noves tecnologies

Les actuacions administratives automatitzades suposen una realitat cada vegada més present en l’àmbit d’actuació de l’Administració pública i n’és un exemple la Generalitat de Catalunya. Aquestes actuacions, inicialment més simples, van guanyant complexitat a mesura que les Administracions es van adaptant a la transformació digital. Alguns exemples d’aquestes actuacions administratives automatitzades les trobem arreu de l’Estat: emissió automàtica de comunicacions periòdiques de les obligacions tributàries per la Diputació d’Alacant; expedició automàtica de certificacions del padró municipal per l’Ajuntament de Madrid; generació automàtica d’una resolució per la qual es notifica mitjançant un anunci al diari oficial corresponent per la Generalitat de Catalunya; o l’article 27 de la Llei 39/2015, que reconeix la possibilitat de fer còpies autèntiques mitjançant actuacions administratives automatitzades a nivell estatal.

Com no pot ser d’una altra manera, amb el seu ús sorgeixen nous problemes jurídics que cal afrontar des del dret administratiu, constitucional i europeu. Per una part, en relació amb els drets de les persones interessades i com els afecta una actuació administrativa automatitzada com ara el dret de fer al·legacions o el dret d’accedir a un expedient, drets característics del procediment administratiu; i per una altra part, en relació amb l’impacte que aquestes actuacions poden tenir sobre els drets fonamentals dels ciutadans, com ara la privacitat, la protecció i seguretat de les dades, o la no discriminació.

Perquè un ciutadà o ciutadana pugui assabentar-se de si una decisió que l’afecta vulnera algun d’aquests drets, el RGPD, per remissió a la normativa nacional (en el nostre cas, la LO 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals que adapta a l’ordenament espanyol el RGPD i n’amplia alguns continguts), reconeix a tots els ciutadans que tinguin un interès legítim el dret d’accés a la informació pública, ja que es tracta d’un dret personalíssim lligat a la titularitat de les dades i de la qual deriva l’interès legítim per exercir-lo. Aquest dret comprèn el dret d’accés a la informació i funcionament de la decisió administrativa automatitzada previst en els articles 13 a 15 RGPD, que de manera abstracta comprèn, entre d’altres, el dret de conèixer les dades personals del ciutadà emprades en la decisió, els criteris i paràmetres per adoptar una decisió, el procediment i la lògica de la decisió (l’algorisme), i la fonamentació i la motivació de la decisió, si hi és.

Però, en primer lloc, per entendre els dos apartats següents, que estudien els drets de les persones interessades previstos en la normativa de procediment administratiu i els drets fonamentals afectats per les actuacions automatitzades, cal entendre tres conceptes clau:

Què és una actuació administrativa automatitzada?

Segons el glossari de l’Annex 2 del Decret 76/2020, del 4 d’agost, d’Administració Digital, es tracta de qualsevol acte o actuació efectuada íntegrament a través de mitjans electrònics per una administració pública en el marc d’un procediment administratiu i en la qual no ha intervingut de manera directa cap empleat públic. Aquesta definició té una redacció idèntica a la definició d’actuacions administratives automatitzades inclosa en l’article 41 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del Règim Jurídic del Sector Públic. Tanmateix, també la trobem en l’article 44 de la Llei 26/2010 del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Una altra definició es conté en la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, avui derogada, que la defineix com una activitat administrativa produïda per un sistema d'informació adequadament programat, per mitjà d’un algorisme, de manera que no cal la intervenció d'una persona física per a cada cas singular.

Dins d’aquestes actuacions s’inclouen la producció d'actes administratius de tràmit, actes administratius resolutoris i actes de comunicació118

Podem afirmar que aquestes actuacions administratives automatitzades són la manifestació més intensa del principi de digital by default, un principi d’origen europeu dins el «Pla d’Acció Europeu sobre Administració Electrònica 2011-2015» que postula que, en igualtat de garanties, s’ha d’atorgar preferència a la tramitació per mitjans electrònics, i responen a una mena de principi de subsidiarietat digital sota el principi d’eficiència administrativa, ja que tracten reptes i aspiracions que només poden partir d’aquestes actuacions automatitzades i que la intervenció directa de les persones físiques no resulta necessària ni oportuna pel seu avenç 119

La seva naturalesa jurídica120, segons la mateixa llei, es planteja com una actuació administrativa, és a dir, una activitat duta a terme per una administració pública en l’exercici d’una potestat administrativa en funció de les competències que li han estat assignades. La diferència amb altres actuacions administratives radica en la seva font de producció, ja que en aquest cas correspon, total o parcialment, a un sistema de informació programat i no a una persona física.

Què és una decisió individual automatitzada?

Segons el RGPD, les decisions individuals automatitzades són les resolucions que es prenen sobre una persona (és a dir, que tenen efectes jurídics sobre una persona concreta o l’afecten significativament de forma similar) per mitjans tecnològics o electrònics sense intervenció humana, com ara per mitjà d’actuacions administratives automatitzades impulsades per un

118 MARTÍN DELGADO, Isaac. Naturaleza, concepto y régimen jurídico de la actuación administrativa automatitzada, Revista de Administración Pública, 2009, p. 15-16. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3209548

119 NUÑEZ SEOANE, Javier. El bot administrativo. Las actuaciones administratives automatizadas en las Leyes 39/2015 y 40/2015, Consell General de l´Advocacia Espanyola, 2021. https://www.abogacia.es/publicaciones/blogs/blog-deinnovacion-legal/el-bot-administrativo/

120 MARTÍN DELGADO, Isaac. Naturaleza, concepto y régimen jurídico de la actuación administrativa automatitzada, Revista de Administración Pública, 2009, p. 16. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3209548 algorisme. Es distingeix d’una decisió assistida perquè la tecnologia, i no l’operador jurídic, és l’autor principal de la decisió a partir d’estadístiques i correlacions proveïdes a l’algorisme.

Segons el RGPD, les decisions individuals automatitzades són les resolucions que es prenen sobre una persona (és a dir, que tenen efectes jurídics sobre una persona concreta o l’afecten significativament de forma similar) per mitjans tecnològics o electrònics sense intervenció humana, com ara per mitjà d’actuacions administratives automatitzades impulsades per un algorisme. Es distingeix d’una decisió assistida perquè la tecnologia, i no l’operador jurídic, és l’autor principal de la decisió a partir d’estadístiques i correlacions proveïdes a l’algorisme.

A diferència de l’actuació administrativa automatitzada, una decisió individual és un acte final que, en el cas del procediment administratiu, esgota la via administrativa i en la qual el mitjà de producció pot ser dut a terme per una actuació administrativa automatitzada, per la qual cosa la decisió seria l’output o resultat d’aquesta actuació, amb efectes jurídics sobre la persona interessada.

Aquests «efectes jurídics significatius» són rellevants a l’hora de diferenciar les decisions de les actuacions. Es tracta d’un concepte jurídic indeterminat que el Grup de Treball 29 va estudiar en les seves Directrius per interpretar l’article 22 del RGPD explicitant que: «...un efecte jurídic pot ser quelcom que afecti l’estatut jurídic d’una persona o als seus drets en virtut d’un contracte»121. Alguns exemples de decisions automatitzades que segueixen aquesta interpretació són la cancel·lació d’un contracte, el reconeixement o la denegació d’una prestació concedida per la llei (com ara una prestació per fills a càrrec o un ajut a l’habitatge), o la denegació de l’admissió a un país o la denegació de ciutadania.

Què és un algorisme?

Segons el DIEC, un algorisme (o algoritme) és un conjunt de regles conformades per resoldre un problema en un nombre finit de passos.

121 Grup de Treball sobre protecció de dades de l’article 29, Directrius sobre la transparència en virtut del Reglament (UE) 2016/679, de 29 de novembre de 2017, 2018. https://apdcat.gencat.cat/web/.content/03 documentacio/Reglament_general_de_proteccio_de_dades/documents/wp260rev01_es-transparencia.pdf.

Una segona definició terminològica d’algorisme, segons Termcat, és un conjunt finit de regles que, aplicades de manera ordenada, permeten la resolució sistemàtica d'un problema, el qual s'utilitza com a punt de partida en programació informàtica.

En termes planers, un algorisme és un sistema informàtic programat segons un paràmetres a criteri del programador informàtic que configura l’algorisme, i que preveu una entrada de dades concretes (personals, numèriques...) que activen l’algorisme. Un cop introduïdes, l’algorisme aplica per si mateix els paràmetres establerts per la persona programadora emetent, un cop processades les dades amb els paràmetres, una resposta que pot adoptar la forma de document, resolució, estimació, etc.

L’algorisme es divideix fonamentalment en dues parts: d’una banda, el propi algorisme, és a dir, el programa, el seu disseny, els paràmetres de programació, etc. I de l’altra, el seu codi font, el nucli del algorisme que conté tota la informació sobre el seu funcionament en termes tècnics (informàtics, de programació, etc.) i que habitualment es troba subjecte a secret comercial i a confidencialitat per part del proveïdor de l’algorisme.

Un cop clarificats els termes clau que envolten les actuacions administratives automatitzades, entrem en com es conjuguen aquestes actuacions amb els drets de les persones interessades en el procediment administratiu, entre els quals hi trobem drets fonamentals i procedimentals com el dret a la no discriminació, en l’apartat primer; i, posteriorment, en com es conjuguen amb els drets previstos més enllà del procediment administratiu, com ara els drets sobre les dades dels ciutadans previstos pel RGPD, on també trobem el dret fonamental a la protecció de dades.

Reptes jurídics Drets de les persones interessades en el procediment administratiu

Els drets de les persones interessades es troben en l’article 13 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú i en el Capítol I del Títol II de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. En particular, tractem els drets que es troben afectats per les actuacions administratives automatitzades:

 Dret de comunicar-se amb l’Administració pública a través d’un Punt d’Accés General electrònic de l’Administració. En el cas de les actuacions automatitzades, el canal de comunicació per defecte serà electrònic, però res obsta que si l’interessat empra un canal en paper (per exemple, correu postal) es pugui relacionar amb l’Administració a través d’aquest mitjà fins al final del procediment i rebre resposta d’aquella mitjançant el mateix canal. En tot cas, cal tenir present l’aplicació de l’article 14 de la Llei 39/2015 en relació amb els subjectes obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.

 Dret de ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les Administracions Públiques. Aquest dret reflecteix una clara voluntat del legislador de reduir la bretxa digital entre la persona interessada i l’Administració electrònica, atès que se li reconeix assistència durant tot el procediment electrònic.

 Dret d’accés a la informaciópública, arxius i registres, segons la Llei 19/2013, de 9 dedesembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquest dret està molt relacionat amb el Dret a la protecció de dades de caràcter personal, a la confidencialitat i seguretat de les dades en els fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques. Tots dos són drets que tractem en l’apartat segon, ja que són els més rellevants i tenen un abast més enllà del propi procediment administratiu, ja que, encara que protegeixen interessos diferents (dret d’accés a les dades i dret a la protecció d’aquestes) troben el seu encaix en el RGPD.

 Dret a la no discriminació i a una atenció adequada. Aquest dret guanya rellevància quan es tracta de les actuacions administratives automatitzades, ja que segons la doctrina hi ha consens en què els algorismes (en general) són discriminatoris en menys o més grau, en funció de la seva configuració, matèria aplicable, dades d’entrenament, etc. Per aquest motiu també s’ha protegit a nivell del RGPD, que es desenvoluparà amb més detall en l’apartat segon.

El mateix dret en relació amb el procediment administratiu amb intervenció humana, sense automatitzacions de cap tipus, no acostuma a presentar problemes més enllà d’aplicar els marcs no discriminatoris previstos per la pròpia Administració. Quant al dret d’obtenir una atenció adequada, es fa referència als mateixos termes que preveu la llei estatal amb el dret de comunicar-se amb l’Administració a través d’un Punt General d’Accés, així com el dret de rebre assistència en el procediment.

Aquest dret també es preveu, més enllà de l’àmbit administratiu, com a dret fonamental en els articles 9.2 i 14 CE (que formen part dels drets susceptibles de recurs d’empara), a més dels articles 14 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE) a nivell europeu i internacional. Val a dir però, que en el RGPD (que desenvolupem en l’apartat segon) el dret a la no discriminació algorísmica no es reconeix expressament i no es preveu un dret a la transparència algorísmica, però sí que hi ha previsions importants en diferents articles que tenen la finalitat de prevenir aquesta discriminació, en forma de drets o limitacions legals com ara el dret d’obtenir una decisió no basada únicament en el tractament automatitzat de dades (22.1 RGPD); el dret d’obtenir una intervenció humana (22.3 RGPD); o bé la prohibició de tractament de dades personals que revelin un origen racial o ètnic, opinions polítiques, conviccions religioses, etc. També es preveu que la discriminació pugui donar-se en qualsevol moment del procediment, per la qual cosa s’estableix l’obligació de realitzar avaluacions d’impacte previ al tractament de dades (art. 32 RGPD). Aquesta última obligació resulta interessant a efectes de l’administració pública, ja que suposa una protecció pels ciutadans i per la pròpia Administració sobre el bon ús i tractament de les dades personals, que amb una avaluació a priori pot oferir seguretat jurídica, publicitat i facilitar la informació pública i la informació protegida per secret comercial o confidencial.

Tots aquests drets i previsions es desenvolupen més extensament en l’apartat segon dedicat al RGPD.

 Dret a una bona administració. Inclou, entre d’altres, el dret d’audiència i a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu; el dret a que les decisions de les administracions siguin motivades en els supòsits previstos legalment i amb el règim de recursos que procedeixi; el dret d’obtenir una resolució expressa i el dret de conèixer en qualsevol moment l’estat de tramitació dels procediments de les persones interessades. Tots aquests drets que se’n deriven també es preveuen per a les actuacions administratives automatitzades, ja sigui en la primera fase de decisió, en fase de revisió amb intervenció humana, etc.

Com més endavant desenvolupem, l’article 22.3 RGPD garanteix l’exercici del dret de presentar al·legacions i a l’audiència, establint que el responsable del tractament de dades adoptarà les mesures adequades per salvaguardar els drets i llibertats, així com els interessos legítims de l’interessat, com a mínim amb el dret d’obtenir intervenció humana per part del responsable.

 Dret d’accés als expedientsadministratius i a obtenir còpia dels documents que en formen part. Aquest dret podria tenir un àmbit d’aplicació coincident amb el dret d’accés a la informació pública previst pel RGPD, però cal puntualitzar que l’abast d’ambdós drets és diferent, ja que el dret d’accés als expedients agrupa totes les dades (més enllà de les personals) que conformen el procediment, com ara els criteris de resolució, l’òrgan responsable del procediment, la persona que ha imposat la sanció, etc.

En canvi, el dret d’accés a la informació té un abast més reduït dins l’expedient, ja que només tindria accés a les dades de les quals l’interessat és el titular, les considerades personals i només aquestes. Ara bé, la seva aplicació pot anar més enllà d’un expedient administratiu, ja que es podria aplicar també a les actuacions administratives automatitzades, els seus algorismes, i fins i tot aplicar-se en altres àmbits que no siguin pròpiament de l’Administració, com al sector privat, un punt diferencial del dret d’accés als expedients, de caire públic.

Com a apunt final, en l’article 40 de la Llei 39/2015 es preveu com a garantia addicional que en les notificacions de les resolucions i actes administratius que afectin els drets i interessos de les persones interessades s’haurà d’incloure, entre altres dades, l’òrgan responsable davant el qual es pot presentar recurs i el termini per interposar-lo, imprescindible per conèixer l’òrgan que es trobarà al càrrec de l’actuació administrativa automatitzada, ja que, tot i que sigui un procediment sense intervenció humana o parcialment amb intervenció humana (assistida), sempre hi haurà una persona en última instància a la qual dirigir-se per recórrer, exercir els drets previstos pels interessats i fer les corresponents al·legacions122 .

122 Al seu torn, en l’article 41.2 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del Règim Jurídic del Sector Públic, es precisen els elements que haurà de contenir qualsevol actuació, entre ells, l’òrgan competent i l’òrgan responsable a efectes de impugnació, auditoria del sistema de informació i el seu codi font.

Pel que fa a la resta de drets reconeguts a les persones interessades en l’àmbit del procediment administratiu i altres drets fonamentals previstos en la Constitució que poden ser afectats per les actuacions automatitzades, no se’n farà un estudi exhaustiu, sens prejudici d’assenyalar que els ciutadans gaudeixen de les mateixes garanties i dret d’exercir-los davant de qualsevol actuació administrativa automatitzada.

Drets de les persones interessades més enllà del procediment administratiu (digitals i fonamentals)

En aquest apartat examinem els diferents drets que es reconeixen a tota la ciutadania europea en el RGPD, com a drets personalíssims dels titulars de les dades més enllà del procediment administratiu i que també s’apliquen (o poden aplicar) en les actuacions administratives automatitzades. El RGPD desenvolupa tots aquests drets que formen part d’un sol dret inherent a tot l’articulat: el dret a la protecció de dades personals:

 Dret a la protecció de dades personals (en connexió amb el dret a la intimitat): aquest dret no es menciona específicament en l’articulat del RGPD, ni tampoc en la CE, però es tracta d’un dret que s’infereix d’ambdós textos: del primer donat el desgranament del que suposa protegir les dades personals i els drets que es preveuen amb aquesta finalitat; i del segon, de l’article 18.4 CE en la limitació legal prevista en «l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets». El Tribunal Constitucional va determinar que aquest article empara la protecció de les dades personals i, per tant, que es tracta d’un dret fonamental garantit davant el Tribunal Constitucional (en endavant, TC) amb caràcter instrumental (STC 292/2000, FJ 5, que cita la STC 254/1993, FJ 6). El seu contingut també es defineix per la jurisprudència del TC (STC 292/2000, FJ 7) en el sentit que estableix per als titulars de les dades un poder de disposició i control sobre les dades personals per decidir quines proporcionar a tercers, a l’Estat, a ens privats, etc. I, si s’escau, també a tenir coneixement de qui les posseeix, per a quina finalitat, entre altres previsions recollides pel mateix RGPD en forma de drets, com es veurà tot seguit. Prova d’aquesta jurisprudència és l’article 156 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que preveu com a competència executiva la protecció de les dades personals respectant el contingut del dret fonamental de la Constitució (i per analogia també pels textos europeus). Finalment, a nivell europeu i internacional, l’article 16 del Tracta de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) preveu aquest dret de forma expressa, així com també a l’article 8.1 de la CDFUE, en els mateixos termes.

Els drets que sí que es troben previstos expressament pel Reglament i que es desenvolupen i desgranen del dret nucli a la protecció de les dades són:

 Dret a la rectificació: dret de l’afectat per un error o malentès a que es modifiquin les dades que siguin inexactes o incomplertes.

 Dret de supressió (dret a l’oblit): dret de l’afectat a que es suprimeixin sense dilació les dades personals de què sigui titular quan ja no siguin necessàries per a les finalitats que en van motivar la recollida; quan retiri el consentiment per tractar-les; quan s’oposi al tractament de les dades (dret d’oposició) i no prevalguin altres motius legítims pel tractament; quan siguin dades tractades de forma il·lícita; quan hagin de suprimir-se per al compliment d’una obligació legal establerta en el Dret de la Unió Europea; o quan s’hagin obtingut en relació amb l’oferta de serveis de la societat de la informació (xarxes socials, etc.).

 Dret a la portabilitat de les dades: dret a rebre de forma estructurada, en un ús comú i en lectura mecànica, les dades personals que l’afecten i que ha facilitat el responsable del tractament, sempre que es puguin transmetre a un altre responsable directament quan sigui tècnicament possible.

 Dret a la limitació del tractament de dades: dret a obtenir del responsable del tractament la limitació en l’ús de les dades quan siguin inexactes o il·lícites i, en comptes de suprimir-les, l’afectat en sol·liciti la seva limitació; també quan el responsable ja no les necessiti segons la finalitat prevista pel tractament però l’interessat les necessiti per formular, exercir o defensar reclamacions i no les vulgui suprimir; o quan l’interessat s’hagi oposat al tractament i mentre es verifiquin els motius legítims del responsable. Quan es produeixi la limitació, el tractament de les dades només es pot produir amb el consentiment de l’interessat, per formular reclamacions, per protegir els drets d’una altra persona, o per raons d’interès públic de la Unió o d’un Estat Membre.

 Dret a no ser objecte d’una decisió basada únicament en el tractament automatitzat (dret d’oposició): dret a conèixer si una persona és objecte d’un procediment automatitzat o li afecta una decisió presa de forma automatitzada. En cas que sigui objecte de decisió automatitzada, es pot exercir aquest dret d’oposició, el qual suposa a priori que l’afectat per la decisió no podrà ser objecte d’un tractament automatitzat. Ara bé, hi ha excepcions que poden limitar el seu exercici i que desenvoluparem més endavant.

 Dret a ser informat: obligació del responsable del tractament de dades a facilitar tota la informació que no s’hagi obtingut per part de l’interessat, així com tots els drets que tingui en relació amb la informació i la forma en què es tracten les seves dades.

 Dret d’accés

En relació amb el dret d’accés, segons el RGPD, és el dret d’obtenir del responsable del tractament la confirmació de si s’estan tractant o no dades personals que l’afectin (de les quals sigui titular). Si escau, tindrà el dret d’accedir a les dades i a la informació següent: la finalitat del tractament; les categories de dades personals que es tracten; els destinataris als quals s’ha comunicat o es comunicaran les dades (tercers països, organitzacions, etc.); el termini previst per la conservació de les dades personals; l’existència del dret a sol·licitar del responsable del tractament, la rectificació o supressió de les dades o la seva limitació; el dret a presentar una reclamació davant l’autoritat de control (en el cas de Catalunya, davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades); i a conèixer l’existència de decisions automatitzades, inclosa l’elaboració de perfils (quadres personalitzats amb atributs de l’interessat que configuren una fitxa personalitzada a partir de les dades que es disposen de la persona).

El dret d’accés també s’aplica en els algorismes, també els que conformen les actuacions administratives automatitzades. En la Resolució del 21 setembre de 2016 de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que estima les reclamacions 123-2016 i 1242016, es considera que l’algorisme és informació pública, ja que es troba en poder de l’Administració, als efectes de l’article 2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), i per tant, és plenament accessible a la ciutadania llevat d’alguns dels límits previstos per la normativa, com veurem a continuació.

Àmbit d’aplicació i limitacions

El dret d’accés és dels més rellevants pel que fa a les actuacions administratives automatitzades, ja que permet accedir a informació sobre l’algorisme que el dret d’accés a l’expedient no contempla, com ara al mateix algorisme, als paràmetres de configuració, al percentatge de biaix que conté, etc.

Ara bé, des de la perspectiva de l’Administració pública, aquest dret d’accés troba matisat el seu àmbit d’aplicació per la pròpia normativa de protecció de dades. Si bé és cert que el principi rector d’aquest dret (i del RGPD) és el principi de transparència, des de l’Administració no es pot pretendre, ni es pretén per la normativa, exigir el mateix grau de transparència a una institució pública que a un operador privat donada la naturalesa i sensibilitat de les dades que tracten, així com el volum d’actuacions automatitzades que es duen a terme a cada segon i totes les quals poden ser objecte d’aquest dret d’accés.

Primerament, cal distingir que el dret d’accés es troba dividit en dues branques, les quals reflecteixen els matisos previstos per l’administració pública. Per una part, el dret d’accés en relació a les dades personals emprades en aquestes decisions; i per l’altra part, el dret d’accés a la informació i funcionament de l’algorisme i el seu codi font.

a) En relació amb la primera branca, aquest dret d’accés es troba en els articles 13 a 15 del RGPD com a dret que permet conèixer quines dades posseeixen tercers, qui les posseeix i amb quina finalitat per garantir un poder de control sobre les dades, sobre el seu ús i destí, i amb el propòsit d’impedir un tràfic il·lícit i lesiu per la dignitat i intimitat de l’afectat (STC 292/2000, de 30 de novembre).

Relacionant-ho amb les actuacions automatitzades, el RGPD reconeix diferents graus d’accés a la informació en funció de si les decisions es basen o no en l’elaboració de perfils (és a dir, si elaboren perfils individualitzats i amb atributs per cada persona), si hi ha o no intervenció humana i segons si la decisió té efectes jurídics o no pel titular de les dades o l’afecti de «forma significativa».

En general, per totes les decisions automatitzades, el RPGD reconeix que aquest dret es basarà a proporcionar informació sobre:

- L’existència de la pròpia decisió automatitzada.

- La finalitat del tractament.

- Si s’escau, el perfilat.

- El dret d’oposar-se al tractament de les seves dades personals.

- El dret d’oposar-se als tractaments automatitzats.

Amb tot, no és un dret absolut, sinó que el seu exercici es troba molt limitat en l’àmbit de l’administració pública:

 El dret a no ser objecte de decisions individuals automatitzades o el dret d’oposició al tractament de dades personals, en l’àmbit de l’administració pública, es troba restringit en els casos en què les dades personals siguin necessàries per al compliment d’un objectiu d’interès públic (art. 21 i 22 RPGD).

El dret d’oposició als tractaments automatitzats no és un recurs directe, sinó que l’interessat només podrà exercir-lo si les seves al·legacions han estat prèviament revisades, avaluades i explicades amb intervenció humana a càrrec del responsable del tractament.

Tanmateix, aquest dret no es pot exercir quan:

 Sigui necessària la seva automatització per la celebració o execució d’un contracte entre l’interessat i el responsable del tractament (com ara per obtenir una beca o un certificat en què s’empren actuacions administratives automatitzades).

 S’hagi autoritzat pel Dret de la Unió Europea o dels Estats Membres que s’apliqui al responsable del tractament i estableixi, així mateix, les mesures adequades per resguardar els drets i llibertats i els interessos legítims de l’interessat.

 El tractament de les dades es fonamenti en un consentiment exprés prestat prèviament a l’automatització.

En qualsevol cas, el responsable del tractament ha de garantir el dret a obtenir intervenció humana, a poder presentar al·legacions i, subsegüentment, la possibilitat d’impugnar la decisió automatitzada.

A més a més, en els casos específics de les decisions sense intervenció humana que elaboren perfils i generen efectes jurídics rellevants s’haurà d’oferir la «informació significativa sobre la lògica aplicada», així com la importància i les conseqüències previstes per dit tractament per l’interessat (art. 13.2, 14.2 i 15.1 RGPD).

Què significa l’expressió «informació significativa sobre la lògica aplicada»?

La doctrina, i en particular, el Grup de Treball europeu sobre l’article 29 del RGPD, encara és divergent en aquest sentit però hi ha línies fonamentals en què hi ha acord, com ara que la informació que es proporcioni hauria d’incloure alguna orientació significativa sobre el funcionament de l’algorisme, per exemple, quin conjunt de dades es consideren de forma positiva o negativa o si hi ha biaixos segons les dades que s’introdueixen. Però l’entrega d’aquesta informació en cap cas pot garantir una predicció completa del resultat, ja que ni els mateixos programadors de l’algorisme coneixen aquesta certesa, i procurant, en la mesura que això sigui possible, que ajudi a comprendre el resultat de la decisió i el seu raonament. b) En relació amb la segona branca, sobre el dret d’accés a l’algorisme pròpiament dit, el RGPD no imposa l’obligació d’informar i donar accés exhaustiu a l’algorisme o al seu codi font sempre que aquesta «informació significativa sobre la lògica aplicada», la relativa importància i les conseqüències previstes d’aquest tractament per l’afectat compleixin amb les exigències i el nivell de transparència previstos per l’article 12 RGPD, i en tot cas, permetin a l’interessat exercir les facultats integrants del contingut essencial del dret fonamental a la protecció de dades i les garanties mínimes previstes en l’article 22.3 RGPD i l’article 18 CE.

Com a deure inherent quan es proporciona informació en virtut del dret d’accés, en compliment del principi de transparència, aquesta informació i explicació ha de ser genèrica i fàcilment comprensible (principi d’explicabilitat) per l’usuari mitjà, no ha de ser necessàriament una informació complexa, i en cap cas és exigible la revelació de tot l’algorisme i encara menys el seu codi font, nucli de l’algorisme i possiblement part de secret comercial o pacte de confidencialitat. Una informació excessivament complexa o exhaustiva pugnaria amb les exigències de llenguatge planer, concís, intel·ligible i de fàcil compressió.

- En aquesta línia, l’article 16 de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE) estableix l’accés parcial a la informació pública quan el dret d’accés no afecti la totalitat de la informació que preveu l’objecte d’accés, a excepció que la parcialitat afecti el dret d’accés quan la informació resulti distorsionada o no tingui sentit, ja que, en aquest cas, s’haurà de proveir de la informació necessària perquè la que sigui objecte d’accés tingui ple sentit.

En cap cas la informació serà significativa si impedeix de fet a l’interessat exercir els seus drets i garanties previstos pel RGPD.

Excepcions al dret d’accés

Fins ara hem exposat quin seria l’abast del dret d’accés i quins límits referencien un marc en el qual el dret d’accés troba el seu encaix. Però també trobem excepcions al dret d’accés previstes pel propi RGPD que permeten una restricció quasi-total o total a l’exercici d’aquest dret, fins i tot quan la decisió afecti de forma rellevant al dret de l’interessat (art. 13 i 14). Algunes de les més rellevants són les següents: o En aquesta excepció, hi troba encaix la protecció del secret comercial en els casos en què un algorisme sigui proveït a l’Administració per part d’un operador privat que el subjecta a secret. Es protegeix davant el dret d’accés sempre que abasti només les dades de l’algorisme i no les dades que s’introdueixen per entrenar o activar l’algorisme (les dades dels ciutadans). o Aquesta mateixa excepció també es configura en l’article 14.1 k LTAIPBGE, com a límit del dret d’accés, que també preveu altres supòsits limitatius com ars la seguretat nacional, la defensa, la garantia de confidencialitat, la protecció del medi ambient, etc. Tots aquests límits s’han de justificar i ser proporcionals a l’objecte i finalitat de protecció i cal atendre les circumstàncies del cas concret.

- Quan la informació sigui proveïda pel propi interessat. En aquest cas no es permet el dret d’accés, ja que la informació ja es troba en poder de l’interessat del procediment.

- Quan la comunicació de la informació sigui impossible o suposi un esforç desproporcionat, i, en particular, per al tractament amb finalitats d’arxiu amb interès públic o en la mesura que l’obligació pugui impossibilitar o obstaculitzar greument aconseguir els objectius del dit tractament. El responsable del tractament adoptarà les mesures adequades per protegir els drets, llibertats i interessos legítims de l’interessat, incloent l’opció, com a última ratio, de fer finalment pública la informació.

- Quan les dades personals hagin de seguir tenint caràcter confidencial sobre la base d’una obligació de secret professional regulada pel Dret de la Unió Europea o un Estat Membre, inclosa una obligació de secret de naturalesa diferent.

- Es pot denegar l’accés a la informació en els supòsits en què la sol·licitud manqui manifestament de fonament o sigui excessiva, i les de caràcter repetitiu. En aquests supòsits la càrrega de prova per denegar-la correspondrà al responsable del tractament.

- En la mateixa línia, també s’infereix del Considerant del RGPD una limitació a l’exercici d’aquest dret quan afecti negativament els drets i llibertats de tercers, inclosos el secret comercial o la propietat intel·lectual, i, en particular, aquells que protegeixen programes informàtics en relació amb el dret de l’interessat a rebre còpia de les dades objecte de tractament.

- Qualsevol limitació que s’imposi pel Dret de la Unió Europea o el dret nacional.

Procediments de reclamació o denúncia

Un cop establerts tots els drets a l’abast des del procediment administratiu fins al RGPD, quins canals o procediments tenim disponibles per exercir-los?

Sense pretendre ser una guia processal íntegra per la reclamació dels drets previstos per la normativa analitzada, es fa una primera aproximació a aquesta qüestió des dels canals previstos per la normativa nacional i europea.

Des de l’òptica de la normativa de protecció de dades, hi ha diverses vessants possibles en què la normativa permet seguir un procediment de reclamació segons el dret que es reclama o la normativa aplicable: o El mateix article 63.3 estableix que el Govern regularà per Reial decret els procediments de tramitació de l’AEPD per assegurar, en especial, els drets de defensa i audiència dels interessats. Actualment no consta aprovat, per la qual costa regeix com a normativa d’aplicació per als procediments de l’AEPD, amb caràcter subsidiari, la normativa general dels procediments administratius o Com a fase prèvia a interposar una reclamació davant l’Autoritat, l’afectat haurà d’haver-se dirigit prèviament a la entitat responsable per un mitjà que permeti acreditar la reclamació. En el cas de no obtenir resposta o si considera que la resposta no és adequada, pot interposar reclamació davant l’ACPD (o davant l’AEPD, que en farà remissió a la ACPD).

1. La via de la LO 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, a través del Títol VIII que regula tots els procediments en casos de possible vulneració de la normativa de protecció de dades. L’article 63 del mateix títol regula el règim jurídic d’aquests procediments respecte als supòsits en què un afectat reclami que no ha estat atesa la seva sol·licitud d’exercici dels drets reconeguts en els art. 15-22 del RGPD, o la investigació d’una possible infracció prevista pel Reglament o a la mateixa LO.

Respecte dels procediments a seguir davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) (i, si s’escau, davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD), que esmentem més endavant), aquests es regiran pel que estableixen el RGPD, la LO 3/2018123 i les disposicions reglamentàries dictades pel seu desenvolupament (actualment, no n’hi ha), i, amb caràcter subsidiari, per les normes generals sobre els procediments administratius.

123 El procediment previst per la LO 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, en el seu Títol VIII es limita a establir el règim jurídic d’aquests procediments: la seva iniciació, la inadmissió de les reclamacions, les actuacions prèvies a la investigació, les mesures provisionals i el termini de tramitació dels procediments, i si s’escau, la seva suspensió.

Respecte dels procediments a seguir davant l’ACPD o És obligatori interposar la reclamació davant l’Autoritat catalana quan el fet constitutiu d’infracció l’hagi comès una entitat inclosa en l’àmbit d’actuació d’aquesta institució (art. 3 de la LO 32/2010, d’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades124). o És potestatiu quan els fets denunciats s’atribueixin a una persona o entitat no inclosa en l’àmbit d’actuació de l’Autoritat Catalana, que, si escau, traslladarà la denúncia a l’AEPD amb la consegüent comunicació a la persona denunciant.

Com a via complementària, es preveu que l’Agència Espanyola pugui remetre la resolució de reclamacions al delegat o delegada de protecció de dades, o als òrgans o entitats que tinguin al seu càrrec la resolució extrajudicial de conflictes.

2. La via del RGPD que: o En primer lloc, preveu el dret a presentar una reclamació davant una autoritat de control de l’Estat Membre en què tingui la residència habitual, el seu lloc de treball o el lloc on s’hagi comès la presumpta infracció prevista pel RGPD. o En segon lloc, preveu el dret a la tutela judicial efectiva contra una autoritat de control (art. 78 RGPD) que hagi emes una decisió jurídicament vinculant, en cas que l’autoritat sigui competent, i no doni tràmit a la reclamació o no informi en el termini de tres mesos sobre el seu transcurs o el resultat de la reclamació. Les accions que es presentin

124 Article 3 de la LO 32/2010, d’1 d’octubre, de L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, és l’autoritat de control competent respecte els tractaments dels quals siguin responsables o que gestionin: a. Les institucions públiques. b. L’Administració de la Generalitat. c. Els ens locals. d. Les entitats autònomes, els consorcis i les altres entitats de dret públic vinculades a l’Administració de la Generalitat o als ens locals, o que en depenen. e. Les entitats de dret privat que compleixin, com a mínim, un dels tres requisits següents amb relació a la Generalitat, als ens locals o als ens que en depenen: f. Les altres entitats de dret privat que presten serveis públics per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, si es tracta de fitxers i tractaments vinculats a la prestació d’aquests serveis g. Les universitats públiques i privades que integren el sistema universitari català, i els ens que en depenen h. Les persones físiques o jurídiques que compleixen funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals, si es tracta de fitxers o tractaments destinats a l’exercici d’aquestes funcions i el tractament es duu a terme a Catalunya i. Les corporacions de dret públic que compleixen llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya. contra una autoritat de control s’hauran d’exercir davant els tribunals de l’Estat Membre de què formi part l’autoritat. En cas que la decisió de l’autoritat vingui precedida d’un dictamen o decisió del Comitè Europeu de Protecció de Dades, aquest es remetrà al tribunal que conegui de l’assumpte. o També es preveu en els mateixos termes la possibilitat d’interposar una reclamació davant els tribunals contra un responsable o encarregat del tractament (art. 79 RGPD). o Finalment, en cas de discrepància entre dues autoritats, es preveu que el Comitè Europeu pugui emetre una decisió vinculant que la resolgui. o Tot i que les demandes només poden dirigir-se contra una Part Contractant del CEDH, es pot tractar de demandes indirectes d’accions o omissions per part de particulars en la mesura que la Part no hagi complert les seves obligacions positives segons el CEDH i no hagi previst una protecció suficient contra les infraccions dels drets de protecció de dades recollits pel dret nacional125 . o Per admetre a tràmit aquesta acció, segons l’article 263 TFUE, la persona física o entitat que la vulgui interposar haurà de demostrar que la decisió del Comitè l’afecta

Primer. Que llur capital pertanyi majoritàriament als dits ens públics. Segon. Que llurs ingressos pressupostaris provinguin majoritàriament dels dits ens públics. Tercer. Que en llurs òrgans directius els membres designats pels dits ens públics siguin majoria.

Això inclou també els tractaments de dades personals que duguin a terme tercers amb dades de les quals disposin com a conseqüència d’un encàrrec del tractament fet per alguna d’aquestes entitats.

Dins d’aquest àmbit d’actuació correspon a l’Autoritat Catalana de Protecció de dades exercir la totalitat de les funcions que la normativa de protecció de dades atribueix a les autoritats de control, incloses les transferències internacionals de dades.

3. Com a última instància i amb motius taxats, es podrà interposar recurs davant el TEDH pel part dels afectats contra violacions dels drets de protecció de dades que contravinguin l’art. 8 CEDH contra una Part Contractant del Conveni (un Estat Membre) un cop esgotats tots els recursos disponibles a nivell nacional, amb el corresponent compliment dels criteris d’admissibilitat (art. 34 i 35 CEDH). Les seves sentències són d’obligatori compliment per a les Parts i hi ha la possibilitat d’obtenir una «satisfacció equitativa».

4. En el cas que el Comitè Europeu de Protecció de Dades emeti una decisió que es vulgui anul·lar, qualsevol persona física o jurídica pot interposar un recurs d’anul·lació de les decisions del Comitè davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en les formes previstes pels Tractats.

125 CONSELL D’EUROPA I TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS, Manual de legislació europea en matèria de protecció de dades, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2019. https://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/fra-coe-edps-2018-handbook-data-protection_es.pdf de forma directa i individual (el mateix requeriment pels interessats en els procediments administratius i jurisdiccionals previstos per reclamar els seus drets). o Igualment, en cas que es reclami alguna infracció comesa per una institució o òrgan de la UE davant el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD), si aquest no respon en un termini de 6 mesos, la reclamació és considera desestimada i es podrà interposar recurs davant el TJUE (concretament, davant el Tribunal General de la UE). o També es poden plantejar davant el mateix tribunal les reclamacions per infraccions de la legislació de la UE en matèria de protecció de dades comeses pel SEPD.

A l’últim, els interessats, les autoritats de control i els responsables o encarregats del tractament poden sol·licitar a l’òrgan jurisdiccional nacional, en el curs d’un procediment nacional, que sol·liciti al TJUE un aclariment respecte la interpretació i validesa dels actes de les institucions, organismes, oficines o agències de la UE, que l’emetran en forma de decisions prejudicials. No és un recurs directe del reclamant, sinó de l’òrgan jurisdiccional nacional per aplicar correctament la legislació de la UE.

Enfront de les possibilitats de reclamació, l’AEPD té, alhora, impossibilitats de tramitar una reclamació sobre els drets previstos segons la normativa de protecció de dades alguns casos126:

Reflexió final

Un cop feta la ponderació i encaix entre els diferents drets administratius, digitals i fonamentals, podríem establir que la protecció dels drets clàssics i digitals enfront de les actuacions administratives ordinàries es garanteixen amb la mateixa protecció que enfront de les actuacions administratives automatitzades?

Hem pogut comprovar que, efectivament, tots els drets previstos actualment són compatibles, tant si han estat pensats per les actuacions automatitzades com pels procediments ordinaris amb intervencions humanes, amb les seves consegüents adaptacions. Ara bé, això no obsta que sigui suficient aquesta protecció, sinó que s’hauria d’anar més enllà en properes regulacions del procediment administratiu comú, que haurien d’abordar específicament tots els reptes que poden suposar les aplicacions més simples i més complexes de la intel·ligència artificial aplicada en la futura Administració Digital. Per això, actualment, la regulació de la normativa de procediment manca de previsions, com ara sobre el procediment a seguir per generar un algorisme per una actuació automatitzada, o sobre quina hauria de ser l’explicació comprensible que s’hauria d’oferir als ciutadans que sol·licitin informació, entre d’altres aspectes.

126 Instrucció 1/2021, de 2 de novembre, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, per la que s’estableixen directrius respecte de la funció consultiva de l’Agència, de conformitat amb el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril del 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades personals i de lliure circulació d’aquestes dades, la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, i l’Estatut de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, aprovat pel Reial decret 389/2021, d’1 de juny. https://www.boe.es/boe/dias/2021/11/05/pdfs/BOE-A-2021-18134.pdf

També, hauria d’enfocar-se des de la perspectiva de la intel·ligència artificial i no només dels algorismes més bàsics, ja que si es fa una comparativa amb la legislació europea, com ara la francesa (llei n° 2016-1321 du 7 octobre 2016 pour une République numérique) o internacional, com ara la australiana, es constata que s’hi contenen preceptes legals que desenvolupen extensament i exhaustivament l’ús dels algorismes, el seu funcionament i tractament, i fins i tot l’ús de la intel·ligència artificial que ja s’empra en el cas d’Austràlia en nombroses actuacions administratives (Social Security –Administration- Act 1999, art. 64). 127 Un exemple del que podria regular-se és l’avaluació de riscos de l’ús de la intel·ligència artificial que preveu el RGPD en les relacions amb els ciutadans i l’Administració i que es farà del tot necessari efectuar-ho per llei i garantir la confiança ciutadana en els procediments administratius automatitzats amb intel·ligència artificial complexa.

En conclusió, podem observar que les actuacions administratives automatitzades són una realitat que ha d’anar encaixant en la relació de la ciutadania i els seus drets amb la transformació que suposa l’Administració digital. Aquest encaix, com no pot ser d’una altra manera, ha de venir acompanyat de garanties i drets cap als ciutadans amb interessos legítims davant l’Administració, i aquests drets s’han de preveure pel propi procediment administratiu, adaptats a les actuacions automatitzades, així com acompanyats i complementats pels drets previstos pel Reglament General de Protecció de Dades europeu i els drets fonamentals de la Constitució i els textos europeus i internacionals, que cobreixen altres flancs que els drets dels interessats no tenen previstos en el seu àmbit d’aplicació. Amb tot, l’exercici d’aquests no és íntegre davant l’Administració, ja que hi ha nombroses limitacions legals (les excepcions del RGPD), tècniques (dificultats d’explicabilitat, d’evitar biaixos...) i fins i tot comercials (subjeccions a secret comercial o pactes de confidencialitat). En qualsevol cas, com a norma general, el responsable del tractament, com a garant, així com els drets previstos, com ara el dret a intervenció humana, són vitals per assegurar la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans i el seu exercici, sense recaure en un ús abusiu pels ciutadans ni en l’arbitrarietat de l’Administració o els mateixos programadors dels algorismes, punt clau que tant el procediment administratiu comú com el RGPD pretenen evitar amb el principi de transparència, explicabilitat, motivació i revisió.

Bibliografia

Articles doctrinals https://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/fra-coe-edps-2018-handbook-dataprotection_es.pdf. https://www.abogacia.es/publicaciones/blogs/blog-de-innovacion-legal/el-bot-administrativo/.

- CONSELL D’EUROPA I TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS, Manual de legislació europea en matèria de protecció de dades, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2019.

127 PONCE SOLÉ, Juli. Inteligencia artificial, Derecho administrativo y reserva de humanidad: algoritmos y procedimiento administrativo debido tecnológico, Ministeri d´Hisenda Pública i Funció Pública, 2019.

- EGUÍLUZ CASTAÑEIRA, Josu Andoni, «Desafíosy retosque plantean lasdecisiones automatizadas y los perfilados para los derechos fundamentales», 2020, pp. 325-367. https://revistaestudios.revistas.deusto.es/article/view/1954.

- GRUP DE TREBALL SOBRE PROTECCIÓ DE DADES DE L´ART. 29, Directriussobrelatransparènciaen virtut del Reglament (UE) 2016/679, de 29 de novembre de 2017, 2018. https://apdcat.gencat.cat/web/.content/03 documentacio/Reglament_general_de_proteccio_de_dades/documents/wp260rev01_estransparencia.pdf.

- HUERGO LORA, Alejandro,«Laregulacióndelosalgoritmos», Editorial Aranzadi, 2020.

- LLANO ALONSO, Fernando H. et al., «Inteligencia artificial y filosofia del Derecho», Ediciones LaborumS.L., 2022. https://laborum.es/catalogo/inteligencia-artificial-y-filosofia-del-derecho.

- MARTÍN DELGADO, Isaac, Naturaleza, concepto y régimen jurídico de la actuación administrativa automatitzada, Revista de Administración Pública, 2009. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3209548.

- NUÑEZ SEOANE, Javier, El bot administrativo. Las actuaciones administratives automatizadas en las Leyes 39/2015 y 40/2015, Consell General de l´Advocacía Espanyola, 2021.

- PONCE SOLÉ, Juli, Inteligencia artificial, Derecho administrativo y reserva de humanidad: algoritmos y procedimiento administrativo debido tecnológico, Ministeri d´Hisenda Pública i Funció Pública, 2019. https://laadministracionaldia.inap.es/noticia.asp?id=1509505

- PRESNO LINERA, Miguel Ángel, La insoportable opacidad del algoritmo: a propósito, aunque no solo, del caso BOSCO, El Derecho y el revés, 2022 https://presnolinera.wordpress.com/2022/04/23/la-insoportable-opacidad-del-algoritmo-aproposito-aunque-no-solo-del-caso-bosco/

Introducció i context ideològic, social i moral

El pop està de moda. Potser es pot dir que sempre ho ha estat, si bé no amb la mirada més compassiva que es projecta en l’actualitat. Però és també un animal que inspira sentiments contradictoris. D’una banda, la seva carn ha estat sempre molt apreciada, i sembla que cada cop més, a la vista de la pretensió de muntar una granja de pops a Espanya, que seria la primera d’aquest tipus al món 128 i, per una altra, sempre ha estat un animal que ha suggerit la possibilitat d’un nivell de capacitat intel·ligent (habilitats cognitives es diu, de manera eufemística, des de l’àmbit “científic”) que no se ha reconegut en general als animals, i menys encara si aquests no són mamífers o aus. Aquest reconeixement de les habilitats cognitives en tota una sèrie d’animals, inclosos els pops, s’ha posat de manifest a nivell de vulgarització popular sobretot a partir d’algunes obres escrites i documentals recents.

Des de la nostra perspectiva “humana”, el pop és un ésser tou, molt flexible, dotat de nombrosos tentacles i plenament vinculat al mar, per tant, també a l’abisme, al fons, al que és desconegut i que s’associa a les profunditats de la nostra pròpia psique, al subconscient i a tot el que s’hi amaga. És el pop un animal que se’ns planta al davant, tant com la bèstia amenaçadora, gegant i terrible de relats i contes diversos, com també al mateix temps com el model d’ésser intel·ligent que podria ser més semblant a una suposada intel·ligència extraterrestre encara desconeguda, una d’aquelles que potser estem pendents de trobar (i que per al seu propi bé espero que no trobem mai, més si són tecnològicament inferiors a nosaltres). El pop suggereix així unes possibilitats cognitives desconegudes, que podrien ser similars a les d’una possible procedència planetària exterior i potser molt diferents a les humanes però no per això “inferiors”, si es pot utilitzar aquest desgraciat qualificatiu que té tant de contingut subjectiu i que hem utilitzat amb excessiva freqüència des què ens creiem el melic del món, per anar repartint títols de superioritat https://www.eldiario.es/canariasahora/ciencia_y_medio_ambiente/primera-granja-pulpos-mundo-canarias-topaentidades-animalistas_1_8760654.html https://www.ecologistasenaccion.org/199128/contra-el-proyecto-de-la-granja-de-pulpos-en-las-islas-canarias/ https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2022-02-10/el-dilema-etico-de-la-primera-granja-de-pulpos-del-mundoproyectada-en-canarias.html i d’inferioritat qual bufetades, i determinar així qui té dret a viure i qui no, a qui respectem i a qui tractem com un mer producte.

128 A continuació s’hi indiquen diverses referències a Internet amb informació sobre aquest projecte, i sobre l’oposició que ha trobat, a més d’una explicació extensa sobre les característiques dels animals afectats, que els fan mereixedors de no ser sotmesos al tipus d’explotació productiva que es pretén amb ells.

El pop també està bastant de moda en l’actualitat gràcies a un documental molt interessant, traduït al castellà com “Lo que el pulpo me enseñó” (i que en anglès original es titula “My Octopus teacher”) 129

L’exposat sobre el pop es pot fer extensiu a la resta de muscles cefalòpodes (Cephalopoda, del grec kephalé “cap” i podós “peu”, és a dir, amb peus al cap), que són una classe d’invertebrats marins que pertanyen al phylum (tronc o tipus d’organització, que és una categoria situada entre el regne i la classe) dels mol·luscs, que agrupa més de 800 espècies que són conegudes a nivell popular com a pops, sípies, calamars, i nautilus, i dels quals és predicable, en termes més o menys generals, el que en aquest article es diu del pop, més que res perquè aquest és el membre d’aquesta família que pel que fa a la vessant cognitiva ha estat objecte de més estudis, i ja d’entrada és el més conegut, no solament pel seu consum, sinó també pel seu protagonisme més extens a les creacions mítiques, literàries etc., de la societat humana, sobretot pel seu aspecte, propici tant per mostrar-lo com a bèstia terrible com també com a personatge simpàtic. Així, el pop ha estat objecte de consum, de pesca “esportiva”em costa utilitzar aquest terme per allò que és, simplement, matar un animal per distreure’t, de protagonisme en llibres, contes i pel·lícules diverses (normalment com a bèstia devoradora d’homes !!!) i que és un interessant model per als extraterrestres més estrambòtics, sobretot a causa de la seva mirada i, principalment, pels seus poderosos tentacles i la seva textura tova i flexible, però al mateix temps de forta musculatura, havent-se derivat una “terribilitat” més pròpia del desconeixement que ens caracteritza en relació amb la resta dels animals aliens a nosaltres mateixos, que no d’una realitat objectiva.

El judici que es faci del pop, des del punt de vista cognitiu -a qui considero i tracto en endavant com a representant no solament de la seva espècie concreta sinó també de la de la resta de membres del seu grup familiar- està íntimament relacionat amb el tema de la consideració doctrinal que ha rebut tradicionalment la comparativa entre la pretesa intel·ligència humana i l’animal, com a quelcom suposadament molt diferenciat i molt superior per al cas dels humans, i en relació amb la qual s’ha fet una exposició determinada de la qual s’han derivat les

129 Referència a Wikipedia sobre aquest documental: https://es.wikipedia.org/wiki/My_Octopus_Teacher Altres referències interessants a Internet: https://www.netflix.com/es/title/81045007 https://www.hobbyconsolas.com/reviews/critica-pulpo-me-enseno-cautivador-documental-netflix-725933 https://www.felixmoreno.com/es/noticias/123_0_lo_que_el_pulpo_me_enseno_my_octopus_teacher_un_senor_se _enamora_de_un_pulpo.html conseqüències corresponents, com és el cas del tenir o no capacitat de parlar (com va ser el cas d’Aristòtil), quelcom que el Filòsof considerava fonamental en relació amb concebre els animals com a clarament inferiors i per aquest motiu sotmesos a l’home; del fet de posseir o no ànima, la qual cosa, a banda de les consideracions del món jueu-cristià i, més concretament, de l’Església catòlica (dins la qual, finalment, el Papa Joan Pau II va reconèixer que sí que la tenen130), va ser utilitzada per Descartes com a fonament per concloure que un animal és una màquina que no es diferencia d’un rellotge (per això, que cadascú tregui les seves conclusions sobre l’estat mental d’aquest senyor a qui es té per “lluminària” de la cultura i la filosofia occidentals, més encara davant la seva indiferència en relació amb les reaccions lògiques dels pobres animals als que ell mateix va sotmetre a dissecció en viu, segons diversos testimonis de la història, i sobretot tenint en compte l’opinió en contra de diversos autors, com és el cas d’en Voltaire, la qual cosa ajuda a veure que les conclusions de Descartes no eren les que de manera natural podien tenir a la seva època les ments assenyades).131

Dins aquesta consideració doctrinal, les investigacions han anat canviant la visió de les coses, a la força, si bé amb molta resistència, que encara dura i que persistirà, i no en el nivell que correspondria com a conseqüència lògica del que hauria de derivar-se d’una visió sensata i racional dels estudis corresponents i de la seva ressonància en uns humans teòricament també racionals, sinó precisament pels prejudicis esmentats.

En relació amb això, té molt d’interès tractar mínimament aquest posicionament prejudicial, perquè es tracta de quelcom clau a l’hora d’interpretar les normes actualment vigents, i per no cridar-se a engany, ja què el que falta en relació amb la nostra conducta amb els animals, i principalment respecte dels que consumim, és una reflexió crítica que no n’hem fet mai ja què des que som petits ens acostumen a menjar-los, ocults darrera del terme genèric “carn”, ocultantnos les bestieses que els hi fem, al mateix temps que adorem animals diversos com gossos i gats, seguint la tendència a estimar-los, pròpia de tot nen, que també es projecta sobre les representacions d’altres animals d’espècies diverses. Així, en relació amb els animals es parteix -

130 Des de la perspectiva del catolicisme militant, a banda de l’exemple de Sant Francesc d’Assis que, tot i així no ha estat precisament seguit pels catòlics, el Papa Joan Pau II, el 1990, va afirmar que els animals posseeixen una bufada vital rebuda de Déu, és a dir, ànima. El Papa va manifestar que els animals estan tan a prop de Déu com l’home. No obstant això, el Papa Benedicte XVI es diu que va rebutjar aquest punt de vista a un sermó el 2008, quan va dir que en morir un animal això significa el final de la seva existència a la terra -això potser voldria dir que no pot anar al cel (ni a l’infern)-, si bé no veig perquè això ha de contradir l’afirmació de Joan Pau II de què tinguin ànima, encara que d’un altre tipus. El Papa Francesc, qui precisament va agafar aquest nom tot pensant en tenir com a model a Sant Francesc d’Assis, sembla manifestar coincidència amb el Papa Joan Pau II. En tot cas, i sigui dit pel bé dels animals, no crec que sigui de rebut que hagin d’anar a un cel o a un infern on trobar-se, tant en un lloc com en un altre, amb els qui han estat els seus torturadors.

131 Si be hi ha moltes i molt bones exposicions sobre el que ha estat aquesta doctrina explicativa de la diferència entre humans i animals amb la pretensió d’afirmar i justificar la inferioritat dels segons i la procedència del seu sotmetiment absolut als humans, a títol exemplificatiu, i per la seva claredat té interès citar l’obra Liberación Animal, de Peter Singer, i especialment els seus capítols 5 (“El dominio del hombre. Una breve historia del especismo”) i 6 (“El especismo hoy Defensas, racionalizaciones y objeciones a la liberación animal, y progresos logrados para superarlas”) per molt amagat que hi estigui- del prejudici inicial de que no tenen capacitats cognitives superiors, si més no equivalents a les humanes, això ja d’entrada, i en coherència es procedeix a aplicar una (pretesa) metodologia científica que, en puritat, no és tal, si més no pel que fa a la interpretació final del resultat de les investigacions: aquestes han demostrat suficientment facultats superiors en els animals i, fins i tot, superiors a les humanes en diverses vessants que diferents animals dominen encara millor. Per això, una correcta aplicació del mètode científic ja hauria de partir d’aquesta premissa, que ja està més que verificada, i no seguir fent-se el sorprès i anar sumant més proves d’aquesta realitat sense que a aquestes proves siguin validades i als animals se’ls atorgui el reconeixement de facultats superiors que se’n deriva.

A aquest respecte, a efectes informatius per a la població en general, té interès atendre a diverses publicacions recents que s’ocupen dels coneixements adquirits en relació amb les capacitats intel·lectives i cognitives de diverses espècies animals, i que per si mateixes ja haurien de ser més que suficients per atendre-les en la possible normativa que podria afectar als animals corresponents.132

Els descobriments sobre comunicació animal intraespècie posen de manifest complexitats comunicatives que es corresponen a un elevat nivell cognitiu, i amaguen facultats que s’insinuen com a superiors, o molt superiors a les humanes, en diversos àmbits de la comprensió, l’enteniment i del coneixement. Així s’ha identificat en relació amb les aus, els mol·luscs cefalòpodes, diverses espècies d’insectes, elefants, dofins, primats, etc., tal i com es detalla en les diverses obres indicades en la nota 13 d’aquest article. I aquestes investigacions posen també de manifest que, fins un determinat moment, molt recent, realment no hem escoltat i, no obstant el que se’ns revetlla, encara no escoltem, perquè ens resistim a reconèixer en els animals -en general-, el que cada vegada es fa més evident quant a les seves capacitat intel·lectives, sensitives i de consciència. Així, el que hem estat fent fins a aquest moment ha estat, simplement, mirar cap a una altra banda.

La gravetat del que s’ha dit es posa de manifest quan resulta que es dicta la Directiva 2010/63/UE, i es porta a terme la seva implementació en el dret interior i, no obstant això, es continua mirant cap a una altra direcció, com posa de manifest tot l’afer referent a la granja de pops que es vol implementar a les illes Canàries, dit això en el context d’un govern actual a Espanya que es podria dir que és el més animalista que ha hagut fins ara, si bé no realment per obra del PSOE, que en això es resisteix bastant, sinó per obra del partit Unidas Podemos.

Tenim un veritable problema d’interpretació i d’enteniment que deriva del fet de què considerem com a facultats superiors -que entenem que solament ens corresponen als humans- del que realment són facultats animals i d’origen purament animal, però algunes de les quals l’humà també comparteix en la mesura en què també som animals. Aquestes facultats presenten unes modalitats que en el nostre cas són pròpies i específiques, com a conseqüència de la nostra evolució particular, i a partir de les quals, d’una manera arbitrària, establim el paràmetre comparatiu per concloure si d’altres espècies animals tenen o no complexitat cognitiva suficient per prendre’ls en una consideració que es trobi més enllà de la purament instintiva (ja no diem la mecànica, seguint a Descartes i la seva nefasta escola), i en quin grau prenent-nos a nosaltres mateixos sempre com a referent últim, la qual cosa posa de manifest una visió molt estreta (de mens catus, parafrasejant als romans).

132 Així, per citar algunes obres, entre d’altres es poden destacar: Respecte dels peixos: El ingenio de los peces, de Jonathan Balcombe. Respecte dels ocells: El ingenio de los pájaros i La conducta de los pájaros, ambdues obres de Jennifer Ackerman. Respecte dels cefalòpodes: Otras mentes, de Peter Godfrey-Smith. En concret respecte de l’empatia i la capacitat moral en diverses espècies animals: La edad de la empatía i El bonobo y los diez mandamientos, ambdues obres de Frans de Waal, i Justicia Salvaje. La vida moral de los animales, de Marc Bekoff i Jessica Pierce, etc.

En aquest sentit s’ha d’entendre el judici-prejudici d’Aristòtil sobre la caracterització de la capacitat de parla en els humans, que és determinant per jutjar com inferiors a la resta d’animals, quan el que s’ha de plantejar és si els altres animals realment necessiten aquesta facultat en una modalitat similar a la humana, i si l’objectiu d’aquesta està substituïda per una altra, ja sigui de signes o sorolls, o fins i tot més de tipus mental.

L’exemple dels simis “superiors” -goril·les i ximpanzés- als quals s’ha aconseguit ensenyar paraules humanes o el llenguatge dels signes, ens mostra realment que aquests animals tenen una capacitat superior a la nostra, en la mesura que són capaços d’aprendre uns rudiments del llenguatge humà que ells no necessiten per a res a la seva vida natural i que no té res a veure amb ells mateixos, alhora que demostra la nostra incapacitat per poder comunicar-nos amb ells en base al seu propi sistema de comunicació (que és obvi que tenen). Un altre exemple de la nostra supèrbia.

Aquests tipus d’experiments, a poc que en reflexionem, en realitat posen de manifest els nostres límits. I si sembla exagerat el que dic em remeto a l’obra de Frans de Waals amb el títol: ¿Tenemos suficiente inteligencia para entender la inteligencia de los animales?133 , un investigador el suficientment experimentat i humil per reconèixer que hi ha defecte en nosaltres mateixos quan experimentem amb els animals.

En els animals no humans, les facultats comunicatives i expressives coneixen modalitats corresponents al seu propi Umwelt134 .A aquest respecte, tot animal té el seu Umwelt específic, fins i tot els insectes. El gos construiria el seu Umwelt olfactivament; el rat penat a partir del so; molts insectes a partir de substàncies químiques determinades, etc., això ens reclamaria posarnos en el punt de vista de l’animal, com seria també el cas del pop, per jutjar com el poden afectar les activitats que implementem en relació amb ell mateix. Aquesta seria la posició pròpia d’una actitud veritablement científica i moral i seriosa alhora.

Jacob von Uexküll va ser un biòleg alemany de principis del segle XX i va ser qui va proposar quelcom revolucionari, que era que qui volgués entendre la vida de l’animal havia de començar pel que ell va dir el seu Umwelt, és a dir, el seu món subjectiu o “auto món”. L’Unwelt expressa com és la vida per a l’animal a considerar, de manera que si volem entendre la seva vida hem de saber què és important o significatiu per a ell mateix. Posar-se en l’Umwelt de l’animal és una de les expressions supremes de superioritat cognitiva. Som capaços de fer-ho? Això seria clau perquè sobrepassa la capacitat empàtica de posar-se en el lloc d’una altra persona. Posem-nos en el lloc de l’animal.

133 Aquest llibre descriu molts treballs de camp d’investigadors del comportament animal amb exemples que inclouen des de vespes a balenes, i des de pops a ximpanzés. A les seves pàgines es contenen històries de cooperació i d’empatia entre dofins, exemples sobre la memòria visual d’algunes aus o relats sobre un sentit del bé i del mal en els primats superiors, així com la seva capacitat per anticipar-se al futur. El cas és que etòlegs i primatòlegs ja fa temps que estan qüestionant que solament l’humà sigui conscient de si mateix i que sigui l’únic que pot representar-se el passat i el futur o que sigui l’únic amb la capacitat de crear i utilitzar eines.

134 L’Umwelt, traduït com equivalent a “medi ambient”, i més bé podríem dir que com l’ambient del medi propi, al·ludeix a la capacitat d’apreciar i calibrar el món en funció dels sentits de l’animal de què es tracti. Una obra interessant en la que es fa referència a aquest concepte, partint de la seva aplicació a determinats animals, així una paparra, segons el que diu Jacob von Uexküll, per passar a concretar-ho al món dels gossos, és l’obra En la mente de un perro, d’Alexandra Horowitz, la qual li dedica un capítol específic amb el títol “El Umwelt: El punto de olfato del perro”.

El animal té així el que requereix i necessita i això no té perquè ser el que té l’humà. L’animal és perfecte en si mateix. No requereix més que allò que li ha donat la naturalesa i que s’expressa en la seva utilitat i utilització per a les seves necessitats etològiques. No té perquè adquirir les “facultats” humanes, no les necessita (a banda del fet real que els humans solament han servit per complicar-los la vida).

Primats, gossos, dofins, aus diverses, elefants, rates, ratolins, pops i altres cefalòpodes ... han demostrat grans capacitat en l’ús de mitjans comunicatius humans per comunicar-se amb nosaltres, quelcom que no és propi ni necessari per a la seva pròpia vida animal. I, no obstant la nostra total i absoluta ignorància en conèixer i utilitzar el seu complex sistema de comunicació, resulta que encara diem: no és suficient! I ja no diguem: Consciència? Ui !!!

Quant a aquesta última, no està de més recordar com el 2012 un grup d’investigadors eminents en matèria de neuro-ciència cognitiva, neuro-farmacologia, neuro-fisiologia, neuro-anatomia i neuro-ciència computacional, reunits en la Universitat de Cambridge amb ocasió de la “Francis Crick Memorial Conference on Consciousness i Human and non-Human Animals”, van redactar la “Declaració de Cambridge sobre la Consciència”. Entre els 13 científics que van intervenir, es trobaven Philip Low, Jaak Panksepp, Diana Reiss, David Edelman, Bruno Van Swinderen i Christof Koch, i la Declaració va ser signada per 25 investigadors d’alt nivell.

En aquesta “Declaració” es diu

... En conseqüència, la força de les proves ens porta a concloure que els éssers humans no són els únics que posseeixen els sostrats neurològics de la consciència. Animals no humans, en especial el conjunt dels mamífers i de les aus, així com d‘altres nombroses espècies com els pops, posseeixen també els dites sostrats neurològics.

I es continua dient que:

Les aus semblen representar, pel seu comportament, la seva neurofisiologia i la seva neuro-anatomia, un cas sorprenent d‘evolució paral·lela de la consciència. S‘ha pogut observar, de manera especialment espectacular, proves de nivells de consciència quasi humana entre els lloros grisos del Gabon. Els circuits cerebrals emocionals i els microcircuits cognitius dels mamífers i de les aus semblen presentar moltes més homologies del que es creia fins el present. A més, s‘ha descobert que certes espècies d‘aus presenten cicles de somni semblants als dels mamífers, incloent el somni paradòxic i ha esta demostrat en el cas dels diamants mandarins, que posseeixen esquemes neurofisiològics que es creien impossibles sense neocòrtex mamífer. S‘ha demostrat que les piques (en castellà “urraca”), en particular, presenten semblances sorprenents amb els éssers humans, els grans simis, els dofins i els elefants, a partir d‘estudis de reconeixement davant un mirall

També s’ha de destacar les paraules de Philip Low, un dels científics esmentats, segons el qual (tradueixo de l’anglès de la part del text citat a l’article “Animal ethics theories: the current debate” [“Teories d‟Ètica animal: El debat actual”], disponible al web “Derecho Animal”):

L‘evidència demostra que els humans no son els únics que mostren estats mentals, sentiments, accions intencionals i intel·ligència; com a científics, nosaltres sentim que tenim un deure professional i moral en informar sobre aquestes observacions al públic. Tal cosa és un veritat no convenient: sempre va ser fàcil dir que els animals no tenien consciència. Ara tenim un grup de neuro-científics respectats els quals estudien el fenomen de la consciència, el comportament animal, la xarxa neuronal, l‘anatomia i la genètica del cervell. No podeu dir mai més que no ho sabíem. Aquest és un assumpte delicat. El nostre rol com a científics no és manifestar què ha de fer la societat, sinó fer públic què hem trobat. La Societat ara tindrà una discussió sobre què està passant i pot decidir formular noves lleis, més investigació per entendre la consciència dels animals o com fer per protegir-los. El nostre rol és proporcionar informació (El destacat en negreta és meu.)

En definitiva, l’existència de consciència en els animals és innegable, tot acceptant que en aquest moment es fa un ús extensiu i general de l’atribució d’aquesta, ja què no és ara el moment de ser més precisos.

La falta de consciencia dels animals o si més no d’un nivell de consciència que s’ha volgut posar a l’alçada de la dels humans per poder-la considerar digne d’atenció -la qual cosa és el mateix que negar-la-, ha estat un dels arguments més utilitzats per justificar el tracte d’inferioritat que fins ara hem donat als animals. Tal cosa es vincula també amb la negació que els animals tinguin uns estats mentals i emocionals similars als nostres. A aquest respecte, Frans de Waals, primatòleg de renom mundial, ha creat el terme anglès “anthropodenial” o “antroponegació”, que designa la negació que es dona habitualment a la comunitat científica i entre el gran públic quan es tracta de parlar de la similitud entre els estats mentals i les emocions humanes i animals. Això enllaçaria amb l’actitud de prejudici que ha estat indicada en aquest article des d’un principi, així com amb un altre prejudici, el de la suposada antropoformització135, quelcom sobre el que s’hauria de parlar de manera llarga i extensa, atesa la seva manipulació, sobretot des d’àmbits pretesament científics i respecte de la qual cosa, seguint també a algun autor científic de renom, potser el que ens hauríem de plantejar és que en moltes ocasions el que fem és detectar en els animals el que nosaltres tenim igualment pel sol fet de ser també animals. Atribuir als animals racionalitat (en el seu nivell i segons el seu interès, no el nostre), consciència, capacitat de decisió, perspectiva de futur, etc., no seria un supòsit d’antropoformisme, sinó l’existència d’unes característiques cognitives i morals que tant ells com nosaltres tenim, pel nostre origen animal comú. Però un cop més, ens interessa dir que l’atribució esmentada és una desviació que ens porta a atribuir-los quelcom que no és procedent, que no tenen i que solament els reconeixem per motius emocionals -i infantils- (el gran argument del posicionament científic que culturalment és tradicional i patriarcal, d’acord amb el qual les motivacions emocionals es poden entendre en dones i en nens, però no en adults com cal).

135 El antropomorfisme (del grec anthrōpos, “home” i morfē, “forma”, és l’atribució de característiques i qualitats humanes als animals d’altres espècies, objectes o fenòmens naturals, la qual cosa es considera una tendència innata de la psicologia humana, entenent-se com una modalitat de personificació. El fet d’aquesta tendència innata de la psicologia humana també ens hauria de fer pensar, quant al fet de reconèixer quelcom original, i no tractar-se simplement d’un atribut estrictament cultural.

D’altra banda, el resultat, agradi o no, d’aquestes investigacions, posa de manifest la necessitat imperiosa de canviar el nostre sistema productiu en relació amb els animals, com el de les explotacions intensives industrials, i a rebutjar qualsevol modalitat d’aquestes que es puguin plantejar, com és el cas de la pretesa granja de pops.

Si més no, hi ha una absoluta incompatibilitat, des del punt de vista de la justícia moral més elemental, entre reconèixer sensibilitat, intel·ligència i consciència a l’animal, i la seva concepció com a producte. Per tant, com mantenen diversos autors, començant pel mateix Darwin, cal ampliar la nostra esfera moral, incloent també així als animals136

Tractament normatiu del pop

Pel que fa a Catalunya, i solament per posar un exemple del que és el tractament comú que es fa del pop, si bé amb alguna matisació -respecte de l’Estat i d’altres comunitats autònomes, derivada de la regulació catalana en matèria animal, tenim que, d’acord amb el Text refós de la llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril (en endavant TRLLPA), el pop, en la seva condició animal, és un ésser viu dotat de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, que ha de rebre el tracte que, atenent bàsicament a les necessitats etològiques, en procuri el benestar (art. 2.2 TRLLPA) i ningú no els ha de provocar sofriments o maltractaments o causar-los estats d’ansietat o por (art. 2.3 TRLLPA).

Això comporta per al pop, així com per a la resta dels cefalòpodes, el reconeixement, per la seva condició animal, de sensibilitat física i psíquica i, en conseqüència, de la seva “titularitat” d’interessos, que són els relatius a no patir, ni física ni psíquicament, danys o perjudicis que incideixin negativament sobre la sensibilitat esmentada137

136 Seguint aquest fil, Peter Singer en l’obra citada d’aquest autor, en el capítol tercer de l’obra de Charles Darwin amb el títol L’origen de l’home, es fa una comparació entre les capacitats mentals de l’home i les dels “animals inferiors”, i Darwin sintetitza els resultats de la mateixa en els termes següents: “Hem vist que els sentits i les intuïcions, les diverses emocions i facultats, tals com l’amor, la memòria, l’atenció i la curiositat, poden trobar-se en una condició incipient, i inclús de vegades ben desenvolupades, en els animals inferiors.” Al capítol quart de la mateixa obra Darwin arriba encara més lluny, en afirmar que també el sentit moral de l’home es pot remuntar als instints socials dels animals que els porten a trobar plaer en la companyia mútua, a sentit afinitat mútua i a realitzar serveis d’assistència mútua. A més, a la seva obra L’expressió de les emocions en els animals i en l’home, Darwin va proporcionar més proves de l’existència de paral·lelismes extensos entre la vida emocional dels humans I la d’altres animals.

137 Actualment es pot entendre que ja ha estat assumit i acceptat que els animals, en general, tenen capacitat de gaudir i de patiment, físic i psíquic, dit això sense perjudici del que afecta a determinats éssers, per la seva gran simplicitat (per ex., una esponja de mar), la qual cosa és encara objecte d’investigació quant a llur capacitat de patiment. Partint d’això, tot animal tindria interès en no patir, la qual cosa demostra la seva actitud i conducta davant dels fets que objectivament poden donar lloc al dolor i a les molèsties corresponents. En conseqüència, s’identifica clarament una esfera d’interessos de l’animal. A aquest respecte, Peter Singer diu, a l’obra citada Liberación animal, que la capacitat de sofrir i de gaudir no solament és necessària sinó també suficient perquè podem dir que un ésser té interès, encara que sigui mínim, en no patir. I, com continua dient aquest autor, si un ésser pateix no pot haver cap justificació moral per negar-se a tenir en compte aquest patiment. Per tant, l’únic límit defensable en el moment de preocupar-nos pels interessos dels demés és el de la sensibilitat.

No obstant això, en el cas del pop som davant d’un animal que és considerat també, i principalment, com a producte alimentari i que, per tant, és objecte de pesca, de manera que està regulat en aquests termes. Tal cosa comporta que les disposicions abans esmentades sobre protecció animal s’han d’entendre en el sentit de què és imperatiu que el pop no rebi un maltractament innecessari, és a dir, fins el moment d’haver estat capturat (si és que és mort), maltractament que seria aliè a l’objectiu de tractar-lo com a producte de consum que pot ser pescat, comprat i venut amb destinació alimentària. En tot cas, un element determinant del respecte de la norma de protecció seria precisament l’haver d’atendre bàsicament a les seves necessitats etològiques. Si l’animal ha estat mort, ja no n’hi ha res a dir-ne, però si hagués estat capturat i mantingut viu objectivament caldria atendre a les esmentades necessitats. En aquest cas l’obligació de tenir present la seva etologia sí que operaria com un límit clar davant la possible intenció a Catalunya d’establir una granja en els termes que es pretén a les Canàries. Pel que fa a la regulació més concreta del pop com a objecte de pesca, s’ha de partir del Decret 109/1995, de 24 de març, de regulació de la pesca marítima recreativa, a considerar en el marc de la normativa bàsica estatal continguda al Reial decret 347/2011, d’11 de març, pel qual es regula la pesca marítima de recreo en aigües exteriors.

Aquest Decret 109/1995 no és una norma de protecció del pop, evidentment, però incideix en la seva situació en el moment en què regula com s’ha de dur a terme una activitat de pesca que li afecta. Així, regula les modalitats de pesca marítima recreativa -dins l’àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya- des de superfícies d’embarcacions, la de superfície des de terra, la recreativa submarina, els concursos de pesca, l’exigència en tot cas d’estar en possessió d’una llicència, les espècies autoritzades i captures permeses, i els períodes de veda. A aquest respecte, s’ha de destacar que el seu article 25.1 preveu les captures permeses per llicència i dia, que en el cas dels mol·luscs cefalòpodes, és de 5 kilograms per dia.

Per la seva banda, el Reial decret 347/2011, que té la condició de normativa bàsica, regula la pràctica de la pesca marítima recreativa en aigües exteriors espanyoles tal i com aquestes són definides a l’article 2 de la Llei 3/2011, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat.138 En aquesta norma s’ha de destacar ara l’article 4, relatiu a les espècies autoritzades, en relació amb les quals diu que en l’exercici de la pesca marítima recreativa solament es podran capturar aquelles espècies autoritzades de peixos i cefalòpodes que apareixen a l’annex I del reial decret, havent de respectar en tot cas les talles mínimes establertes a la regulació corresponent. L’annex esmentat relaciona els cefalòpodes corresponents Encara que el llistat citat ho sigui en la mesura

138 Aquest article 2 defineix les aigües exteriors com: “aguas marítimas bajo soberanía o jurisdicción española, situadas por fuera de las líneas de base, tal y como se contemplan en la Ley 20/1967, de 8 de abril, sobre extensión de jurisdicción marítima a doce millas, a efectos de pesca, y en el Real Decreto 2510/1977, de 5 de agosto, de aguas jurisdiccionales, líneas de base rectas para su delimitación.” de la seva consideració com producte objecte de captura, també serveix per il·lustrar sobre la seva existència i distinció dins el col·lectiu al qual pertany el pop.

Quant a la regulació del pop roquer (Octopus vulgaris), aquest és contemplat d’una manera més específica a Catalunya per l’Ordre ARP/71/2019, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc de gestió de l’activitat pesquera en aigües interiors i marisquera relativa a la captura del pop roquer a Catalunya. D’igual manera, continuant amb l’accent posat en la caracterització d’aquest animal com a producte objecte de captura per al seu consum, s’ha de destacar l’Ordre ARP/222/2020, de 18 de setembre, per la qual s’aprova el Pla de gestió del pop roquer del litoral de la Catalunya Central capturat amb cadups i nanses.

Aquestes disposicions més específiques, així com la resta de normes relatives de manera més general al sector pesquer, s’ocupen de l’activitat pesquera en general i del sistema d’organització i persones que se’n dediquen, per tot lo qual el pop és, simplement, un producte de consum més. En aquest conjunt normatiu les normes superiors catalanes, com és el cas de la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, que desenvolupa, entre d’altres, els títols competencials de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya relatius a la pesca marítima professional, es fa referència, entre les seves finalitats, a vetllar per l’explotació racional i responsable dels recursos marins, afavorir el seu desenvolupament sostenible, adoptar les mesures necessàries per protegir i regenerar aquests recursos i els seus ecosistemes, etc. En definitiva, aquest tipus de normativa protegeix, efectivament, el pop, però en la mesura en què aquest és un recurs marí, és a dir, un producte del qual treure benefici i que és susceptible, en aquest sentit, d’explotació, com la resta de recursos marins, que inclouen totes les varietats de mol·luscs susceptibles d’explotació i tota la varietat de peixos a considerar en el mateix sentit.

Des d’aquest punt de vista, els objectius de sostenibilitat, explotació racional i responsable, protecció de l’ecosistema, etc., és quelcom que òbviament beneficia el pop, considerat en termes d’estoc, com es fa normalment en l’àmbit de l’explotació pesquera i de la investigació científica. En aquest sentit, es pot dir que el pop es veu protegit indirectament a partir de la protecció del medi marí. En tot cas, això no té res a veure amb la consideració del pop com a individu en si mateix, amb els seus propis interessos, com es deriva clarament de la seva capacitat de satisfacció i de sofriment i com es posa de manifest per la seva morfologia i conducta, que determinen les condicions etològiques en relació amb les quals viu i gaudeix de la vida. Parlar dels animals com a estocs també potencia i remarca la condició de producte, encara que això contradigui el Codi Civil Català, quan aquest estableix al seu article 511-1.3 que els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les lleis, si bé reconeix, sembla que com a mal menor, que només se’ls apliquen les regles dels béns en allò que permet llur naturalesa (una contradicció, al capdavall, perquè, no hem quedat que la seva naturalesa no és de cosa?).

Si bé sembla que això de no ser cosa i ser producte alhora és quelcom encara admès com si en si mateix no fos plenament contradictori, si més no des del punt de vista de l’argumentació filosòfica i moral més elemental, i fins i tot des del mateix punt de vista jurídic, la interpretació que sembla que es conclou és que el fet de no ser cosa no exclou que per la “necessitat” de consum (dit així entre moltes cometes atès que aquesta suposada necessitat és radicalment falsa) implicaria compartir la caracterització més pròpia de la condició de “producte”, però que no se li faria més mal que el que mínimament exigeixi capturar-lo, matar-lo (de la manera més “humanitària” possible), i menjar-lo, de forma que d’alguna manera se li estaria protegint de maltractaments “innecessaris”.

Aquesta explicació seria com la que intentava congeniar en el passat el reconèixer que l’esclau era ésser humà però que, no obstant això, al mateix temps era esclau i podia ser tractat com si fos una cosa, en ser objecte de propietat.

La reglamentació europea, té per objecte fonamental que les activitats de la pesca i l’aqüicultura siguin sostenibles ambientalment a llarg termini, i que es gestionin de forma coherent amb els objectius de generar beneficis econòmics, socials i d’ocupació, i de contribuir a la disponibilitat de productes alimentaris; i perseguint de igual manera fixar les mesures de conservació i d’explotació sostenibles dels recursos biològics marins que es podran establir per aconseguir l’objectiu fonamental de la Política Pesquera Comuna

Posar a l’esclau una cadena més llarga seria, d’acord amb el que s’ha dit, un tracte més favorable respecte del que seria el cas d’una cadena curta (això seria un exemple de “benestarisme”). A aquest respecte, no podem pas oblidar que en relació amb els animals ens trobem, realment, en una concepció mental “esquizofrènica” o en una línia similar. Per tant, totes aquestes normes, pel que fa al pop, estan pensant més en l’esforç pesquer i en l’activitat humana que se’n relaciona com una activitat econòmica més, que no en una altra cosa, respecte de la qual cosa el pop i els seus companys de fílum són el recurs marí, el producte objecte de desig i generador de benefici econòmic. En aquesta línia, la citada Ordre ARP/222/2020, de 18 de desembre, comença dient que les captures de pop roquer representen actualment una part molt important dels ingressos del segment de la flota catalana que se n’ocupa. Es parla així de la “valorització del producte” com a condicionada fonamentalment per l’augment de la talla de captura i la comercialització que estan fent d’aquest modalitat marisquera una de les de major perspectiva de futur. A partir d’aquí, cobra un especial interès tot allò relatiu a la sostenibilitat en la gestió del recurs, la qual cosa, com s’ha dit, beneficia indirectament al pop com a animal salvatge, entès com a estoc i recurs marí, però tot pensant en l’interès econòmic humà i podem dir també que en l’equilibri ecològic en la mesura que això afecta a la casa comuna, i no per una consideració especial de la resta d’éssers vius amb els quals la compartim.

Com s’ha dit des d’un principi, ens referim al cas específic de Catalunya, però això no és quelcom que sigui especialment diferent a la resta de l’Estat, tant quant a la normativa concreta d’aquest com quant a la regulació en altres comunitats autònomes, com és el cas destacable de Galícia i d’Andalusia, i sense perjudici del fet de les previsions més favorables de la normativa de protecció dels animals que per al cas de Catalunya ha estat assenyalada, així del TRLLPA i del Codi Civil Català.

Quant a la normativa estatal, aquesta parteix d’un conjunt normatiu propi i, més recentment, determinat o condicionat per la reglamentació europea. Així, a nivell intern, i quant a la normativa de rang superior, cal considerar el conjunt determinat per la Llei de 20 de febrer de 1942, per la qual es regula el foment i la conservació de la pesca fluvial; el que preveu la Constitució espanyola de 1978 a aquest respecte; la Llei 23/1984, de 25 de juny, de cultius marins, i la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat.

Quant a la reglamentació europea, aquesta té per objecte fonamental que les activitats de la pesca i l’aqüicultura siguin sostenibles ambientalment a llarg termini, i que es gestionin de forma coherent amb els objectius de generar beneficis econòmics, socials i d’ocupació, i de contribuir a la disponibilitat de productes alimentaris; i perseguint de igual manera fixar les mesures de conservació i d’explotació sostenibles dels recursos biològics marins que es podran establir per aconseguir l’objectiu fonamental de la Política Pesquera Comuna; permetre l’establiment d’objectius per a la conservació i l’explotació sostenibles de les poblacions i les mesures connexes per minimitzar la repercussió de la pesca en el medi marí, podent adoptar mesures tècniques diverses com són les vedes zonals o temporals, a efectes de conservació139 En aquest sentit, seguir aquesta política beneficia els pops, des del punt de vista del respecte del medi ambient marí i de la sostenibilitat en l’explotació de recursos, en línia amb el que ja ha estat esmentat, i sobre la qual cosa la Unió Europea insisteix especialment.

A partir d’aquí, i sense oblidar el que s’ha dit en relació amb el Reial decret 347/2011, d’11 de març, hi ha diverses ordres estatals que regulen més concretament les qüestions relatives a l’explotació del pop, en línia amb el que ha estat citat en relació amb Catalunya140

A nivell d’altres comunitats autònomes, i de manera complementària, es pot fer referència a diverses regulacions autonòmiques que tracten igualment sobre el pop i animals similars en línia amb la seva consideració com a recurs marí, objecte de pesca i d’explotació econòmica, amb diferències en funció de les característiques de cada àmbit autonòmic a considerar, i establint concrecions quant a la modalitat de pesca permesa (pesca recreativa individual, pesca recreativa des d’embarcació, pesca submarina i pesca esportiva, etc., amb algunes diferències segons la terminologia emprada).

A aquest respecte, i atès que als efectes d’aquest treball el que es destaca no és precisament la regulació del pop com a recurs, regulació que ara es considera respecte de la simple valoració d’aquest animal com a producte, a continuació s’hi assenyala com el pop i d’altres cefalòpodes són tractats en la mesura que són objecte de captura, citant únicament per a cada supòsit amb notes a peu de pàgina les normes corresponents amb rang de decret i, si és el cas, de llei, però sense incloure el conjunt d’ordres reguladores que farien el text massa carregat i de manera innecessària. D’altra banda, com a cosa comuna, es pot dir que en aquest àmbit totes les comunitats autònomes prenen en consideració o parteixen del Reial decret estatal 347/2011, d’11 de març, pel qual es regula la pesca marítima d’esbarjo en aigües exteriors. Així, sense ànims de ser exhaustius, té interès comentar el següent:

139 Entre aquests reglaments europeus té importància destacar el Reglament (UE) 1380/2013 del Parlament Europeu y del Consell, d’11 de desembre de 2013, sobre la Política Pesquera Comuna, pel qual es modifiquen els Reglaments (CE) 1954/2003 y (CE) 1224/2009 del Consell, y es deroguen els Reglaments (CE) 2371/2002 y (CE) 639/2004 del Consell i la Decisió 2004/585/CE del Consell.

140 A títol d’exemple es poden citar l’Ordre AAA/1406/2016, de 18 d’agost, per la qual s’estableix un pla de gestió per als vaixells dels censos del calador nacional del Golf de Cadis, regula la pesqueria de Cádiz, regula la pesqueria del pop (Octopus vulgaris) en el calador del Golf de Cadis, adoptant mesures específiques per a aquelles embarcacions que pesquen la dita espècie. I l’Ordre APM/664/2017, de 12 de juliol, per la qual es modifica en el referent a la captura del pop l’Ordre AAA/1406/2016, de 18 d’agost, per la qual s’estableix un Pla de gestió per a les embarcacions dels censos del Calador Nacional del Golf de Cadis.

En el cas d’Andalusia141 a les aigües interiors de la costa atlàntica solament està permesa la captura de peixos, estant prohibida la captura del pop i d’altres espècies de cefalòpodes, així com està prohibida també d’una manera expressa la captura del pop en les aigües exteriors de la dita costa atlàntica, permetent-se la captura de les altres espècies de cefalòpodes. El mateix es preveu respecte de les aigües interiors i exteriors de la mar Mediterrània a la zona andalusa.

En el supòsit de la Regió de Múrcia142 tant a les aigües interiors com a les exteriors resta permesa la captura del pop i d’altres cefalòpodes, si bé per al cas del pop s’estableix un període de veda determinat.

Pel que fa a la Comunitat Valenciana143 tant a les aigües interiors com a les exteriors resta permesa la captura de cefalòpodes, inclosos els pops.

A les Illes Balears144 també resta permesa la captura dels pops i d’altres cefalòpodes tant en aigües interiors com exteriors, si bé per a calamars i sípies s’estableix una limitació quant al nombre d’animals capturats. Per als pops s’estableix també un determinat nombre de captures permeses i es prohibeix la captura d’una determinada espècies de pop (octopus macropus).

Quant al que afecta al País Basc145 tant a les aigües interiors com a les exteriors d’aquest territori resta permesa la captura de cefalòpodes, si bé s’estableixen limitacions en relació amb la captura del pop a les aigües interiors com passa també en el supòsit d’altres mol·luscs cefalòpodes, entre els quals es troba el calamar i la sípia.

En el cas de Cantàbria146 resta permesa la captura de pops, calamars, sípies i altres tant en aigües interiors com exteriors.

Al Principat d’Astúries147 a les aigües interiors no es contempla la captura de pops, i sí d’altres cefalòpodes com sípies, i calamar i d’altres, però també amb limitacions, i es permet igualment la captura de pops però limitat a dos per llicència i dia i d’un pes no inferior a 1 kilogram, estant prohibida la seva pesca submarina, la qual cosa és bastant destacable, tenint en compte que en els supòsits anteriors quan és permesa la captura del pop ho és en general en totes les possibilitats de pesca recreativa regulada, la qual cosa inclou la pesca submarina. Quant a les aigües exteriors, sí que està permesa la captura del pop per a les diferents modalitats recreatives, incloent en aquest cas també la pesca submarina.

141 Comunitat Autònoma d’Andalusia: Decret 361/2002, de 22 de desembre, pel qual es regula la pesca marítima d’esbarjo en aigües interiors (BOJA núm. 248, de 26/12/2003).

142 Regió de Múrcia: Decret 72/2016, de 20 de juliol, pel qual es regula la pesca marítima d’esbarjo en les aigües interiors de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia (BORM núm. 170, de 23/7/2016).

143 Comunitat Valenciana: Decret 41/2013, de 22 de març, del Consell, pel qual s’estableixen les normes sobre la pesca marítima d’esbarjo de la Comunitat Valenciana (DOGV. Núm. 6991, de 26/3/2013).

144 Comunitat Autònoma de les Illes Balears: Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura en les Illes Balears (BOE NÚM. 290, DE 4/12/2013).

-Decret 34/2014, d’1 d’agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca d’esbarjo i esportiva en les aigües interiors de les Illes Balears (BOIB núm. 104, de 2/8/2014).

-Decret 26/2015, de 24 d’abril, pel qual es regula el marisqueig professional i d’esbarjo a les Illes Balears (BOIB núm. 66, de 30/4/2015).

145 Comunitat Autònoma del País Basc: Decret 198/2000, de 3 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Pesca Marítima d’Esbarjo (BOPV núm. 196, d’11/10/2000).

146 Comunitat Autònoma de Cantàbria: Decret 45/2002, de 4 d’abril, pel qual s’estableixen les normes que regulen la pesca marítima d’esbarjo (BOC núm. 74, de 18/4/2002).

147 Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries: Decret 25/2006, de 15 de març, pel qual es regula la pesca marítima d’esbarjo al Principat d’Astúries (BOPA núm. 7083, de 7/4/2006).

Pel que fa a Galícia148 està permesa la captura de cefalòpodes a les aigües interiors per a totes i cadascuna de les modalitat de pesca marítima autoritzades, si bé, pel que fa al pop, n’hi ha limitacions, en permetre’s solament la captura de dos exemplars per llicència i dia.

En el supòsit de les ciutats de Ceuta i Melilla149 està permesa la captura de cefalòpodes, inclosos els pops, en totes les modalitats recreatives tant en aigües interiors com exteriors.

Quant al que afecta a les Illes Canàries150 igualment està permesa la captura dels cefalòpodes, inclosos els pops, tant en aigües interiors com exteriors i en qualsevol de les modalitats recreatives previstes.

La sensibilitat dels cefalòpodes en la normativa europea i espanyola, i la manca de consideració de la seva intel·ligència i consciència des del punt de vista de la regulació vigent

L’encaix normatiu del pop el situa, per l’àmbit marí que constitueix el seu medi, en el sector d’explotació econòmica corresponent a la pesca, tal i com s’ha pogut veure clarament en el punt anterior, i que és quelcom que no ofereix dubtes. Això comporta que el pop pateix unes conseqüències similars derivades de com es contemplen i consideren els peixos des del punt de vista de la protecció i del benestar.

En aquest sentit, si bé la Unió Europea ha fet moltes declaracions institucionals sobre la importància que dona al benestar animal, que ha estat considerat com a valor fundacional, el cert és que, quant al que afecta a l’àmbit marí, els peixos no han estat especialment objecte de consideració i, de retruc, tampoc els pops i similars, llevat del que afecta al seu transport i sacrifici, sobre la qual cosa, com diu GIMÉNEZ-CANDELA, M., s’ha desenvolupat una literatura ingent però poca vigilància per al seu compliment efectiu151

148 Comunitat Autònoma de Galícia: Decret 211/1999, de 17 de juny, pel qual es regula la pesca marítima d’esbarjo (DOG núm. 139, de 21/07/1999).

149 Ceuta: Reglament de pesca marítima d’esbarjo aprovat pel Ple el 14/2/2002 (BOCC núm. 4209, de 18/4/2003). Melilla: No hi ha una normativa específica pròpia, fora del que és l’aplicació del Reial decret 347/2011, d’11 de març, pel qual es regula la pesca marítima d’esbarjo en aigües exteriors (BOE núm. 81, de 5/4/2011).

150 Comunitat Autònoma de les Illes Canàries: Llei 17/2003, de 10 d’abril, de pesca de Canàries (BOE núm. 162, de 8/7/2003).

-Decret 182/2004, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei de Pesca de Canàries (BOIC núm. 4 de 7/1/2005.

151 GIMÉNEZ-CANDELA, M., Tratamiento jurídico de los peces en la UE y en España, dA. Derecho Animal (Forum of Animal Law Studies) 10/4 (2019) - DOI https://doi.org/10.5565/rev/da.475

Potser resulta que, comparativament, el pop és més afortunat, perquè propicia una més gran atenció del públic en general que no els peixos, vistos i considerats habitualment com a dotats de poca intel·ligència, contràriament a allò que demostren els nombrosos estudis científics que constantment s’estan publicant sobre les seves capacitats. Un cop més, el fet que no els podem sentir en el seu nivell comunicacional, la qual cosa ha estat determinant, tradicionalment, per considerar-los erròniament muts i per concloure que ni sentien ni patien, solament expressa la nostra incapacitat per veure i sentir amb un més ampli abast, però no significa que no “parlin” i es comuniquin a la seva manera, amb tot el que comporta això en termes cognitius, per no dir millor en termes d’intel·ligència i fins i tot de consciència152 .

No obstant això, hi ha algun senyal que indicaria una direcció que podria ser decisiva per operar un canvi més radical en la visió esmentada, i que precisament s’està posant de manifest últimament amb més contundència, a partir de la pretensió de crear una granja de pops i l’oposició que això està produint a nivell general i col·lectiu. I aquesta senyal és la Directiva 2010/63/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2010, relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques. GIMÉNEZ-CANDELA, M. diu quelcom, en tractar dels peixos, que és plenament aplicable al cas del pop. Es tracta de que segons aquesta autora153, la visió antropocèntrica tradicional dels animals, la qual cosa té un efecte indubtable en el Dret, es projecta sobre aquest, principalment, en tres formes: a

) en el nivel de importancia que el Estado y la sociedad le asignan al interés de los animales, a tener una adecuada protección jurídica de sus condiciones de vida y de muerte; b) en el respeto que se otorga a las críticas referidas al actual estatuto jurídico de los animales como cosas en propiedad, que los subordina al interés de los seres humanos y de las empresas; y c) en la empatía y el respeto que concita el animal como individuo, en el centro de una disputa que le reconoce como un ser sentiente y vulnerable, cuya subjetividad también importa.

10/4 (2019) - DOI https://doi.org/10.5565/rev/da.475.

Diu que si s’apliquen aquests criteris al cas concret dels peixos -i entenc, per tant, que també al cas concret dels pops i similars-, la vulnerabilitat juga també un paper significatiu, d’igual manera respecte d’altres animals, com a indicador de la responsabilitat que s’atribueix a l’Estat en el disseny de polítiques publiques de protecció d’aquests animals, en especial en la responsabilitat penal per il·lícit que suposa el seu maltractament.

En tot cas, del que s’ha dit ( que és innegable) es deriva un deure de l’Estat que s’ha de posar de manifest en la regulació de l’ús, i de la vida i de la mort de l’animal corresponent.

Al fil d’això, i pel que fa a la vessant de l’ús, hi ha un àmbit d’utilització de l’animal que presenta una complexitat especial per la seva gravetat per a l’interès de l’animal i per la gran dificultat que la societat pregui mesures generals per evitar-ho, atesos els pretesos beneficis que se li suposen, que és el cas de l’experimentació animal.

L’enfocament ètic que sembla estar impregnant cada cop més la societat en l’àmbit animal també afecta la utilització dels animals en els diferents sectors en els quals es busca algun benefici a costa seva. En aquest sentit, l’experimentació és quelcom paradigmàtic, atès que sota l’excusa permanent de la seva necessitat per trobar remeis que lliurin als humans de les diverses malalties que els afecten s’ha construït tot un entramat de negoci que va molt més enllà del que podria arribar a ser objectivament necessari. D’altra banda, el grau de conscienciació social quant a l’horror de l’experimentació animal també depèn notablement del grup taxonòmic al qual pertany l’animal afectat, essent els peixos precisament els grans oblidats d’entre els vertebrats, poc després dels ratolins i rates, tal i com posa clarament de manifest RAMOS BLASCO, en parlar de la gestió del benestar en els peixos d’experimentació154

Com bé diu aquest autor, desperten molta més empatia els mamífers, i fins i tot les aus, que no els peixos, motiu pel qual es continua considerant els peixos com un bloc d’animals homogeni, no obstant la seva gran variabilitat biològica. No obstant això, el cert és que la legislació europea ha avançat cap a una protecció creixent dels animals d’experimentació, la qual cosa inclou els peixos, i d’igual manera els cefalòpodes. Aquests, si bé d’alguna forma semblen penjar de l’àmbit dels peixos en compartir el medi marí (quant als animals d’aigua salada), realment són identificats com a quelcom propi, no solament pel fet que en sentit estricte no són peixos, sinó també per l’atenció que els ha dedicat el món de la fantasia, la literatura, el cinema, etc., i per les seves pròpies característiques (sense oblidar que, potser és precisament gràcies a la fantasia que els peixos han començat a estar millor considerats, si més no entre els nens, amb obres fílmiques com “Cercant a en Nemo”, nens que algun dia s’han de fer grans, si bé ja sabem què passa amb nosaltres quan ens fem adults).

En aquesta línia, el benestar dels peixos i dels cefalòpodes utilitzats en experimentació es contempla en la Directiva 2010/63/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2010, relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques.

La transposició d’aquesta regulació europea al Dret espanyol es va fer mitjançant el Reial decret 53/2013, d’1 de febrer, pel qual s’estableixen les normes bàsiques aplicables per a la protecció dels animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques, incloent la docència. No obstant això, segons la Comissió Europea, la transposició de la directiva mitjançant aquest reial decret va ser inadequada, i va emetre una comunicació en aquest sentit, relativa a la possible incoació del procediment d’infracció corresponent. Així, es declarava que en els articles 2 i 14, annex IV i VI i disposició addicional segona de l’esmentat reial decret, el contingut dels quals no havia estat transposat d’acord amb la directiva.

154 RAMOS BLASCO, J., Gestión del bienestar en los peces de experimentación, dA. Derecho Animal (Forum of Animal Law Studies) 10/4 (2019) - DOI https://doi.org/10.5565/rev/da.457.

L’esmentat article 2.4 preveia que els animals objecte de protecció eren aquells animals als quals es refereix la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en llur explotació, experimentació i sacrifici, de manera que s’emprava una tècnica de remissió a un altre text legal, el qual, en el seu àmbit d’aplicació (art. 2 de la Llei 32/2007), s’establia en l’apartat 1.b) que aquesta llei s’aplicaria als animals contemplats en la normativa de la Unió Europea o internacional en matèria d’animals utilitzats amb finalitats d’experimentació o d’altres finalitats científiques, incloent l’educació en la docència. Així, el Reial decret 53/2013 no concretava els animals objecte de protecció, i la remissió a la Llei 32/2007 no incloïa els cefalòpodes ni els fetus dels mamífers dins la categoria dels éssers sensibles que sí estan contemplats com a tals a la directiva.

El que s’ha exposat va motivar la modificació de la regulació estatal esmentada, de manera que es va publicar el Reial decret 1386/2018, de 19 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 53/2013, d’1 de febrer.

La principal modificació va recaure sobre l’article 2.4 del Reial decret 53/2013, en els termes següents:

El presente real decreto se aplicará a los animales a los que se refiere la Ley 32/2007, de 7 de noviembre, para el cuidado de los animales, en su explotación, transporte, experimentación y sacrificio, y en todo caso a los animales siguientes: a) Animales vertebrados no humanos vivos, incluidos:

1.º Las larvas autónomas para su alimentación, y

2.º Los fetos de mamíferos a partir del último tercio de su desarrollo normal; b) Cefalópodos vivos.

Pel que fa a la concreta protecció dels cefalòpodes i, per tant, del pop i similars, la Directiva 2010/63/UE va ser innovadora perquè, d’una banda, va determinar que el dolor, el patiment, l’angunia o el dany continuat serà l’equivalent o el superior al dany que causi la introducció d’una agulla de conformitat amb la bona pràctica veterinària. I, d’altra banda, perquè va incloure per primera vegada els cefalòpodes com animals que mereixen ser objecte de protecció. Quant a aquest fet, el considerant núm. 8 de la directiva diu, literalment, que:

Además de los animales vertebrados, que comprenden los ciclóstomos, debe incluirse también a los cefalópodos en el ámbito de aplicación de la presente Directiva, ya que existen pruebas científicas de su capacidad de experimentar dolor, sufrimiento, angustia y daño duradero

A partir d’això, l’article 1 de la directiva, en establir l’objecte i l’àmbit d’aplicació, estableix al seu apartat 3 que:

3. La presente Directiva se aplicará a los animales siguientes: a) animales vertebrados no humanos vivos, incluidos: i) las larvas autónomas para su alimentación, y ii) los fetos de mamíferos a partir del último tercio de su desarrollo normal; b) cefalópodos vivos

En relació amb les proves científiques al·ludides, d’entrada té interès, com a marc general i fonament de base, recordar la “Declaració de Cambridge sobre la Consciència” que ha estat objecte de comentari amb anterioritat, en la qual, a banda d’allò general que seria aplicable al pop i similars, es destaca precisament el cas concret d’aquest animals, quan es diu que la força de les proves porta a concloure que els éssers humans no són els únics que posseeixen els sostrats neurològics de la consciència, i que animals no humans, en especial el conjunt dels mamífers i de les aus, així com d‘altres nombroses espècies com els pops, posseeixen també els dites sostrats neurològics.

A partir d’aquí, cobren encara més importància les conclusions de les diverses investigacions relatives a les facultats cognitives del pop, que en definitiva ens retraten un animal al qual hem de reconèixer sensibilitat, intel·ligència i consciencia.

A aquest respecte, a banda del que deriva de la “Declaració de Cambridge sobre la Consciència” i de tot allò relatiu a la capacitat de patiment i gaudi que confirma la directiva, pot ser necessari estendre’s en les qualitats i característiques del pop, per poder calibrar què comporta realment el reconeixement de sensibilitat i de consciència, a banda de la intel·ligència, i com això es converteix en justificació a atendre de manera imperativa en el que hauria de ser una normativa que assegurés la seva protecció i benestar, fins i tot en el cas de què continuï sent un animal objecte de consum. Així, GIMÉNEZ CANDELA / JIMÉNEZ LÓPEZ, fan una exposició resumida molt interessant, pel seu caràcter instructiu i informatiu, quan diuen que entre els motius pels quals els investigadors han conclòs que els cefalòpodes tenen la capacitat de sentir dolor (i dels quals també deriva un alt nivell d’intel·ligència i una evident manifestació de consciència), es subratllen habitualment els següents:

-De los invertebrados, los cefalópodos son los que tienen los cerebros más complejos

-El tamaño de su cerebro, en comparación con su cuerpo, es comparable al de algunos vertebrados.

-Tienen una compleja estructura cerebral, con un gran desarrollo del encéfalo y una diversa variedad de neurotransmisores.

-El lóbulo vertical es análogo al del hipocampo humano, lo cual les permite aprender y memorizar.

-Existen evidencias comportamentales de que los cefalópodos tienen conciencia.

-Exhiben personalidades, juegan, exploran y solucionan problemas.

-Son capaces de exteriorizar incluso la decepción 155

De fet, és un punt de partida en quant al que es pot predicar del pop i cefalòpodes similars, perquè les investigacions corresponents continuen donant sorpreses. I no podem oblidar que, en tot cas, aquestes sorpreses són sobre quelcom que sempre ha existit i que ha estat sempre davant nostre i que, en definitiva, qualifica aquests animals en un nivell que els fa mereixedors d’una més gran consideració.

Així, recentment, una nova investigació mostra que el cervell del pop té elements genètics anàlegs als de l’òrgan humà156. En relació amb això, tant en el cervell del pop com en el de l’humà s’han detectat els mateixos gens relacionats amb habilitats cognitives. Podríem trobar-nos per tant, segons els investigadors, davant d’un supòsit d’evolució convergent, de manera que dues espècies genèticament tan allunyades han desenvolupat un mateix procés molecular, de manera independent, en resposta a necessitats similars. Aquest fet ens ensenya, un cop més, que la intel·ligència amb majúscules no és solament patrimoni de l’espècie homo sapiens (dit això sense perjudici del fet que una altra cosa és a què es dedica aquesta pretesa intel·ligència).

Es podrien afegir nombrosos estudis en la línia del que s’ha dit, encara que no es pretén afegir i carregar abusivament el text amb les referències corresponents, sinó solament esmentar alguna cosa més sobre la caracterització del pop, a partir de publicacions accessibles per als interessats en la matèria157 D’acord amb això, els cefalòpodes, amb l’excepció parcial dels calamars, van adquirir una forma d’intel·ligència no social i els pops, en especial, van seguir una ruta de complexitat solitària i idiosincràtica, com bé diu l’autor de Otras mentes. Quant a aquesta complexitat, sorprèn en els cefalòpodes com la major part del seu sistema nerviós no es troba al cervell sinó que està dispers pel cos. En aquest sentit, en el cas del pop la major part de les seves neurones es troben en els tentacles, els quals tenen llurs propis sensors i controladors. En relació amb això, el sentit d’aquests tentacles no és solament el del tacte, sinó que estan dotats de la facultat de percebre substàncies químiques i, a partir d’això, de la capacitat de l’olfacte i del gust. A més, segons les investigacions efectuades, quant a la relació dels tentacles amb el cervell central, sembla que els tentacles gaudeixen d’una gran independència. Vol dir això que som davant d’un animal amb 9 cervells? Els vuit tentacles i el cervell del cap? Aquest assumpte té un gran interès i les obres referenciades en parlen.

Al servei del pop hi ha uns 500 milions de neurones que serveixen funcionalment per a les necessitats de la seva vida, però que no sabem fins a on poden arribar des del punt de vista de la intel·ligència més pura, la qual cosa encara resulta més sorprenent si tenim en compte la curta durada de la seva vida, no més de dos, tres anys. Potser alguna cosa més en algun cas. D’altra banda, no sent especialment socials, el cert és que la seva dedicació a d’altres animals en la relació depredador-presa és, com diu Peter Godfrey en certa manera “social”, per la realitat de situacions en què les accions d’un animals s’han d’ajustar a les accions i les perspectives d’uns altres.

155 GIMÉNEZ-CANDELA, M, JIMÉNEZ LÓPEZ, I, La Directiva 2010/63/UE y los cefalópodos. A propósito del Real Decreto 1386/2018, dA. Derecho Animal (Forum of Animal Law Studies) 10/3 (2019) - DOI.

156 El origen de la gran inteligencia del pulpo y su parecido molecular con el ser humano. https://www.publico.es/ciencias/origen-gran-inteligencia-pulpo-parecido-molecular-cerebro-humano.html

157 Algunes obres a destacar: Otras mentes, de Peter Godfrey-Smith, Dans la peau des bêtes, d’Aline Richard Zivohlava, À quoi pensent les animaux, de Claude Baudoin, etc., on es pot tractar extensament la caracterització nerviosa, social, idiosincràtica, etc., del pop.

Això explicaria els sorprenents comportaments dels pops en captivitat, en la relació que estableixen amb els seus cuidadors, als quals els pops observen i coneixen i dels quals saben què poden esperar, i els episodis de malignitat i astúcia que es posen de manifest en diferents anècdotes observades, Peter Godfrey parla de què en els pops existiria una espècia “d’excedent mental”.

En tot cas, la complexitat neuronal i nerviosa del pop, que l’habilita especialment per a la caça sent un depredador nat, que li serveix per desplaçar-se en comptes d’esperar emboscat com fan d’altres espècies i que per aquest motius gaudeix d’un costat explorador i curiós en la seva psique que l’habilita especialment per manipular objectes nous, no casa en absolut amb la pretensió de tancar-lo en una granja aqüícola en els termes que es pretenen dur a terme en les Illes Canàries. El pop representaria, en opinió d’alguns, un bon exemple de la importància d’un moviment teòric en psicologia que s’anomena “cognició personificada o corpòria” com quelcom no solament aplicable al pop sinó també als animals en general i a nosaltres mateixos. En tot cas, dades i més dades que incideixen de manera contundent en la necessitat de tenir en més consideració a aquests animals i no caure en implementar un projecte d’explotació que no és més que una autèntica aberració.

Dit això, el cert és que, no obstant les previsions de la directiva i de la seva transposició al Dret intern en base als reials decrets esmentats, no es veu que el reconeixement de la capacitat del pop i similars cefalòpodes de patir dolor i d’experimentar gaudi, i les conclusions sobre la seva intel·ligència i consciencia, la qual cosa es relaciona també directament amb la capacitat esmentada, hagi tingut com a resultat alguna previsió d’interès de la Unió Europea, posterior a la directiva, que fos relativa a la protecció i el benestar dels cefalòpodes i, així també, del pop. I està clar que si la Unió Europea no preveu alguna cosa poc regularà en aquesta línia el país membre corresponent, així Espanya, la qual, a més, no és precisament campiona en matèria de protecció animal.

En aquest sentit, les possibles mesures de protecció no s’han implementat de manera específica en l’àmbit del consum, en tant que, en principi, sí que s’arbitren en matèria d’experimentació.

Pel que fa l’experimentació les previsions sobre benestar dels animals destinats a aquesta terrible finalitat s’han d’aplicar també als cefalòpodes en tot el que es correspongui amb la seva naturalesa i les seves necessitats etològiques (així, per exemple, en relació amb les previsions sobre captura dels animals i manteniment en viu i en altres supòsits)158

Pel que fa al transport, no hi ha previsions específiques de protecció i benestar per als pops i la resta de cefalòpodes, perquè de fet, el que es fa habitualment és congelar-los en el mateix vaixell en el qual han estat capturats. L’objectiu de maximització del benefici comporta que l’animal sigui congelat en ser capturat, per evitar que se’n faci malbé, la qual cosa permet emmagatzemar una

158 Així, quant a cura i allotjament i transport en l’àmbit de l’experimentació (art. 33 de la directiva); les competències del personal (art. 23 de la directiva); requisits de les instal·lacions i equips (art. 22 de la directiva); el que afecta a cefalòpodes quant a la seva caracterització com animals capturats a la naturalesa (art. 9 de la directiva), ja què si bé s’estableix que no es poden aplicar procediments d’experimentació a animals capturats en la naturalesa, desprès de preveure la possibilitat d’excepció d’aquesta previsió, s’estableix (apartat 3), que: La captura de animales en la naturaleza únicamente se efectuará por personas competentes con métodos que no causen a los animales dolor, sufrimiento, angustia o daño duradero que pueda evitarse. Cualquier animal que se encuentre, durante o después de la captura, herido o enfermo será examinado por un veterinario u otra persona competente y se adoptarán medidas destinadas a minimizar el sufrimiento del animal. Las autoridades competentes podrán conceder exenciones al requisito de actuar para minimizar el sufrimiento del animal si hay una justificación cien tífica màxima quantitat que no podria ser acumulada si s’hagués de transportar viu i en bones condicions d’acord amb les seves necessitats etològiques.

En aquesta línia, el mateix es pot dir quant a la seva matança, respecte de la qual cosa tampoc no hi ha cap previsió específica pensada sobre alguna mena de protecció o benestar de l’animal pop i, el que és pitjor, ni tan sols es podria invocar en relació amb aquesta mena d’animals el respecte del que estableix l’article 3.1 del Reglament (CE) 1099/2009 del Consell, de 24 de setembre de 2009, relatiu a la protecció dels animals en el moment de la matança, segons el qual, quant a requisits generals de la matança i les operacions que en són connexes, s’estableix que durant aquestes no es causarà als animals cap dolor, angunia o sofriment evitable. Això no s’aplica als animals que ens ocupen ara, contràriament al que diuen en sentit positiu GIMÉNEZ CANDELA / JIMÉNEZ LÓPEZ159, perquè al mateix reglament citat estableix, a l’article 2, les definicions als seus efectes, dins les quals per “animal” s’ha d’entendre (lletra c) tot animal “vertebrat”, llevat dels rèptils i els amfibis, la qual cosa no inclou, de cap de les maneres, els cefalòpodes, que de vertebrats no en tenen res.

Així, el reglament esmentat inclou al seu article 1 una referència específica als peixos, en la mesura que aquests són vertebrats, per tal de matisar que en el seu cas solament s’apliquen uns determinats requisits, que són els previstos en l’article 3.1 abans esmentat, la qual cosa suposa que els peixos sí que es troben en l’àmbit d’aplicació d’aquest article, però no els cefalòpodes, que resten totalment desprotegits. Dit això sense perjudici del fet que la inclusió dels peixos és en termes de protecció inferior a la dels animals “superiors” més protegits.

Per tant, en la mesura que l’animal sigui destinat al consum, ara no hi ha res a fer, perquè el mateix és caçat-capturat, per ser menjat, i en relació amb això és tractat sense cap mirament. De fet, concebre la possibilitat d’un tractament exquisit des que l’animal és capturat fins que és servit a la taula, a banda de ser quelcom totalment contradictori amb la dinàmica del tractament de l’animal com un producte de consum més, ateses les seves característiques biològiques i etològiques, no deixa de ser una hipocresia si es pretén alguna millora pel fet del reconeixement de la seva sensibilitat, intel·ligència i consciència. Aquest reconeixement, si a alguna cosa hauria de conduir, és precisament a deixar de consumir-lo, i a deixar-lo fer la seva vida sense molestarlo.

159 GIMÉNEZ-CANDELA, M, JIMÉNEZ LÓPEZ, I, La Directiva 2010/63/UE y los cefalópodos. A propósito del Real Decreto 1386/2018, dA. Derecho Animal (Forum of Animal Law Studies) 10/3 (2019) - DOI.

Consumir cefalòpodes no és quelcom necessari per a la vida humana, i actualment solament respon a la satisfacció d’un gust sibarita i refinat, que és el mateix que hi ha darrera del consum de carn, per moltes excuses que es vulguin inventar quan, en definitiva, el que es fa és treure la vida a d’altres per uns minuts de pretesa satisfacció del paladar.

Regulació necessària, de lege ferenda, per a la protecció i el benestar del pop i la resta de cefalòpodes, i necessitat de limitar la seva captura i prohibir la seva explotació mitjançant el sistema de granges intensives industrials

Per tant, com a conclusió de tot el que ha estat exposat, ens trobem davant una situació que requereix de regulació, i que seria relativa a un animal, el pop (com seria el cas de la resta de cefalòpodes), si bé es podria dir que especialment en el seu cas, atès que és el cefalòpode que ha estat objecte de més estudi, d’alta sensibilitat, gran intel·ligència i consciència provada, que es fa mereixedor d’un millor tracte que el que ha rebut fins ara, i que asseguri la seva protecció i benestar.

En aquest sentit, respectar les seves condicions etològiques, encara que sigui objecte de captura, és fonamental, la qual cosa hauria de conduir a la prohibició absoluta de la seva criança en granges intensives industrials, com és el cas del projecte d’aquest tipus que ja ha estat al·ludit amb anterioritat, havent estat indicades a la nota 1 d’aquest text diverses referències d’Internet amb informació referent al mateix, i sobre l’oposició que aquest projecte ha trobat.

Idèntica cosa podríem dir dels peixos, sotmesos a un nivell d’alt estrès a les piscifactories, a unes condicions de convivència totalment contràries a la seva etologia, i a una alimentació antinatural, patint malalties i una acumulació de paràsits que s’origina en les seves nefastes condicions de vida. Ja aquest exemple ens dona moltes dades del que pot passar als pops, els quals estan encara menys preparats per la naturalesa per viure d’una manera similar. Si ja és “tortura” física i psicològica el cas dels peixos a les piscifactories, ja no se sap com s’hauria de qualificar el que serien les condicions dels pops a unes explotacions industrials similars. En tot cas, la coincidència de tantes veus tant científiques com d’altres ordres qüestionant el que s’està projectant, hauria de fer pensar en quelcom més enllà de l’objectiu de guanyar diners, al capdavall a costa d’altres éssers, que també desitgen trobar-se en bones condicions i en definitiva a no patir i que en tenen dret.

Més concretament, la informació disponible en aquest moment també s’estén en explicar les característiques dels pops que els fan mereixedors de no ser sotmesos al tipus d’explotació productiva que es pretén amb ells i que en bona part ja han estat posades de manifest.

Com s’ha vist, desprès de la directiva, la Unió Europea ja no ha manifestat cap regulació de caràcter general, a satisfer pels estats que la integren, i que hagi desplegat els efectes que havien de derivar del corresponent reconeixement de sensibilitat. Certament, tal cosa requereix un esforç i ser imaginatius per trobar l’encaix normatiu més adequat que, en tot cas, també s’hauria d’implementar per no quedar en paraules buides. Però és cert que aquesta possibilitat xoca amb el problema número 1 dels animals consumits: la seva concepció com a producte de consum, objecte de comerç i de compra i venda, que comporta un gran negoci amb una importància econòmica molt destacable. La Unió Europea, que realment no deixa d’estar al servei de tota una sèrie de grans poders econòmics predominants al nostre sistema econòmic i social, està per aquest motiu sotmesa a moltes restriccions en la seva possible voluntat d’actuació. En aquest sentit, el més decisiu per poder capgirar la realitat vigent és l’actuació i la posició de la ciutadania, i no tant de les institucions. Aquestes, si de cas, van a remolc dels canvis socials, i de fet, en aquesta línia, les normes de la Unió Europea relatives a benestar i protecció dels animals sempre es fan ressò de l’evolució en les creences i opinions morals i ètiques de la ciutadania europea, en funció de la sensibilitat que aquesta va mostrant i sobre la que va progressant i evolucionant.

Atenent a tot el que s’ha exposat, que la granja de pops projectada s’implanti depèn molt més de la posició de la ciutadania sobre aquest tema que no del que es pugui esperar de les institucions polítiques de l’Estat i de les comunitats autònomes, així com de la Unió Europea. És la contestació ciutadana l’arma principal, entesa en un sentit molt ampli, i no solament referida al ciutadà de a peu, per poder lluitar contra pretensions com la granja de pops. Entitats i associacions científiques, culturals, socials, animalistes, jurídiques,... manifestant-se en contra, i actuant legalment en contra, és el més important. I, a banda, la conscienciació personal, que aporta molt més del que sembla, així als camps morfogenètics que determinaran el futur 160. En aquest sentit, de la mateixa manera que passa amb el canvi climàtic, l’aportació individual és la decisiva i també, per això, l’acte personal del consum que es pot limitar, o bé suprimir que seria millor.

Des del punt de vista del que es podria fer legalment, i que s’hauria de fer, com a conseqüència de tot el que ha estat explicitat en relació amb el pop, així com fent-ho extensiu als altres cefalòpodes en general, a partir del reconeixement de la seva sensibilitat, seria:

►Incloure el pop i els altres cefalòpodes en la normativa que regula el transport i la matança dels animals “de producció”, per tal que en relació amb els mateixos s’hagi d’atendre unes prescripcions determinades, en base al protocol corresponent elaborat en els termes de la norma prèvia procedent, per assegurar el màxim possible el seu benestar fins el moment de treure’ls la vida.

Això seria quelcom que correspondria especialment a l’Estat. La directiva, un cop implementada, permet aquesta possibilitat, atès que el reconeixement de la sensibilitat dels cefalòpodes, encara que en el marc d’una norma sobre experimentació, per se repercuteix d’una manera expansiva en relació amb qualsevol altra consideració dels cefalòpodes en qualsevol dels àmbits en què es tracta amb aquests, com són la captura, el transport en viu (si fos el cas, encara que sigui solament per als destinats a experimentació), la matança, el consum, la pròpia experimentació, la protecció de la biodiversitat, i l’ús en qualsevol altre camp o sector en què tal cosa fos possible:

160 La hipòtesis de la causalitat formativa proposada pel prestigiós científic Rupert Sheldrake el 1981 postula que els camps morfogenètics tenen un paper causal en el desenvolupament i el manteniment de les formes dels sistemes en tots llurs nivells de complexitat. A aquest respecte, té interès la frase d’Einstein: “El camps és l’única realitat”. Aquesta hipòtesis postula que la naturalesa es regeix en base a hàbits que els animals i les plantes extreuen i que contribueixen a una memòria col·lectiva de llurs espècies. Segons Rupert Sheldrake les regularitats de la naturalesa no són imposades per un poder transcendental sinó que evolucionen dins l’univers. El que succeeix actualment depèn del que hagi esdevingut anteriorment.

►Incloure el pop i la resta de cefalòpodes, de manera específica, quant al relatiu al seu reconeixement, consideració, protecció i benestar, a la normativa de protecció dels animals de totes les comunitats autònomes, inclosa la de Catalunya.

No es tractaria solament de la seva inclusió en la llista final d’espècies objecte de protecció, sinó de la consideració específica en l’articulat de les normes corresponents, atesa la seva idiosincràsia i identitat específica.

►La consideració i protecció esmentada a les normes de l’estat, autonòmiques i més concretament de Catalunya, dels cefalòpodes hauria d’incloure la prohibició de la seva pesca esportiva.

El mateix hauria de passar amb la pesca esportiva dels peixos, tant la legal com la il·legal, la qual cosa també genera una gran pèrdua a la naturalesa que encara està pendent de ser comptabilitzada de la manera adient, si bé en els últims temps ja s’està començant a considerar aquest fet en els termes reals que pertoquen, com quelcom que fa molt de mal a la biodiversitat i a la qual cosa s’ha de començar a posar límits161

No es pot pas oblidar que l’augment de la població i l’augment de la dedicació a activitats d’esbarjo també ha tingut i té un efecte nociu directe sobre la preservació del medi. En relació amb això hi ha una virtut que té un especial efecte i que és l’autocontenció i l’autolimitació, quelcom que és clau en el moment actual per limitar de manera radical el dany que la humanitat genera sobre la naturalesa. En el cas del pop, cal preservar els efectius que existeixen al medi perquè continuïn complint amb el paper natural que els pertoca, encara que això comporti limitar dràsticament les captures i deixar d’utilitzar el pop com un animal estrella de celebracions i festes que al capdavall no responen a cap necessitat humana primordial i del que es pot prescindir perfectament162

Com bé diu l’informe Una Mar de canvis. Recomanacions per a una gestió sostenible del medi marí i costaner, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible,163 la pesca va ser possiblement el primer impacte antròpic sobre la mar, i probablement ho continua sent, tant pel que fa als canvis que provoca en les poblacions d’espècies pescades com pels canvis que tenen lloc en l’ecosistema quan s’altera la composició específica de les comunitats i les relacions entre les espècies (pàgina 33). Com bé diu l’informe, l’evolució de les captures i la mida dels peixos, així com les espècies capturades, és avui, a tot el món i especialment al Mediterrani, un motiu de preocupació, exposant que la pesca excessiva, la pesca il·legal, la pesca no declarada, la no reglamentada i les pràctiques de pesca destructives han malmès molt els estocs de les poblacions de peixos i també els hàbitats que els acullen. Al Mediterrani, un dels hotspots de sobrepesca a escala mundial, es calcula que la sobrepesca afecta el 88 % dels estocs de peix demersal avaluats (WWF, 2018). I continua confirmant que les dades de sobreexplotació varien segons les fonts de

161 L’informe Una Mar de canvis. Recomanacions per a una gestió sostenible del medi marí i costaner, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, tracta la sobrepesca a partir de la seva pàgina 33 i l’efecte sobre els recursos marins de les activitats turístiques i recreatives a partir de la seva pàgina 36.

162 Exemple de la celebració per donar de menjar pop a 100000 persones, pop gallec que no és gallec, a un poble de Galícia: https://www.elidealgallego.com/articulo/galicia/cien-mil-personas-disfrutan-carballino-romeria-pulpo-

3856637 consulta, però són altes: se situen entre el 60 i el 90 % de les prop de 10.000 espècies de peixos que hi ha al Mediterrani. És evident que això afecta també al pop.

163 El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible va ser creat el 1998, i és actualment regulat pel Decret 41/2014, d’1 d’abril, l’article 1 del qual el defineix com un òrgan col·legiat que té com a finalitat assessorar el Govern en relació amb les polítiques i actuacions que tinguin incidència sobre el desenvolupament sostenible.

Des del punt de vista de l’efecte de les activitats turístiques i recreatives, l’esmentat informe diu, a les seves conclusions, que:

La intensificació de les activitats turístiques i recreatives, de naturalesa molt diversa (navegació, pesca, freqüentació de platges...) tenen efectes -sovint negatius- sobre l’estat de conservació dels ecosistemes marins i litorals

►A partir de les modificacions normatives proposades en els punts anteriors, elaborar, aprovar i implementar protocols específics sobre els pops i el seu tractament en els diversos supòsits en els quals es pot donar la relació humana amb aquests animals. El contingut d’aquests protocols hauria de partir de les previsions normatives ja esmentades, atenent a l’etologia i la fisiologia de l’animal en relació amb la seva protecció i benestar. Com a exemple del que s’està dient, pensem en el protocol corresponent sobre el comportament que els usuaris de les platges han de tenir en relació amb el pop, informant i instruint sobre la protecció del pop, sobre la prohibició de caçar-los i fer-los mal (si s’arribés a prohibir tal cosa); sobre com actuar en el cas de veure un pop o localitzar-lo entre les roques, als efectes de no molestar-lo; sobre poder proporcionar informació a l’Administració mitjançant algun sistema de comunicació electrònica o web quant a la detecció de la presència d’aquests animals; sobre la col·locació de rètols informatius a les platges i a d’altres indrets; sobre el recordatori del que ha estat comentat en els ports esportius, per a informació dels usuaris de les naus; quant al comportament a mantenir en les activitats de busseig, en consonància amb la previsió de les normes corresponents.

Està clar que tot això no és qüestió d’una llei ni d’un decret, sinó que s’ha de concretar, detallar, i ampliar en el procedent en els protocols d’actuació corresponents.

►La normativa de protecció dels animals, i així la de la Generalitat de Catalunya, hauria de preveure la potenciació del coneixement i de la conscienciació sobre la consideració també dels cefalòpodes com animals dignes de consideració, respecte i protecció.

La inclusió de la consideració dels cefalòpodes al Text refós de la llei de protecció dels animals (aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril), comportaria que els animals d’aquest grup restessin compresos al llistat de l’annex que inclou les espècies protegides de la fauna salvatge autòctona, a més del fet de passar a trobar-se sota el paraigües de la disposició addicional 4 de la norma citada, que preveu campanyes divulgadores i informatives per donar a conèixer aquesta llei als cursos escolars i a la població en general. No obstant això, en modificar la norma per incloure els cefalòpodes tampoc no estaria de més la previsió en la norma modificadora corresponent d’una disposició addicional específica referida a aquest col·lectiu animal, més tenint en compte el poc compliment que s’ha donat a l’esmentada disposició addicional 4 del text refós citat així com a d’altres previsions importants del mateix (que és una norma incomplerta com poques).

L’informe citat Una Mar de canvis. Recomanacions per a una gestió sostenible del medi marí i costaner, a la seva pàgina 75 tracta el punt “Potenciar la cultura marina i la comprensió del medi marí entre la població”, on es fa referència a la progressiva desconnexió de la població amb la naturalesa vinculada al mar, per acabar dient que:

És necessari recuperar la cultura de la mar a escala local, i alhora eixamplar la mirada i saber reconèixer la mar com un espai de connexió ecològica, social i econòmica amb territoris distants, units per la mar i els oceans. La presa de consciència de la població envers el mar hauria d’adoptar aquesta visió integradora per entendre els efectes de la globalització en el medi marí, per exemple en relació amb la sobrepesca en aigües internacionals i la importació de productes pesquers o pels efectes socioeconòmics que provoca en altres països. Són fenòmens que s’han de donar a conèixer per conscienciar la població i afavorir l’adopció d’hàbits de consum més sostenibles i més justos. Moltes de les migracions humanes del Mediterrani, per exemple, estan provocades per factors vinculats directament i indirecta a la globalització.

En aquest sentit, és molt oportú posar en valor la feina d’ONG com Proactiva Open Arms, creada a Badalona l’any 2015 i que ha rescatat més de 60.000 persones entre les missions del Mediterrani i de Lesbos.

La recuperació de la cultura marina en tots els sentits és una etapa indispensable en el camí cap a la protecció i l’aprofitament sostenible dels recursos naturals del medi marí i costaner, que l’Estratègia marítima de Catalunya, aprovada el 2018, tracta des de la divulgació i la formació (Objectiu 3.1).

Amb bona voluntat, i inversió, seria fàcil fer publicitat dels valors vinculats a les propostes efectuades, tot tenint en compte les possibilitats que ofereix el nivell actual de la tecnologia vinculada als mitjans de comunicació. De la mateixa manera que es crea un peix “Nemo”, o un llagostí de parla argentina que fa molts anys feia publicitat d’una determinada marca d’aquests animals, figures similars podrien ser utilitzades en anuncis divulgadors dels valors dels cefalòpodes, així com d’altres animals, a partir de la seva consideració com éssers mereixedors de respecte i protecció.

Com a conclusió final, no s’ha de perdre de vista que tot el que s’ha dit en relació amb el pop i la resta de cefalòpodes, però també de manera més extensiva quant a tot allò que afecta a la nostra relació amb la naturalesa i amb els animals, reclama un canvi radical de paradigma, un veritable “gir copernicà”, en base al qual deixem de ser l’espècie parasitària per excel·lència del planeta, per passar a convertir-nos en els seus custodis i protectors, en els guardians del seu coneixement i dels seus tresors, de la vida i de la seva bellesa, perquè no ens va ser donat sinó que hem pres prestat, encara que hem pensat que era nostre, i que hem de retornar-ho encara millor. És el nostre deure envers els nostres descendents i en relació amb tot el planeta. Encara ens queda molt per complir amb la nostra missió.