20
HORA NOVA 2.580 n 6 de setembre de 2020
L’entrevista MARTÍ MASFERRRER. El director gerent de la Fundació Salut Empordà (FSE) explica com ha estat la gestió dels equipaments
empordanesos durant els pics més complicats de la pandèmia, com es va viure el primer dia amb la Covid-19 i quina ha estat la despesa, de moment, per adaptar l'hospital de la ciutat. El gestor econòmic també explica cap on camina la FSE i quins són els objectius de futur
«A Figueres hem de tenir un centre important de recerca, treball i d'investigació» Marta Arranz I Figueres nn El 2020 serà un dels anys més complicats pel que fa a la gestió d'equipaments sanitaris. Com ha estat?
Es recordarà com un dels pitjors anys viscuts, penso que només és equiparable a l'aparició del virus VIH (sida). En aquell moment no se sabia per què venia, es feien transfusions de sang, no s'havia identificat que es transmetés prioritàriament per sang i, per tant, a urgències no se sabia com s'havien d'equipar els professionals ni res... Per això dic que és una situació equiparable. Què ha estat el més complicat?
A l'Alt Empordà vam tenir un pic molt gran al març-abril, llavors aquest va baixar i quan semblava que havia de marxar ens ha vingut el brot gran. Sempre dic que és un brot gran molt mal comunicat perquè sí que érem la tercera comarca amb més coronavirus de Catalunya, però a 200 punts de Lleida. El més complicat va ser gestionar l'inici de la crisi, sobretot quan la unitat de cures intensives del Trueta va quedar saturada i nosaltres vam transformar
la unitat de semicrítics de l'hospital de Figueres en una UCI. Val a dir que tot el personal va estar entregat des del primer moment, fèiem torns de dotze hores perquè la gent no es trobés, ja que tampoc no sabíem què passaria si s'infectaven. Amb una plantilla de gairebé un miler de persones...
Sí, 950 persones. Vam canviar els torns de la gent, vam suspendre les consultes, vam passar gent de consultes a altres activitats... i llavors tota la problemàtica amb els EPIs. Per situar-nos, vull explicar que al gener estàvem revisant el protocol de l'Ebola, que cada any actualitzem i el primer protocol de Covid-19 ens deia que quan es de-
tectés un cas, s'havia d'aïllar la persona i al cap de dues hores vindrien de l'hospital Clínic de Barcelona a buscar-lo. I aquí van començar a aparèixer situacions i l'impacte de transformar l'hospital i protegir al personal va ser dur, ja que vam arribar a tenir 6070 treballadors infectats.
amb la Covid i seguir el seu dia a dia, i mantenir els dos circuits vol dir una gran inversió per millorar els equipaments. Portem fetes 11.000 PCRs i al dia d'avui tenim tota una planta bloquejada per a gent sospitosa. I on també vam patir molt va ser als geriàtrics.
Com es viu el dia u?
Fa la sensació que ens vam recordar una mica tard que hi eren, els geriàtrics.
L'hospital ha de conviure amb la Covid-19, i mantenir els dos circuits vol dir una gran inversió Cal destacar que nosaltres som el primer hospital que et trobes si vens de França i molts camioners portuguesos i espanyols, per no aturar-se a França, el que fan és aturar-se a aquí. Amb els primers casos el que fèiem era aïllar la persona durant quatre o cinc hores a una habitació que no tenia ni lavabo, perquè ningú va preveure que en dues hores no
vindrien a buscar-lo. Llavors va venir tota la gestió dels EPIs i vam organitzar bé els grups d'intervenció ràpida. Quan hi ha situacions com aquesta et carregues una mica la jerarquia i fas grups d'alt rendiment. Hi havia dies que en una mateixa reunió tenies el cap d'infecciosos, el cap de compres, el director assistencial... que són perfils que normalment no coin-
cideixen. El complicat també va ser quan el Trueta va quedar saturat: nosaltres els havíem deixat respiradors, vam decidir obrir la Santa Creu per alguns malalts... no va ser fàcil. El segon punt que no ha estat fàcil ha sigut la represa, ja que la gent està cansada. Quan va haver-hi els pics, l'hospital es va tancar per la Covid, però ara l'hospital ha de conviure
Els geriàtrics van patir molt més que nosaltres. A l'hospital, vulguis o no, hi ha més maneig de situacions complicades, ja que si algú diu que hi ha infecció ja saps com t'has de vestir i preparar, però al geriàtric no tant. Exactament: quan ens en vam recordar dels geriàtrics, ja estaven infectats. Com diria que està la situació econòmica del sector sanitari?
Aquí ens hem gastat uns 800.000 euros, i encara no hem acabat, en compres, obres de millora, etc. Tot s'ha encarit molt, només en tovalloles hem gastat de 16.000 a 20.000 euros. Ja abans el personal no es dutxava a l'hospital quan acabava la feina, es dutxava a ca-