| 17
EL PUNT AVUI DILLUNS, 22 D’AGOST DEL 2022
Comarques Gironines Salut L’edatisme a l’Alt Empordà
Millora la detecció de casos de maltractament a persones grans
ALT EMPORDÀ · La majoria no acaben judicialitzats sinó que es resolen a través de l’acompanyament ofert per la comissió de suport a casos complexos AUGMENT · En els últims tres mesos s’ha tractat quasi el mateix nombre de casos que en els dotze anteriors
Consell apunta que els casos que es tramiten judicialitzant són “els mínims”. Xifren al voltant d’un 10% “o menys” els que s’acaben comunicant i que acaben en mans de la justícia.
Joan Puntí FIGUERES
La comissió de suport a casos complexos de maltractaments a la gent gran de l’Alt Empordà ha atès 27 casos en l’any i escaig de posada en servei. Fins al juny passat, la xifra s’elevava als catorze casos, però en els últims tres s’ha gairebé doblat amb l’atenció de tretze casos més. La comissió forma part de la Taula Comarcal de Maltractaments a les Persones Grans, que està formada per una trentena d’agents del territori procedents de diferents àmbits, com ara el social, de la salut, l’educatiu, el policial, el jurídic i l’associatiu. Contra el que es podia suposar, més d’un 90% dels casos no són judicialitzats, ja que es consideren reconduïbles a partir de l’avaluació que se’n fa coralment en la comissió i la taula, i perquè també molts d’ells són maltractaments “involuntaris” en què la pedagogia és més efectiva que la judicialització. Es treballa des de fa un temps en tres comissions per abordar la problemàtica dels maltractaments a la gent gran des de diferents perspectives. Es fa des de la comissió de sensibilització i formació, dedicada a fer una tasca intergeneracional de prevenció a partir del paper clau dels centres educatius, a incidir contra l’edatisme –concepte que descriu tots aquells estereotips, prejudicis i discriminacions que pateixen les persones per raó de la seva edat i que afecten els seus drets– i a empoderar les
D’esquerra a dreta, Sandra Davesa, Esther Celda i Glòria Pla ■ FSE
la frase
—————————————————————————————————
“Els professionals es trobaven sols davant dels casos complexos, i calien solucions ” Glòria Pla
RESPONSABLE DE L’EQUIP D’ATENCIÓ A FAMÍLIES I ENVELLIMENT SALUDABLE DEL CCAE
persones grans sobre els seus drets. També es va crear la comissió de residències i centres de dia, centrada a reflexionar sobre les mesures preses en aquests centres durant la pandèmia i a elaborar propostes de millora, sobretot tenint en compte l’atenció centrada en la persona. I, finalment, hi ha la comissió de suport a casos complexos de maltractaments a la gent gran, que assessora i acompanya els professio-
nals que treballen en casos de maltractament a les persones grans i que, per la complexitat de la situació, requereixen una ajuda. La psicòloga Glòria Pla, responsable de l’equip d’atenció a famílies i envelliment saludable del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, explica que una de les línies “prioritàries” de la taula comarcal a la qual pertany (dins la comissió de suport a casos complexos) és l’acompanyament dels professionals davant de situacions complexes de maltractament: “Els professionals es trobaven molt sols davant dels casos més complexes, i calia trobar solucions.” Les dues grans dificultats amb què es trobaven els professionals de la primera línia –treballadors socials, metges de família o professio-
nals de residències i treballadores d’entitats del tercer sector– era saber com descobrir situacions de maltractament i també donar-li la gradació adequada per abordar cada cas segons necessiti. Anàlisi cas a cas La comissió actua com un grup assessor de treball que analitza cas a cas i sospesa com qualificar-lo i quina solució donar-hi. La treballadora social Sandra Davesa, coordinadora de la unitat de treball social de la Fundació Salut Empordà, assegura que abans els professionals de la comarca “es trobaven molt sols”. “Ara, en canvi, tenen un suport i un acompanyament”, diu. Tant Pla com Davesa consideren que s’ha avançat molt en pocs mesos en capacitat de detecció, i això explica
en part també l’augment aflorat del nombre de casos en els darrers mesos. La psicòloga creu que la campanya de sensibilització i formació d’equips està sent clau: “Arran del treball de taca d’oli, de pedagogia entre professionals a les àrees bàsiques i als serveis socials, hi ha un augment de sensibilització i formació d’equips, i per això hi ha més casos.” Millor en equip Consideren que treballar en equip és millor que ferho individualment: “Érem molts agents treballant de forma individualitzada. Quan ho hem pogut fer de manera coordinada i conjunta amb interoperativitat hem millorat l’efectivitat”, diu Sandra Davesa. La responsable de l’equip d’atenció a famílies i envelliment saludable del
La punta de l’iceberg Sandra Davesa considera que, des de la sensibilització i la concreció d’eines d’avaluació consensuades, afloraran encara molts més casos: “Això és una punta de l’iceberg. Hi ha molts casos invisibilitzats. Hem de pensar que el maltractament de la gent gran tot just comença a aflorar ara.” La taula de l’Alt Empordà té vocació de lideratge. “Intentem que es constitueixin altres taules a les comarques i fem xarxa perquè s’estengui la sensibilització.” La falta d’intencionalitat no impedeix que determinades accions siguin consideres maltractament. Pla admet que quan el maltractament no és “intencionat” és quan costa més de tractar-lo com a tal: “Si no és intencionat fem un acompanyament a la família per revertir la situació.” La solució judicial no és l’única. “Fem una aposta per acompanyar –descriu Glòria Pla– tant la víctima com el possible maltractador per canviar-los la situació i posar-los suports. Són situacions amb un cert risc, per això un professional sol davant d’això té poc marge. Si som tots i tots anem cap allà mateix, els professionals estem més protegits i acompanyats, i també ho Passa a la plana 18
|
18 Comarques Gironines
|
L’APUNT
EL PUNT AVUI DILLUNS, 22 D’AGOST DEL 2022
El llenguatge ho ha polit però és igual de pejoratiu: l’edatisme. No fa tant s’organitzaven homenatges a la vellesa, promoguts per les caixes d’estalvis, quan els usurers tenien ànima i encara estimaven els vells. Els nets portaven un ram de flors a la padrina, l’agafaven de bracet i amb la resta d’ancians feien un dinar a la fonda. Ara en diem trobades intergeneracionals. I s’ha institucionalitzat l’homenatge amb
Els vells Gemma Busquets Ros
fotos de l’alcalde amb una veïna centenària per celebrar l’excepcionalitat de la xifra. Menys fotos i més dignitat pel que és un èxit vital però un fracàs social. Perquè hem arraconat els vells, com mobles corcats que ens fan nosa, quan és una antigalla amb valor, que cal honorar en un lloc preferent. Els hem menyspreat potser perquè són el recordatori implacable que un dia nosaltres, amb sort, serem com ells.
Salut L’edatisme a l’Alt Empordà Ve de la plana 17
està la família.” Més casos dels imaginats La directora d’atenció sociosanitària del Centre Bernat Jaume de Figueres, Esther Celda, afirma que hi ha més casos dels que ens pensem: “Ens quedem amb l’abús físic, i de maltractaments n’hi ha de molts tipus.” Explica que hi ha maltractament psicològic que “no necessàriament és volgut”: “Succeeix perquè la persona és dependent, perquè esgota físicament el cuidador, el que sigui.” Més enllà dels maltractaments psíquics i físics, hi ha la vulneració de drets: “El maltractament més estès és la vulneració dels drets en persones grans.” Respecte als perfils de maltractats, tant Celda, Pla com Davesa coincidei-
la frase
—————————————————————————————————
“Això és una punta de l’iceberg. Hi ha molts casos invisibilitzats” Sandra Davesa
COORDINADORA DE LA UNITAT DE TREBALL SOCIAL DE LA FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ
xen que són essencialment dones. “De les persones grans que puguin ser susceptibles de rebre maltractament, sobretot són els que tenen els factors més alts de vulnerabilitat. En moltes ocasions són dones amb dependència funcional, que necessiten cures continuades i també quan hi ha un deteriorament cognitiu o persones amb demència”, defineix Celda. “Es dona també en famílies benestants i hi ha molta problemàtica associada amb trastorns mentals i consum”, afegia Pla. Respecte al perfil del maltractador, la directora del Bernat Jaume manifesta que “habitualment” és un home, sovint perquè “tenen menys habilitats per cuidar”. “Factors que hi intervenen són els tòxics, estar sense feina i, en general, el cansament del cuidador o cuidadora”. ■
Esther Celda
Directora d’atenció sociosanitària del Centre Bernat Jaume de Figueres
“L’envelliment no és un problema, és un èxit” PROBLEMA · “L’edatisme no és només la discriminació i el fet de maltractar, també és el prejudici que portem respecte a les persones grans” ACTITUD · “Si quan parlem de persones grans parlem de les necessitats i d’existencialisme i protecció i fem paternalisme, l’edatisme continuarà” Experiència.
Joan Puntí
Metgessa geriatra i gerontòloga. Directora d’atenció sociosanitària de la Fundació Salut Empordà i del Sociosanitari Bernat Jaume (2016). Cap de servei de l’hospital sociosanitari La República de l’IAS de Salt (2008-2016). Coordinadora i professora associada del mòdul envelliment i geriatria a la Facultat de Medicina (UdG) ■ FSE
FIGUERES
F
eia una reflexió el gener passat a l’entorn de la violació d’una dona gran. La sorprenia sobretot la reacció tímida de la societat. Em va enfadar, indignar, la falta de reacció. És un fet que el maltractament a la gent gran existeix, com existeix el maltractament en altres col·lectius. No pretenia parlar del fet del maltractament, perquè sempre serà espantós i sempre serà una notícia. Hi ha protocols. Sí. El primer protocol inèdit va produir-se a les comarques gironines l’any 2007. Jo hi vaig participar. A partir d’aquell se n’han fet molts. S’ha descrit el maltractament a les persones grans en la Declaració de Toronto (1995) i en la Declaració d’Almeria (2002). Però, com en altres edats això ha anat avançant de manera que de la reacció davant d’una situació de maltractament hem passat a més coses, en el cas del maltractament de la gent gran encara no. Per què? Per falta de visibilització i també per una de les coses que ara està apuntant més insistentment l’OMS, que és el problema de base de l’edatisme de la societat. L’edatisme no és només la discriminació i el fet de maltractar, l’edatisme és també el prejudici que portem respecte a les persones grans. Com s’hi ha de lluitar? D’una banda continuant visibilitzant els casos de maltractament. Però això sempre serà reactiu i, d’altra banda, no hi ha
La doctora Esther Celda ■ FSE
més manera que canviant com pensem. Això es comença des de petits. Des de les escoles. S’ha de tornar a recuperar o posar en el lloc que pertoca la figura de la persona gran. Hem d’empoderar la figura de la persona gran. Si cada vegada que parlem de persones grans parlem de les necessitats que tenen, parlem únicament d’existencialisme i de protecció i de paternalisme, l’edatis-
❝
S’ha de tornar a recuperar per posar-la al lloc que pertoca la figura de la persona gran
me continuarà. I continuarem pensant que són persones que necessiten ajuda i que no tenen capacitat per prendre decisions. Per això els hem d’empoderar. El sistema s’hi ha de posar. Com? La persona gran és una persona que pot donar molt i ha de donar molt. Ens passem més de mitja vida envellint, i no pot ser que quedi reduït senzillament a ser un col·lectiu receptor de necessitats. Quan parlem de gent gran es parla del problema de l’envelliment. L’envelliment no és un problema, és un èxit. Parlava de massa condescendència i massa paternalisme. Sí. El paternalisme, que l’exercim tots, no només des de la imatge que podem donar sinó també des dels mitjans de comu-
nicació, o des de la mateixa escola que en parlem. O el mateix sistema sanitari. El sistema sanitari és un sistema proteccionista, d’ajuda. És un ‘jo sé el que vostè necessita i no li he de preguntar què espera de mi’, que és el que hauríem de preguntar. I com que ara vivim més i les persones grans són més vulnerables des d’un punt de vista de la salut, tenen més complexitat, el sistema és invasiu. No mantenim l’autonomia de presa de decisions amb la gent gran. No preguntem. S’ha millorat darrerament? Sí, ja s’han fet coses. Hi ha persones grans que estan fent coses a les escoles explicant vivències. Però sabent que no només ha de ser la persona gran la que ha de ser receptora d’ajuda, sinó la persona jove també. La persona gran pot fer moltes coses. Inclús des de la dependència. Aquest és un pas molt més endavant. Es refereix a la interacció generacional? Efectivament. Aquí hi ha la clau. Al Sociosanitari Bernat Jaume fem voluntariat intergeneracional. Personalment col·laboro amb gent jove des de fa més de 25 anys, que vaig començar amb Càritas. El que més costa és fer entendre als joves que les persones grans que són aquí són una gran font de riquesa, una font per aprendre. En el moment en què aquest voluntariat és bidireccional, és el moment en què es triomfa. Quan després de dos o tres mesos de fer aquest voluntariat surt un jove dient-me ‘ara sé més del que sabia abans, ara soc millor perquè he après coses que no m’ensenyen ni a l’escola, ni als llibres, ni els meus pares’, és quan s’ha triomfat. ■