Issuu on Google+

Amb la col.laboració de:

Dimecres, 5 d’octubre de 2011 Número 940 Any XXVII

l’Escola diaridelescola@diariodemallorca.es Redacció i col·laboradors: Jaume Mateu, Bartomeu Font, Biel Gomila i Guillem Monserrat.

COOPERACIÓ XARXA DE CENTRES EDUCATIUS SOLIDARIS 1

3

2

4

 UNA XARXA SOLIDÀRIA I EDUCATIVA 1 Els responsables dels centres de la Xarxa es reuniren al CP Can Bril de Sencelles el passat 8 de setembre. 2 Una activitat realitzada durant la trobada. 3 Activitats al voltant de l’exposició ‘Giramon’. 4 Els centres mantenen relacions amb escoles de Nicaragua. F FONS MALLORQUÍ

Solidaritat i cooperació en xarxa als centres educatius mallorquins

 L’any 2005 el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació va crear la Xarxa de Centres Educatius Solidaris, que actualment compta amb una trentena d’escoles i instituts inscrits  Promou activitats i projectes de cooperació, solidaritat i sensibilització J. MATEU VERDERA PALMA

El passat  de setembre, el CP Can Bril de Sencelles va acollir la primera reunió d’aquest curs dels responsables de la Xarxa de Centres Educatius Solidaris impulsada, des de l’any , pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. En aquesta reunió, s’intercanviaren experiències i es proposaren actuacions per desenvolupar durant aquest curs. A més, els participants en la trobada destacaren la importància de fer de la solidaritat i la cooperació trets distintius dels centres educatius. El Fons va crear la Xarxa per poder donar resposta a les demandes contínues de molts centres educatius mallorquins, que volien introduir continguts relacionats amb la cooperació internacional per al desenvolupament, les causes de

les desigualtats entre els països i la solidaritat dins les aules. Des d’aleshores, el Fons s’encarrega de facilitar materials didàctics, exposicions, audiovisuals, contactes amb entitats, així com respondre a sol·licituds concretes dels centres per introduir dins la pràctica educativa diària una visió crítica i transformadora de la realitat tant dels països del nord com del sud. Aquests objectius es concreten en diversos projectes, entre els quals destaca l’anomenat ‘Relacions de cooperació entre centres educatius de Mallorca i Nicaragua’, que permet establir un intercanvi educatiu amb escoles rurals d’aquell país. Cada curs es comparteix un tema per treballar conjuntament, i s’intercanvien els dossiers, fitxes, materials i, fins i tot, audiovisuals elaborats pels alumnes i professors de cada centre. Aquest curs hi participen deu centres ma-

llorquins i deu nicaragüencs que treballaran conjuntament el tema de la seguretat alimentària. Un altre projecte és l’exposició ‘Giramon’, destinada a infants de segon d’infantil fins a segon de primària. Va néixer de la demanda dels docents dels cicles inicials per cercar com introduir el tema de la cooperació sense caure en estereotips fatalistes. A partir dels viatges que ha fet la protagonista, na Torta (una sargantana viatgera), mostra com és un dia per a cinc infants de països diferents (Ghana, Nicaragua, Sàhara, Brasil i l’Índia), fent incidència en com influeix el lloc on vivim sobre els costums i les necessitats bàsiques. A més, aquesta exposició va acompanyada d’una maleta viatgera per treballar més detingudament els temes després de la visita. Altres projectes que es duen a terme són una exposició per a

CENTRES ADHERITS A LA XARXA CP Gaspar Sabater CC Pius XII Col·legi Lluís Vives IES Emili Darder IES Albuhaira CP Can Bril IES Son Ferrer CC Aula Balear IES Josep Font i Trias CP Es Puig CP Antoni Monjo IES s'Arenal IES Puig de sa Font Col·legi Madre Alberta CP Marian Aguiló IES Capdepera CEE Son Ferriol CP Son Ferriol IES Bendinat IES Berenguer d’Anoia IES Calvià CP Son Juny CP Es Cremat CC Sant Salvador IES Felanitx CP Pare Bartomeu Pou IES Pau Casesnoves CP Juníper Serra IES Porreres IES Antoni Maura

Palmanyola (Bunyola) Palma Palma Palma Muro Sencelles Calvià Palma Esporles Lloseta Maria de la Salut Llucmajor Son Servera Palma Palma Capdepera Palma Palma Calvià Inca Calvià Sant Joan Vilafranca de Bonany Artà Felanitx Algaida Inca Petra Porreres Palma

centres de secundària i formació professional per treballar la incidència de l’ésser humà en el cicle de l’aigua amb exemples de manca d’accés a aigua en països empobrits. En podeu veure els materials a www.recursosaigua.org. El Fons no oblida la formació dels seus membres. Per això, ara s’organitza un ‘Taller de creació de material didàctic: incorpora els mitjans de comunicació com a recurs didàctic a les aules’ per entendre com els mitjans de comunicació representen la comunitat africana. El taller és obert a tots els centres. Les persones interessades poden adreçar-se a Enginyeria Sense Fronteres Illes Balears (Meritxell Esquirol, tel.   , c/e: meritxell.esquirol@isf.com). Més informació de la Xarxa de Centres Educatius Solidaris: www.fonsmallorqui.org


2

Diario de Mallorca

Diari de l’Escola

DIMECRES 5 D’OCTUBRE DE 2011

HISTÒRIA EVOLUCIÓ DEL CINEMA

FORMACIÓ

84 anys de cinema parlat

Jornada per als auxiliars de conversa de les Seccions Europees

 Dia 6 d’octubre de 1927 va néixer el cinema parlat, amb la projecció de la pel·lícula ‘El cantant de jazz’ en el teatre Warner de Nova York  Aquí teniu una breu història del setè art BIEL GOMILA PALMA

Dia  d’octubre de  neix el cinema parlat, amb la projecció en el teatre Warner de Nova York de la pel·lícula El cantant de jazz (The Jazz Singer). Demà dijous es es commemora l’aniversari d’aquella efemèride, quan una banda recollí la veu humana i els actors i les actrius es pogueren sentir. Si tornam uns anys més enrere, el punt de partida fou el  de desembre de . Els germans Louis i Auguste Lumière projectaven en el Grand Cafè de París el primer film. Els espectadors pogueren veure durant vint minuts nou films curts (la sortida del obrers d’una fàbrica, l’arribada d’un tren...). L’èxit va ser fulminant. Després d’aquella primera cinta muda en vendrien d’altres com L’arribada del tren, Partida de cartes... Havia nascut el cinema. El cinema es considerat com l’art de les imatges en moviment. No es limita a reproduir la realitat i té el seu propi llenguatge que s’ha d’aconseguir amb el guió, la direcció, la interpretació, l’ús de la càmera, el pla, l’angle de presa, la il·luminació, el color, la música, etc. Aquest invent es difongué ràpidament i arrelà als Estats Units d’Amèrica on es desenvolupà tècnicament i establí la seva seu a Hollywood, Los Ángeles i Califòrnia. El director D.W. Griffih donà gran impuls a la creació del llenguatge cinematogràfic. El cinema mut americà s’imposà en una Europa paralitzada per la Primera Guerra Mundial. Estrelles d’aquella època foren Mary Pickford, Buster Keaton (El maquinista de la general), Charlot (La quimera de l’or)... A Europa, el film El Cuirassat Potemkin () fou una prova del revolocionari cinema rus

J. MATEU PALMA

Estrena de ‘The Jazz Singer’ (‘El cantant de jazz’), primer film sonor, el 6 d’octubre de 1927.

que commocionà el món. Hollywood marcà altres dos punts importants: el naixement del cinema sonor () amb El cantant de jazz, d’Alan Crosland (també, el primer film musical) i la utilització del color a pel·lícules com La fira de les vanitats () i, especialment Allò que el vent s’endugué () de Víctor Fleming. Aleshores es consagrava l’star system que feia populars a tot el món estrelles com Greta Garbo, Gary Cooper, Clark Gable, Katharin Hepburn, Garu Grant, John Wayne, Rita Hayworth... i directors com John Ford, King Vidor, William Wyler, George Cukir, Alfred Hitchcok, Orson Welles... El cinema americà gaudia d’una ma-

PASSATEMPS SOPA DE LLETRES

duresa i mestratge incomparables. Després de la Segona Guerra Mundial nasqué a Itàlia el neorealisme amb els directors Visconti, Rossellini, de Sica... A  aparegué la televisió com a competidora del cinema i això va fer (com posteriorment faria el vídeo) que se cercassin nous procediments tècnics per a la pantalla grossa (cinemascop, cinerama, tod-ao, so estereofònic, etc.). Un exemple d’això el tenim amb Els deu manaments (), una fórmula espectacular de superproducció cinematogràfica. Joves directors de Holywood contribuïren a salvar la crisi: Billy Wilder, John Huston, Aldrich, Kazan, Minnelli ...Destacà la nouvelle

PER GUILLEM MONSERRAT

vague francesa (Vadim, Truffaut...) i el free cinemabritànic (Lester). Als anys setanta, els capdavanters estan representats per l’underground cinemaque d’Estats Units passa a la resta del món i el novo cinema brasileiro. És el temps del western(John Ford) i del musical (Gene Kelly). A les darreres dècades han destacat els directors americans Stanley Kubrick, Stefven Sielberg i Woody Allen; el japonés Kurosawwa; els italians Fellini, Pasolini i Bertolucci, el suec Bergman, el polonès Polanski... i també, molts d’espanyols, com per exemple, Almodóvar, i el mallorquí Agustí Villaronga, nominat fa pocs dies als Oscar pel film Pa negre.

LLIBRE

MIRAU DE LOCALITZAR DINS LA SOPA 15 FRUITS DE TARDOR. DESPRÉS, TRASLLADAU LES LLETRES SOBRANTS ALS GUIONETS DE MÉS AVALL PER PODER LLEGIR-HI UN REFRANY MALLORQUÍ QUE ALABA LES QUALITATS DELS EXEMPLARS MÉS PRIMERENCS D’UN D’AQUESTS FRUITS TOT COMPARANT-LOS AMB LES RELACIONS AFECTUOSES ENTRE HUMANS.

Un total de  auxiliars de conversa de diferents països que donaran suport als centres educatius de les Illes Balears que participen un o més programes de Seccions Europees durant aquest curs, es reuniren dilluns en una jornada d’acolliment i orientació organitzada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern, a través de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional. Els participants a la trobada són especialistes en llengües anglesa, alemanya i francesa. Durant la sessió es va informar als auxiliars de conversa sobre el sistema educatiu i l’organització dels centres escolars de les Illes Balears, així com de les funcions que hauran de desenvolupar en aquests centres durant el curs. Cal recordar que un total de  centres públics i concertats formen part d’aquest programa de Seccions Europees, fet que suposa un  del total de centres educatius de les Illes, el qual preveu la incorporació d’auxiliars de conversa per donar suport al professorat de llengües estrangeres que imparteixen una àrea o matèria en anglès, alemany i francès. La jornada fou inaugurada per Onofre Ferrer, director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, i també hi han assistit els representants diplomàtics dels països d’origen dels auxiliars per donar suport a la seva tasca durant l’estada que faran a les Illes Balears.

PER BARTOMEU FONT

Contes del geni de la fantasia GIANNI RODARI Gianni Rodari, un dels grans escriptors universals, va fer riure (i encara fa riure) milions de lectors arreu del món. Les seves obres, farcides de poesies, personatges estrafolaris i entranyables, s'han llegit i rellegit constantment. En aquest volum es presenten sis novel·les ordenades per franges d'edat i presentades com un menú amb el qual us atipareu de riure. Ed.: La Galera / Preu: 29,9€ / Pàg.: 650

AGENDA Teatre i català per a pares i mares  L’Auditori d’Alcúdia acollirà la representació de l’obra Peter Pan Una altra vegada més, Rafel Brunet ens transporta a un món màgic i ple de fantasia, després de l’èxit d’Alícia, el país de les Meravelles. La representació tindrà lloc els propers 15 i 16 d’octubre a les 19 hores.

 El COFUC organitza cursos de llengua catalana, adreçats als pares i mares nouvinguts o sense nocions de català (A1) i a la resta de pares amb coneixements previs de català que vulguin reciclar-se dels diferents nivells. Inscripcions fins al 4 de novembre. Informació: 971 78 46 85.


DIMECRES 5 D’OCTUBRE DE 2011

Diario de Mallorca

Diari de l’Escola

3

LES NOSTRES ESCOLES CENTRE INTEGRAT DE FORMACIÓ PROFESSIONAL SON LLEBRE (MARRATXÍ)

“Els centres integrats volem ser el referent de la formació professional a les Balears” Lluc Mas Pocoví DIRECTOR

LA FITXA DEL CENTRE

CIFP SON LLEBRE (MARRATXÍ)

Nivells d’ensenyament: FP. Oferta per a l’ocupació, tallers, jornades congressos, seminaris... Adreça: Carrer d’Inés Ribera, 8A. Pla de Na Tesa (07141–Marratxí) Telèfon: 971 607 432 Fax: 971 607 096 Web: En construcció Correu electrònic: cifpsonllebre@educacio.caib.es Alumnat: 93 (a cicles formatius) Personal docent: 15 (cicles formatius), 12 (formació per a l’ocupació), 3 (tallers), ponents, conferenciants, coordinadors... Serveis: Biblioteca, Portal Social de la UIB i xarxa Millenium.

BIEL GOMILA PALMA

“Els centres integrats de formació professional són centres específics on s’imparteix formació professional inicial i per a l’ocupació, que faciliten la inserció i reinserció laboral i la formació permanent dels professionals que volen millorar i progressar laboralment i acadèmica, mitjançant l’obtenció de títols de FP i certificats de professionalitat”. Així defineix els nous CIFP’s, Lluc Mas Pocoví , director des del curs passat. Indicau altres tasques. Avaluació de les competències professionals, servei d’informació acadèmica i professional, innovació i recerca, reforçament dels vincles entre el sistema formatiu i el productiu, col·laboració i assessorament a la resta de centres de FP, facilitar la millora de les competències dels usuaris, mitjançant projectes de mobilitat i de cooperació a l’àmbit de la Unió Europea, P

R

entre d’altres. Pretenem ser el referent de cada família professional a la nostra comunitat autònoma. P Quins altres CIFP’s hi ha a Mallorca? R El Joan Taix, a sa Pobla, i l’Escola de Formació Professional Nauticopesquera, a Palma. Els tres començàrem a funcionar el curs passat. P On estau ubicats? R Entre el Pont d’Inca i el Pla de na Tesa, a l’altra costat de pista de l’Aeroclub de Son Bonet. Un fet important és el de compartir el mateix recinte amb una residència de persones que tenen un alt grau de dependència. Esdevé un valor afegit, atès que els alumnes poden veure –només ens separa un vidre– el dia a dia de la residència i dels residents i, a més, poden fer algunes pràctiques en petits grups i en situació real. P Com és la vostra oferta educativa? R El cicle formatiu de Tècnic en Atenció Sociosanitària i el de Tècnic Superior d’Interpretació de la Llengua de Signes –novetat a les Balears–i, per altra part, les accions formatives per a l’ocupació i la col·laboració a jornades, congressos, seminaris i tallers, entre d’altres. El curs passat hi assistiren més de  persones –professionals i empreses del sector–, així com personal d’associacions i de diferents administracions relacionades amb l’atenció sociosanitària. P Una formació sociosanitària, prou important, avui. R Al contrari del que passa en els països europeus més desenvolupats, aquí encara no hi ha una cultura d’atenció sociosanitària. De fet, en molts de casos, es confon amb l’àmbit sanitari. Només ens adonam quan algun familiar o amic es troba es situació de dependència; ja sigui perquè ja és mol gran o a causa d’ un accident. Llavors, sí que es pren consciència de la necessitat d’aquests professionals.

1

2

3

4

5

 UN CENTRE QUE FACILITA LA INSERCIÓ I LA REINSERCIÓ LABORAL 1 Una aula d’aquest centre de formació professional, que té 93 alumnes a cicles formatius. F MIQUEL GARAU 2 L’equip directiu, encapçalat per Lluc Mas Pocoví. F M. GARAU 3 Un grup d’alumnes fent pràctiques a aquest centre. F M. GARAU 4 El centre vol ser referent en FP de les seves famílies professionals. F M. GARAU 5 El centre està situat al Pla de na Tesa devora Son Bonet. F M. GARAU

I I CO N C U R S D E R E C E P TE S E L CO RTE I N G LÉS Després de l’èxit aconseguit el curs passat, convidam tots els alumnes a participar en un concurs de cuina perquè els escolars puguin posar en pràctica els seus coneixements culinaris.

ANIMA-T’HI! Elabora un plat amb algun producte del camp mallorquí, pot ser un primer plat, segon plat, un aperitiu o unes postres. Hi poden participar alumnes des de tercer de primària fins a quart d’ESO. Entre els membres del jurat hi haurà el prestigiós cuiner Toni Pinya.

T’esperen grans premis! Podeu enviar les vostres propostes abans del 30 de març de 2012 a: Diario de Mallorca (Diari de l’Escola - Concurs receptes). C/ Puerto Rico, 15, 07006 Palma o per correu electrònic: círculo10.diariodemallorca@epi.es


4

Diario de Mallorca

Diari de l’Escola

es, rafi us g o t s fo i bre u-noibuixos vostres , a i v d e les llers En es d itats, tarsions u q i n crò activ excuviatges o

PISSARRA

Diari de l’Escola ofereix un espai obert a la participació de les escoles i els instituts

DIMECRES 5 D’OCTUBRE DE 2011

PER CORREU ELECTRÒNIC:

diaridelescola@diariodemallorca.es PER CORREU POSTAL:

Diario de Mallorca (Diari de l’Escola) C. de Puerto Rico, n. 15 07006 - Palma

COOPERACIÓ DISTINCIONS

INICIATIVES CONSELL

El CP Son Juny de Sant Joan rep el Premi a la Solidaritat del Consell  Es va premiar el centre per l’agermanament que manté des de l’any 2008 amb l’escola Santa Rosa

Margalida Pocoví visità l’escola.

de San Fernando de Nicaragua, un projecte de sensibilització i intercanvi d’experiències per als alumnes

EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL

El CEIP Cas Capiscol, seleccionat per il·lustrar el programa de medi ambient

J. MATEU PALMA

El CP Son Juny de Sant Joan va ser una de les entitats guardonades amb els Premis a la Solidaritat  del Consell de Mallorca, que es lliuraren el passat  de setembre en el marc dels actes de la Diada de Mallorca del  de setembre. El guardó rebut per aquest centre correspon a la categoria internacional per a un projecte o servei desenvolupat per una administració pública. Es va premiar l’escola Son Juny per l’agermanament que manté des de  amb l’escola Santa Rosa de San Fernando (Nicaragua), un projecte que es desenvolupa en el marc de la Xarxa de Centres Educatius Solidaris del Fons Mallorquí. El jurat valorà especialment la feina feta des del centre escolar per sensibilitzar la població, sobretot els infants i especialment els seus alumnes, de la situació que pateixen països d’Amèrica Central i del Sud, a través del treball conjunt amb una escola de Nicaragua. El CP Son Juny és membre de la Xarxa de Centres Solidaris des del  de desembre de  i d’aleshores ençà col·labora en el projecte d’iniciatives de cooperació entre centres educatius de Mallorca i Nicaragua, en el qual s’integrà a través de l’agermanament amb l’es-

El director del CP Son Juny va recollir el premi. FONS MALLORQUÍ

El projecte d’agermanament es du a terme en el marc de la Xarxa de Centres Solidaris promoguda pel Fons Mallorquí cola Santa Rosa de San Fernando. Aquesta comunitat pertany al departament de Nueva Segovia, l’associació de municipis del qual (AMUNSE) està agermanada amb

PASSATEMPS

Resolució d’aquesta setmana Vegeu el passatemps sense resoldre a la pàgina 2.

la Mancomunitat des Pla de Mallorca des de . El projecte desenvolupat pel CP Son Juny suposa un intercanvi d’experiències, tant d’alumnes com de docents, i també la possibilitat de millorar les infraestructures educatives, contribuir a l’adquisició de material educatiu i capacitar i reciclar els mestres dels departaments de Madriz i de Nueva Segovia de Nicaragua, unes zo-

nes que pateixen taxes importants de deserció escolar, baix rendiment acadèmic, manca de qualitat en l’ensenyament, manca d’inversió en les infraestructures educatives i salaris precaris als mestres, entre d’altres mancances. Aquesta iniciativa ha fet possible que els escolars de Sant Joan puguin conèixer aquesta situació i la vida diària dels nins de Nicaragua.

Un treball del CEIP Cas Capiscol de Palma ha estat el selecionat per il·lustrar la portada del programa d’Educació Mediambiental del Consell d’aquest curs. Els alumnes de tercer cicle de primària i la ESO de  centres educatius de tota l’illa varen participar el curs passat en el programa ‘Prenem acció per aturar el canvi climàtic’. Es tractava d’una activitat d’aula sobre les conseqüències del canvi climàtic impartida per tècnics del departament de medi ambient. En la segona fase d’aquest programa es proposava l’elaboració d’un treball de grup per part dels alumnes. Cinc escoles varen presentar treballs, que varen ser exposats el passat  de juny, en el marc de les activitats del Dia Mundial del Medi Ambient, al departament de Medi Ambient del Consell. El treball del CEIP Cas Capiscol va ser elegit per il·lustar la portada del nou programa d’educació ambiental que es desenvoluparà aquest curs. Margalida Pocoví, directora insular de Medi Ambient, visità el centre i li lliurà el dibuix emmarcat. J. MATEU PALMA

Presenten un nou pla per coordinar els policies tutor de la Tramuntana J. MATEU PALMA

La direcció general d’Interior, Emergències i Justícia Govern i la Mancomunitat de la Tramuntana han presentat el primer pla de coordinació intermunicipal per a menors d’edat, que organitzarà la tasca dels policies tutor en els deu municipis de la mancomunitat i donarà cobertura a un total . alumnes. Es tracta d’un projecte coordinat des de l’Institut de Seguretat

Pública de les Illes Balears (ISPIB) que té com a centre la figura del policia tutor amb la intenció que els diferents municipis implicats treballin en xarxa, compartint informació i sumant esforços en matèria de menors. El programa, que també compta amb el suport del departament de Benestar Social de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), mitjançant els treballadors socials distribuïts en els deu municipis que conformen la Mancomunitat de Tramuntana.

Per reservar les visites escolars organitzades per Diario de Mallorca, telefonau al 971 170 364 o enviau un correu electrònic a circulo10.diariodemallorca@epi.es Les inscripcions estaran obertes fins que s’exhaureixin les places disponibles

Del total de . escolars que es veuran beneficiats pel nou programa de coordinació,  alumnes estudien en els instituts de Sóller i Esporles i la resta, . escolars, a les escoles d’educació infantil i primària de Banyalbufar, Bunyola, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Puigpunyent, Sóller i Valldemossa. Actualment, a tota l’illa hi ha  municipis amb policia tutor i les previsions per a finals d’any són que aquesta xifra s’incrementi fins a .


diari de l'escola 5 octubre 2011