Article 33.2

REVISTA D’ANÀLISI IACTUALITAT JURÍDICA

DIRECTUM

NÚM. 3

a propòsit de ...

33.2

Quan parlem de la conflictivitat entre l’estat i la Generalitat, sovint només fem referència als conflictes plantejats per una i altra administració davant del Tribunal Constitucional, en forma de recursos d’inconstitucionalitat, conflictes de competències o impugnacions directes. I certament que, sobretot en el darrer quadrienni, fruit de la situació política i d’una innegable voluntat recentralitzadora i uniformadora de l’Estat, la litigiositat constitucional ha estat profusa i abundant.

Només dos exemples:

- L’any 2018, dels 17 recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Govern de l’estat contra lleis de les Comunitats Autònomes pendents de resolució, 10 corresponen a lleis catalanes. I dels 7 recursos d’inconstitucionalitat interposats per les Comunitats Autònomes contra lleis estatals, pendents de resolució, 4 corresponen a recursos plantejats pel Govern de la Generalitat 1 .

- L’any 2017, dels 33 recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Govern de l’estat contra lleis de les Comunitats Autònomes, 16 corresponen a lleis catalanes. I dels 2 recursos d’inconstitucionalitat interposats per les Comunitats Autònomes contra lleis estatals, els 2 corresponen a recursos interposats pel govern de la Generalitat 2 .

La reforma de l’article 33.2 LOTC mitjançant la LO 1/2000, de 7 de gener, va introduir la possibilitat d’ampliar el termini d’impugnació d’una norma estatal o autonòmica per part dels governs respectius des dels tres mesos fins a nou, sempre i quan s’adopti un acord entre les dues administracions implicades per procedir a la negociació de les discrepàncies formulades, amb l’objectiu d’evitar la interposició davant del Tribunal de recursos que, molts d’ells, podien ser resolts mitjançant la negociació entre les parts. És sens dubte un primer pas en la introducció del diàleg i la mediació en la resolució de conflictes constitucionals, en què, de manera formal, la llei orgànica reconeix a les parts cert marge d’actuació per arribar a acords interpretatius abans d’arribar al conflicte davant del Tribunal Constitucional.

1

Memòria del Tribunal Constitucional any 2017.

2

Memòria del Tribunal Constitucional any 2018.

5

Insisteixo, sempre dependrà de la voluntat de les parts, de la situació política i de l’habilitat dels interlocutors, però l’habilitació legal i la institucionalització del tràmit permet que en el marc de la subcomissió de seguiment normatiu o mitjançant un grup de treball, de caràcter merament tècnic -en què el protagonisme dels especialistes en els aspectes competencials i de relacions entre governs augmenta enfront de la discussió eminentment política i de fons, es pugui discutir, interpretar, transaccionar i acordar.

A Catalunya, només en el darrer mes, tenim dos exemples de negociacions a l’empara de l’article 33.2 LOTC que han acabat amb èxit. Així, fruit del diàleg entre les dues administracions, s’han formalitzat dos acords interpretatius que han evitat la interposició de sengles recursos d’inconstitucionalitat. El primer, el que havia anunciat l’Estat contra el Decret llei 3/2019, de 22 de gener, sobre l’increment retributiu per a l’any 2019 i la recuperació parcial de l’import de la paga extraordinària de l’any 2013 pel personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya, i el segon, el que havia anunciat la Generalitat contra el Reial decret Llei 20/2018, de 7 de desembre, de mesures urgents per a l’impuls de la competitivitat econòmica en el sector de la indústria i el comerç a Espanya.

Però hi ha una altra conflictivitat molt oblidada. Des del dia 1 de gener de 2015 fins l’abril de 2018, la litigiositat entre l’Estat i la Generalitat, en la jurisdicció contenciosa administrativa, es tradueix en l’existència de 180 procediments entre ambdues administracions.

Per què la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa no va preveure un procediment anàleg o similar ens els conflictes entre administracions?

Article 44 LRJCA

1. En els litigis entre administracions públiques no es pot interposar recurs en via administrativa. No obstant això, quan una Administració interposi recurs contenciós administratiu contra una altra, li pot requerir prèviament que derogui la disposició, anul·li o revoqui l'acte, faci cessar o modifiqui l'actuació material, o iniciï l'activitat a què estigui obligada. Quan l'Administració contractant, el contractista o tercers pretenguin recórrer les decisions adoptades pels òrgans administratius als quals correspon resoldre els recursos especials i les reclamacions en matèria de contractació a què es refereix la legislació de contractes del sector públic han d'interposar el recurs directament i sense necessitat de requeriment o recurs administratiu previ. 2. El requeriment s'ha de dirigir a l'òrgan competent mitjançant un escrit raonat que ha de concretar la disposició, l'acte, l'actuació o la inactivitat, i s'ha de produir en el termini de dos mesos a comptar des la publicació de la norma o des que l'Administració requeridora hagi conegut o pogut conèixer l'acte, l'actuació o la inactivitat. 3. El requeriment s'entén rebutjat si, dins el mes següent a la seva recepció, el requerit no emet contestació. 4. Queda al marge el que disposa la legislació de règim local sobre aquesta matèria.

Podríem considerar que la llei del 1998 va introduir algun element pensant en la resolució de conflictes abans de la interposició del recurs en la transacció extrajudicial; en concret, el “requeriment previ” previst en l’article 44 de la LRJCA. El propi Tribunal Suprem, en moltes sentències, entre d’altre la de 25 de maig de 2009, configura el procediment de l’article 44 com l’ocasió per donar a l’administració requerida la possibilitat de reconsiderar les seves decisions i així procurar una solució que defugi el conflicte.

El cert és que, després de 20 anys de vigència de la llei de la jurisdicció, podem parlar obertament de fracàs d’aquesta via. El requeriment previ s’ha convertit en un recurs administratiu més, un tràmit formal sense eficàcia pràctica. Si el legislador del 1998 el va introduir per afavorir elsprincipis generals de cooperació i col·laboració que han de regir les relacions entre les diferents administracions i com un mitjà alternatiu i potestatiu per tal que els conflictes entre administracions es poguessin resoldre sense litigar, l’experiència ha demostrat que no es tracta d’una tècnica efectiva per arribar a un acord, ni d’un sistema per intentar la reconsideració de les decisions administratives.

6

Si, tal i com preveu la Constitució, les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, s’hauria d’afavorir un espai per tal de fer confluir aquests interessos generals que defensen totes les administracions.

Si dues administracions poden arribar a acords tant significatius com una interpretació conjunta i consensuada de certs aspectes de la constitució o l’estatut, o de criteris de repartiment competencials de diferents matèries, i resoldre determinades discrepàncies, més encara s’hauria de promoure i facilitar l’adopció d’aquests acords si el que es qüestiona és un simple acte administratiu o una disposició de caràcter general, dictada per una administració que actua, com totes, per servir amb objectivitat els interessos generals.

Si el malaurat requeriment previ, que tants i tants cops es transforma en un recurs administratiu més i que gairebé sempre acaba en un silenci, es substituís per un espai institucionalitzat entre administracions, un espai de diàleg, de transacció i de pacte, no només s’evitarien conflictes jurisdiccionals, no només disminuiria la conflictivitat, sinó que també, potser, les administracions s’adonarien que aquest interès general al qual serveixen és el mateix, i que un 33.2 en la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa ens faria guanyar temps, eficàcia i eficiència, ens faria reduir tràmits i despeses i contribuir a la dessaturació de l’administració de justícia.

I en aquests temps que corren, també en el món del dret, fomentar el diàleg i la conciliació per evitar el conflicte, hauria de ser la prioritat, de les lleis i dels juristes.

Luis M. García Cantón

Francesc Esteve i Balagué Advocat

Director del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya

7