__MAIN_TEXT__

Page 1

DOSSIER DE PREMSA

1


2


ART BRUT JEAN DUBUFFET

L’artista francès Jean Dubuffet va encunyar el terme art brut a mitjan segle XX per referir-se a l’art creat per persones alienes al món artístic, sense formació acadèmica; en especial, pacients d’hospitals psiquiàtrics i interns de presons. Dubuffet defineix art brut de la següent manera: «Ens referim a les obres fetes per gent mancada de cultura artística, pels quals la imitació, al contrari del que succeeix amb els intel·lectuals, té poca o cap importància, fet per el qual els seus creadors ho extreuen tot (temes, elecció de materials, mitjans de transcripció, ritmes, formes d'escriure, etc...) del seu interior, i no dels estereotips de l'art clàssic o de la moda. Assistim així a l’operació artística pura, bruta, que el seu autor reinventa en totes les fases i posa en marxa a partir només dels seus impulsos.» Dubuffet va crear la seva pròpia col·lecció d’art brut, formada per unes 5.000 obres exposades actualment al Museu de Laussane. És a principis del segle XX però, quan els psiquiatres comencen a demostrar interès per les creacions dels seus pacients, no només com a mètode de diagnosi, sinó també pel seu valor creatiu. Aleshores és quan apareixen les primeres col·leccions. Cal destacar la del psiquiatra austríac Hans Prinzhorn, qui va reunir unes 4.500 obres de 350 individus interns en hospitals europeus i va escriure, en 1922, un obra clau: “L’art dels malalts mentals”. Aquestes col·leccions van seduir a molts dels artistes d’avantguarda, que volien transgredir a través de l’exploració dels actes creatius espontanis i del paper de l’inconscient. En aquest sentit, la col·lecció Prinzhorn va influir sobre els surrealistes i, per descomptat, sobre Dubuffet en el seu desenvolupament del concepte art brut. Amb el temps, l’art brut ha adquirit altres noms, com outsider art, art pur, art pulsional, art obscur, prison art, schizophrenich art, art asilar, etc... L’exposició L’art irreductible vol redefinir el terme i posar llum entre tanta confusió.

3


L'ART IRREDUCTIBLE | MIRATGES DE L'ART BRUT UNA EXPOSICIÓ AMB DUES SEUS

L’art irreductible aborda un dels fenòmens artístics més rellevants del segle XX i la seva evolució fins avui: l’art brut. El terme s'encunya la dècada dels 40, però al llarg del segle XX comença a incorporar noves subcategories i deriva en una amalgama confusa de significats fins a convertir-se, avui, en un miratge col·lectiu capaç de reflectir un nombre gairebé il·limitat de pràctiques artístiques. La mostra, comissariada per Mery Cuesta, està organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Mataró, la Fundació Setba, la Fundació Carmen i Lluís Bassat i la Fundació Sant Pere Claver. La major part de les obres procedeixen de les col·leccions “la Caixa” Art Contemporani, mAB, Associació Josefa Tolrà i dels fons privats dels psiquiatres catalans Ramón Sarró i Joan Obiols. L'exposició es desenvolupa en dues seus: La Model Espai Memorial de Barcelona, i la Nau Gaudí de Mataró.

La Model Espai Memorial Del 13 de novembre de 2018 al 17 de febrer de 2019 En aquest espai s’aborda l’emergència de la creació asilar a finals del segle XIX, el col·leccionisme portat a terme per una elit mèdica, i el canvi de situació del malalt mental i l’asilat a dia d’avui. També es prologa la confusió que existeix al voltant del terme art brut i s’ofereix una visió del mateix en la seva essència. La Nau Gaudí Del 22 de novembre de 2018 al 20 de gener de 2019 A la Nau es desintegra el fil narratiu cronològic ple d’etiquetes i de noms propis de l‘art brut i es presenta de manera més àmplia una visió aclaridora del fenomen a partir de les diverses intuïcions que el defineixen col·lectivament: el que té d’espontani, de primitiu, de visionari, de necessari i de singular.

4


LA MODEL 13 NOVEMBRE 2018 - 17 FEBRER 2019

A La Model l'exposició està organitzada en quatre àrees temàtiques, essent la quarta una introducció del que es podrà veure més àmpliament a la Nau Gaudí: 1. Els nous asils A la segona meitat del segle XIX assistim a avanços significatius en la concepció de la salut mental. És l'època del naixement de la psiquiatria i de la creació de nous asils públics per a pacients. Aquests asils es dissenyen sota criteris de caràcter humanista i higienista, i proposen la distribució cel·lular (cada pacient havia de tenir el seu propi espai privat). L'exposició mostra dues de les institucions d'asil creades a Catalunya entre els segles XIX i XX amb l'idealisme de generar espais íntims per a una millora de la salut física i mental de l'individu: el frenopàtic de les Corts i la presó Model. Institut Frenopàtic de Les Corts

2. Metges i descobridors Com a teló de fons dels avenços significatius que s’operaven en la salut mental a finals del XIX, la influència del mite romàntic del geni-boig va propiciar que alguns psiquiatres comencessin a fixar-se en la qualitat plàstica i expressiva de les creacions artístiques dels seus pacients. Alguns d'aquests metges europeus van començar a atresorar dibuixos, pintures, escrits o petites escultures, fins arribar a configurar importants col·leccions. Aquí es troba el germen de l'etiqueta ‘art brut’ que encunyaria l'artista Jean Dubuffet per definir les produccions artístiques realitzades per individus en els marges de la normalitat social, aliens al sistema de l'art i guiats només per la necessitat de crear. A l'estat espanyol també trobem exemples rellevants de col·leccions mèdiques compilades per psiquiatres a partir del XX. José Martín Melendes. Col·lecció Sarró 5


3. Malaltia mental i creació avui Tant la institucionalització del malalt mental com el seu tractament han anat evolucionant al llarg de les dècades. En paral·lel, la pròpia etiqueta ‘art brut’ ha anat derivant en una molt més àmplia i elàstica com outsider art, que refereix a produccions artístiques que germinen al marge del sistema i de la cultura oficial de manera genèrica. Independentment de les etiquetes, avui les creacions artístiques de les persones, que conviuen amb una malaltia mental, reflecteixen sovint les condicions en les quals viuen en societat, les seves visions divergents, els espais de la seva quotidianitat i les seves lluites. Jaume Lores Autoretrat. Col·lecció mAB

4. Miratges de l’art brut L'etiqueta art brut ha anat variant adoptant un torrent de denominacions i subcategories tals com prison art, folk art, isolate art, visionary art, etc. A dia d'avui, existeix una visió confusa i encegadora del fenomen: intuïm què és art brut o outsider art, però se'ns fa difícil dirimir quins són els seus límits en l'actualitat, si és que en tenen. La part final de l'exposició ofereix una panoràmica de les intuïcions que defineixen art brut o outsider art com a gran miratge col·lectiu contemporani a partir de cinc essències: l'espontani, el primitiu, el visionari, la necessitat i el singular.

Jean Budz Sortie non indiquée, 1975 Col·lecció Bassat

6


MILCAPS MARCEL·LÍ ANTÚNEZ

Milcaps és una escultura pública col·laborativa i efímera realitzada per l'artista Marcel·lí Antúnez amb els usuaris de diverses entitats de l'àmbit de la salut mental: AlterArte, l'Hospital de Mataró i Les Corts Centre d’Higiene Mental. Així mateix, també hi han intervingut alumnes de la Llotja de Barcelona i alumnes de batxillerat artístic dels instituts Puig i Cadafalch, Santa Anna i Satorras de Mataró. El monument està realitzat amb materials lleugers com fusta i ampolles de plàstic reciclades i, com el propi títol indica, es composa d'una gran quantitat de caps. Cada col·laborador ha treballat aquests retrats sota una consigna autobiogràfica, afegint-hi frases relatives a la seva situació i vivències diàries. Milcaps forma part d'una sèrie de monuments públics efímers de construcció popular que l'artista Marcel·lí Antúnez treballa des de 2014. Després del tancament de l'exposició L'art irreductible: Miratges del art brut l'escultura serà cremada a la platja de Mataró com a acte ritual d'alliberament.

7


NAU GAUDÍ, MATARÓ 22 NOVEMBRE 2018 - 20 GENER 2019

Si la seu de l’exposició a La Model presenta el vessant més historicista del relat de la Mery Cuesta, la mostra exposada a la Nau Gaudí presenta la més emocional del discurs en 5 espais diferents que indaguen en les entranyes d’aquest miratge contemporani i rastregen els fons de la Col·lecció Bassat per detectar les obres que millor puguin representar les intuïcions indicades per la comissària. La Col·lecció Bassat, per la varietat d’artistes i obres que componen el seu fons artístic permet resseguir diferents vessants de l’art recent -entre ells, l’art brut-, sense estar especialitzada en aquest moviment, el que permet il·lustrar a la Nau Gaudí plantejaments d’aquest fenomen amb obres de la pròpia col.lecció. A la Nau trobarem 70 obres de la Col·lecció Bassat, entre les quals algunes mai exposades abans per la Col.lecció, com dues peces de l’artista mallorquí de renom internacional Miquel Barceló (Felanitx, 1957) -una d’elles un autoretrat-; una obra d’Àngel Planells (Cadaqués, 1901 – Barcelona, 1989) pintor vinculat a l’avantguarda catalana i un dels màxims exponents del Surrealisme a Catalunya; sis obres d’ Eleazar (Siles, Jaén, 1954) pintor i escultor que viu i treballa a Barcelona; i una obra de Francisco Mateos (Sevilla 1894 – Madrid, 19876), dibuixant expressionista, pintor i caricaturista. També a la Nau serà possible contemplar 18 obres dels artistes Jaume Casanovas, Urko, Olivier Bourgeois i Mochu, presents al MAB (Museu d’Art Brut) de la Fundació Sant Pere Claver; així com tres obres de la Col·lecció del Dr. Obiols. La Col·lecció també estarà representada a la mostra de La Model amb Sortie non indiquée, una obra de grans dimensions del 1975 de l’artista francès Jean Budz (també present a la mostra de la Nau), de la mateixa manera que l’artista cofundador de la Fura dels Baus, Marcelí Antúnez, que estarà present amb una obra a la Nau i a La Model, al pati central, on s'hi exposarà el projecte de l’escultura participativa “Milcaps”. La cortina que tanca la visita a La Model és el mateix recurs narratiu de continuïtat expositiva que trobarem a l’entrada a la mostra a la Nau Gaudi que s’inaugurarà una setmana després, el 22 de novembre, i que obre la visita en aquesta seu donant pas al primer dels cinc espais expositius.

8


L’ESPONTANEïTAT L’exposició comença amb el discurs al voltant de la “puresa” d’esperit que traspuaven les obres sortides d’institucions psiquiàtriques, en un camp que s’expandeix cap a la figura de l’autodidacte: alliberadora en un context en el qual els criteris per definir el que és art i el que no està establert per galeristes, marxants, crítics, etc.. Joan Brotat. Col·lecció Bassat

EL PRIMITIVISME Jean Dubuffet provenia de l’entorn de les avantguardes artístiques i aquestes porten al seu ADN la inspiració per les expressions del primitivisme: l’interès per l’art tribal i pel salvatge derivaran en la permanència de les formes relatives a allò primitiu en tot el fenomen de l’art brut, que en els 70 s’allotjaria sota etiquetes específiques com folk art o tribal art. Els dibuixos infantils, no obstant, tot i que foren abraçats com art brut molt inicialment per l’elit intel·lectual dels anys 40 per la seva puresa expressiva, de seguida foren desestimats com expressions artístiques d’interès per al grup.

Miquel Barceló Eleazar. Col·lecció Bassat

Miquel Barceló La loba. Col·lecció Bassat 9


LA NECESSITAT L’instint i la visceralitat són característiques bàsiques del mite de l’art brut, que rota al voltant de l’expressió personal pura i subjectiva que no coneix l’autocontrol ni la mesura, que s’expressa deslligada i per pura necessitat. La precarietat dels materials de treball i les tècniques rudimentàries està molt relacionada amb el mite col·lectiu de l’art brut, no solament per l’origen mateix en els entorns de privació d’un centre psiquiàtric, sinó per la qüestió de la necessitat de fer, motor principal d’aquelles persones que empren l’expressió artística per a qüestions de calat íntim i espiritual, tals com alliberar-se o expiar-se. No és estrany que el prison art es defineixi dins de la matriu de l’art brut com subgènere a partir dels 70.

Manel Molí Col·lecció Bassat

LES VISIONS Les expressions artístiques d’espiritistes i mèdiums són enteses com part de la projecció mítica de l’art brut per dues raons; la primera està en relació a l’arrel surrealista del propi concepte d’art brut germinat en el sí de les avantguardes. La segona, perquè la figura del mèdium no deixa de ser vista com la d’una espècie de pertorbat mental per la societat normativa. És, per tant, natural que l’art brut, l’origen primigeni del qual es troba en la interpretació plàstica dels rastres gràfics de la bogeria, abraci amb fervor aquestes expressions que se segueixen encapsulant avui sota etiquetes com visionary art o, fins i tot, com schizophrenic art. Víctor Mira Col·lecció Bassat 10


Les obres de mèdiums i visionaris solen tenir un estil pulcre i curat, i acostuma a caracteritzar-se per fer ús de l’escriptura i la cal·ligrafia com element gràfic, recurs que han utilitzat llargament molts artistes que no són ni mèdiums ni visionaris.

LA SINGULARITAT L’art brut, com sistema exclusiu d’interpretació del que és artístic, perd tota força quan comença a eixamplar-se, quan comença a assumir desenes d’etiquetes noves i apropiacions en base a interessos personals... mor en la seva paradoxa de voler classificar el que és inclassificable. Però, diluït, es converteix en projecció o miratge col·lectiu. Avui, allò que és insòlit i singular són les principals declinacions de la categoria de l’art brut, el que fa que abraci una grandíssima varietat d’expressions, tantes com persones existeixen. Miquel Barceló Autoretrat. Col·lecció Bassat

En aquest àmbit dedicat a la “singularitat” conviuen obres de la Col·lecció Bassat amb peces realitzades per artistes amb una malaltia mental.

11


MERY CUESTA COMISSÀRIA EXPOSICIÓ

Mery Cuesta (Bilbao, 1975) és crítica d'art, comissària d'exposicions, docent i dibuixant. Com a crítica d'art, és habitual des de 2002 al suplement Cultura|s de La Vanguardia, on ha estat publicant fins fa poc una secció setmanal d'opinió sobre art anomenada "Centellas". Escriu també articles i assajos per a moltes altres publicacions. El 2002 guanya el Premi Espais de la Crítica d'Art, gràcies al qual publica el seu primer llibre, una anàlisi de la producció cinematogràfica experimental a l'Espanya dels 70. El 2017 va presentar La Rue del Percebe de la cultura i la boira de la cultura digital, un assaig sobre els efectes de la cultura digital en el consum cultural amb l'editorial Consonni. Com a comissària els seus projectes aborden qüestions relatives a l'anàlisi del consum cultural, la cultura popular, la dissecció crítica dels mecanismes de funcionament de l'art contemporani i l'outsider art. Destaquen les mostres Videoclisió (Centro Gallego de Arte Contemporáneo), Low Cost (Foment de les Arts Decoratives FAD), Quinquis dels 80: Cinema, premsa i carrer (CCCB, La Casa Encendida, Centre d'Història de Saragossa i Alhóndiga de Bilbao), La mà esquerra de Cervantes (Institut Cervantes - Kars Sanat, Istanbul), o Humor absurd: Una actitud davant la vida en situacions crítiques (Artium). En l'àmbit empresarial treballa, des de l'any 2013, com a Brand Curator per a diverses marques internacionals. El seu comissariat més recent ha estat l'exitosa exposició Bàlsam i fuga: La creació artística a la institució penitenciària, que es va inaugurar l'estiu de 2016 al CaixaForum Barcelona. I, juntament a Roc Parés, ha estat la co-comissària del Pavelló Català a la Biennal de Venecia 2017, presentant l'obra de l'artista Antoni Abad. Com a docent, és Directora del Màster en Il·lustració i Còmic d'Elisava - Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Així mateix, imparteix nombroses classes, tallers i ponències sobre comissariat, crítica d'art, cultura popular o disseny expositiu en diverses universitats i centres (URL, Centro Cultural de España en México, CENTRO de Diseño, Cin y TV de México). Com a dibuixant, publica diverses sèries i comèdies de caràcter crític i assagista per a revistes com Barcelonès, TMEO, La Cruda, Resitencia (Mex) o Mongòlia. Ha publicat tres àlbums i el 2017 va presentar, per primera vegada, una retrospectiva de les seves comèdies i còmics al centre Les Bernardes de Salt.

12


ACTIVITATS PARAL·LELES LA MODEL ( * Aforament limitat )

TAULA RODONA * COL·LECCIONISME OUTSIDER: LA PASSIÓ PER LA SINGULARITAT A càrrec de Mery Cuesta, comissària de l'exposició Dijous 13 de desembre de 2018 / 19:00h

PRESENTACIÓ PROJECTE MIL CAPS * A càrrec de Marcel·lí Antúnez, artista Dijous 20 de desembre de 2018 / 19:00h

XERRADA * DONES SENSITIVES, MÈDIUMS I VISIONARIES A càrrec de Pilar Bonet, responsable de l'Associació Josefa Tolrà Dijous 17 de gener de 2019 / 19:00h

VISITES GUIADES Visites guiades a càrrec de la Fundació Setba. Inscripcions: info@fundaciosetba.org 15 i 29 de novembre de 2018 / 19:00h 12 i 19 de desembre de 2018 / 19:00h 24 i 31 de gener de 2019 / 19:00h 7 i 14 de febrer de 2019 / 19:00h

13


ACTIVITATS PARAL·LELES NAU GAUDÍ ( * Aforament limitat )

TAULA RODONA * COL·LECCIONISME OUTSIDER: LA PASSIÓ PER LA SINGULARITAT A càrrec de Mery Cuesta, comissària de l'exposició Dimarts 4 de desembre de 2018 / 19:30h

XERRADA * L'AFFAIRE “GAUDÍ-LAFFOLEY”: GAUDÍ A LA ZONA 0 DE NOVA YORK A càrrec de Marc Mascort, arquitecte Dimarts 18 de desembre de 2018 / 19:30h

PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG DE L’EXPOSICIÓ * A càrrec de Núria Poch, directora del Consorci Museu d’Art de Mataró Dijous 10 de gener de 2019 / 19:30h

VISITES GUIADES Visites guiades a càrrec de la Nau Gaudí sense reserva prèvia. 2 i 6 de desembre de 2018 / 12h 13 de gener de 2018 / 12h

14


CRÈDITS Organització: Institut de Cultura de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona Coordinació del projecte: Fundació Setba Amb la col.laboració de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Mataró, Fundació Carmen i Lluís Bassat, Fundació Sant Pere Claver Comissariat: Mery Cuesta Disseny expositiu i disseny gràfic: TAT_lab Préstec de peces: Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Associació Josefa Tolrà, Biblioteca Universitat de Lleida, Col·lecció Bassat, Col·lecció ”la Caixa” Art Contemporani, Colectivo Julio, Col·lecció mAB, Col·lecció Obiols, Col·lecció Sarró, germans Pérez-Hita. Agraïments: Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Germà Iturriaga Associació Josefa Tolrà, Pilar Bonet Col·lecció Obiols, Dr. Jordi Obiols Col·lecció Sarró, Irene Maluquer COAC, Andreu Carrascal Fito Conesa Institut d’Estudis Ilerdencs

15


Fundació Setba Oficina de prensa Rosor Foret rosor@fundaciosetba.org 93 481 36 96 Institut de Cultura de Barcelona Oficina de premsa La Rambla, 99, 08002 Barcelona 93 316 10 69 premsaicub@bcn.cat Col.lecció Bassat – Nau Gaudí Oficina de premsa Eugenia Carreres eugenia@carrerescomunicacion.com 661 701 761

Imatges i dossier per a premsa disponibles a: https://goo.gl/s4qm3W

www.premsaicub.bcn.cat

16

Profile for Fundació Setba

DOSSIER PREMSA "L'Art irreductible: miratges de l'Art Brut"  

DOSSIER PREMSA "L'Art irreductible: miratges de l'Art Brut"  

Advertisement