© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
8
11 D’ABRIL DEL 2017
CASA D’ACOLLIDA Un aspecte del centre de Badalona, que allotja 27 residents.
Can Banús, dues dècades mirant el VIH de cara Aquest centre d’acollida de la Fundació Acollida i Esperança, ubicat a Badalona, atén persones doblement afectades per la malaltia i per l’exclusió social. La majoria dels seus residents es van infectar del virus quan no hi havia informació Beatriz PÉREZ
E
l 1993, un frare franciscà anomenat Josep Costa i un grup de voluntaris van fundar una petita comunitat cristiana que atenia persones sense recursos. Eren els anys del boom de la sida i gran part d’elles eren portadores de la malaltia. Així va néixer la Fundació Acollida i Esperança, que, atès l’augment de malalts, va inaugurar el 1996 Can Banús: un centre d’acollida per a persones doblement castigades pel VIH/sida i per la pobresa. Can Banús està ubicat a Badalona i
és l’entitat amb més trajectòria en VIH/sida i exclusió de Catalunya. És una gran masia als afores de la ciutat (carrer de Muntaner) amb places per a 27 residents. Hi ha 24 homes i tres dones. «Em veia a les portes de l’infern, però va ser arribar aquí i començar a tranquil·litzar-me. Vaig anar guanyant son... Un petit gran miracle», explica Jordi Salvadó, de 60 anys i que en fa quatre que viu a Can Banús. Salvadó es va encomanar del VIH el 1986 per compartir xeringues. «La majoria d’aquella gent va morir». Es considera un «supervivent» de la que anomena «guerra de la droga». «El 1985 vaig estar tres dies en coma per una sobredosi d’heroïna».
«hi ha més gent amb sida que mai» «La majorai de les persones que són a Can Banús es van encomanar als 80 i 90», explica Mikhaïl Acosta, director de la Fundació Acollida i Esperança. «Això va néixer per acompanyar la gent a morir dignament, però la situació ha canviat. Cada vegada hi ha menys infermers i més educadors». Acosta adverteix que com que les morts per VIH/sida han disminuït tant, «hi ha més gent amb sida que mai». «Hi ha menys alarma social perquè hi ha menys mort».
I, no obstant, la malaltia preval. Segons el CEEISCAT, a Catalunya hi ha 33.000 persones seropositives. D’aquestes, 8.000 no ho saben i unes 22.000 estan en tractament. A Catalunya es produeixen a l’any 700 infeccions. En el cas de persones com les que resideixen a Can Banús, Acosta explica que la seva exclusió social es compon de diversos fils: pobresa econòmica, problemes de vivenda i feina i absència de relacions socials. És a dir, la soledat. «Només el 5% tenen parella», acaba dient.
Però fa quatre anys que Salvadó no consumeix res: exactament els que fa que és a Can Banús. «No havia estat mai tant de temps», reconeix. Al seu dia a dia medita a la capella («soc agnòstic de sempre», matisa), participa en les tasques de neteja del menjador, també neteja el taller dels ordinadors, llegeix, escriu. Els dimarts i els dijous surt i va a Narcòtics Anònims. «Nosaltres mirem d’acompanyar les persones en el seu procés de canvi», explica María del Mar Abrines, educadora social a Can Banús. «Can Banús ha de ser una casa de pas», sosté, tot i que puntualitza que el resident que fa més temps que és a l’entitat hi és des de fa 19 anys. No és fà-