Qui vetlla per un dret a la comprensibilitat del llenguatge administratiu en la societat digital?

REVISTA D’ANÀLISI I ACTUALITAT JURÍDICA

DIRECTUM

NÚM. 3

noves tecnologies

Qui vetlla per un dret a la comprensibilitat del llenguatge administratiu en la societat digital?

Mentre que els serveis digitals punters són accessibles amb un sol clic i comprensibles sense haver de llegir instruccions, els serveis de l’Administració s’estan posant a disposició a través d’Internet però el llenguatge amb el qual s’expliquen segueix sent un argot gremial difícilment comprensible, cosa menys greu en la tramitació presencial, en què un funcionari o funcionària ajuden a interpretar els textos, però que esdevé un obstacle insalvable per a la generalització dels serveis públics digitals.

En un món globalitzat aquest fenomen no és exclusiu de Catalunya, i això té l’avantatge que hi ha països que ja han començat a recórrer el camí de les solucions. Probablement la iniciativa més avançada sigui el moviment iniciat pel govern dels Estats Units per impulsar un llenguatge planer, és a dir, un llenguatge administratiu adaptat a les exigències de la societat digital. El lloc web del moviment Plain Language www.plainlanguage.gov (també anomenat plain writing o plain English movement, i definit en la Plain Writing Act of 2010) desplega un ventall de recomanacions, formacions i altres recursos, i resulta especialment recomanable endinsar-se en el seu apartat dedicat als exemples, farcit de contrasts clamorosos entre l’abans i el després de l’aplicació d’elements lingüístics i gràfics com ara llistes, taules o frases curtes. Un ús endreçat d’aquests recursos ajuda, i molt, a garantir que els serveis digitals que ofereix i ofereixi la nostra Administració siguin compresos: redueix les incerteses, inseguretats i algunes angoixes, i de retruc estalvia piles de trucades i visites a les OACs. El govern dels Estats Units ha entès que la redacció de documents administratius en un llenguatge tècnic arcaïtzant pretesament garantista és un gol en pròpia porta, ja que pot generar indefensió per la falta de comprensió d’aquelles comunicacions o notificacions que des de l’Administració adrecem a les persones, i augmenta la percepció de distància entre l’Administració i la ciutadania que a la fi n’és la propietària. I aquest moviment a favor d’un llenguatge administratiu planer està travessant fronteres, amb exemples propers com la iniciativa Comunicación Clara de l’Ajuntament de Madrid.

A casa nostra trobem precedents d’una preocupació semblant en la normativa sobre l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat, on el Decret 107/1987, de 13 de març, o el Decret 162/2002, de 28 de maig que el modifica, recullen termes com llenguatge correcte, directe i simplificat, en el moment de determinar el llenguatge que ha d’emprar l’Administració de la Generalitat en l’ús de les llengües oficials.

I des de la perspectiva del dret dels ciutadans a la comprensibilitat del llenguatge jurídic, en aquest cas en l’àmbit de l’Administració de Justícia, es recull de manera expressa en la Carta dels drets dels ciutadans davant la justícia, publicada al Butlletí del Congrés dels Diputats 15 de març de 2002, i recollida en la Proposició no de llei del Parlament

29

de Catalunya sobre les actuacions a emprendre per donar-la a conèixer, el terme de justícia comprensible dins del títol dedicat a una justícia moderna i oberta als ciutadans. I aquests drets es concreten, a títol d’exemple en:

CARTA DELS DRETS DELS CIUTADANS DAVANT LA JUSTÍCIA

‣ El ciutadà té dret que les notificacions, citacions, citacions a termini i requeriments continguin termes senzills i comprensibles i que evitin l’ús d’elements intimidatoris innecessaris.

‣ El ciutadà té dret que a les vistes i compareixences es faci servir un llenguatge que, respectant les exigències tècniques necessàries, resulti comprensible per als ciutadans que no siguin especialistes en dret.

‣ El ciutadà té dret que les sentències i altres resolucions judicials es redactin de manera que siguin comprensibles pels seus destinataris, amb l’ús d’una sintaxi i una estructura senzilles, sense perjudici del seu rigor tècnic.

La Carta dels drets dels ciutadans davant la justícia atribueix als jutges i magistrats que dirigeixin els actes processals l’obligació de vetllar la salvaguarda d’aquest dret.

Avui, estem a les portes, ja obertes de bat a bat, de l’era dels serveis digitals. En comencem a establir la regulació amb l’ensenya de la nostra Administració i volem ser pioners i líders en la seva prestació. Però ens cal tenir present que de ben segur serem jutjats i potser en primer terme per la immediatesa de la seva percepció, per la comprensibilitat del llenguatge dels serveis que oferim, una eina potser desapercebuda però bàsica per garantir l’èxit d’aquests serveis. Així, si és necessari aplicar metodologies per al disseny dels serveis digitals que posin al centre la seva usabilitat per part de les persones destinatàries, com ara la que està impulsant a la Generalitat la Direcció General d’Administració General, aquesta experiència d’usuari no es redueix a la funcionalitat de les eines sinó que la nostra relació digital amb les persones destinatàries descansa sobretot en el llenguatge.

Per tant, si en l’era digital cerquem posar-nos al dia i anticipar-nos a les necessitats de la ciutadania en la prestació dels serveis digitals que li poden resultar convenients, sembla clarament convenient que cerquem també anticiparnos, en una col·laboració entre tecnòlegs, lingüistes i juristes, en incorporar la comprensibilitat del llenguatge administratiu en la societat digital, sota els principis com el de bona administració i a partir de precedents ja existents i dels nous moviments emergents. El fonament poc difereix i clarament serà predicar amb l’exemple pràctic l’assoliment de l’objectiu de lideratge en la prestació de serveis digitals en concret i en l’activitat de l’Administració en general, amb revolució tecnològica inclosa.

30

Tot dret troba a l’altra banda de la moneda una obligació, i per tothom és sabut que els drets valen el que valen les seves garanties. En aquest cas, vetllar pel dret a la comprensibilitat del llenguatge administratiu en la societat digital és una obligació que correspon a una bona administració, a la nostra Administració!

Josep Maria Flores Juanpere Analista d’Organització de l’Oficina d’Innovació i Administració Digital

Queralt Camps Pujol Advocada de la Generalitat

Referències bibliogràfiques Flores, JM, Manzano, E. Serveis públics digitals: un català planer per a l’era d’internet? Revista de Llengua i Dret RLD blog. 2019. https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2019/05/02/serveis-publics-digitals-un-catala-planer-per-a-lera-dinternet-josep-maria-flores-iester-manzano/ Gené Gil, M. El dret a la comprensibilitat del llenguatge jurídic català i els principis que el sustenten. Revista de Llengua i Dret. RLD blog. 2016. https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2016/06/30/el-dret-a-la-comprensibilitat-del-llenguatge-juridic-catala-i-els-principis-que-elsustenten-maria-gene-gil/

Parlament de Catalunya. Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya. Parlament de Catalunya, Barcelona, 2016. Domènech Bagaria, O. Traduir del castellà al català: més enllà de la intercomprensió. Editorial UOC, Barcelona, 2012. Duarte i Montserrat, C. El llenguatge administratiu i jurídic: una renovació persistent. Revista de Llengua i Dret 51, 2009, pàg. 39- 46.

31