HORA NOVA 2.548
n
29
25 de febrer de 2020
Converses
Juan Jesús Aznar
empordaneses
periodista
Salut i coneixement No vaig conèixer en Martí Masferrer fins al dia de la nostra conversa. Prèviament a la nostra trobada, Jaume Torrent havia exercit l’ofici d’introductor d’ambaixadors. Així, quan vaig trucar el director-gerent de la Fundació Salut Empordà per concretar data i hora, ell ja sabia en què consistia el to de la conversa que mantindríem. Vam acordar veure’ns el dimarts 11 de febrer, a dos quarts de nou del matí. Aquell dia vaig preguntar a l’àrea de direcció de l’hospital de Figueres pel meu interlocutor. Una vegada presentats, sense dilació, vam buscar, tant Martí Masferrer com un servidor, els llocs comuns –llegeixi’s amics, coneguts i saludats– i en les nostres trajectòries v itals, algun punt de connexió. En vam trobar en el desvetllament social: el meu interlocutor ha publicat estudis sobre infància i joventut i ha dedicat molts dels seus anys, de la seva vida professional, a això. Quin és el breu perfil biogràfic que un pot fer, perquè el lector conegui Martí Masferrer? Podem començar per la seva formació acadèmica: es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i es va diplomar en Alta Direcció d’Empreses per ESADE. Continuem, per la seva novel·la Fred negra (1996) publicada per Ed. Empúries i que va aconseguir tres edicions. I, ara, desglossem la seva trajectòria en l’àmbit de la salut, lligada a l’hospital de Santa Caterina, a l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Ha estat president de la Unió Catalana d’Hospitals i director general de la Fundació Puigvert, entre altres responsabilitats. Des de l’any 2014, és el director-gerent de la Fundació Salut Empordà. Arribats a aquest punt, Martí Masferrer va repassar la història recent de l’hospital de Figueres i la gestió que es va fer d’aquest. El meu interlocutor no crítica els seus antecessors, relata les dificultats que degueren afrontar i opina sobre els diferents models de gestió i els problemes que es van trobar els qui l’han precedit. En el que incideix és: m.m. «Si tens un bon patronat, s’aguanta bé el vaixell. Tenim un patronat amb una representació molt social, en aquest sentit és un bon model.» nn
ÀNGEL REYNAL
Gestionar la Fundació Salut Empordà és gestionar un centre sanitari de 930 treballadors. Com es gestiona una empresa de 930 treballadors?
Comença amb un exemple: m.m. «Sempre dic que el millor ministre de Sanitat va ser Ernest Lluch, que no era mèdic. Un hospital és una organització de serveis. Has de tenir molt clar qui té el coneixement, i el coneixement real el tenen els metges i el personal d’infermeria. Però tot ha canviat molt i sense una gestió tecnològica l’hospital no funcionaria. Per tant, necessites, al costat dels facultatius, una bona base logística: has de fer funcionar una tecnoestructura, per la qual cosa has de tocar tecles molt diferents, a més d’assegurar el finançament de tot. Nosaltres, a més, gestionem un organització complexa en la qual coexisteixen l’hospital de Figueres, el centre sociosanitari Bernat Jaume i l’ABS de l’Escala». Ma r t í Masfer rer pa rla a mb aplom, és amable i acompanya les seves respostes d’un riure franc i, no oblida, emfatitzar l’important, com garantir una bona assistència a vuitanta-tres mil urgències, cent cinquanta mil consultes ex-
«Has de tenir molt clar qui té el coneixement, i el coneixement real el tenen els metges i el personal d’infermeria. Però tot ha canviat molt i sense una gestió tecnològica l’hospital no funcionaria»
ternes o dotze mil altes hospitalàries (segons l’estadística del 2019). m.m. «Coneixement mèdic i administratiu, plans d’inversió molt clars, de finançament de futur i d’organització. Has d’escoltar molt, tenir les idees molt obertes, anticipar el futur tant com puguis, fer una bona gestió, tenir un
bon govern. Això és una mica el que cal fer per aconseguir una assistència de qualitat.» Les idees estan exposades de manera molt clara, no obstant això, el meu interlocutor extreu d’una carpeta una sèrie de gràfics, la composició gràfica dels quals li recorden el castell de Sant Ferran, cosa que li resulta divertida. Aprofito la distensió per preguntar-li: L’hospital de Figueres és un hospital concertat? m.m. «És una fundació privada els ingressos de la qual provenen de prestar serveis públics, en el 92% dels nostres ingressos.»
Trec a col·lació el funcionament de l’hospital de Sant Pau de Barcelona, per aclarir-me en l’organigrama de la Fundació Salut Empordà. m.m. «Funciona igual que l’hospital de Sant Pau.» Seguidament em dona una explicació detallada de per què és una fundació privada el principal client de la qual és la sanitat pública. m.m. «Catalunya no va ser ben tractada sanitàriament per Franco. El moviment cooperativista i les mútues van suplir el dèficit sanitari: el 30% de llits hospitala-
ris era de l’Estat i el 70% pertanyia al moviment cooperativista i mutual. Quan es va crear el Sistema Sanitari Català es va tenir la bona intuïció d’unificar el sistema. No es tractava de crear una nova xarxa.» Em va quedar clar l’origen del sistema hospitalari a Catalunya i justificat que molts dels hospitals de Catalunya siguin concertats i que les seves administracions estiguin compostes per representants de l’Administració pública, l’església i persones de la societat, en altres paraules, en el patronat de l’hospital de Figueres figuren l’Ajuntament de la ciutat, el Consell Comarcal, la representació de l’església i persones de la societat les trajectòries professionals de les quals són mereixedores d’aquest privilegi. m.m. «Som un centre homologat i l’hospital de referència.» Com s’atreu talent a l’hospital de Figueres? m.m. «Nosaltres vam fer, l’any 2014, una valoració després de la crisi, que va ser una situació dura per a tots els hospitals i especialment a l’Empordà. Com va costar, d’entendre, a Barcelona...»
Y continua a la pàgina següent
30 Converses
n
HORA NOVA 2.548
empordeneses
Y ve de la pàgina anterior
La referència a Barcelona no és a la ciutat, sinó a la consergeria de salut de la Generalitat. L’argument perquè s’entengués l’especificitat de l’Empordà es consolida en les dades estadístiques. m.m. «La població de l’Empordà creix en un 42,6% en la dècada 2008-2018. No hi ha cap comarca en la qual creixi tant la seva població.» Prossegueix i introdueix el tema de l’stakhanovisme, que va ser un moviment obrer socialista que va néixer a l’antiga Unió Soviètica amb el miner Alekséi Stajánov, i que propugnava l’augment de la productivitat laboral, basat en la pròpia iniciativa dels treballadors, a canvi de millores salarials. m.m. «La crisi va afectar de manera directa a l’hospital. Ja no serveix un model stakhanovista. Cal atendre el màxim de pacients amb els recursos disponibles i amb la qualitat més alta. Nosaltres canviem el model d’organització. En comptes de ser prestadors de serveis serem agents de salut. Nosaltres som agents de salut territorial. A partir d’aquí, iniciem un pla de treball: volem ser un hospital de prestigi. Fem un mapa de qualitat assistencial i de serveis.» Per a si mateix: m.m. «Aquí hi ha molt bons professionals. El tema està en el fet que el 90% dels MIR (metges interns residents), actualment, es queden als hospitals en els quals es formen. El mapa, a Catalunya, està molt pensat per a l’alta especialització: s’aprecia més estar a Barcelona que no venir a Figueres.» Acompanya la seva dissertació amb gràfics, estadístiques i objectius traçats en el seu mapa. Em parla de política assistencial i de serveis. Li pregunto com s’atreu talent. m.m. «Posem bases serioses i bones. Apostem per la formació i la docència. Això què vol dir? Tenim 31 MIR i EIR (infermeres internes residents) que s’estan formant en medicina interna, en ginecologia. Estem molt contents amb el MIR en geriatria: 2 MIR i 2 EIR. No n’hi ha cap altre a la província de Girona, per tant, anem capitalitzant. Potenciarem l’atenció a les persones majors, som bons en això. Potenciarem la recerca, la formació professional signant convenis que estructurin formació i docència per tenir massa critica. No pots tenir un bon hospital universitari si no tens massa critica..., vol dir que tens capacitat docent o no la tens. Nosaltres, el que hem fet és tenir un centre que formi bé, per tant, un centre que
ÀNGEL REYNAL
és atractiu en formació primària i en formació sanitària.» No sabria dir si hi havia, a les seves paraules, orgull quan va concloure: m.m. «Tot el que és formació del grau de medicina especialitzat en persones majors el fem nosaltres. L’atenció centrada en geriatria ve aquí.» Com es finança la recerca? m.m. «Nosaltres ens hem mogut. Hem anat a Europa. Hem de treballar en salut comunitària, en innovació tecnològica. No val dir que l’Empordà necessita coses. Què necessita?»
Torna a citar els estudis realitzats sobre la població, les dades estadístiques, de l’assistència primària associada a la idea d’un hospital líquid en referència a la societat líquida de la qual va escriure Zygmunt Bauman. Em parla de l’esperança de vida. I li parlo dels retards en l’assistència primària, del col·lapse de les urgències. m.m. «Tenim una esperança alta de vida, fet que comporta un envelliment de la població, que sofreix, en un 60%, malalties cròniques. Aquest tipus de pacient vol tenir una atenció sanitària exprés: vaig a l’hospital!» He aquí, un potser, del col·lapse de les urgències. m.m. «Han canviat els perfils dels pacients.» La nostra conversa se centra en la feminització de la medicina i en la renda per càpita de l’Empordà així com la seva influència en la salut. m.m. «La renda familiar disponible de l’Empordà està un 12% per sota de la mitjana de Catalunya i això repercuteix en la salut. A major nivell de vida, millor salut.»
«Tot el que és formació del grau de medicina especialitzat en persones majors el fem nosaltres. L’atenció centrada en geriatria ve aquí»
La vellesa és omnipresent en termes de salut i l’especialització en geriatria és una de les línies de treball i de futur de la Fundació Salut Empordà. A voltes amb l’atracció de talent, parlem de la mobilitat de la gent jove. m.m. «La gent jove té mobilitat i dissocia el lloc de treball del lloc de residència. Necessitem bons equips clínics i un bon ambient de treball. Necessitem que els facultatius cobrin més del que cobren.» Arribem al final gravat de la nostra conversa, i en aquest moment que es projecta una mirada al futur des dels fonaments del present. Martí Masferrer es pregunta a si mateix en aquest repàs de l’avui i la seva projecció. m.m. «Com pots innovar en la Fundació Salut Empordà? Necessitem una massa crítica de doctors. Estem treballant en innovació en oftalmologia. Tenim un programa amb la UOC (Universi-
tat Oberta de Catalunya) del dolor abdominal en els nens i un acord amb l’hospital Clínic de Barcelona en dermatologia. La cooperació és necessària, sobretot amb l’atenció primària de salut.» m.m. «Traumatologia és molt bona. Demència senil, neurologia necessitarà eines noves.» El tema dels diners apareix, tant en el vessant de finançament com de gestió dels recursos. m.m. «Respecte al volum de negoci, el saldo és positiu. La salut s’ha de contemplar també des d’aquesta perspectiva. S’ha d’evitar que la gent sigui hospitalitzada innecessàriament. Tenim pocs diners públics i si es trenca el finançament de la sanitat es trencarà el model.» Li comento que, al meu entendre, durant la crisi s’ha trencat l’estat del benestar i que principalment han sofert les retallades de la crisi l’educació i la sanitat. Martí Masferrer no està d’acord amb aquesta apreciació: m.m. «L’educació i la sanitat han aguantat la crisi. El model ha sofert però no s’ha trencat. Ara bé, sense finançament el model sanitari es trencarà.» Ingressos no sols públics, la Fundació Salut Empordà atén tres mil turistes a l’any i treballa per convertir-se en un pol atractiu de salut oferint serveis complementaris i internacionalitzant l’hospital. m.m. «Treballem i treballem bé.» Àngel Reynal ha pres alguna fotografia. Sortim del despatx de direcció per buscar altres espais amb els quals il·lustrar fotogràficament aquesta conversa. El passeig per les dependències noves i dedicades a oferir un millor servei són il·lustratives del treball que es realitza en nom
n
25 de febrer de 2020
d’aquests serveis complementaris. El recorregut per les diferents estades em fa observar el respecte i la vocació de crear equip del director-gerent de l’hospital. També puc observar que aquest respecte és mutu. Sales de visita noves, més confortables. Espais que intenten traslladar al pacient un ambient més càlid i amable. Té espec ia l i nterès a mostrar-nos el jardí que s’ha creat a la terrassa del Bernat Jaume. Realment l’espai és molt agradable. Des de les finestres, el pacient pot contemplar i olorar un jardí, cosa que s’agraeix. Passegem. El nostre amfitrió ens va descrivint els diferents tipus de plantes. Les toca, ens fa acostar-nos-hi per olorar-les. Hi ha uns pacients, en una zona del jardí, que conversen aliens a la nostra presència. L’Àngel busca la millor foto. Una vegada conclòs el passeig, ens acomiadem al carrer, no sense abans fer l’última fotografia. Acordo amb el meu interlocutor que li enviaré les seves respostes. Vaig mantenir aquesta conversa l’11 de febrer a les 8.30 h. Lluny del meu pensament estava que tornaria a visitar l’hospital al cap de pocs dies. Ho vaig fer el dissabte d’aquella mateixa setmana, vaig visitar les urgències de l’hospital de Figueres acompanyant un familiar que s’havia trencat el radi i el glaçó del braç esquerre. Aquell dissabte no hi havia col· lapse a urgències. No van trigar gaire a portar la pacient a fer unes radiografies que confirmarien el diagnòstic de ruptura. Una jove doctora ens el va donar personalment. Després d’ella, una infermera va immobilitzar el braç. I, finalment va passar el traumatòleg, que li va dir que el dilluns o el dimarts seria operada. El dilluns a les 8 del matí es va fer l’operació i el dimarts, a prop de l’hora del Angelus, li van donar l’alta. Durant aquests dies vaig poder comprovar personalment la qualitat assistencial que ens va donar l’hospital de Figueres, una atenció amable, educada de tot el personal de la fundació, des del personal auxiliar fins al personal facultatiu. Vaig recordar una frase d’Aristòtil, aquella que parla de l’hàbit de l’excel·lència. Penso que en la praxi diària de la Fundació Salut Empordà hi ha la intenció de perseguir aquesta excel· lència tenint com a guia el saber que som el que fem. Vaig cridar en Martí Masferrer amb l’excusa que em retardava a enviar-li aquesta conversa. Va ser una excusa; el que de debò volia era felicitar-lo. Fina lment, v u ll fer pública aquesta felicitació a totes les persones que ens van atendre i van saber donar-nos la millor de les medicines, la del tracte humà. Gràcies! n