En primer pla
3 26 gener 2014
Estimar el proïsme més vulnerable Barcelona és durant tot aquest any la Capital Europea del Voluntariat Miquel Àngel Codina La ciutat de Barcelona va ser esco· llida el 5 de desembre passat Capital Europea del Voluntariat 2014. Es tracta d’una iniciativa del Centre Europeu del Voluntariat que té com a objectiu pro· moure el voluntariat en l’àmbit local a través del reconeixement a aquells mu· nicipis que donen suport i mantenen una estreta col·laboració amb entitats i organitzacions de persones voluntà· ries o que promoguin l’altruisme, tal com assenyalen les recomanacions de l’Agenda de Polítiques sobre Volunta· riat a Europa. El municipi guanyador —que pot ser de qualsevol dimensió— és aquell que demostra millor la implementació de les recomanacions de l’Agenda de Polítiques sobre Voluntariat a Europa, amb un èmfasi especial en la capacitat demostrada a l’hora de promoure i facilitar la mobilitat de persones vo· luntàries entre països. Juntament amb Barcelona, les ciutats finalistes van ser Guimaraes (Portugal), i Rennes i Laval (França). L’anunci va tenir lloc en un acte ce· lebrat al Parlament Europeu, a Brussel· les, tot coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Voluntariat i va comptar amb la presència del co· missionat de Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Domingo. Cal dir que el 3 d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona i el Depar· tament de Benestar Social i Família de la Generalitat havien defensat conjuntament la candidatura de la capital catalana a la Conferència anual del Centre Europeu del Voluntariat, a Sarajevo. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i la consellera de Benestar Social i Fa· mília de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, han destacat la importàn· cia que Barcelona esdevingui Capital Europea del Voluntariat. L’alcalde ha afirmat que aquesta notícia «omple la ciutat d’orgull» i que aquesta elecció «és sobretot per la generositat i esperit solidari que transmeten els voluntaris i voluntàries de la nostra ciutat. Una riquesa social que agraïm i que durant tot el 2014 reconeixerem». Trias s’ha mostrat convençut que aquesta capi· talitat servirà per «compartir experièn· cies i entusiasme per participar en la creació de la Barcelona de les persones; una Barcelona que es construeix amb la suma de molts actes de solidaritat i responsabilitat social». Per la seva banda, Neus Munté ha recordat la implicació de la societat catalana, ja que «segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de l’any 2012, un 17% de catalans responien sí a la pregunta de si havien fet o feien volun· tariat. Aquest 17%, sobre el total de la població, dóna una xifra de 1.275.000 voluntaris a Catalunya». Això vol dir, segons Munté, que «la societat catala· na és participativa. El voluntariat és un tret identitari del nostre país i aquesta capitalitat és el reconeixement a la força del nostre voluntariat i la solidaritat dels catalans i les catalanes».
Fer companyia a la gent gran és una gran demostració d’amor.
Energia i estimació David Rubio Mas té 36 anys i tre· balla d’arquitecte tècnic. És voluntari de Càritas diocesana de Barcelona. Col·labora amb la coordinació del Grup d’Estimulació i Dinamització d’Avis (GEDA). En David comenta que va decidir fer-se voluntari perquè «vaig fer cas a una amiga, que ja feia aquest voluntariat. Estava passant un mal moment personal, amb problemes laborals i sentimentals. Vaig provar-ho sense massa expectatives, però ja el primer dia el grup em va transmetre una gran energia i els avis, una gran estimació. Això em va ajudar moltís· sim. Des de llavors no he pogut deixar d’anar-hi». Va començar el voluntariat l’any 2006. «Des de llavors —explica Da· vid—, el voluntariat m’ha ajudat a entendre més la vida de la gent gran, la gran capacitat que tenen els avis per estimar les persones que els concedei· xen una petita part del seu temps. Les dues hores que passo amb els avis em recarreguen les piles gastades durant la setmana en la meva vida laboral. So· bretot, valoro molt que el grup d’amics que conforma GEDA m’ha ofert la seva mà i hem aconseguit que les visites als avis es transformin també en una bona trobada d’amics. Tot això m’ha donat estabilitat, satisfacció amb el que faig i la capacitat de veure allò que la gent és capaç de fer pels altres.» Per a ell, ajudar la gent més vul· nerable «és un dels valors que no hauríem d’oblidar, és una de les obres de misericòrdia. Ajudar el necessitat es pot fer de moltes maneres. Una de les més senzilles però eficaç és dedicar una petita part del teu temps a ajudar;
«Sento la necessitat de retornar a la societat una part del que he rebut. I la millor manera és la del voluntariat»
intentar cobrir les necessitats, que en el cas dels avis és la companyia i rebre estimació». Pilar Casanova Domènech, de 72 anys, és diplomada en Infermeria. És voluntària de la Fundació Acollida i Es· perança. «La meva tasca cada setmana —informa— és preparar la medicació de les persones que viuen a Can Ba· nús (Badalona) i ajudar en les tasques d’infermeria que calgui. També dono un cop de mà a algunes d’elles perquè puguin fer activitats fora del centre, les acompanyo a algun taller o les ajudo amb les seves aficions. Però la part més important és conversar amb elles, es· coltar-les, donar-los escalf i contribuir per tal que se sentin bé.» La Pilar dóna a conèixer que, de voluntariat, «n’he fet tota la vida. Des de jove he participat en entitats ben diverses i sempre he ocupat el temps que em sobra fent tasques de volunta· riat. M’agrada sentir que amb el meu temps puc ajudar una mica els altres; em fa sentir bé i faig bé. Per a mi,
com a persona, els valors de la justícia i l’amor es concreten en accions tan petites com una abraçada a algú que la necessita». Hi col·labora des del l’inici de la Fundació Acollida i Esperança, l’any 1993. En aquest temps, s’ha adonat de «la constatació que hi ha gent que no té les mateixes oportunitats i el refer· mament de la meva convicció que això es pot i s’ha de canviar. I que tothom pot posar-hi el seu granet de sorra». La Pilar reconeix que «el millor regal que es pot fer és lluitar perquè no hi hagi gent necessitada». Joan Serra i Macià té 50 anys i és el propietari d’un negoci familiar cente· nari dedicat a productes per al camp: pinsos, llavors, adobs… El que avui s’anomena una agrobotiga. És volun· tari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de les diòcesis de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. «La meva tasca dins de l’Hospitalitat és ser el cap responsable del servei dels hospitalaris, tant als pelegrinatges com a les activitats diverses que fem durant l’any. Participo activament en l’organització dels pelegrinatges de juny i setembre», assenyala en Joan. I recorda que «el primer cop que vaig anar de brancardier a Lourdes vaig conviure molt amb la gent necessitada, i van ser ells els que em van ajudar a superar els meus petits problemes, vaig «carregar piles» i ho continuo fent cada cop que hi torno.» En Joan va començar anar a Lourdes, de pelegrí, amb 14 anys; dos anys des· prés ja va poder exercir de brancardier. «Això era el 1976 i fins al 1984 hi vaig continuar anant cada any. Per motius laborals i familiars no hi vaig tornar fins al 2001. Aquell any vaig adonar-me de