ESPILL - SBLT 2023

ESPILL

FOGUERA SANT BLAI - LA TORRETA

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023»

BENVINGUDES, BENVINGUTS

EDICIÓ

Verónica Pérez

Associació Cultural Foguera Sant Blai-La Torreta Direcció, disseny i maquetació

TREBALL D'INVESTIGACIÓ

Coordinació comercial

Assesoria LINGÜÍSTICA

Fotografies i vídeos

Verónica Pérez Arxiu Municipal d'Alacant - Ajuntament d'Alacant

Luis Morata Nuria Guillén

Oficina Municipal de promoció del valencià de l’Ajuntament d’Alacant

Kiko Vinal

Manuel Alejandro Carrillo

José Domingo Parra

AD Gonzalez Fotografía

Reme Vélez

Tony Diez Fotógrafo Vigueras Fotografia Alacantí TV

Coberta “Espill"- Verónica Pérez

Impressió i encuadernació

Depósit legal

Difusió

il·limitada i en valencià

INGRA impresiones

A 384-2012

Pots consultar aquest llibre en versió digital en el següent codi QR, en la pagina web ISSUU o en les nostres xarxes socials.

Instagram @sblatorreta

Facebook Foguera Sant Blai La Torreta Issuu foguerasantblailatorreta

Aquest llibre conté recursos i elements d'accés a persones amb diversitat funcional. Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d'ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa). La versió digital d'aquest llibre tracta d'una versió de PDF etiquetat que inclou tant el contingut del document com la informació sobre la seua estructura lògica i de l'ordre de lectura, de manera que el document puga ser llegit correctament pels lectors de pantalla per a persones amb discapacitats visuals.

En aquest llibre s’utiliza l’ús genèric del masculí basant-se en la seua condició de terme no marcat en l’oposició masculí/femení, això implica que no hi ha cap denotació de discriminació sexista.

Espill Llibre de la Foguera Sant Blai-La Torreta Fogueres 2023

Figura 1. Ofrena Juny 1964. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

Aquest espill simbòlic vol reflectir els aspectes comuns entre dues cultures, en lloc de les diferències que sovint se’n prenen com a referència. De col·locar aquest espill podrem explorar i celebrar les similituds en els seus valors i creences fonamentals, a més de crear un sentit d'unitat i respecte mutu. Volem destacar la riquesa de cadascuna d'elles i explorar les diverses tradicions gastronòmiques, rituals i indumentàries que cada cultura té per a oferir. Les Fogueres ens hem vist embolicades des dels nostres inicis en comparació amb altres festes, i sempre hem posat el focus en allò que ens diferenciava dels altres per a identificar-nos. I si per una vegada ens fixem en el que ens uneix a altres cultures?

A partir d'aquest moment col·locarem un espill figurat entre cultures i buscarem tot allò que ens uneix i allò que fa que cadascun dels nostres elements forme la nostra identitat.

“No em mire (en l'espill) per a veure si estic bé o malament, sinó solament per a saber si soc. Si seguisc ací. No siga que hi haja una altra persona ficada dins de la meua pell.”

Guillermo Cabrera Infante

PRÒLEG

Cultura —paraula provinent del llatí— es tradueix com cultivar. Cultiu d'un conjunt de costums, creences, valors, patrons de comportament i formes d'organització compartides per un grup de persones. Transmeses a través de l'educació informal i formal i amb la interacció dels altres membres d'eixa comunitat.

La cultura forma part de manera intrínseca de la humanitat i és present en cadascuna de les parts i en la nostra vida quotidiana. La manera en què vestim, parlem o mengem, i les tradicions que seguim. La cultura inclou l'art, la literatura, la música i totes les formes en què les persones expressen els seus pensaments i emocions i transmeten idees a altres persones. Les Fogueres són cultura, i són una baula molt important de la transmissió cultural de valors, creences i coneixements de generació rere generació.

La diversitat cultural és un dels grans tresors de la societat, i és rellevant conservar el seu prestigiós lloc dins de la nostra vida. A través de l'intercanvi cultural, podem unir les nostres tradicions amb els seus orígens, a més de veure com els mateixos elements funcionen de manera diferent segons els contextos geogràfic i cultural i assegurar que eixa història cultural no es perda. Aquests elements poden ajudar-nos a entendre com dues cultures diferents afronten els mateixos problemes, però amb resultats diferents. Una de les coincidències culturals més evident són els sistemes de creences espirituals o religioses. Encara que hi ha diferències en moltes de les característiques, solen ser comuns els conceptes com el bé i el mal, la vida després de la mort i l'existència d'una força superior o d'un Déu o Déus. Festivals i celebracions que marquen ocasions especials, que inclouen elements com la música, la dansa o el menjar, són punts comuns en moltes de les cultures. Les Fogueres constitueixen un segell d'identitat per als alacantins i als foguerers.

La clau per a crear una societat més unida i tolerant radica a enfocar-nos en les similituds en lloc de les diferències. Si ens centrem en allò que ens divideix, només aconseguirem crear més divisió i conflicte. En canvi, si parem esment en el que ens uneix, podrem bastir relacions més fortes i harmonioses, fonamentades en el respecte i la comprensió mútua.

La nostra cultura està formada per multitud d'elements que junts formen la nostra festa i caracteritzen la nostra ciutat. El culte al foc, l'advocació a Sant Joan Baptista, la indumentària, la pirotècnia, les ofrenes, la gastronomia i fins i tot el comerç són elements que ens caracteritzen i que compartim amb altres cultures.

És per això que podem dir que la nostra identitat sorgeix de quina manera tots aquests elements es mesclen amb els nostres costums, creences, valors, i conformen una festa com les Fogueres.

Vos convidem a explorar amb nosaltres la comparació entre dues cultures aparentment diferents: la cultura alacantina i la cultura xinesa.

Figura 2. Dansa emmascarada Khon tailandesa

tradicions

Figura 3. Ofrena Juny 1964. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

ofrenes

Les festivitats i cerimònies són manifestacions culturals explícites que guarden una estreta relació amb les pràctiques religioses, productives i socials pròpies de la comunitat en què van sorgir. Les pràctiques religioses determinen la majoria d'elles. Explorar els orígens dels festivals, especialment en l'àmbit religiós, resulta de gran importància perquè les persones comprenguen de manera integral els ritus i la cultura tradicional.

A més de crear les seues festivitats, les religions han tingut una gran influència en altres celebracions tradicionals del poble xinés, com els famosos "tres festivals de la lluna plena": el "Festival Inicial de la Lluna Plena" el 15 de gener, el "Festival Intermedi de la Lluna Plena" el 15 de juliol i el "Festival Final de la Lluna Plena" el 15 d'octubre, que han incorporat ensenyaments i ritus del taoisme. El "Festival de la Nit de la Lluna Plena" o "Festival Inicial de la Lluna Plena" se celebra cada 15 de gener segons el calendari lunar. Durant aquesta festivitat, s'encenen fanals durant tota la nit, per la qual cosa també és conegut com el "Festival dels Fanals". Es creu que aquesta celebració es va originar durant la dinastia Han amb el propòsit de rendir culte al Déu Taiyi i demanar la seua benedicció. En l'antiguitat, aquest Déu era considerat el més important, ja que es creia que controlava el vent, la pluja, les sequeres, les inundacions i era responsable de fams, guerres i pandèmies. En el 15 de gener el “Oficial del Cel”, imparteix benediccions a la gent; en el 15 de juliol el “Oficial de la Terra”, perdona els pecats; i en el 15 d'octubre el “Oficial de l'Aigua”, protegeix de calamitats. L'adoració a aquests tres oficials dona lloc als tres festivals de la lluna plena respectivament.

La música taoista és un element essencial en tots els rituals de la tradició xinesa, i adquireix una importància encara major en els ritus taoistes, com la celebració de l'aniversari dels Déus, les oracions per benediccions, el res per les ànimes dels difunts i l'expulsió d'esperits malignes. El seu paper és el de crear un ambient religiós animat i enfortir el respecte i temor dels fidels cap als Déus i els immortals. La música taoista té les seues arrels en l'antiga bruixeria popular, que incorporava el cant i el ball com a part de les pràctiques religioses en l'antiga Xina. Així, la música taoista forma ara part important de la música folklòrica xinesa, ja que conserva nombrosíssims trets musicals antics i locals.

Figura 5. Fanalets al parc Longtan de Pequín on se celebra el tradicional Festival de la mitja tardor xinesa

Figura 4. El dia 15 del primer mes lunar, dues setmanes després de l'any nou xinés, se celebra el Festival dels Fanals (© Yuanxiao Jie)

Figura 6. Representació dels instruments tradicionalment utilitzats en la música tradicional xinesa, extreta de l'edició de la dinastia Ming del llibre Pipa Ji “La història del llaüt” datada entre 1573 i 1619

Figura 8. Els habitants de l'illa de Meizhou rendeixen culte al costat de la mar per l'aniversari de la mort de Mazu en el nové dia del nové mes lunar

Figura 7. Els ciutadans porten l'escultura de Mazu i corren per la platja, amb referència al recorregut de Mazu per a portar pau i fortuna a la ciutat costanera i als seus habitants

L'extensa història del seu desenvolupament i els seus assoliments artístics l'han convertida en una part essencial de la cultura musical tradicional xinesa. Els rituals taoistes es regeixen per una fórmula pròpia i específica per a realitzar les diverses

Figura 9. L'estàtua gegant de Mazu a la seua ciutat natal de l'illa de Meizhou, a la província oriental xinesa de Fujian

Figura 10. La Verge del Carmen desembarcant a la platja del Postiguet d'Alacant (© Cofradia de La nostra Senyora del Carmen Coronada Alacant)

Figura 11. Mitjançant la benedicció prèvia a la seua combustió, l'encens obté un caràcter sacre i purificador. El balanceig del incensario en forma de creu fa al·lusió al sacrifici de Crist en la creu

Figura 12. Els incensarios solen emprar-se en llocs de significat religiós, com ara altars, temples i llocs sagrats. El fum i l'aroma que emeten en cremar-se equival a una pregària

Com a resultat d'eixe culte general, ha sorgit un turisme religiós que consisteix en un pelegrinatge dels devots de la deessa als seus principals santuaris, entre els quals destaca el seu temple ancestral situat a l'illa de Meizhou, en Fujian, considerat el més important de tots. En 2010, es va registrar la visita de més de 1,5 milions de pelegrins a aquest temple. En aquesta història podem entreveure un context històric semblant a la nostra Verge del Carmen, patrona dels mariners. Segons compta la història, el 16 de juliol de 1251, en un moment de croades a Israel se li va aparéixer la Verge a Sant Simon Stock ( posterior fundador i superior de l'Orde del Carmen anglesa). Aquell dia, la imatge de María li va entregar Simón els hàbits característics de l'ordre i l'escapulari. No va ser fins a 1587, quan el papa Sixt V va publicar la “Lletania de Santíssima Mare de Déu” i va fer oficial la veneració marinera al Carmen. Miracles en els diaris de navegació i bitàcoles de vaixells, ha perpetuat la devoció a la Verge del Carmen. No hi ha vaixell mercant, de pesca o esbarjo que no guarde un xicotet racó per a una xicoteta imatge de la Verge. Les celebracions solen ser molt semblants en totes les ciutats que la veneren. La confraria local de pescadors trau la imatge de la verge en processó i la porta fins al port, on és embarcada. La processó contínua dins de la mar, on altres vaixells l'acompanyen fins a un cert punt destacat de la costa i es torna a terra per a celebrar una missa en la seua honor. La finalitat del ritual és honrar a la Verge del Carmen per a demanar-li protecció davant els perills més habituals de la mar, com a tempestes i naufragis.

La cerimònies als diferents Déus solen constar de diverses parts, ofrenes florals, encens, adoracions, lectures, interpretació de cants espirituals, danses acompanyades de música, benediccions al país i oracions per la unitat de la naturalesa i la humanitat. En els temples xinesos, els visitants sovint s'inclinen davant les estàtues dels Déus i ofereixen encens per a mostrar el seu respecte i devoció. També poden fer ofrenes d'aliments, com a fruites i pastissos, i objectes simbòlics, com a bitllets de paper, que es cremen per a enviar-los als Déus en el més enllà.

Malgrat ser cultures i religions molt diferents, existeixen algunes similituds en els rituals entre els Déus xinesos i els nostres rituals religiosos. En totes dues pràctiques religioses es duen a terme cerimònies, processons i ofrenes en honor als éssers divins.

En la cultura xinesa, els temples solen estar plens d'encens, el qual és cremat com una forma de comunicació amb els Déus i per a purificar l'espai. L'encens és un element molt utilitzat a l'església catòlica durant les cerimònies religioses. A l'església catòlica, l'ús de l'encens té una funció litúrgica i simbòlica.

Figura 13. Imatge de la Verge del Carmen de la Cofradia de La nostra Senyora del Carmen Coronada Alacant

Durant la celebració de la missa, el sacerdot o el diaca poden cremar encens en un recipient anomenat turíbulo, mentre es dirigeixen als altars i ofereixen les oracions i els càntics. També s'empra durant la benedicció de l'altar, els sants i els fidels. El fum de l'encens simbolitza l'oració que puja cap a Déu, a més de purificar i santificar els presents.

A l'església catòlica, s’hi duen a terme processons on s'emporta una imatge d'un sant o de la verge en una espècie de desfilada. De manera similar, en els temples xinesos es realitzen processons en què s'emporta en andes una imatge d'un Déu o deessa cap al seu santuari o temple.

Una altra similitud entre aquestes pràctiques religioses és la importància de les ofrenes. En la cultura xinesa, s'ofereixen aliments i begudes com una manera d'honrar els Déus i com un acte de devoció. A l'església catòlica, s'ofereixen donacions i es fan ofrenes de ciris o flors per a honrar els sants i simbolitzar la gratitud cap a Déu.

A Alacant, l'Ofrena de Flors en honor a la Verge del Remei, patrona de la ciutat, se celebra cada 21 i 22 de juny. Aquest esdeveniment és considerat el més antic d'Espanya, amb els seus orígens datats de l'any 1941, abans fins i tot que l'Ofrena a la Verge del Pilar a Saragossa que és de 1958, la de la Mare de Déu del Lledó a Castelló de 1947, a la Verge dels Desemparats a València de 1945.

En el segle XIV, l'església de Sant Nicolau solia celebrar una missa cantada en honor a la Verge del Remei tots els dissabtes. La devoció va créixer tant que a la fi del segle XVI es va fundar la confraria de la Verge del Remei, que va rebre aprovació canònica del papa Climent VIII en 1603.

És probable que els pares Trinitaris portaren la devoció a la Verge del Remei a Alacant, ja que eren membres de l'orde religiós patrona de la Verge i solien partir des del port de la ciutat per a la seua labor de redempció de captius. Es té constància que s’hi organitzaven processons en honor a la Verge del Remei des de 1535. La imatge de la Verge del Remei, possiblement una talla del segle XVI, era venerada en un altar situat en el claustre de l'actual Cocatedral de Sant Nicolau.

Després de completar la renovació i construcció total de l'església de Sant Nicolau, la imatge de la Verge del Remei va ser traslladada de la modesta fornícula en el claustre al tron del cambril, on es troba actualment.

Figura 14. Ofrena de 1972. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

Figura 15. Ofrena Juny 1962. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

Figura 16. Bellea del Foc y dames en la Ofrena 1971. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

Figura 17. Ofrena de les Fogueres de Sant Joan 1972. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

Figura 18. La bellesa del foc, Maria del Carmen Navarro, durant l'Ofrena 1968. (© Perfecto Arjones)

Figura 19. Ofrena de la foguera Parc Plaza de Galícia durant les Fogueres de Sant Joan 1983. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

Figura 20. Interior de la Cocatedral de Sant Nicolás de Bari durant l'Ofrena de les Fogueres de Sant Joan 1970. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

El santuari de la Verge del Remei s'ha convertit en un lloc de trobada i concentració per als alacantins, on expressen els sentiments religiosos, donen les gràcies a la Verge pels beneficis rebuts, o demanen ajuda en moments de problemes i necessitats. El santuari de la Verge del Remei ha sigut escenari de diversos esdeveniments històrics relacionats amb la seua veneració. En 1854, els alacantins es van congregar allí per a celebrar la proclamació dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria. En 1923, després de finalitzar la campanya d'Àfrica, el Regiment d'Infanteria de la Princesa, destinat a Alacant, va visitar el santuari per a expressar la seua gratitud a la Verge.

En 1647, una epidèmia de pesta va assotar tot el Regne de València, inclús la ciutat d'Alacant. A l'any següent, l'epidèmia es va intensificar i les seues conseqüències van ser terribles. Enmig d'aquesta situació, la processó del 5 d'agost de 1648 es va convertir en una pregària en què els alacantins, guiats per la seua fe, es van encomanar a la Verge del Remei, patrona de la ciutat. Durant la processó, la imatge de la Verge del Remei va ser acompanyada per la Santa Faç, i a mesura que passaven pels carrers, l'epidèmia va començar a desaparéixer. Aquest fet es va considerar un gran miracle i des d’aquell esdeveniment, la devoció a la Verge del Remei es va fer encara més popular.

L'any 1950, els habitants d'Alacant van acudir al santuari per a celebrar la definició dogmàtica de l'Assumpció de la Verge. Després, la imatge de la Verge del Remei va ser portada a la plaça de l'Ajuntament, on li van rendir homenatges i li van concedir les insígnies d'alcaldessa d’honor i perpètua de la ciutat.

Durant la Guerra Civil, el temple de Sant Nicolau va ser assaltat, i la primitiva imatge de la Verge va ser defensada pel sagristà major del temple, qui va aconseguir evitar la seua destrucció. No obstant això, la imatge va ser robada i el seu parador encara es desconec. D'altra banda, la imatge que es trobava en la fornícula superior del temple va ser guardada en un armari de la part superior del temple per a preservar-la fins a la fi de la guerra.

El 22 de novembre de 1998, va tindre lloc la Coronació Pontifícia de La nostra Senyora del Remei en l'Estadi José Rico Pérez. La cerimònia va ser presidida per l'Excm. Sr. Bisbe de la Diòcesi d'Oriola-Alacant, el Sr. Victorio Oliver, i van assistir uns 40.000 fidels.

Figura 21. Memòria dels successos particulars de València i el seu Regne1651 (© Biblioteca Valenciana)

Figura 22. Imatge de la Processó de la Verge del Remei celebrada el 5 d'agost de 1998. ( ©Periòdic Informació d’Alacant)

Aquell mateix any, coincidint amb el 70 aniversari de les Fogueres i la Coronació Canònica, la imatge de la Verge, que normalment es troba a l'interior del santuari, va presidir l'Ofrena de flors des de l'exterior de la catedral. En els seus primers anys l'Ofrena es duia a terme en un espai tancat. La primera Ofrena — moment en què el President de la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan era el Sr. Manuel Guilabert Davó— es va realitzar dins de la Cocatedral de Sant Nicolau juntament amb la relíquia de la Santa Faç que es trobava a l'església a causa de les obres de reforma del Monestir.

Després de complir mig segle, l’Ofrena va començar a realitzar-se en la plaça de l'Ajuntament, en la paret del consistori, on es processionava la imatge de la Verge del Remei. Al principi, l'Ofrena es feia en un sol dia i les flors s'exposaven fins al 23 de juny, ja que el dia 24 es desmuntaven per a la cremà. A partir de 1996, es va començar a crear un dibuix floral amb els rams, i es va decidir dividir l'Ofrena en dos dies consecutius per a evitar una jornada maratoniana. A hores d’ara, durant l'Ofrena, les belleses i dames de cada districte foguerer desfilen oferint rams de flors a la patrona de la ciutat, en una peanya situada en la plaça enfront de la Cocatedral de Sant Nicolau. Cada any clavells rojos i blancs componen el tapís de l'Ofrena de Flores.

En 2008 el tradicional panell llis en la façana va ser substituït per un cadafal hexagonal de huit metres d'altura sobre el qual va col·locar l'altar de la Verge del Remei. L'objectiu va ser emular el mantell d'una verge, emprant els milers de clavells rojos, grocs, roses i blancs que van entregar les diferents comissions.

En 2020, després de la suspensió de nostres volgudes Fogueres, la nostra Ofrena es va transformar en una multitudinària mostra de solidaritat i es va convertir aquest acte en una donació d'aliments i productes de primera necessitat per a les famílies que més havien sofrit els efectes econòmics de la pandèmia a la ciutat d'Alacant. Més de 26 tones d'aliments i productes de primera necessitat es van entregar a col·lectius socials, veïnals i ONG’s, com Càritas i Creu Roja.

La nostra Ofrena ha sigut testimoni de demanades de matrimoni, de promeses i de precs i és part molt important dels nostres dies de Fogueres. És per això que hem de conéixer la seua història per a poder reconéixer la seua importància i aconseguir treballar junts per a continuar amb la tradició de la seua celebració.

Figura 23. Cadafal hexagonal del 70 aniversari de l'ofrena emprat des de 2008

Figura 24. La nostra comissió participant en l'ofrena solidària celebrada en 2020

Figura 25. Un dels moments més emotius de la nostra ofrena 2022

pólvora

La pólvora és un dels elements més importants de les fogueres. Ens hem de remuntar fins als anys 600 i 900 dC per a trobar el que ara són els primers focs artificials en el cel de la Xina. Envoltats de misteris i llegendes, el seu origen s'explica en el costum dels viatgers de fer explotar canyes de bambú per a, amb el so ensordidor, espantar els shan, monstres llegendaris semihumans dels boscos. Creats pels alquimistes xinesos, aquestes llums il·luminadores combinaven salnitre (nitrat de potassi, un tipus de conservador d'aliment), carbó, sulfur i altres ingredients, que formaven la que seria la versió inicial de la pólvora. El nom xinés de la pólvora és huo yao que vol dir foc químic.

El primer esment de la pólvora en informació escrita data de l’any 142 dC, durant el regnat de la dinastia Han. Un alquimista xinés anomenat Wei Boyang va esmentar una mescla de tres pólvores que “volaven i ballaven violentament” quan s'encenien. Alguns sostenen que Wei Boyang va anar probablement un taoista que estava buscant una poció màgica que atorgaria la immortalitat, cosa en què molts alquimistes xinesos estaven treballant en aquells dies. Existeix una crònica d'un espectacle de focs artificials l'any 1110 −durant una desfilada militar en honor de l'emperador Huizong− que va començar amb un soroll com el del tro. Eren bastant habituals els esglais, com el que va patir la mare de l'emperador Li Tsung, en honor de la qual l'emperador va fer una festa en 1264 amb tota mena d'enginys explosius, un dels quals era una rata del sòl, que corria arran de terra i que, per la força de l'inici, es va enfilar per les escales del tron i va aterrir l'emperadriu.

Els primers coets considerats pirotècnia en el segle VI estaven tallats a mà en fusta, artesanals, amb la dimensió imaginària d'un drac. És ja en el Renaixement, que emergeixen dues escoles d'investigació en pirotècnia, una a Itàlia i l'altra a Nuremberg, Alemanya.

Seria la Ruta de la Seda l'artífex de difondre les mostres de pólvora xinesa i les seues fórmules químiques cap a països europeus i del Mitjà Orient, que van convertir la pólvora en la reina de les celebracions festives. Des de llavors el seu ús ha de veure amb celebrar la prosperitat, la pau i, com ho era a l'origen, espantar esperits malignes. Quan els àrabs van conéixer la tecnologia xinesa de la pólvora durant el segle XIII, també van adoptar els focs artificials: un tractadista sirià els denominava flors xineses.

Les explosions acolorides més semblants a la qual els alacantins veiem del 25 al 29 de juny es van originar en la dècada de 1830, quan inventors italians van agregar metalls de diferents colors que feien que les explosions ompliren de color el cel. El sodi crea un color groc intens, el coure crea el color blau, el liti i l'estronci produeixen el color roig i el bari s'utilitza per a crear el verd.

Figura 26. Il·lustració sobre els focs artificials en el riu Tàmesi en 1749 (© Col·lecció Privada English School)

Figura 27. Focs artificials com flors en flor en el pont Ryogoku de Tòquio ( Utagawa Toyoharu -segle XVIII) (© Museu de Belles arts de Boston)

A partir de llavors, els focs artificials van començar a tindre noves i emocionants llums i colors. Crida també l'atenció la importància social atorgada a l'art de la pirotècnia: constituïa a la Xina medieval una professió independent, altament respectada per la seua complexitat i perill.

La pólvora en forma de petards, traques, mascletaes i focs artificials acompanya els alacantins durant els nostres dies grans. Desperta l'oïda, la vista i l'olfacte de tot aquell que té el luxe de presenciar una mascletà o un espectacle de focs artificials. L'olor que es desprén després d'un tret pirotècnic és molt especial i adorat per tots els alacantins. L'expressió més popular de tret de pólvora és la mascletà, tret d'una gran quantitat de material pirotècnic amb un ritme calculat perquè es forme una espècie de simfonia amb el soroll que genera la pólvora en esclatar. Al contrari que els focs artificials que busquen l'estimulació visual, les mascletaes tenen com a objectiu principal estimular el cos a través dels sorolls rítmics dels masclets o petards. Segons pirotècnies com a Pirotècnia Martí, la qual cosa distingeix una bona mascletà és el ritme que han de crear els masclets en fer explotar, que la força de les explosions vaja de menys a més, amb un final apoteòsic. Per tant, la qualitat de la mascletà no depén únicament de la quantitat de soroll que es genere. Les més importants es disparen durant els dies de Fogueres a les 14 hores en la plaça dels Estels.

Figura 29. Targetes postals del tret d'una traca a València. (© Biblioteca Valenciana Digital)

Figura 28. Mascletá al costat del Gran Hotel de Roma de València, 1912. Pot observar-se el palau del Marqués de Dosaigües a l'esquerra. (© Biblioteca Valenciana Digital)

L'origen del terme masclet es diu resideix en uns jocs de xiquets. A la fi del segle XVIII o principis del XIX, els mascles o homenets de l'època solien jugar amb petards lligats als seus peus calçats amb espardenyes de cànem i feien apostes per a veure qui suportava més petards explotant-los davall dels peus. Qui aguantava més era considerat el més mascle o més valent. Amb el temps, es van començar a lligar els petards amb cordes i unir-los amb metxes per a poder encendre'ls tots junts i van donar lloc a les primeres mascletaes. Posteriorment, les cordes de traca es van anar elevant i es va començar a utilitzar petards de diferents calibres i grandàries, amb l'objectiu d'obtindre més soroll.

Segons l'anomenada bíblia natural valenciana, aigua i foc, obra del Sr. Andrés Castellano Martí, la mascletà és un ritu que posseïa una fi específica i havia de posseir una composició musical. L'objectiu d'aquesta era acompanyar alguna cerimònia religiosa. La mascletà havia de començar a la porta d'una església o acabar en aquest lloc. Les esglésies havien d'estar plenes per a realitzar la mascletà i els assistents que formaren part d'aquest ritu havien de caminar-ne al costat o sota. El foc emprat havia de vindre d'un lloc sant com les llums dels sagraris. Abans d'iniciar la mascletà s'havia de sol·licitar el permís al més vell dels assistents, qui representava tots els que estaven en el lloc vius o morts.

Figura 30. Traca a la Plaça de la Mar, juny 1986. (© Periòdic Informació d’Alacant)

Figura 31. Portada de la bíblia natural valenciana, aigua i foc, obra de So. Andrés Castellano Martí (2004)

El Mestre de Traca era la persona responsable de realitzar la mascletà. La mascletà es considerava igual que la música, no es tractava d'un simple soroll, sinó d'una cosa bella i harmoniosa.

La mascletà original es va oficialitzar en 1945, encara que prèviament es duien a terme les anomenades "corre traca", que més tard es van considerar com a part de la mascletà o el que va marcar el seu inici. Les traques com a tal, tenen el seu origen molt abans, en el segle XVIII a Almansa, quan els Borbons van castigar a València i ells van desarmar l'antiga fàbrica d'armes del Regne. Les bombes i altres artefactes bèl·lics van ser venuts als ferrers de les localitats pròximes, com Godella i Bétera, els qui van començar a crear la tradició de les traques. Algunes de les armes no van ser foses, sinó que van anar a parar a les mans dels traquers, els qui les van batejar com canterella a causa del seu cant en ser llançades. Des d'aquesta data totes les misses culminaven amb les explosions de les traques.

Va ser l'exposició Regional de pirotècnia l'any 1909 la que va marcar una fita històrica en la història de la pirotècnia valenciana. Experts de tot el món van portar noves maneres de realitzar la pirotècnia amb avanços tan importants com l'ús del color o l'estudi de noves composicions químiques per a generar efectes nous. Fins i tot existeixen diversos quadres famosos que representen traques o mascletaes, com el de Salvador Constantino Gómez, realitzat a la fi del segle XIX, en què es pot apreciar una mascletà engraellada. També està l'obra d'Ignacio Pinazo, la data exacta de la qual es desconeix, però probablement va ser a la fi del mateix segle, i porta per nom mascletà. Tots dos quadres són exemples de la influència de les festes del País Valencià en la cultura i l'art, i mostren la importància de les traques i mascletaes com a elements essencials de les nostres celebracions festives.

Des de la creació del concurs de fogueres en 1988, les mascletaes s'han disparat en la Rambla, Alfonso el Savi, Campoamor i Estels. Abans de l'inici del concurs, es van utilitzar altres llocs. En 1987, una de les ubicacions va ser la plaça de la Mar. Fins i tot es disparaven traques de punta a punta de l'Esplanada, la qual cosa a sovint causava danys a les palmeres. El concurs oficial iniciat per Conrado Albaladejo, president en 1988 de la Gestora de Fogueres i de l'alcalde Lassaletta, va començar disparant-se en la Rambla. És en la pel·lícula Fogueres d'Alacant en què es va veure la mascletà plena de cañitas voladoras, la qual es va disparar en un ambient amb molt poques mesures de seguretat.

Figura 32. Mascletà engraella. Finals del segle XIX (1885-1895). (© Salvador Constantino Gómez)

Figura 33. Les mascletaes de 1989 en Alfonso El Savi. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

Figura 34. Les mesures de seguretat eren molt escasses en les primeres mascletaes de concurs, com la de la Rambla en 1988 (© Perfecto Arjones)

Figura 35. Mascletá en el Passeig de Campoamor en 1992 (© Periòdic Informació Alacant)

Figura 36. Les nostres representants adultes i la nostra presidenta infantil 2022 gaudeixen de la mascletá

Figura 37. Les nostres representants infantils acompanyats per la nostra barraca en la mascletá d'estels 2022

L'any següent, en 1989, la mascletà es va disparar en Alfonso El Savi: va haver-hi un accident i es va trencar una gran vidriera. En 1990 arribava el concurs de mascletaes per primera vegada a Estels, lloc que repetiria l'any següent. L’any següent, en 1992, es trasllada al passeig de Campoamor, sense molt d'èxit, i va fer que en 1993 es tornara a Estels. Aquest 2023 es compleixen 30 anys amb la nostra font de Bañuls com a principal testimoni de les mascletaes de fogueres, sempre envoltat de polèmica pel possible deteriorament del monument per la pólvora. És el lloc on més espectacles s'han celebrat en la història d'aquest concurs. El setembre de 2003, a causa del possible dany de la font, l'Ajuntament va decidir traslladar les mascletaes a una altra ubicació, una mesura que va comptar amb el suport d'informes tècnics. No obstant això, huit mesos més tard, l'Ajuntament va revertir la seua decisió. A pesar que s'havia proposat una alternativa en la plaça de l'Estrela, que fins i tot havia sigut votada a favor pels festers, aquesta opció es va descartar a causa de problemes relacionats amb el trànsit, els autobusos, l'estació de l'AVE i els patrocinadors. En última instància, la mascletà mai va arribar a eixir d'Estels.

No sols les mascletaes compten amb anys de tradició. En les Fogueres dels anys 1935 i 1936 cada comissió tirava al dia mil metres de traca en el seu districte. En el programa de les festes d'aquells anys figurava el tret de 30.000 metres de traca. En aquells dies en la festa hi havia 30 districtes. En aquells anys era una moda.

Des dels nostres inicis, les fogueres han estat unides fidelment a la pirotècnia com a element fonamental de la nostra festa. A més de les tradicionals mascletaes en la plaça dels Estels, també s'han disparat traques en la plaça de Gabriel Miró, en Canalejas i en barris com Pius XII. Actualment, alguns barris han començat a recuperar els seus propis focs artificials i a preparar mascletaes per als seus festers, que se sumen a les organitzades dins del programa oficial de les festes. Iniciatives com a Pólvora tot l’any i el projecte de Fogueres 365 promocionen la festa durant tot l'any amb mascletaes en diferents punts de la ciutat, i uneixen totes les comissions d'aquell sector en la seua organització.

És tant el nostre fervor per la pólvora que, fins i tot, inventem una mascletà virtual que poguérem gaudir-ne durant les restriccions sanitàries per la COVID-19. 150 metres quadrats envoltats de torres de llums LED que s'il·luminaren segons els sons per a recrear els treballs dels pirotècnics, olor de pólvora artificial i un pic de potència de 48000 watts, ens acostaven a les nostres anhelades mascletaes, encara que ens van fer gust de poc.

Figura 38. Les cabines que recobreixen els cavalls de la font eviten que es produïsquen danys per les mascletaes en la font de Bañuls. UA

Figura 39. La nostra dama del foc, Alba, al costat de les seues companyes enceten una mascletà (© Federació de Fogueres)

Figura 40. Postal de la fotografía presa pel fotògraf Laurent amb motiu de les noces reals d'Alfons XII i Mª de les Mercès de Orleáns, celebrada el gener de 1878. (© Arxiu Municipal d'Alacant)

INDUMENTÀRIA

SEDA

La seda és un material preciós que ha sigut valorat en tot el món durant segles. La sericicultura —el cultiu de cucs de seda amb finalitats comercials— té una història de més de 6000 anys.

La llegenda conta que la llegendària emperadriu Xina, esposa de l'Emperador Groc, Léi Z฀, també anomenada Xi Lingshi (Silingshi), prenia té sota un arbre de mores, quan un capoll va caure dins de la seua tassa. Mentre observava el capoll del cuc de la morera —Bómbix mori—, va veure eixir un fort bri blanc, que va desembolicar entre els seus dits i va veure que el fil era interminable. Van eixir-ne metres i metres d'un filament brillant i resistent, que va embolicar un dels cucs que havia caigut de la morera del jardí imperial. Léi Z฀ va convéncer el seu espòs de no desfer-se dels cucs que arrasaven les plantacions de moreres, i que es plantaran encara més arbres perquè els cucs desenvoluparan més capolls amb els quals crear més fibres. L'emperadriu va reconéixer per primera vegada el potencial tèxtil que tenia aquell fil i van convertir-la temps després en la deessa de la Seda o Ca Nai Nai. En els festejos en el seu honor, els altars dels temples foren decorats amb regals de capolls de cucs de seda.

D'aquesta manera tan curiosa va nàixer la indústria més important de la Xina. Ella va ser la líder per al seu poble en el cultiu de cucs de seda i la inventora del teler. La producció de seda va aconseguir un alt nivell de destresa durant la dinastia Shang, de l’any 1600 al 1046 aC.

Per més de dos mil anys, la població xinesa va conservar la seda en secret. Condemnava a mort qualsevol persona que es descobrira culpable de contraban d’ous xicotets de cucs de seda, capolls de seda, o llavors de mora. Les peces de seda suposaven un símbol de riquesa, usades únicament per emperadors i membres de la família real. La gent comuna tenia prohibit vestir-se de seda. Els brocats xinesos actuals estan fets amb materials de seda d’una altíssima qualitat. Els tres millors brocats són el brocat Shu de Sichuan, el brocat Song de Suzhou, i el brocat Yun de Nanjing. La seda és principalment produïda en regions productores com les províncies de Jiangsu, Zhejiang i Sichuan. Ciutats com ara Suzhou, Hangzhou, Nanjing, i Shaoxing són ben conegudes per les seues indústries de la seda.

De la Xina a Corea, el Japó i a l'Índia, per a finalment arribar a Europa, la sericicultura va aconseguir el món exterior de la mà dels viatges i el comerç. La ruta comercial de la Ruta de la Seda iniciada 2000 anys més ençà per al comerç i els viatges de l'Imperi Han a la resta del món, va començar a disminuir al voltant de l'any 1368.

Figura 41 i 42. Senyores de la cort preparant seda recentment teixida és una pintura sobre seda atribuïda a l'emperador Huizong de la dinastia Song.

Figura 43. Ofrenes a les divinitats de la seda. Il·lustració del llibre “La seda a la Xina Imperial”. Mite, poder i símbol de Blas Sierra de la Calle (1989)

Figura 44. Dona xinesa brodant. Il·lustració del llibre “La seda a la Xina Imperial”. Mite, poder i símbol de Blas Sierra del Carrer (1989)

Es pot comprovar en l'enciclopèdia Història Natural, escrita pel procurador imperial romà Plinio el Vell en el segle I, que els romans creien que la seda era d'origen vegetal, i que la Xina era el país de la sària i els seus habitants els éssers.

Pot ser que es dega també a l'emperadriu el caràcter femení que en la Xina ha tingut i continua tenint la producció de la seda. Encara hui es diu que són necessàries la suavitat i delicadesa d'unes mans femenines per a apreciar la qualitat del capoll, debanar-lo en madeixes, teixir la seda, adornar-la i manipular-la fins al seu acabat final. Per descomptat en les factories de seda actuals són les dones les que tracten directament amb la seda i tenen una alta consideració artesanal, especialment les dones majors i amb una llarga experiència. També l'art xinés tradicional presenta la sericicultura com una de les més dignes ocupacions femenines i va arribar a constituir un dels temes preferits pels seus cèlebres pintors.

Els vestits de seda tenien a la Xina una gran càrrega simbòlica. D'una banda, ja els diferents colors de la seda tenen per als xinesos un valor simbòlic diferent que per als occidentals. D'altra banda, els diversos vestits de seda amb la seua peculiar decoració servien per a distingir les diverses jerarquies polítiques, administratives i militars. Descoberta i inventada per una princesa, tribut a l'emperador, la seda va ser primerament —com a teixit— d'ús exclusivament imperial: mortalla, túnica, cinturó, para-sol, estendard... Només servia a l'emperador, als seus parents pròxims i als seus més alts dignataris. A l'interior del seu palau, l'emperador hi vestia una peça de seda blanca; fora de palau, una de color groc. La seua esposa principal i el príncep hereu portaven també la seda groga.

Els vestits imperials no eren simplement una decoració, sinó que eren també una manifestació del rang oficial, a més d’expressar simbòlicament els seus deures i els seus privilegis. Els vestits oficials eren una part important del rígid protocol cerimonial. Així les lleis Han exigien que els oficials de la cort vestiren especials togues de seda amb la seua insígnia corresponent, per a les ocasions de les grans cerimònies. El Chao-fu —o vestit oficial de l'emperador— era de seda de color groga o blau, amb dissenys brodats de dracs i dotze símbols imperials.

Cada any, el Tribunal dels Ritus proposava els dissenys per a la vestimenta de palau. Segons les dades d'arxiu, s'ha calculat que per a fer un estit de dracs de l'Emperador Ch’ienlung (1736-1795), es necessitava el treball d'una persona durant 16 dies. Tretze mesos portava el treball dels brodats en or, i setze mesos el brodat en seda, sense incloure el temps necessari per a teixir la tela de base.

Figura 45. La deessa Tsan-Niu, deessa de la seda, muntada al seu cavall. Il·lustració del llibre “La seda a la Xina Imperial”. Mite, poder i símbol de Blas Sierra de la Calle (1989)

Figura 46. Il·lustració de l'emperador Guang-Xu —governador de la Xina entre 1875 i 1908—vestit amb el Chao Fu, vestit oficial de seda

És l'exclusivitat i la distinció del seu ús un dels punts en comú amb la nostra cultura entorn de la seda. Les activitats de cultiu de la morera i la producció de seda han tingut protagonisme a la Comunitat Valenciana des de la Baixa Edat Mitjana. Encara que anteriorment es fabricava ja a València teixits de característiques islàmiques amb la seda originària del Regne de Granada, va ser a la fi del segle XIV quan des del sud d'Itàlia, comerciants de Gènova, van ajudar a la difusió del cultiu de la morera en el nostre territori. D'igual manera, des de Gènova van transmetre l'elaboració del velluto o vellut de seda, una nova tecnologia tèxtil, que crearia el gremi de l'ofici més important de la ciutat de València. En 1479 es crea el gremi de velluters que jugaria un paper protagonista en la revolta de les germanies en 1519.

En el barri de Velluters de València van arribar a haver-hi més de 5.000 tallers registrats i es va crear el Col·legi de l'Art Major de la Seda —que continua vigent— i altres edificis emblemàtics com el Palau dels Tamarit, antic taller seder. Les Corts valencianes ja van proclamar en 1547 que la seda era el <<principal frut del dit Regne>>, per la qual cosa es va crear un impost que s'adheria a les exportacions a Castella per a poder finançar la vigilància i defensa de la costa en defensa de les invasions dels corsaris nord-africans. La màxima expansió del cultiu de la morera i la producció de la seda es va produir en el primer terç del segle XVIII. La major part de les productores es concentraven a les comarques de l'Horta de València, la Ribera Alta i Baixa del Xúquer i el Baix Segura.

Durant el segle XVIII, l'entrada dels Borbons a Espanya va estimular l'ús de la seda: s’hi van introduir estudis per a l'estudi d'aquest teixit en l'Acadèmia de Belles arts Sant Carles de València, a petició del rei Carles III. Finalment, malgrat la decadència de la seda en la comunitat a partir del segle XVIII, la seua indústria ha perviscut gràcies a la decoració i els vestits tradicionals com els nostres.

La seda forma part de la majoria dels elements de la nostra indumentària. El més representatiu de les nostres festes, el vestit de núvia alacantina de les nostres màximes representants també té com a protagonista principal la seda. El teixit espolinat, conegut popularment com a espolí per l'utensili amb el qual està elaborat. Segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua “espolí és la llançadora xicoteta utilitzada per a espolinar” i “el teixit de seda elaborat de manera artesanal amb flors escampades i entreteixides a manera de brodats”.

Figura 47. Fàbrica de seda a Oriola. (© Antonio Ballester Vidal)

Figura 48. Secció de preparat d'una fàbrica del barri de velluters de València. (© Col·legi de l'Art Major de la Seda. València)

Figura 49. Llavant el fil de seda, mediats del segle XX. Històries pendents d'un fil —Murcia— Segles del X al XXI. (© Arxiu General de la Regió de Múrcia)

L'espolí és el xicotet utensili amb el qual es passen els fils per a confeccionar el dibuix de la tela de seda, que segons la seua pròpia definició és un treball manual. Aquest mateix teixit de seda realitzat en un teler mecànic és conegut com a seda estreta o estret de seda. Aquesta és per tant, la diferència entre els estrets i els espolins. Tots dos teixits comparteixen la mateixa mesura quant a l'ample de tela, 54 centímetres, i per això sorgeixen moltes confusions entre totes dues teles. Encara que totes les belleses del foc llueixen espectaculars espolins, fruit d'un treball molt laboriós, poques vegades el públic coneix quina és la història i el treball que es realitza per a crear-los.

La millor manera per a distingir tots dos teixits és veient les teles per la part de darrere. L'espolí, com que és manual, els fils queden com un brodat amb els fils ressaltats i rematats on estan els motius del dibuix. En canvi, la tela del fons és tota llisa. La seda estreta com que està teixida en teler mecànic, mostra en el fons de la tela tots els blocs quan canvien de colors i formen ratlles. Just al contrari que els espolins, les flors de l'estampat són llises per darrere.

La seda ha format part des dels inicis del nostre vestit típic com es mostra en les fotografies preses pel fotògraf Laurent amb motiu de les noces reals d'Alfons XII amb la seua cosina Mª de les Mercès de Orleáns celebrada el gener de 1878. El fotògraf prenia fotografies dels grups de paisans que, abillats amb els vestits característics de cada lloc, cantaven i ballaven als carrers i davant els reis. Les dones lluïen guardapeus de seda amb un gran farfalar guarnit de galó d'or i mocador de muscles de seda brodat amb serrells.

A hores d’ara l'empresa més especialitzada en la fabricació d'aquesta mena de teixit és Vives i Marí. Des de 1999 col·laboren amb la nostra festa per a vestir les nostres màximes representants. En el 2010 van rebre el Premi Artesania de la Cambra de Comerç de València, per la fabricació del seu espolí anomenat “Alacant”. Un dibuix simètric que comptava amb 44 colors per a les flors i tres matisos diferents de verd, or i plata llisos. Per a la seua elaboració van ser necessàries més de 800 hores de treball, repartides en diferents torns. Vives i Marí és l'única empresa que certifica l'autenticitat dels seus espolins a través d’AITEX, l'Institut Tecnològic Tèxtil d'àmbit nacional que, estudiant i veient les característiques tècniques de cada tela, comprova el seu origen, qualitat i el seu valor i li atribueix així un

registre.

nombre de

Figura 50. Fotografia presa pel fotògraf Laurent amb motiu de les noces reals d'Alfons XII i Mª de les Mercès de Orleáns, celebrada el gener de 1878. Museu del vestit. (© Centre d'Investigació del Patrimoni Etnològic)

Figura 51. La primera referència gràfica de l'uniforme de la comissió d'Alfonso el Savi. (© Arxiu fotogràfic de Pérez Nadal, 1967)

Va ser en 2021 quan la Federació de les Fogueres de Sant Joan va presentar el dibuix d'espolí bellesa del foc creat per Vives i Marí exclusiu per a les belleses del foc d’Alacant, amb la intenció que aquest dibuix perdurara per a les qui ostentaren el càrrec al llarg del temps. El disseny va ser creat a partir de dos esbossos antics de finals del segle XIX i un teixit ja d'espolí d'aquella època. Aquest teixit manual està format per un ordit de 5312 fils de seda natural, amb una possibilitat de 88 colors de trama diferents de flors, set metalls, sis tonalitats de verd, un cotó adamascado en el fons i una trama especial de profunditat. Per a les faldes de seda de les belleses del foc 2022 es van necessitar prop de 450 hores. Sedes amb dissenys com Alhambra, Santa Candela, Sant Ildefons, Melania, Lucentum o Mediterrani, han acompanyat durant tots aquests anys a les nostres màximes representants.

Així doncs, la seda suposa un capítol essencial de la nostra història de les Fogueres, el fil conductor de la nostra indumentària, i part de la nostra cultura, representant un atractiu per a tot aquell que visita les nostres festes. Igual que en la cultura xinesa la seda és un símbol que acompanya a les màximes representants i que demostra la seua importància dins de la nostra festa.

Figura 53 i Figura 54: Presentació del dibuix de l’espolí Bellesa del foc creat per Vives i Marí exclusiu per a les belleses del foc d’Alacant, en l’any 2021. (© Federació de Fogueres)

Figura 52. Un dels 11 telers centenaris marca Jacquard de la fàbrica Garín 1820, de València. (© Eva Máñez)

Pintes

A l'antiga Xina, les forquetes i pintes per al cabell eren adorns comuns i populars entre les dones. Durant les Dinasties Ming i Qing, aquests adorns reflectien la cultura i la mentalitat xinesa amb les seues tècniques refinades i sofisticades. Els adorns es denominaven genèricament ji i s'usaven per a mantindre el cabell en el seu lloc o com a part del pentinat. Abans de la Dinastia Qing, tant homes com dones portaven el cabell recollit en una trossa sostinguda amb un ji. La ciutat de Changzhou —de gran tradició i antiguitat— és una de les ciutats més especialitzades en la producció de les pintes per al cabell. La Fàbrica de Pintes del Palau, també anomenada Fàbrica de Pintes de Changzhou, va començar a funcionar des del segle V i continua produint pintes de fusta fets a mà fins hui en dia.

Durant la dinastia Qing a la Xina, es va ordenar a tots els homes xinesos Han que feren servir una tallada de cabells específics com una mostra de submissió i lleialtat als governants manchúes. Aquesta ordre va ser obligatòria i els qui la desobeïen podien ser castigats amb la mort. No obstant això, amb la finalitat de la dinastia en el segle XX, els homes xinesos van guanyar llibertat per a portar el cabell com volgueren i van començar a emprar serrells, la qual cosa va portar la necessitat de pintes per a subjectar el cabell durant les tasques diàries. Les pintes xineses prompte es van convertir en un accessori comú entre els habitants del país.

Xu Shen, un destacat erudit xinés de la dinastia Han (207 aC - 220 dC), fou l'autor del primer diccionari complet de caràcters xinesos, conegut com a Shuowen Jiezi. En aquesta obra, Shen va destacar la gran importància de les pintes com a accessoris en l'època en la qual vivia. Segons els seus escrits, les pintes eren essencials per a pentinar el cabell llarg i existien dos tipus: els de dents amples, ideals per a desembolicar el cabell, i els de dents fines de doble tall, que mantenien el cabell net, brillant i lliure de paràsits. A més, Xu Shen va afirmar que les pintes podien estimular els nervis del cuir cabellut, augmentar el metabolisme i promoure una vida llarga. Fins i tot s'utilitzaven com a adorn per al cap.

Les pintes eren àmpliament usades per la població general per a pentinar el seu cabell. Coneguts com a shubi, aquests objectes eren utilitzats com un ritual per a alliberar la ment de l'angoixa. A més, eren anomenats suaus i pròspers i es consideraven un tipus de mantra per a expressar bons desitjos.

El disseny i els materials dels adorns reflectien el nivell social i la cultura ètnica xinesa. El nombre d'adorns que una dona lluïa al seu cabell també denotava el seu rang social. En ocasions formals com a noces i cerimònies de la Cort Imperial, el protocol social definia l'estil d'adorns que havien d'usar les dones.

Figura 56. Pinta fina de doble cara decorat amb flors pintades en un costat. Xinjiang, la Xina. (© Ethnographic Museum Estocolm)

Figura 57. Imatge d'una cort de dames manchúes durant la dinastia Quin, última dinastia imperial de la Xina

Figura 56. Pinta fina de doble cara decorat amb flors pintades en un costat. Xinjiang, la Xina. (© Ethnographic Museum Estocolm)

El tocat buyao era un tipus de forqueta xinesa que portava la noblesa i que es decorava amb dissenys tallats i joies que penjaven quan la portadora caminava, d'ací el seu nom, que significa literalment sacsejar en caminar. El material comú utilitzat en la fabricació del buyao era l'or; els adorns solien ser jade i perles. Podien utilitzar-se altres materials valuosos, com plata, àgata, etc. Molts d'ells utilitzaven el sistema dels nostres rascamoños per a ser introduïts en les trosses, una part en punta i una altra part buida que feien de subjecció a banda i banda.

Shubi, també dit zhi, és un terme genèric utilitzat per a les pintes xineses a la Xina, el tocat més semblant a les nostres actuals pintes. Aquest terme inclou la pinta de dents gruixudes shu —utilitzat per a eliminar la brutícia entre el cabell i mantindre el cabell net i lliure de paràsits— i la pinta de dents primes per a pentinar el cabell.

El shubi es va originar fa uns 6000 anys a la Xina durant el Neolític tardà. Algunes pintes xineses que daten de la dinastia Shang. Aquestes pintes xineses van ser trobades en la tomba de Fu hao, lloc de descans final de la reina i general militar Fu Hao, que va morir al voltant de 1200 aC.

Les pintes xineses van aconseguir un alt estatus tant artístic com cultural i posseïen un significat emocional únic. Les pintes no sols s'empraven per a arreglar-se, sinó que també la s’usaven per a subjectar i decorar el cabell. Homes i dones les utilitzaven i eren les de dents fines les que les dones feien ús en les seues trosses. La indústria tradicional xinesa va obtindre molt de prestigi per la fabricació d'aquestes pintes. Al principi, les pintes estaven fetes principalment de bambú i fusta, i després es van utilitzar gradualment materials nobles com l’or, la plata, el jade i banya de rinoceront. Des de la preparació dels materials fins al producte final, una peça de pinta de fusta necessita 28 processos, i una sola peça de pinta de dents fines necessita 72 processos i mig. Els processos delicats, com tallar, dibuixar, escaldar, gravar i esmerilar, només poden acabar-se a través de mètodes de fabricació tradicionals.

Segons una llegenda, la primera pinta xinesa va ser inventat per la segona esposa de l'Emperador Groc, anomenada Fang leishi Lei. Segons la tradició, va inventar la pinta en el segle 27 aC. Hi havia més de 20 dones en el palau, que sovint tenien el cabell descurat. Per a participar en les grans cerimònies de l'època, aquestes dones usaven els seus dits per a allisar el seu cabell despentinat, i a sovint es danyaven els dits.

Figura 58. Pinta coreana. Expedició de Sten Bergman a Corea, en 1935 -1936. (© Museu Göteborg)

Figura 59. Carta de fisiognomía i diagnòstic del rostre. Il·lustració xilogràfica finals del període Ming (1368-1644). (© Museu Wellcome Collection Londres)

En el palau, un dia van portar una gran quantitat de peixos per a l'emperador i havent dinat, els ossos es van amuntegar en el sòl. Fang Leishi va prendre’n un, ho va doblegar i ho va mirar amb curiositat. Sense pensar-ho, es va pentinar el cabell amb les espines de peix i va notar que el seu llarg cabell descurat havia quedat pentinat suaument. Intrigada, Fang Leishi va decidir guardar les grans espines de peix en secret. L'endemà, va tallar les espines en seccions més xicotetes i va ensenyar les dones del palau a pentinar-s’hi, i va donar-ne a cadascuna una secció. Prompte, totes van començar a pentinar-se el cabell amb espines de peix.

Una altra llegenda relata la invenció de bi, la pinta de dents fines, que s'atribueix a un funcionari del Període de Primavera i Tardor (era en la història xinesa entre els anys 771 i 476 aC) anomenat Chen Qizi, que va ser empresonat després de ser declarat culpable. A la presó, Chen Qizi va desenvolupar polls al cap que li provocaven una picazón intolerable. Després de ser torturat pels guàrdies de la presó amb taulons de bambú, Chen Qizi va descobrir que els taulons de bambú es partirien en tires; després va ajuntar aquestes tires de fusta per a crear la pinta de dents fines original per a netejar el seu cabell de polls i brutícia.

Altres adorns populars tenien forma de flors daurades o animals auspiciosos com el drac, el fènix, la grulla, el cérvol o els dotze animals del zodíac xinés. També hi havia adorns amb motius d'instruments musicals, peces d'escacs, escriptura o utensilis de pintura i cal·ligrafia xinesa.

A més de ser adorns, aquests complements per al cabell tenien significats culturals i simbòlics. S'entregava una forqueta per al cabell a les joves en complir 15 anys en una cerimònia que marcava la seua posada de llarg i la seua edat per a casar-se. També eren peces d'amor, ja que els amants xinesos s'entregaven una pinça del cabell en separar-se i conservaven cadascun d’ells una part fins a retrobar-se. La tradició xinesa de regalar pintes es relaciona estretament amb el proverbi Bai tóu xie lao, que es tradueix com viure junts fins als cabells blancs de la vellesa. Segons aquest costum, una persona obsequiava una pinta a la seua parella com a símbol del seu compromís de passar la resta de les seues vides junts, similar a la dita occidental fins que la mort ens separe. La pinta a la Xina és un símbol de l'amor i compromís conjugal. Alguns rituals de noces inclouen pentinar el cabell de la parella abans de la cerimònia.

Figura 61. Pinta de la dinastia Tang, 618-907. (© Royal Ontario Museum, Canada)

Figura 61. Pinta de la dinastia Tang, 618-907. (© Royal Ontario Museum, Canada)

En Changzhou, moltes persones encara fabriquen pintes utilitzant mètodes tradicionals i moderns per a crear productes d'alta qualitat. La pinta és un regal que representa la longevitat en les relacions, fet de materials duradors com la fusta, l'os, el metall i les pedres precioses.

Encara que les pintes xineses i les pintes espanyoles tenen diferències estètiques i culturals significatives, ambdues tenen en comú les seues funcions. Decorar el pèl, alleujar les picors i subjectar el pentinat són els punts d'unió dels shubi o pintes xineses amb les nostres pintes. Dues cultures tan diferents, però que empren els mateixos complements per a les seues indumentàries tradicionals.

La pinta és una peça emblemàtica de la cultura espanyola que forma part de la seua idiosincràsia i tradició. Des de fa molt de temps fins a l'actualitat, ha sigut i continua sent una característica distintiva de la dona espanyola. A més, la pinta té un paper rellevant en els vestits regionals, com el nostre, i està envoltada d'un món de tradicions i costums. Les pintes són ornaments per al pèl amb forma convexa i pues per a enganxar en el cabell. El seu origen es pot trobar a l'Espanya del segle XVII o, fins i tot, abans. Amb el temps van deixar si es fes de carei —per a alegria de les tortugues— i van reduir considerablement la seua grandària. En aquella època, se n’emportaven enormes i eren tallades amb escuts o siluetes. També s'usaven davall de mantellines o per a sostindre-les als rodets.

Podem trobar en el llibre de 1915 “Compendi d'indumentària espanyola amb un preliminar de la història del vestit i el mobiliari en els principals pobles de l'Antiguitat” diversos exemples d'antecessors d’aquells que coneixem hui com a pinta.Segons historiadors, la dona ibera feia servir un aparell de ferro que, subjecte al coll, s'aixecava sobre el cap acabant en forma de mitja lluna per a així elevar el vel que queia sobre el rostre, a la manera de la pinta i mantellina moderna. D'aquests aparells s'han trobat alguns exemplars, com el que llueix la Dama d'Elx, o la Sacerdotessa de Iecla. Segons Francisco Vives, autor de “La dama d'Elx l'any 2000” en l'extrem posterior del cap de la dona ibera s'ajustaria una pinta, d'os o metall preciós. La superfície frontal era còncava i podia tindre algun ipus d'adorn, calat o repujat, amb unes certes semblances a les pintes que s'utilitzen en l'actualitat. Aquesta pinta es col·locaria subjecta per la seua pinta a una trossa situada en la part occipital del cap.

Figura 63. Il·lustració de la indumentària de les dinasties del Sud i Nord de la Xina des de 420-589 AD. (© Nancy Duong)

Figura 63. Il·lustració de la indumentària de les dinasties del Sud i Nord de la Xina des de 420-589 AD. (© Nancy Duong)

Figura 64. Imatge de la Dama d'Elx, escultura ibera realitzada en pedra calcària entre els segles V i IV aC. (© Museu Arqueològic Nacional, Madrid)

En temps de Carles IV, al poble entre les dones s'utilitzava la basquinya i el cosset, amb la clàssica mantellina, elevada amb un artefacte que hui substitueix la pinta. També es començava a usar les pintes altes de petxina.

És en el segle XVIII quan apareix un altre artefacte característic de la nostra indumentària, els rascamoños. El rascamoños es tractava d'un objecte cilíndric amb forma de tub, compost de dues peces que es col·locaven en la trossa i que complien la funció de rascar el pèl, ja que les dames mantenien el pentinat durant molt de temps i això les ajudava a mantindre-ho a calmar la picor sense desmuntar el pentinat. També denominada agulla de trossa, composta per l'espasa o punxant i el canó, es ficava un dins de l'altre i s'usava per a agarrar les trenes i quan s'acabava la trossa s'afegia el rascamoño. Els extrems dels rascamoños es decoraven amb botons o boles, adornats amb espills xicotets, pedres o perles. La pinta es deia pinta i tenia forma rectangular. En els seus inicis es tractava d'una pinta, que solia ser de plata, i en la part davantera portava un toc daurat i dibuixos. La pinta s'usava per a pentinar i després es clavava al costat de la trossa.

En el context religiós, les pintes també eren protagonistes de les dames de mantellina, que utilitzaven la pinta o la xulona, una pinta molt més xicoteta.

El diari de Còrdova publicava en la seua edició el dimarts 29 de gener de 1878 amb motiu de les noces d'Alfons XII i María de les Mercès, com representacions provincials de tota Espanya acudien a Madrid. Grups de balls populars de tota la província mostraven la seua rica indumentària, que serviria per a estereotipar des de llavors cadascun dels models. En aquest text podem trobar referències a la pinta en forma de cullera i les agulles d'or amb rematades de perles fines, la qual cosa podria encaixar com a rascamoños.

“La de València és segurament la que es distingeix de les altres comparses per la riquesa i gust dels seus vestits. Està composta de precioses dones de l'horta, com ho indica la frescor del seu rostre… Porten pentinat alt amb gran pinta en forma de cullera, de plata; agulles d'or amb rematades de perles fines, grans arracades d’aquest, i en el coll diversos fils de xicotetes perles, al braç porten xicotetes cistelles de vímets i fruites i flors.” Més tard la pinta tindria com a objectiu elevar la mantellina i així afavorir més al rostre. Encara que també s'utilitzava sola com a complement del tradicional vestit de gitana.

Figura 65. Dibuix del retrat femení amb pinta llaurada i flor en el pèl. (1910-1950) - Vivas F. (© Biblioteca Regional de Madrid)

Figura 66. Pareja de llauradors d'Alacant, vestits amb el denominat vestit popular festiu. Fotògraf Laurent - Noces reals d'Alfons XII (1878) (© Arxiu Municipal d'Alacant)

Figura 67. Diari de Còrdova. De comerç, indústria, administració, notícies i avisos. Dimarts 29 de gener de 1878. Núm. 8211. Any XXIX. (© Biblioteca Virtual de Premsa Històrica)

Figura 68. Grup de llauradors de la província d'Alacant compost per quatre parelles de llauradors, amb dos tipus diferents del denominat vestit popular festiu. Fotògraf Laurent - Noces reals d'Alfons XII (1878). (© Museu Nacional d'Antropologia)

Figura 69. Una fête de Paroisse á Alacant (1850 i 1900) - Adolphe Rouargue, 1810 Diversos personatges vestits amb vestits d'alacantins ballen danses tradicionals. (© Biblioteca Valenciana)

Són els tocats femenins ibèrics els antecessors més defensats pels més fidels de la pinta. Les pintes, també conegudes com pentines a Sevilla, eren elaborades en carei i es presentaven en diferents tonalitats que anaven des de les més clares i suaus fins a les més fosques. Es distingien per les seues formes redones, quadrades i rectangulars i eren les pentines de grandària mitjana i xicoteta les més populars. Mentre que algunes eren llises, unes altres exhibien intricats dissenys calats.

La indumentària tradicional alacantina està basada en les vestimentes del segle XVIII majoritàriament. És per rascamoño siguen una característica tan marcada de la nostra indumen-

Encara que les pintes xineses i espanyoles diferisquen en aparença i ús, ambdues comparteixen la funció d'adornar i embellir el cabell. Totes dues pintes són una mostra de la capacitat artesanal de les seues respectives cultures i representen un element important en les seu-

gastronomia

ARRÒS

Al País Valencià, l'arròs hi és un dels cultius més emblemàtics i simbòlics. La seua presència en l'activitat agrícola és fonamental i forma part intrínseca de la nostra història, cultura, gastronomia i paisatge. La cuina alacantina caracteritzada per fusionar la tradició, l'afecte i els productes de temporada en les seues receptes, sempre ha tingut com a producte estrela l'arròs. Un aliment amb origen mil·lenari, la història del qual està embolicada en màgia i misteri.

Les dades daten l'inici del cultiu de l'arròs 10000 anys més ençà en algun lloc pròxim al riu Yangtsé, a la Xina. Un lloc de clima tropical amb les mateixes hores de llum i foscor durant tot l'any, temperatura i humitat sempre altes i poc variables. Altres estudis daten el seu origen en l'àrea d'assentament de la part mitjana del riu Pearl en el sud de la Xina en 8200 aC.

És curiós com, a la Xina, l'arròs hi tenia una gran importància social. El famós pensador Xinés Confuci deia: “Una cuina sense arròs és com una bella dona a la qual li faltara un ull”.

Segons diverses llegendes, la sembra de l'arròs es considerava una cerimònia religiosa reservada exclusivament per a l'emperador. D'acord amb la llegenda, l'emperador Shen Nong, també conegut com el déu del cultiu, va ser qui va ensenyar a cultivar arròs. Es diu que personalment en plantava la primera llavor durant la cerimònia anual per al seu cultiu. Durant la dinastia Zhou Occidental (1027 aC - 771 aC), el cultiu de l'arròs tenia gran importància, com es pot veure a través de les inscripcions trobades en els atuells de bronze utilitzades per al seu emmagatzematge, ja que era una part fonamental dels banquets aristocràtics. Abans del període de la Dinastia Qin (221 aC - 206 aC), l'arròs s'utilitzava també per a l'elaboració de licors i com a ofrena als déus. A més, l'arròs era un ingredient rellevant en l'elaboració d'una varietat de plats que se servien en les celebracions de festivitats tradicionals xineses.

L'arròs és un símbol important de la identitat xinesa. La cultura de l'arròs ha sigut molt cuidada per la població xinesa i ha sigut integrada en les seues emocions i en el seu llenguatge quotidià. A més, existeixen molts termes figuratius i expressions idiomàtiques hi relacionats. En xinés, l'expressió menjar arròs (ch฀ fàn) es refereix metafòricament a viure, subsistir, o guanyar-se la vida. Aquest exemple demostra el concepte cultural xinés que menjar-ho és viure. Quan un convida a menjar algú, li diu W฀ q฀ng n฀ ch฀ fàn , és a dir <<jo convidar tu menjar arròs>> (et convide a menjar arròs).

Figura 70. Arrossars en terrasses a la província xinesa de Yunnan, la Xina. (© Jialiang Gao)

Figura 71. El cultiu tradicional d'arròs en el comtat xinés de Congjiang es realitza per tots els membres de les famílies. (© Unesco)

Així mateix, en xinés, restaurant es diu fàn diàn, <<arròs botiga>> (botiga d'arròs) o fàn gun (arròs boitga). Tenint en compte que l'arròs ja té el significat estés de menjar en general, menjar arròs chi fàn (menjar arròs) en realitat es refereix a l'acció de menjar, tant si el menjar és arròs com si no, per metonímia cultural.

A més d'aliment, l'arròs també era un símbol de reverència i culte. Es considerava que ajudava les persones a no patir fam després de la seua mort. Una porció d'arròs es col·locava a la boca dels difunts abans d'enterrar-los. Actualment encara s'utilitza l'arròs en els sacrificis als avantpassats en el Qing míng jié, la festa dels morts.

En el món oriental l'arròs simbolitzava la vida. Es llançava a les jovençanes per a garantir descendència al nou matrimoni (igual que es fa en l'actualitat). Amb la mateixa fi, s'introduïa l'arròs en una xicoteta bossa de roba en el vestit de noces i s’hi brodava dos cors, que es col·locaven en el dormitori on se suposava que tenia efectes màgics. Existeix una llegenda emblemàtica de la ciutat de Guangzhou que conta que durant un període de gran escassetat i fam, un dia, cinc cabres manades per un sant van arribar a la ciutat i van deixar unes plantes d'arròs. Aquestes plantes van iniciar un període de collites perfectes al llarg de molt de temps i va eliminar la fam. Basant-se en aquesta llegenda, s'ha construït l'Estàtua de Cinc Cabres al Parc Yuexiu de Guangzhou.

També l'arròs va tindre usos medicinals i cosmètics. L'arròs és ric en aminoàcids, vitamina E i àcid ferúlic i conté propietats antiinflamatòries, calmants i hidratants. Oli d'arròs, el gra d'arròs com exfoliant o l'aigua d'arròs per al cabell són alguns dels usos de l'arròs en la cosmètica xinesa. En els seus orígens, la pols d'arròs s'utilitzava durant les representacions teatrals, i amb el temps, en les corts orientals.

Les migracions i les conquestes feren més fàcil la seua expansió, datant els primers arrossars a Orient Mitjà al voltant de l'any 800 aC. Va aparéixer per primera vegada des d'Egipte, però el seu cultiu no va ser instaurat fins als assentaments àrabs a Espanya. Des d'aquells temps, tant trobadors com poetes han enaltit les bondats dels plats elaborats amb aquest ingredient. Fins i tot en ple Segle d'Or, Ruperto de Nola ja detallava receptes com l'arròs amb caldo d'ocell o l'arròs en cassola al forn. L'arròs es considerava un aliment quotidià per als llauradors i per a la resta de la població, pel seu alt contingut en nutrients i la seua facilitat per a ser cuinat

Figura 72. Estàtua de cinc cabres al parc Yuexiu de Guangzhou.

Figura 73. Fotografies obtingudes per Berthold Laufer a la Xina entre 1901 i 1904 que il·lustren els costums i creences populars dels xinesos i la seua manera de vida. (© Museu Americà d'Història Natural)

Figura 75. Targeta postal. Ventant l'arròs, València. (© Biblioteca Valenciana)

Figura 75. Targeta postal. Ventant l'arròs, València. (© Biblioteca Valenciana)

Figura 76. Fitxa d'entrada de la varietat bombó en el departament de l'Arròs de l'IVIA. (1982) © Institut Valencià d'Investigacions Agràries.

Figura 77. Full del quadern amb les característiques del gra de les primeres plantes arròs bombó cultivades en l'IVIA en 1933. Departament de l'Arròs. (© Institut Valencià d'Investigacions Agràries)

Entre els seus desavantatges estava l'alt cost del cultiu i la relació del seu cultiu amb malalties com el paludisme. Els treballadors de l'arròs eren els més afectats per la malaltia pel fet que passaven moltes hores al dia treballant. En algunes ocasions vivien molt prop dels arrossars que servien com a granges per a les larves del mosquit Anopheles, vector del paludisme. A més, l'esgotador treball que realitzaven afeblia el seu organisme i els convertia en el grup més vulnerable.

En el transcurs del segle XIX, es van documentar diverses varietats cultivades a Europa i el seu vincle amb les originàries de la Xina, l'Índia o el Japó. Dins d'aquestes es destaca la varietat denominada bomba, també coneguda com a bombó a Pego, que ha sigut cultivada de generació rere generació a la regió de la Marjal Pego-Oliva regats per les aigües dels rius Bullent i Raconse .

L'any 1975, l'escassa rendibilitat econòmica del cultiu de l'arròs a Pego va fer que el seu cultiu deixara de realitzar-se. No obstant això, després de la creació del Parc Natural de La Marjal en 1994, la collita de l'arròs ecològic tornaria a Pego l'any 2000. El febrer de 1913 es crea l'Estació Arrossera de Sueca, actualment Departament d'Arròs de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries. Aquest centre d'investigació és un referent històric i pioner a Espanya quant a la investigació sobre l’arròs. El centre recolliria a principi del segle XX llavors d'algunes de les varietats que es cultivaven aleshores i les va homogeneïtzar amb l'objectiu de conservar-les com a font de diversitat i testimoni de la nostra història. Així va arribar l'arròs bombó al departament en 1932, procedent de Pego i cultivat per primera vegada l'any següent en les instal·lacions del Departament. L'any 2016, gràcies a aqueixes llavors preservades, va ressorgir la varietat bombó en el nostre territori.

Els primers esments al terme arròs alacantí les podem trobar en obres com “La cuina moderna” de Garciarena i Muñoz de 1857, en què descrivia el plat d’arròs amb peix a l'alacantina. Continuem llegint sobre els famosos arrossos alacantins en obres com “La Il·lustració ibèrica de 1883” o “La Il·lustració Artística de 1882”. Un dels esments més prestigiosos, el Rei Alfons XIII, a la seua visita per Alacant en 1911, degustava arròs amb crosta alacantí gràcies a l'esmorzar organitzat per la Diputació provincial. L'obra “Gastronomia Alacantina / Conduchos de Nadal”, escrita per l'alacantí José Guardiola i Ortiz en 1944, incloïa una important contribució a l'estudi de la tradició culinària de l'arròs a Alacant i oferia una àmplia varietat de receptes dels famosos "arrossos alacantins".

Figura 79. Portada de “La cuina moderna” de Garciarena i Muñoz de 1857.

Figura 78. Exemples d'envasos de venda d'arròs bombó. (© Museu Comercial Alacant)

En les tarifes del Sindicat Provincial d'Hostaleria i Activitats Turístiques dels anys 60, s'incloïa un Menú Turístic, amb un preu entre 110 i 150 pessetes per persona, i que oferia una àmplia varietat de plats a la carta, incloent-hi opcions com a arrossos a l'alacantina, a la marinera, a banda o amb crosta, així com carns, peixos i mariscos.

La Comunitat Valenciana dedica més de 15.000 hectàrees de la seua superfície cultivable al cultiu de l'arròs, la qual cosa suposa quasi el 13% de la superfície total cultivada a Espanya. L'any 2011, es van produir 123.500 tones d'arròs en el nostre territori. Quant a les exportacions, la Comunitat Valenciana es va situar com la segona autonomia espanyola en l'exportació d'arròs, amb un volum de 78.200 tones. Els principals destins del nostre arròs són el Regne Unit i França.

L'arròs és un dels ingredients més utilitzats en la gastronomia d'Alacant i i no pas podia faltar en les celebracions de les nostres festes de Fogueres. L'arròs és el protagonista de molts dels nostres menjars durant l'any, i incloc organitzem concursos d'arròs com les nostres famoses paelles, acte de convivència poques setmanes abans de les nostres benvolgudes fogueres. En 2022, un estudi de la Universitat d'Alacant, que investigava sobre els costums gastronòmics de les comissions de fogueres, va descobrir que els arrossos eren el rei de les taules. L'arròs és el menjar més habitual amb el qual els foguerers reposen forces els dies de fogueres i al voltant del qual ens reunim la resta de l'any. Amb el títol “La gastronomia en l'àmbit de les festes oficials de la ciutat d'Alacant”, l'estudiant del grau de Gastronomia de la Universitat d'Alacant, Salvador Gómez, va recollir dades del món de les Fogueres per a conéixer quins eren els costums alimentosos en aquesta festa. És tanta la unió d'Alacant amb l'arròs, que fins i tot tenim en la nostra universitat principal un màster d'arrossos i alta cuina mediterrània aplicada, amb més de 50 xefs professionals de referència, com María José San Román o Susi Diaz.

Allà on anem l'arròs ens acompanyarà, com en les nostres últimes convivències a Còrdova o en 2016 quan eixim de les nostres fronteres amb les nostres Fogueres i el nostre arròs fins a Göteborg, Suècia.

Figura 80. Delegació gastronòmica de la foguera durant la nostra festa infantil

Figura 81. La promoció de les fogueres a Còrdova va incloure una paella gegant d’arròs per a 700 persones.

El reflex de la nostra identitat

Luis Alfonso Morata i Algarra

President

Les pàgines d’un llibret són l’instrument material i durador en què es plasma una part de la cultura i la tradició de la nostra ciutat. A més, és una fita temporal que ens avisa i guarda per a la memòria de la Festa, allò que li va succeir a la comissió al llarg d’un any. Desitge que qui tinga entre les seues mans aquesta publicació, sàpia impregnar-se de la il·lusió i l’esforç de tots els que l’han feta possible. Els que ho realitzen, els que hi apareixen i també els que col·laboren per a la seua publicació, han treballat sense descans per portar un any més la festa de les fogueres al Barri de La Torreta.

Amb els meus millors desitjos per a comissionats, veïns i amics, gaudim-ne. Ja estem en Fogueres!

Luis Alfonso Morata i Algarra, president

Junta directiva

VICEPRESIDENTA ÀREA DE PROTOCOL, BELLESES I INFANTILS

VICEPRESIDENT ÀREA D’ORGANITZACIÓ

VICEPRESIDENTA ÀREA ECONÒMICA

SECRETARIA

LUIS ALFONSO MORATA

PRESIDENT ADORACIÓN MOLINA

ANTONIO DOMÍNGUEZ

BÁRBARA MAZÓN

JULIA URUÑUELA

RICARDO ANTONIO BERNA TRESORER

VOCALS

AMPARO GUERRERO ÁNGELA PÉREZ

ANTONIO FUENTES

BEATRIZ VARÓ

FRANCISCO VINAL

NURIA GUILLÉN

VERÓNICA PÉREZ

delegacions

DELEGACIÓ D’IMATGE I COMUNICACIÓ BEATRIZ VARÓ

DELEGACIÓ DE PROTOCOL AMPARO GUERRERO

AJUDANT: ERIKA POLA

DELEGACIÓ DE BELLESES ADORACIÓN MOLINA

ANGELA PEREZ

DELEGACIÓ ARTÍSTICA NOELIA RONDÓN

ANTONIO FUENTES

DELEGACIÓ DE CULTURA VERÓNICA PÉREZ

DELEGACIÓ D’INFANTILS

ADORACIÓN MOLINA

DOLORES CARRILLO

DELEGACIÓ DE RACÓ FESTER ÓSCAR JIMENEZ GÓMEZ

NURIA GUILLÉN

DELEGACIÓ DE RACÓ DE FOGUERES

MANUEL CARRILLO

JUAN CARLOS NAVARRO

RICARDO ANTONIO BERNA

DELEGACIÓ D’ENTRADES MºLUISA PIÑA

DELEGACIÓ SOLIDÀRIA ALMUDENA RUIZ

JOSE FRANCISCO BOTELLA

DELEGACIÓ DE MONUMENT

DELEGACIÓ DE ANUNCIS

DELEGACIÓ GASTRONÒMICA

DELEGACIÓ DE LOTERIES

DELEGACIÓ DE TRANSPORTS

JOSE ANTONIO PLAZA

NURIA GUILLÉN

FRANCISCO VINAL

EMMA SÁNCHEZ

CRISTINA HERNANDO

CAROLINA MARTÍN

DELEGACIÓ DE CARTÓ FERNANDO PÉREZ

ÓSCAR JIMÉNEZ

VICENTE MORATA

DELEGACIÓ DE NADALES ROSA REYES

DELEGACIÓ DE JUVENILS SARA VÁZQUEZ

DELEGACIÓ DE TIKTOK

ICÍAR BERNA

LA TORRETA INFANTILS I JUVENILS

2022-2023

AARÓN NAVARRO GUILLÉN

ADÁN PLAZA SERRANO

ADRIÁN MARTÍNEZ GARCÍA

ADRIANA RODRÍGUEZ PALOMARES

ALBA MESEGUER GARCÍA

ARIADNA ARCAINA BERNABÉ

AURA CARMONA POYATOS

CANDELA MÁS ZAPATA

CYNTHIA ORIOLA TORREGROSA

DANIEL GARCÍA DE JOSÉ

DAVID JIMÉNEZ CREMADES

ELENA LÓPEZ PASCUAL

EMMA MENA SÁNCHEZ

ESTELA DÍAZ HERNÁNDEZ

GABRIELA RONDÓN MORA

GONZALO CARRILLO SALMERÓN

GONZALO FERREYRA ALIAGA

HUGO DURÁN VARÓ

HUGO MARTÍNEZ GARCÍA

HUGO MICHELL MIÑANO

INÉS GÓMEZ-PIMPOLLO SANTOS

INMACULADA GARCÍA DE JOSÉ

IRENE MARTÍNEZ GARCÍA

IRENE SEGADO OLIVER

JOSÉ GALVAÑ RODRÍGUEZ

JUAN GASPAR PERAL

KEYLA ABENGOZAR GINER

LARA MAS SALA

LAURA GALVAÑ RODRÍGUEZ

LLUNA HELIZ PASTOR

LUCAS GOSÁLBEZ POLA

LUCÍA FONT ARROYO

MANUELA CARRILLO SALMERÓN

MARÍA MERINO AGUDO

MARINA RODRÍGUEZ PALOMARES

MARTA ARROYO LLOBREGAT

MARTA PLANELLES FELIPE

MARTÍN HELIZ PASTOR

MATEO MENA SÁNCHEZ

MIREIA COLLADO JIMÉNEZ

MIREYA GALÁN RUÍZ

NEREA DÍAZ HERNÁNDEZ

NOELIA VINAL RONDÓN

PAULA ESTEVE JOSÉ

PAULA SEGADO OLIVER

PENÉLOPE GÓMEZ MILLÁN

ROSANA RAMÍREZ MUÑOZ

SANDRA AZNAR GIL

SARA MICHELL MIÑANO

SILVIA SEGADO OLIVER

SINAÍ UREÑA SOLANO

SOFÍA BONMATÍ CÁNOVAS

SOFÍA GALÁN RUÍZ

SOFÍA LÓPEZ PASCUAL

SOFÍA MICHELL MIÑANO

VALERIA LÓPEZ PASCUAL

VICTORIA FERREYRA ALIAGA

ZOE DURÁN VARÓ

LA TORRETA ADULTS

2022-2023

AARÓN TORREGROSA RODAS

ADORACIÓN MOLINA VARCÁRCEL

AITANA JIMÉNEZ CREMADES

ALBA MARTÍNEZ ANAYA

ALBA POYATOS FAJARDO

ALICIA FELIPE GARCÍA

ALICIA GRANDE VICENTE

ALICIA VARÓ FERRANDO

ALMUDENA RUÍZ SERRANO

AMPARO GUERRERO ALBERO

ANA CIFUENTES GRANDE

ANA ISABEL LLOBREGAT ARQUES

ANA SANTOS URUÑUELA

ÁNGEL GALÁN PONS

ÁNGELA MACARENA PÉREZ ESQUERDO

ANTONIO DOMÍNGUEZ TRILLO

ANTONIO FUENTES RUÍZ

BÁRBARA MAZÓN MOLINA

BÁRBARA MOLINA ORTEGA

BEATRIZ VARÓ FERRANDO

CARMEN PARRA MARTÍNEZ

CARMEN VICTORIA MARTÍNEZ REBOLLO

CAROLINA MARTÍN GINER

CRISTINA GEA LLOPIS

CRISTINA HERNANDO CARRATALÁ

CYNTHIA SANTOS CARRILLO

DANIEL CAYUELAS PERAL

DOLORES CARRILLO GARCÍA

EMMA SÁNCHEZ LLOBREGAT

ERIKA POLA MARTÍN

FERNANDO PÉREZ TEROL

FERNANDO RODRÍGUEZ BOTELLA

FRANCISCO CASTO VINAL MARTÍNEZ

GENOVEVA PÉREZ TARÍ

GERMÁN CIFUENTES CERVANTES

GLORIA CIFUENTES GRANDE

ICÍAR BERNA AZNAR

JAVIER CANTOS PÉREZ

JOSÉ ANTONIO PLAZA CHECA

JOSÉ DOMINGO PARRA SILVENTE

JOSÉ FRANCISCO BOTELLA PASTOR

JUAN CARLOS NAVARRO ALCOLEA

JULIA SANTOS URUÑUELA

JULIA URUÑUELA DE LA CAMPA

LARA CREMADES TORÁ

LAURA CERDÁ TRIPIANA

LAURA PARRA MARTÍNEZ

LEIRE ARCAINA BERNABÉ

LIRIOS RODAS PASTOR

LORENA LLOBREGAT ARQUES

LUIS ALFONSO MORATA ALGARRA

MANUEL CARRILLO GARCÍA

MARÍA GEA LLOPIS

MARÍA LUISA PIÑA GARCÍA

MARINA TORREGROSA LLOBREGAT

NOELIA RONDÓN ESPINOSA

NURIA GUILLÉN BERENGUER

ÓSCAR JIMÉNEZ GÓMEZ

RICARDO ANT. BERNA VALLEJO

ROSA CARPE BONMATÍ

ROSA REYES HERNANDO

SANDRA MEZQUIDA GARCÍA

SARA VÁZQUEZ HERNÁNDEZ

SILVIA MORATA PÉREZ

SOFÍA MORATA PÉREZ

VERÓNICA PÉREZ ESQUERDO

VERÓNICA SALMERÓN LLOBREGAT

VICENTA TERESA ESQUERDO BUFORN

VICENTE MORATA DURÁ

Foguera infantil Sant Blai - La Torreta Terra

Manuel Martínez i Reig

Terra, nom en llatí del planeta en què vivim, un planeta en el qual regnen quatre elements, i hem de cuidar-los i preservar-los, ja que estem a un pas de perdre’ls tots perquè ens hem dedicat, sense voler o volent, a destruir el que ens envolta. La sirena està cansada de veure com els mars s’omplin de plàstics; la fada central desplega entre les seues ales un munt de papallones perquè pul·lulen per la terra i mentre baten les seues ales, omplin el món de màgia i amor. Per la naturalesa obrirem les gàbies dels ocells que viuen tancats perquè visquen lliures i repoblen el planeta. Entre la vegetació veurem animalets de terra, conills, esquirols, i d’altres, i per a completar l’equació de terra mar i aire, en els quals veurem la preocupació i les ganes de salvar i cuidar els seus hàbitats.

Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d’ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa)

2023

Foguera

Sant Blai - La Torreta judici

final

Manuel Martínez i Reig

La fi del món ha arribat i el col·lapse del mateix està tenint els seus efectes. Eixe dia, temut per alguns i venerat per uns altres. En el cristianisme, té nom propi com és el dia del juicio final, lema de la nostra foguera adulta, que es defineix com el dia en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes. És per això que enguany en la foguera en jutjarem uns quants, de bons, tal com diuen les sagrades escriptures i se’ls atorgarà la vida eterna i els dolents, passaran la seua eternitat a l’infern.

En aquesta foguera, un àngel baixa del cel anunciant que ha arribat el moment, mentre que als seus tots dos costats, dos àngels cauen del cel per a passar la resta dels seus dies a l’infern, ja que en algun moment hauran incomplit les lleis sagrades, i per això són enviats a un castic etern a l’inframon. Tot això ocorre sobre una simbologia d’un temple —o església— decorat d’una forma barroca, alhora que denota opulència i malbaratament, del qual molt es parla quan tractem temes eclesiàstics.

En la part posterior del projecte, les portes de l’avern, així com les del cel, han sigut obertes i alliberades de les seues cadenes que feien que foren indestructibles. D’aquestes portes, apunten els quatre genets de l’apocalipsi: guerra, fam, pesta i mort, seran part dels nostres jutges.

Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d’ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa)

BELLESES I DAMES 2023

PROCLAMACIÓ

REPRESENTANTS 2023

Carmen Parra i Martínez

Bellesa

Sofía Galán i Ruiz

Dama d’honor infantil

COMISSIÓ D’HONOR

Germans de foc

Barraca Si No Plou, Bufa (Alacant)

Falla Regne de València – Duc de Calàbria (València)

Gaiata 7 – Cor de la Ciutat (Castelló)

Padrina d’honor perpètua

Verónica Salmerón i Llobregat

Padrina d’honor perpètua infantil

Noelia Vinal i Rondón

President d’ honor

José Manuel Lledó i Cortés

Torreter d’ honor perpetu

Vicente Morata i Durá

Torreters d’ honor

José Luis Torregrosa i Alemany

Juan Alonso i Cortés

“Cervecería Nou San Blas”

Manuel Navarro i Segura

“Café Cies”

Sara Vázquez i Hernández

Ana Cifuentes i Grande

Cristina Gea i Llopis

Gloria Cifuentes i Grande

Laura Cerdá i Tripiana

Sofía López i Pascual

Sara Michell i Miñano

Noelia Vinal i Rondón

Banderí

CANDELA MAS I ZAPATA

Banderí

Mateo Mena i Sánchez

Minipresident

Manuela carrillo i Salmerón

Minibellesa

Alba Martínez i Anaya

Padrina d’honor

Inma García i José

Padrina d’honor infantil

Alba

Martínez i Anaya

Dama d’honor de la bellesa del foc 2023

BARRACA SI NO PLOU, BUFA

LEMA: “Fartar, menjar, la qüestió es disfrutar”

ARTISTA: Manuel Martínez Reig

Categoría: 3ª

ESCALA: 1:30

Manuel Alejandro Carrillo

i Garcia

cara més de totes les nits de fogueres. Comptem amb tots vosaltres!

President de la barraca

Martín lluna

Falla del Regne de ValènciaDuc de Calàbria

Falla agermanada

Volguts “torreters”:

Un any més, i ya va un bon grapat, els nostres camins continuen units per la passió i el carinyo que sentim per les nostre volgudes festes. La Torreta i el Regne seguixen sumant esforços i sinergies dins d’esta maravellosa germanor per a fer millors els nostre benvolguts colectius. En nom de la Falla del Regne vullc, en el meu primer any com a president de la comissió, agrair-vos tot el vostre afecte any rere any, fent-nos viure la festa de les Fogueres al vostre costat i compartint el vostre sentir. Desige que vos hajau sentit com a casa durant les pasades festes falleres, tant en el nostre casal, que podeu sentir com a propi, com acompanyant-nos en l’Ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats. Espere que junts pugam fruir un any més, al mes de juny, dels vostres dies grans demostrant orgullosos la nostra relació de germans de Fòc. Vos transmet de tot cor els nostres millors desijos per a les pròximes Fogueres de Sant Joan, anhelant que els nostres llaços seguixen units per sempre i que junts treballem per a fer les nostres festes cada dia més grans.

¡Vixquen les Falles de Valéncia i vixquen les Fogueres d’Alacant!

Rafael Hércules Ferraro - President de la Falla Regne de Valéncia - Duc de Calàbria.

Gaiata 7

“Cor de la ciutat”

Gaiata agermanada

Des de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat volem donar les gràcies a la nostra Foguera germana, per donar-nos l’oportunitat d’escriure unes línies en el seu llibret. Ha arribat la vostra setmana gran, una setmana plena de tradicions, emocions i moments inoblidables. Una setmana on la Verge del Remei espera il·lusionada les vostres ofrenes i nosaltres la vostra Gaiata germana volem desitjar-vos que gaudiu d’unes Fogueres plenes d’alegria i felicitat, i esperem poder compartir amb vosaltres dies tan especials i màgics.

Salut i foc!

Alejandro, Raquel i Nadia

FOGUERES 2023

PROGRAMA DE FESTES

Divendres 2 de juny

19.00 h Homenatge a foguerers i barraquers morts.

19.30 h Desfilada del pregó.

Començarem les fogueres amb l’arribada del pregó, que començarà a les 19.30 h. i recorrerem els nostres carrers des de la Plaça d’Espanya fins a arribar al nostre Ajuntament. Mirarem cap al balcó central de l’Ajuntament i després de sentir el pregó donarem oficialment la benvinguda a les fogueres gaudint d’una gran festa que la Federació prepara a la Zona Volvo.

Dissabte 10 de juny

14:00 h. Mascletà en la plaça dels estels.

19.00 h. Cavalcada del ninot.

En la cavalcada del ninot baixarem tots junts per a omplir els nostres carrers de colors i alegria. La Torreta en estos combats garanteix alegria, espectacle i bon gust.

Divendres 16 de juny

23.59 h. Ja va sent tradició baixar a la plaça de l’estrela per a veure amb il·lusió l’espectacle de l’arribada del foc.

Dissabte 17 de juny

18.30 h. Esta vesprada ens posarem tots els comissionats les nostres millores gales, llavats i ben pentinats, perquè és l’entrada de bandes, desfilada del nostre grat a què anirem pel centre desfilant juntament amb els nostres amics de la barraca Si no plou, bufa que vindran al nostre costat

Dilluns 19 de juny

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

19.00 h. Festa de la plantà infantil.

21.00 h. Plantà del monument infantil. Este dia és el marcat perquè arribe al nostre districte la foguera que amb afecte —per a goig dels xiquets— Manuel Martinez i Reig ha preparat.

Dimarts 20 de juny

8.30 h. Tots junts ben enjorn i de segur que bastant cansats, ens posarem somrients i esperarem el jurat. El monument infantil impecable estarà esperant-los. Veurem si tant d’esforç es veurà recompensat. Serà a mitja matí quan estarem alçant el monument adult en l’encreuament acostumat. Estarem esperant —de segur que il·lusionats— per anar alçant les peces que Manuel ha realitzat.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

22.00 h. Plantant la nostra portada, del racó i la barraca, començarà ja oficialment la marxa en la plaça. Hi compartirem les coques amb tonyina, les bacores i un got de bon vi. Però, sense perdre el temps perquè ens espera el treball, per la qual cosa haurem de deixar-ho per tal de deixar la foguera tota muntada i decorada.

Dimecres 21 de juny

8.30 h. Tots de nou en la plaça, juntament amb els monuments, que ja hi està tot plantat. Este serà el moment de rebre els jurats de monuments, de portalada de barraca i de carrers adornats. Amb la il·lusió en els ulls —encara que de segurs molt cansats— ja que tot el que hui lluïm ens ho hem currat.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

22.00 h. De nou a boca de nit, el racó està esperant que la marxa de fogueres no decaiga en el nostre barri.

Dijous 22 de juny

11.00h. Desfilada d’entrega de premis. Tots els comissionats hem d’anar a buscar-los. És el dia de la collita d’allò que hem aconseguit amb molt de treball. Amb afecte, amb esforç i amb il·lusió, arreplegarem els premis que hem guanyat durant tot l’exercici.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

19.00 h. Ofrena de flors. Amb llàgrimes en els ulls, amb mantellines al cap, amb les gales més boniques per a ofrenar la nostra Mare de Déu del Remei resant.

22.00 h. Tornarà la festa al nostre racó a esta hora de la nit i ens estarà esperant —al final de la nostra ofrena– després de canviar-nos les sabates.

Divendres 23 de juny

14.00 h. Mascletá de concurs en la plaça dels estels.

20.00 h. Desfilada folklòrica internacional pels carrers d’Alacant.

22.00 h. La disco està preparada, la festa està esperant-nos i hem de disfrutar-la.

Dissabte 24 de juny

10.30 h. Eixida de l’autobús acompanyats per la xaranga per a visitar fogueres, disfrutar del que isca i després, ja tots junts, en estels per a esbargir de la mascletà.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

15.00 h. Dinar d’agermanament de tota la comissió per a celebrar el dia de Sant Joan.

18.30 h. Cercavila per a arreplegar les nostres belleses i dames d’honor amb la nostra banda de música.

24.00 h. Ens posarem en el carrer a mirar la gran palmera que ens diu que ha arribat el moment de cremar les nostres fogueres. Després del ritu del foc que ja haurem disfrutat, vos recorde a tots junts que encara que estem molt cansats, ens esperen els treballs de deixar-ho tot arreglat perquè la festa, amics meus, finalitzarà en un tres i no res. Fins a les Fogueres 2024.

Segueix-nos en les nostres xarxes socials i estaràs actualitzat en tot moment de les nostres activitats

@SBLATORRETA

FOGUERA SANT BLAI LA TORRETA

El reflex del nostre treball

Sant Blai - La Torreta

Les fogueres van arribar a La Torreta i tot el nostre barri va gaudir de la música i de l’olor de pólvora, anunciant que les fogueres estaven cada vegada més a prop. Durant la cercavila vam fer lliurament d’un detall als nostres comerços del barri que col·laboren per a fer realitat les nostres fogueres. (1-3) I el que ens agrada una festa! Guanyes pertot, diversió, amics, música i fogueres. Tot això en la festa homenatge al foc organitzada per la Federació de les Fogueres en la qual vam gaudir tots junts amb la nostra dama del foc, Silvia. (4) Quin orgull veure els nostres torreters recollint emblemes honorífics en el lliurament d’emblemes de fogueres! Enguany, molt emotiu, ja que ha sigut la nostra dama d’honor de la bellesa del foc, Silvia, l’encarregada de la imposició. (5) I no hi ha res que represente més les nostres fogueres que els ninots, per la qual cosa els visitàrem a l’exposició del ninot en la seua inauguració.(6-7)

De l’exposició del ninot a la nostra localitat veïna, Sant Joan d`Alacant en la seua desfilada del foc prèvia a Fogueres. (8) I sense parar els nostres infantils assistiren al concert del Foguerer Infantil organitzat per la Federació de les Fogueres.(9) Pocs dies després la nostra bellesa i el nostre president acudiren al concert de bandes Andrés Llorens i a la presentació d’esbossos de categoria especial.(10) I per fi arribaven els nostres dies grans, el pregó de fogueres anunciava el millor moment de l’any. Les nostres representants i la nostra barraca desfilaven juntes pels carrers d’Alacant per a mostrar les fogueres a tota la ciutat.(11-17)

Amb la col·laboració de la Sala Àmbit Cultural de El Corte Inglés presentàrem el nostre llibret i el de la nostra barraca agermanada, Si no plou, bufa; així com els esbossos dels nostres monuments 2022.(17-19) Les nostres representants van acudir a l’homenatge previ a Fogueres organitzat per la Federació per a totes les comissions.(20) Amb la flama de les fogueres de nou encesa, acudíem a la residència del nostre barri per a col·laborar amb la presentació dels càrrecs d’honor de la residència La Saleta. (21-22) Amb el lema “Ocell Fènix. El fet de renàixer de la festa” representàrem pels carrers d’Alacant el fet de reviure de les Fogueres de les cendres, després de tres anys de pandèmia.(23-25)

Sant Blai - La Torreta

La nostra foguera i la nostra barraca, Si no plou, bufa, van recollir els estendards en els premis a la Promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Fogueres, 6é i 45é premi respectivament.(26-27) Les nostres representants van acudir emocionades a visitar el nostre monument pocs dies abans d’eixir del taller del nostre constructor.(28) Amb els motors encesos, les nostres representants van assistir a la crema de la foguera del centre d’acolliment i inserció de persones sense llar d’Alacant.(29) I per a calfar els motors de festa, els nostres juvenils anaren a una batalla de làser tots junts organitzat per la delegació d’infantils. (30)Els carrers d’Alacant sonaven a fogueres i tota la nostra comissió desfilava fins a l’Ajuntament per anunciar que les fogueres ja arriben.(31-33) I previ a l’arribada del foc, la nostra visita al mercadito de fogueres.(34) Ja arriben els nostres monuments!(35)

De primera línia de monument a primera línia de mascletà.(36-37) Començava la plantà infantil amb la nostra tradicional festa de disfresses. Les supernenas van estar preparades per a deixar la foguera infantil perfecta per al jurat.(38-39) Prepararen entre tots els nostres xicotets la decoració del gran monument del nostre constructor i esperaren al jurat.(40) L’equip plantà adulta acabava de matinada el monument. L’arena i les pedres tradicionals ja lluïen perfectes al voltant de les fogueres de Manuel Martínez i Reig.(41) Tothom ens anaren a descansar perquè l’endemà necessitaríem molta energia. Arribava un nou dia de fogueres i els jurats començaven a arribar al monument adult.(42)

Acompanyades per la nostra falla i gaiata agermanada, la comissió gaudia de la nostra emocionant ofrena de flors a la nostra patrona la Verge del Remei. Els carrers d’Alacant amb una flaire de clavells i la nostra cocatedral engalanada rebien totes les comissions.(43-45) Dos primers premis com dos castells, que arribaren de la mà de l’artista, Manuel Martínez i Reig. Inumatis, la nostra foguera adulta i Qüestió de família, la infantil, ens van portar un regal meravellós que es van unir a la resta de premis aconseguits, i fan un total de 26! Molt orgullosos de tot el treball i l’esforç de totes i tots els torreters!(46-47)

Rebérem orgullosos en el nostre racó de fogueres a les màximes representants de la festa, la bellesa del foc i les seues dames d’honor 2022. Rebérem també els representants de la Federació de les Fogueres i de l’Ajuntament d’Alacant.(48) Arribava el final dels nostres dies favorits de l’any. Un cicle es tancava amb la cremà dels monuments. Les representants 2022 van encendre la traca final de les nostres Fogueres 2022.(49-55)

Les Fogueres mai no acaben el juny, i les nostres representants acudeixen a multitud d’actes durant tot l’any. Per exemple, la presentació de càrrecs, l’Alborada i la processó a la Verge dels Àngels, a les quals ens van convidar la comissió de festes del barri dels Àngels.(56)

La nostra bellesa, Alba, va participar en la processó de la Verge de Remei acompanyada pel nostre president, Luis. La Torreta sempre segueix les tradicions de la nostra ciutat.(57) Les nostres representants acudien a la festa homenatge de les festes de Sant Agustí en el seu 75 aniversari.(58-59) La nostra bellesa, Inma, començava setembre ple d’activitats, primerament amb una gimcana amb els seus pares i acudia de visita amb les seues companyes al Museu Arqueològic Marq d’Alacant.(60-61)

La Torreta començava de nou un cicle fester coneixent les que serien les nostres representants 2023. Amb la il·lusió de tornar a celebrar aquest acte, tres anys més enllà, les nostres xiques i xiquetes, així com les seues famílies, ens van regalar un acte emocionant en què gaudírem com feia temps.(62-64)

Sant Blai - La Torreta

Alba i Inma, dues meravelloses belleses de La Torreta, arribaven als últims mesos de regnat, i gaudien d’esdeveniments com els desdejunis amb el jurat.(65) Gaudírem d’un dia d’agermanament en el racó. Una paella de categoria per a rebre els nous comissionats d’aquest exercici 2022-2023.(66-67) Els amics de la Família UPH Alacant - Aula Hospitalària van organitzar la primera desfilada benèfica Carlos Sarrià per a l’ajuda de diverses causes contra el càncer. La nostra delegació solidària va estar, per descomptat, donant suport a l’acte com a visitants, representada per Almudena i José i també van ser allí les nostres torreters, Ángela i Verónica.(68)

La nostra bellesa, Alba, gaudia d’un dia de convivències d’allò més divertit. Sempre amb eixe somriure i gaudint a dojo.(69) La nostra preciosa Inma se n’anava de convivències amb les seues companyes per a gaudir d’uns dies de diversió d’aquests que ens donen les fogueres. L’endemà a Teulada rebíem la nostra Inma qui tornava de les seues convivències amb un somriure encara més gran que quan se’n va anar.(70-72)

Sant Blai - La Torreta

Diumenge 16 d’octubre de 2022. 952 dies esperant per a retornar a aquest escenari i proclamar unes noves representants. Finalment eixe moment va arribar i 6 cors plens d’emoció van començar a bategar com un només, al compàs de música i balls tradicionals. Una posada en escena d’admirar, plena de tradició i veracitat, es mesclava amb un protocol polit per les nostres delegacions, i una atmosfera d’emoció continguda. Enhorabona, Carmen, Irene, Sofia, Mireya, Icíar i Aitana. Esperem fer-vos gaudir com mai. Gràcies, mil i una vegades, Alba i Inma, i les seues dames d’honor, per no deixar afonar-se l’ànima de la vostra Torreta. Gràcies torreters, famílies i amics per acompanyar-nos en aquest dia tan especial.(73-81)

Un dinar d’agermanament que esperàvem amb moltíssima il·lusió. Les noves representants han pogut agrair l’esforç d’un nou exercici a la comissió. A més, proclamàrem el nostre minipresident, Mateo Mena i Sánchez i la nostra minibellesa, Manuela Carrillo i Salmerón. També vam fer un especial reconeixement als torreters d’honor d’enguany, José Luis, Emma i el benvolgut —iaio Morata— Vicente. La nostra Silvia ens va acompanyar al costat de Lola Pérez, representant de la Federació de Fogueres.(82-84)

Alba, al costat de les seues companyes en un dels actes com a candidata amb el jurat de l’elecció.(85) Un taller de carabasses i decoracions de Halloween van ser els primers esdeveniments per a les nostres noves representants.(86) Un diumenge com feia temps que no vivíem a La Torreta, un esmorzar terrorífic en el nostre barri. Concursos de disfresses i carabasses, tallers, jocs, menjar i beguda per a passar un matí d’allò més divertit amb els nostres veïns i amics. (87-88)La nostra candidata infantil, Inma, passava el dia amb les seues companyes i el jurat descobrint la ciutat.(89)

Sant Blai - La Torreta

Alba i Inma, les nostres candidates, en l’assaig de la passarel·la, coincidien amb Silvia en un dels seus últims actes com a dama d’honor de la bellesa del foc. La comissió va estar-hi en tots dos assajos.(90-92) El port d’Alacant s’omplia de llum i color per a rebre la nostra xicoteta Inma en una nit inoblidable. Inma va lluir en la gala d’anit com una autèntica princesa, i així d’emocionada va desfilar per a tots els foguerers i alacantins.(93-96)

GALA DEL PORT INF. 2022

El somriure i la lluentor dels ulls d’Alba van enlluernar tots els alacantins en la Gala del Port. Els torreters vam gaudir-hi d’una nit tan especial com eixa. També aquest esdeveniment seria un dels últims per a Silvia, la seua llum va il·luminar el port d’Alacant al costat de les seues companyes.(97-101) Les nostres candidates Alba i Inma començaven la recta final de la seua etapa com a candidates amb la recepció oficial de l’Ajuntament.(102) Durant la setmana d’assajos de l’elecció les nostres representants van acompanyar el nostre constructor, Manuel Martínez i Reig a rebre els seus dos primers premis, tant en categoria infantil com en adulta a l’Ajuntament d’Alacant.(103-104)

La comissió acompanyava les nostres candidates als assajos per a dos dels dies més importants de la seua etapa com a candidates. La pluja volia assolar algun assaig, però els torreters estàvem preparats per a tot.(105-109) La candidata infantil, Inma, gaudia d’una nit inoblidable en la gala d’elecció de la bellesa del foc infantil i era rebuda per la comissió i per la bellesa adulta, Alba, en el nostre racó per a explicar-nos com n’havia viscut l’experiència.(110-111)

L’elecció adulta també ens deixava moments agredolços perquè acabava l’any de Silvia com a dama d’honor de la bellesa del foc, però sabíem que això significava que tornava a casa. Gràcies per representar Alacant i Sant Blai - La Torreta d’una forma impecable i sempre amb un somriure.(112-114)

Sant Blai - La Torreta

El somni es va fer realitat i el foc va retornar a la Torreta.

ELECCIÓ DE LA NOSTRA ALBA COM DAMA D’HONOR DE LA BELLESA DEL FOC 2023

Acompanyats pel president i altres càrrecs, la delegació solidària va assistir a la novena edició de la bossa solidària de la Fundació Alinur - Creixent amb les Emocions, en col·laboració amb Cuplet.(120) La recaptació de fons va ajudar a donar suport a la labor de l’associació. Per a preparar les festivitats nadalenques, ens vam unir per a crear treballs manuals i decorar el racó.(121-122)

La unió entre les diferents comissions que formen la nostra agrupació és una de les nostres principals característiques, com es va demostrar en la Gala Units pel Foc, on Kiko Vinal, el nostre exvicepresident de la Federació de les Fogueres, va rebre el Blaiet d’Or 2022 per la seua ajuda i treball per a les Fogueres i per a l’agrupació de Sant Blai.(123-124) La nostra bellesa i la delegada de solidaritat també van ser reconegudes amb el segon premi d’accessibilitat en les Fogueres 2022, el qual va ser entregat per la nostra dama del foc Alba.(125)

A més, la nostra bellesa, Carmen i la nostra delegada de solidaritat van participar de nou en una activitat solidària organitzada per Alinur, aquesta vegada en un mercat ambulant solidari.(126) Durant la processó del patró, Sant Nicolau, les representants infantils van gaudir al costat de les altres fogueres. (127)

Una de les nits més esperades pels infantils és el Sopar de Nadal Infantil, una nit en la qual són els màxims protagonistes i tots junts sopen i gaudeixen junts en el racó. (128-129) La nostra veu va sonar en la plaça de l’Ajuntament per al concurs de nadales.(130)

Arribava Nadal a La Torreta i arriben els pesebres. El nostre pesebre adult va estar fet principalment amb objectes i materials reciclats dels nostres comissionats. Els ninots eren barbies donades i les estructures eren planxes de suro sobrants d’altres anys. L’objectiu era demostrar que es poden fer grans coses amb objectes pròxims i donar-los una segona oportunitat. El pesebre estava decorat en blanc per a simbolitzar la pau i la puresa del naixement de Jesús i per a homenatjar la llum que il·luminarà l’any 2023.El jurat ens va atorgar el 3r premi dels pesebres adults innovadors. El nostre pesebre infantil representava tal com imaginen els xiquets, el taller d’un artista de pesebres, qui —en la seua taula de treball— esbossava les figures que màgicament cobraven vida en el nostre racó.(131-132)

Els nostres pequetorreters també van estar en el sopar de fogueres per Nadal Infantil organitzat per la Federació de les Fogueres.(133-134) Una nit per a gaudir amb els amics i conéixer més xiquetes i xiquets d’altres fogueres! També vam estar junts en el nostre racó per a rebre el Pare Noel, que va escoltar les peticions dels pequetorreters i es va emportar les cartes.(135)

Previ al sopar de fogueres en Nadal, brindàrem per unes festes nadalenques meravelloses i un 2023 ple de riures, alegria, moments emocionants i unes fogueres plenes, acompanyats per totes i tots els comissionats.(136-137) Finalitzàrem l’any de la mà dels amics de la foguera Carolines Altes i foguera Doctor Bergez Carolines cantant nadales a la residència La Saleta, situada en el nostre barri. No hi ha res millor que compartir l’esperit nadalenc!(138) No va haver-hi millor manera de començar el 2023 que amb una mascletà. La comissió la va viure com un trosset de les fogueres que estan per arribar.(139) El delegat de monument i la delegada de cultura van acompanyar a la bellesa infantil i les dames adultes i infantils a recollir l’esment especial del premi Tio Cuc a l’escena reivindicativa alacantina, així com una distinció Flama a l’ús de la llengua valenciana en els cartells de la foguera infantil.(140)

I es va fer realitat. Alba Martínez i Anaya, dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant 2023. El foc torna a La Torreta. Els nostres torreters, Antonio i Sara, van tindre l’honor d’acompanyar a l’escenari a la nostra estimada Alba, durant la seua proclamació com a dama d’honor de la bellesa del foc. Les nostres representants 2023 no podien faltar a l’acte de proclamació de la bellesa del foc per a ser testimonis de prop d’aquest moment de la història de La Torreta.(141-142)

PROCLAMACIÓ 2023

I si d’alguna cosa podem estar orgullosos els torreters és de la nostra gent! Aarón va ser un dels encarregats de presentar la Proclamació de la bellesa del foc infantil 2023. Tot un honor per a ell i un orgull per a la nostra foguera per tindre amb nosaltres festers de bressol com Aarón. També la nostra torretera, Candela, va ser l’encarregada de traure les flores a la nova bellesa del foc Infantil. Les nostres representants infantils van acudir a representar la nostra foguera en aquest esdeveniment tan important per a les fogueres. (143-146)

El president i totes les representants van compartir amb la resta de fogueres de l’agrupació l’ofrena floral a Sant Blai. Uns dies més enllà, les xiques van participar en la tradicional processó a Sant Blai, acompanyades de les fogueres del mateix barri.(147-148) I vam tindre la sort de tindre una mascletà molt prop del nostre barri (149)

Tan bon punt va començar febrer, les nostres belleses, Carmen i Irene, acompanyades pel nostre president, Luis, van ser testimonis del pregó de la Germanor de la Verge de l’Alegria.(150)

Si hi ha alguna cosa que caracteritza a Sant Blai - La Torreta en el seu caràcter artístic. El febrer vam tornar a l’escenari del certamen artístic de les fogueres de Sant Joan. La comissió adulta tornava a trencar les taules amb la proposta Night Revenge, en la qual els ocells nocturns es venjaven del seu etern malson, l’espantaocells!(151-155)

CERTAMEN ARTÍSTIC MODALITAT ADULTA

Els nostres xicotets mostraven la valentia de La Torreta a través del nostre número artístic. Gràcies a la seua energia, a tot el treball de l’equip creatiu, vestuari, decorat, maquillatge, a totes les famílies, i, per descomptat, als nostres tot terrenys delegats artístics, ens vam alçar amb el 2º premi i premi a la millor interpretació col·lectiva de la modalitat adults i 3º remi i premi a la millor interpretació col·lectiva de la modalitat infantil. Enhorabona torreters!(156-160)

CERTAMEN ARTÍSTIC MODALITAT INFANTIL

Rebérem març a colp de mascletà, en la qual els comissionats van donar suport al sector 5 que organitzava l’acte. Una mascletà que va ser dedicada a José María Lorente Satoca, gran foguerer mort unes setmanes més ençà. Alba engegava la mascletà amb el tradicional: <<Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!>>.(161-162) Una setmana més tard, els infantils gaudien del concert organitzat per la Federació de Fogueres.(163) Els comissionats alhora visitaven els amics de la foguera Calderón de la Barca en el seu esmorzar.(164) Uns dies més tard, la comissió viatjava a València i Castelló per gaudir dels seus dies grans. La bellesa i les dames adultes, al costat del nostre president, foren rebuts per la nostra falla agermanada falla del Regne. Gràcies a la falla perquè van deixar-nos viure una ofrena tan emocionant com la de la Mare de Déu dels Desemparats de València. (165-167) A més, Alba gaudia de les falles com mai.(168)

També visitàrem Castelló i els nostres germans de la gaiata 7 - Cor de la ciutat, la qual cosa sempre és un luxe. Enguany la pluja no ens va impedir gaudir de la festa amb tota la seua esplendor. Vam estar molt agraïts per l’acolliment i per permetre’ns participar en l’ofrena a la Mare de Déu del Lledó. Vam agrair l’hospitalitat de les padrines, Raquel i Nadia, i al seu president, Alejandro, per tractar-nos sempre com a part de la família. La bellesa infantil, Irene, i la presidenta infantil, Zoe, s’ho van passar d’allò més bé.(169-171) A més, Carmen, uns dies més enllà, va viatjar a Còrdova per a promocionar les festes al costat de les seues companyes del 2023. Allí va coincidir amb Alba, que representava a la ciutat d’Alacant com a dama d’honor de la bellesa del foc. A la seua tornada, tota la comissió les van rebre com es mereixien. A les acaballes del mes la bellesa, Carmen, acompanyada pel president, Luis, va participar en la gala Festers d’Alacant. (172-177)

Sant Blai - La Torreta

Durant la Setmana Santa a Alacant, la foguera va participar en diversos esdeveniments festius. Començàrem plantant arbres a la muntanya de l’ou en un esdeveniment organitzat per la Federació prop del nostre barri. (178-179) Les dames d’honor, Aitana, Icíar, Sofía i Mireya van participar en la processó del Diumenge de Rams, mentre que la bellesa infantil participà en la processó de Sant Pere Apòstol el mateix dia.(180-181) El nostre president i la dama del foc, Alba, van coincidir en la processó de Sant Blai, en la qual el sector participa en molts dels seus actes.(182)

En Divendres Sant, la bellesa, Carmen, va acompanyar a la Germanor del Nostre Pare Jesús i Sant Sepulcre pels carrers d’Alacant.(183) Pocs dies després, la bellesa infantil i l’estendard infantil van participar en el dia gran de la Verge de l’Alegria. Les dames infantils i el president, qui pertanyen a la confraria, van acompanyar a la Verge en l’últim dia de la Setmana Santa alacantina. Alba, la nostra dama del foc, va participar com a màxima representant de la festa juntament amb les seues companyes al costat del cadafal que portava la Verge.(184-186)

fig.1

2022-2023 PREMIS

1R PREMI I PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ CERTAMEN ARTÍSTIC MODALITAT ADULTA 2022

3R PREMI I PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ CERTAMEN ARTÍSTIC MODALITAT INFANTIL 2022

11É PREMI LLIBRETS DE FOGUERES 2022

6É PREMI PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ EN EL LLIBRET GENERALITAT VALENCIANA

1R PREMI CAVALCADA DEL NINOT 2022MILLOR NINOT CAT. SEGONA INFANTIL 2022

1R PREMI DE SEGONA CATEGORIA DE FOGUERES INFANTILS 2022

2N PREMI À PUNT FOGUERES 2022

6É DISTINCIÓ FLAMA A L’ÚS DE LA LLENGUA VALENCIANA EN ELS CARTELLS DE LA FOGUERA

INFANTIL

1R PREMIO DE SEGONA CATEGORIA DE FOGUERES 2022 ESMENT ESPECIAL PREMI TIO CUC A L’ESCENA REIVINDICATIVA ALACANTINA

2N PREMI D’ACCESSIBILITAT 2022

12É PREMIO CATEGORIA CANÇÓ NADALENCA DEL XXXVI CERTAMEN DE NADALES

3R PREMI MODALITAT BETLEM INNOVADOR ADULT DEL XVII CONCURS DE PESEBRES

3R PREMI I PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ - CERTAMEN ARTÍSTIC INFANTIL 2023

2N PREMI I PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ - CERTAMEN ARTÍSTIC 2023

TORRETA

els nostres col·laboradors

UNITS PEL FOC

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

Sant Blai - La Torreta

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

Sant Blai - La Torreta

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

Sant Blai - La Torreta

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

Sant Blai - La Torreta

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

Sant Blai - La Torreta

LA TORRETA: barri i foguera

LA TORRETA: barri i foguera

Sant Blai - La Torreta

LA TORRETA: barri i foguera

Sant Blai - La Torreta

LA TORRETA: barri i foguera