Programes fons 17 18

PROGRAMES I ACTIVITATS DE SENSIBILITZACIÓ 2017/2018 El Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació ofereix als municipis socis iniciatives que integrin els diferents àmbits socials (ajuntament, entitats i centres escolars) en activitats que permeten donar a conèixer la tasca de cooperació que es duu a terme amb el seu suport. A continuació, podeu trobar tots els recursos de sensibilització que teniu a la vostra disposició per reflexionar sobre les desigualtats entre països del Nord i del Sud, estimular la participació activa i crítica de la població, i promoure un compromís polític i ètic amb el Sud i amb els drets humans.

MEDITERRÀNIA, MAR DE POBLES Davant la crisi humanitària que s’està produint a l’àrea Mediterrània per l’augment de l’afluència de persones arribades de diferents països, el Fons Mallorquí creu oportú donar a conèixer la situació mitjançant un programa d’activitats que vol presentar la realitat del Mediterrani de forma divulgativa i atractiva, per facilitar l’aproximació a la diversitat natural i cultural d’aquesta àrea geogràfica, i als aspectes polítics, ecològics, socials i econòmics que avui hi són presents i que plantegen un repte per al futur.

Exposicions Migracións i fronteres: José Palazón presenta en 22 fotografies la crua realitat dels migrants de diferents parts del món. En concret, a Grècia, Melilla i Calais (França). El dret a sortir del propi país està reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans: és un component essencial de la llibertat humana i, com a tal, ha de ser salvaguardat. No obstant això, existeix un discurs de criminalització i cada vegada augmenta la despesa per militaritzar les fronteres, el foment de polítiques de rebuig i expulsió, les devolucions en calent, així com la signatura de tractats per assignar a tercers països el control migratori a canvi d’ajudes internacionals.

Palestina, sobreviure a l’ocupació: presenta una aproximació a la dramàtica realitat que pateix el poble palestí. Inclou una breu cronologia i cartografia dels esdeveniments històrics que han conduït a la situació actual i destaca aspectes com l’entramat de l’ocupació (el mur, els punts de control, els controls militars, l’annexió de terres), les dificultats de la vida sota l’ocupació, les violacions dels drets humans, l’expansió de les colònies jueves dins territori palestí, etc. i conclou amb referències a les accions

que es duen a terme per denunciar la situació i reivindicar una solució pacífica i justa.

Disponible guia de l’exposició. (Inclou guia de propostes didàctiques) Tallers Educació infantil i primària

 Moviments migratoris a la Mediterrània: Activitat dinàmica en què a través del joc, el dibuix i el moviment es reflexiona i aprèn sobre els valors de solidaritat I cooperació i els moviments migratoris de la població a la Mediterrània. (A càrrec de l’associació Alloure) Educació secundària  Per a una Mediterrània intercultural, repensem les migracions: cicle de tallers que tracten de forma didàctica i crítica els moviments migratoris, en el context de la Mediterrània. El primer taller se centra en l’anàlisi de la construcció d’estereotips al voltant de les migracions per part dels mitjans de comunicació. L’objectiu del segon taller és treballar el coneixement crític al voltant dels fenòmens migratoris de la Mediterrània a través de la veu i l’experiència de l’alumnat. (A càrrec d’Enginyeria Sense Fronteres) Documentals i pel·lícules  Som de la Mediterrània. Moviments migratoris i interculturalitat (22’): audiovisual didàctic de creació pròpia sobre els desplaçaments de les persones, un fet força habitual en el context d’un món cada vegada més globalitzat i més connectat. Les causes que duen una persona a deixar el seu país per anar a un altre són diverses i complexes: s’hi combinen factors d’expulsió al lloc d’origen amb elements d’atracció al lloc de destí. També cal distingir entre migracions volgudes i migracions forçoses, les quals tenen terribles conseqüències per a la persona.  Una família siriana (30’): el reportatge retrata la història d'una família de refugiats dividida, com n'hi ha moltes, que han fugit de l’horror de la guerra a Síria i que es troben amb les dificultats que suposa adaptar-se als països europeus d’acolliment.  Palestina, cinc fragments de la realitat (10’): a partir de cinc temes (l’olivar, la mar, punts de control, la infància i l’agricultura), explica la realitat que viuen els palestins als territoris ocupats mitjançant una animació. Proporciona dades del que està patint la gent que vivia del cultiu d’oliveres, dels pescadors i agricultors, així com del canvi que experimenten els infants per l’opressió a què els sotmet Israel.  Els nins que somiaven Europa (25’): el reportatge presenta la situació que viuen els infants i joves del Marroc, que es desplacen de les seves poblacions rurals a Tànger amb el somni de sortir de la pobresa viatjant a Europa. Quan arriben a la ciutat es troben sols i desatesos i l’ONG Darna, amb la que el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació col·laborà del 2001 al 2004, es dedica a millorar les condicions de vida d’infants i joves que es troben en risc d’exclusió social.

Cicle migracions  14 kilómetros (94’): 14 quilòmetres és la distància que separa Àfrica d’Europa… És la barrera que separa els somnis de milions de persones que veuen en Occident la única sortida per fugir de la misèria. De la mà de na Violeta, Buba i Mukela recorrerem un llarg i perillós viatge a través del Sàhara per conèixer el que mai mostren els mitjans de comunicació. Aquesta pel·lícula vol aportar un poc de llum a les ombres de la immigració.  Terraferma (88’): és la història d'una Sicília sense contaminar, fonamentalment habitada per pescadors. Encara que pràcticament no coneixen el turisme, els illencs estan començant a canviar de mentalitat en adonar-se del potencial d’aquesta nova indústria. Al mateix temps, s’han d’enfrontar a estrangers sense papers i a una nova llei que els obliga a rebutjar aquells que cerquen ajuda.

Aquesta política xoca directament amb la llei del mar que obliga a rescatar a qualsevol persona que es trobi en dificultats.  Las tortugas también vuelan (91’): relata la commovedora història d’uns infants d’un poblet del Kurdistan iraquià que cada dia arrisquen la vida desactivant mines per després vendre-les. Al mateix temps el poble cerca desesperadament una antena parabòlica per aconseguir notícies de l’inminent atac dels Estats Units contra l'Iraq.  O los tres o ninguno (97’): història sobre el petit Kheiron i els pares i sobre el viatge que emprengueren anys enrere des d’una petita població del Sud d’Iràn fins a París.

Cicle Palestina  Jenín, Jenín (52’): presenta testimoniatges dels residents de Jenín després de l’operació “mur de defensa” de les forces d’ocupació israelianes. Els palestins així com grups de drets humans acusen Israel de crims de guerra comesos durant el setge i la invasió del camp de refugiats palestins a l’abril de 2002. La pel·lícula mostra el grau de l’opressió i el terror israelians i els efectes que han deixat en la memòria dels afectats i els habitants palestins de la ciutat. (Inclou guia de propostes didàctiques)  Palestina Blues (72’): la pel·lícula condueix l’espectador a un viatge dins d’un paisatge en procés de desaparèixer, exposant els motius de control de l’aigua que hi ha darrera del Mur de Separació que està construint Israel i entrant al cor del moviment palestí de resistència no violenta. (Inclou guia de propostes didàctiques)  Des de que te fuiste (50’): en aquest film, el director Mohammad Bakri visita la tomba del seu mentor i amic, el desaparegut escriptor palestí Emil Habibi i li conta allò que ha anat passant des de la seva mort i els dilemes que se li plantegen com a professional amb l’esdevenir de dos fets cabdals: l’atemptat de Meron, on els seus nebots foren acusats de complicitat, i la producció i projecció de la seva pel·lícula Jenín, Jenín. Com a transfons veiem la segona intifada, les represàlies d’Israel i la seva incansable lluita pel foment del diàleg entre palestins i israelians.  Frontiers of dreams and fears (56’): aquesta és la història de dues nines palestines i el seu extraordinari viatge a les fronteres de l’exili, des del

campament de Xatila (Líban) fins al de Dheisha (Palestina), i la separació entre elles i de la seva terra natal.  Route 181 (270’): és una mirada sobre els habitants de Palestina i Israel, una mirada comuna feta per un director israelià Eyal Sivan i un director palestí Michel Khelifi. Es tracta d’un viatge, seguint la línia imaginària, que segons la Resolució 181 de l'ONU de 1947, dividia Palestina en territori àrab i territori israelià. El documental es divideix en tres parts de 90’ de durada cadascun: Nord, Sud i Centre, que es poden projectar independentment. Mitjançant entrevistes fetes als residents de cada zona, la pluralitat dels punts de vista dóna fe de la complexitat del conflicte. (Inclou guia de propostes didàctiques)  Paradise Lost (54’): la cineasta àrabo-israeliana Ebtisam Mara'ana va créixer a Paradise (Fureidis, en àrab), un poblet de pescadors a la vora del Mediterrani. Una de les poques comunitats àrabs que van mantenir-se després de la Guerra del 1948. Paradise va quedar tant culturalment com políticament aïllada, ja que al seu voltant s’hi van establir tot d’assentaments jueus. Avui Paradise és un lloc caracteritzat pel silenci i la repressió. El documental és una reflexió en forma de diari personal en què la directora prova de recrear el seu poble i descobrir la història de la seva heroïna d'infantesa, Suuad, activista política per la causa palestina de la qual ningú no vol parlar.  Material didàctic Atles de la Mediterrània (educació primària i secundària): a través de 27 mapes ofereix documentació i dades sobre demografia, cultura, democràcia i pau, economia, desenvolupament humà, medi ambient, que permeten comparar els diferents països que conformen aquesta àrea geogràfica i comprendre millor les desigualtats entre unes zones i altres.

ÀFRICA, UNA CULTURA AMIGA El nostre coneixement sobre les cultures i societats del continent africà és sovint molt sintètic i està ple d’estereotips. Les persones o comunitats africanes que viuen a Mallorca tenen molt poca visibilitat a la premsa i als mitjans de comunicació local, i gairebé mai ocupen un lloc rellevant en el panorama sociocultural de l’illa. Aquest programa d’activitats vol donar a conèixer, no només el territori africà en la vessant natural i geogràfica, sinó també les arrels i costums dels seus habitants, per veure que quins trets fan que l’africana sigui una cultura propera, una cultura amiga.

Exposicions Dones d’Àfrica, el cercle de la pobresa: presenta la lluita quotidiana per la subsistència de les dones africanes a partir de l’exemple d’històries de vida de dones de Burkina Faso, mitjançant entrevistes i fotografies. Amb una gran senzillesa, elles mateixes ens dibuixen el cercle viciós de la pobresa que les té atrapades.

Burkina Faso t’interessa: mostra les principals característiques de Burkina Faso, un dels països més pobres del món, i presenta el municipi de Tenado, on el Fons Mallorquí dóna suport a un programa de desenvolupament municipalista. L'exposició descriu igualment els eixos prioritaris d'intervenció i les principals activitats que es duen a terme en tres àmbits: educació, enfortiment municipal i apoderament de les dones.

Tallers Educació infantil i primària  Vida quotidiana a Burkina Faso: a partir de dos personatges, Mina i Musa, es compara un dia de la vida d’un infant de Burkina Faso amb un dia dels alumnes de la classe, amb il·lustracions de fotografies de gran format. Hi ha l’opció d’escriure una carta a aquests dos infants a la seva escola a Burkina Faso. (A càrrec de l’Associació Pa i Mel)

 Contacontes del desert: un mestre sahrauí explica un conte en llengua original, hassania, que serà traduït per una professora acompanyant. El mestre fa una breu xerrada sobre les característiques del pobles sahrauí (nomadisme, costums, llengua, importància i paper de la dona, etc.) i sobre els lligams històrics entre aquest poble i l’estat espanyol, i mostra fotografies sobre la vida als campaments de refugiats, perquè els infants puguin tenir una petita aproximació a la realitat en què viuen els sahrauís a l’exili. També mostra com es prepara el te, com són les vestimentes i ornaments tradicionals i la música.

(A càrrec de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí) Educació secundària  10 falsos mites o estereotips sobre Àfrica: mitjançant una dinàmica de grup es promou el debat i l’expressió de l’acord o desacord. Es creen tres espais (a favor; en contra; i en dubte) on els alumnes s’aniran situant amb cada sentència sobre Àfrica i des d’on hauran de defensar la seva postura. (A càrrec de l’Associació Pa i Mel)  El Sàhara Occidental: a través d’imatges projectades es dóna a conèixer la història del poble sahrauí i la situació actual als campaments de refugiats d’Algèria. (A càrrec de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí) Documentals i pel·lícules  Néixer dona a Burkina Faso (23’): dóna a conèixer la vida quotidiana i els problemes concrets que envolten cada etapa de la vida d’una dona de Burkina Faso, que es pot fer extensible a molts països africans.  Burkina Faso: ríos de arena (50’): explica com afecta el canvi climàtic a Burkina Faso: la desertització dels camps fa que de cada vegada sigui més difícil subsistir mitjançant l’agricultura familiar. A la zona del nord del país de cada vegada el desert avança més i es redueix el nombre de terres productives. El reportatge fa una recorregut per les poblacions i n’analitza la problemàtica: manca de pous, emigració dels homes, analfabetisme, pobresa, manca de recursos sanitaris...  Shorok (47’): Shorok significa aurora en àrab. Al nord del Marroc cinc dones (Khadija, Salwa, Hoda, Nadia i Saïda) prenen la paraula per fer-nos partícips de la seva intimitat i els seus desitjos. Exposen obertament la seva lluita personal i col·lectiva per ensorrar les barreres que la complexa societat marroquina els imposa i per reclamar un futur més equitatiu i més digne. Cinc dones que se senten protagonistes de la seva vida.  Hotel Rwanda (155’): Paul Rusesabagina és d’ètnia hutu i director de l’hotel Mille Collines, propietat de les línies aèries belgues, Sabena. Respectat per la seva generositat, el seu carisma i els contactes que té, es veu involucrat en el transcurs dels esdeveniments quan amenacen de mort la seva família i els seus veïnats. Aconsegueix superar els primers obstacles mitjançant el suborn, amb l’esperança que les forces internacionals arribin en qualsevol moment per evitar la guerra civil. Tanmateix, la situació s’agreuja. Després de l’assassinat del president rwandès, comença la matança indiscriminada de tutsis a mans dels soldats i ciutadans hutus. Paul aconsegueix protegir els seus a l’hotel, al qual comencen a arribar milers de persones cercant ajut.

 ¿Tú me entiendes? (52’): immigrants nigerians residents a Mallorca mostren la situació actual del seu país, les dificultats per arribar a Espanya i els problemes amb què es troben per mantenir-hi una vida digna. La immigració de Nigèria es pot equiparar a la de qualsevol país, a la recerca d’una vida millor.  Wandiyà (50’): Wandiyà és un compendi d’històries vitals que narren les contradiccions d’una societat africana atrapada en un dilema de difícil solució: el respecte de determinats valors tradicionals representats per la família i les pressions d’una modernitat mal entesa.  La pesadilla de Darwin (107’): explica la relació entre la introducció de la indústria de l’exportació de la perca al llac Victòria (Àfrica central) i la degradació dels estàndards laborals i de la sobirania alimentària, a més dels impactes ambientals i els socials (prostitució, nins al carrer, fam, violència, sida...). Aquest negoci aglutina aliances entre agents de la banca mundial, ministres africans, comissaris europeus, pilots russos, proveïdors d’armes, etc.

Cicle Sàhara

 Lalia (14’): des d’una “haima” d’un camp de refugiats a Algèria, una nina sahrauí narra, a través d’una redacció, la seva visió idealitzada del seu país, el Sàhara. Quan surt de la tenda es troba amb la dura realitat del desert algerià.  Hereves (52’): mostra la realitat de tres generacions de dones sahrauís.

Testimoni de diferents generacions que viuen dins i fora dels campaments, conforma un retrat del present que viuen avui i del futur que heretaran en un país orfe de territori.  Veus del desert (40’): narra la història del poble sahrauí des dels darrers anys de la colònia espanyola, la invasió marroquina, l’èxode a través del desert, la guerra amb el Marroc, fins a l’arribada als campaments de refugiats. Els propis refugiats expliquen com han organitzat l’administració, la sanitat, l’ensenyament, els mitjans de comunicació, les manifestacions culturals i religioses, i com cobreixen les necessitats bàsiques d’aliments, aigua, energia o habitatge. És la vida d’un poble que espera un referèndum d’autodeterminació i que no ha perdut l’esperança de recuperar la seva terra.  Hijos de las nubes (80’): pel·lícula documental d’Álvaro Longoria en què en el context de la primavera àrab, Javier Bardem du a terme un viatge personal i guia els espectadors pel tortuós camí de la diplomàcia mundial i la terrible realitat d’un poble abandonat, cercant de comprendre com s’ha arribat a aquesta situació i com es podria evitar una altra guerra a Àfrica. El Sàhara Occidental és la darrera colònia africana. Els sahrauís, antics ciutadans espanyols, duen 37 anys dividits entre els campaments de refugiats a Algèria i el territori ocupat il·legalment pel Marroc, esperant una solució.

Material didàctic Àfrica, una cultura de Mallorca (educació primària i secundària): l’objectiu de les propostes és impulsar una anàlisi crítica sobre com els mitjans de comunicació promouen la realitat i la cultura africana per tal d’adquirir una mirada crítica sobre com els continguts mediàtics ordenen i representen la realitat social.

Conèixer el Sàhara (educació primària): material molt senzill que proposa tres activitats per situar el Sàhara geogràficament i reconèixer els elements distintius de la cultura del desert.

Breu història del Sàhara (educació secundària): resum abreujat de la història del poble sahrauí amb un exercici final de cronologia.

L’AIGUA: MÉS QUE UN RECURS, PART DEL QUE SOM

El problema de la crisi mundial de l’aigua rau eminentment en la falta de prioritat i voluntat polítiques, més enllà de l’escassetat o manca d’inversió en infraestructures.

L’aigua és un bé comú i un dret humà que cal gestionar des del sector públic per tal de garantir-ne l’accés universal. L’aigua ha esdevingut un element estratègic per al desenvolupament i constitueix un factor clau de governabilitat lligat estretament a la propietat de la terra, els usos del territori i la seguretat alimentària.

Exposicions H2O: La problemàtica de l’aigua als països del Sud: presenta un recorregut per les realitats de Colòmbia, El Salvador, Palestina, el Marroc, l’Amazònia i el Perú partint de les Illes Balears, que ens permet conèixer les causes de la manca d’accés a l’aigua potable en el món i fer propostes d’actuació per garantir el dret a l’aigua, declarat com a dret humà bàsic per l’Assemblea General de Nacions Unides el 2010. Partint de la pregunta “què impedeix que més de 900 milions de persones arreu del món tenguin aigua?” s’hi analitza la problemàtica de l’aigua des de diferents vessants: sobreexplotació, contaminació, mercantilització, bona gestió, instrumentació política, petjada hídrica, etc (Inclou guia de propostes didàctiques).

Documentals i pel·lícules  L’aigua, més que un recurs, és part del que som (39’): aquest documental tracta la crisi mundial de l’aigua, un problema eminentment polític i no tant una qüestió d’escassetat o d’inversió en infraestructures. Es dóna una visió de la situació hídrica a les Illes Balears i es posen diversos casos d’arreu del món com a exemples per explicar com podem resoldre la problemàtica des dels governs, com a ciutadans i com a individus.

 Niños de agua (16’): retrat de la infantesa salvadorenca, d’un futur a mig construir. Els infants conten la seva vida quotidiana, com la de qualsevol nin salvadorenc, sempre marcada per la manca d’aigua i la recerca constant. Na Maira i en Pablo viuen a El Coyolar, una comunitat rural d’El Salvador. Les seves vides són paral·leles, quasi idèntiques, excepte per una única diferència: en Pablo recorre cada dia uns quants quilòmetres per dur aigua fins a ca seva; na Maira ja no. Des de fa tres anys na Maira té una font a només cinc minuts de ca seva gràcies a un projecte d’Enginyers sense Fronteres. En Pablo somia que un dia també tindrà l’aigua tan a prop. (Inclou guia de recursos didàctics)  Primero el agua (23’): l’aigua potable és un recurs essencial, del qual no disposen en nombroses comunitats rurals de Nicaragua, a causa de la contaminació i les dificultats per obtenir-la. El documental fa una anàlisi de la privatització de l’aigua per part de les multinacionals i mostra com les comunitats es mouen per defensar el dret a l’aigua.  También la lluvia (104’): explica la història de Sebastián i de Costa, director i productor de cinema respectivament. A Costa, el productor, només l'interessa ajustar la pel·lícula al modest pressupost de què disposen; precisament por això ha triat Bolívia com a escenari, perquè és un dels països més barats i amb un percentatge més gran de població indígena d'Amèrica Llatina. El film es roda a Cochabamba, on la privatització i venda de l'aigua a una multinacional provoca el descontentament entre la població fins a l'extrem de fer esclatar la Guerra de l'Aigua.  Tejiendo resistencias (34’): projecte de comunicació que presenta diverses experiències de lluita femenina per a la defensa de l’aigua que es duen a terme a la regió de Cajamarca (Perú). Totes aquestes lluites teixeixen resistències per al futur que desitgen. En aquest context de lluita, s’ha desenvolupat un procés de vídeo participatiu que ha generat tres documentals dirigits i protagonitzats per dones organitzades en peu de guerra. Es tracta, doncs, d’un procés participatiu que ha donat com a resultat aquests tres curtmetratges dirigits i protagonitzats per dones organitzades a peu de lluita.

LLIGATS A NICARAGUA

El Fons Mallorquí fa feina ininterrompudament des de fa 15 anys amb ajuntaments i associacions als municipis de Telpaneca, Totogalpa i Las Sabanas, del departament administratiu de Madriz, i a Ciudad Antigua, del departament de Nueva Segovia.

Exposicions Lligats a Nicaragua: amb l’objectiu de donar a conèixer la cooperació municipalista que impulsa el Fons Mallorquí a Nicaragua, l’exposició presenta les característiques generals d’aquest país, un dels més empobrits de l’Amèrica Llatina, així com de cadascun dels municipis nicaragüencs que estan agermanats amb municipis de Mallorca (Totogalpa amb Artà, Telpaneca amb Inca; Ciudad Antigua amb Algaida i Las Sabanas amb Llucmajor); i mostra els objectius assolits en els darrers anys mitjançant les aportacions que fan els ajuntaments mallorquins als projectes que s’articulen en el marc dels agermanaments.

L’educació a Nicaragua: exposició breu però molt gràfica que facilita informació sobre la realitat d’aquest país, i molt especialment, la situació de l’educació i com s’hi pot col·laborar.

Tallers Educació primària i secundària (A càrrec de l’Associació Alloure)  El camí de l’escola: projecció del documental El camí de l’escola i fòrum amb els alumnes. El documental té una durada de 20 min. en castellà i català. A continuació es reflexiona sobre les diferències i semblances entre la vida quotidiana dels infants i joves a Nicaragua i a Mallorca.

 Un dia en la vida d’un nin de Nicaragua: mitjançant una presentació en PPT es mostra la vida diària d’un infant d’una comunitat rural de Nicaragua i es reflexiona sobre la diferència entre les realitats d’aquest país i de Mallorca.  Viure a Nicaragua, viure aquí: Mitjançant una presentació en PPT es mostra amb imatges enfrontades elements bàsics de la vida diària d’un infant d’una comunitat rural de Nicaragua i del nostre entorn (habitatge, sanitat, educació, infraestructures, alimentació, jocs...).

Documentals  Lligats a Amèrica Central (12’): mostra imatges de la cooperació municipalista que durant més de 12 anys ha realitzat el Fons Mallorquí a Nicaragua i El Salvador sobre la base de la participació ciutadana i el consens.

Descriu els diferents àmbits en què ha incidit (habitatge, infraestructures viàries i sanitàries, desenvolupament econòmic, educació, etc.) i la importància de realitzar accions que responen a les demandes dels afectats.  Nicaragua es un país de colores (35’): vuit vídeos curts sobre la infantesa a Nicaragua, identificat cadascun amb un color. Els colors són l’excusa per demanar-nos com és la realitat dels nins i nines d’un país empobrit com Nicaragua.  Maquiladoras (48’): mostra una mirada sobre el fenomen creixent de les “maquilas” a Nicaragua i la gent que les envolta. A Nicaragua la “maquila” sembla representar l’únic camí transitable per al desenvolupament. Malgrat això, sol ser coneguda per les constants violacions dels drets fonamentals de les persones que hi fan feina. (Inclou guia de propostes didàctiques.)  Cosechas amargas (25’): mostra l’evolució que han tingut diversos monocultius a Nicaragua, com ara el cotó, cafè, bananos o sucre, des dels inicis fins als moments de crisi, des de la perspectiva dels principals afectats, els pagesos. (Inclou guia de propostes didàctiques)  Los hijos de la calle (25’): el vídeo s’ha realitzat a Nicaragua i Guatemala amb la finalitat de documentar el problema dels infants que viuen al carrer a Nicaragua i de les maras i bandes a El Salvador, així com algunes iniciatives posades en marxa per fer que aquests infants, adolescents i joves tinguin l’oportunitat d’integrar-se a la vida com a persones autònomes i compromeses amb el seu entorn.  El último refugio (21’): durant els últims sis anys a Nicaragua ha augmentat notablement el nombre de feminicidis. Com que cada any les xifres s'incrementen, hi ha nou cases d’acolliment on s'ofereix seguretat i suport a víctimes de violència de gènere. En els darrers anys s'hi han atès més de 3.000 dones i nines en situació de risc. Els albergs són l’últim refugi de les víctimes: l'única alternativa per protegir la seva vida.  ¡Ya no mas! (38’): la violència contra les dones ha esdevingut un drama humà de grans proporcions, però també és un drama social que genera pobresa i impedeix el desenvolupament. El documental mostra la crua realitat de la violència masclista a Nicaragua, a través dels testimonis de diverses dones.

 Tierra nuestra (60’): la lluita per la terra sempre ha estat present en la història dels pobles. Nicaragua no n'ha estat una excepció: des de la reforma agrària decretada per la Revolució Sandinista al 1979 fins avui, s’han succeït lluites i conquestes però també promeses incomplertes, repressió i corrupció.  Vos, que sos mi hermana (62’): dones nicaragüenques parlen de l'esforç que fan per canviar la societat en què viuen, de la lluita personal i col·lectiva per assolir tot els que els ha estat negat. Aquestes dones prenen la paraula i comparteixen el seu viatge cap a un futur més just i equitatiu per a dones i homes. Inés, Coquito, Avelina, Gerónima, dones que miren cap endavant i una ràdio que reclama els drets per a una vida més digna.

Material Didàctic: Vivim lluny, estam junts (educació primària): el quadern mostra diferents aspectes i moments de la vida de dos infants al nord de Nicaragua: on viuen, què fan en llevarse, com és ca seva, l’escola, els amics, els recursos, etc.

Dret a l’educació (primària i secundiarìa): quadern amb diferents activitats que tenen per objectiu sensibilitzar sobre la importància de l’escolarització de les dones i les nines.

NORD i SUD: DUES REALITATS, UNA RESPONSABILITAT El món es troba dividit en dos grans blocs. El Nord es caracteritza per un abundant benestar i prosperitat econòmica, no exempta de conflicte en els últims anys. Al Sud, abunden les estructures industrials dèbils i serveis públics deficients o inexistents que tenen el seu origen en el colonialisme, l’espoli i la imposició de mecanismes econòmics que beneficien els països del Nord i provoquen en el Sud unes condicions de vida molt poc dignes. Aquesta situació es pot revertir si ambdós hemisferis comparteixen la responsabilitat d’avançar cap a una societat sostenible.

Exposicions Mira’t el Món: a partir de sis blocs temàtics, que es corresponen amb sis torres formades per cubs de gran format, l’exposició analitza de manera genèrica els principals factors que provoquen l’esquerda entre un nord enriquit i un sud empobrit: l’origen de les desigualtats, el problema del deute extern, els recursos i la sostenibilitat, l’armamentisme, les migracions, la salut i l’educació.

Deute extern: una fàbrica de pobresa: aquesta exposició vol fer reflexionar sobre diferents mecanismes que generen pobresa, centrant-se especialment en la problemàtica del deute extern, la seva il·legitimitat, el deute ecològic i el deute social, el paper que hi tenen les institucions financeres internacionals, les empreses transnacionals i també l'Estat espanyol, així com les conseqüències per als països del Sud i les propostes d'acció des del Nord Una altra globalització és possible: s’estructura en quatre blocs temàtics principals: la globalització que estam vivint (introducció als conceptes bàsics de l’actual globalització); cinc escenaris globalitzats, que il·lustren les conseqüències de la globalització; la construcció d’una altra globalització; i mapes mundials de la globalització, que presenta sis mapes mundials amb indicadors que caracteritzen el compromís de cada país per un món més just i equitatiu.

Tallers

Educació infantil i primària  Giramón: a través de la història de na Torta, una sargantana viatgera, el conte presenta quatre infants de diferents països i continents, i els acompanya per descobrir les seves activitats quotidianes. A través de diferents objectes, que els infants aniran descobrint dins els cubs, aprendran com viuen nins i nines com ells d’altres llocs del món. (A càrrec de l’Associació Alloure) Educació primària i secundària  Si nosaltres fóssim el món: joc de simulació on el grup representa el món i els alumnes els seus habitants, amb l’objectiu de viure els desequilibris entre continents i introduir el tema de la cooperació per al desenvolupament i dels moviments migratoris. Comporta una reflexió sobre el significat de cooperar i com es pot incidir en un repartiment més just. (A càrrec de l’Associació Pa i mel) Documentals i pel·lícules  Tambogrande (85’): una onada de pioners transforma un desert en una vall fèrtil de mangos i llimoners. La nova vida que han bastit amb molt d’esforç trontolla quan es descobreix un jaciment d'or al subsòl. La indignació, la violència i un assassinat trasbalsen el que fins aleshores havia estat un poble tranquil del nord del Perú. Enmig del caos, la visió d'un home uneix els pagesos i els guia a través d'un camí revolucionari de mobilització pacífica i efectiva.

Homes i dones valents s'enfronten a polítics corruptes i a la poderosa indústria minera en un relat èpic on la gent senzilla protagonitza actes heroics en temps de crisi social.  Mujeres sin tierra y sin derechos ¡nunca más! (27’): mostra la feina que el Centre de drets de la dona de Chiapas coordina en torn de la campanya “Mujeres sin tierra y sin derechos nunca más”. A Mèxic, com en molts països, les dones han estat històricament excloses del dret a la terra, la qual cosa no impedeix només l’exercici d’aquest dret, sinó que també limita i en vulnera d’altres: la participació a les assemblees, la presa de decisió comunitària, una vida lliure de violència, etc.  Defensora (30’): Berenice Celeyta és una activista colombiana defensora dels drets humans que mostra la seva visió de la realitat colombiana. Fa més de vint anys que lluita pel dret de les comunitats i la societat civil que viu reprimida pels paramilitars. És un exemple de compromís i d’esforç per lluitar contra el govern corrupte del seu país.  Colombia invisible (63’): documental d’Unai Aranzadi que mostra un país on les desigualtats i la impunitat dels crims contra els qui lluiten per una societat més justa prenen unes dimensions inaudites.  Vanessa y La Tortuga (15’): als 14 anys, els ulls de na Vanessa són plens de la lluentor de la il·lusió, de l’esperança infinita i de la seriositat d’una maduresa sobrevinguda de forma ineludible. Ser una dona a La Tortuga, on la pobresa ressorgeix cada matí, suposa triar entre una dicotomia que enfronta la supervivència i l’ètica del treball infantil.  Invisibles (105’): Metges sense Fronteres ha elaborat aquest documental a partir de cinc històries contades per diferents directors de cine espanyols:

1. Cartas a Nora: mostra les conseqüències de la malaltia de Chagas a Bolívia.

2. Crímenes invisibles: parla de les víctimes d’agressions sexuals a la RD del Congo.

3. La voz de las piedras: explica el conflicte social i polític que pateix Colòmbia.

4. El sueño de Bianca: història fictícia que mostra la impotència davant la malaltia del son a la República Centreafricana.

5. Buenas noches, Ouma; explica la dramàtica realitat dels nins soldat d’Uganda.  El último tren (93’): un poderós estudi de Hollywood ha comprat per a la seva pròxima pel·lícula una històrica locomotora uruguaiana del segle XIX. Encara que la noticia és motiu d'orgull per a molts uruguaians, no té la mateixa acollida entre els veterans membres de l'Associació Amics del Rail.  Golpe de estadio (105’): a prop de Buenavista, un petit poble situat al sud-est de Colòmbia, la guerrilla i l’exèrcit mantenen continus enfrontaments, fins que en un dels xocs tota la zona queda sense cobertura de televisió. En plena fase de preselecció per al Campionat Mundial de Futbol, la necessitat de seguir per televisió els partits de la selecció colombiana no només provocarà una treva, sinó que agermanarà guerrillers i soldats en un únic objectiu comú.  This is me (73’): Vahid és un immigrant africà de 12 anys. Xion Li té 16 anys i és d’origen asiàtic. Ambdós fugen de la misèria dia a dia fins que són capturats i enviats a un centre de protecció de menors, on es coneixen. Un dia decideixen fugir i accidentalment es troben amb Luisa, amb qui viuran una arriscada aventura que els canviarà la vida per sempre.

Cicle Deute Extern  Life and debt (80’): mostra els efectes de la globalització a Jamaica, usant com a fil conductor el viatge d’un turista ens mostra com és en realitat aquest país i com es veu afectat pel deute que arrossega d’ençà de la independència del Regne Unit.  Apaga y vámonos (87’): explica els efectes que ha produït sobre el territori dels maputxes de Xile l’actuació de la companyia elèctrica ENDESA. Al maig de 2004 va començar la inundació de la vall del Ralco i 70 famílies indígenes van ser “convidades a viure a l’alta muntanya”, a més de 2.000m d’alçada.

Durant tres anys van viure sense electricitat. Els portaveus maputxes que denuncien la situació són perseguits i condemnats pels tribunals xilens, en aplicació de la llei antiterrorista instaurada per Pinochet, tot i que mai no se’ls ha trobat en possessió d’armes de foc.  Deudocracia (114’): pel·lícula documental dels periodistes Katerina Kitidi i Aris Hatzistefanou sobre la crisi grega de 2011, rodada gràcies a donacions particulars. El documental investiga les causes de la crisi grega de 2011 ocultes pel govern i els mitjans de comunicació convencionals, i hi proposa algunes solucions, a partir de l’experiència de l’Argentina i l’Equador. Els principals entrevistats demanen que s’estableixi un comitè d’auditoria internacional, per determinar els motius de la generació del deute i condemnarne els responsables.

 La deuda de los dictadores (60’): relata la història de com una cinquena part de tot el deute dels països en vies de desenvolupament és el resultat de préstecs atorgats per banques transnacionals per a recolzar a dictadors brutals i els seus règims en el passat. El documental qüestiona si és just que a gent pobre i innocent en el món d’avui hagi de reemborsar. El documental està dividit en tres parts, a partir de tres casos d’estudi, Argentina, Sud-àfrica i Filipines.  Memoria del saqueo (118’): des del començament de la dictadura militar, fa més de vint-i-cinc anys, la ciutadania argentina ha hagut de fer front a una de las pitjors crisis econòmiques i socials viscudes per un país en període de pau.

L’Argentina, un país que visqué la prosperitat, s’ha vist saquejat per exorbitants deutes nacionals, l’ultraliberalisme sense escrúpols, la desenfrenada corrupció política i financera i l’espoli regular dels bens públics. Tot això, amb la ajuda de les companyies multinacionals occidentals i la complicitat dels organismes internacionals.

Cicle Comerç Just  Coneixes el comerç just? (113’): el comerç just és una proposta alternativa al comerç convencional amb una sèrie de condicions: salaris justos, condicions de treball dignes, sense explotació infantil, amb drets laborals, igualtat entre homes i dones, respecte al medi ambient, desenvolupament comunitari i consum responsable. Un grup de nins i nines defensen el comerç just enfront els criteris d’un executiu agressiu. (Inclou guia de propostes didàctiques)  Campesinas, semillas de cambio (25’): mostra la feina de diverses organitzacions de dones camperoles que estan realitzant canvis a la seva situació, tant a l’àmbit personal amb les relacions desiguals que mantenien amb els homes, com en la feina, ja que elaboren productes ecològics per poder vendre als mercats. (Inclou guia de propostes didàctiques)  El tigre suelto, el burro amarrado (40’): la introducció del Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre Nicaragua i Estats Units genera tot un seguit de situacions de desigualtat i empobreix als agricultors i petits comerciants de Nicaragua. De manera molt clara ens mostra com el poble va perdent la sobirania alimentària, que passa a mans de les grans transnacionals americanes. (Inclou guia de propostes didàctiques)  Interferències (74’): pel·lícula que parla dels agents, mecanismes i processos que generen desigualtats entre els pobles enriquits i els empobrits. Parteix de la preparació d’una obra teatral per part d’una companyia jove. La intenció de na Cecília, n’Ana, na María i en Rodrigo és representar una obra de denúncia sobre com la societat de consum accepta allò inacceptable.  The corporation (145’): documental que explora el paper de les empreses transnacionals en la generació de deutes socials i ecològics que el Sud adquireix amb el Nord Inclou entrevistes amb empresaris, crítics, així com confessions, estudis de cas i estratègies de cara al canvi. Un document que mostra amb duresa la realitat, però alhora dóna un missatge optimista i esperançador.

Material Didàctic: Una visita inesperada (educació infantil i primària): a partir de la història de tres amics, aquest material dóna a conèixer altres realitats i altres maneres de viure, d’alimentarse, etc., i permet reflexionar sobre quines són les necessitats bàsiques de les persones. De camí cap a l’escola, els tres amics de la història reben una visita inesperada: la d’un extraterrestre, que és l’inici de l’aventura conjunta. Gràcies a la història, coneixerem l’origen de les matèries primeres i el seu cicle natural, ens acostarem al valor del treball i analitzarem aspectes que hi estan relacionats, com ara el consum, la publicitat, els béns i serveis, etc.

Trescant món (educació primària): guiats per Na Torta, la sargantana viatgera d’aquest material, els alumnes visitaran el país d’en Brahim, n’Esta, na Sunita i na Celina. Així podran descobrir que hi ha altres llocs al món habitats per infants que -com ells- tenen necessitat d’aprendre, de jugar, de somniar, de riure, etc.

Cop d’ull al Sud: (educació primària i secundària) la carpeta és una iniciació a conceptes clau per trobar sentit a la solidaritat i la cooperació. Permet identificar les causes del desequilibri Nord-Sud a partir d’elements geogràfics i històrics, i analitza qüestions com el comerç d’armament, el deute extern i les migracions. Proposa la cooperació per al desenvolupament com a resposta a aquests desequilibris.

La isla de los polos de limón (educació primària i secundària): el conte explica de forma molt senzilla i il·lustrativa el mecanisme del deute extern. La guia proposa activitats que permeten reflexionar sobre la desforestació, el canvi climàtic, el sexisme en la publicitat, les desigualtats Nord-Sud, el comerç just, l’armamentisme, la immigració, el deute extern, etc.

El gran joc de les diferències (educació primària i secundària): elaborat per la campanya “No et mengis el món”, a través del clàssic joc de les diferències intenta desvetllar què hi ha darrera dels aliments que consumim, enfrontant models diferents de producció i comercialització (producció industrial intensiva i distribució a gran escala versus producció local ecològica i comercialització a petita escala).

Juicio a Nike (educació sencundària) : a través d’un joc de rol basat sobre dades reals, es pretén que els joves descobreixin les condicions de treball de molts països del Sud i especialment, en quines condicions es fabriquen molts dels productes que consumim quotidianament. L’objectiu és que els participants comprenguin la dimensió de la desigualtat de les relacions de treball i comerç entre el Sud i el Nord, el cost social dels productes i què significa el consum responsable.

El deute amb el Sud (educació secundària): el quadern inclou informació clara i exhaustiva, molt ben documentada, sobre els mecanismes del deute extern i tres propostes de tallers.