desfilada de gaiates, el pregó, la romeria o l’ofrena... i milers de moments de tradició en la nostra setmana, els quals hem de portar a l’exterior i fer gaudir d’ells. Pólvora i màgia al migdia. Esclat de color i fantasia a la nit. Hem d’engrandir la nostra setmana gran! Festival de bandes internacionals, festival de color, de cultura i de festa, que fa que l’explosió de música siga un cúmul de diversitat i cultura en una ciutat que rep als seus visitants amb les mans obertes.

Participació de Rússia a la cloenda del FAMM

Fira i Festes de la Magdalena a FITUR