HORA NOVA 2.548
n
29
25 de febrer de 2020
Converses
Juan Jesús Aznar
empordaneses
periodista
Salut i coneixement No vaig conèixer en Martí Masferrer fins al dia de la nostra conversa. Prèviament a la nostra trobada, Jaume Torrent havia exercit l’ofici d’introductor d’ambaixadors. Així, quan vaig trucar el director-gerent de la Fundació Salut Empordà per concretar data i hora, ell ja sabia en què consistia el to de la conversa que mantindríem. Vam acordar veure’ns el dimarts 11 de febrer, a dos quarts de nou del matí. Aquell dia vaig preguntar a l’àrea de direcció de l’hospital de Figueres pel meu interlocutor. Una vegada presentats, sense dilació, vam buscar, tant Martí Masferrer com un servidor, els llocs comuns –llegeixi’s amics, coneguts i saludats– i en les nostres trajectòries v itals, algun punt de connexió. En vam trobar en el desvetllament social: el meu interlocutor ha publicat estudis sobre infància i joventut i ha dedicat molts dels seus anys, de la seva vida professional, a això. Quin és el breu perfil biogràfic que un pot fer, perquè el lector conegui Martí Masferrer? Podem començar per la seva formació acadèmica: es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i es va diplomar en Alta Direcció d’Empreses per ESADE. Continuem, per la seva novel·la Fred negra (1996) publicada per Ed. Empúries i que va aconseguir tres edicions. I, ara, desglossem la seva trajectòria en l’àmbit de la salut, lligada a l’hospital de Santa Caterina, a l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Ha estat president de la Unió Catalana d’Hospitals i director general de la Fundació Puigvert, entre altres responsabilitats. Des de l’any 2014, és el director-gerent de la Fundació Salut Empordà. Arribats a aquest punt, Martí Masferrer va repassar la història recent de l’hospital de Figueres i la gestió que es va fer d’aquest. El meu interlocutor no crítica els seus antecessors, relata les dificultats que degueren afrontar i opina sobre els diferents models de gestió i els problemes que es van trobar els qui l’han precedit. En el que incideix és: m.m. «Si tens un bon patronat, s’aguanta bé el vaixell. Tenim un patronat amb una representació molt social, en aquest sentit és un bon model.» nn
ÀNGEL REYNAL
Gestionar la Fundació Salut Empordà és gestionar un centre sanitari de 930 treballadors. Com es gestiona una empresa de 930 treballadors?
Comença amb un exemple: m.m. «Sempre dic que el millor ministre de Sanitat va ser Ernest Lluch, que no era mèdic. Un hospital és una organització de serveis. Has de tenir molt clar qui té el coneixement, i el coneixement real el tenen els metges i el personal d’infermeria. Però tot ha canviat molt i sense una gestió tecnològica l’hospital no funcionaria. Per tant, necessites, al costat dels facultatius, una bona base logística: has de fer funcionar una tecnoestructura, per la qual cosa has de tocar tecles molt diferents, a més d’assegurar el finançament de tot. Nosaltres, a més, gestionem un organització complexa en la qual coexisteixen l’hospital de Figueres, el centre sociosanitari Bernat Jaume i l’ABS de l’Escala». Ma r t í Masfer rer pa rla a mb aplom, és amable i acompanya les seves respostes d’un riure franc i, no oblida, emfatitzar l’important, com garantir una bona assistència a vuitanta-tres mil urgències, cent cinquanta mil consultes ex-
«Has de tenir molt clar qui té el coneixement, i el coneixement real el tenen els metges i el personal d’infermeria. Però tot ha canviat molt i sense una gestió tecnològica l’hospital no funcionaria»
ternes o dotze mil altes hospitalàries (segons l’estadística del 2019). m.m. «Coneixement mèdic i administratiu, plans d’inversió molt clars, de finançament de futur i d’organització. Has d’escoltar molt, tenir les idees molt obertes, anticipar el futur tant com puguis, fer una bona gestió, tenir un
bon govern. Això és una mica el que cal fer per aconseguir una assistència de qualitat.» Les idees estan exposades de manera molt clara, no obstant això, el meu interlocutor extreu d’una carpeta una sèrie de gràfics, la composició gràfica dels quals li recorden el castell de Sant Ferran, cosa que li resulta divertida. Aprofito la distensió per preguntar-li: L’hospital de Figueres és un hospital concertat? m.m. «És una fundació privada els ingressos de la qual provenen de prestar serveis públics, en el 92% dels nostres ingressos.»
Trec a col·lació el funcionament de l’hospital de Sant Pau de Barcelona, per aclarir-me en l’organigrama de la Fundació Salut Empordà. m.m. «Funciona igual que l’hospital de Sant Pau.» Seguidament em dona una explicació detallada de per què és una fundació privada el principal client de la qual és la sanitat pública. m.m. «Catalunya no va ser ben tractada sanitàriament per Franco. El moviment cooperativista i les mútues van suplir el dèficit sanitari: el 30% de llits hospitala-
ris era de l’Estat i el 70% pertanyia al moviment cooperativista i mutual. Quan es va crear el Sistema Sanitari Català es va tenir la bona intuïció d’unificar el sistema. No es tractava de crear una nova xarxa.» Em va quedar clar l’origen del sistema hospitalari a Catalunya i justificat que molts dels hospitals de Catalunya siguin concertats i que les seves administracions estiguin compostes per representants de l’Administració pública, l’església i persones de la societat, en altres paraules, en el patronat de l’hospital de Figueres figuren l’Ajuntament de la ciutat, el Consell Comarcal, la representació de l’església i persones de la societat les trajectòries professionals de les quals són mereixedores d’aquest privilegi. m.m. «Som un centre homologat i l’hospital de referència.» Com s’atreu talent a l’hospital de Figueres? m.m. «Nosaltres vam fer, l’any 2014, una valoració després de la crisi, que va ser una situació dura per a tots els hospitals i especialment a l’Empordà. Com va costar, d’entendre, a Barcelona...»
Y continua a la pàgina següent