CLIPPING De l'ombra a la llum

Page 1

DE L’OMBRA A LA LLUM

RECULL DE PREMSA


PREMSA I REVISTES Nom del mitjà

Data

Secció i periodista

El Periódico

20.04.17

Hoy en Barcelona

Diari ARA

02.05.17

Article - M. Àngels Cabré

ARA Balears

07.05.17

Mirades

Time Out

18.05.17

L’art que no et pots perdre

ABC Cultural

03.06.17

Article - Laura Revuelta

La Vanguardia

12.06.17

Article - Juan Bufill

Què fem

16.06.17

Agenda

Time Out

21.06.17

Referència - Eugènia Sendra


PREMSA I REVISTES

45

JUEVES 20 DE ABRIL DEL 2017

Distritos HOY EN BARCELONA

UNA ENTIDAD DEL EIXAMPLE

Habitaciones amigas La Fundació Jubert Figueras dispone de una red de viviendas para alojar a los parientes de enfermos desplazados a Barcelona H La oenegé ha acogido ya a más de 800 familias JUAN LUIS ROD

Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.

MARTA ALCÁZAR BARCELONA

Al abismo del diagnóstico, a Montserrat Juvanteny se le unieron las cargas familiares. Hace dos años que una leucemia la obligaba a desplazarse a Barcelona para recibir tratamiento en el Clínic. «Pregunté al médico si podría traer a mi madre. Está a mi cargo y soy hija única», recuerda. «Cuando la asistenta social dijo que existían estos pisos y que podría venir conmigo vi la luz», explica. El azar ha querido que Juvanteny regrese al mismo piso que la Fundació Jubert Figueras tiene en la calle de Mallorca. Ahora solo la acompaña su marido ya que la recuperación del trasplante de médula al que ha sido sometida es más complicada. «Aquí me he sentido como en casa», añade. Juvanteny es de Torelló y ha estado arropada por la familia en todo momento. Aun así, sabe que existe una red de voluntarios listos para acompañarla con solo marcar su teléfono. La Fundació Jubert Figueras cuenta con 10 pisos repartidos por Barcelona, L’Hospitalet y Badalona que alojan a 22 familias. También tiene convenios con hoteles y habitaciones en casas particulares para estancias cortas. Todo pensado para alojar a familiares de enfermos desplazados con pocos recursos. «Contamos con 37 camas, pero así no damos abasto para alojar a todos los que lo solicitan», explica Marta Soler, asistenta social.

33 Una casa 8Montse Juvanteny y su marido, en un piso de la fundación. Los pisos están acondicionados con todas las facilidades para que la estancia sea más llevadera. En función de la renta, cada unidad familiar paga un alquiler simbólico de entre 1 y 10 euros al día porque a menudo a la enfermedad se une la reducción de ingresos. «No podríamos hacer frente a los gastos con los precios de Barcelona. También pagamos una hipoteca», explica Joan Vinyeta, marido de Juvanteny. «Hay muchas familias desplazadas a causa de una enfermedad que no tienen donde descansar y no disponen de dinero para un hotel ni un

Fundació Jubert Figueras Rambla de Catalunya, 32 (Dreta de l’Eixample) Objetivo Asistir a familias de enfermos desplazados con pocos recursos.

130

Socios

www.jubertfigueras.org fundacio@jubertfigueras.org

apartamento», explica Paola Jubert, presidenta de la entidad. Sabe de lo que habla. Jubert es médico de cuidados intensivos y palpó el problema en primera persona. Tras aconsejar a la mujer de un paciente que fuera a descansar a casa, ésta respondió que era de Lleida y no podía pagar un hotel. Jubert quedó tan afectada que decidió ponerle solución. A finales del 2003 abrió el primer piso con la ayuda de familiares y amigos. Más de 800 familias han pasado por las residencias: «La estancia media es de 35 días y muchas repiten», cuenta Jubert. Por los pisos pasan familias y pacientes oncológicos, neurológicos y neonatos entre otros, que entran en contacto con la fundación a través de trabajadores sociales.

Donaciones y rosas Las donaciones de particulares, fundaciones y fondos públicos mantienen viva la labor de la entidad. También montan fiestas de captación de fondos como el II Mercat de Tasts Solidari o las rosas de Sant Jordi, en las que trabajan ahora. «Ofrecemos a empresas y particulares de Barcelona la posibilidad de regalar una rosa solidaria de Sant Jordi». Cada rosa cuesta 6 euros y se puede adquirir a través del e-mail de la fundación: fundacio@jubertfigueras.org o en el puesto que la entidad instalará delante de su oficina en la diada. H

Managuerra deja de dirigir el Akadèmia

Exposición sobre los barrios de barracas

Pop-soul dedicado a la mujer en el Born

EIXAMPLE 3 La actriz y pedagoga Mercè Managuerra (foto) deja la dirección artística del Teatre Akadèmia (Buenos Aires, 47-49) tras una década al frente del proyecto. La Fundació Nando i Elsa Peretti encargó la creación del teatro a Managuerra en el 2007. En estos años la sala se ha consolidado como centro de producción y exhibición de espectáculos teatrales con obras propias y de residentes.

SANTS-MONTJUÏC 3 La exposición Els barris de barraques de Montjuïc, Sants i les Corts puede verse desde hoy en la sede del distrito de Sants-Montjuïc (Creu Coberta, 104). Esta tarde (19.00 horas) está previsto que la inauguren la concejala del distrito, Laura Pérez, y la presidenta del mismo, Montserrat Ballarín. La muestra estará abierta hasta el 23 de junio en la sala Anselm Cartañà.

CIUTAT VELLA 3 El ciclo musical Born de cançons, que reivindica el protagonismo de las voces femeninas, lleva mañana 21 de abril al Born la actuación del grupo valenciano Gener, que cantará en clave de pop-soul temas de su segundo largo dedicado a la mujer. Les acompañará el trío Las Reinas Magas. Será a las 20.00 horas. La entrada cuesta 10 euros (6, anticipada).

teléfonos Emergencias 112 Urgencias médicas 061 Cruz Roja 93.300.65.65

Clínic 93.227.54.00 Sant Pau 93.291.91.91 Vall d’Hebron 93.274.60.00 Sant Joan de Déu 93.280.40.00 Mossos d’Esquadra 112

Guardia Urbana 092 Policía Nacional 091 Bomberos-urgencias 080 Inf. ciudadana 012 TMB 93.298.70.00

Inf. Renfe Cercanías Renfe Inf. aeropuerto Inf. puerto Ferrocarrils Gen.

902.320.320 900.410.041 902.404.704 93.298.60.00 93.205.15.15

Radio Taxi 93.303.30.33 Taxi Minusv. 93.420.80.88 Serv. Funer. BCN 902.076.902 Áltima Serv. Funer. 902.230.238 Síndic de Greuges 900.124.124

Sant maRtí Maragall La periodista Milagros Pérez Oliva y el filósofo y periodista Josep Ramoneda conversan con motivo de la publicación del libro Pasqual Maragall. Pensament i acció. También estarán los autores del libro (Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster-Sobrepere, Oriol Nel·lo y Jaume Claret) y el expresident Pasqual Maragall. En el Auditorio RBA. Avenida de la Diagonal, 189. A las 20.00 horas. Gratis. Cohetes El Auditori de Sant Martí proyecta el documental Amateurs a l’espai, dirigido por Max Kestner en el 2016, sobre la historia de unos ingenieros daneses que construyen

un cohete desde casa para enviarlo al espacio. Plaza de Angeleta Ferrer, 2. A las 20.00 horas. Gratis.

CIutat vElla Fotografía La Fundació Setba inaugura De l’ombra a la llum, una exposición de tres fotógrafas de diferentes generaciones, Joana Biarnés, Sandra Balsells y Laia Abril con el fotoperiodismo y el compromiso como factor común. Plaza Reial, 10. A las 19.00 horas. Gratis.

gRàCIa Trastornos Ales de paper. Una altra mirada cap a les persones amb trastorn mental es el nuevo libro de Cristina Páez Cot, que ella presenta en la sala Mezanina. Calle de Ramón y Cajal, 2. A las 19.30 horas. Gratis.

SantS-mOntJuïC Arqueología El comisario del Any Puig i Cadafalch 2017, Eduard RiuBarrera, pronuncia la conferencia L’arqueologia de Josep Puig i Cadafalch. L’arquitectura i l’excavació de la primera meitat del Nou-cents. En el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Paseo de Santa Madrona. A las 19.00 horas. Gratis. Puede enviar sus propuestas a distritos@elperiodico.com

Farmacias Teléfono 93.244.07.10 www.farmaceuticonline.com


PREMSA I REVISTES

28

DIMARTS, 2 DE MAIG DEL 2017

debat

Tres fotògrafes

L Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.

ara

a fotografia és molt més afortunada que la literatura. A ningú li ha donat per parlar de fotografia femenina i, en canvi, no parem de parlar d’una literatura femenina que en realitat no és tal, sinó una mera fórmula per menystenir i arraconar la literatura que escriuen les dones sota un denominador comú simplificador. La fotografia, un art relativament recent, es va edificar com el cinema sobre unes bases molt masculines, i això fa que els fotògrafs més cèlebres siguin majoritàriament homes. De fotògrafes conegudes citem Gisèle Freund, Gerda Taro, Dorothea Lange i, com a molt, Annie Leibovitz. De les nostres, Cristina García Rodero i poc més. La Fundació Setba, al bell mig de la plaça Reial barcelonina, acaba d’inaugurar una exposició que reuneix tres fotògrafes catalanes de tres generacions diferents: Joana Biarnés, pionera de la fotografia; Sandra Balsells, fotoperiodista consagrada, i la jove Laia Abril, ja molt més que una promesa. Cadascuna d’elles fa servir la fotografia per assolir objectius diferents, però les tres tenen en comú el seu estret contacte amb la realitat i, sovint, amb realitats poc visibles. Per això la mostra es diu De l’ombra a la llum, i també perquè parteix d’un taller de fotografia adreçat a dones víctimes de la violència domèstica. Els darrers anys han estat rics en redescobriments de grans dones, no només a escala internacional sinó també aquí. L’oceanògrafa Josefina Castellví ho va ser gràcies a un documental d’Albert Solé que en seguia les passes fins a l’Antàrtida. I a la fotògrafa terrassenca Joana

gra d’aquesta segona viBiarnés (1935) molts la da que té la seva obra fovam conèixer en dates togràfica. força recents, quan un És just també que documental la va recul’obra d’una precursora perar i va despertar, com ella es posi en reladesprés de llargs lustres, ció amb fotògrafes de gel’interès per la feina que neracions posteriors, va fer per a la premsa soque tenen amb la fotobretot als anys 60 i 70, M. ÀNGELS CABRÉ grafia relacions diferents de la qual havia quedat i que han donat a llum poc rastre. Mentre alESCRIPTORA I DIRECTORA DE obres també d’altres retres fotògrafes de la seva L’OBSERVATORI CULTURAL DE GÈNERE gistres. I que ens permegeneració com ara Coliten veure com les dones ta han estat sempre en han anat establint amb la fotografia actiu i no tenen ni la més remota En matèria llaços cada cop més estrets. Mentre intenció de penjar les càmeres, a fotogràfica, que la barcelonina Sandra Balsells meitat dels 80 Biarnés sí que ho va la dona (1966) és mestra de retratar la tragèfer i es va dedicar a altres quefers, dia en tota la seva cruesa, trenant la en concret als fogons com a propicatalana col·lectiva i les tragèdies individuals, etària d’un restaurant on la cuines’ha com va fer amb la desfeta de l’antira era ella. Conversant amb ella el empoderat ga Iugoslàvia, la també barcelonina dia de la inauguració de l’exposició, Laia Abril (1986) ha fet una aposta vaig poder constatar que és una doi molt clara per les qüestions que afecten la na pletòrica d’energia, i que s’ale-

PERE TORDERA

feminitat, i en anys recents s’ha interessat per la sexualitat femenina i pels trastorns alimentaris. La Fundació Setba exposa una selecció de la seva obra The epilogue, un viatge narratiu que parteix de la mort d’una jove víctima de bulímia i ens porta al buit que deixa en la família, els espais, els amics... Maria Aurèlia Capmany va viure just a la finca del costat de la Fundació Setba i, en cas de poder-se passejar un dia per aquesta mostra, hauria advertit que la dona catalana que tan bé va retratar en el seu famós llibre titulat La dona a Catalunya –publicat l’any 1966 i que la va convertir en la nostra Simone de Beauvoir–, en matèria fotogràfica, s’ha empoderat i molt: de la fotografia de premsa nacional al fotoperiodisme internacional de conflictes, fins a arribar a la figura de l’artista fotògrafa que es permet penetrar en el territori de l’art tractant temes eminentment femenins. Tres mirades sobre el món que ens mostren, no només com s’ha anat modulant la mirada de les dones, sinó també l’espai que la societat els ha anat cedint professionalment. Visitar Setba serveix també per recordar que abans a les dones no se’ls deixava ser fotògrafes de premsa, ni reporteres de guerra, ni tampoc artistes conceptuals. Visibilitat, en definitiva, en camps que se’ls han anat obrint progressivament, com s’obre suaument amb els dits el diafragma d’un objectiu. I, parlant de visibilitat, que l’actual Ajuntament ajudés a localitzar aquest espai cultural en una plaça tan emblemàtica seria molt d’agrair, que no anem sobrats de cultura i els bars sí que estan ben assenyalats.

CARTES I MISSATGES

Evitem la corrupció Les presons es van omplint de personatges de la vida política en aquesta farsa democràtica que durant tant temps ens han venut com a modèlica. La corrupció a l’estat espanyol és i ha estat sistèmica. Cal lluitar contra la corrupció? No, ja no hi ha temps. Les eines que té l’Estat per fer-ho ja es veu que són insuficients i ineficients. Mentre es jutgen corrupteles que van començar fa molts anys, ¿qui ens assegura que no n’hi ha d’altres en marxa que encara no sabem i que no es jutjaran fins d’aquí massa temps? El que cal és crear un sistema que eviti la corrupció. Ens cal un nou estat, copiar els estats més nets i transparents. Limitem mandats, limitem sous, reduïm despeses electorals, publiquem els comptes dels partits i les agendes dels càrrecs electes, garantim la restitució total de les sumes defraudades, establim un nou sistema de finançament de partits, eliminem les llistes tancades, eliminem la disciplina de vot, expulsem els parlamentaris que menteixen, facilitem les denúncies per corrupció i fem que no prescriguin els

delictes, establim sistemes de total transparència i de supervisió i control ciutadà, creem sistemes per assegurar que es compleixen les promeses electorals, fem un sistema judicial independent, dotem-lo de mitjans preparats i eliminem indults i aforaments, acostem els polítics a la gent. Això és el que volem molts catalans més enllà de si som de dretes o d’esquerres. Volem ser demòcrates, participar en un veritable procés constituent. Els qui s’amaguen darrere les lleis i tenen el no com a resposta són esclaus i vividors d’aquest sistema polític espanyol que està fent aigües per tot arreu, incapaç de garantir els drets més fonamentals dels ciutadans. ALFONS CARRERAS DE CABRERA BARCELONA

El cas Glòries Quins dos disbarats a Glòries! Se sabia que el subsol era força complicat perquè hi passen línies de metro i també de Renfe. Per tant, amb aquest precedent és elemental que prèviament calia fer un estu-

di geotècnic molt acurat i complet del terreny per evitar sorpreses importants a l’hora de fer l’obra. Si s’hagués fet així el pressupost ho hauria previst de manera que el contractista no tindria dret a reclamar augment de cost de l’obra (o tal vegada l’augment seria de poca envergadura). Si l’estudi no va ser prou complet és lògic que hagin aparegut problemes, i en aquest cas la responsabilitat ja no és del contractista. Amb la col·laboració de tres governs municipals diferents, el primer gran nyap a Glòries va ser entestar-se a voler fer un parc en un punt tan emblemàtic i no pensar en la gran plaça central de l’Eixample. ¿Que no se sap que plaça i parc són dos conceptes urbans antagònics? I al lloc sovint se’l continua qualificant de plaça! Sí que s’hauria de situar un parc al sector, però mai en un punt on la prioritat recau en els valors típicament urbans. El problema d’ara és un segon disbarat que deixa empantanegat Glòries, però que queda petit al costat del primer. JOSEP OLIVA I CASAS VICEPRESIDENT D’AMICS DE LA CIUTAT

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA

facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat

Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona

Fe d’errades: opinio@ara.cat

Sobre la selectivitat Al juny es duran a terme les proves d’accés a la universitat. Milers d’alumnes arreu de Catalunya ja comencen a preparar-les. Però ¿aquest sistema és el més correcte per triar a quina universitat hauran d’entrar aquests estudiants? Crec que uns exàmens fets en uns dies concrets no haurien de decidir-ho. Imaginem-nos que aquells dies els nervis els juguen una mala passada o teclegen malament uns càlculs a la calculadora i això fa que no puguin estudiar el que volien. El sistema educatiu ha de canviar. S’hauria de fer un seguiment durant molts anys perquè més d’un 60% de la nota final per entrar a la carrera no es basés, únicament, en unes proves concretes. ALBA GONZÁLEZ BARRIOS SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte. Les cartes no es respondran.


Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artĂ­culo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueĂąo de los derechos de autor.

PREMSA I REVISTES


PREMSA I REVISTES

Mirades Retrat de la tradició

Sandra Balsells mostrà, en el Formentera Fotogràfica, el treball que fa des del 2001 sobre la Setmana Santa siciliana. Alhora, a la Fundació Setba de Barcelona, s’exhibeix De l’ombra a la llum. Tres generacions de fotoperiodistes, amb obres de Laia Abril, Joana Biarnés i Sandra Balsells. Les dues darreres es trobaren al festival formenterer.

Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.

07-05-2017

Foto: Sandra Balsells


PREMSA I REVISTES

Art

L'ART QUE NO ET POTS PERDRE ÇRoda el món i torna al Born ÆArxiu Fotogràfic. M: Arc de Triomf. Fins al 14 d’octubre.

Oleguer Junyent va ser un artista polifacètic. L’escenògraf habitual del Liceu, decorador i col·leccionista va fer la volta al món i va documentar l’aventura per Egipte, l’Índia, la Xina, el Japó i el Canadà amb fotos fetes amb plaques estereoscòpies, que ampliaven la il·lusió tridimensional de la imatge. En paral·lel a la col·lecció de postals del 1908, el Museu Frederic Marés recupera la seva faceta de col·leccionista d’art.

ÇMarcel Giró. Luz e força ÆRocioSantaCruz Art. M: Urquinaona. Fins al 20 de maig.

L’exili arran de la Guerra Civil va portar el badaloní Marcel Giró al Brasil, on va desenvolupar la seva carrera com a fotògraf. Membre destacat de l’Escola Paulista, el seu interès per la composició, els angles originals i els jocs de clar-obscur donarien com a resultat fotografies singulars i ambigües –bellíssimes– de la natura i l’urbs. Darrers dies per veure la seva primera retrospectiva a Barcelona.

ÅRamón Masats, anys de joventut ÆAna Mas Projects. M: Santa Eulàlia. Fins al 7 de juliol.

ROBERTO RUIZ

Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.

La fotografia viu un moment dolç, de redescobertes, homenatges i modernitat exuberant. Per Eugènia Sendra

Compra entrades i reserva taula a timeout.cat

Escenes abstractes i retalls costumistes de l’Espanya mísera dels anys 50, tot capturat amb la llibertat del que comença. Després Ramón Masats esdevindria referent de la modernitat fotogràfica espanyola. Les seves ‘fotografies no figuratives’ protagonitzen aquesta mostra.

50

ÇDe l’ombra a la llum ÆFundació Setba. M: Jaume I. Fins al 22 de juny.

El fotoperiodisme fet per dones es reivindica en una mostra intergeneracional. Els 60 i 70 van ser de Joana Biarnés, que va retratar els Beatles, Orson Welles i Marisol. Als 90, Sandra Balsells va ser testimoni del conflicte als Balcans. Laia Abril, a l’actualitat, du a terme un projecte sobre la història de la misogínia.


PREMSA I REVISTES

ABC cultural

Portada

08

SÁBADO, 3 DE JUNIO DE 2017

abc.es/cultura/cultural

No hay que teñirse de rubia para ser fotógrafa

vivientes (Balkan in memoriam, Blume, 2002). Estos son sus trabajos más conocidos. Laia Abril tampoco se anda con tonterías en el momento Tres mujeres fotógra- ron de todo. Joana hizo su trade enfocar su objetivo: Femme fas (Biarnés, Sandra Love, basado en una joven cobajo sin más, y encima no le pumunidad lésbica en Brooklyn; blicaron la exclusiva. Dos agraBalsells y Laia Abril) Last Cabaret en un club de sexo integran la exposición vantes en su contra: al de muen Barcelona, y TheAsexuals «De la sombra a la luz» jer se sumó que los Beatles no Project, un documental sobre eran demasiado bien vistos por la asexualidad, son algunos de el régimen. Mujeres (no rubias) sus trabajos. El año pasado, prey «maleantes» en el mismo saco. cisamente, ganó el premio reMachismo velación de PHotoEspaña y LAURA REVUELTA -n l también ha recibido el premio uenta Joana Biarnés (Ta- Joana Biarnés fue una pionera Trabajos de Laia Abril (izquierda) y Sandra Balsells de Fotografía Madame Figaro rrasa, 1935) en una de las en el gremio, lo mismo que la con una serie de imágenes somúltiples entrevistas también olvidada Piedad Isla que se han publicado desde que (no perderse su documental en Las generaciones posteriores sin necesidad de forzar la velo- bre la historia de la misoginia. Todo menos generalizar sobre se convirtió en personaje para «La voz de la imagen», en han dado y siguen dando unas cidad del objetivo. Y seguimos sumando muje- el género. retratar -cuando ella se ha pa- www.lavozdelaimagen.com). profesionales excelentes. Ponsado toda la vida retratando a No había en aquellos tiempos gamos otro ejemplo, el último res en el retrato final de grupo. En las salas de la Fundación otros, ironías del destino- que muchas mujeres fotógrafas que premio Internacional de Foto- En este caso, las que forman Setba exponen sus trabajos junen sus comienzos en la fotogra- quisieran teñirse de platino o grafía de Alcobendas, por cuyos parte de la exposición que en- to con los que han realizado con fía alguien le recomendó que se hacerse las tontas para cum- laureles han pasado Alex Webb cabeza Joana Biarnés en Bar- un grupo de mujeres víctimas tiñera de rubia y así consegui- plir con su profesión y pasión y Cristina García Rodero, entre celona con el título de De la som- de la violencia machista. Las ría más cosas. Ni se tiñó, ni ju- por encima de incomprensio- otros, le ha concedido el galar- bra a la luz. Tres generaciones, fotógrafas dejan de ser fotógragueteó a hacerse la rubia para nes y machismos. Había que dón a otra pionera, en este caso la de la ya citada, la de Sandra fas para ser fotografiadas por conseguir algunos de los hitos tener arrestos y una Réflex to- mexicana: Graciela Iturbide. Balsells (Barcelona, 1966) y la estas mujeres maltratadas. del fotoperiodismo español de mada prestada del estudio de Como he sido miembro del ju- de Laia Abril (Barcelona, 1986). los años de la Transición y al- tu padre (Biarnés) o comprada rado (junto con Castro Prieto, Si Biarnés se jugó el tipo frenrededores. Pongamos solo el con los ahorros (Piedad Isla). Pablo Juliá, Marga Sánchez, Ig- te a una sociedad prejuiciosa y Joana Biarnés, Sandra Balejemplo de la famosa imagen Menos mal que el trabajo de nacio García de Vinuesa, Belén machista, Sandra Balsells se sells y Laia Abril De la somde los Beatles en el avión que aquellas que pusieron la prime- Poole y Yolanda Sanchís) pue- curte de primeras en la guerra bra a la luz Fundación Setba. les traía a España que solo ella ra foto en el álbum en femeni- do contar que de los ocho nom- de Yugoslavia, donde regresa Barcelona. Plaza Real 10,1-2. y nada más que ella consiguió. no, pese al no reconocimiento bres que fueron propuestos en- años más tarde para captar el Http: //www.fundaciosetTodos (en masculino) la acusa- público, no cayó en saco roto. tre todos, cinco eran mujeres y instante detenido de los super- ba.org/. Hasta el 22 de junio

Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.

C

NO HAY MUCHAS VÍCTIMAS QUE MUERAN UNA DÉCADA DESPUÉS DE QUE SE COMETA EL CRIMEN UN NUEVO RETO PARA EL DETECTIVE

LA HABITACION EN LLAMAS • •-'

^aiÉSE

/ Alianza de Novelas

T ^ ' ^ liw www.AdNovelas.com

'v

«La mejor serie policial escrita en Estados Unidos

The Washington Post


PREMSA I REVISTES

3 8 LA VANGUARDIA

LUNES, 12 JUNIO 2017

INTERNACIONAL

Galerías de Barcelona Inauguraciones recientes

Tres generaciones de fotógrafas dialogan en la Fundació Setba

La muestra reúne obras de Joana Biarnés, Sandra Balsells y Laia Abril JUAN BUFILL

Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.

Barcelona

H a sido u n a idea feliz la de exponer conjuntamente las obras de Joana Biarnés, Sandra Balsells y Laia Abril, tres fotógrafas catalanas excelentes y representativas de tres generaciones m u y diferentes. Y el resultado se puede contemplar en la Fundació Setba, e n u n a m u e s t r a c o m i s a riadapor Cristina Sampere. La selección incluye u n conjunto de 14 fotografías de Biarnés (Terrassa, 1935) realizadas en los años 60, poco conocidas y creo que n u n c a expuestas. E n otra sala se muestra u n a b u e n a selección de la obra de Balsells (Barcelona, 1966), que comprende desde sus conocidas fotografías tomadas en el último decenio del siglo XX, durante la guerra de los Balcanes y la sangrienta desintegración de la antigua Yugoslavia, hasta sus últimas imágenes sicilianas, que son del siglo XXI, pero parecen escenas que tuvieron lugar hace más de medio siglo. En el caso de Laia Abril (Barcelona, 1986), dado que suele presentar sus obras en forma de series y conjuntos fotográficos o de proyectos que también p u e d e n incluir piezas textuales y videográficas, se h a optado por mostrar sólo u n a serie, The Epilogue (2013), centrada en las trágicas consecuencias de la bulimia. La exposición se completaconfotografías realizadas en u n taller titulado De l'ombra a la llum, donde las tres fotógrafas h a n trabajado con mujere s que h a n sido víctimas de sus parejas o de otras personas. Esta exposición está siendo bastante más que u n a m u e s t r a de fotoperiodismo. U n a actividad notable vinculada a ella h a sido la mesa redonda que se celebró el jueves pasado, conducida por Sílvia Omedes y con la presencia de las tres fotógrafas. Ahí se plantearon con naturalidad y sin pesadez algunas cuestiones importantes que a m e n u d o se banalizan o se olvidan. Cuestiones como la función y la utilidad del fotoperiodismo o como la dejación o la resistencia frente al m o nopolio ideológico de las grandes empresas de comunicación. Y principalm e n t e se planteó la cuestión del género en la actividad profesional de las mujeres fotoperiodistas o fotógrafas y su consideración en el canon fotográfico. En esta ocasión quedó bastante claro que, junto a la inteligencia y el talento que siempre se exigen, estas tres fotógrafas tuvieron que añadir unas dosis extraordinarias de valentía y fortaleza moral. Especialmente Joana Biarnés, quien inició su actividad fotoperiodística en la m u y machistaEspaña de la interminable posguerra franquista y fue recibida al principio como una intrusa m e recedora de insultos. Era u n a m o d e r n a entre rancios, aunque en los medios periodísticos encontró también profesionales que supieron apreciar su obra y sintonizar con su extraordinaria y refrescante simpatía. Ya en otra época, desde el 1991 hasta el año 2000, Sandra Balsells demostró su capacidad logrando algunos de los m e jores reportajes internacionales sobre la guerra de la antigua Yugoslavia. Otra vez u n suplemento de coraje compensaba los posibles prejuicios misóginos. La selección incluye, entre otras imágenes, u n a de las más icónicas de Balsells, donde se ve a u n a j o v e n b o s n i o - m u s u l m a n a , llamada Amra Efica, con el cuerpo malherido por la metralla. En la foto Amra

Daniel Fernández

Efemérides

L

a b ú s q u e d a de efemérides es u n arte recreativo que h a p r o p o r cionado horas de p r o g r a m a c i ó n a emisoras de radio y que h a rellenado también hojas de periódicos y revistas a lo largo del tiempo. Arte m e n o r , p e r o curioso, les reconozco que m e h a sido inevitable recurrir a él ante el anuncio solemne p e r o informal (¡ay, las astucias del proceso!) del r e f e r é n d u m p a r a el próx i m o u n o de octubre. Y sin salirnos de la historia de E s p a ñ a m e e n c u e n t r o con que, en tal fecha, y en 1823, F e r n a n d o VII restableció la Inquisición. M e ahorro añadir el adjetivo de española p o r q u e más de u n o ya le estará sacando p u n t a al lápiz... P a r a compensar, el u n o de octub r e de 1931 la Segunda República, t a m bién española, aprobó el sufragio universal, incluyendo el voto f e m e n i n o (lo que n o f u e m u y b u e n a idea p a r a los intereses republicanos, pues f u e u n voto mayoritar i a m e n t e conservador y m u y fiel a las faldas de la Iglesia). El u n o de octubre de 1936, lo r e c o r d a m o s bien los que ya tenemos edades ciertas, Francisco Franco f u e n o m b r a d o jefe del Estado por los rebeldes alzados en armas. D u r a n t e años, lafecha se celebró en la E s p a ñ a de la dictadura, a u n q u e a h o r a haya caído en el olvido. Dos efemérides más si m e lo toleran. Una, internacional, el p r i m e r o de octub r e de 1949, M a o Z e d o n g (como nos h a n convencido de transcribir su n o m b r e chino en los últimos años) proclam ó la República Popula r de C h i n a con lo que, ya es casualidad, si el u n o de octubre próximo f u e s e a ser u n a gran fechapatria, los

El once de septiembre ya ha de vérselas con el golpe contra Allende y los atentados que orquestó Bin Laden

Talento e inteligencia.

La obra de lastres fotoperiodistas, además de mostrartalento e inteligencia creativas, muestran variedad temática. Sobre estas líneas, Setmana Santa,

Trapani(Sicilia), 2002, gelatina bromurde plata, de Sandra Balsells. Debajo, Dona convidada a una recepció de l'ambaixada india a Madrid, 1964, gelatina de plata, de Joana Biarnés

parecía agonizar, pero sobrevivió y sigue en contacto con la fotógrafa catalana. Mientras que Balsells considera que en fotoperiodismo no existe u n a fotografía femenina con u n a identidad de género distinguible de la realizada por hombres, Laia Abril está abordando en estos últimos años toda u n a serie de temas claramente de género, desde la anorexia y la bulimia en las chicas obsesionadas por la delgadez, hasta el aborto. Esta última serie constituye el primer

capítulo de u n a historia de la misoginia que podría ser larga. M e extrañó que, en el coloquio, las ponentes parecían estar de acuerdo en que lahistoria oficial de la fotografía carece de obras icónicasrealizadas por mujeres. Es cierto que hay muchos nombres por rescatar, pero no hay que olvidar que tanto Diane Arbus como Cindy Sherman son fotógrafas célebres. Por otra parte, desde las composiciones de Imogen Cunningham de los años 20 hasta el reportaje de Lee Miller tras la derrota nazi y desde las mejores portadas de Life de Margaret BourkeW h i t e hasta los reportajes de m u n d o s marginales de Mary Ellen Mark o las imágenes realistas ymágicas de Graciela Iturbide, abundan los iconos fotográficos de autoría femenina. Y, que yo sepa, nadie h a fotografiado mejor a los niños jugando que Helen Levitt. Eso sí, queda pendiente u n reconocimiento adecuado de m u c h a s fotógrafas. Por ejemplo, es necesario reconocer que la fotografía de J o a n a Biarnés de u n a m u j e r con indumentaria de cóctel en u n a fiesta de Madrid, realizada en 1964, está a la altura de las que realizó en esa época Diane Arbus. Y que su retrato de Carmen de Hohenlohe de 1965, con expresión melancólica y en u n escenario palaciego y suntuoso, tiene u n a profundidad psicológicay social infrecuente en el fotoperiodismo internacional. Fundació Setba. Pza. Reial, 10. Hasta el 22 de junio."

catalanes íbamos a competir con los chinos en celebraciones y festejos, cuando el once de septiembre ya h a de vérselas con el golpe contra Allende y los atentados que orquestó Bin Laden. El m u n d o , que se e m p e ñ a en hacernos de menos. La otra efemérid e a relatarles es de nuevo dom é s t i c a y m u c h o más reciente. El uno de octubre del 2016 dimitió o lo dimitieron como secretario general del PSOE P e d r o Sánchez. J u s t o el entonces defenestrado que a h o r a podría ayudar a plantear u n a r e f o r m a constitucional que al m e n o s inicie u n camino de encuentro, diálogo y negociación. Y b u e n ejemplo de que a v e c e s se pierde y a veces se gana. Y que las votaciones son imprevisibles. Sobre todo en estos tiempos. Por último, si nos vamos al santoral, el u n o de octubre es la festividad de Santa Teresita del Niño J e s ú s y de la Santa Faz, es decir, Santa T e r e s a de Lisieux o, si lo prefieren, Santa Teresita. Los creyentes obviamente p e n s a r á n otra cosa, p e r o esta m o n j a carmelita n o r m a n d a , ejemplo de espiritualidad y vocación t e m p r a n a , que sólo vivió veinticuatro breves años, p a r a más de u n descreído es u n a histérica enaj e n a d a p r o p e n s a a los arrebatos místicos y h a s t a a las alucinaciones. Claro está que todo es cuestión de fe. Y de cómo se cuenta la historia. P o r q u e si en vida no parece que Santa Teresita de Lisieux obrase grandes milagros, la devoción a su figura, tras su muerte, le valió no sólo la canonización, sino ser p r o c l a m a d a Doctora de la Iglesia por J u a n Pablo II. N a da menos. P a r a que sigamos diciendo aquello de "doctores tiene la Iglesia".


PREMSA I REVISTES

A ARTS

Totes les cares de Brian Eno agenda

ANNA MALAGRIDA

L'ARTS SANTA MONICA ACULLI PRODUEIX LA MOSTRA 'LIGHTFORMS/SOUNDFORMS'

A 'Cristal House', la barcelonina utilitza fotografía i vídeo per explorar l'equilibri entre públic i privat. El projecte ha

seva obra i el que aquesta exposició fer ressaltar. Tant els fans de la seva música com els que tinguin més interés en les arts visuals, gaudiran d'una experiencia sensitiva i estética molt potent", afegeix.

Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.

LAIA ANTUNEZ

"Brian Eno és un personatge conegut parcialment, ja que les seves diferents facetes -productor musical, músic i artista visual- rarament es posen en connexió", ens explica Lluís Nacenta, comissari de la mostra Lightforms/Soundforms, que ha estat produida per l'Arts Santa Monica i que ha comptat amb la total implicació de l'artista britanic.

a 20

PMU. GALERIA SENDA. TRAFALGAR, 32. BCN. FINS AL 29/7. DE DT. A DV., D'11 A 2 0 H ; DS., D'11 A 14.30H I D E 1 5 . 3 0 A 2 0 H . PREU: GRATUIT. • Galeriasenda.com

Retorn a l'aeroport

Composicions de llum i so

L'exposició neix de la voluntat d'oferir una imatge global d'Eno i la seva filosofia creativa i d'evidenciar que "hi ha una connexió molt profunda entre tot el que fa". Aquí no es planteja una retrospectiva que parli del seu passat a Roxy Music, del seu vincle professional, ni d'amistat amb David Bowie, ni de les seves produccions per a Coldplay i U2, entre d'altres. Es mostren tres grans peces d'arts visuals, cadascuna amb un component de so molt important, que han estat adaptades específicament als "volums i a les ressonancies naturals" de l'edifici de l'Arts Santa Monica. De fet, la pega que s'ha installat al claustre, i que porta per títol New Space Music, ha estat concebuda per Eno específicament per a aquesta mostra. Si accediu a la primera planta, hi trobareu les LightBoxes, pintures de llum que canvien de color constantment. "És l'aplicació al camp de la pintura de les idees de desenvolupament, proporció, moviment, ritme, etc., propies de la música", diu el comissari. Finalment, la darrera planta acull l'ambiciosa i iconica 77 Million Paintings, una instal-lació audiovisual generativa integrada per imatges, llums i sons que evolucionen de manera indefinida i generen combinacions imprevisibles. "La seva faceta com a artista visual és clarament l'aspecte menys conegut de la

rebut el premi Carte Blanche

'Naples (77 Million Paintings)'.

F O T O : N I C K R O B E R T S O N AT W O R D S A L A D

Encara queda una darrera pega, pero, si volem gaudir-ne, estem obligats a agafar l'avió, perqué esta instal-lada a l'Aeroport de Barcelonael Prat, en concret a la sala de recollida d'equipatges de la T1. Alla podem escoltar, a través de la megafonia de l'aeroport, el darrer album de música ambient de l'artista, titulat Reflection (2017). "A través d'un software es genera la música que estas sentint i aquesta canvia al llarg de les 24 hores del dia en funció del transit de viatgers, etc. És una versió molt més completa que l'album", precisa. La instal-lació és un clar homenatge a Music forAirports (1978), un dels primers albums de música ambient d'Eno -i potser el més famós-, que en el seu moment va sonar a l'aeroport de LaGuardia de Nova York com a fil musical. "Tot va néixer en un aeroport, i ara hi tornem, quarantaanys després, amb un album més complex i ben desenvolupat gracies a les possibilitats que ofereix la tecnologia", diu Nacenta. I és que, en definitiva, la mostra vol dibuixar un perfil del Brian Eno actual i d'una manera de fer molt solida que el defineix com a artista i com a músic. "Eno és un experimentador radical. No té res a envejar a John Cage o a Marcel Duchamp. La diferéncia és que, sense deixar de ser sofisticat, el seu missatge arriba a tots els públics". Esteu convidats a comprovar-ho.

'Les mains', 2016.

DONES I FOTOPERIODISME Queden molt pocs dies perqué fínalitzi 'De l'ombra a la llum', una mostra que no us podeu perdre, ja que reuneix tres generacions de fotografes catalanes unides per dos eixos, el fotoperiodisme i el compromís. Hi veureu fotografíes inédites de Joana Biarnés, reportatgesfetsa Sicilia i els Balcans per Sandra Balsells i el projecte 'Epilogue' de la més jove, Laia Abril. Tres trajectories que convé seguir. FUNDACIÓ SETBA. PLACA REIAL, 10. BCN. FINS AL22/6. DEDL.A DV., D E 1 0 A 1 4 H I D E 1 6 A 2 0 H . PREU: 2€. • Fundaciosetba.org

LIGHTFORMS / SOUNDFORMS

Imatge actual de l'artista Brian Eno.

FOTO:SHAMILTANNA

ARTS SANTA MONICA. LA RAMBLA, 7. BCN. FINS A L'1/10. DE DT. A DS., D'11 A 21H; DG., D'11 A 1 7 H . PREU: GRATUIT. • Artssantamonica.gencat.cat

Obra de Joana Biarnés, 1965.


PREMSA I REVISTES


MITJANS AUDIOVISUALS Nom del mitjà

Data

Programa

TV3

16.04.17

Tria 33

Betevé

09.05.17

TV Ciutat Vella

Betevé

28.05.17

Informatius

La SER

03.06.17

Tot és comèdia


MITJANS AUDIOVISUALS

A partir minut 4 www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/art-i-internet-i-conversa-amb-la-fotografa-laia-abril/video/5661992


MITJANS AUDIOVISUALS

www.tvciutatvella.com/component/jtvcontent/article/5544


MITJANS AUDIOVISUALS

beteve.cat/fotoperiodistes-joana-biarnes-sandra-balsells-laia-abril-exposicio-fundacio-setba


MITJANS AUDIOVISUALS

play.cadenaser.com/audio/370RD010000001224614


MITJANS DIGITALS Nom del mitjà

Data

Publicació i periodista

Blog de Ventura Camacho

Ressenya

Armando Rampas

01.04.17 20.04.17

Rebel-Lab

21.04.17

Ressenya

Butxaca

24.04.17

Article - Irene Pujadas

Bonart

03.05.17

Ressenya

Visual Korner

07.06.17

Agenda

Comunicació 21

07.06.17

Ressenya

M Arte y Cultura Visual

-

Article - M. Àngels Cabré

Photographic social Vision

-

Ressenya

Barcelona Centre Universitari

-

Ressenya

Amics de la Rambla

-

Ressenya

Artssspot.com

-

Ressenya

Barcelona.cat

-

Agenda

Gencat.cat

-

Agenda

Time Out

-

Agenda

AgendaOberta

-

Agenda

Arte Informado

-

Agenda

Monólogo

-

Agenda

Ressenya

Premsa i revistes


MITJANS DIGITALS Blog de Ventura Camacho


MITJANS DIGITALS Armando Rampas


MITJANS DIGITALS Rebel-Lab


MITJANS DIGITALS Butxaca


MITJANS DIGITALS Bonart


MITJANS DIGITALS Visual Korner


MITJANS DIGITALS Comunicaciรณ 21


MITJANS DIGITALS M Arte y Cultura Visual


MITJANS DIGITALS Photographic social Vision


MITJANS DIGITALS Barcelona Centre Universitari


MITJANS DIGITALS Amics de la Rambla


MITJANS DIGITALS Artssspot.com


MITJANS DIGITALS Barcelona.cat


MITJANS DIGITALS Gencat.cat


MITJANS DIGITALS Time Out


MITJANS DIGITALS AgendaOberta


MITJANS DIGITALS Arte Informado


MITJANS DIGITALS Monรณlogo


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.