LLIBRET 2025 - FOGUERA SANT BLAI - LA TORRETA

FOGUERA SANT BLAI - LA TORRETA 2024

Texto

FOGUERA SANT BLAI - LA TORRETA 2024

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025.»

1

TAPÍS

Llibret de la Foguera Sant Blai-La Torreta Fogueres 2025

EDICIÓ

Associació Cultural Foguera Sant Blai-La Torreta

DIRECCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ

Verónica Pérez

ARTICLES

Verónica Pérez

COORDINACIÓ COMERCIAL

Nuria Guillén

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA

Kiko Vinal Manuel Alejandro Carrillo

FOTOGRAFIES REPRESENTANTS

AD Gonzalez Fotografía i Verónica Pérez

MATERIAL GRÀFIC

Archivo Torreta Adri Piqueras Filmmaker José Domingo Parra AD Gonzalez Fotografía Reme Vélez

COBERTA

“Els fils de la nostra festa"- Verónica Pérez

IMPRESSIÓ I ENCUADERNACIÓ

INGRA Impresiones

DEPÓSIT LEGAL

A 384-2012

DIFUSIÓ IL.LIMITADA I EN VALENCIÀ

Pots consultar aquest llibre en versió digital en el següent codi QR, en la pagina web ISSUU o en les nostres xarxes socials.

Tony Diez Fotógrafo Vigueras Fotografia Alacantí TV Som de Foc Infogueres

Alba Martínez Verónica Salmerón Richard Berna Julia Uruñuela Santi Botella

Instagram @sblatorreta Facebook Foguera Sant Blai La Torreta Issuu foguerasantblailatorreta

Aquest llibre conté recursos i elements d'accés a persones amb diversitat funcional. Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d'ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa).

La versió digital d'aquest llibre tracta d'una versió de PDF etiquetat que inclou tant el contingut del document com la informació sobre la seua estructura lògica i de l'ordre de lectura, de manera que el document puga ser llegit correctament pels lectors de pantalla per a persones amb discapacitats visuals.

En aquest llibre s’utiliza l’ús genèric del masculí basant-se en la seua condició de terme no marcat en l’oposició masculí/femení, això implica que no hi ha cap denotació de discriminació sexista.

2

3

Primeres cercaviles pel nostre barri en les Fogueres 2006. Fotografia de Verónica Salmerón.

Les Fogueres són, per a nosaltres, més que una simple celebració: són una explosió d’art, foc i tradició, l’ànima de la nostra ciutat, un cresol d’emocions i un llegat que transmetem amb orgull de generació rere generació. En el cor de la festa, comissions com la nostra exercim un paper fonamental, i teixim un tapís de fils que entrellaça la història, la creativitat i l’esperit de foguerer.

La nostra foguera és molt més que un simple grup de persones; som una família estesa, una comunitat vibrant i unida per la passió indestructible que sentim per les Fogueres. Junts, teixim un tapís d’experiències que va molt més enllà de la mera celebració. Compartim moments d’ardu treball, on cada esforç col·lectiu es converteix en una espurna de “Fer Torreta”. Ens delectem en els riures compartits, eixos instants d’alegria pura que enforteixen els nostres llaços. Enfrontem els nervis i l’emoció a flor de pell, sentint com l’adrenalina ens uneix en un mateix batec. I, per descomptat, ens embriaguem de l’emoció desbordant que només les Fogueres poden brindar, eixos instants màgics que es graven a foc en la nostra memòria.

Imaginem aquest tapís com una metàfora de la nostra pròpia foguera. Cada fil representa a un dels nostres comissionats, amb els seus somnis, habilitats i dedicació.

L’encreuament de fils simbolitzen la passió i l’alegria que impregnen la nostra festa, mentre que els nusos representen els desafiaments i els moments d’unió que enforteixen la nostra comissió.

A través de cada tasca compartida, cada somriure còmplice i cada moment de tensió superat, creem llaços que transcendeixen els límits de la festa. Les nostres relacions es converteixen en pilars de suport mutu, en amistats indestructibles que perduren al llarg del temps. Som una xarxa de persones que es cuiden, se secunden i se celebren mútuament, dins i fora del recinte de la foguera.

La nostra passió per les fogueres es converteix en la cola que uneix les nostres ànimes, i creen una connexió especial que ens distingeix. Som una família triada, unida per l’amor a les nostres tradicions, a la nostra cultura i a la nostra gent. Junts, celebrem la vida, l’amistat i la màgia de les Fogueres, creant records inesborrables que atresorarem per sempre.

Cada foguera té la seua pròpia història, marcada pels alts i baixos, els assoliments i les anècdotes que han forjat la nostra identitat. Algunes comissions tenen arrels centenàries, transmeses de pares a fills, mentre que altres són de creació més recent, impulsades per l’entusiasme de noves generacions.

La celebració de les Fogueres és el punt culminant d’un any de treball i dedicació. La plantà, l’ofrena de flors, la mascletada, la cremà; cada acte és un ritual col·lectiu, una explosió d’alegria i emoció compartida. Cada fil que s’entrellaça en els tapissos de la nostra història foguerer és un murmuri del passat, un bri que tix la rica cultura que ens defineix. Com els delicats fils d’un vestit de núvia alacantina, la indumentària tradicional es converteix en un símbol de la nostra identitat, un llegat que es transmet de generació rere generació. Els llibrets, com pergamins antics, guarden entre les seues pàgines els relats de les nostres vivències, les cròniques de les nostres festes, les imatges que enalteixen la bellesa de les nostres belleses. Cada presentació és com un ritual ancestral, una dansa de tradicions que s’entrellacen com els fils d’un tapís multicolor. Les flors del taronger que adornen els seus cabells, com joies precioses, són el tribut a la bellesa de la nostra terra, a la fertilitat de les nostres arrels. Cada acte, cada desfilada, cada mascletada, és un fil més que se suma al tapís de la nostra memòria foguerer, una obra d’art col·lectiva que es nodreix de la passió, la creativitat i l’amor per les nostres tradicions.

Figura 1. Fotografia de la primera reunió celebrada el 20 de juliol de 2005 en el nostre barri per a la creació de la nova foguera.

6

El cor de la nostra foguera batega al ritme de la creativitat. Els artistes foguerers, veritables mestres artesans, donen vida a les nostres fogueres, escultures efímeres que combinen tradició i avantguarda. Cada figura, cada detall, és fruit de mesos de treball, dedicació i passió.

Cada ninot, cada teatre, cada playback, és un fil teixit amb dedicació i esforç, amb hores de treball i assajos, amb riures i moments de companyia. I així, any rere any, continuem teixint aquest tapís de fils multicolors i afegim nous fils a la nostra història, i creem records que perduraran en el temps. Perquè són molt més que una desfilada o una actuació; són una expressió de la nostra identitat, un reflex del nostre esperit fester, un fil vibrant que ens uneix com a comissió i ens connecta amb la nostra ciutat.

Els tapissos com espills de l’ànima, reflecteixen l’essència de la nostra comissió, la història que ens uneix, el llegat que ens enorgulleix. En cada puntada, en cada color, en cada textura, s’amaga un tros de la nostra identitat, un fragment de la nostra història, un murmuri dels nostres avantpassats. Els tapissos de fils són la metàfora perfecta de la nostra cultura foguerer, una obra mestra teixida amb els fils de la tradició, la passió i l’amor per les nostres fogueres. Igual que els fils s’entrellacen per a crear un tapís, les tradicions i la cultura s’entrellacen per a formar la història d’una foguera.

Els tapissos són el fil conductor que uneix el passat, el present i el futur de les fogueres, un llegat que perdurarà en el temps.

El tapís que representa la nostra foguera és un símbol de la riquesa i la diversitat de les Fogueres d’Alacant. Cada fil, cada color, cada nus, compte una història, un tros de la història de la nostra ciutat. Comissions com la nostra, la Torreta, som molt més que guardians d’una tradició; som els hereus i transmissors d’un llegat ancestral. Amb cada esforç, cada flama encesa, alimentem la passió que crema en el cor d’Alacant, i assegurem que l’esperit de les fogueres perdure per generacions.

Les Fogueres d’Alacant són un tresor cultural, un patrimoni immaterial que mereix ser preservat i celebrat.

Nosaltres, amb el nostre treball incansable i la nostra passió desbordant, som els artífexs d’aquesta meravella efímera que cada any n’il·lumina la ciutat amb el foc i la alegria. La nostra història, com un tapís de fils entrellaçats, és un testimoniatge de la força de la tradició, la creativitat i l’esperit de les Fogueres de Sant Joan.

Benvinguts al nostre 20é aniversari.

Primer Ninot al carrer de la nostra foguera en 2006.

Un tapís és més que una simple peça tèxtil; és un relat visual que narra històries, transmet tradicions i reflecteix la identitat d’un poble. De la mateixa manera, un nom és com un fil que ens connecta amb les nostres arrels i ens permet teixir el nostre propi relat. Tal com una mare entrellaça fils d’amor en cada puntada, brodant el nom del seu fill sobre la tela de la seua vida, la nostra foguera havia de trobar la seua pròpia veu abans de començar a cantar les seues melodies.

El Programa d’Actuació Urbanística (PAU) II d’Alacant aprovat el 3 de juny de 1994 pel ple de l’Ajuntament va ser un ambiciós projecte de transformació urbana que buscava revitalitzar una zona específica de la ciutat i oferir noves oportunitats d’habitatge. Aquest pla detallat va traçar un camí cap a la integració del barri de Sant Agustí en el teixit urbà d’Alacant, abordant desafiaments com la topografia accidentada i l’heterogeneïtat de la zona.

Figura 1. Fotografia cedida a la comissió per Daniel José Iñesta Morenilla per al nostre Llibret 2022.

L’objectiu principal era proporcionar sòl urbanitzat a preus assequibles, augmentant així l’oferta d’habitatge i contribuint a un desenvolupament urbà més equilibrat.

Per a aconseguir-ho, es van plantejar una sèrie d’actuacions estratègiques que van incloure la connexió del barri amb la resta de la ciutat, la resolució de problemàtiques pròpies de les zones en vessant i la promoció d’un desenvolupament sostenible.

El PAU se situava en el límit nord-est d’Alacant, confinant amb la Gran Via i el barri de Sant Agustí, i presentava una topografia variada amb vista panoràmica a la mar.

Es va dividir en dos plans parcials per a una gestió més eficient del desenvolupament urbanístic. Amb una edificabilitat estimada de 245.000 m², el PAU oferia un nombre considerable de nous habitatges. Amb el naixement de la nostra comissió l’any 2005, ens vam proposar crear un nom que fora com un fil d’or en el ric tapís de les fogueres. Una vesprada d’estiu, els nostres comissionats fundadors, com a teixidors de somnis, es van reunir per a triar el disseny que ens representaria. Entre les propostes, destacaven noms que feien referència a la nostra ubicació geogràfica, però cap semblava capturar l’essència del que volíem transmetre.

Figura 2. Fotografia inclosa en la consulta ciutadana “Decideix el nom del teu barri - PAU2” de l’Ajuntament d’Alacant.

Paco, el nostre primer guia en aquesta travessia, ens va relatar com havia bussejat en la memòria del nostre barri. Amb la paciència d’un arqueòleg, va anar interrogant als veïns més antics de Sant Agustí, Altell i Sant Blai. A cadascun els plantejava la mateixa pregunta: Com coneixien aquesta zona? I la resposta era sempre la mateixa, pronunciada amb la seguretat de qui coneix un secret: “Això tota la vida ha sigut La Torreta”. Va ser com descobrir un fil ocult en el tapís de la nostra història, un fil que ens connectava directament amb el passat. En eixe instant, vam comprendre que havíem trobat el nostre nom. Foguera Sant Blai - La Torreta. Era més que un nom, era la nostra identitat, teixida amb els fils de la tradició i la memòria col·lectiva.

Va ser llavors quan el nostre president fundador, Sr. Francisco Martínez Vallejo, ‘Paco Presi’, amb la mirada posada en el passat, ens va recordar que sota els nostres peus s’amagaven les arrels d’una història més profunda. Els terrenys on s’alçava el nostre barri havien sigut testimonis d’altres vides, altres històries. I va ser així com va començar a teixir-se una nova proposta.

8

A mitjan anys 2000, un nou llenç urbà es desplegava a la nostra ciutat. Entre la tradició de Sant Blai i la modernitat de les noves construccions, va sorgir un espai que convidava a somiar. La proximitat a col·legis com a Maristes, María Auxiliadora i Altell, al costat de l’Institut Sant Blai, el convertia en un lloc ideal per a famílies. L’acrònim P.A.U. -2, encara que fred i burocràtic, no podia ocultar l’encant d’aquest nou barri. Molts alacantins, atrets per aquesta promesa de futur, decidim fer d’aquest lloc la nostra llar, teixint així els primers fils del tapís que hui coneixem. L’expansió urbanística del PAU 2 a Alacant, amb la construcció de nous habitatges i l’arribada de nombrosos residents, va impulsar el desenvolupament d’una nova zona comercial a la ciutat.

Aquest creixement, impulsat per la creixent demanda i les excel·lents comunicacions, havia atret a grans cadenes comercials. El nucli d’aquesta nova àrea comercial s’havia establit entorn del carrer Illa de Corfú, on s’havia construït un gran centre comercial. Entre les primeres botigues a obrir les portes es trobaven Lidl, Mercadona, Kiabi, Sportzona, Worten i Burger King. La recent incorporació de Juguetilandia i Merkal va consolidar l’oferta comercial de la zona. No obstant això, la fita més significativa va ser l’arribada d’El Corte Inglés, que havia obert un Supercor en la zona.

Figura 3. Fotografia de la primera reunió celebrada el 20 de juliol de 2005 en el nostre barri per a la creació de la nova foguera.

La relació entre una comissió i el seu barri és com la d’un arbre i la seua terra. Les nostres arrels s’afonen en el mateix sòl, compartim la mateixa història i aspirem a un futur comú. No obstant això, la nostra comissió es va enfrontar a un desafiament únic: el nostre barri encara no tenia nom. Va ser en l’estiu de 2017 quan l’Associació de Veïns va iniciar un procés per a trobar la identitat perduda del nostre districte. Encara que no vam poder participar activament en les primeres etapes, vam seguir amb atenció cada pas, conscients que la decisió que es prenguera ens afectaria directament. Després de tot, el nom del barri seria també el nostre. Un càlid vesprejar d’estiu de 2017, una trucada telefònica ens va posar en el centre d’un debat que marcaria el futur del nostre barri. L’associació de veïns, amb la intenció d’enfortir la nostra identitat, havia llançat una consulta per a triar un nom. La proposta, “barri de la Pau - La Paz”, va generar un gran renou entre els veïns. Les converses es van multiplicar, les opinions van divergir. Nosaltres, com a membres d’aquesta comunitat, ens vam sentir cridats a participar en aquesta important decisió. Era La Paz el nom que reflectia la nostra història, les nostres aspiracions i la nostra manera de viure? La pregunta ressonava en les nostres ments, mentre buscàvem una resposta que ens unira a tots. Davant la inquietud dels nostres veïns i moguts per un profund respecte per les nostres arrels, la nostra foguera, com a associació cultural, va decidir prendre les regnes d’aquest procés. Al capdavant, el nostre president, Luis Morata. No es tractava d’imposar un nom a l’atzar, sinó de recuperar la identitat que el temps i la burocràcia havia enfosquit. Volíem rescatar eixe nom tradicional, eixe apel·latiu amb el qual els nostres majors es referien a aquest racó d’Alacant amb afecte i nostàlgia.

Amb les seues finques, les seues hisendes, els seus camps, el nostre barri tenia una història per a contar, i nosaltres ens vam proposar ser els seus portaveus. Amb aquesta publicació, volem deixar constància del nostre compromís amb la preservació de la nostra identitat i compartir amb tots vostés les raons que ens van impulsar a emprendre aquest viatge a la recerca de les nostres arrels.

Figura 4. Fotografia de la reunió fundacional de la nova foguera del nostre barri, celebrada el 20 de juliol de 2005.

Figura 5. Fotografia que documenta la construcció de l’antic centre de Natzaret. A la cantonada superior dreta es distingeix el barri de Sant Agustí, mentre que a l’esquerra s’aprecia la zona on actualment s’emplaça el nostre barri de La Torreta.

9

No és d’estranyar que la proposta inicial de nom per al barri no trobara ressò en la nostra foguera. Una foguera no és només una festa, és un fil que tix la trama de la nostra identitat. Valorem les nostres tradicions, la nostra llengua, la nostra indumentària, la nostra música i la nostra història. I el nom “la Torreta” era un fil que ens connectava directament amb el nostre passat. Com podíem permetre que aquest tresor es perdera? Defensar la cultura és també defensar els nostres topònims, aquells fils que ens permeten reconstruir el tapís de la nostra història. Afortunadament, la veu dels veïns es va fer escoltar i la proposta inicial va ser rebutjada.

Va ser llavors quan la nostra associació va prendre la decisió de teixir un nou fil, un fil fort i durador, que portarà el nom de “barri de la Torreta” a cada racó del nostre barri.

Figura 6. Enllaç QR a la pàgina web de l’Ajuntament d’Alacant dedicada a la consulta ciutadana “Decideix el nom del teu barri-PAU2”.

El camí que teníem al davant era incert, però estàvem disposats a recórrer-lo. Ens vam endinsar en una mar de tràmits i burocràcia, buscant la guia d’aquells que havien navegat per aquestes aigües abans que nosaltres. Sabíem que donar nom a una comissió era un procés senzill, però donar nom a un barri era com construir una catedral, pedra a pedra. Necessitàvem recopilar proves, investigar a fons la nostra història i presentar un informe toponímic que fora irrefutable. Amb aquest informe en mà, ens presentaríem davant el Ple de l’Ajuntament, disposats a defensar la nostra causa i a teixir un nou capítol en la història del nostre barri. L’elaboració d’un informe toponímic era una tasca complexa que requeria coneixements especialitzats que nosaltres no posseíem. No obstant això, la sort a vegades ens somriu. Comptàvem amb un valuós aliat: el nostre amic Francisco Franco Sánchez, un erudit historiador i arabista de la Universitat d’Alacant.

Paco, com un hàbil teixidor d’històries, es va oferir a guiar-nos en aquest intricat camí. La seua experiència en estudis toponímics era un tresor inavaluable. Amb la seua ajuda, començaríem a teixir el fil del nostre informe, un document que seria la base de la nostra reivindicació.

Figura 7. Vista aèria del barri de la Torreta. Google Maps

L’informe toponímic era el mapa que ens guiaria, però necessitàvem trobar el tresor. Eixe estiu de 2017, ens vam submergir en els arxius de la ciutat, buscant aquella peça que completava el trencaclosques. Va ser una cerca àrdua, però no ens vam rendir. La sort, o més aviat la intuïció d’una de les nostres comissionades, ens va conduir fins a la finca de Rabasa. Els hereus de la Senyora Victoria La Porta, amb una generositat admirable, ens van obrir les portes de la seua llar i ens van permetre explorar els seus arxius privats. Va ser com descobrir un bagul ple de tresors amagats. Cada document que trobàvem era un fil més que afegíem al tapís de la nostra història.

Figura 8. Imatge de la pàgina web de l’Ajuntament d’Alacant dedicada a la consulta ciutadana “Decideix el nom del teu barri-PAU2”

10

Aquella visita a Sr. Daniel José Iñesta Morenilla va ser un punt d’inflexió en la nostra investigació. En entrar a sa casa, ens vam trobar amb un tresor inesperat: un pla de la Finca de Rabasa que datava de 1922. En eixe pla, amb tot detall, es mostrava com el Senyor Vicente La Porta Mira havia unit les antigues finques de Rabasa Alta i Rabasa la Torreta. Va ser com obrir un bagul ple de records. En compartir el nostre descobriment amb Sr. Daniel, vam trobar en ell un aliat incondicional. Junts, vam començar a desentranyar els misteris del nostre passat, convençuts que estàvem escrivint un nou capítol en la història del nostre barri.

En el cor de la Finca de Rabasa, entre murs carregats d’història, vam trobar les proves que necessitàvem. Allí, entre papers groguencs, vam descobrir les escriptures de compra de 1909, on Sr. Vicente La Porta Valor adquiria la ‘Finca de la Torreta de Rabasa’. Aquests documents, autèntics testimonis del nostre passat, eren les peces que faltaven per a completar el nostre puzle. Cada signatura, cada segell, era un fil que ens connectava amb els nostres avantpassats i ens permetia comprendre millor les nostres arrels.

Segons l’informe abans de la urbanització, l’àrea que ara ocupa el barri estava dominada per dues grans finques: “la hisenda Rabasa o Dotze Dolls” i “la hisenda titulada de la Torreta de Rabasa.” Aquestes finques van ser adquirides pel Senyor José Laporta i Valor en 1908 i 1909, respectivament, i fusionades per a crear la finca San José. El nom La Torreta s’associa específicament amb la segona finca, “la Torreta de Rabasa”. Aquesta finca, que s’estenia per l’àrea de l’actual Avinguda Cardenal Francisco Álvarez, albergava una casa central i una gran bassa, i era un lloc popular per als alacantins que celebraven el dilluns de Mona.

A principis de la dècada de 1990, el mapa del Institut Cartogràfic Valenciá (escala 1.15.000) va proporcionar una visió més detallada de la zona. Aquest mapa ja incloïa els col·legis de Salesians, Maristes i Salesianes, i assenyalava topònims com “Lloma de l’Espart”, “El Tartanell” i “La Torreta”. No obstant això, cap d’aquests noms ha aconseguit el mateix reconeixement popular que “la Torreta. El nom “La Torreta” es va popularitzar encara més en els anys 80 i 90 gràcies a la coneguda “Casa de la Torreta.” A més, la nostra Foguera Sant Blai–La Torreta, fundada en 2005, va adoptar aquest nom, consolidant-lo com la denominació més reconeguda pels alacantins per a aquest barri.

La Senyora Victoria Laporta Carbonell, última marquesa de Rabasa, va jugar un paper crucial en la història del PAU 2, encara que de manera indirecta. Ella va ser l’hereua de la gran finca “San José”, que abastava la major part del terreny on es va desenvolupar el PAU 2. Aquesta finca es va formar a partir de la unió de dues finques preexistents: “Rabasa o Dotze Dolls” i “La Torreta de Rabasa”, adquirides pel seu avi, el Senyor José Laporta Valor, a principis del segle XX. La Senyora Victoria, malgrat ser la propietària de la finca, mantenia una actitud oberta cap a la comunitat. Permetia l’accés lliure als seus terrenys, especialment durant el dilluns de Mona, quan la gent acudia massivament a celebrar la tradició.

Figura 9. Notícia del diari Informació: “Un informe toponímic avala que el PAU 2 passe a dir-se de manera oficial La Torreta.

Si bé la Senyora Victoria no va participar directament en la creació del barri, la propietat de la terra sobre la qual es va construir el PAU 2 va passar per ella. A la seua defunció en 2011, part de l’herència, incloent-hi la documentació de les finques, va passar a les mans del Senyor Daniel José Iñesta Morenilla i la seua germana, Carmen Patricia Iñesta Morenilla. El Senyor Daniel, en el seu rol d’hereu i coneixedor de la història de la finca “San José”, ha sigut una font clau d’informació per a la investigació toponímica del PAU 2. Ell ens va proporcionar els plans de 1922 i 1966, així com les escriptures de les finques, que van permetre comprendre la configuració de la zona i l’evolució de la seua toponímia. L’informe era el nostre salconduit, però necessitàvem aliats poderosos.

Figura 10. Artículo de opinión en el diario Información de Francisco Franco-Sánchez en 2017: “Recuperando la memoria del pasado del PAU 2”.

11

Ens vam dirigir al Excel·lentíssim Senyor Gabriel Echávarri, qui amb la seua visió i el seu compromís amb la ciutat, es va convertir en el nostre far. En presentar-li el nostre treball, vam encendre una espurna d’il·lusió en la seua mirada. Amb el seu suport i el del Grup Socialista,vam fer un gran pas, però la batalla encara no estava guanyada. Necessitàvem convéncer a la majoria dels regidors de la importància de la nostra causa. Va ser un camí ple d’obstacles, però la nostra determinació era indestructible. Amb cada reunió, teixíem un fil més en la xarxa que ens portaria a la victòria.

El 28 de setembre de 2017, vam culminar un llarg viatge.

Davant el ple municipal, vam defensar la veu dels nostres veïns, la història del nostre barri i la importància de preservar les nostres arrels. Va ser com presentar un regal a la ciutat, un regal elaborat amb l’esforç i la dedicació de tots. L’aprovació de la nostra proposta va ser un triomf de la democràcia participativa, una demostració que la veu dels ciutadans pot canviar les coses.

Durant tot eixe temps, els periòdics de la ciutat semblaven teixir un tapís incomplet, ometent un fil fonamental: el nom quasi oficial del nostre barri. Fins i tot en notícies tan rellevants com la construcció del nou centre de salut, es continuava utilitzant la denominació genèrica de PAU 2 o Nou Sant Blas. Era com si el nostre barri, amb la seua rica història i la seua identitat pròpia, fora un fil solt, a punt de perdre’s en el teixit urbà de la ciutat. L’últim teler que havíem de travessar era la Junta de Districte 3. Allí, un grup de ciutadans entregats a la seua ciutat, avaluaria el nostre treball. Amb el cor a la mà, vam presentar la nostra proposta, el nostre informe i les nostres proves. Sabíem que comptàvem amb el seu suport, però l’emoció era palpable. Després d’un intens debat, la Junta de Districte, amb una àmplia majoria, va donar el seu vistiplau a la nostra iniciativa. En un article publicat el 30 de novembre de 2021 en el periòdic Alicanteplaza, es va anunciar una fita important per als residents del barri PAU 2 d’Alacant: el canvi oficial del seu nom a ‘barri de la Torreta’.” Després d’un llarg procés de debat veïnal que es va estendre al llarg de cinc anys, els residents del barri PAU 2 d’Alacant havien aconseguit un anhel llargament perseguit: l’oficialització d’un nou nom per a la seua comunitat. A partir d’ara, aquest sector residencial seria conegut com a “barri de la Torreta”. Explicaven que “La denominació proposada respondria a la nomenclatura toponímica històrica d’aquesta zona en la qual es va basar l’adopció del nom de la foguera de Sant Blai-La Torreta, a partir de l’existència d’una finca en la qual se situava la Casa de la Torreta. Segons estudis recopilats pels residents del mateix barri, en eixa finca se situava una torre d’aigua del canal de Regs de Llevant que travessava el paratge en direcció cap al barri de Los Angeles.”

Figura 11. Mapa topogràfic Nacional d’Espanya MOPU, Alacant (1978)

Figura 12. Pla de la Finca San José. Alacant (maig 1922). Propietat del Sr. Daniel José Iñesta Morenilla.

La decisió, aprovada per la Junta de Districte número 3, marcava una fita important en la història del barri.

L’elecció de “La Torreta” no havia sigut casual, sinó el resultat d’una exhaustiva consulta ciutadana i d’un profund arrelament històric. El nom fa referència a una antiga finca de la zona on se situava una torre d’aigua, un element que ha deixat una marca inesborrable en el paisatge i en la memòria col·lectiva dels habitants. Aquest canvi de denominació responia a la necessitat dels veïns de dotar al barri d’una identitat pròpia, més enllà de la freda i genèrica etiqueta de “PAU 2”.

Figura 13. Llegenda Pla de la Finca San José. Alacant (maig 1922).

Propietat del Sr. Daniel José Iñesta Morenilla.

12

En adoptar un nom carregat d’història i significat, els residents busquen enfortir el seu sentit de pertinença i consolidar un sentiment de comunitat. L’1 de febrer de 2022, l’Ajuntament d’Alacant va posar el fermall d’or a aquest llarg procés, oficialitzant el nom de “barri de la Torreta”. Era com veure com l’últim fil s’unia al tapís, creant una obra mestra que perduraria en el temps.

L’acta deia “De la mateixa forma, també s’ha aprovat el canvi de denominació del PAU II per a constituir-se com a barri la Torreta, d’acord amb les sol·licituds de les entitats veïnals i festeres de la zona, entre les quals es troba la Foguera Sant Blai-La Torreta.”

I efectivament com a bons foguerers havíem de celebrar-ho. Així, i com a baptisme foguerer, la comissió de Sant Blai-La Torreta vam realitzar una cercavila amb música tradicional i els nostres càrrecs 2022, per a anunciar tant a veïns com a comerços que el barri de la Torreta estava de celebració i amb ganes de portar l’alegria, l’autenticitat i les ganes de deixar empremta a un barri que ja comptava amb 20 anys de vida.

“Enguany una de les Comissions d’Alacant celebrarà les seues Festes d’una manera més especial, ja que, després de molts anys de tràmits burocràtics, per fi té nom oficial per al seu barri, la Torreta, aprovat en Junta de Districte el novembre passat de 2021. Aquesta nomenclatura deixa arrere la ja obsoleta denominació de “PAU II” (Pla d’Acció Urbanístic) i dona pas a un nom més característic i autòcton. La denominació proposada respondria a la nomenclatura toponímica històrica d’aquesta zona en la qual es va basar l’adopció del nom de la foguera de Sant Blai-La Torreta, a partir de l’existència d’una finca en la qual se situava la Casa de la Torreta, segons van demostrar estudis recopilats pels residents del mateix barri. Així, i com a baptisme foguerer, la comissió de Sant Blai-La Torreta va realitzar una cercavila amb música tradicional i els seus càrrecs 2022, per a anunciar tant a veïns com a comerços que el barri de la Torreta està de celebració i amb ganes de portar l’alegria, l’autenticitat i les ganes de deixar empremta a un barri que ja compta amb vint anys de vida. És curiós que quan li preguntes a la intel·ligència artificial, existeix el barri de la Torreta a Alacant?, et respon: “Sí, el barri de la Torreta existeix a Alacant. Anteriorment conegut com a PAU 2, aquest barri va adoptar oficialment el nom de la Torreta després d’un llarg procés de debat veïnal i l’aprovació de la Junta de Districte número 3.” Segons la intel·ligència artificial el nom prové de la nomenclatura toponímica històrica de la zona, basada en l’existència d’una finca on se situava la Casa de la Torreta. També diu que l’aprovació oficial del nom del barri va ser una fita important per als residents, els qui havien estat treballant en això durant diversos anys.

Quasi tres anys més tard continuem veient titulars com “L’Ajuntament rep el projecte per a finalitzar les obres del parc del Pau 2 d’Alacant” encara que l’interior sí que especificava “La creació d’aquest nou parc en el barri la Torreta” o “Un any amb les obres de construcció del parc del PAU 2 paralitzades a Alacant”. A poc a poc els titulars dels periòdics van anar adoptant el nostre nom “Sanitat tanca el contracte del centre de salut de la Torreta a Alacant i programa obra al desembre” el que ens continua donant un poc d’esperança.

Fotografia de la Finca La Torreta cedida per Sr. Daniel José Iñesta Morenilla.

En el cor d’Alacant, on el Mediterrani besa la terra, les fogueres s’alcen com un tapís teixit amb fils de foc i tradició. Cada fil, cada logo de foguera, és un centelleig d’identitat, una espurna que encén la memòria col·lectiva. Els logos, emblemes vibrants, són molt més que simples dissenys. Són la signatura de cada comissió, el segell de la seua ànima festera. En ells s’entrellacen símbols ancestrals, llegendes locals i la creativitat desbordant dels artistes. Cada traç, cada color, compte una història única, un fragment del mosaic cultural que són les Fogueres. Imaginem eixos fils de foc, dansant en la nit de Sant Joan, teixint un tapís efímer però etern. Són els fils de l’amistat, que uneixen els veïns entorn de la foguera, compartint riures i somnis. Són els fils de la tradició, que es transmeten de generació rere generació, mantenint visca la flama de la festa.

Cada logo és un nus en eixe tapís, un punt de trobada on convergeixen el passat i el present. Els dissenys clàssics, amb les seues referències a la tradició i la història, s’entrellacen amb les propostes més avantguardistes, que exploren noves formes i significats. I així, any rere any, el tapís de les Fogueres s’enriqueix amb nous fils, noves històries, nous logos que se sumen a la memòria col·lectiva. Cadascun d’ells és un testimoniatge de la passió i l’enginy dels alacantins, un tribut a la festa que en crema en els cors. Quan les flames consumeixen les fogueres, el tapís s’esvaeix en l’aire, però la seua essència perdura.

Els logos, gravats en la retina dels festers, són el record tangible d’una nit màgica, un símbol de la identitat alacantina que transcendeix el temps i l’espai.

Figura 1. Primer esbós de la Foguera realitzat a mà (2005).

El nostre logo oficial per a la comissió adulta va ser un símbol que encapsulava l’essència de la nostra comunitat i les nostres tradicions. Vam crear un cercle que representava la unió i la cohesió, format per la fusió de dos elements icònics: una palmera, símbol de la nostra terra alacantina, i una flama de foc, que evocava la passió i l’esperit festiu de les Fogueres. En el cor d’aquest cercle, vam situar una xicoteta torrassa o torreta, un homenatge a la nostra rica història i patrimoni arquitectònic. Davall de la torreta, unes ones de la mar d’Alacant trencaven amb força, recordant-nos la nostra connexió amb el Mediterrani i la seua influència en la nostra cultura. Coronant la torreta, un foguerer orgullós lluïa el vestit de saragüell, una vestimenta tradicional que ens identificava com a alacantins.

Figura 2. Representació digital del logotip oficial de la Foguera.

14

Aquella penya es va convertir en un símbol de la nostra connexió, un recordatori de com dues passions podien convergir en una sola identitat.

En aquells temps, vam idear un logo que reflectira l’essència de la nostra comissió infantil, un símbol que evocara la innocència i la passió per les nostres tradicions. Ens vam inspirar en el foguerer del nostre logo adult, però el vam transformar en una versió miniatura, un xicotet torreter que irradiava tendresa i entusiasme.

Ho vam vestir amb la mateixa indumentària que el foguerer adult, una picada d’ullet a les nostres arrels i un símbol de continuïtat entre generacions. A la seua mà, vam col·locar la tradicional flama amb un xupló, un detall que representava la curta edat dels nostres membres infantils i que afegia un toc de dolçor al conjunt. La xicoteta flama que sostenia, símbol de la nostra passió per les festes, un reflex de l’energia i l’entusiasme que els xicotets torrerets aportaven a la nostra comissió. Aquell logo infantil es va convertir en un emblema de la nostra identitat, un símbol que ens omplia d’orgull i que reflectia l’esperit jove i vibrant de la nostra comissió.

Figura 3. Logo Penya Herculana La Torreta (2010).

Per a celebrar el nostre cinqué aniversari, ens vam submergir en la rica història de nostra foguera, creant un logotip que retera homenatge als nostres humils començaments. La imatge central d’aquest logotip va ser una representació de nostra primera foguera, una creació de Xavier Herrero que portava el lema Set dies i set

Figura 4. Logo de la nostra comissió infantil (2005)

Els colors blau, negre i morat del vestit, juntament amb la tradicional manta de ratlles, reflectien l’elegància i la sobrietat de la nostra indumentària regional. El foguerer portava un estendard amb els colors blau i blanc de la bandera d’Alacant, un símbol del nostre orgull i pertinença a aquesta terra. Aquest logo, en conjunt, va ser un reflex de la nostra identitat com a comissió adulta, i va unir elements que representaven la nostra història, les nostres tradicions i el nostre amor per Alacant.

Va resultar curiós comprovar com la nostra pròpia història es va entrellaçar amb la de l’Hèrcules Club de Futbol d’una manera inesperada. Des de la nostra foguera, va sorgir la Penya Herculana la Torreta, una mostra de la passió compartida que ens va unir. Ens va encantar veure com el nostre logo es va transformar, adoptant una versió única que fusionava les nostres identitats. En el centre d’aquest nou símbol, nostre volgut torreter s’alçava amb la majestuositat d’una corona romana de llorer, una picada d’ullet a la grandesa romana de l’Hèrcules. I a la seua mà, sostenia amb orgull una banderola en el qual ressonava el crit de Matxo Hèrcules, unint els nostres cors en un únic bategat.

Figura 5. Logotip del 5é Aniversari de la Foguera Sant Blai - La Torreta (2010) 15

nits. Encara que modesta, sent una foguera de segona categoria, ens va brindar nostra primera gran alegria: el primer 1r premi. En el disseny del logotip, vam voler capturar l’essència d’esperança i renovació que sempre ha caracteritzat la nostra foguera. Una dona embarassada, símbol de l’esperança i la renovació, ens convidava a descobrir un nou univers dins de la festa. El seu desig: que el seu fill heretara la passió per les fogueres i contribuïra a fer-la créixer. L’explicació del monument deia: “i damunt del tot, ja l’avisem, cavallers, ha aparegut en Sant Blai una foguera que no desapareixerà mai. El criden als quatre vents, els trompeters. És una foguera caretada de joventut, amb forca al canut” . També parlava del nostre nounat barri: “aquest barri és l’eden, amb moltes ganes de festa que a juny aibara presta i pasarem uns dies “feten” . Lluny queda ja el comentament de quí haurà sigut l’invent?” Així, la figura de la dona embarassada, símbol dels nostres inicis, es va convertir en l’eix central del nostre logotip, sostenint el número 5, que representava el nostre aniversari. En la part inferior del disseny, vam incloure una representació de l’evolució del nostre barri, que a poc a poc es va anar expandint i omplint de noves famílies, un símbol del creixement i la vitalitat de nostra foguera. Cada element del nostre logotip tenia un significat especial, una història per a contar. Era un homenatge al nostre passat, un reflex del nostre present i una mirada cap al nostre futur. I, sobretot, era un símbol de la nostra unió, de la nostra força com a comunitat, de la nostra capacitat per a superar qualsevol obstacle i construir un futur millor per a tots.

Figura 6. L’esbós inicial del logo triat amb Torreto de protagonista (2015).

Per al 10é aniversari vam celebrar un concurs patrocinat per Estrella Damm i en col·laboració amb la Sala Àmbit Cultural d’El Corte Inglés d’Alacant. El Jurat compost per Francisco Berenguer, cap de Vendes d’Estrella Damm a Alacant, Natalia Orts, vicepresidenta d’Imatge de la Federació de les Fogueres de Sant Joan, Adrián Sabugo, Creatiu i director de Claustudi i Sergio Guijarro, Artista de fogueres, van estudiar i van valorar les 9 propostes presentades, triant una d’elles, la qual corresponia al nom d’un pseudònim, el qual s’ha donat a conéixer durant la projecció d’un vídeo amb tots els logotips participants durant la gala. De la mà de la nostra visionària comissionada, Alicia Varó, vam donar vida a Torreto, un personatge que ràpidament es va convertir en un símbol arrelat en la història de la nostra foguera. Aquest xicotet ninot, que representava un dels elements més característics del nostre primer logotip, va transcendir el seu origen per a convertir-se en un emblema de la nostra identitat.

Figura 7. Lliurament del premi a Alicia Varó per Sergio Guijarro, Artista de Fogueres i Adrián Sabugo creatiu i Director de Claustudi, membres del Jurat del concurs de logotips.

En el seu primer disseny, Torreto lluïa un jupetí morat, un color que evocava la tradició i la solemnitat de les nostres festes. No obstant això, en una mostra de la nostra evolució i adaptació, en el seu segon disseny, el jupetí es va transformar en una explosió de color, confeccionat amb una tela de flors que reflectia l’alegria i la vitalitat que ens caracteritzava. En la seua cintura, Torreto portava el tradicional faixí, un element indispensable en la indumentària festera. Hi vam gravar amb orgull la inscripció 10 anys, tots junts fem Torreta, un lema que resumia a la perfecció l’esperit d’unió i companyonia que sempre ens havia distingit. El primer faixí, d’un vibrant color taronja, reflectia la nostra energia i entusiasme, mentre que la segona versió, en un delicat to rosat, transmetia la tendresa i l’afecte que sentim per la nostra foguera.

Figura 8. Decorat de la presentació de les representants 2015 format pels nostres dos logos oficials i pel nostre logotip del 10é aniversari.

16

A la seua mà, Torreto sostenia amb orgull una banderola blanca i blava, colors que simbolitzaven la nostra identitat i pertinença. A l’interior de la banderola, es trobava el logotip oficial de la nostra foguera, un recordatori constant dels nostres orígens i la nostra història. Aquesta banderola, al seu torn, evocava la banderola present en el nostre primer logotip, un llaç que ens unia a les nostres arrels i als primers passos de la nostra foguera. Torreto i els nostres dos logos oficials van formar part com decorat principal de la nostra presentació del desé aniversari de la Foguera l’any 2015.

En 2019, mentre ens submergíem en els preparatius per al nostre tan esperat 15é aniversari, vam decidir que l’ocasió mereixia un símbol especial, alguna cosa que capturara l’essència de nostra foguera i la celebrara. Per això, vam llançar un concurs obert, convidant a creatius de tot arreu a dissenyar el logo commemoratiu del nostre 15é aniversari. La resposta va ser aclaparadora, vam rebre dissenys de tota mena, cadascun amb la seua pròpia interpretació del nostre esperit. Després d’una acurada deliberació, el disseny de Javi Cantos va emergir com el clar guanyador. La seua proposta era audaç i vibrant: un gran nombre 15 dominava el centre, irradiant energia i celebració. El nom de la nostra foguera, la Torreta, s’integrava amb elegància, una picada d’ullet a la nostra identitat i tradició. I com a toc final, una xicoteta torre somrient s’alçava darrere, un símbol de la nostra alegria i companyonia. Al voltant d’aquest conjunt, Javier va disposar flames roges i grogues, representant el foc que ens uneix, la passió que compartim. Cada element del disseny ressonava amb nosaltres, capturant l’essència del que som i el que celebrem.

Figura 9. L’esbós inicial del nostre logo del 15é aniversari dissenyat per Javier Cantos (2019)

Amb gran il·lusió, l’any 2024, vam iniciar els preparatius per a celebrar el nostre vinté aniversari. Com a part dels esdeveniments commemoratius, vam decidir convocar un concurs per a la creació d’un logotip especial que representara aquesta important ocasió. La participació va ser notable i, després d’una exhaustiva deliberació, el disseny guanyador va resultar ser obra del nostre volgut comissionat, Antonio Fuentes.

Figura 10. El nostre comissionat Antonio Fuentes arreplegant el premi del concurs de logotips del 20é aniversari.

El logotip que Antonio va presentar ens va captivar a tots, ja que capturava a la perfecció l’essència de la nostra foguera. L’element central del disseny era un número 20 d’un intens color blau, la nostra identitat corporativa, que ha sigut un símbol d’unitat i orgull per a nosaltres al llarg dels últims anys. Dins del cercle que formava el zero, Antonio enginyosament va incorporar dos dels elements més emblemàtics de la Torreta: la nostra torre, un símbol de fortalesa i tradició, i la palmera que figura en el nostre logotip oficial, representant la vida i la vitalitat de la nostra comunitat. La palmera, amb la seua elegant silueta, s’elevava lleugerament per damunt de la vora del zero, creant un efecte visual dinàmic i evocador. Aquest detall va afegir un toc d’originalitat i frescor al disseny, simbolitzant el nostre creixement i projecció cap al futur.

El logotip d’Antonio Fuentes es va convertir així en el símbol oficial del nostre vinté aniversari, un recordatori perdurable de la nostra història, els nostres valors i el nostre esperit festiu.

Figura 11. Logotip del nostre 20é aniversari dissenyat per Antonio Fuentes (2024).

17

Cremà infantil 2014. Foguera Sant Blai - La Torreta

18

19

Les fogueres, efímeres però carregades de significat, són més que simples construccions de fusta i cartó. Són llenços on es plasma la història, els costums i les aspiracions d’una ciutat.

Sant Blai - La Torreta i els seus artistes, a través de les seues creacions dels últims vint anys, ha teixit un ric tapís narratiu que reflecteix l’evolució d’Alacant i d’Espanya. Amb cada plantà, els artistes de la Torreta han alçat monuments que no sols van embellir els nostres carrers, sinó que també ens van convidar a reflexionar sobre el nostre passat i el nostre present. Durant dues dècades, Sant Blai - La Torreta ha deixat una empremta inesborrable en les nostres festes. Les nostres fogueres, nascudes de la imaginació i l’esforç dels nostres artistes, són un fidel reflex de la nostra identitat com a alacantins. Cada any, en contemplar aquestes obres d’art efímeres, revivim emocions intenses i recordem moments inoblidables.

A través dels seus ninots i al·legories, hem celebrat els nostres assoliments, lamentat les nostres pèrdues i somiat amb un futur millor. La història de la Torreta és, al cap i a la fi, la història de tots nosaltres. Des de sàtires polítiques fins a homenatges a personatges il·lustres, les seues creacions han sigut un fidel reflex dels esdeveniments més rellevants de cada any. En aquest article, farem un recorregut per la història dels monuments de la Torreta, descobrint les temàtiques més recurrents, els artistes més destacats i l’impacte que aquestes obres han tingut a la nostra ciutat. Però no hem d’oblidar que la Foguera Sant Blai - La Torreta és un tapís viu, que es renova cada any gràcies al treball conjunt d’artistes, artesans i foguerers.

2006 - FOGUERA ADULTA XAVIER HERRERO LEMA: SET DIES, SET NITS CATEGORIA SEGONA 1R PREMI

Figura 1. Esbós inicial de la nostra foguera 2006.

Qui ens havia de dir que les nostres primeres Fogueres serien tan especials! El juny del 2006, amb molta il·lusió i nervis, vam presentar els nostres monuments a la ciutat d’Alacant. I quina recepció vam tindre! La nostra foguera adulta, dissenyada pel genial Xavier Herrero, va ser tot un èxit. Amb “Set dies, set nits” com a lema, vam voler representar la creació i la màgia de les nostres festes. I vaja si ho aconseguim! Veure com el nostre monument s’alçava amb el primer premi de la segona categoria va ser un moment inoblidable. També vam aconseguir el premi a la millor crítica de segona categoria i el premi Ferrandet de la Foguera Sant Ferran al ninot més satíric i humorístic. Amb un toc de màgia, el nostre primer llibret ens va presentar en l’explicació del nostre monument una història original que anunciava el naixement de la nostra foguera. Una dona embarassada, símbol de l’esperança i la renovació, ens convidava a descobrir un nou univers dins de la festa. El seu desig: que el seu fill heretara la passió per les fogueres i contribuïra a fer-la créixer. El text deia: “i damunt del tot, ja l’avisem, cavallers, ha aparegut en Sant Blai una

Figura 2. Foguera 2006.

20

foguera que no desapareixerà mai. El criden als quatre vents, els trompeters. És una foguera carregada de joventut a com tal, amb forca al canut”. També parlava del nostre nounat barri: “aquest barri és l’edén, amb moltes ganes de festa que en juny aibara presta i passarem uns dies “feten”. Lluny queda ja el comentament de quí haurà sigut l’invent?” El nostre monument també criticava de manera sarcàstica l’organització i les dinàmiques de la comissió gestora de llavors. “Els foguerers no som més que una colla de borrecs que sempre fem el que ens mana qualsevol pastor manifasser”. Es comparava als membres d’aquestes comissions (“foguerers”) amb ovelles que seguien cegament les ordres dels líders (“pastor manifasser”), sense qüestionar les decisions que prengueren. “Ovelles blanques i ovelles negres unes són les protegides de gestora les altres les que es troben les barreres”. A més, es criticava l’excessiva obediència dels membres davant els estatuts i les decisions de la gestora, a la qual s’acusava d’haver pres decisions cada vegada més absurdes.

2006 - FOGUERA INFANTIL MANOLO BLANCO LEMA: D´IBI AL POSTIGUET A LA RECERCA DEL TEU AMIGUET CATEGORIA SEGONA 2N PREMI Per part seua, el nostre monument infantil, obra de Manolo Blanco, també ens va omplir d’orgull. Amb el seu viatge imaginatiu “D’Ibi al Postiguet a la recerca del teu amiguet”, els més xicotets de la comissió es van sentir identificats i van gaudir moltíssim. El segon premi va ser la guinda del pastís a un any ple d’emocions. El nostre monument contava la història de Pumby, la girafa de drap més famosa d’Ibi. Pumby havia reunit la seua alegre colla de ninots per a una barbacoa de somni.

Sota un cel de retalls de tela, els amics van gaudir de còctels embastats i un festí de retalls multicolors. Amb la nit, Pumby va revelar el seu pla més audaç: una travessia en una barcassa de troncs fins a Alacant! Després d’aventures marítimes plenes de sorpreses, van arribar a la platja, on una multitud de xiquets els esperava amb ànsies. La festa va ser màgica, i per a culminar-la, les belles i poderoses dames del foc van adoptar a Pumby i els seus amics, convertint-los en els protagonistes del seu regnat. Eixe va anar només el principi d’una llarga història plena de foc i passió!

Figura 4. Esbós de la nostra foguera infantil 2006.

2007 - FOGUERA ADULTA XAVIER HERRERO LEMA: CLAREJANT QUE NO ÉS POC CATEGORIA PRIMERA 2n PREMI L’any 2007 va ser un any molt especial per a la nostra foguera, Sant Blai la Torreta. Vam aconseguir uns resultats increïbles que ens van omplir d’orgull i satisfacció. En el nostre segon aniversari ens vam atrevir a pujar a la primera categoria de monuments, i vist el vist, va ser tot un encert! La nostra foguera adulta, creada per l’artista Xavier Herrero i sota el lema “Clarejant que no és poc”, va aconseguir captivar al jurat i al públic. Amb aquest segon premi en la categoria primera, vam demostrar una vegada més la gran qualitat i creativitat del nostre artista. A més vam aconseguir el Premi a la millor crítica de primera categoria. El monument ens va submergir en una profunda reflexió sobre la dualitat humana. A través d’una sàtira mordaç, l’artista ens va convidar a qüestionar els límits entre el bé i el mal, revelant les ombres que sovint s’amaguen després de les façanes més impecables. “I en Sant Blai - La Torreta els dies passen molt de pressa…. Perquè fins ells volen aquest any veure la nostra foguera és que tan sols és el segon ja l’hem ficada en primera.” Només amb un any i mig d’història nostra foguera aconseguia la segona categoria més important del concurs de monuments. L’humor no feia curt en el nostre monument i podíem llegir en la seua explicació sobre el nostre pròxim projecte Volvo: “A més que si Valencia té “l’america’s” nosaltres no l’enviem res. Perquè si Rita fa un pet el nostre se’n fa tres”. El nostre monument també treia a la llum les opinions dels ciutadans sobre les reformes i la construcció de l’estació del TRAM en Estels.“El que no s’han adonat és que amb el forat que han fet la placa se’n va a la merda fins amb el so d’un pet”.

Figura 3. Foguera Infantil 2006.

21

El nostre protagonista viatjava fins a l’exposició del Ninot per a descobrir una altra de les nostres facetes més ocultes, els paranys per a guanyar. “I és en aquest concurs on ixen les trampes a florejar que no es creu ni el Papa que siga per votació popular. Es compren les entrades per centenars en una vesprada l’urna s’ha omplit que no te’n descuides a baixar un dia o pagaràs molt car l’oblit”. Una crítica directa al sistema de votació del ninot indultat i als estratagemes que hui dia més de divuit anys després continua ocupant les tertúlies dels alacantins i foguerers.

2007 - FOGUERA INFANTIL SERGIO AMAR LEMA: SANT BLAI LA TORRETA.COM(-ISSIÓ) CATEGORIA PRIMERA 1r PREMI

Figura 5. Esbós de la nostra foguera 2007.

Figura 7. Esbós de la nostra foguera infantil 2007.

Figura 6. Foguera 2007.

Figura 8. Foguera Infantil 2007.

Nostres més xicotets tampoc es van quedar arrere. El monument infantil plantat per Sergio Amar i amb el lema “SANTBLAILATORRETA.COM_ISSIÓ”, va aconseguir el primer premi en la categoria primera. Un assoliment impressionant que ens va omplir d’alegria! La foguera infantil va ser un reflex de la il·lusió i la passió dels nostres xiquets i xiquetes per les nostres festes. La protagonista Verito era una xiqueta nouvinguda a la nostra ciutat. El món digital l’ajudava a conéixer tot sobre Alacant i sobre les seues fogueres. Verito a poc a poc coneixia totes les delegacions i persones importants de la nostra foguera. El president, la delegada de belleses, la delegació artística, la tresorera o fins i tot la delegació de cultura són algunes de les persones que a poc a poc anava descobrint.

Aquests premis van ser el resultat d’una gran faena en equip.

22

2008 - FOGUERA ADULTA XAVIER HERRERO LEMA: VANITATS CATEGORIA PRIMERA 3r PREMI Les Fogueres de Sant Blai - La Torreta de l’any 2007 van quedar marcades per una proposta artística plena de contrastos.

En la categoria adulta, el mestre Xavier Herrero ens va submergir en un món de vanitats, una reflexió profunda sobre la societat a través de la seua obra. La bellesa i la complexitat del seu disseny ens va fer obtindre el tercer premi en la seua categoria i el premi a la millor crítica de primera categoria.

La seua temàtica girava entorn de les Fogueres i el món de la televisió. La vanitat era el centre de totes les escenes. Una crítica a la fama d’uns certs personatges de la televisió. “La televisió de hui en dia fa famós al qui no ho és. Creant el món del revés ficant la total bogeria. Llitar-se amb un famós, aconsegueix una carrera o dos.” Canal 9 i la seua veu més famosa, la de Julio Tormo i el seu incansable treball per a portar la nostra festa a tots els racons de la comunitat. De la Comissió gestora a la federació, una nova institució però amb la mateixa vanitat. “Alguns l’utilitzen de trampolí, peguen un bot cap a l’ajuntament. Es canvien la jaqueta fàcilment, regidor de festes és el seu fi. La casa de la festa té un mal, dona fama universal.” Un tema que ens donaria moltes més notícies en anys posteriors. Érem potser uns visionaris? “La festa de fogueres té un cas sense resoldre. Pots jubilar-te en el pavelló esperant la seua actuació. Suposem que s’haurà trencat el rellotge. Ja no saps ni qui actua, És la Torreta o és Benalua? Entre muntatge i desmuntatge, comencem a viure un calvari. Demà serem notícia al telediari. Es fa més llarg a fer un viatge. En acabar la final del playback. Mirem l’hora i caem un bac.” El certamen artístic, en aquell moment conegut com a playbacks, suposava llargues jornades de semifinals i finals en les quals no hi havia un temps limite per a muntar el decorat el que allargava tot moltíssimes hores. Els diners també formava part de la nostra crítica a les Fogueres i al món de la televisió.

Figura 10. Foguera 2008.

“En fogueres tenim innocentades. Les grans comissions reben totes les subvencions. I la resta, tan sols, poden mirar idiotitzades. Un millor repartiment seria més intel·ligent”. A través de la sàtira la nostra comissió mostrava com la categoria més alta dels nostres monuments s’emportava gran part de les subvencions deixant a la resta de les comissions amb les engrunes. “En el repartiment del pastís, si eres comissió pobra, no tens dret. Les especials fan una paret Ajuntament, Diputació i altres institucions els donen un bis. Si foren foguera especial trobaríem subvenció estatal.”

2008 - FOGUERA INFANTIL SERGIO AMAR LEMA: QUANT DE TELE PRIMERA CATEGORIA - SENSE PREMI D’altra banda, la foguera infantil de Sergio Amar ens convidava a reflexionar sobre l’impacte de la televisió en la vida dels més xicotets, amb un lema tan actual com “Quant de tele”. Lamentablement, malgrat la seua originalitat i bellesa, la foguera no va aconseguir alçar-se amb cap premi en la seua categoria, la qual cosa va generar una certa sorpresa i controvèrsia entre els amants de la festa. Un avi molt entranyable llest per a contar històries de la televisió al seu net torreter i la seua neta torretera mentre esperaven a la seua foguera. L’avi Vicente els dona berenar i juguen junts a endevinalles. L’abella maia, Eurovisió júnior o Heidi i marc, són algunes de les respostes a tots els jocs de l’avi Vicente. La nit de Cap d’Any i les seues tradicions, la imatge en blanc i negre i els personatges de les pel·lícules, tots protagonistes de les històries per als seus nets.

“Ja és hora d’anar a plantar la nostra foguera infantil que torna a ser de primera.”

Figura 9. Esbós de la nostra foguera 2008.

23

És així la moda de les fogueres, no saps quan és invent o història de veres”. Una crítica directa als canvis en la indumentària que sorgien durant eixos anys basant-se en la suposada “veracitat històrica” d’uns vestits o altres.

2009 - FOGUERA INFANTIL JOSÉ GALLEGO LEMA: SI NOSALTRES FOREM IAIOS CATEGORIA PRIMERA 1r PREMI En la categoria infantil, el monument “Si nosaltres fórem iaios”, dissenyat per José Gallego, ens va transportar a un món ple de fantasia i imaginació, on els xiquets es convertien en avis i ens regalaven una visió tendra i divertida de la vida. Un any més la foguera infantil plantava en primera categoria, encara que canviava d’artista. Segons l’explicació del nostre llibret. “Hem canviat d’artista.

Figura 11. Esbós de la nostra foguera infantil 2008.

Figura 12. Foguera Infantil 2008.

2009 - FOGUERA ADULTA XAVIER HERRERO LEMA: ARRELS CATEGORÍA PRIMERA 1º PREMIO

Figura 13. Esbós de la nostra foguera 2009.

L’any 2009 va ser un any de grans triomfs per a la nostra comissió. Aquell any, els nostres monuments van aconseguir un doble triomf en obtindre el primer premi, tots dos en primera categoria. En la categoria adulta, el monument ‘Arrels’, creat per Xavier Herrero, ens va convidar a explorar les nostres arrels i la nostra connexió amb la terra. “Enguany tenim de nou foguera, pareix un poc més xicoteta. Nosaltres sense posar-li vareta encara que parega mentida, és de primera”. A més vam guanyar el premi al Millor Ninot de primera categoria tant d’adult com infantil i el Premi a la millor crítica de primera categoria per tercer any consecutiu.

Les arrels van ser el tema central, sense perdre per descomptat la crítica social i política, tal com es va descriure en l’explicació del llibret. “Al monument cal posar-li el toc picant, com té la societat d’Alacant” “Es fa difícil saber com vestia un prehistòric, però resulta més irònic el vestit de foguerer. El de bellesa fou un invent que tots deixa content. Porta en la mà metre i tisores, no sap si a la tela retallar-li un pam i així poder aconseguir la fama i potser és el millor dissenyador aleshores.

Figura 14. Esbós de la nostra foguera infantil 2009.

24

Enguany el remat no és una dona i encara que parega no estic de broma. Açò sí, continuem en primera.” Si alguna cosa han tingut sempre els nostres monuments ha sigut la crítica i la sàtira i aquest no podia ser menys. Això sí, riem de tots, fins de nosaltres mateixos. Per primera vegada des de la nostra fundació la nostra rematada o figura central no era femenina i això calia deixar-ho per escrit. L’imperi romà i un cèsar conqueridor com a part central del nostre monument. Sobrenomenat Paco, com el nostre president, l’explicació deia: “En Paco és el nostre conqueridor, vingut de les terres del port a aquest barri ha portat la sort. És un home d’un cor d’or, com a president no té comparació perquè el fa amb tota la devoció.” “Té un fidel escuder, el setabenc Xavi Herrero. Xicotet, però guerrer, sent un reconegut artista foguerer de Xàtiva va portar el primer foc ningú l’ha llevat el lloc”. Per cinquena vegada el nostre fidel escuder Xavier Herrero tornava a plantar en el nostre barri altre monument que ens aportaria de nou alegries. Tots els nostres monuments havien obtingut premis, un primer i un segon premi en segona categoria, i dos tercers i un primer premi en primera categoria. “El senyor Herrero continua amb nosaltres, amb molta més il·lusió encara i tindrà una sorpresa que ell no sap. Cinc monuments ha fet, ni u, ni dos, ni tres. Confiem a tornar a tindre sort i així més d’un s’hi quedara mort” .“En Pere, li agrada conquerir nous llocs creant noves fogueres siga en lupa o en ulleres ficant per tota la ciutat molts focs. La pròxima serà Tabarca fins que calga anar en barca. Vol col·locar en qualsevol lloc una flama, però això és una barbaritat aprofita la seua ocasió de fer en els barris més d’una divisió. Creant polèmica cada dia no vol perdre cap batalla i amb tot el món es baralla”. En aquest cas el nostre focus il·luminava al llavors president de la Comissió Gestora, Pedro Valera al qual li envoltava una polèmica després d’una altra.

Entre elles, la de voler duplicar el cens de comissions a costa de dividir les existents en trossos creant disputes internes.

Figura 15. Esbós de la nostra foguera infantil 2009.

Figura 16. Foguera infantil 2009.

Ara és José Gallego, esperem que ens puge l’ego perquè és molt minimalista. L’any passat no vam tindre sort perquè ens van tocar un jurat bord’’. Tal com us hem comptat, l’any anterior el nostre monument infantil no va rebre cap premi i no vam voler passar-lo per alt. De la seua temàtica vam voler revelar que es tractava del món dels avis. “Tots ells són molts savis i per la seua vida farem un recorregut a tots els agraden els nets i les conten històries als xiquets” La nostra foguera infantil va guanyar el premi de foguera i el primer premi al millor ninot infantil de primera categoria.

2010 - FOGUERA ADULTA XAVIER HERRERO LEMA: VENI, VIDI, VINCI CATEGORIA PRIMERA 3r PREMI L’any 2010, la foguera Sant Blai la Torreta presentava una proposta artística molt variada. Per a la foguera adulta, l’artista Xavier Herrero ens va convidar a reflexionar sobre la famosa frase de Juli Cèsar, “Veni, vidi, vici”. Amb aquest lema, carregat d’història i poder, Herrero va aconseguir conquistar al jurat i al públic, obtenint el tercer premi en la categoria primera i el premi a la millor crítica de primera categoria per quart any consecutiu. “Torna a estar ací la foguera.

Figura 17. Esbós de la nostra foguera 2010.

25

Per tots era sabut que les comissions que tocaven l’or de la categoria especial, a l’any següent el nombre de comissionats creixia com l’espuma. “Els premis porten comissionats, ja que la gent solament pensa de guanyar. Però la festa és més per batallar i ficar-se la medalla dels guardonats.” . “Molestes si et reuneixes al racó, diuen que fem molt de soroll. Si el foguerer fem uns esmorzars tots posen la boca, però després protestar pel barri toca. Dient que som molt gorrinats encara que el deixes tot ben net. El foguerer lluita amb escut i espasa contra la condemna del veïnat, pareix un romà desgraciat.” Els foguerers sovint s’enfronten a una paradoxa: dediquen gran esforç a organitzar esdeveniments que, en teoria, són per al gaudi de tots, però troben resistència i queixes per part d’alguns veïns. Aquesta situació genera frustració, perquè els qui més s’involucren són els que menys reconeixement reben. La falta de col·laboració activa d’alguns veïns afebleix el sentit de comunitat i dificulta l’organització de festes exitoses. Quinze anys més tard res ha canviat.

2010 - FOGUERA INFANTIL JOSÉ GALLEGO LEMA: SI SOL FA…IX ALACANT CATEGORIA ESPECIAL 1° PREMI

Figura 18. Foguera 2010.

La foguera infantil, sota la direcció de José Gallego, ens va transportar a l’essència mateixa d’Alacant amb el lema “Si sol fa… Ix Alacant”. Una obra plena de color i alegria que celebrava el sol i la llum, elements característics de la nostra ciutat. Aquest homenatge a Alacant li va valdre a la nostra foguera el primer premi en la categoria especial, el reconeixement més gran de les nostres benvolgudes Fogueres. El primer any en especial infantil i quina recepció. El primer premi de la màxima categoria portava el nostre nom. L’artista José Gallego tornava a plantar el nostre monument infantil per segon any consecutiu amb un monument més futurista. Alacant com a tema central del monument, el nostre artista va plasmar les seues característiques a través de la lletra d’himnes i pasdobles. “Tenim xiques airoses i del món som la millor terra, la coca amb tonyina i abans amb una moneta tenien pardalets de bicicleta” eren algunes de les escenes que amb tant d’art plantem en el nostre benvolgut carrer.

2011 - FOGUERA ADULTA VICENTE MANUEL MARTINEZ APARICI LEMA: FOGUERES EN L´ERA GLACIAL CATEGORIA PRIMERA 4t PREMI

Figura 19. Esbós de la nostra foguera infantil 2010.

En les Fogueres de 2011, el barri de la Torreta va brillar amb llum pròpia gràcies a la creativitat dels nostres artistes. En la categoria adulta, Vicente Manuel Martínez Aparici ens va transportar a una “Era Glacial” amb la nostra foguera, alçantse amb el quart premi. “Enguany ha sigut un desficaci, ens fa la foguera Vicente Martínez i Aparici. Des d’Alacant hem anat a Borriana en una obertura singular amb un artista molt particular que ens la fa de bona gana. Porta triomfs en l’especial i ara, en primera, vol que l’isca fenomenal” L’any anterior el nostre artista s’alçava amb el primer premi de la categoria especial de la mà de la foguera Florida-Portatge. A més vam rebre el segon premi a la millor crítica televisiva de mà de Canal 9 i el premi BOMBERS D’ALACANT a la seguretat en la crema. “El centre és un animal de l’època glacial, no sabem si és un cérvol o pot ser que siga una cabra i encara que diguem abracadabra aquest animal no alçarà el vol”. Com hem comentat en altres monuments, vam començar amb moltes dones com a figura central, després homes i acabem tenint fins a cabres. “En la carrera a l’alcaldia ningú de l’altre es fia.

Figura 20. Foguera infantil 2010.

26

Sonia pega el gran salt, els altres partits s’esclafen com ous.

Novament, els han agafat els bous i ella arribant al més alt.”

Sonia Castedo es va convertir en la primera alcaldessa d’Alacant en 2008 després de la dimissió de Luis Díaz Alperi. El seu mandat, marcat per un notable èxit electoral en 2011, es va veure entelat per diverses acusacions de corrupció relacionades amb l’urbanisme i el cas Brugal en els anys posteriors.

En 2011, l’Ajuntament d’Alacant va retallar a la meitat la subvenció destinada a les festes Fogueres (de 402.000 euros es va passar a 200.000), la qual cosa va provocar una bretxa en la festa. “Han retallat les subvencions i al foguerer li han mullat els collons. Gelada s’ha quedat la festa, en febrer va arribar una ramaderia de vaques totes elles ben flaques deixant sense un dur aquesta. L’ajuntament talla la subvenció i les fogueres retallen la diversió. Gelada es queda la caixa, no tenim res per cremar i per apagar-la, aigua de la mar i el compte corrent a la baixa.” “La crisi deixa a l´ens gelat. Canal 9 s’ha quedat arruïnat per invertir la situació fa sèries de costums el lloc de vendre fums”. Canal 9, la televisió autonòmica valenciana, travessava en 2011 una profunda crisi que es manifestava de manera especialment aguda a la província d’Alacant. Els problemes que acumulava la cadena eren múltiples i complexos, i constituïen un presagi del seu imminent tancament en 2013.

Figura 22. Foguera 2011.

2011 - FOGUERA INFANTIL JOSÉ GALLEGO LEMA: FET A MÀ, MADE IN ALACANT CATEGORIA ESPECIAL 2n PREMI Per part seua, José Gallego, amb el seu lema “Fet a mà, Made in Alacant”, va aconseguir el segon premi en la categoria infantil, demostrant una vegada més la seua dedicació als més xicotets. La província d’Alacant està plena d’artesans, “des de Pego a Oriola, de Villena a Alacant, cada poble té el seu encant i el que no corre, vola. Catifes fan en Crevillent, en Novelda tracten el marbre, Almoradí fa mobles d’arbre i en la vila xocolata que encisa a la gent”. A través d’un viatge per tota la província el nostre artista va ensenyar a tots els xiquets tots els oficis artesans que la nostra terra ha conservat a través del temps. També vam aconseguir el 2n premi de Fogueres Infantils atorgat per Festa i Tradició d’Alacant.

Figura 23. Esbós de la nostra foguera infantil 2011.

Figura 21. Esbós de la nostra foguera 2011.

Figura 24. Foguera infantil 2011.

27

2012 - FOGUERA ADULTA MANOLO ALGARRA I SALINAS LEMA: LLEGENDES URBANES” CATEGORIA PRIMERA L’any 2012, la nostra foguera es va centrar en les llegendes urbanes de nostra volguda Alacant. Com a ciutat mediterrània, sempre acariciada per la brisa marina, sentíem com Alacant buscava despertar en el nou segle, anhelant una identitat renovada que ens impulsara cap al futur, deixant arrere eixe estancament que semblava relegar-nos a Europa. Explorem com en moltes ciutats, les llegendes naixen i, amb el temps, s’arrelen com si foren realitat. També vam reflexionar sobre el fenomen contrari, on la realitat es mescla amb la fantasia, difuminant els límits entre el conscient i ho subconscient. En el nostre monument, ens vam preguntar si seria cert que la Federació d’Especials d’Alacant s’hauria posat d’acord per a unificar el pressupost d’aquell any. També vam contemplar el possible comiat del president de la Federació de Fogueres i qui prendria el seu relleu. A més, vam voler reflectir el fred que, com a alumnes, els nostres fills havien passat durant aquell dur hivern, conseqüència de les retallades i la crisi que estàvem patint. A través de la nostra creació, vam voler mostrar com Alacant no era aliena a eixes històries incertes que circulen pels carrers, on la veritat i la ficció s’entrellacen. Vam aconseguir el premi a la millor crítica de la primera categoria.

Figura 26. Foguera 2012.

2012 - FOGUERA INFANTIL JOSÉ GALLEGO I GALLEGO LEMA: ALICANTILANDIA” CATEGORIA ESPECIAL. 2º PREMI En 2012, la nostra foguera infantil va ser un vibrant homenatge a nostra volguda Alacant, transformant-la en un parc d’atraccions màgic per als més xicotets. Imaginem una ciutat on la diversió no tenia límits, on pares i fills gaudíem de cada racó encantador. La brisa mediterrània, carregada de l’essència de la mar, semblava pintar de sal i espuma els detalls festius dels vestits de les nostres xiquetes.

Figura 27. Esbós de la nostra foguera infantil 2012.

Figura 25. Esbós de la nostra foguera 2012.

Figura 28. Foguera infantil 2012.

28

Nosaltres, com a visitants d’aquesta “Alicantilàndia” en miniatura, ens vam endinsar en les profunditats de la seua història, descobrint tresors ocults en cada carrer. Vam veure una zona dedicada als pirates de Tabarca, revivint les seues llegendes i aventures. En ascendir al Castell de Santa Bàrbara, ens vam trobar amb sorpreses preparades pels seus antics habitants, sentint l’atmosfera de l’Edat mitjana, on moros i cristians van compartir la terra. En un altre espai, vam experimentar l’essència de totes les festes alacantines, impulsades pel vent de llevant que feia girar un màgic molinet del temps. Per als amants del clàssic, vam veure reflectida l’antiga Grècia en el nostre Teatre Principal, amb les seues comèdies i tragèdies.

També dediquem un lloc als romans, els fundadors de Lucentum que hui coneixem com a Alacant. Per a recórrer aquest impressionant parc, viatgem en un entranyable tren de fusta anomenat TRAM, que ens portava per túnels subterranis i emocionants trams elevats com una muntanya russa. Esperàvem que tots gaudíreu de la nostra particular “Alicantilàndia”.

2013 - FOGUERA ADULTA PEDRO ABAD LEMA: VENTS DE LLEVANT PRIMERA CATEGORIA 3ER PREMI

Figura 29. Esbós de la nostra foguera 2013.

L’any 2013, vam tindre l’honor de presentar “Vents de Llevant”, en la categoria primera de les Fogueres de Sant Joan.

Aquesta foguera, concebuda pel reconegut artista Pedro Abad i Marco, va anar per a nosaltres un profund homenatge a l’esperit indestructible de la nostra gent, els alacantins. Amb “Vents de Llevant”, vam voler plasmar l’essència de la nostra terra, on el llevant, eixe vent constant que modela el nostre paisatge, es converteix en una metàfora poderosa de la nostra identitat. El nostre monument va obtindre el tercer premi de primera categoria.A través de la nostra foguera, vam voler reflectir com nosaltres, els alacantins, ens mantenim ferms davant l’adversitat, arrelats als nostres principis com les roques de la nostra costa. Ens enfortim quan el vent bufa en contra, deixant una empremta inesborrable en la nostra terra. Però també vam voler mostrar l’altra cara, aquells que es deixen portar pel corrent, com a fulles al vent, abandonant les seues conviccions. Amb “Vents de Llevant”, rendim tribut a la resiliència, la integritat i l’esperit indomable que ens caracteritza.

Per a nosaltres aquesta foguera va ser un símbol de la nostra identitat, un reflex dels nostres valors i un homenatge a la força que ens uneix com a poble.

Figura 30. Foguera 2013.

2013 - FOGUERA INFANTIL BERNARDO ESTELA LEMA: DOLÇOR ALACANTINA NINOT INDULTAT PRIMERA CATEGORIA: 5é PREMI En 2013, vam plantar una foguera infantil que va ser un autèntic festí per als sentits, inspirada en la “Dolçor Alacantina” de la mà de Bernardo Estela. Ens vam submergir en un món de fantasia on la dolçor era el protagonista absolut. Vam imaginar un país màgic on els habitants eren mestres en la creació de delícies, des de pastissos fins a torrons exquisits. Un lloc on els caramels, xocolates i llepolies brollaven dels arbres, fent les delícies dels més xicotets. La figura central de la nostra foguera era un arbre màgic, una princesa convertida en deessa, les branques de la qual s’estenien cap al cel, protegint i cuidant aquest paradís de dolçor. Les seues arrels, font de vida, nodrien el país, mentre que els habitants l’acariciaven amb amor.

Figura 31. Esbós de la nostra foguera infantil 2013.

29

Vam crear escenes plenes de fantasia, com l’arribada d’una carrossa tirada per cavalls que, en aterrar, es transformaven en caramels. Un parc on un cocodril divertit contava acudits a la princesa, un elefant oferia xocolate amb la seua trompa i un hipopòtam divertia a tots amb les seues ocurrències. Els follets, artesans experts, fabricaven les llepolies més delicioses, mentre que les abelles produïen mel en les branques de l’arbre, matèria primera per als caramels. Un geni especial volava entre els núvols de cotó, fent piruetes i contagiant la seua alegria a tots. En la nostra foguera, l’emoció i la diversió estaven garantides. Els xiquets gaudien dels jocs sense preocupacions, mentre els seus pares els observaven amb un somriure. I com a fermall final, un homenatge a Willy Wonka, el rei del xocolate, convidant Charlie a gaudir de la seua fàbrica màgica.

La nostra foguera infantil de 2013 va ser un cant a l’alegria, la fantasia i la dolçor, un homenatge a la “Dolçor Alacantina” que ens va inspirar a crear un món màgic on els somnis es feien realitat. A més, la nostra foguera infantil de 2013 va ser guardonada amb el 5é premi de la 1a categoria infantil. El nostre Ninot de l’exposició va aconseguir l’indult per votació popular amb 1.101 vots, seguit per la Ceràmica amb 526, i va guanyar el premi a Millor Ninot Infantil de 1a categoria.

Curiosament, eixe mateix any el Ninot infantil indultat de les Falles 2013 va ser el de la nostra Falla agermanada Regne de València - Duc de Calàbria.

2014 - FOGUERA ADULTA PACO GINER LEMA: LA FÚRIA DEL TRITÓ PRIMERA CATEGORIA: 5é PREMI L’any 2014, sota el cel estrelat del nostre barri, vam ser testimonis d’una obra que ens va deixar sense alé, una foguera creada pel mestre Paco Giner. Encara que el cinqué premi en la primera categoria no va reflectir la magnitud del seu art, en els nostres cors, la seua creació va aconseguir la glòria.

Des de les profunditats de la mar, un Tritó enfurit va emergir, un crit ofegat per la contaminació que nosaltres mateixos infligim. Les escombraries, les mars brutes, un reflex de la nostra inconsciència. Recordem l’escena on la mar, generós, ens va impulsar a explorar més enllà dels nostres límits, un recordatori del seu poder i la nostra dependència. Després, les ruïnes del que vam ser, un ressò del nostre passat, i a la llunyania del temps, la visió d’un futur perdut per la nostra cobdícia. La imatge del Mediterrani, una dona pensativa, buscant solucions a la saturació de les nostres costes, ens va omplir de melancolia. La foguera ens va mostrar la crua realitat de la nostra societat, presoners d’impostos i pagaments, emmordassats per un sistema que ens consumia. L’afany de consum, el futbol que divideix fins i tot sota la mar, tot un reflex de les nostres misèries. Però també va haver-hi esperança, un anomenat a l’amor i la unitat, un recordatori que més enllà de races i classes, el voler era el primer pas cap a un món millor. Finalment, dues mans llegint una bola del futur, un futur incert, pàl·lid, imposat per nosaltres mateixos. La foguera, amb els seus tints realistes, ens va deixar un senyal, una promesa d’esperança que les flames de Sant Joan avivarien. En eixes nits de juny, vam sentir la fragilitat del nostre món, però també la força de la nostra unió, un record inesborrable que perdura en la nostra memòria.

Figura 32. Ninot Indultat Infantil 2013.

Figura 33. Foguera infantil 2013.

Figura 34. Esbós de la nostra foguera 2014.

30

2014 - FOGUERA INFANTIL BERNARDO ESTELA LEMA: “ALACANT I LA MAR” 1A PREMI CATEGORIA INFANTIL Quins records ens porta a la memòria aquella foguera infantil de Sant Blai-La Torreta! Amb l’enginy i el mestratge de Bernardo Estela, vam aconseguir plasmar en la nostra obra l’essència d’”Alacant i la mar”, unint dos mons que tant estivàmem. En el cor de la nostra creació, una majestuosa sirena s’alçava com a símbol de la nostra volguda Alacant, engalanada i llista per a celebrar les Fogueres en honor a Sant Joan. Al seu voltant, un vibrant món marí es preparava per a unir-se a la festa, amb criatures fantàstiques com el peix serra i el peix martell, i la imponent presència del déu Neptú. El sol i la lluna, testimonis silenciosos de les nostres tradicions, també van tindre el seu lloc en la nostra foguera. Sota el càlid sol, imaginem les mascletades i les cercaviles, mentre que la lluna il·luminava els focs artificials, l’entrada de bandes i l’emotiva cremà. Quina alegria sentim en veure com el nostre esforç i dedicació eren recompensats amb el primer premi en la categoria infantil! Aquella foguera, més que una obra d’art, va ser un reflex de la nostra passió per Alacant, les seues tradicions i la mar que la banya.

Figura 35. Esbós de la nostra foguera infantil 2014.

2015 - FOGUERA ADULTA PACO GINER LEMA: “L’ORACLE DEL SUD” CATEGORIA ESPECIAL 6° PREMI En 2014, amb motiu del desé aniversari de la foguera, Sant Blai - La Torreta, ens vam embarcar en la creació d’una foguera molt especial, “L’Oracle del Sud”, obra de l’artista Paco Giner. Ens il·lusionava la idea de plasmar en la nostra foguera l’essència de la nostra volguda Alacant, eixa ciutat mediterrània que tant estimem, reconeguda mundialment pel seu clima, les seues platges, les seues gents i els seus costums.Alacant, una ciutat jove i vibrant, situada en el sud de la Comunitat Valenciana, s’havia convertit en l’escenari de la nostra història.

Figura 36. Foguera 2014.

Figura 37. Foguera infantil 2014.

Figura 38. Esbós de la nostra foguera 2015.

31

Volíem reflectir com tot passa per Alacant, com tot conflueix en una simbiosi perfecta enfront del majestuós Castillo de Santa Bàrbara, símbol de la nostra identitat. Alacant, “L’Oracle del Sud”, s’havia guanyat a pols eixe nom.La nostra foguera representava els problemes, les pors i els dubtes que aguaitaven a la nostra ciutat. Les esfinxs, guardians de l’oracle, mantenien els seus ulls tancats, impedint el passe a aquells que pogueren entorpir el bon camí d’Alacant. “El no-res”, personificada en un llop feroç, amenaçava de sumir a la ciutat en la foscor. Encara que no vam obtindre el primer premi, el sisé lloc en la categoria especial va ser un reconeixement al nostre esforç i dedicació. Recordem amb afecte aquells dies de treball en equip, d’il·lusió compartida i de passió per la nostra foguera.

2015 - FOGUERA INFANTIL BERNARDO ESTELA LEMA: MARE NATURA CATEGORIA ESPECIAL INFANTIL: 2N PREMI En aquell any 2015, les mans dels nostres infantils, xicotetes però plenes d’il·lusió, junt Bernardo Estela van donar vida a “Mare Natura”. Record com si fora ahir l’emoció que sentíem en veure com aquell bosc de cartó i somnis creixia davant nosaltres. Cada branca, cada fulla, cada criatura que habitava en ell, era un xicotet tros del nostre cor. En el centre, majestuosa, l’au del paradís custodiava la llar de la Mare Naturalesa.

Ella, amb la seua mirada serena, ens recordava la importància de cuidar el nostre planeta, de protegir cada ésser viu que l’habita. Nosaltres, els xiquets, vam aprendre que el bosc no es cuida només, que necessita les nostres mans, del nostre amor, per a continuar florint. Cada escena de la nostra foguera era un missatge, una lliçó sobre com respectar i protegir la naturalesa. Vam aprendre a valorar cada arbre, cada animal, cada gota d’aigua. Vam comprendre que el nostre benestar està lligat al del nostre planeta, que som part d’un tot, i que junts hem de cuidar-lo. I com un bell reconeixement al nostre esforç i dedicació, guanyem el Segon Premi en la Categoria Especial Infantil! Aquell guardó va ser la guinda del pastís, la confirmació que el nostre missatge havia arribat al cor de tots.

Encara que han passat els anys, el record de “Mare Natura” continua viu en nosaltres. Aquella foguera infantil ens va ensenyar a estimar la naturalesa, a respectar-la i a protegir-la. I encara que ara som majors, continuem portant en el nostre cor aquell missatge: junts, podem cuidar el nostre planeta i construir un futur millor per a tots.

Figura39. Esbós de la nostra foguera 2015.

Figura 40. Foguera 2015.

2016 - FOGUERA ADULTA PACO GINER LEMA: ESPÈCIES INVASORES PRIMERA CATEGORIA 5É PREMI En aquell 2016, la Foguera Sant Blai - La Torreta, ens vam atrevir a plantar una llavor de reflexió en el cor d’Alacant.

Sota el lema “Espècies Invasores”, l’obra de Paco Giner es va erigir en un espill de la nostra societat, un crit silenciós que ressonava en cada ninot. Recordem amb afecte i orgull el cinqué premi de Primera Categoria, un reconeixement que ens va omplir d’alegria, però que empal·lidia davant la veritable recompensa: la connexió amb la nostra gent. Cada mirada, cada comentari, cada somriure, ens confirmava que havíem tocat una fibra sensible. “Espècies Invasores” va ser més que una foguera; va ser un diàleg obert sobre els canvis que ens envoltaven, sobre la necessitat d’adaptar-nos sense perdre la nostra essència.

Figura 41. Foguera infantil 2015.

32

Vam parlar de la globalització, de la política, del comerç, de la joventut... de tots aquells elements que, d’una forma o una altra, envaïen el nostre espai vital. La foguera va abordar com la globalització difumina davanteres, cosa que permet que idees, tecnologies i cultures es propaguen ràpidament. Això pot percebre’s com una “invasió” cultural, on costums i valors forans influeixen en la identitat local. Es va explorar la tensió entre l’obertura al món i la preservació de la identitat pròpia, un debat constant en societats en transformació. Les mencions a comerços amb terrasses i zones d’estacionament per a motocicletes van reflectir la disputa per l’espai públic.

Això es va concebre com una “invasió” d’activitats comercials i mitjans de transport que alteren la convivència ciutadana. Es va reflexionar sobre la necessitat d’equilibrar el desenvolupament econòmic i la mobilitat amb el benestar dels vianants i la qualitat de vida urbana. Hui, en recordar aquell 2016, sentim que vam plantar alguna cosa més que una foguera. Vam plantar una llavor de consciència, un recordatori que, com a societat, hem de continuar evolucionant, però sempre des del respecte i l’empatia.

2016 - FOGUERA INFANTIL JUAN ALBERTO NAVARRO GUIJARRO LEMA: MENJAR I MENJAR PRIMERA CATEGORIA - SENSE PREMI

Figura 43. Esbós de la nostra foguera 2016.

En aquell 2016, els xiquets de la Foguera Sant Blai - La Torreta, vam donar vida a un somni de cartó i color: “Menjar i menjar”. Sota la batuta de Juan Alberto Navarro, la nostra foguera infantil de Primera Categoria es va convertir en un festí per als sentits, un homenatge a eixos moments quotidians que ens uneixen al voltant de la taula. Recordem amb nitidesa els rellotges gegants que marcaven les hores de cada menjar, des del desdejuni fins al sopar, com si el temps mateix es detinguera per a assaborir cada instant. En el cor de la nostra creació, el cuiner i la seua fidel gallina Petra ens van revelar els secrets de la cuina vegetariana, un món de sabors que descobrim amb sorpresa i curiositat. Fèlix, el cambrer, ens va presentar “Superric”, un univers d’hamburgueses, mariscos, fruites i verdures, un festí de possibilitats que ens va fer imaginar mil i una aventures culinàries. I, per descomptat, no oblidem a la veritable protagonista: la nostra mare, la xef invisible que assaonava cada plat amb l’ingredient més especial de tots: l’afecte. Vam viatjar en el temps, a la prehistòria, on la caça era una aventura plena de perills i emocions. La nostra foguera infantil va ser un homenatge al menjar, però també a la família, a la tradició, a l’alegria de compartir.

Figura 44. Esbós de la nostra foguera infantil 2016.

Figura 42. Foguera 2016.

Figura 45. Foguera infantil 2016.

33

2017 - FOGUERA ADULTA PACO GINER LEMA: NOCTURNA PRIMERA CATEGORIA - SENSE PREMI En aquell 2017, la nit es va vestir de màgia en el nostre benvolgut barri. Nosaltres, amb el cor ple d’il·lusió, vam veure nàixer “Nocturna”, l’obra mestra de Paco Giner. Una foguera que ens convidava a mirar més enllà de l’evident, a descobrir la bellesa en la diversitat de perspectives. Recordem l’emoció en veure com les figures cobraven vida sota la llum tènue de la nit. Cada ombra, cada matís de gris, ens revelava una realitat distinta, una veritat oculta després de l’aparent simplicitat.

“Nocturna” ens va ensenyar que no hi ha una única resposta, que la bellesa resideix en la multiplicitat de mirades. Malgrat no obtindre premi, el seu missatge va ressonar en els nostres cors. Ens va fer reflexionar sobre la importància de la tolerància, de l’empatia, d’obrir els ulls a les infinites possibilitats que ens envolten. La foguera es va convertir en un far de saviesa, il·luminant el nostre camí cap a la comprensió i el respecte mutu.

2017 - FOGUERA INFANTIL FERNANDO FOIX LEMA: LLUM CATEGORIA PRIMERA - 3r PREMI

Figura 47. Esbós de la nostra foguera 2017.

En aquell 2017, ens vam embarcar en un viatge còsmic, un intent de capturar la immensitat de l’univers en la nostra foguera infantil “Llum”. Sota la guia de l’artista Fernando Foix, ens vam atrevir a somiar a plasmar l’inefable, allò que ens deixava sense paraules davant del cel estrelat. Recordàvem eixes nits de juny, quan alçàvem la vista i ens perdíem en la dansa de les llums llunyanes. Volíem compartir eixa sensació, eixa espurna de sorpresa que ens envaïa en contemplar el firmament. Sabíem que era una tasca àrdua, quasi impossible, com intentar explicar el misteri de la vida mateixa. Ens vam conformar a crear un xicotet far en la foscor, una gota de llum en un oceà d’ombres. Volíem que eixa llum il·luminara els secrets de la nit, que revelara la bellesa oculta en la immensitat. Perquè, al cap i a la fi, la llum és vida, i nosaltres vam voler regalar un xicotet tros d’eixa vida a la nostra comunitat. El tercer premi en la categoria primera va ser un reconeixement al nostre esforç, a la passió que vam posar en cada detall de la nostra foguera.

Però més enllà del premi, ens vam quedar amb l’emoció d’haver compartit la nostra visió, d’haver il·luminat, encara que fora per un instant, la foscor que ens envolta.

Figura 48. Foguera 2017.

Figura 46. Esbós de la nostra foguera 2017.

Figura 49. Foguera infantil 2017.

34

2018 - FOGUERA ADULTA DAVID SÁNCHEZ I LLONGO LEMA: “EL MAJOR ESPECTACLE DEL MÓN” SEGONA CATEGORIA - 1r PREMI L’any 2018, vam decidir submergir-nos de ple en el sorprenent univers del circ. I quina millor elecció, pensem llavors, que retre homenatge al més cèlebre de tots, aquell amb el qual sentíem una profunda connexió en la nostra volguda Alacant: el Circ del Sol. Vam imaginar que la seua aura màgica seria el cor palpitant d’aquell espectacle efímer que vam construir amb il·lusió. La nostra foguera 2018 va ser premiada amb el primer premi de segona categoria. La majestuosa deessa Amaluna s’erigiria en la culminació, la figura que coronaria la nostra creació. A través de la seua presència imponent, vam voler revelar a tots els que s’acostaren els misteris fascinants que s’ocultaven després del teló d’eixa carpa encantada que alcen amb tanta cura. Per això, vam incorporar la figura enigmàtica d’un mag, un personatge que vam idear per a sorprendre tant els nostres veïns i amics com als visitants ocasionals amb trucs que eren la sensació del moment. La delicadesa també va trobar el seu espai en la nostra foguera, i una flor, en la seua bellesa efímera, es va convertir en el símbol perfecte per a representar-la. L’humor, ingredient vital en qualsevol celebració alacantina, va tindre la seua representació a través d’unes boles capritxoses, humanitzades amb rostres de pallasso que sabíem que arrancarien més d’una riallada als qui les contemplaren. Dues màscares teatrals van simbolitzar la dualitat de l’artista, recordant-nos que cada intèrpret porta dins un actor, una multiplicitat de rols.

Figura 50. Esbós de la nostra foguera 2018.

2018 - FOGUERA INFANTIL CARLOS SIMÓN RONDÓN LEMA: “UN PASSEIG PER LA NATURA” PRIMERA CATEGORIA - SENSE PREMI En aquell inoblidable any 2018, ens vam embarcar amb il·lusió en la tasca de plantar la nostra foguera infantil, una creació que desbordava alegria i un profund respecte per la naturalesa. La temàtica que vam triar ens omplia d’entusiasme: un món on l’harmonia entre els éssers vius i el seu entorn era la protagonista. Recordem amb afecte com imaginàvem els pingüins, feliços habitants d’un pol nord immaculat. En la nostra foguera, aquests simpàtics animals es trobaven en un paradís lliure de contaminació, on les aigües cristal·lines reflectien un cel pur. La seua felicitat era tal que, amb gran entusiasme, es dedicaven a construir un adorable ninot de neu, pensant en la diversió que aquest portaria als xiquets que contemplarien la nostra obra.

Figura 51. Foguera 2018.

També vam donar vida a unes abelles que voletejaven amb una alegria contagiosa. En el nostre món imaginat, incomptables flors multicolors entapissaven els camps, oferint a aquestes laborioses criatures l’oportunitat de fartar-se de pol·len, nodrint-se en un ambient pròsper i ple de vida. El seu brunzit era una melodia de satisfacció i abundància. No ens vam oblidar dels tranquils caragols, als quals vam visualitzar gaudint d’un festí de fulles fresques i tendres dels arbustos. El pelicà, amb la seua característica bossa, es capbussava amb una energia desbordant en les aigües oceàniques. En la nostra creació, aquest majestuós ocell marí no havia de preocupar-se per trobar deixalles que enterboliren la seua llar. La seua felicitat residia en la possibilitat de respirar, juntament amb tot l’ecosistema, un aire pur i revitalitzant. Els seus ulls penetrants observaven un món on la naturalesa floria en la seua màxima esplendor, sense l’ombra de la pol·lució.

Figura 52. Foguera infantil 2018.

35

2019 - FOGUERA ADULTA DAVID SÁNCHEZ LLONGO LEMA: BIODIVERSITAT SEGONA CATEGORIA SENSE PREMI La nostra foguera 2019, titulada “Biodiversitat”, va anar molt més que una simple construcció efímera. Va ser una declaració de principis, un homenatge a la intricada i meravellosa xarxa de vida que ens envolta. Vam imaginar el nostre món com una simfonia grandiosa, una composició complexa i harmoniosa on cada element, cada ésser viu, cada nota musical, exerceix un paper crucial. Vam visualitzar la biodiversitat com un vast i divers conjunt d’instruments, cadascun amb el seu so i el seu timbre únics. Des del subtil murmuri d’un rierol fins al baluern majestuós d’una tempesta, des del delicat aleteig d’una papallona fins al poderós rugit d’un lleó, cada manifestació de vida contribueix a la riquesa i la plenitud de la simfonia.

Cada espècie, cada persona, amb els seus gustos i particularitats, aporta una nota essencial a la melodia de l’existència. Era imperatiu que prenguérem consciència de la importància de la biodiversitat, que ens comprometérem a protegir i defensar la naturalesa en totes les seues formes. Havíem de cultivar un profund respecte pel medi ambient, reconeixent que som part inseparable d’ell i que la nostra supervivència depén del seu equilibri i salut. Encara que la nostra foguera no va obtindre cap premi, el veritable guardó va ser l’oportunitat de transmetre un missatge poderós i urgent: la biodiversitat és un tresor inavaluable que hem de protegir i preservar per a les generacions futures. La nostra foguera va ser un recordatori que som part d’un tot interconnectat, i que la nostra responsabilitat és cuidar i honrar la simfonia de la vida.

Figura 53. Esbós de la nostra foguera 2018.

2019 - FOGUERA INFANTIL DAVID SÁNCHEZ LLONGO LEMA: LA MAR MEDITERRÀNIA SEGONA CATEGORIA SENSE PREMI La nostra foguera infantil, titulada ‘La mar Mediterrània’, va anar un homenatge sentit a la nostra mar, eixa presència constant que ens abrigalla i ens defineix. El Mediterrani, més que un veí, és la nostra mare, l’origen de la nostra història i l’ànima de la nostra ciutat. Alacant va nàixer als seus peus, va créixer al ritme de les seues ones i es va nodrir de la seua generositat.

Des de temps immemorials, la mar ens ha brindat manteniment, cosa que ens permet pescar en les seues aigües i cultivar la terra amb la seua brisa salina. Ens va obrir les portes a altres mons, impulsant els nostres vaixells cap a horitzons llunyans i acollint a viatgers de terres exòtiques. El Mediterrani és el batec de la nostra ciutat, impregnant l’aire amb la seua aroma a sal i amanyagant els nostres somnis amb el cant de les sirenes. La nostra foguera infantil va ser un intent de plasmar eixa connexió profunda i ancestral. Cada ninot, cada detall, va anar un tribut a la bellesa i la riquesa de la nostra mar.

Vam voler recrear les seues profunditats misterioses, les seues criatures fascinants i les seues llegendes captivadores. Malgrat l’esforç i la il·lusió que vam posar en el nostre projecte, enguany no vam aconseguir obtindre cap premi. La decepció va ser palpable, però no va entelar l’orgull que sentim pel nostre treball. Vam aprendre que l’essència de les Fogueres resideix en la creativitat, la passió i l’esperit de comunitat, més enllà dels reconeixements. L’experiència de crear ‘La mar Mediterrània’ ens va unir com foguera, ens va permetre explorar la nostra creativitat i ens va recordar la importància de valorar i protegir el nostre entorn. El Mediterrani continuarà sent la nostra font d’inspiració, la nostra musa i la nostra llar.

Figura 54. Esbós de la nostra foguera 2019.

Figura55. Foguera infantil 2019.

36

2020-2022 Juny 2020. Un llarg i dolorós silenci es va apoderar dels nostres carrers. La nostra cantonada, solia bulliciosa, anhelava el retorn de la llum i el color. L’absència dels nostres dies de juny van deixar un buit en els nostres cors, com si una part de nosaltres s’haguera quedat adormida. La comunitat festera va demostrar una vegada més la seua força i solidaritat, unint-se per a superar junts aquesta difícil situació. Qui podria oblidar aquell violí que sonava des del balcó d’un dels nostres veïns i que va ser la flama que va iniciar les nostres anhelades Fogueres 2022. La crisi sanitària ens va fer valorar encara més la importància de les nostres tradicions i d’estar junts. L’art efímer, amb la seua càrrega simbòlica, es va convertir en un bàlsam per a l’ànima, recordant-nos la bellesa i la fragilitat de la vida. En 2022, l’art efímer va tornar a il·luminar els nostres carrers, carregat de crítica i sàtira. La foguera, eixe ritu purificador, va marcar la fi d’un cicle atípic i l’inici d’una nova era.

Les nits de la plantà i les converses al voltant del monument van recuperar la seua esplendor. Les Fogueres van renàixer i va tornar LA TORRETA. 2022 FOGUERA ADULTA MANUEL MARTÍNEZ REIG LEMA: ILUMINATIS SEGONA CATEGORIA - PRIMER PREMI

Figura 56. Esbós de la nostra foguera infantil 2019.

2022 - FOGUERA INFANTIL MANUEL MARTÍNEZ REIG LEMA: QÜESTIÓ DE FAMÍLIA SEGONA CATEGORIA - PRIMER PREMI Sant Blai-La Torreta va tornar en gran, deixant una empremta inesborrable en la història de les nostres festes. Amb la il·lusió renovada i el cor ple d’esperança, la nostra comissió es va posar a la feina. Els esbossos de Manuel Martínez Reig ens van captivar des del primer moment, i vam saber que estàvem creant una cosa especial. La foguera adulta, un homenatge als personatges il·lustres d’Alacant, era un viatge en el temps a través de les escultures realistes i plenes d’expressivitat de l’artista. Vam presentar homenatge a través d’aquests personatges a tots els col·lectius que havien lluitat per mantindre la nostra ciutat i les nostres famílies fora de perill durant els dos anys anteriors, com els sanitaris, infermeres o mestres. Per part seua, la foguera infantil, amb la seua temàtica familiar i el seu acolorit disseny, ens convidava a reflexionar sobre els llaços que ens uneixen i els diferents tipus de famílies que existeixen. Cada nit, en veure els nostres monuments il·luminant el cel, sentíem un orgull immens. Havíem aconseguit crear un espai on la tradició, l’art i la comunitat s’unien en perfecta harmonia. I la nostra alegria es va multiplicar quan ens van anunciar com a guanyadors del primer premi de segona categoria en totes dues modalitats. No sols ens vam centrar en la bellesa i la creativitat dels nostres monuments, sinó també a garantir que foren accessibles per a tots. El segon premi al monument més accessible és un reconeixement a aquest esforç i demostra que en Sant Blai-La Torreta treballem per a construir una festa inclusiva. Més enllà dels premis, el més important va ser el retrobament amb la nostra comunitat festera. Després d’un temps tan difícil, les Fogueres ens van permetre tornar a somriure, a abraçar-nos i a celebrar junts. Va ser una experiència que ens va marcar i que ens va fer sentir més units que mai. Sant Blai-La Torreta va viure en 2022 un any inoblidable, un any de renaixement i de triomf. I estàvem segurs que eixe era només el començament d’una nova etapa plena d’èxits i emocions.

Figura 57. Foguera infantil 2019.

Figura 58. Foguera 2022.

37

2023 - FOGUERA ADULTA MANUEL MARTÍNEZ REIG LEMA: JUDICI FINAL SEGONA CATEGORIA - SENSE PREMI En la foguera 2023, Manuel Martínez Reig ens va submergir en un escenari apocalíptic que convidava a la profunda reflexió sobre els nostres actes i el rumb de la humanitat. Sota el lema “Judici Final”, el nostre artista ens presentava una al·legoria visual impactant que ens confrontava amb les nostres pròpies creences i valors. La fi del món, un tema recurrent en la història de l’art i la literatura, es va materialitzar en el nostre monument a través d’una composició carregada de simbolisme. La imatge central, un àngel descendint del cel, anuncia l’imminent judici final, eixe moment en el qual cadascun de nosaltres serà jutjat per les seues accions. Al seu costat, altres dos àngels, condemnats a l’infern, ens recorden la importància de complir amb les lleis divines. Les portes del cel i de l’infern, ara obertes, revelen la presència dels quatre genets de l’Apocalipsi. Aquests éssers, encarnació de les pitjors calamitats que poden assotar a la humanitat, s’erigeixen en jutges implacables, recordant-nos les conseqüències de les nostres accions. Més enllà del seu caràcter espectacular, el nostre monument 2023 ens plantejava una sèrie d’interrogants: Estem preparats per a enfrontar el judici final? Quins són els nostres valors i com influeixen en les nostres decisions? Com podem construir un món més just i equitatiu? L’obra de Martínez Reig ens convidava a reflexionar sobre el nostre paper en la societat i a assumir la responsabilitat dels nostres actes. Ens va recordar que les nostres accions tenen conseqüències i que cadascun de nosaltres és responsable dels seus propis actes. El “Judici Final” de Manuel Martínez Reig va ser una obra que va transcendir el merament estètic per a convertir-se en una profunda reflexió sobre la condició humana. A través d’un llenguatge visual impactant, l’artista ens va convidar a qüestionar les nostres creences, els nostres valors i el nostre lloc en el món.

Figura 59. Esbós de la nostra foguera 2022.

Figura 60. Esbós de la nostra foguera infantil 2022.

Figura 61. Foguera infantil 2022.

Figura 62. Esbós de la nostra foguera 2023.

38

Més enllà del seu potent missatge artístic i religiós, el nostre monument va aconseguir una fita en ser reconegut com el monument més accessible de les Fogueres 2023. Aquest guardó va ser un testimoniatge del compromís de la nostra comissió per fer de les Fogueres una celebració inclusiva, on totes les persones puguen gaudir plenament d’aquesta tradició.

2023 - FOGUERA INFANTIL MANUEL MARTÍNEZ REIG LEMA: TERRA SEGONA CATEGORIA - SENSE PREMI El nostre lema per al monument dels nostres més xicotets foguerers va ser “Terra”, i volíem transmetre un missatge molt important sobre el nostre planeta. Imaginar-vos un món ple de vida, on l’aigua, l’aire, la terra i el foc conviuen en perfecta harmonia. Però, què està passant? La nostra Terra està malalta.

Hem contaminat les mars, talat els boscos i ompliment l’aire de gasos tòxics. Els animals estan perdent les seues llars i moltes espècies estan en perill d’extinció. El nostre monument volia ser un crit d’atenció. Per això, vam crear una sirena que, amb tristesa, observa com els oceans s’omplin de plàstic. Una fada, símbol de la màgia i la naturalesa, desplega les seues ales plenes de papallones, convidant-nos a cuidar aquests bells insectes. Els ocells, que abans vivien engabiats, ara volen lliures pel cel. I en la terra, conills i esquirols conviuen en harmonia amb la vegetació. Amb aquest monument, vam voler representar els quatre elements i mostrar la importància de cuidar-los. Vam voler que els més xicotets comprenguen que la Terra és la nostra llar i que tots hem de fer la nostra part per a protegir-la. Era l’hora d’obrir els ulls i actuar! Junts podem crear un món millor per a les futures generacions.

Figura 63. Esbós de la nostra foguera infantil 2023.

2024 FOGUERA ADULTA LOREN FANDOS LEMA: SILENCIUS PRIMERA CATEGORIA - SEGON PREMI L’any 2024 quedarà marcat en la història de la foguera de Sant Blai - La Torreta per una aposta arriscada, però que va resultar ser tot un encert. Amb el lema “Silencius”, l’artista Loren Fandos, un nom pràcticament desconegut en el panorama alacantí, però amb un talent innegable, ens va presentar una obra que ens va convidar a la reflexió i que es va convertir en el centre de totes les mirades. Amb el seu lema “Silencius”, l’artista Loren Fandos ens va regalar una obra que era una invitació a la reflexió, un anomenat a la calma enmig del frenètic ritme de les nostres vides. En aquell conjunt escultòric, veia reflectida la nostra pròpia cerca de pau en un món cada vegada més sorollós. El lema ens convidava a reflexionar sobre el valor del silenci en la nostra societat. En una era dominada per la immediatesa i la sobreestimulació, el silenci s’ha convertit en un bé escàs, quasi un luxe. No obstant això, és en eixos moments de quietud on trobem les respostes que busquem, on connectem amb la nostra veritable essència. Però el silenci no és només absència de soroll. És un espai sagrat on la creativitat floreix, on les idees maduren i on els sentiments s’expressen amb major intensitat. És en el silenci on trobem la força per a enfrontar els desafiaments de la vida i on experimentem la veritable felicitat. El nostre monument, amb el seu missatge de ‘Silencius’, va captivar al jurat i ens va atorgar el segon premi en la primera categoria i el premi a la millor crítica.

Aquest reconeixement va ser un reflex de la qualitat artística i l’originalitat de la nostra proposta. A més guanyem el segon premi A PUNT a la millor crítica audiovisual.

Figura 64. Foguera 2023.

Figura 65. Foguera infantil 2023 39

La nostra comissió tornava a fer història en rebre, per segon any consecutiu, el premi al monument més accessible de les Fogueres 2024. Això va ser gràcies a la incorporació de cartelleria accessible, zones d’accés especials, materials tàctils i al fet que la nostra foguera va ser dissenyada per a respectar els espais necessaris perquè totes les persones puguen gaudir-la al màxim, sense importar les possibles limitacions. Aquest reconeixement va ser un estímul per a continuar treballant i demostrant que les fogueres poden ser una festa inclusiva per a tots.

2024 - FOGUERA INFANTIL LOREN I SERGIO FANDOS LEMA: ÒSSEA PRIMERA CATEGORIA - 3r PREMI Titulat “Òssea”, el nostre monument infantil ens va submergir en un fascinant viatge a l’interior del cos humà, convertint els ossos en protagonistes d’una història divertida i educativa.

Els artistes Loren i Sergio Fandos van crear als nostres amics ossis, que ens van ensenyar de manera lúdica la importància dels ossos en el nostre organisme. Des dels més xicotets fins als adults, tots quedem meravellats en descobrir com aquests elements donen forma al nostre cos i ens permeten moure’ns i créixer. El missatge d’Òssea va ser clar i commovedor: la importància de cuidar la nostra salut a través d’una alimentació equilibrada i la pràctica regular d’exercici. El nostre monument ens convidava a consumir aliments rics en calci i fòsfor, com a fruites, verdures i lactis, per a enfortir els nostres ossos i créixer sans i forts. A més del seu valor educatiu, el monument va destacar pel seu disseny creatiu i colorit. Els personatges ossis, cadascun amb la seua pròpia personalitat, van captivar als més xicotets i van convertir el monument en un punt de trobada per a famílies i amics. El nostre monument 2024 va ser guardonat amb el tercer premi de la primera categoria de fogueres infantil, fent saltar d’alegria a tots els nostres xicotets foguerers.

Figura 67. Esbós de la nostra foguera 2024.

Figura 68. Foguera infantil 2024.

Figura 66. Foguera 2024.

Figura 69. Esbós de la nostra foguera infantil 2024.

40

Plantà de la nostra foguera 2007.

Com els fils d’un tapís que s’entrellacen, cadascun amb el seu color i textura únics, però junts formant una imatge completa i plena de significat, així són els records de la nostra foguera.

Cada any, nous fils se sumen a aquest teixit, aportant la seua lluentor i la seua història particular. Hui, alcem la mirada cap a eixe bell tapís que hem anat creant entre tots, detenint-nos en els fils més destacats: aquells que amb orgull i dedicació ens han representat. Evocarem les figures que han presidit els nostres destins, els presidents adults i infantils, pilars que han sostingut amb fermesa i afecte l’esperit de la nostra comissió.

Recordarem la llum especial de les nostres Belleses, adultes i infantils, fars que han irradiat il·lusió i gràcia en cada acte.

Desgranarem l’elegància i la il·lusió de les nostres dames, adultes i infantils, que han enriquit amb la seua presència cada moment. I no oblidarem la frescor i l’alegria dels nostres mini càrrecs, llavors de futur que ja floreixen amb força. Cadascun d’ells és un fil essencial en aquest tapís que conta la història viva de la nostra foguera, un testimoniatge de compromís, passió i amor per les nostres tradicions. Preparen-se per a reviure emocions i reconéixer el valor de cada persona que ha deixat la seua petjada inesborrable en aquest bell teixit fester.

Figura 1. Francisco Martínez, president 2006 - 2011.

2006 L’any del nostre inici va ser un moment de gran il·lusió i expectatives, marcat pel lideratge de dues figures clau: Francisco Martínez, el nostre primer president adult, i Pablo Gaspar, qui va assumir amb entusiasme la presidència infantil. Junts, van establir les bases del que la nostra comissió arribaria a ser. Francisco Martínez, més conegut com a Paco presi, va ser president de la nostra comissió des del 2005 fins al 2011. La bellesa i gràcia de 2006 es van personificar en Patricia Blasco i Sonia Soriano, els qui van ser triades com les nostres primeres belleses. La seua elegància i carisma van il·luminar cada racó de la ciutat, deixant una empremta inesborrable en la nostra memòria. Al seu costat, un grup de dones excepcionals van completar la cort d’honor adulta: Laura Almarcha, Miriam Mateo, Alba Molinez, Esther Salmerón, Almudena Ruiz i Silvia Moreno. Cadascuna d’elles va aportar la seua pròpia llum, enriquint amb la seua presència cada celebració. La innocència i alegria de la infància van estar representades per les nostres quatre dames d’honor infantils: Elena Guijarro, Elena Fortes, Maria Juan i Paula Cutillas. La seua tendresa i espontaneïtat van contagiar de felicitat a tots els presents, fent de cada moment una cosa inoblidable. Aquest va ser el començament d’un bell viatge, un any que va marcar l’inici d’una tradició plena de moments memorables i persones extraordinàries.

Figura 2. Pablo Gaspar, president infantil 2006.

Figura 3. Patricia Blasco, bellesa 2006.

42

2007 En el nostre segon any de celebració, l’alegria i la il·lusió es van personificar en Abraham Vidal, qui va assumir amb entusiasme el paper de president infantil. Al seu costat, irradiant bellesa i gràcia, van estar Gràcia Chazarra i Silvia Morata, triades com les belleses de la nostra festivitat. En aquells temps, Gracia i Silvia es van convertir en pioneres, les primeres ànimes triades a posar a prova la misteriosa teoria del foc de la Torreta. Una llegenda que, amb el pas dels anys, es va teixir en el cor de la nostra foguera. Més endavant ho descobrireu quan el temps ens permeta explicar-lo sense fer spoilers.

L’elegància i el port van distingir a Tania Lombardo i Cristina Espinosa, els qui van exercir el rol de dames d’honor adultes, aportant un toc de sofisticació a l’esdeveniment. La tendresa i la frescor de la infància es van fer presents amb Sofía Morata, germana de la bellesa infantil, Bárbara Mazón, Cristina Galbis i Miriam Arnaiz, els qui van completar la cort d’honor infantil amb el seu encant i alegria.

Figura 4. Soria Soriano, bellesa infantil 2006.

Figura 5. Dames d`honor 2006.

Figura 8. Gràcia Chazarra, bellesa 2007.

Figura 6. Dames d`honor infantils 2006.

Figura 7. Abraham Vidal, president infantil 2007.

Figura 9. Silvia Morata, bellesa infantil 2007.

43

Figura 12. Alberto Bernal, president infantil 2008.

Figura 10. Dames d`honor 2007.

Figura 11. Dames d`honor infantils 2007.

2008

Figura 13. Verónica Salmerón, bellesa 2008.

L’any 2008, la llum de la nostra comissió infantil es va posar sobre Alberto Bernal, qui va assumir amb il·lusió i responsabilitat la presidència infantil. Al seu costat, irradiant bellesa i gràcia, Verónica Salmerón i Alba Martínez van ser triades com a belleses adulta i infantil respectivament.

Aquell any, sense saber-ho i igual que l’any anterior, el destí començava a teixir un llaç especial entre elles, un vincle que les portaria a compartir una de les experiències més màgiques i emocionants que el món de les Fogueres pot oferir. Però eixa és una història que encara està per revelar-se, un secret guardat entre les pàgines del temps, que només es revelarà a aquells que continuen acompanyant-nos en aquest viatge.

Verónica i Alba, dues ànimes unides per la passió i l’amor a les nostres tradicions, continuen il·luminant la nostra comissió amb la seua presència i dedicació. Com a dames d’honor, María Santos i Emma Sánchez van aportar la seua elegància i simpatia, mentre que Ana Santos, Rosa Carpe (qui anys més tard s’ha convertit en la nostra bellesa adulta 2025), Paula Cutillas i Elena Guijarro (qui repetia el seu càrrec del 2007) van brillar amb llum pròpia en el quadre d’honor infantil. L’alegria i la tendresa van inundar els nostres cors amb la presència de la Peke-Bellesa Laura Parra i el Peke-President Pablo Berna, dos xicotets grans representants que van deixar una empremta inesborrable en la nostra història. I com a fermall d’or a un any replet d’emocions i moments inoblidables, la nostra bellesa 2007, Gràcia Chazarra i Baptista, va ser triada dama d’honor de la bellesa del foc 2008, un reconeixement merescut a la seua bellesa, el seu carisma i el seu amor per les Fogueres. Un any màgic que quedarà gravat en la nostra memòria per sempre.

Figura 14. Alba Martínez, bellesa infantil 2008.

Figura 15. Dames d`honor 2008.

44

2009 L’any 2009, la Torreta es va vestir de gala per a rebre a una nova generació de representants, un grup de joves i adults que marcarien un abans i un després en la nostra història. Santiago Gaspar, amb el seu somriure contagiós i el seu esperit jovial, va acceptar l’honorable càrrec de president infantil, guiant als més xicotets amb saviesa i afecte. Al seu costat Paco Martínez continuava dirigint la nostra foguera amb la seua saviesa i temprança.

Al seu costat, Vanesa Moreno i Elena Guijarro, dues joves plenes de gràcia i elegància, van assumir el paper de màximes representants, irradiant llum i alegria en cada acte. Les dames d’honor adultes, Lorena Martínez i Marina Moragues, van brillar amb llum pròpia, aportant la seua bellesa i distinció a la foguera. La innocència i la tendresa es van fer presents en Clara Verdeguer i Paula López, dames d’honor infantils, els qui amb la seua dolçor van conquistar els cors de tots. La xicoteta Noelia Vinal, amb el seu encant i picardia, es va coronar com Peke-bellesa, mentre que Roberto Gil, amb el seu caràcter afable, va assumir el rol de Peke-president.

Figura 18. Santiago Gaspar, president infantil 2009.

Eixe any, la Torreta va tornar a sentir la calor de la passió i l’emoció en veure a Verónica Salmerón Llobregat, una jove radiant i plena d’il·lusió, convertir-se en dama d’honor de la bellesa del foc 2009. L’any 2009 va ser un capítol inoblidable en la història de la Torreta, un any en què la joventut i l’experiència es van unir per a crear moments màgics i records inesborrables.

Figura 19. Vanesa Moreno, bellesa 2009.

Figura 16. Dames d`honor infantils 2008.

Figura 20. Elena Guijarro, bellesa infantil 2009.

Figura 17. Peke-Bellesa i Peke-President 2008.

Figura 21. Dames d`honor 2009.

45

Figura 22. Dames d`honor infantils 2009.

Figura 25. Miriam Mateo, bellesa 2010.

Figura 23. Peke-Bellesa i Peke-President 2009.

Figura 26. Sofía Morata, bellesa infantil 2010.

Figura 24. Jonathan Infantes, president infantil 2010.

2010 En el llindar del nostre cinqué aniversari, allà per l’inoblidable 2010, la màgia es va desbordar en una celebració que encara ressona en els nostres cors. Jonathan Infantes, amb el seu carisma infantil, va assumir la presidència, acompanyat pel nostre sempre recordat Paco Presi, la presència del qual irradiava calidesa i saviesa. La bellesa adulta es va personificar en Miriam Mateo, la seua elegància i gràcia van il·luminar la nit, mentre que la tendresa de Sofía Morata, la nostra bellesa infantil, ens recordava la innocència i l’esperança. Al seu costat, Almudena Palomares i Maria Santos, dames d’honor adultes, amb el seu port i distinció, van afegir un toc d’esplendor a l’any. L’alegria infantil es va multiplicar amb la presència de Marina Torregrosa i Bárbara Mazon, dames d’honor infantils, els ulls brillants del qual reflectien la il·lusió de les nits de juny. I com a fermall d’or, el peke-president Adrian Bernal i la Peke Bellesa Alejandra Durá, amb els seus rostres riallers, ens van recordar que la màgia de la infància és l’ànima de la nostra festa. Cadascun d’ells, amb la seua llum particular, va contribuir a fer d’eixe cinqué aniversari un capítol inesborrable en la història de la nostra foguera, un record que atresorem amb afecte i nostàlgia.

Figura 27. Dames d`honor 2010.

Figura 28. Dames d`honor infantils 2010.

46

2011 L’any 2011, un capítol inoblidable es va escriure en la història de la nostra foguera, un any on l’amistat i el compromís es van entrellaçar en una dansa d’emocions. Carlos Torregrosa, amb el seu cor generós, va acceptar ser el company de viatge de Francisco Martínez, nostre volgut “Paco Presi”, en el seu últim any al capdavant de la nostra foguera. La bellesa adulta d’aquell any, Emma Sánchez, irradiava elegància i gràcia, un far de llum que il·luminava cada esdeveniment. Al seu costat, com a estreles fugaces, brillaven les dames d’honor: Esther Salmerón, Sonia Soriano, Lara Poyatos i Esperanza Vega, cadascuna aportant la seua pròpia espurna a la festa. La innocència i l’alegria es van personificar en Rosi Carpe, la nostra bellesa infantil, qui ja en aquells dies mostrava el carisma que la portaria a ser la figura central del nostre futur en 2025. Al costat d’ella, Paula Segado i Paula Velázquez, les dames infantils, van teixir un tapís de somriures i complicitat. I en el cor de la festa, Noelia Vinal i Aaron Navarro, la peke bellesa i el peke president, dues ànimes joves que, sense saber-ho, estaven sembrant les llavors d’una amistat que floriria anys després.

Figura 31. Emma Sánchez, bellesa 2011.

2012 Amb la nostàlgia gravada en l’ànima, revivim aquell inoblidable 2012 en la nostra benvolguda foguera Sant Blai - La Torreta. Un any on la il·lusió va florir en els rostres dels qui ens van representar amb tanta passió i bellesa. Bárbara Molina, la nostra Presidenta, va ser el timó ferm i elegant que va guiar la nostra nau foguerer. El seu lideratge seré i la seua dedicació incondicional van deixar una profunda petjada en cadascun de nosaltres. L’espurna de l’alegria infantil la va encarnar el nostre President Infantil, Aaron Torregrosa.

Figura 32. Rosi Carpe, bellesa infantil 2011.

Figura 29. Peke-Bellesa i Peke-President 2010.

Figura 33. Dames d`honor 2010.

Figura 30. Carlos Torregrosa, president infantil 2011 i Bárbara Molina presidenta de la foguera 2010-2013.

Figura 34. Dames d`honor infantils 2010.

47

Figura 35. Peke-Bellesa i Peke-President 2011.

Figura 39. Dames d`honor 2012.

Figura 36. Aaron, president infantil 2012.

Figura 40. Dames d`honor infantils 2012.

Figura 37. Miriam Mateo, bellesa 2012.

Figura 41. Peke Bellesa 2012.

El seu somriure entremaliat i el seu entusiasme contagiós van il·luminar cada acte, recordant-nos la puresa de la nostra festa.

La gràcia i l’encant es van fer carn en la nostra Bellesa adulta, Laura Almarcha. El seu port distingit i la seua mirada radiant van ser l’espill de l’essència foguerer, enlluernant a cada pas.

Abrigallant-la, les seues Dames d’Honor, Nerea Martínez i Marina Martínez, van irradiar una bellesa serena i una complicitat entranyable, sumant elegància i calidesa a la nostra representació. La innocència i la dolçor es van personificar en la nostra Bellesa Infantil, Bárbara Mazón. La seua frescor i la seua tendresa van conquistar cors, recordant-nos la màgia de la infància en la nostra tradició. Les seues Dames d’Honor infantils, Iciar Berna, Lucia Sánchez, Alejandra Durá i Sandra Mezquida, van ser un remolí de vitalitat i alegria, omplint de riures i color cada racó de la nostra foguera.

Figura 38. Bárbara Mazón, bellesa infantil 2012.

48

2013 En el cor de la Foguera Sant Blai - La Torreta, l’any 2013 es va gravar a foc en la nostra memòria. Va ser un any d’emocions intenses, de somnis compartits i de profunda connexió amb les nostres tradicions. Recordem amb afecte a les nostres representants, dones i xiquets que van irradiar llum i alegria en cada acte. La nostra presidenta, Bárbara Molina, va liderar amb passió i dedicació, guiant-nos amb el seu esperit foguerer.

Luis Rodríguez, el nostre president infantil, ens va contagiar el seu entusiasme i tendresa, recordant-nos la importància de la il·lusió en cada etapa de la vida. Esther Salmerón, la nostra Bellesa adulta, ens va captivar amb la seua elegància i gràcia, representant l’essència de la dona alacantina. Al costat d’ella, les seues dames d’honor, Cynthia Santos i Julia Santos, van brillar amb llum pròpia, compartint moments inoblidables.

En l’àmbit infantil, Icíar Berna, la nostra Bellesa infantil, ens va entendrir amb la seua dolçor i alegria, contagiant-nos la seua innocència. Les seues dames d’honor, Paula Segado i Gema Vega, la van acompanyar amb la seua simpatia i companyonia, creant records inesborrables.

Figura 44. Icíar Berna, bellesa infantil 2013.

2014 En aquell màgic 2014, Rafael León Vargas, el nostre president, ens va guiar amb entusiasme, marcant el camí cap a un any inoblidable. Al costat d’ell, Luis Rodríguez, de nou com a president infantil irradiava alegria i contagiava la seua il·lusió a cada pas. María Santos, la nostra bellesa adulta, enlluernava amb el seu amor per les Fogueres, personificant l’essència de la dona alacantina.

Figura 45. Dames d`honor 2013.

Figura 42. Luis Rodriguez, president infantil 2013.

Figura 46. Dames d`honor infantils 2013.

Figura 43. Esther Salmerón, bellesa 2013.

Figura 47. Rafa León, president 2012-2015 49

Al seu costat, Silvia Morata, Alicia Martín, Alba Martínez i Carmen Parra, les nostres dames d’honor, brillaven amb llum pròpia, aportant la seua bellesa i simpatia a cada esdeveniment.

Sandra Mezquida, la nostra bellesa infantil, ens entendria amb el seu somriure i la seua dolçor, recordant-nos la importància de preservar la innocència i l’alegria de la infància. I al costat d’ella, Lucía Fernández i Candela Tejero, les nostres dames d’honor infantils, compartien el seu entusiasme i complicitat, creant moments inoblidables.

2015 En 2015 sota la batuta de Rafael León Vargas, el nostre president, vam navegar per eixe any màgic amb la certesa que seria un any per a recordar. Rosi Carpe, la nostra presidenta infantil, va il·luminar cada instant amb la seua alegria contagiosa, recordant-nos la puresa i la il·lusió que resideixen en el cor d’una xiqueta. Lorena Martínez, la nostra bellesa adulta, va ser el far que va guiar les nostres festes, irradiant passió per les Fogueres a cada pas. Mar León i Vanessa Cutillas, les seues dames d’honor, van ser l’ànima de la festa, companyes lleials que van fer de cada moment un record inesborrable.

Paula Segado, la nostra bellesa infantil, ens va captivar amb la seua dolçor i encant, personificant la innocència i la il·lusió que emboliquen la màgia de les Fogueres. Lucía Fernández i Candela Tejero, les seues dames d’honor infantils, repetint en el càrrec, van ser un remolí de tendresa i alegria, contagiant el seu entusiasme a tots els que les envoltaven.

Figura 48. María Santos, bellesa 2014.

Figura 49. Sandra Mezquida, bellesa infantil 2014.

Figura 52. Rosi Carpe, presidenta infantil 2015.

Figura 50. Dames d`honor 2014.

Figura 53. Lorena Martínez, bellesa 2015.

Figura 51. Dames d`honor infantils 2014.

50

Figura 54. Paula Segado, bellesa infantil 2015.

Figura 57. Kiko Vinal, president 2015-2019.

Figura 58. Juan Gaspar, president infantil 2016.

Figura 55. Dames d`honor 2015.

Figura 56. Dames d`honor infantils 2015.

2016 Amb el cor ple de càlids records i una profunda emoció, rememorem a aquells que ens van representar amb un orgull i una elegància que encara perduren en la nostra memòria, allà per l’any 2016. Kiko Vinal, en el seu primer any com a president, va demostrar una passió i una dedicació excepcionals, guiant-nos amb fermesa i afecte a través d’aquest viatge inoblidable. El seu lideratge va ser un far que va il·luminar cada pas del nostre camí. Els més xicotets de la comissió també van brillar amb una llum especial, contagiant la seua alegria i entusiasme a tots els presents. Juan Gaspar, el nostre president infantil, irradiava una energia contagiosa i un esperit fester que ens va omplir d’il·lusió. Sonia Soriano, la nostra bellesa adulta, va enlluernar amb la seua gràcia i simpatia, deixant una empremta inesborrable en els nostres cors. La seua elegància i calidesa ens van captivar a tots. Les seues dames d’honor, Ana Santos i Sofía Morata, la van acompanyar amb una amistat sincera i una elegància que complementava a la perfecció la seua bellesa, creant un trio que romandrà en la nostra memòria per sempre.

Figura 59. Sonia Soriano, bellesa 2016.

Figura 60. Dames d`honor 2015.

51

La bellesa infantil, Paula Esteve, ens va entendrir amb la seua dolçor i encant, contagiant la seua alegria a tots els presents.

El seu somriure va il·luminar cada moment. Les seues dames d’honor infantils, Ana Planelles, Isabel Planelles, Marina Rodríguez i Noelia Vinal, la van acompanyar amb tendresa i complicitat, creant records que atresorarem amb afecte per sempre. I com oblidar a la nostra Mini Bellesa, Marta Arroyo, que amb la seua innocència i simpatia, ens va fer somriure a tots. La seua presència va ser un regal que va omplir d’alegria els nostres cors.

2017 En aquell inoblidable 2017, recordem amb afecte i admiració a Kiko Vinal, en el seu segon any de presidència, la dedicació i la passió de la qual van guiar els nostres passos. La innocència i alegria infantil van brillar amb força en Daniel Cayuelas Peral, el nostre president Infantil, qui ens va contagiar el seu entusiasme. Cynthia Santos, la nostra Bellesa adulta, ens va captivar amb el seu somriure i el seu foc interior, mentre que Erika Pola i Marina Torregrosa, les seues Dames d’honor, van irradiar bellesa i simpatia al seu costat. La tendresa i dolçor de Lucía Sánchez, la nostra Bellesa Infantil, ens van commoure, i les seues Dames d’honor, Irene Martínez i Ànima Javaloyes, ens van regalar somriures inoblidables. Finalment, la xicoteta Mireya Galan, la mini bellesa, ens va entendrir amb el seu encant i dolçor.

Figura 61. Paula Esteve, bellesa infantil 2016.

Figura 64. Daniel Cayuelas, president infantil 2017

Figura 62. Dames d`honor infantils 2016.

Figura 63. Peke Bellesa 2016.

Figura 65. Cynthia Santos, bellesa 2017.

52

Figura 70. Aaron Navarro, president infantil 2018.

Figura 66. Lucía Sanchez, bellesa infantil 2017.

Figura 67. Dames d`honor 2017 i president de la foguera.

Figura 71. Julia Santos, bellesa 2018.

2018 Kiko Vinal, com a president, va guiar amb fermesa i entusiasme el rumb d’aquesta singladura festera, sembrant alegria i cohesió en cada acte. Enguany era molt especial perquè va ser la seua filla la que portaria el nom de la nostra foguera com a bellesa infantil. La innocència i la frescor infantil van trobar en Aaron Navarro al seu president Infantil, un xiquet que amb el seu somriure contagiós i el seu esperit vivaç, va representar la puresa i l’esperança de les noves generacions festeres.

La bellesa en la seua màxima expressió es va personificar en Julia Santos, la Bellesa adulta de la foguera. La seua elegància, la seua gràcia i el seu profund sentir per la tradició alacantina la van convertir en un símbol de la dona festera, portant amb orgull la banda que la distingia. Al costat d’ella, les seues Dames d’Honor, Rosi Carpe i Rosa Reyes, van teixir un tapís de complicitat i amistat, enriquint amb la seua presència cada instant i compartint l’emoció d’un any inoblidable. La il·lusió infantil es va multiplicar amb la presència de Noelia Vinal, la Bellesa Infantil, el rostre angelical de la qual i la seua alegria desbordant van ser la viva imatge de la màgia de la Festa per als més xicotets. Les seues Dames d’Honor infantils, Irene Segado, Anna Planelles, Lluna Heliz i Zoe Durán, van ser un remolí de vitalitat i dolçor, companyes inseparables que van viure amb intensitat cada experiència, deixant una empremta

Figura 68. Dames d`honor infantils 2017.

Figura 69. Mini bellesa 2017.

53

inesborrable en els seus cors. La festa també va tindre les seues insígnies més joves: Alejandro Valcárcel, el mini president, amb el seu entusiasme contagiós, i Adriana Rodríguez, la mini bellesa, amb el seu encant i la seua dolçor, representant el futur brillant de la Festa.

2019 L’any 2019, la passió i el lideratge van trobar la seua màxima expressió en Kiko Vinal i Alberto Alonso, els qui van guiar la nostra comunitat amb saviesa i dedicació com a presidents. La bellesa va florir en Silvia Morata i Marina Rodríguez, la gràcia de la qual va il·luminar cada dia de Fogueres, deixant una empremta inesborrable en els nostres cors. L’elegància i la distinció es van personificar en les nostres dames adultes, Maria Gea, Bárbara Mazón, Marina Torregrosa i Rosa Reyes, els qui amb la seua presència van engalanar la nostra foguera. La innocència i l’alegria es van fer presents en les nostres dames infantils, Inma García i Sofia López, els rostres radiants de les quals van omplir de tendresa cada moment. La màgia i el foc es van fusionar en la figura de Mireya Galán, la nostra musa del foc, l’esperit del qual va encendre la flama de la tradició. La dolçor i la picardia es van trobar en Emma Mena, la nostra mini bellesa, qui amb el seu encant va conquistar a tots. El futur lideratge es va albirar en Gonzalo Carrillo, el nostre mini president, l’energia del qual prometia grans assoliments. La tendresa i la simpatia es van manifestar en Sofía Galán, la nostra mini dama, el somriure de la qual va il·luminar cada racó. Aquell any, gravem amb lletres d’or un capítol inoblidable en la història de la nostra foguera.

‘Aquest jurat ha decidit, per unanimitat, que la bellesa del foc infantil d’Alacant és Noelia Vinal i Rondón, de la foguera Sant Blai-La Torreta’. Aquell moment va ser una explosió de goig, una bogeria col·lectiva d’alegria, llàgrimes i emocions desbordades. Havíem aconseguit la primera bellesa del foc infantil en la història de la nostra foguera! Estàvem immensament feliços que la nostra xicoteta Mini Noe, la xiqueta que representaria a tots els alacantins, fora de la nostra comissió.

Figura 72. Lucía Sanchez, bellesa infantil 2018.

Figura 73. Bellesa i Dames d`honor 2018.

Figura 74. Bellesa i dames d`honor infantils 2018.

Figura 76. Silvia Morata, bellesa 2019.

Figura 75. Mini bellesa 2018.

54

Figura 77. Presidents 2019.

Figura 81. Mini president 2019.

Figura 82. Mini bellesa 2019.

Figura 78. Marina Rodriguez, bellesa infantil 2019.

Figura 83. Mini dama 2017.

Figura 79. Bellesa i Dames d`honor 2019.

Figura 84. Musa del foc 2017.

Figura 80. Bellesa i Dames d`honor infantils 2019.

55

2020-2022 Els representants de la Foguera Sant Blai - La Torreta 2020 van viure un regnat atípic i desafiador. Luis Morata, com a president, al costat de Paula Esteve com a presidenta infantil, i la resta de la comissió, es van trobar amb la inesperada irrupció de la pandèmia de COVID-19, que va truncar els seus plans i els va impedir gaudir plenament de les nostres esperades Fogueres. Malgrat les circumstàncies adverses, van demostrar una gran fortalesa i compromís. Durant dos anys, fins a 2022, van mantindre el seu càrrec, representant a la seua foguera amb honor i dedicació. Les dames infantils, Sofía López i Sara Michell, i les dames adultes, Sara Vázquez, Ana Cifuentes, Cristina Gea i Llopis, Gloria Cifuentes, Laura Cerdà i Leyre Alonso, van lluir les seues millors gales en els escassos actes que es van poder celebrar fins al 2022. Inmaculada García i Alba Martínez, com a bellesa infantil i adulta respectivament, van irradiar elegància i simpatia. El seu anhelat any i les seues anhelades Fogueres havien d’esperar per a elles. L’alegria infantil va estar representada per Sofía Galán i Ruiz, Mini Bellesa, i Mireya Galán i Ruiz, Mini Festera d’honor, els qui van aportar la seua innocència i entusiasme a la comissió. Tots ells, amb la seua paciència i resiliència, es van convertir en un exemple per al món fester, demostrant que l’esperit de la festa pot prevaldre fins i tot en els moments més difícils. Quan tot va poder tornar a la normalitat vam poder celebrar l’elecció de la bellesa del foc i vam tornar a tremolar d’il·lusió en escoltar el seu nom: Silvia Morata i Pérez, dama d’Honor de la bellesa del foc 2022. Supose que en aquest punt entendreu de què tracta la teoria del foc de la Torreta de la qual vam parlar en el 2007.

Figura 87. Inmaculada García, bellesa infantil 2020-2022

Figura 88. Dames d`honor 2020-2022.

Figura 85. Presidents 2020-2022.

Figura 89. Bellesa i Dames d`honor infantils 2020-2022.

Figura 90. Mini Bellesa i Mini Festera d’honor 2020-2022.

Figura 86. Alba Martínez, bellesa 2019.

56

Figura 94. Dames d`honor 2023.

Figura 91. Presidenta infantil 2023.

Figura 95. Bellesa i Dames d`honor infantils 2020-2022.

Figura 92. Carmen Parra, bellesa 2023.

Figura 96. Mini bellesa 2019.

2023 L’any 2023, els nostres cors es van omplir d’orgull en veure a Irene Martínez i Carmen Parra assumir el paper de les nostres representants, irradiant gràcia i elegància en cada pas. Al seu costat, Zoe Durán i Luis Morata, amb el seu lideratge i dedicació, van guiar aquest camí amb passió i compromís. La innocència i la tendresa es van fer presents amb Sofia i Mireya Galán, les nostres dames infantils, els qui amb la seua dolçor van il·luminar cada moment. L’elegància i la distinció es van manifestar en Iciar Berna i Aitana Andrea Jiménez, les nostres dames adultes, els qui amb el seu port i carisma van deixar una empremta inesborrable. L’alegria i la vitalitat de la infància es van fer sentir amb Manuela Carrillo, nostra minibellesa, qui amb el seu somriure contagiós va omplir de llum cada racó. I Mateo Mena, el nostre mini president, amb el seu entusiasme i energia, ens va recordar la importància de la il·lusió i l’esperança.

Figura 93. Irene Martínez, bellesa infantil 2023.

57

Recordeu el que us vaig comptar sobre les nostres belleses de 2007 i 2008? Perquè el destí, capritxós com sempre, va voler que Verónica i Alba, els qui sentien les fogueres en cada centímetre de la seua pell, compartiren l’honor d’haver sigut dames d’Honor de la bellesa del foc. El somni es va fer realitat i el foc va tornar a la Torreta. La nostra estimada Alba ens va representar amb orgull davant tots els alacantins. L’antiga teoria del foc en la Torreta, que ha passat de generació en generació, sostenia que la innocent bellesa infantil d’aquella xica, triada per a representar Alacant com a dama del foc, guardaria en el seu cor un ressò d’eixa màgia. Es deia que, en florir en la plenitud del seu any com a bellesa adulta, el destí li brindaria l’oportunitat de reviure aquell instant màgic, de tornar a sentir la calidesa dels aplaudiments i l’admiració en la seua pell.

2024 L’any 2024, la Foguera Sant Blai - La Torreta va viure moments de gran esplendor i emoció sota el lideratge dels seus representants. El nostre president, Luis Morata, juntament amb la nostra presidenta infantil, Noelia Vinal, van encapçalar al nostre grup de joves i adults que portem amb orgull l’esperit de les Fogueres. Les dames infantils, Adriana Rodríguez, Emma Mena, Keyla Abengozar i Marta Arroyo, van irradiar alegria i entusiasme en cada acte, acompanyant a la bellesa infantil, Sara Michell, qui va enlluernar amb la seua gràcia i simpatia.

Per part seua, les dames adultes, Paula Segado i Sandra Mezquida, al costat de la bellesa adulta, Marina Torregrosa, van representar l’elegància i la tradició, participant activament en tots els esdeveniments i desfilades.

Figura 99. Marina Torregrosa, bellesa 2024.

Figura 100. Sara Michell, bellesa infantil 2024.

Figura 97. Presidenta infantil 2024.

Figura 98. Bellesa i Dames d`honor infantils 2024.

Figura 101. Dames d`honor 2020-2022.

58

Figura 103. Elecció de Gràcia com a dama del foc.

Figura 104. Elecció de Verónica com a dama del foc.

Figura 102. Gracia Chazarra,

Figura 105. Verónica Salmerón, dama d´honor de la bellesa del foc 2009.

dama d´honor de la bellesa del foc 2008.

Figura 106. Elecció de Noelia com bellesa del foc infantil.

Figura 104. Noelia Vinal, bellesa del foc infantil 2019.

Figura X. Elecció de Silvia com a dama del foc.

Figura X. Elecció de Alba com a dama del foc.

Figura 105. Silvia Morata,

Figura 106. Alba Martínez,

dama d´honor de la bellesa del foc 2023.

dama d´honor de la bellesa del foc 2022.

59

I Certamen de Colles - 2015. Foguera Sant Blai - La Torreta

Com els fils en un tapís, hem teixit la nostra pròpia contribució al tapís cultural de les Fogueres de Sant Joan. Cada fil, cada any, representa un esforç col·lectiu, una puntada de cultura i tradició que s’entrellaça amb la resta de fogueres per a crear una obra mestra efímera però inoblidable. La Torreta ha aportat al món de les Fogueres la passió que es necessita per a mantindre viva la flama de la tradició cultural. Amb la mateixa dedicació amb la qual es trien els fils i es combinen els colors en un tapís, hem seleccionat cada pasdoble, cada jornada cultural, cada detall de les nostres fogueres i barraques.

Hem cuidat cada puntada, cada pinzellada, cada nota musical, perquè la nostra aportació siga un reflex de la nostra identitat i un regal per a la ciutat d’Alacant. Igual que un tapís conta una història a través de les seues imatges, nosaltres hem contat les nostres històries a través dels nostres llibrets. Històries de la nostra gent, de la nostra cultura, dels nostres somnis i esperances. Cada llibret és un capítol de la nostra vida, un testimoniatge del nostre amor per Alacant i per les Fogueres. I així, any rere any, hem continuat teixint el nostre tapís, afegint nous fils, nous colors, noves històries. Perquè sabem que la nostra aportació és important, no sols per a nosaltres, sinó per al conjunt de les Fogueres.

En el llibret del 2006 “El paradís” es parlava del paradís de la cultura, coincidint amb la temàtica del Llibret. El text parlava de com les festes de Fogueres, malgrat ser percebudes per molts com a mers quatre dies de diversió amb una transformació urbana temporal i les molèsties ocasionals causades pels festers, també albergaven un grup de persones que buscaven una experiència més profunda. Aquest grup, que va estar a la vora de l’extinció, estava ressorgint i enfocant els seus esforços en la cultura, demostrant que la festa i la cultura no són mútuament excloents. Els seus interessos abastaven el teatre, les exposicions, els certàmens literaris i les setmanes culturals, oferint una perspectiva diferent i enriquidora de les Fogueres. És com es presentaven les primeres Jornades Culturals de Sant Blai - La Torreta.

Es van celebrar del 3 al 9 d’abril del 2006 i es van basar en quatre temes, al qual més interessant. El dilluns, vam iniciar amb la projecció d’un audiovisual que commemorava els seixanta anys de la Germandat de Santa Creu. Aquest esdeveniment va donar pas a un col·loqui amé, on vam descobrir secrets de la Germandat, transmesos de generació en generació a través de la tradició oral. Al llarg de la setmana, vam gaudir d’una xarrada fascinant a càrrec de Rosa María Vilaplana sobre la indumentària i els pentinats de les nostres festes. Van poder apreciar la diversitat de teixits utilitzats en la confecció dels vestits regionals, així com l’elegància dels pentinats de mantellina alacantina i els estils del segle XVII. Van celebrar unes jornades culturals on cadascun de nosaltres i els nostres convidats va compartir les seues experiències, enriquint a tots els presents. Reconeixem que, potser, van ser una mica breus, però també és cert que van marcar l’inici d’una tradició. Enguany vam rebre el 3r premi a millor activitat cultural i el 3r premie Ateneu Cultural.

JORNADES CULTURALS Les Jornades Culturals de Sant Blai - La Torreta han sigut una sèrie d’esdeveniments anuals dedicats a explorar i celebrar la cultura en el context de les Fogueres de Sant Joan a Alacant.

Al llarg dels anys, aquestes jornades han abordat diversos temes històrics, artístics i socials, oferint una plataforma per al diàleg, la reflexió i l’enriquiment cultural. En 2006, es van celebrar les primeres Jornades Culturals, enfocant-se en la cultura dins de les festes de les Fogueres. En 2007, la “II Setmana Cultural” va presentar xarrades sobre diversos temes, incloent-hi la labor de l’Associació AODI i un homenatge a Reme Vélez. En 2010, vam organitzar “Fogueres (19281936)” unes jornades culturals dedicades a la història de la festa. En 2011, es va organitzar “Fogueres 1939-1950” unes jornades per a redescobrir la cultura alacantina en la postguerra. En 2012, vam presentar “Les Fogueres dels Cinquanta” les III Jornades Culturals, enfocades en les Fogueres dels anys cinquanta. En 2013, en les “IV Jornades Culturals” vam organitzar taules de debat sobre diversos temes culturals. En 2014, amb “Fogueres i noves tecnologies” vam explorar la intersecció entre les Fogueres i les noves tecnologies.Tota la informació des de l’any 2010 a l’any 2014 podeu trobar-la en el blog de Jornades Culturals de La Torreta.

Entre els dies 10 i 17 d’abril de 2007, vam celebrar la nostra “II Setmana Cultural”, un esdeveniment que recordem amb gran afecte. Les xarrades que van organitzar, d’índole molt diversa, van tindre lloc en la sala d’actes de la Casa de la Festa, i van comptar amb la presència de responsables de la Federació de Fogueres de Sant Joan, així com de nombrós públic.Van ser cinc xarrades que ens van omplir d’orgull. En la primera, vam presentar la pàgina web de la nostra foguera, creada per Antonio Sánchez. També ens vam sentir molt honrats de comptar, per primera vegada, amb la col·laboració d’una associació sense ànim de lucre, AODI, l’Associació d’Oci Ocupacional per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual, els responsables de la qual ens van explicar la valuosa labor que realitzen. Per a nosaltres va ser un orgull poder comptar amb la seua presència.

62

La tercera xarrada va ser, potser, la més emotiva. Vam rendir un sentit homenatge a Reme Vélez, coneguda fotògrafa alacantina que ens va deixar mesos arrere. Els seus fills ens van acompanyar en aquest acte, així com diverses belleses i dames del foc d’anys anteriors, com Mar Argiles (bellesa del foc 1995), María Rueda (bellesa del foc 2001), Ana Guillén (bellesa del foc 2004), Sonia Molina (bellesa del foc 1993) i Tere Gómez (dama del foc 1995). La jornada va continuar amb una magistral lliçó sobre pirotècnia impartida per l’inoblidable Pedro Luis Sirvent, la pèrdua del qual lamentem profundament aquest 2025. Pedro va col·laborar generosament en nombroses ocasions amb la nostra foguera, contribuint a engrandir la festa de Fogueres i a difondre la passió pel món de la pirotècnia que tant estimava. Des d’ací, volem expressar el nostre més sincer agraïment pel seu incansable treball i dedicació, que perduraran en la nostra memòria. El dimarts 17, es va dur a terme un enriquidor debat sobre les similituds i diferències entre les festivitats de Fogueres de Sant Joan d’Alacant i Sant Vicent del Raspeig. L’esdeveniment va comptar amb la participació de David Olivares, representant de les fogueres alacantines i actual president de la Federació de Fogueres, i Jorge Sánchez, portaveu de les fogueres de Sant Vicent.

dels llibrets més destacats, pel seu valor històric, la qualitat literària i els guardons obtinguts. Vam poder gaudir també d’alguns dels facsímils més representatius in situ. Per a finalitzar el cicle, el professor Jaume Lloret Esquerdo ens va parlar del gènere dramàtic del teatre foguerer, aparegut en els anys 30 i que forma part del teatre costumista alacantí. Vam conéixer alguns dels sainets de temàtica de Fogueres més significatius del període abordat. Juntament amb aquest cicle, vam incloure altres activitats de producció creativa com el taller de creació de cartells (1928-1936) i el dedicat a com es confecciona un llibret, enfocats als més xicotets de la nostra foguera. Un altre dels nostres actes més significatius va ser la projecció de “Les falles d’Alacant (1928)”, curtmetratge restaurat per la Filmoteca Valenciana, que documenta el primer any de les Fogueres de Sant Joan i que projectem en la Seu d’Alacant de la Universitat d’Alacant, amb els comentaris de l’investigador Armant Parodi com a fil conductor de la pel·lícula. Vam completar aquest programa amb tres activitats, dues d’aquestes, que van servir d’apèndix i epíleg del semestre cultural: la representació d’una selecció de fragments de sainets de temàtica de Fogueres i un concert amb les peces musicals compostes en aquests primers anys, a més d’una exposició cronològica d’aquesta primera etapa de la festa, que servira com a colofó i finalització del projecte cultural de la nostra foguera per a aquest exercici passat i estiu. A aquestes I Jornades Culturals els van ser atorgats el 2n Premi d’Activitat Cultural de Fogueres i el 2n Premi Ateneu d’Alacant a l’Activitat Cultural de Fogueres, corresponents a l’exercici 2010.

En 2010 la nostra Delegació de Cultura i organitzat per Susana Pardo, vam voler sumar-nos amb el nostre granet d’arena a la celebració d’aquest cinqué aniversari, organitzant unes jornades culturals dedicades a la història de la nostra festa.El projecte “Fogueres (1928-1936)” va nàixer del desig de recuperar i donar a conéixer la història de la festa del foc. A través d’aquesta proposta, vam voler ajudar a difondre diversos aspectes culturals històrics de les Fogueres. Vam decidir dedicar aquest exercici al període històric comprés des de 1928, any fundacional de les nostres festes a l’empara dels últims anys de la dictadura de Primo de Rivera, fins a 1936, data de la finalització de la República i preludi de la Guerra Civil Espanyola.

Va ser un període dens, tant per la creació i consolidació de la festa, com per l’entorn sociopolític en el qual es va gestar.

Les jornades es van estructurar en dos tipus d’activitats: d’una banda, un vessant més teòric que es va plasmar en un cicle de conferències, que van abordar els aspectes més rellevants de la nostra festa en els anys que van precedir; i per un altre, una més lúdica i pràctica, en la qual vam voler fomentar el nostre desig de donar a conéixer i divulgar els orígens de les Fogueres. El cicle de ponències, que va tindre lloc en l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés i que vam titular de la mateixa manera que les jornades, es va estructurar en cinc blocs temàtics molt diferenciats, però de gran valor històric-cultural per a aquests primers anys. La primera conferència va estar dedicada al context històric de les Fogueres a Alacant. Joaquín Santo i Matas, historiador i polígraf, va abordar els esdeveniments històrics més rellevants succeïts en la gestació i el començament de la festa: la dictadura de Primo de Rivera, la fi de la Monarquia i la II República, així com la repercussió del canvi polític en les Fogueres, la figura del fundador, José María Py, i la política en la temàtica de fogueres. Joaquín Santo va ser diputat en les Corts Valencianes al llarg de les dues primeres legislatures (1983-1991) sent el primer president de la Comissió de Sanitat. El periodista Tirso Marín va ser el conductor de la nostra tercera xarrada del cicle, dedicada a les Fogueres i la premsa, en la qual vam descobrir la repercussió de la festa en aquest mitjà i nombroses anècdotes succeïdes en les publicacions de l’època. La conferència va intentar reflectir la difusió del naixement de la festa de Fogueres en la premsa alacantina i els ressons periodístics més significatius en aquest mitjà escrit entre els anys 1928 i 1936. L’estudiós Javier Martos, quart convidat, va ser l’encarregat de realitzar un repàs bibliogràfic

En 2011, vam presentar una proposta ambiciosa per a redescobrir la nostra cultura, dissenyant una programació captivadora que convidava a la reflexió sobre un Alacant que, encara que conservava el seu encant, encara es percebia com a massa provincià. Ens vam submergir en fotografies quasi inèdites del devastador bombardeig del Mercat Central durant la Guerra Civil, revivint la cruesa d’eixe moment històric. Vam explorar la rica cultura alacantina posterior a la contesa, traçant la seua evolució en el context dels anys 40. A més, vam realitzar una revisió profunda de les festes i els seus monuments característics d’eixe període, desentranyant la figura de Gastón Castelló, un artista alacantí emblemàtic de l’època. Per a enriquir encara més la nostra exploració, vam presentar per primera vegada un esbós inèdit de l’autor, oferint una nova perspectiva de la seua obra. Vam culminar aquesta immersió cultural amb una exposició memorable en el Club Informació, on vam compartir fotografies de l’època, cosa que va perme-

Figura 1. Presentació de les Jornades Culturals 2011.

63

tre als visitants connectar amb el passat i comprendre millor la identitat de la nostra ciutat. Les nostres jornades van rebre la Menció d’Honor atorgada per l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés d’Alacant en el qual van tindre lloc, el 3r premi a millor activitat cultural i el 3r premie Ateneu Cultural.

PRIMERA CONFERÈNCIA: LA CULTURA ALACANTINA EN EL MARC HISTÒRIC DE (1939-1950) El dijous 13 de gener, vam assistir a la primera conferència de les II Jornades Culturals de la Foguera Sant Blai-La Torreta, corresponents a l’exercici 2011. Julia Puig Añón, llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitzada en Història Contemporània, ens va oferir una síntesi clara i concisa, durant més de mitja hora i amb abundant i encertat suport gràfic, de com, una vegada finalitzada la guerra, es va presentar un camí llarg i complicat per al desenvolupament cultural a la nostra ciutat.

Amb un rigorós control de la censura en tota manifestació cultural, Julia Puig ens va explicar de manera amena, entre altres esdeveniments de la dècada, l’aparició dels Jocs Florals i nombrosos certàmens literaris. Va destacar la important labor de personalitats com Federico García Sanchiz, José Camón Aznar, Ernesto Giménez Caballero, Vallejo Nájera, Eugenio Montes, Corts Grau o P. Romaña, fins a l’arribada de la dècada dels cinquanta, en la qual la vida cultural alacantina prendria major vitalitat, ajudada per l’obertura d’Espanya a l’estranger. Vam aprendre que la coexistència de grups de teatre compromesos amb la tradició i el folklore, i també els serials radiofònics, van ser bona part de la base del desenvolupament cultural, fins que en 1953 es va crear l’Institut d’Estudis Alacantins (IEA).

Figura 2. Conferència de Julia Puig 2011.

intervenció d’Armando Parodi, es va generar un interessant debat. Moltes de les preguntes que formulem es van centrar en la situació socioeconòmica en la qual es va celebrar aquell any foguerer, un aspecte que ens va ajudar a comprendre millor el context en el qual es va desenvolupar la festa.

TERCERA CONFERÈNCIA: MEMÒRIA GRÀFICA DE LA FESTA 1940-1950 El dijous 24 de març, vam participar en la tercera sessió del cicle de conferències de les II Jornades Culturals 2011, titulada “Memòria gràfica de la Festa 1940-1950”. Santiago Linares Albert, llicenciat en Geografia i Història i funcionari de l’Arxiu Municipal d’Alacant, va ser l’encarregat d’impartir aquesta fascinant xarrada. Ens vam reunir a la sala d’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés d’Alacant a les 19.30 hores. Després de la presentació de Susana Pardo, delegada de Cultura de la Foguera, Santiago Linares Albert va començar la seua presentació amb una impressionant mostra fotogràfica. A través de les seues imatges, vam poder apreciar els diversos aspectes de les festes de Sant Joan d’aquella època: cartells anunciadors, fotografies de les belleses del foc i presidents de la Gestora, monuments, festivals d’elecció de la bellesa del foc, desfilades i altres activitats paral·leles, com l’exhibició de bous, nanos i gegants, i danses regionals. La conferència ens va transportar a un període històric clau per a les Fogueres, cosa que ens va permetre conéixer en profunditat l’evolució de la festa a través de la seua rica memòria gràfica.

El dissabte 5 de febrer de 2011, vam tindre l’oportunitat de submergir-nos en el fascinant món de la creació de ninots, gràcies al taller de modelatge impartit pel reconegut artista de fogueres, Antonio Savall García. Aquesta experiència ens va permetre reviure i experimentar en primera persona les tècniques que els artistes dels anys quaranta utilitzaven per a donar forma a aquestes figures icòniques. En aquesta primera jornada, vam aprendre sota la direcció de Toño a modelar l’argila. Per a aquesta ocasió, l’artista va triar dues làmines de Gastón Castelló, concretament la “Natura morta amb pomes” i la “Natura morta amb peixos” de la Foguera del Mercat 1945, coincidint amb el període tractat en aquestes II Jornades Culturals Sant Blai-La Torreta. A més, vam recordar que eixe any es complien els vint-i-cinc anys de la seua defunció en 1986, per la qual cosa vam considerar que aquesta activitat va ser un merescut homenatge a l’artista Gastón Castelló.

QUARTA CONFERÈNCIA: GASTÓN CASTELLÓ I LES FOGUERES DE SANT JOAN (1939-1950]

“SEGONA CONFERÈNCIA: EL RENÀIXER DE LA FESTA. FOGUERES 1939

El dimecres 6 d’abril, es va desenvolupar la quarta sessió del cicle de conferències de les II Jornades Culturals 2011, titulada “Gastón Castelló i les Fogueres de Sant Joan (1939-1950)”.

Vam tindre el privilegi d’escoltar a Agustín Medina Ramos, llicenciat en Geografia i Història i funcionari de l’Arxiu Municipal d’Alacant, qui ens va guiar a través de la vida i obra d’aquest artista clau en la història de les Fogueres. Ens vam endinsar en la faceta humana de Gastón Castelló, des dels seus anys d’empresonament, a través dels seus esbossos i dibuixos, fins a la seua segona gran etapa com a constructor, on vam ser testimonis de la transició de l’art déco a formes més barroques, repletes de les seues famoses Lástimas. Vam recórrer les seues últimes fogueres, culminant en 1950. La conferència es va enriquir amb les interessants aportacions del públic assistent. Ens va emocionar especialment la intervenció de la Sra. Pietat Sierra, vídua del Sr. Manuel Amengual, antic director del Teatre Espanyol Independent (TEI) d’Alacant. Va compartir amb nosaltres un esbós inèdit d’una foguera de Gastón Cas-

El dijous 10 de febrer, vam assistir a la segona sessió del cicle de conferències de les II Jornades Culturals 2011, titulada “El renàixer de la Festa. Fogueres 1939”. Armando Parodi, un apassionat de les Fogueres des de la seua infància i autor del llibre “Alacant Art i Foc”, va ser l’encarregat d’impartir aquesta fascinant xarrada. Armando Parodi va començar la seua intervenció submergint-nos en el context històric que va precedir l’any 1939. Ens va mostrar fotografies impactants que retrataven l’Alacant de la guerra i la postguerra, imatges que ens van permetre comprendre la difícil situació que travessava la ciutat. A continuació, ens va explicar com, enmig de l’adversitat, va ressorgir l’esperit de la Festa. De manera visual i didàctica, ens va presentar els diferents actes que es van dur a terme durant aquell peculiar exercici foguerer, secundant-se en el programa de festes elaborat per a l’ocasió. Després de la 64

telló, datat en 1945, que romania ocult al dors d’un disseny escenogràfic que l’artista va concebre per a una de les obres teatrals d’Amengual. Va ser un moment memorable que ens va permetre apreciar encara més el llegat de Gastón Castelló.

A més, vam tindre l’honor de comptar amb la participació de Susana Llorens Ortuño, responsable de l’Arxiu Municipal de l’Excm. Ajuntament d’Alacant, Francisco Sevillano Calero, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant i Juan Carlos Vizcaíno, veterà foguerer. Les seues contribucions ens van permetre aprofundir en la comprensió d’aquest període històric i el seu impacte en la societat alacantina.

EXPOSICIÓ FOGUERES 1928-1950 Al maig, es va dur a terme l’exposició “Fogueres 1928-1950” a la sala d’exposicions del Club Informació, des del 9 fins al 20 de maig. Aquesta mostra va ser fruit de la nostra col·laboració amb el Club Informació, el Patronat de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant i l’Arxiu Municipal d’Alacant.El nostre objectiu principal va ser oferir un recorregut cronològic i gràfic a través de la història de les Fogueres, des del seu inici en 1928, passant per la República, el silenci imposat per la Guerra Civil, la recuperació en 1939 i el seu desenvolupament fins a 1950. L’exposició va tindre un fort component didàctic, que vam materialitzar a través d’una proposta visualment atractiva. Vam dividir els grans períodes històrics en seccions diferenciades per colors: 1928-1936: Aquest període va abastar des de l’any fundacional de les nostres festes, sota l’ombra dels últims anys de la dictadura de Primo de Rivera, fins a 1936, l’any que va marcar la fi de la II República i el preludi de la Guerra Civil Espanyola. 1937-1938:Vam dedicar aquesta secció a la Guerra Civil Espanyola a Alacant, un període de foscor per a les nostres festes. 1939-1950: Ací vam mostrar la recuperació de les Fogueres després de la fi de la Guerra Civil, abastant la primera dècada de la dictadura de Francisco Franco a Espanya.

La vesprada de l’11 de gener de 2012, vam tindre l’honor de presentar les III Jornades Culturals de la Foguera Sant BlaiLa Torreta a la Sala Àmbit Cultural d’El Corte Inglés, sota l’evocador títol “Les Fogueres dels Cinquanta”. Vam iniciar l’acte amb la càlida benvinguda de la nostra presidenta, Bárbara Molina Ortega, seguida de la vicepresidenta de Cultura, Susana Pardo Díaz, qui va desgranar amb detall el programa que havíem confeccionat per a aquesta edició. Vam comptar amb la inestimable presència de figures clau de la nostra ciutat: Mariano Postigo Fernández, regidor d’Esports i Festes de l’Excm. Ajuntament d’Alacant; David Gerona Llopis, delegat de Cultura de la Federació de les Fogueres de Sant Joan; i Emma Sánchez Llobregat, la nostra Bellesa 2011. Les nostres jornades van rebre el 1r premie activitat cultural de fogueres i el 1r premie ateneu cultural. El dijous 12 de gener, es va viure la primera conferència, “Una visió antropològica de les Fogueres: el foc com a element purificador”. Francesca Marí Domènec, la professora d’antropologia de la UNED que ens va acompanyar, ens va transportar a l’Espanya dels anys cinquanta, amb un enfocament especial a Alacant, i va explorar el profund significat del foc com a element purificador en la nostra benvolguda festa i en diverses cultures al voltant del món.

“Una visió antropològica de les Fogueres: el foc com a element purificador”, es va dividir en dues parts clarament diferenciades. En la primera, Francesca ens va oferir un recorregut històric pels principals esdeveniments mundials i espanyols de la dècada dels cinquanta, amb especial atenció a la ciutat d’Alacant. A través d’una selecció d’imatges antigues de la nostra ciutat, revivint moments clau, sense oblidar la importància de la nostra festa de les Fogueres. En la segona part, la ponent es va centrar en el significat del foc com a element purificador, tant en la nostra festa com en altres àmbits, i com ha evolucionat al llarg de la història i a través de les diferents civilitzacions. Ens va meravellar el seu coneixement i la seua capacitat per a connectar el passat amb el present. El dijous 16 de febrer, Santiago Linares Albert, tècnic de l’Arxiu Municipal d’Alacant, ens va delectar amb “Memòria gràfica de la festa: els anys cinquanta”. A través d’un fascinant recorregut visual, Linares va compartir fotografies, cartells, esbossos i llibrets que van capturar l’essència de les Fogueres i els seus protagonistes en eixa època daurada. La seua presentació va ser un autèntic passeig per la història, revelant no sols l’evolució dels monuments foguerers i barraquers, sinó també la transformació de la ciutat d’Alacant. Linares, col·laborador habitual de les nostres jornades, ens va oferir un repàs gràfic enriquit amb anècdotes i detalls curiosos. Descobrim els cartells anunciadors de la festa i els seus creadors, les belleses del foc, els presidents de les Comissions Gestores i altres personatges clau.

La presentació va incloure un recorregut virtual pels carrers d’Alacant, mostrant la imatge i estètica de la ciutat fa 60 anys.

Aquest viatge en el temps ens va permetre apreciar l’evolució de les Fogueres i el seu impacte en la identitat alacantina. El dimecres 21 de març, vam tindre el privilegi que el veterà foguerer Juan Carlos Vizcaíno Martínez ens transportara a “Els Cinquanta; l’Edat d’Or del bastidor ornamentat”. Junts, gaudim d’un recorregut visual per la plàstica de les fogueres de l’època, admirant obres d’artistes com Ramón Marco, Jaime

Cada panell de l’exposició va arreplegar informació rellevant d’un any foguerer: el cartell anunciador, la bellesa del foc, el president de la Gestora, els premis, els esbossos de les fogueres i altres documents d’interés. A més del recorregut gràfic, vam incloure una mostra fotogràfica del devastador impacte de la Guerra Civil a la ciutat d’Alacant, que va silenciar la festa de Fogueres i va transformar la nostra ciutat. El 19 de maig, en el Club Informació, es va dur a terme la taula de debat titulada “La censura a Alacant en els anys quaranta”. En ella, vam explorar a fons el tema de la censura durant la postguerra i la dècada dels quaranta, tant des d’una perspectiva històrica i cultural com des del prisma de la festa de les Fogueres. Per a enriquir la tertúlia, vam tenir la valuosa presència de José Manuel Díez Fuentes, historiador i investigador, qui va exercir de moderador de la taula.

Figura 3. Exposició Fogueres 1928-1950.

65

Giner, José Gutiérrez, Eduardo Fuentes i Antonio Hernández Gallego. Ens va mostrar la seua impressionant trajectòria amb més de dos-cents articles i treballs relacionats amb les Fogueres de Sant Joan. Ens va parlar de la seua participació en l’elaboració del llibre col·lectiu “Un lloc en el foc”, així com al costat d’Isabel Tejeda Martín en la publicació Fogueres: estil i tradició, de la part de la qual es realitzaria a més una reedició en fascicles sota el títol Fogueres; la batalla per la llum.

La temàtica triada per la Foguera Sant Blai-La Torreta per a aquestes III Jornades Culturals ens va permetre descobrir la presència de Juan Carlos Vizcaíno en moltes de les seues publicacions, com els llibrets de Sèneca-Autobusos de 1993 i 1994, la Revista Oficial de la Comissió Gestora Fogueres ‘98, el llibret de Pont de la Vilavella de 1999 i de Gran Via-Garbinet 2010, monogràfic sobre la dècada que ens ocupa. Juan Carlos Vizcaíno ens va guiar a través d’un extensíssim recorregut pels monuments foguerers dels anys 1950 a 1959, secundant-se en una cuidada selecció de fotografies, algunes inèdites, descrivint detalladament la seua estructura, significat, tècnica dels seus artistes-constructors, evolució estètica i artística, intercalant saboroses anècdotes de la seua realització i la seua construcció. El dimecres 18 d’abril, Agustín Medina Ramos, tècnic de l’Arxiu Municipal d’Alacant, ens va descobrir la faceta artística i pictòrica de Gastón Castelló en els anys cinquanta, durant la seua esclaridora conferència “Gastón Castelló en els anys cinquanta”.

Figura 4. III Jornades Culturals Sant Blai - La Torreta.

El dijous 17 de gener de 2013, en la Sala d’actes de la Casa de la Festa, vam celebrar la primera taula de debat del cicle que programem de les IV Jornades Culturals, sota el títol “Cultura i Federació de Fogueres”. Vam organitzar una trobada que podem qualificar d’històrica, ja que va ser la primera vegada que va tindre lloc un esdeveniment de similars característiques.

Vam reunir cinc ex delegats de cultura de la Comissió Gestora / Federació de Fogueres, els qui van debatre sobre la trajectòria de la Cultura en la Festa, els detalls de la seua participació en els seus diferents períodes, i quines podien ser les claus del seu futur. El debat va donar per a molt i va augurar un cicle de debats d’allò més interessant que havíem realitzat en anys.

Agustín Medina, Llicenciat en Geografia i Història i funcionari de l’Arxiu Municipal d’Alacant, va compartir amb nosaltres el seu profund coneixement sobre Gastón Castelló. Ens va parlar de la seua trajectòria com a artista de fogueres en la dècada dels quaranta i de la seua arribada a la presidència de la llavors denominada Comissió Gestora. A més, ens va revelar detalls sobre la seua complexa relació amb Tomás Valcárcel, la seua particular visió de la Festa, la seua bondat personal i els seus clarobscurs com a líder de l’òrgan gestor de les Fogueres.

Vam descobrir junts episodis poc coneguts d’aquesta gestió, gràcies a l’estudi de les Actes de la Comissió Gestora, custodiades en l’Arxiu Municipal d’Alacant. Tot això acompanyat d’una interessant selecció d’imatges que van enriquir la nostra comprensió.

Després d’una breu introducció del cicle complet d’aquestes IV Jornades, per part de la vicepresidenta de Cultura de la Foguera, Susana Pardo Díaz, vam presentar la taula, que va estar composta, en ordre d’antiguitat, per: Luis Amat Vidal, primer delegat de Cultura de la història de les Fogueres, amb Jacinto Masanet com a president de la Comissió Gestora, en l’exercici 1979-80; Javier Villacampa González, amb Luis Botella com a president de la Comissió Gestora, en l’exercici 1992-93; Miguel Castelló Hernández, amb Andrés Lloréns i Francisco Navarro al capdavant de la Gestora, en l’exercici 1998-99, i actualment amb Manuel Jiménez com a president de la Federació de Fogueres; Armando Parodi, delegat de Cultura des de l’exercici 1999-2000 al 2001-02, i assessor de Cultura del 2002-03 al 2004-05, amb José Manuel Lledó presidint la Comissió Gestora; i David Gerona Llopis, en la Federació de Pedro Valera, de l’exercici 2005-06 al 2011-12.

Vam iniciar un torn de paraula, durant el qual cadascun d’ells va exposar unes breus pinzellades de la seua labor al capdavant de la Cultura de la Festa: Amat, més tradicional, defensant la nostra identitat festera, amb especial recalcament en la recuperació del valencià com a llengua vehicular des dels inicis de la Festa; Villacampa, avançat al seu temps, incidint en la promoció de les Fogueres, especialment en col·legis i instituts de la nostra ciutat i de la província; Castelló, reprenent la promoció de música, indumentària i llengua; Parodi, potenciant els certàmens culturals, catalogant el patrimoni de la gestora, revisant i creant reglaments i fent els primers passos en la informatització de la Festa; i Gerona, obrint nous horitzons a la Cultura de la Festa, incorporant les noves tecnologies i les xarxes socials.

El dimarts 8 de maig, vam celebrar la clausura del cicle Fogueres dels Cinquanta de les III Jornades Culturals de la Foguera Sant Blai-La Torreta. Per a eixe fermall final de les III Jornades, vam tindre la gran sort de comptar amb la projecció de la pel·lícula La nostra Regió, del desaparegut foguerer Adolfo Richart Guixot, així com amb la presència de M. José Richart Martínez, filla del cineasta, i del seu marit, l’aquarel·lista Enric de Santiago Duart, qui va pronunciar unes paraules emotives per a qui fora el seu sogre. Aquesta cinta té la particularitat d’arreplegar les imatges de les festes de les capitals de la Comunitat Valenciana, tal com eren fa més de mig segle: Les Fogueres de 1959, així com les Falles de València i la Magdalena de Castelló de 1960. En la presentació de l’acte de clausura, Susana Pardo va fer un recorregut per la vida i obra d’Adolfo Richart. Adolfo Richart, figura clau en la documentació de les festes de Fogueres de Sant Joan, va destacar per la seua labor cinematogràfica. En 1959, el seu documental sobre les festes d’Alacant, València i Castelló va ser fonamental per a reconéixer la singularitat de cada celebració. Va rebre premis com el Bunyol d’Or i l’Emblema d’Or Honorífic pel seu treball.

Després de la seua jubilació, va col·laborar activament amb la Comissió Gestora de les Fogueres, deixant un llegat de més de deu mil pel·lícules sobre les festes.

El dijous 24 de gener de 2013, es va celebrar la segona cita cultural de les IV Jornades Fogueres, una trobada amb la Cultura, en la Sala d’actes de la Casa de la Festa.

66

finançament, suports i recursos. Aquesta trobada va permetre aprofundir en la importància del llibret com a element cultural fonamental de les Fogueres de Sant Joan.

El 7 de febrer de 2013, les IV Jornades Culturals de la Foguera Sant Blai-La Torreta van arribar a la seua fi amb una taula redona centrada en “L’esdevenir cultural de la Festa de Fogueres”.

Aquesta trobada final va reunir figures clau de la festa: Toñi Martín-Zarco Marín (Foguera Port d’Alacant), David Sánchez Cañavate (Foguera Avinguda de Lóring-Estació) i Miguel Castelló Hernández (Federació de Fogueres de Sant Joan), sota la moderació de Susana Pardo Díaz (Sant Blai - La Torreta).

En aquesta última sessió, es van reprendre i van aprofundir idees dels debats anteriors, organitzant-les en tres blocs temàtics: la identitat cultural de les Fogueres, la potenciació de les activitats culturals i el “llibrets” com a fons bibliogràfic. En el primer bloc, es va discutir la defensa i promoció de les senyes d’identitat de les Fogueres, com la música, la indumentària i l’ús del valencià. Es va plantejar la necessitat d’una estratègia de comunicació i la relació entre tradició i modernització en un context globalitzat. En el segon bloc, es va explorar la possibilitat d’activitats conjuntes entre comissions, la importància de l’educació en la festa des d’edats primerenques i la definició de paràmetres de qualitat per a les activitats culturals.

També es va debatre el possible rol del delegat de Cultura com a assessor Cultural. En el tercer bloc, es va reflexionar sobre la qualitat dels continguts i el respecte a la tradició en la creació dels “llibrets”. Es va discutir la necessitat d’un fons bibliogràfic de les Fogueres i l’ús de noves tecnologies per a la difusió d’aquestes publicacions. Aquesta trobada final va reafirmar el compromís de la comunitat fogueril amb la reflexió i el debat constructiu, establint les bases per a un futur que preserve l’essència de la festa, adaptant-la als nous temps.

Figura 5. Jornada 2013 - Cultura i Federació de Fogueres

En aquesta ocasió, el títol va ser “Experiència cultural de les Associacions Festeres”, i per a això, es va comptar amb la participació de foguerers de diverses comissions, els qui havien ostentat el càrrec de delegat de Cultura o estaven estretament vinculats amb l’àmbit cultural en les seues respectives associacions. Durant l’esdeveniment, van intervindre: Víctor López Arenas, delegat de Cultura, Llibret i Monument de la Foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta, i membre de la Comissió d’Indumentària de la Federació de Fogueres; Toñi Martín-Zarco Marín, vicepresidenta i delegada Federativa de la Foguera Port d’Alacant, responsable de la Delegació de Cultura; David Sánchez Cañavate, qui combinava el càrrec de delegat Federatiu amb el de delegat de Cultura de la Foguera Avinguda de Lóring-Estació; i Paula Tomás Lloret, vicepresidenta de Cultura i Activitats Artístiques de la Foguera Sèneca-Autobusos.

Les IV Jornades culturals de Sant Blai - La Torreta van rebre el 2n premie activitat cultural de fogueres, el premi Conrad Albadalejo a l’activitat cultural i el 2n premie ateneu cultural.

El dijous 31 de gener de 2013, les IV Jornades Culturals van aconseguir el seu punt àlgid amb la tercera taula de debat, dedicada al “Llibret: Anàlisi de la seua publicació”. Susana Pardo Díaz, vicepresidenta de Cultura de la nostra foguera, va moderar la trobada, presentant a un panell d’experts compost per foguerers i barraquers amb àmplia experiència en la creació i promoció del llibret. Miguel Castelló Hernández, delegat de Cultura de la Federació, també es va unir a la conversa.

Francisco Bañuls García, amb huit primers premis en el seu haver, va aportar la seua visió des de l’experiència professional com a gerent de Bañuls Impresores, empresa que ha confeccionat nombrosos llibrets premiats. A més, va compartir els seus coneixements en pintura i disseny, incloent-hi la seua participació com a jurat en el Concurs del Cartell Oficial de les Falles de Gandia. José Antonio Cerezo Montes, apassionat defensor del llibret, amb premis obtinguts en les fogueres Hernán Cortés i Barri José Antonio, va relatar la seua arribada fortuïta a aquesta faceta de la festa i la seua actual participació en el llibre del 30 Aniversari del Gremi Artesà de Fogueres.

Gonzalo García Ballesteros, ex delegat de Llibret de la Foguera Sant Antón Baix i actual president de la Barraca Som Fills del Poble, va compartir les seues investigacions i el seu gust per la sàtira, elements clau en els seus llibrets premiats.

Alejandro González Borja, amb experiència en les fogueres Sant Ferran i Ángeles-Felipe Bergé, va destacar la importància de la investigació per a obtindre resultats excel·lents. La taula redona va donar lloc a una tertúlia dinàmica i participativa, on els experts i el públic van debatre sobre el concepte, estructura, continguts i finalitat del llibret, la seua funció com a llegat històric de la festa, el paper de la Federació en la seua promoció i valoració, i les possibilitats de futur del llibret quant a

El dijous 6 de març de 2014, la Casa de la Festa va acollir la primera xarrada de les V Jornades Culturals - “Fogueres i noves tecnologies”, un esdeveniment que va explorar la intersecció entre les Fogueres i les noves tecnologies. Sota el títol “Foc en 3D: Les noves tecnologies aplicades a les Festes del Foc”, l’artista Carlos Sampedro Moreno i Teresa Ballesteros Sandoval, experta en disseny i realització de figures 3D, van compartir la seua innovadora experiència. Sampedro, constructor de fogueres des de 1996 i pioner en la categoria adulta des de 2009, ha destacat pel seu enfocament innovador, obtenint premis per la seua creativitat. Ballesteros, per part seua, va detallar el procés de disseny i preparació del loncheado i el muntatge de figures 3D, mostrant exemples pràctics del seu treball en falles i fogueres. La xarrada es va centrar en la implementació de la tecnologia 3D en la creació de fogueres, un salt qualitatiu que Sampedro va iniciar en 2012 amb la incorporació d’una màquina termocortadora. Aquest avanç tecnològic, assistit per ordinador, permet escanejar i treballar figures amb precisió, optimitzant el procés de creació. El públic va mostrar gran interés, participant activament amb preguntes sobre el procediment i les seues aplicacions.

El dimecres 12 de març, la Sala d’actes de la Casa de la Festa es va convertir en l’epicentre del debat sobre la influència de la comunicació i el màrqueting digital en les Fogueres. Sota el títol “Comunicació i Màrqueting Digital. Fogueres 2.0”, l’esdeveniment va explorar l’impacte transformador de les xarxes socials en el dinàmic món de les Fogueres i Barraques.

67

l’ànima en suspens, arranquem les notes que desperten l’esperit de la festa. Som els cantors que entonem les cançons que els nostres avis ens van llegar, les que parlen de la nostra terra, de la nostra gent, de la nostra història. La nostra música és el batec del nostre cor, el ressò de les nostres arrels. És el fil roig que ens uneix al nostre passat, el fil daurat que ens il·lumina el present, el fil platejat que ens guia cap al futur. Com els fils d’un tapís, les nostres veus i els nostres instruments s’entrellacen amb les flames de la foguera, amb els balls i els riures, amb l’emoció de cada moment. Junts, creem una obra d’art efímera, un tapís de sensacions que s’esvaeix amb el vent, però que deixa una empremta inesborrable en els nostres cors. Allà pel 2011, quan el sol de juny encara no havia aconseguit el seu zenit, la Foguera Sant Blai la Torreta es va vestir de gala per a un esdeveniment que encara ressona en els nostres cors: l’Aplec de Dolçaina i Tabalet. Va ser un dissabte màgic, on la música tradicional valenciana es va elevar com un cant a les nostres arrels, un homenatge a la terra que ens va veure nàixer. La Colla L’Embolic, amb el seu mestratge, ens va regalar melodies que encara perduren en la memòria: el Rierra de Lluna, el Taranterla, l’Amadeo, Enflames i La Colleta, cadascuna amb la seua ànima pròpia, cadascuna un tros de la nostra història, gràcies als arranjaments de Miguel Herrero i la passió de Vicent Muñoz i Xavier Richart. Va haver-hi un instant de pausa, un sospir en el temps, per a després reprendre amb Val de Sol, La Brama, l’entranyable Ramonet, el Cercavilla de Callosa i el commovedor Biella Núi, cada nota un viatge a través de les nostres emocions, cada melodia un record inesborrable. I com oblidar l’Himne Fogueres de José Torregrosa, que va ressonar amb força en els nostres cors, unint a tots els presents en un sentiment comú d’orgull i pertinença. Però no sols la música ens va embriagar aquella vesprada. També els sabors de la nostra terra, els productes típics alacantins, que ens van recordar la riquesa de la nostra gastronomia.

Figura 6. Comunicació i Màrqueting Digital. Fogueres 2.0

La delegada de Cultura de la Foguera, Susana Pardo Díaz, va presentar als ponents estel·lars de la nit: Santiago Botella Gil, delegat de premsa de la Foguera Port d’Alacant, i Javier Villacampa González, president de la Foguera Passeig de Gómiz.

Santiago Botella Gil, periodista i expert en comunicació digital amb una àmplia trajectòria en la gestió de xarxes socials i la producció de contingut audiovisual, va captivar al públic amb els seus valuosos consells sobre com optimitzar la presència en línia de les associacions festeres. Per part seua, Javier Villacampa González va compartir l’inspirador cas d’èxit del projecte “Enguany pugem a primera…”, destacant el poder de les noves tecnologies i aplicacions per a enfortir la comunicació interna i externa de la seua foguera. La xarrada es va caracteritzar per un enriquidor intercanvi d’idees, amb una activa participació del públic que va aportar suggeriments i comentaris, enriquint encara més el debat. La Sala d’actes de la Casa de la Festa va ser l’escenari, el dijous 27 de març, de la tercera i última xarrada del cicle “Fogueres i noves tecnologies”. El nostre volgut Pedro Luis Sirvent, responsable de la prestigiosa Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici, va compartir amb el públic la seua vasta experiència i coneixements en el camp de la pirotècnia. Al llarg de la seua dilatada carrera, ha sigut mereixedor de nombrosos i importants premis, consolidant-se com una figura destacada en el món de la festa. A més de la seua faceta professional, Sirvent ha sigut un apassionat foguerer durant molts anys i membre de l’antiga Comissió Gestora.

Durant la seua xarrada, Sirvent va abordar diversos temes de gran interés, com l’aplicació de la informàtica en la pirotècnia, la seua implicació en els sistemes de tret, les diferències entre el tret manual i programat, els programes informàtics específics per a pirotècnia, el procés de creació d’una mascletada i les seqüències piromusicals. També va compartir algunes pinzellades sobre temes col·laterals, com l’ensenyament i formació en l’ús de la pólvora, les normatives vigents i diverses anècdotes de la seua trajectòria professional. La participació del públic va ser massiva i entusiasta, amb nombroses preguntes i curiositats dirigides a Pedro Luis Sirvent, qui va respondre amb la seua característica afabilitat i simpatia.

Aquell diumenge 10 de febrer de 2013, la Casa de la Música en el Centre Cultural Les Cigarreres es va omplir d’expectació i emoció. Per a la nostra foguera, va ser un dia inoblidable, una fita que ressonaria en els nostres cors per sempre.

La Colla L’Embolic d’Alacant, amb el seu mestratge i passió, ens va regalar un concert que va transcendir la música, convertint-se en un homenatge a la nostra essència. El programa del concert, va incloure una varietat de peces musicals, des de cançons populars celtes fins a pasdobles i havaneres. Entre les obres destacades es troben “O són do Ar”, “La tarantel·la de Celia”, “Josep Amand Tomás”, “Torrevella” i “El Manisero”.

En el programa, entre melodies que evocaven la tradició i l’alegria, es trobava una joia especial: l’estrena de l’himne oficial de la nostra foguera. Les notes, compostes pel mestre Miguel Herrero Sanz, van teixir un tapís de sentiments, unint les nostres arrels amb l’esperit festiu que ens defineix. Miguel

LA MÚSICA DE LA TORRETA La nostra Foguera Sant Blai - La Torreta i la música tradicional, unides com els fils d’un tapís ancestral, teixim junts l’essència de la nostra identitat. Cada nota, cada melodia, és un fil vibrant que s’entrellaça amb les nostres tradicions, amb l’aroma a pólvora i flor del taronger, amb crepitar de la foguera que purifica i renova. Som els dolçainers i tabaleters que, amb

Figura 7. Aplec de

Dolçaina i Tabalet 2011.

68

lla L’Embolic va delectar al públic amb la seua interpretació de “Polca de Tales”, un tema tradicional popular amb arranjaments de José Blas Herrero, i “American Patrol”, banda sonora també arreglada per Herrero. Finalment, la Colla Benacantil va presentar dues peces originals, compostes per Joan Manuel Varó i dedicades a les seues filles Alicia i Beatriz Varó, els qui van ser Belleses en 2003 i 2010 respectivament. Un dels moments més emotius de la nit va ser quan les tres colles es van unir en l’escenari per a interpretar “Cercavila d’Alacant”, una peça original de Joan Manuel Varó, sota la direcció de Roberto Sayago Martínez, director musical de la Colla Benacantil.

Com a fermall d’or, les tres colles van interpretar a l’uníson l’Himne de la Foguera Sant Blai-La Torreta, un tancament apoteòsic que va ressonar en el cor de tots els presents.

Figura 8. Himne Foguera Sant

Blai - La Torreta

Aquell 1 de maig de 2020 va començar el dia diferent, estrany, amb una mescla d’emocions contingudes que ens embargava a tots els torreters. Eixe dia, marcat en el calendari amb especial significat per a nosaltres, estava destinat a ser el comiat de nostra volguda Noe, bellesa del foc infantil d’Alacant, del seu any de regnat i de la ciutat que tant mestressa. Imaginàvem el seu cor ple de gratitud, llista per a agrair a tots els alacantins, especialment als foguerers i barraquers, l’afecte immens que li havien brindat a ella i a les seues Dames d’Honor. Però la realitat ens va sorprendre amb un regal encara més especial, un obsequi dels seus pares, Kiko i Noelia, que transcendia el personal per a convertir-se en un regal per a tota Alacant: “Noelia Vinal, Xiqueta d’Alacant” un pasdoble compost per Luis Molina Millá, i interpretat en aquest cas per la Banda Simfònica Municipal d’Alacant. En eixe moment, l’emoció ens va envair.

Ens vam sentir profundament agraïts i orgullosos de Kiko i Noelia, per ser torreters exemplars i per estimar amb tanta passió la nostra festa. El seu regal, eixe pasdoble que captura l’essència de la nostra xiqueta, de nostra bellesa del foc infantil 2019, es va convertir en un símbol d’esperança i amor en un temps incert. La música tradicional sempre ha ocupat un lloc especial en el cor de la nostra Foguera. És l’ànima de les nostres celebracions, el fil que uneix generacions i el llenguatge que millor expressa les nostres emocions i tradicions. En aquell 2020, quan el món es va detindre i les Fogueres es van silenciar, la música es va convertir en un far d’esperança. La música de Fogueres es va convertir en un símbol de resistència i amor per les nostres arrels. Per als torreters, la música tradicional és molt més que melodies i ritmes. És la banda sonora de la nostra història, la que ens acompanya en cada cercavila, ofrena i cremà. És el pasdoble que ressona en els nostres cors en veure a nostra bellesa del foc desfilar, la dolçaina que ens transporta a temps passats i la xaranga que ens convida a celebrar la vida. En aquell dia d’emocions contingudes, la música ens va recordar la importància de mantindre viva la nostra tradició, de transmetre-la a les noves generacions i de celebrar la nostra identitat amb orgull. Ens va demostrar que, fins i tot en els moments més difícils, la música tradicional continua sent un llaç que ens uneix com foguerers i com a alacantins.

Figura 9. Lliurament de la partitura del nostre himne.

Herrero Sanz, fundador de la Colla L’Embolic, no sols era un músic prolífic i versàtil, sinó un artista capaç de plasmar en cada melodia l’essència de la seua terra i la seua gent. El seu talent per a compondre peces populars, versions de cançons entranyables i himnes a belleses i fogueres, el va convertir en un referent de la nostra cultura. Aquell dia, mentre l’himne ressonava en el recinte, vam sentir un profund orgull. Cada nota, cada concorde, era un tribut a la nostra història, a les nostres tradicions, a la nostra gent. La música ens va embolicar en una abraçada càlida, recordant-nos la força de la nostra comunitat i l’amor per les nostres festes. La nostra foguera mai oblidarà aquell concert. Va ser un regal inavaluable, un moment màgic en el qual la música es va convertir en un símbol de la nostra identitat. L’himne, obra del mestre Miguel Herrero Sanz, es va convertir en un llegat que perdurarà en el temps, recordant-nos sempre l’alegria i l’esperit fester que ens uneix.

En el marc de les celebracions pel nostre X Aniversari, la Foguera Sant Blai-La Torreta va organitzar el memorable I Certamen de Colles en el Centre Cultural Les Cigarreres en 2015.

Aquest esdeveniment va reunir tres destacades colles: la Colla de Sant Antoni, la Colla l’Embolic i la Colla Benacantil, en una nit plena de música i companyonia. L’organització del certamen va estar a càrrec de Joan Manuel Varó, comissionat de nostra foguera i membre de la Colla Benacantil. La presentació de l’esdeveniment va ser a càrrec de María José Ferrando, també comissionada de la foguera. La Colla de Sant Antoni va obrir el certamen amb una interpretació magistral de “Cercavila Castellana” i “Polca de la Magrana”, totes dues peces del reconegut compositor Xavier Richart. A continuació, la Co-

Figura 10. Pasdoble

Noelia Vinal, Xiqueta d’Alacant 69

Com a delicats tapissos de fils entrellaçats, on cada bri conta una història i cada nu guarda una emoció, així han sigut durant els últims vint anys els llibrets de la nostra foguera. Molt més que simples programes de festes, eren l’ordit sobre la qual es teixien les il·lusions prèvies a la plantà. Les seues pàgines, com telers vibrants, ens oferien els versos enginyosos que donarien ànima i veu al nostre monument efímer, preparant-nos amb un somriure còmplice per a la seua alçada. Eren també l’àlbum de records on els rostres de les nostres representants brillaven amb la il·lusió del moment, el llistat dels cors compromesos de la comissió, el mapa detallat dels dies festius per vindre, la gratitud sincera als qui sumaven el seu esforç, i l’inventari orgullós dels assoliments que ens precedien. Però la riquesa del llibret transcendia la mera informació festiva. Any rere any, com a hàbils artesans afegint un nou color a la seua obra mestra, la nostra foguera la Torreta ha brodat en les seues pàgines un apartat cultural, un monogràfic o una investigació que l’elevava a una dimensió insospitada. Cadascun d’aquests monogràfics és un fil de tonalitat única, acuradament seleccionat i teixit amb passió, que se suma al gran tapís de coneixements culturals que la Torreta ha anat creant al llarg d’aquestes dues dècades, enriquint amb cada puntada el valuós llegat de les nostres Fogueres. A continuació, desentranyarem els colors i les textures d’aquest bell tapís, repassant les temàtiques i monogràfics amb els quals la Torreta ha contribuït de manera tan significativa a la memòria viva de la nostra festa.

Figura 1. Llibret 2006 i la seua versió digital.

2006 - El paradís De la mà d’Iván Rodríguez i Miguel Ángel Durá, “El Paradís” es va convertir en el primer llibret que la Foguera Sant Blai - La Torreta publicava oficialment. A través de la figura del paradís el primer llibret de la nostra foguera relatava el difícil camí que havíem hagut de recórrer per a poder fundar la nova foguera. Recordàvem aquell 2005-2006 com un viatge èpic.

Havíem caminat per un desert de dubtes i desafiaments, però a la fi, havíem arribat al nostre oasi: fundar la foguera Sant Blai - La Torreta. Tal com explicava en el llibret el president Paco Martínez la nostra travessia era un pelegrinatge cap a un paradís terrenal, un espai on celebrar els nostres assoliments i honrar als qui no van poder acompanyar-nos. La sensació de comunitat que vam forçar en eixe camí era la nostra major recompensa. Vam descobrir que el paradís no era només un concepte abstracte. Ho trobem als carrers, la plaça i la gent de la Torreta. Era un lloc on la tranquil·litat i la joventut convivien en harmonia, allunyat de l’enrenou de la ciutat.

Figura 2. Llibret Infantil 2006 i la seua versió digital.

70

No obstant això, el nostre veritable paradís efímer es materialitzava cada any en les festes de Sant Joan. Durant eixes màgiques nits, Alacant es transformava en un escenari on la tradició i la passió s’unien en una dansa de foc. Els monuments, concebuts amb tant d’esforç i dedicació, eren una ofrena als déus, un ritual que ens connectava amb una cosa més gran que nosaltres. En eixe moment, sentíem que havíem aconseguit la cúspide dels nostres somnis. Per això, estem convençuts que vivíem en l’Edén. Un Edén que es renovava cada any, on l’amistat, l’alegria i l’esperança florien. I encara que eixe paradís era fugaç, els records que ens va deixar perduren en els nostres cors. En el primer article Miguel Ángel Cremades Romero, rector del Santuari Diocesà de la Santa Faç d’Alacant, reflexionava sobre el paradís. “Aquests són molts dels paratges que evoquem com a paradís, però aquest està més a prop dels que tots pensem, comença dins de nosaltres i emana de deu.”

Miguel Angel comença qüestionant la idea tradicional que el paradís és un lloc al qual s’accedeix únicament després de la mort. Recorda que, segons la Bíblia, el primer home i la dona habitaven un paradís terrenal, però el van perdre a causa del seu egoisme i ambició. No obstant això, emfatitza que Déu, en veure la misèria humana, va enviar al seu fill per a mostrar-nos el camí de retorn al paradís. Aquest camí és l’amor, que ens permet superar l’egoisme i construir un món més just i fratern. Miguel Angel vincula aquestes idees amb les festes populars, com les fogueres, que fomenten la solidaritat, l’amistat i l’alegria. Aquestes celebracions, en unir a les persones, són xicotets passos cap a la construcció del paradís en la terra.

les seues arrels i tradicions alacantines, i com l’experiència la va marcar per sempre, omplint-la d’orgull i gratitud cap a la seua comunitat. Aquest llibret va rebre el premi al llibret més original de totes les categories i el quinzé guardó de l’ús al valencià en llibret de la Generalitat Valenciana. També vam guanyar el primer premi del millor llibret infantil.

2007 - Llum de Festa L’any 2007 Miguel Angel i Iván Rodríguez tornaven a repetir com a coordinadors, unint-se eixe any Alejandro Cerviño.

El llibret 2007 amb títol Llum de Festa s’emportaria el setzé premi en l’ús al valencià de la Generalitat Valenciana. Amb la temàtica de la llum, els presidents començaven parlant d’una nova claredat. La vida estava plena de contrastos, calor i fred, clar i fosc, dia i nit… “La nit no sempre és fosca perquè les nostres festes les omplin de llum, i la llum és alegria”.

En les pàgines del llibret, la llum i l’ombra s’entrellaçaven en una dansa de paraules. Alguns articles celebraven aquells llocs d’Alacant que, com a joies ocultes, mereixien ser descoberts. Uns altres, no obstant això, vetlaven amb un mantell de discreció aquells racons que, en opinió dels autors, preferien romandre en la penombra. Pedro Valera, llavors president de la federació de fogueres, evocava la càlida lluminositat de la plaça del Pont en Pont de la Vilavella, contraposant-la a l’ombra que planava sobre el barri després de la desaparició dels barris alacantins de les casetes baixes. Paco Cortés, portaveu de la Setmana Santa alacantina, dirigia la mirada cap al barri de Santa Cruz, enaltint el seu encant i restant importància als canvis experimentats a Carolines Baixes.

A continuació era l’expresident de la comissió gestora José Manuel Lledó (1999-2005) el que reflexionava sobre la seua visió del paradís. José Manuel explorava de manera poètica i personal la noció del “paradís” dins del context de les Fogueres a Alacant. A través de la seua experiència com a president de la comissió gestora, vinculava el concepte de paradís a un espai i temps específics: una nit de mitjan juny, en un lloc a l’aire lliure, envoltat de la foguera i d’éssers estimats. Aquesta visió idíl·lica es construïa a partir d’elements sensorials com la llum, el so i la calor del foc, així com de la companyia d’amics i família. José Manuel emfatitzava la importància de la comunitat i la tradició en la creació d’aquest paradís particular, subratllant l’orgull de ser alacantí i la singularitat de les Fogueres de Sant Joan. En essència, el text ens convidava a reflexionar sobre com una celebració popular pot convertir-se en un espai de felicitat i connexió profunda, transformant un lloc i un moment en un veritable paradís personal.

Segons Paco Cortés, portaveu de la Setmana Santa Alacantina, el barri de Santa Cruz era un tresor que havia de preservar-se, mentre que els canvis a Carolines Baixes eren motiu de preocupació. M. Elena Pérez, bellesa del foc de 1955, compartia la bellesa atemporal del carrer Belando, destacant la singularitat d’haver sigut bressol de tres belleses del foc, Finita Cremades (1943), Vanesa Sánchez (2003) i Dalila Company (1945).

David Gerona, en aquells dies i de manera curiosa ara de nou delegat de cultura de la Federació de Fogueres, denunciava l’estat de deterioració del carrer Berenguer de Marquina, caracteritzat per edificis en ruïnes o a punt de enfonsar i la presència d’excrements canins pertot arreu.

També trobàvem reflexions d’una dissenyadora gràfica, una professora universitària, una professora d’institut, fallers, artistes de Fogueres com Paco Gisbert, representants del col·lectiu LGBTI, veterinaris, publicistes, fanàtics del bàsquet i llicenciats en sociologia urbana com Albert Poveda, productor prolífic d’articles per a llibrets de Fogueres. Vam comptar amb la col·laboració del portaveu del bloc per alacant o Bloc Esquerra Verda, Antoni Arqueges i Camps, que deia que per a construir un veritable paradís polític a Alacant, era necessari recuperar espais públics, fomentar la participació ciutadana i promoure un desenvolupament sostenible que beneficiara a tots els habitants, recuperant així l’orgull i el sentit de pertinença a la ciutat. Vam poder comptar amb les paraules de Violeta Trives, dama d’honor de la bellesa del foc 2002. El seu paradís eren els records de les fogueres en la seua vida. Violeta tornaria a col·laborar en el nostre llibret 12 anys més tard al costat de la seua mare Mari Carmen “Mantillas”. Violeta recorda amb emoció la seua elecció com a dama del foc. Descriu com aquest esdeveniment la va connectar profundament amb

Figura 3. Llibret 2007 i la seua versió digital.

71

2008 - Vanitats A l’any següent, el nostre prestigiós director de llibrets, Miguel Ángel, tornava per a dirigir una nova interpretació del nostre emblemàtic Llibret 2008, ‘Vanitats’. Un llibret d’allò més original que ens va deixar amb la boca oberta. No et perdes la foto de la comissió! Inspirada en la icònica portada de Sgt. Pepper’s dels Beatles, però amb un toc alacantí molt nostre. El bombo de la portada original va ser substituït per una autèntica paella, i les lletres de flors que portaven els Beatles ara lluïen el nom de la nostra foguera. Els nostres foguerers es van marcar uns ‘outfits’ d’allò més al·lucinants, convertint la foto en un record inoblidable!”. Aquest llibret va obtindre el cinqué lloc entre els millors llibrets de les Fogueres de 2008, un reconeixement a la seua qualitat literària i originalitat. A més eixe any nostra foguera va obtindre el primer premi al millor llibret de Fogueres Infantils. Eixe any, la nostra comissió va decidir dedicar el monument a la vanitat com una reflexió sobre la nostra pròpia imatge i com la societat ens incitava a buscar la perfecció. Per a això, ens vam inspirar en el món de l’espectacle i, en particular, en el festival d’elecció de la bellesa del foc. En investigar i entrevistar persones clau involucrades en l’organització d’aquest esdeveniment al llarg dels anys, ens vam adonar que estàvem retent homenatge no sols al festival en si, sinó a tots aquells que treballen àrduament darrere d’escena per a fer possible aquest espectacle. Des dels directors artístics fins als ballarins i tècnics, cada persona juga un paper fonamental a crear la màgia que veiem cada any. El nostre objectiu era reconéixer i agrair l’esforç de tots aquests “herois anònims” que fan possible un dels esdeveniments més emblemàtics de les Fogueres de Sant Joan. La investigació va incloure entrevistes a personalitats destacades en la història de l’elecció de la bellesa del foc. Primer entrevistem a Ana Noelia Abellán, en aquell moment delegada artística de la Federació de Fogueres. A més vam entrevistar a Ana Pérez, guionista que va aportar la seua creativitat a diverses edicions infantils i a la gal·la adulta de 2007; Javier Villacampa, el paper del qual com a delegat artístic va ser fonamental durant l’etapa en el centre de tecnificació; i Paco Gisbert, reconegut artista faller que va deixar la seua petjada en les edicions de 2003 a 2005 amb els seus innovadors dissenys escènics. Manolo Jiménez, qui va ser president de la comissió Florida Portazgo i de la Federació de Fogueres, era un dels noms més reconeguts en el món de les Fogueres. Al costat del seu equip, entre els quals destacava la nostra Noelia Rondón, va deixar una profunda empremta en el món foguerer i en l’elecció.

Figura 5. Llibret 2008 i la seua versió digital.

Figura 6. Llibret 2009 i la seua versió digital.

Sota la tutela de Manolo Jiménez, Javier Fajardo, el nostre següent entrevistat, va iniciar la seua trajectòria en l’equip de la delegació artística.

2009 - Arrels En 2009 presentàvem Arrels, dirigit per Miguel Angel Durá i Albert Giner. Eixe any, vam decidir aprofundir en les nostres arrels d’una manera diferent. En lloc de centrar-nos en un estudi històric tradicional, vam voler explorar perspectives més originals. Ens vam proposar investigar no sols les arrels de la nostra ciutat, Alacant, sinó també les de la nostra pròpia festa, buscant els seus orígens en llocs menys coneguts. Aquest llibret va rebre el huité premi a la promoció del valencià per la Generalitat Valenciana i el nové premi de Llibrets de Fogueres.

Per a això, ens vam envoltar d’un equip d’experts que ens van ajudar a desentranyar la història de les nostres tradicions.

Susana Llorens i Ortuño, va bussejar en els arxius municipals, revelant-nos una història d’Alacant més enllà del que coneixíem. A través de documents que abasten des del patrimoni fins a la justícia, vam poder reconstruir la història de la nostra ciutat. En el cas de les Fogueres, vam trobar un valuós tresor: cartells, esbossos, fotografies i una hemeroteca digital que ens van permetre reviure l’evolució de la nostra festa al llarg dels anys. Susana ens va demostrar que l’arxiu és molt més que un simple depòsit de documents.

Figura 4. La comissió en el Llibret 2008.

72

Ofereix una àmplia varietat de serveis, des d’assessorament a investigadors fins a l’organització d’exposicions. Gràcies al seu treball, podem accedir a informació valuosa sobre la nostra història i patrimoni, i contribuir a la difusió del coneixement. Alberto Giner ens va transportar a través del barri antic, pintant un quadre vívid de com era la vida en aquest barri. En la seua anàlisi sobre el barri d’Alacant, Alberto Giner ens va descriure com aquest cor històric de la ciutat va experimentar una profunda transformació al llarg dels anys.

Les seues arrels s’afonaven en la medina islàmica i la ciutat cristiana, sent un espai emblemàtic i protector. No obstant això, Giner va lamentar la deterioració progressiva que havia patit el barri, passant de ser un nucli residencial a una zona d’oci nocturn. L’autor alacantí va denunciar la falta d’inversió i manteniment per part de les autoritats, fent un cridat a recuperar el Barri com un espai viu i atractiu. Miquel Ángel Durá, es va endinsar en el món de les fogueres més xicotetes, les de sisena categoria des de 1996, donant-los la importància que mereixen als seus monuments. A més, ens va comptar sobre la trajectòria de l’artista faller Enrique Burriel. Per a finalitzar, Rafael García ens va submergir en la fascinant història de les falles d’Onil, una tradició que havia transcendit generacions i que s’havia convertit en un emblema de la identitat local. Nascudes a mitjan segle XX de la imaginació d’un grup de xiquets, entre ells el reconegut artista Eusebio Sempere, aquestes construccions inicialment senzilles i tosques havien evolucionat fins a convertir-se en elaborades crítiques socials i expressions artístiques. Les falles d’Onil s’havien erigit en un espill de la vida quotidiana, satiritzant els problemes del poble i desafiant a les autoritats. No obstant això, la seua esplendor es va veure interromput per diversos factors, com la industrialització i el sorgiment de noves formes d’oci. Afortunadament, a principis del segle XXI, aquesta tradició havia renascut gràcies a l’esforç de nous artistes i a l’anhel de recuperar un tros de la seua història. Hui dia, les falles d’Onil continuaven evolucionant, combinant la tradició amb la innovació i mantenint visca la flama de la creativitat i la crítica social. El seu futur, encara que incert, depenia de la capacitat d’adaptar-se als nous temps i del suport institucional. En definitiva, les falles d’Onil eren molt més que simples monuments de cartó pedra; eren un llegat cultural, un espai de trobada i una expressió de la identitat d’un poble.

Figura 7. Llibret 2010 i la seua versió digital.

Josep Coloma Pellicer, periodista i escriptor, va aportar el seu enginy a través de la revista satírica en valencià “El Tio Cuc”, enriquint el panorama cultural de la ciutat. Gastón Castelló, un talentós artista plàstic, va plasmar la seua passió per les Fogueres en les seues pintures, gravats i escultures. Finalment, José Ferrandiz Torremocha, periodista i visionari, va deixar un llegat inesborrable en crear la figura de la bellesa del foc, símbol màxim de les Fogueres, i compondre les lletres dels pasdobles que hui són himnes de la festa. Albert Poveda ens va delectar amb un divertit article replet d’anècdotes relacionades amb el número cinc en la nostra festa. En 1995, l’elecció de la bellesa del foc infantil va estar marcada per un divertit incident. Les condicions acústiques en el centre de tecnificació no eren les millors, i una de les xiquetes, per un malentés, va creure haver sigut triada. Així que, eixe any, vam tindre la sort de comptar amb cinc dames d’honor en lloc de quatre. El número cinc és clau en la història de les Fogueres de Categoria Especial: cinc van ser les fogueres fundadores de la federació i cinc els membres que integraven els jurats encarregats d’atorgar els premis als monuments cada juny. A més, José Manuel Díaz va analitzar l’evolució de les Fogueres de Sant Vicent del Raspeig des dels seus orígens com a festes en honor a la Verge del Carmen. Finalment, vam explorar la història de la cinquena categoria de les Fogueres, que en 2009 celebrava les seues bodes de plata.

2010 - Cinc Va arribar 2010 i la Foguera Sant Blai-La Torreta va complir cinc anys i, per a celebrar-ho, vam dedicar la secció cultural del nostre llibret a explorar les múltiples connexions amb el número cinc. Aquest llibret va rebre el quart premi de la Federació de Fogueres i segon premi a l’ús del valencià per la Generalitat Valenciana. Vam descobrir com una altra foguera germana, Gran Via-Garbinet, també celebrava el seu aniversari, compartint amb nosaltres un camí paral·lel. Vam revivir les sensacions de Xavier Herrero en plantar la seua primera foguera a Alacant fa cinc anys, un somni fet realitat que continua present. Ens vam endinsar en les il·lusions d’un artista que va començar la seua trajectòria amb cinc monuments infantils, cadascun amb un nou horitzó. Es va realitzar un recorregut històric pel V centenari d’Alacant de la mà d’Agustín Medina i vam conéixer els cinc primers noms que van marcar la història de les Fogueres, gràcies a la investigació de Joaquín Santo Matas. Jose María Py va ser l’alma mater d’aquesta festivitat, el seu fundador i principal impulsor. K-Fita, un versàtil artista alacantí des de primerenca edat, va deixar la seua petjada com a escriptor i caricaturista, contribuint a la riquesa cultural de les Fogueres.

2011 - Enyorances de un centerani en el l´oblit En 2011 arribava de la mà de Miguel Angel, el llibret titulat “Enyorances d’un centerani en el l’oblit.” Aquest llibret va aconseguir el 10é premi de llibret de la Federació de Fogueres i el 17é premi a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Fogueres de la Generalitat Valenciana. Ens resultava curiós com 1992 havia marcat un abans i un després en la història del nostre país. Les Olimpíades de Barcelona van posar a Espanya en el mapa mundial com un país modern i capaç d’organitzar esdeveniments de gran magnitud. Paral·lelament, el V Centenari del Descobriment d’Amèrica, celebrat a Sevilla, va atraure a milions de visitants i va reafirmar la nostra identitat com a nació. No obstant això, dos anys abans, en 1990, Alacant celebrava una fita igualment important: el V Centenari de la concessió del títol de ciutat per Fernando el Catòlic. Aquest esdeveniment, ocorregut en 1490, va elevar a Alacant a una de les ciutats més antigues d’Espanya. Malgrat la rellevància històrica d’aquest esdeveniment, és sorprenent com la commemoració s’ha esvaït amb el pas del temps.

73

A diferència d’altres esdeveniments nacionals, el V Centenari d’Alacant no va deixar un llegat físic tan evident. No trobem monuments, edificis o carrers que recorden aquesta data tan assenyalada. Amb l’objectiu de rescatar aquesta part de la nostra història, vam proposar un viatge en el temps per a recordar tots aquells actes, certàmens, monuments i festejos que es van organitzar a Alacant en 1990. Vam voler mostrar com la ciutat es va transformar per a celebrar aquest aniversari i com es va convertir en un focus de cultura i tradició.

2012- Amb T de Torreta.

De la mà de l’enginy de Miguel Ángel, vam presentar un llibret de format original, estructurat en tres toms evocadors: “Festa i Treball”, “Cultura i Tradició” i el vibrant “Amunt i Avall”. Aquest treball va ser reconegut amb el 11é premi en el concurs de llibrets i, a més, vam obtindre el 6é premi per la promoció de l’ús del valencià. Amb Amunt i Avall, ens vam embarcar en una anàlisi detallat dels primers premis de les Fogueres de Sant Joan. Vam voler anar més enllà de la simple enumeració i vam explorar les tendències i curiositats que envolten l’obtenció del màxim guardó en diverses categories.

Per a això, vam recopilar i analitzar dades sobre els primers premis en monuments, playbacks i l’elecció de la bellesa del foc, tant en la seua vessant adulta com infantil. Vam buscar patrons i singularitats que pogueren oferir una nova perspectiva sobre la “sort” i l’èxit en la festa. En l’àmbit dels monuments, vam descobrir estadístiques inesperades sobre les comissions més llorejades i vam qüestionar la percepció comuna sobre quins districtes acaparen els primers llocs. També vam posar la lupa en ratxes històriques de premis, revelant sorpreses en les comissions que les van protagonitzar. Quant als playbacks, vam observar la notable transició generacional, amb l’auge de noves comissions que desplacen a algunes històriques, aportant frescor i noves propostes escèniques. Vam analitzar com evolucionen els muntatges i la reutilització de recursos musicals. Vam dedicar una atenció especial a l’elecció de la bellesa del foc, contrastant la naturalesa aparentment aleatòria de l’elecció infantil amb les dinàmiques més complexes de l’elecció major, influenciada per diversos sistemes de votació. Vam evidenciar com la distribució d’aquests preuats títols no sempre és equitativa. Finalment, vam investigar les trajectòries dels artistes de fogueres, identificant als més exitosos i a aquells que van lluitar per aconseguir el primer premi. Vam seguir l’ascens i, en alguns casos, el declivi de figures destacades en el panorama artístic foguerer. Vam rememorar un any on la cultura i la tradició es van entrellaçar en cada vivència.

Artísticament, la nostra torreta va ser un llenç que va plasmar les nostres gestes en la presentació i el certamen artístic. La cultura va ressonar en les nits de monòlegs, en la màgia del certamen de teatre i en la riquesa de les jornades culturals.

L’alegria va desbordar en cada acte fogueril que va animar l’any, des de la calidesa de Nadal fins a la il·lusió infantil i els llaços fraternals amb altres festes. Amb passió i dedicació, vam donar a conéixer les nostres fogueres i qui ens representaven en Festa i treball.

Figura 8. Llibret 2011 i la seua versió digital.

Figura 9. Llibret 2012 i la seua versió digital.

2013 - Identitat Cultural En 2013 de la mà de la nostra delegada de cultura Susana Pardo ens vam embarcar en un projecte ambiciós i profundament arrelat en l’essència de la nostra Foguera Sant Blai - La Torreta. Com bé sabem, la identitat cultural és l’ànima de qualsevol col·lectiu, un entramat de valors, tradicions i expressions que ens defineixen com a poble. Les Fogueres, des de la seua gènesi en 1928, han sigut un reflex d’aquest sentir.

Figura 10. Llibret 2013 i la seua versió digital.

74

Un cresol on es funden música, indumentària, llengua valenciana, monument i, per descomptat, el nostre volgut llibret. Ens vam proposar acaronar les nostres arrels. Sabíem que la nostra festa havia d’adaptar-se als temps, sense perdre l’essència que els nostres avantpassats ens van llegar. En aquest equilibri, vam trobar el desafiament de preservar i avançar, d’honrar el passat i construir el futur. El nostre projecte “Fogueres, una trobada amb la Cultura”, que va iniciar amb les Jornades Culturals el gener de 2013, va culminar amb la publicació d’aquest llibret, un monogràfic que buscava suscitar la reflexió i enfortir la nostra identitat cultural. En ell, repassàvem els elements que ens definien, des de la perspectiva de col·laboradors com Andrés Lloréns, Armando Parodi, Joaquín Santo, Miguel Castelló, Susana Llorens, José Ángel Ponsoda i Pedro Abad. Joaquín Santo, en el seu paper d’historiador, va inaugurar el llibret amb una reflexió sobre la rica cultura que embolica la festivitat. Miguel Castelló, delegat de cultura de la Federació de Fogueres, va centrar el seu discurs en la rellevància de l’idioma valencià i la seua projecció futura en el context de les Fogueres. Pedro Abad, mestre major del gremi d’artistes de Fogueres d’Alacant, va oferir una visió profunda sobre els orígens de les Fogueres, a les quals afectuosament es va referir com “les nostres falles d’estiu”, i el paper fonamental dels artistes en la seua creació. José Ángel Ponsoda, periodista i presentador de ràdio i televisió, va explorar la diversitat cultural present en el Llibret, des dels primers exemplars de la publicació fins als anuncis i poemes dedicats a les belleses.

Susana Llorens, de l’arxiu municipal d’Alacant, va destacar el valuós llegat de les Fogueres i la importància dels fons fotogràfics que l’arxiu conserva com a tresors històrics. Andrés Llorens, vicealcalde de l’Ajuntament d’Alacant, va subratllar la profunda connexió entre la cultura alacantina i el foc, element central de la celebració. Finalment, Armando Parodi, investigador foguerer, va compartir la seua experiència sobre la dimensió cultural de les associacions festeres, enriquint la comprensió d’aquesta tradició arrelada en la comunitat. A través de les seues signatures, vam explorar la música que ens embolica, la indumentària que ens vist, la llengua que ens uneix, el monument que ens representa i el “llibret” que ens narra. L’esforç i la dedicació que vam bolcar en el nostre llibret van ser reconeguts amb dos guardons que ens van omplir d’orgull: el 5é premi al millor llibret de Fogueres i el 4t premi a la promoció de l’ús del valencià en el llibret. Aquests premis no sols van celebrar la qualitat de la nostra publicació, sinó que també van destacar el nostre compromís amb la preservació i promoció de la llengua i la cultura valencianes. Ens vam sentir honrats que el nostre treball haguera sigut valorat i reconegut, i aquests premis ens vam impulsar a continuar treballant amb passió i dedicació en la defensa de la nostra identitat cultural.

En el llibret vam incloure un article inicial sobre la primera barraca, “Els trenta u”, on vam mostrar l’esbós i diversa documentació dels seus inicis. Vam continuar amb la barraca “Peña els Goril·les”, fundada en 1933 i la més antiga en actiu. Vam visitar el seu racó i vam entrevistar la seua junta directiva per a mostrar el funcionament d’una barraca tradicional. El següent article tractava sobre la Federació de Barraques d’Alacant, per al qual vam entrevistar a Vicente Buades, qui ens va facilitar nombrosa documentació sobre les seues activitats i destinataris. El 22 de gener de 2014, vam assistir a les jornades sobre el futur de les barraques, on vam arreplegar les diferents solucions i reivindicacions dels barraquers. Finalment, vam presentar un article sobre la nostra pròpia barraca, “Si no Plou, bufa”, un exemple de la barraca del segle XXI i de la col·laboració activa entre barraques i fogueres. En resum, amb aquest llibret, vam voler retre homenatge a la rica història i evolució de les barraques alacantines, des dels seus humils orígens fins al seu vibrant present i el seu prometedor futur. A través de la nostra investigació i les veus dels mateixos barraquers, vam presentar una visió completa d’aquesta tradició arrelada, destacant la seua importància cultural i el seu paper fonamental en la nostra festa.

2015 - X anys fent festa El nostre llibret de l’any 2015, obra del reconegut foguerer José Manuel Lledó Cortés, sota el títol “X anys fent festa”, va ser un homenatge a la nostra trajectòria al llarg d’eixos deu anys. Vam recordar amb orgull com, en tan breu temps, havíem aconseguit una infinitat de guardons i reconeixements.

En les seues pàgines, vam lloar el treball que s’havia realitzat des dels nostres fundadors fins als comissionats que ens mantenien en l’actualitat. Vam posar l’accent principalment en com una foguera tan jove, sent de l’extraradi de la ciutat, havia aconseguit plantar els seus monuments en Categoria Especial tan prompte. El llibret, amb un disseny elegant, va realitzar un recorregut interessant pels nostres deu anys d’història, comptant amb una gran quantitat de material gràfic. En endinsar-nos en les seues pàgines, vam poder conéixer un poc més a la nostra jove comissió, que va mostrar els nostres monuments, Belleses, presidents, llibrets, activitats…, des del nostre naixement en l’estiu de l’any 2005, tot això a través de les pàgines del nostre monogràfic.

2014 - Barraques. Evolució.

Sota el títol “Barraques. Evolució”, el nostre delegat de Llibret, Fernando Rodríguez Botella, va presentar en 2014 un exhaustiu treball de recerca. En ell, vam desenvolupar l’evolució de les barraques, des dels seus orígens fins a la seua situació actual i les possibles tendències futures en la unió entre comissions de foguera i barraca. El nostre Llibret 2014 va ser guardonat amb el 18é Premi a l’Ús del Valencià, un reconeixement que ens va omplir d’orgull. Barraques, una paraula que desperta tant fervor com controvèrsia, va sorgir a l’ombra de les nostres benvolgudes fogueres. La primera barraca es va plantar en 1931, quatre anys després del naixement de les Fogueres de Sant Joan. Amb aquest llibret, vam intentar oferir una visió clara i senzilla del que van ser, són i possiblement seran les nostres barraques alacantines.

Figura 11. Llibret 2014 i la seua versió digital.

75

A més, vam celebrar amb alegria que vam aconseguir el 15é Premi de Llibret de Fogueres i el 27é Premi a l’Ús del Valencià en el Llibret, un reconeixement a l’esforç i dedicació que havíem posat en aquesta publicació.

2016 - Jocs de Xiquets Recordem amb orgull el treball que van fer els nostres comissionats Bea Varó i Joan Varó per al nostre llibret de 2016, titulat ‘Jocs de Xiquets’. Quins temps aquells! Vam aconseguir el 12é premi al millor llibret de Fogueres i el 6é premi a l’ús del valencià en el llibret, un reconeixement que ens va omplir d’alegria. El llibret ens transportava a una vesprada de Pasqua en la rodalia de Palamó, Alacant, on un grup de xiquets i xiquetes, provinents de diversos barris alacantins, gaudien de la tradicional Mona. Acompanyats pels seus pares i mares, havien convertit el paratge en un bulliciós escenari de jocs i riures, aprofitant al màxim les vacances. Cada pàgina del llibret era una finestra a la infància, on els xiquets compartien amb entusiasme els jocs que omplien les seues vesprades: aquells jocs que també van fer vibrar als nostres pares i avis. Quanta nostàlgia en recordar ‘Cavallets a tombar’, ‘Peus quiets’, ‘La mula’, ‘El ruc’, ‘El mocador’, ‘Pare carabassot o mare carabassera’, ‘Conillets a amagar-se’, ‘El sambori’ o el sempre divertit ‘Sambori’! El llibret no sols era una recopilació de jocs, sinó un tresor de records, un viatge a l’essència de la infància, on la imaginació i l’alegria eren les protagonistes. Un homenatge a eixos moments senzills i feliços que perduren en la nostra memòria.

Figura 12. Llibret 2015 i la seua versió digital.

2017 - La festa de la Gent, la gent de la Festa De la mà de Luis Morata i Bea Varó, ens vam embarcar en la creació del nostre Llibret 2017, “La Festa de la Gent, la Gent de la Festa”. Un homenatge a eixes persones que, amb la seua passió i dedicació, donen vida a la màgia de les Fogueres. Imaginen per un instant a un visitant que arriba a la nostra ciutat, en plena efervescència de la primavera que es funde amb l’estiu. Sens dubte, quedaria captivat per l’explosió de color i alegria de les nostres Fogueres, una festa que reflecteix l’ànima mediterrània d’Alacant. Es veuria embolicat en una atmosfera vibrant, inclusiva i plena de vida, on el carrer es converteix en l’escenari d’una celebració per a tots.

Les Fogueres són molt més que monuments de foc; són la culminació del talent i la passió de milers d’alacantins, tant de naixement com d’adopció. Persones que dediquen el seu esforç durant tot l’any perquè, al juny, nostra terreta brille amb més intensitat que mai. El nostre llibret va ser un mosaic d’entrevistes íntimes i sinceres, un xicotet homenatge a un grup representatiu de persones el cor de les quals bategava al ritme de la festa. Des de Manolo Jiménez, president de la Federació de Fogueres, fins al nostre estimadíssim Pedro Luis Sirvent, el mestre pirotècnic que il·luminava les nostres nits, cada testimoniatge va ser un reflex del compromís i la passió que fan possible la màgia de les Fogueres. Entre ells, trobem a Gabriel Echávarri, alcalde de la nostra ciutat; José Antonio Maseda, director regional d’El Corte Inglés a Alacant; Sergio Gómez, l’artista que dona vida als monuments de cartó i foc; Beatriz Botella, bellesa del foc 2013, el regnat del qual va deixar una empremta inesborrable; David Gerona, delegat de cultura de la Federació entre 2005 i 2012, un guardià de les nostres tradicions; Quique Torres, delegat artístic, un visionari que impulsa la creativitat; Miguel Ramos, indumentarista fidel a les tradicions i Miguel Herrero, compositor de l’himne de la nostra foguera. Persones que amb el seu talent i dedicació, van contribuir a la grandesa de les nostres Fogueres.

Figura 13. Llibret 2016 i la seua versió digital.

Figura 14. Llibret 2017 i la seua versió digital.

76

Aquest llibret va ser un testimoniatge de la gent que va fer possible la festa, d’eixos cors de foc que van cremar amb passió per “Les Fogueres, la gent de la festa”.Vam ser mereixedors d’un triple reconeixement en l’última edició: el 22é premi a la promoció del valencià en el llibret, el 2n premi al millor llibret de Fogueres i el premi al llibret més original. Aquests guardons van ser el testimoniatge de l’esforç i la dedicació de la nostra comissió.

suficients per a abastar la magnitud dels actes, la intensitat dels sentiments i la riquesa de les experiències viscudes. Si hui ens resulta difícil expressar aquesta passió, com aconseguirem transmetre-la a les generacions esdevenidores? Com farem partícips a aquells que encara no han nascut d’aquest valuós llegat cultural? Afortunadament, comptem amb la inavaluable labor dels autors de les “Publicacions de Fogueres”, els qui, a través dels seus escrits, les seues imatges i les seues paraules, s’erigeixen en guardians de la memòria fogueril. Ells són els encarregats de narrar i preservar la història de la nostra festa, tant per a les generacions presents com per a les futures. El seu treball es materialitza en un suport tangible, un llibret que es pot tocar, fer olor i sentir, un objecte que requereix cura i respecte, però que perdura en el temps, un testimoniatge que sempre estarà disponible, una veu que continuarà viva en el cor de la nostra tradició. Aquests autors, a través de les seues “Publicacions de Fogueres”, ens van brindar l’oportunitat de recordar i reviure cada capítol de la nostra història, assegurant que la flama de la Festa continue cremant amb força en el futur. Perquè en publicar, estem “Fent Memòria”, construint un pont entre el passat, el present i el futur de la nostra estimada tradició foguerer.

2018 - Una mirada a la Festa En aquell 2018, el nostre llibret es va erigir en un espill de l’ànima festera, una finestra oberta a la “Una mirada a la Festa” que tant ens embadalia. Com enamorats, vam contemplar cada instant, intentant cisellar en la memòria els centellejos més fulgurants, anhelant reviure, en la quietud del demà, allò que feia palpitar els nostres cors amb fervor. Sovint, la línia entre el viscut i l’evocat es difuminava, vam estar realment allí o són les lents dels fotògrafs els qui van capturar l’essència?

Els fotògrafs de la Festa, artistes silenciosos, van teixir un tapís de records que hui contemplem com a fragments preciosos de la nostra història. Va ser la seua mirada, filtrada a través dels seus objectius, la que va gravar en nosaltres les imatges més vívides. Perquè si els seus ulls ho van veure, els nostres cors ho recorden. Gràcies profundes als fotògrafs oficials de les nostres fogueres, per la vostra mirada, gràcies eternes pels nostres records. En aquelles pàgines palpita encara l’emoció d’allò que amb tant d’anhel vam gaudir, per la qual cosa amb tenacitat lluitem, els instants compartits que van forjar el nostre any. Allí resideix la petjada inesborrable de la nostra vivència festera.Aquell projecte, guiat amb passió per Luís Morata i Bea Varó, es va desplegar en tres pilars dedicats a la fotografia en les fogueres: l’exposició que ens va enlluernar, aquell llibret que hui acariciem amb nostàlgia, i un documental que va embastar les veus i les mirades de Reme Vélez, José Simarro, Tony Díez, Antonio Vigueras i Manuel Yagüe, pilars sobre els quals es va consolidar el seu monogràfic. Des de la Torreta vam oferir el nostre agraïment més sincer a aquests artistes per la seua generositat en compartir el seu temps i el seu valuós treball. Aquell any, la recompensa al nostre esforç va arribar amb el 26é premi a la promoció de l’ús del valencià en el llibret i la menció especial per l’ús exemplar del llenguatge inclusiu en les seues pàgines. Un reconeixement que encara hui celebrem amb orgull.

Figura 15. Llibret 2018 i la seua versió digital.

2019 - Fent Memòria En el nostre entranyable llibret de 2019, titulat “Fent Memòria”, ens vam proposar retre homenatge a eixes publicacions que, any rere any, ens ajuden a preservar la memòria de tot l’esdevingut en les nostres estimades fogueres. Sota la meticulosa coordinació de Luis i Bea, i amb la valuosa aportació cultural d’Alejandro González, vam crear un llibret que va transcendir les pàgines, convertint-se en un testimoniatge viu de la nostra història. El reconeixement no es va fer esperar, i vam obtindre el nové premi en el prestigiós concurs de llibrets de la Federació de Fogueres. Aquest assoliment va ser el fruit d’un ardu treball en equip, un esforç col·lectiu que va deixar una empremta inesborrable en la història de la nostra foguera.

Gràcies a aquell llibret, podem reviure i recordar cada instant d’un any replet d’emocions i vivències inoblidables.Vivim i estimem una festa que defineix la nostra identitat, una passió que dediquem cada dia de les nostres vides. Sovint, ens envaeix el desig de compartir amb el món l’essència d’aquest amor, d’explicar per què aquesta tradició ens captiva de manera tan profunda. No obstant això, les paraules semblen in-

Figura 16. Llibret 2019 i la seua versió digital.

77

de Fogueres de la Generalitat Valenciana, guardons que ens omplin d’orgull i ens impulsen a continuar avant. El nostre nom, Foguera Sant Blai - La Torreta, va sorgir de la necessitat imperiosa de forjar una identitat pròpia en fundar la nostra comissió en 2005. Després d’un procés de reflexió i debat, el nostre president fundador, Paco Presi, ens va guiar cap a “La Torreta”, un topònim arrelat en la memòria dels veïns més veterans, que evocava l’essència mateixa de la nostra terra.

Així, ens vam convertir en la Foguera Sant Blai - La Torreta, un far de tradició en un barri en constant evolució. En 2017, l’Associació de Veïns va proposar “barri de la Pau”, però els veïns, coneixedors de la nostra passió per la història, ens van instar a intervindre. Vam sentir la responsabilitat d’honrar el llegat dels nostres fundadors i rescatar el topònim tradicional “La Torreta”. Amb la inavaluable col·laboració de Paco Franco vam elaborar un exhaustiu informe històric, un tresor de coneixement que va veure la llum per primera vegada de manera pública en aquell llibret. Finalment, després de l’aprovació de la Junta de Districte 3 i la Junta de Govern Local, l’1 de febrer de 2022, el nostre somni es va fer realitat: el nostre barri va ser oficialment batejat com barri de la Torreta, un nom que ressona amb la força de la tradició i l’orgull de pertinença.

2020-2021 “Aigües per Sant Joan, porten vi, oli i pa” Amb la il·lusió de presentar un testimoniatge perdurable de la nostra cultura, i com acabada d’estrenar delegada de cultura, jo Verónica Pérez, vaig tindre l’honor de donar a conéixer el llibret 2021, titulat “Aigües per Sant Joan, porten vi, oli i pa”, el 9 de setembre de 2021. Aquesta data, inusual en el nostre calendari festiu, va marcar la culminació d’un llarg i sinuós camí. Originalment concebut per a veure la llum a mitjan juny de 2020, el llibret 2020-2021 es va veure obligat a esperar pacientment, com tantes altres expressions de la nostra vida comunitària, al fet que la pandèmia cedira i les fogueres pogueren tornar a encendre’s. Aquest llibret va aconseguir l’11é premi a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Fogueres de la Generalitat Valenciana. En aquest cas com que no van celebrar-se les fogueres no es va celebrar el tradicional concurs de llibrets de la Federació de Fogueres. “Aigües per Sant Joan, porten vi, oli i pa” és un homenatge a les nostres arrels, a l’essència del que som, forjada pels qui ens van precedir. En les seues pàgines, el llibret 2021 rendeix tribut a l’or líquid, a l’ancestral consol i a la sagrada sang: l’oli d’oliva, el vi i el pa. Vam explorar els seus orígens, les seues propietats i la seua evolució al llarg del temps, descobrint com aquests tres elements han modelat el caràcter de la nostra comarca.

La gastronomia, com a manifestació cultural, ocupa un lloc central en aquest llibret. Vam recórrer el nostre territori a la recerca dels detalls que han consolidat a la província d’Alacant com un referent de la cultura gastronòmica nacional, fins i tot a través de les seues festivitats. La dieta mediterrània, amb els seus sabors, aromes i colors, és un espill de la identitat i la història dels pobles que la comparteixen. L’oli d’oliva, el pa i el vi, productes emblemàtics d’aquesta cultura, han sigut testimonis i protagonistes de moments clau en la història, des de l’antiguitat fins als nostres dies. L’oli d’oliva, venerat com a or líquid, ha transcendit el seu ús gastronòmic per a convertir-se en un element medicinal i religiós, font d’inspiració per a artistes i escriptors. El pa, aliment bàsic des de les albors de la humanitat, ha sigut objecte de culte i pilar fonamental de l’alimentació i la cultura. El vi, amb la seua tradició mil·lenària, ha sigut símbol de celebració i company de reis i poetes. A la província d’Alacant, la gastronomia és un pilar fonamental de la identitat cultural. Productes autòctons com l’oli, el pa i el vi, amb les seues varietats locals, són apreciats per la seua qualitat i el seu valor històric i cultural. Figures com Maria José San Román han dedicat la seua vida a defensar i promoure la riquesa gastronòmica de la regió, destacant la importància de preservar les tradicions i els sabors autèntics. Aquest llibret va ser, en definitiva, una invitació a assaborir la nostra història, a degustar la nostra identitat i a brindar pel llegat que ens uneix.

Figura 17. Llibret 2021 i la seua versió digital.

2022 - LA TORRETA, barri i foguera Aquest llibret, meticulosament orquestrat sota la direcció de Verónica Pérez, la nostra dedicada delegada de cultura, transcendeix la mera recopilació d’informació. És un testimoniatge viu de la tenacitat i el compromís de la nostra foguera per preservar i consolidar el nom del nostre benvolgut barri: Barri de la Torreta. En les seues pàgines, es desplega un relat captivador, teixit amb la saviesa de Paco Franco, catedràtic i expert en toponímia, i el lideratge visionari del nostre president Luis. Junts, van aconseguir plasmar en aquest llibret l’essència mateixa de la nostra identitat: la història arrelada del nostre nom, l’evolució del nostre barri i l’esperit que ens uneix com a comunitat. El reconeixement al nostre esforç es va materialitzar en l’11é premi al millor Llibret de Fogueres i el 6é premi a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets

Figura 18. Llibret 2022 i la seua versió digital.

78

cultura alacantina i la oriental, buscant reflectir les similituds que ens uneixen. Aquest llibret va ser guardonat amb el 2n premi al millor llibret de Fogueres i llibret més original per part de la Federació de Fogueres i l’11é premi a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Fogueres de la Generalitat Valenciana. La nostra delegada de cultura, Verónica, es va inspirar en l’essència mateixa de la paraula “cultura”, que prové del llatí i significa “cultivar”. Vam visualitzar la cultura com un tapís teixit amb costums, creences i valors, transmesos de generació en generació, modelant la nostra identitat col·lectiva. Vam comprendre que les Fogueres, la nostra festa més emblemàtica, es un pilar fonamental de la nostra cultura, un vehicle per a transmetre valors i coneixements que ens defineixen. No obstant això, també ens vam adonar que, amb freqüència, ens comparem amb altres festivitats, ressaltant allò que ens diferencia. I si, per una vegada, ens aventuràvem a explorar allò que ens unia? A través de l’intercanvi cultural, vam descobrir com a elements comuns, com les creences espirituals, els festivals i les celebracions, es manifesten de manera diversa en diferents contextos. Vam comprendre que, malgrat les diferències superficials, compartim valors fonamentals, com la importància de la família, la comunitat i la celebració de la vida. La nostra cultura alacantina, amb el seu culte al foc, la devoció a Sant Joan Baptista, la nostra indumentària tradicional, la pirotècnia, les ofrenes, la gastronomia i el comerç, és una amalgama única d’elements que ens identifiquen com a poble. Igual que la cultura oriental, amb la seua rica història, les seues tradicions mil·lenàries i la seua profunda filosofia, la nostra cultura és un tresor inavaluable que hem de valorar i preservar amb cura. La nostra delegada, Verónica, encara recorda amb vívida claredat l’expressió de genuïna perplexitat en el rostre del tècnic Santiago Linares, de l’Arxiu Municipal, quan li va exposar la seua inusual idea d’entrellaçar la rica cultura oriental amb la vibrant tradició de les Fogueres en un llibret únic. La seua cara i els seus ulls preocupats reflectien la sorpresa inicial davant una proposta tan singular. No obstant això, el seu entusiasme i convicció van aconseguir dissipar el seu escepticisme inicial. Amb una mescla de passió i determinació, es va submergir en una exhaustiva investigació, desenterrant pacientment els tresors ocults que jeien en els arxius.

Cada document, cada fotografia, cada testimoniatge oral, era una peça inavaluable del trencaclosques que li permetia traçar les connexions entre aquestes dues cultures aparentment dispars. A poc a poc, a mesura que avançava en la seua cerca, va anar descobrint informació fascinant que il·luminava les similituds i contrastos entre la mil·lenària saviesa xinesa i l’arrelada tradició foguerer. Cada nova troballa alimentava la seua curiositat i la impulsava a aprofundir encara més en aquest fascinant viatge de descobriment. Curiosament, quan Verónica va tornar a l’any següent a l’Arxiu Municipal, Santiago la va rebre amb un somriure còmplice i la va reconéixer a l’instant com “la xica del llibret de la Xina”. El nostre projecte havia transcendit les parets de l’arxiu i havia despertat un notable interés en el món de les Fogueres, generant converses i debats apassionats.

Figura 19. Llibret Barraca 2022 i la seua versió digital.

Figura 20. Llibret 2023i la seua versió digital.

2022 - Barraca Si no plou, bufa - Tresors del nostre País Valencià En el vibrant any 2022, la nostra barraca va escriure un capítol inoblidable en la seua història en donar a llum al seu primer llibret, una xicoteta joia literària titulada “Tresors del nostre País Valencià”. Sota la batuta de Verónica Pérez, la nostra apassionada delegada de cultura, aquest projecte no sols va florir, sinó que també va ser llorejat amb el prestigiós 45é premi a la Promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Fogueres de la Generalitat Valenciana, un reconeixement que ens va omplir d’alegria. Aquell any, la nostra barraca es va proposar obrir les portes de la nostra ànima festera, compartint amb cadascun de nosaltres un tros de la nostra essència, convidant-vos a explorar les profunditats de la nostra terra. Com a guardians d’un tresor inavaluable, custodiem en el si de la nostra comunitat un llegat de curiositats, llegendes, històries i mites que han teixit el ric tapís de la nostra cultura i història.

2023 - Espill

2024 - Tresor

En el nostre llibret de 2023, ens vam atrevir a desafiar la tradició, apartant-nos de l’enfocament convencional que solen tindre els llibrets de Fogueres. Aquest llibret es va erigir en un emblema d’originalitat, traçant un paral·lel entre la cultura xinesa i la vibrant tradició de les Fogueres, revelant les similituds que ens uneixen i celebrant la diversitat que ens enriqueix. Vam decidir col·locar un espill simbòlic entre la nostra

El llistó estava molt alt després del llorejat llibret de l’any anterior, però per a mi, els desafiaments són l’espurna que encén la creativitat. Com a delegada de cultura de la foguera Sant Blai - La Torreta i festera de cor, vaig sentir la imperiosa necessitat de submergir-me en un dels elements més icònics de la nostra identitat alacantina: la mantellina. Per a nosaltres, les dones que portem la festa gravada en l’ànima, aquest tre79

Volem ressaltar especialment l’afecte i la creativitat de la nostra comissionada Leire, que va donar vida al costat dels nostres xicotets torreters a un bell llibret infantil inspirat en el màgic món de Alicia al País de les Meravelles. Cada pàgina era una xicoteta obra d’art tàctil, on botons i teles es transformaven en personatges entranyables, fent del nostre llibret un tresor inclusiu per a tots els xiquets i xiquetes d’Alacant. En la nostra història en l’encantadora ciutat d’Alacant vivia Sara, una xiqueta somiadora que anhelava representar a la seua foguera.

La tristesa l’envaïa en veure el seu somni quasi inassolible per la falta de temps. Un dia, un rellotge brillant la va transportar a un món màgic, on un peculiar conill es va oferir a ajudar-la.

Al costat de quatre vivaces cartes que es van convertir en les seues amigues inseparables, i amb l’ajuda d’un home boig i altres criatures meravelloses, van aconseguir confeccionar preciosos vestits i elegants mantellines blanques. Sara, desitjant compartir la seua aventura, va tornar a Alacant amb tots els seus nous amics. En tornar, el seu somni es va fer realitat: les cartes es van transformar en les seues dames, les criatures màgiques en la seua presidenta i càrrecs infantils, formant una entranyable comissió. Sara va gaudir intensament de les Fogueres, envoltada de música, llums, pólvora i tradició, al costat de les seues amigues, família i la màgia que van portar del país de les meravelles. Des de llavors, Sara i les seues companyes van recordar amb alegria el poder de l’amistat i la imaginació per a convertir els somnis en realitat, celebrant cada any les Fogueres amb la màgia de la seua inoblidable aventura.

sor mereixia ser explorat en profunditat. Ens vam embarcar en una aventura, rastrejant el seu origen tant en les nostres terres com més enllà de les nostres fronteres, seguint el fil que la va entrellaçar amb la nostra indumentària. Anhelàvem comprendre la seua evolució al llarg dels anys, com es va adaptar a les exigències de la festa sense renunciar a la seua essència.

El resultat va ser un llibret que no sols ens va omplir d’orgull, sinó que també va collir el reconeixement de la comunitat festera: tercer premi al millor llibret de Fogueres i premi a la millor portada de llibret atorgats per la Federació de Fogueres, i el 15é premi a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Fogueres per part de la Generalitat Valenciana.

Ens vam submergir en la cerca d’aquells que, al llarg de la història de les Fogueres, han estat darrere de les milers de mantellines que han adornat les nostres celebracions. Volíem descobrir com eixe encaix ha mantingut visca l’essència de la nostra festa. Amb cada pas de la nostra investigació, vam comprendre que la mantellina és molt més que un simple adorn. És un símbol d’identitat que transcendeix les fronteres d’Alacant i s’estén a altres localitats de la província, com a Sant Joan d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig o Elda. Aquestes localitats han incorporat la mantellina a la seua indumentària al llarg dels anys, convertint-la en part de la seua pròpia identitat i, al mateix temps, honrant la nostra. Per als qui em coneixen, aquest llibret va ser un desafiament personal, marcat pels problemes generats després de la seua portada meravellosa. No obstant això, el procés creatiu va ser molt gratificant. La meua idea era destacar la mantellina com un símbol únic i essencial, utilitzant un maniquí del racó i una mantellina antiga. El maniquí pintat i ple de pols no quedava molt bé en la portada, així que vaig haver d’eliminar-ho per ordinador. L’edició va ser un procés laboriós, ja que havia d’adaptar la mantellina a un maniquí que no representava la figura femenina alacantina. ‘Godofreda’, el nostre maniquí, va suportar estoicament sessions d’ajust amb zel, pinces i agulles fins a aconseguir la imatge perfecta. Després d’incomptables intents (aproximadament 27.473), finalment ho vaig aconseguir.

Encara hui, evoque amb immensa tendresa aquell dia en què vaig tindre el privilegi de visitar la llar de Mari Carmen “Mantillas” per a dur a terme una entrevista. Gràcies a la generosa mediació de la seua filla, Violeta Trives, se’m va obrir la porta a una trobada amb una autèntica llegenda viva de les Fogueres d’Alacant, una figura que, sorprenentment, havia romàs en gran manera oculta a la llum pública durant la realització d’aquest projecte. Va ser senzillament fascinant sentir-la relatar, amb una memòria prodigiosa i una passió desbordant, les innombrables històries i anècdotes que atresorava entorn del fascinant món de les mantellines i les fogueres. Cadascun dels seus relats era un viatge en el temps, una immersió en la rica història i tradició d’aquestes festes tan arrelades en el cor d’Alacant. Les seues paraules, carregades d’emoció i autenticitat, em van permetre albirar l’essència mateixa de les Fogueres, des dels seus orígens fins a la seua evolució al llarg dels anys. Mari Carmen, amb la seua saviesa i la seua gràcia, em va transmetre el profund significat cultural i sentimental que tanquen aquestes celebracions, i em va fer comprendre la importància de preservar i difondre aquest llegat per a les futures generacions. La vesprada va transcórrer entre riures, records i anècdotes entranyables, quasi durant quasi 3 hores i vaig marxar de casa seua amb la sensació d’haver viscut un moment màgic, una trobada amb la història viva d’Alacant.

Mari Carmen “Mantillas”, amb la seua calidesa i la seua generositat, em va regalar un tresor inavaluable: el testimoniatge d’una vida dedicada a les Fogueres, una vida que mereix ser contada i recordada.

Figura 21. Llibret 2024 i la seua versió digital.

Figura 22. Llibret infantil 2024.

80

Ara que ens posem a celebrar el XX aniversari de la foguera, potser és moment de parar, respirar profund i de reüll mirar cap arrere i donar-li importància al que hui dia és la foguera Sant Blai-La Torreta. Però el camí no ha sigut fàcil, perquè arrancar és ben difícil i més per a una comissió que ja abans de començar tenia posat el seu punt de mira ben alt. Una foguera amb molts lideres dins de la categoria de cadascun ja que Paco, el nostre primer president va saber engranar la màquina de tal manera perquè cadascun de nosaltres poguérem rendir al màxim dins de la nostra parcel·la.

Però en Sant Blai-La Torreta no sols vam intentar introduir-nos en la cultura a través dels llibrets, també vam participar de manera activa en el certamen de teatre que organitza la Federació de Fogueres. Sempre amb una sèrie d’obres creades per la pròpia comissió amb un toc divertit, fins i tot a vegades amb una mica d’avantguarda respecte al sainet tradicional que es fa en el certamen. Sempre intentant anar un poc per davant, que en moltes ocasions ha marcat la tendència per a altres comissions.

Finalment l’activitat cultural de la foguera no se cenyia només a les activitats que organitzava la Federació si no que ténia una activitat pròpia en la qual entraven un gran nombre d’activitats, com els cicles culturals. En els cicles culturals s’organitzaven diferents xarrades que ens ensenyaven i il·lustraven en diferents activitats de la festa o de la ciutat, sempre realitzades per persones destacades en els seus diferents vessants, de tire vam ser dels primers a sol·licitar l’aula cultural del Tall Engonals per a poder realitzar-les.

Si a això afegim que en al principi cadascun de nosaltres pretenia treballar a ”la manera de”, i amb això em referisc a la manera de la foguera de la qual proveníem, ja bé fora Foguerer Carolines, Port d’Alacant o La Ceràmica entre altres, fins que per fi vam trobar el nostre camí. Un camí de treball i il·lusió, de sacrificis i metes altes que intentàvem aconseguir pas a pas però amb fermesa perquè La Torreta sempre, des de la seua creació ha tingut un gran potencial.

Evidentment l’apartat de la cultura no podia ser menys. Des de pràcticament la seua creació la foguera va començar a destacar en les activitats culturals que organitzava, així com en les quals oferia la Federació de Fogueres en les quals sempre s’intentava, no sols participar, si no destacar. El primer concurs en el qual vam intentar fer una cosa diferent però amb sentit van ser nostres llibrets però bé és cert que no trobàvem el nostre lloc fins l’arribada de Toño Savall. Vam començar un nou rumb que ens va portar a fer-nos un buit entre les comissions més grans, sempre amb coses interessants que comptar, sempre intentant deixar un llegat a la biblioteca de la festa de fogueres que amb el pas dels anys puguen servir com llibrets de consulta per a aquells que volen investigar sobre les festes oficials de la ciutat i fins i tot sobre la pròpia ciutat.

A més cal afegir que vam aconseguir organitzar algun concert de música tradicional al a l’aire lliure en la plaça del nostre barri sempre comptant amb la col·laboració de colles de la nostra ciutat. En aquesta activitat cultural també vam realitzar una activitat que només nosaltres vam fer, com va ser lectures teatralitzades de diferents fragments de sainets relacionats amb les fogueres, recordant en moltes ocasions als serials de radi dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.No voldria tancar est capitule sense parlar de l’exposició de ninots de diferents tendències dels artistes alacantins que durant dos anys vam poder organitzar en el centre comercial Plaza Mar. La mostra feia un recorregut per tots aquells artistes alacantins que plasmaven el seu art als carrers i places d’Alacant.

Potser alguna cosa es queda en el tinter però estic segur que aquests van ser els fonaments del que hui és Sant Blai-La Torreta, una gran comissió que té un variat contingut cultural i que cuida al màxim totes aquelles activitats que realitza.

A més vam intentar crear llibrets infantils diferents, amb un segell d’identitat propi que de fet ens va portar a aconseguir el premi al llibret més original en el nostre any de fundació, cosa insòlita fins a la data perquè estava sempre destinat als llibrets dins de la categoria general i no específicament en els infantils.

Miguel Angel Durá i Abad

81

Certamen artístic 2006 (categoria adulta) Foguera Sant Blai - La Torreta- Luzbell

En el teler de la memòria, on els fils de la il·lusió s’entrellacen amb la paciència d’artesans, cada puntada d’esforç i cada bri de dedicació tixen un tapís de somnis que cobra vida en les cavalcades del ninot de la Torreta. Com un brodat meticulós on cada color i textura es trien amb cura, així concebem la majestuositat de les nostres propostes. Any rere any, despleguem davant els vostres ulls un llenç vibrant on la creativitat es manifesta en cada detall, des de la imponent estructura de les espatleres fins a la riquesa dels vestits que visten els nostres personatges. Som teixidors d’històries, d’emocions que transformen els nostres carrers en un escenari on la fantasia i la tradició dansen juntes.

L’horòscop ens va guiar en 2018, on cada signe del zodíac va cobrar vida en una desfilada estel·lar que ens va atorgar el tercer premi. En 2019, “La qual cosa el foc es va emportar” ens va recordar la fragilitat de la bellesa, però també la força de la memòria i la resiliència. Després de la foscor de la pandèmia, “Au Fènix” de 2022 ens va omplir d’esperança, un símbol de renàixer de la festa i un primer premi que ens va emocionar profundament. Finalment, en 2023, “Torreta Natura” ens va convidar a reflexionar sobre la importància del reciclatge i el respecte pel medi ambient, un missatge que el jurat va premiar amb el primer lloc. Cada temàtica, cada vestit, cada dansa, ha sigut un trosset de la nostra ànima, un reflex de la nostra passió per les Fogueres i el nostre compromís amb la creació de moments inoblidables. La Torreta no és només una foguera, és una família, un somni compartit, una explosió de creativitat que any rere any ens ompli d’orgull i emoció. Benvinguts al món del ninot torreter.

Ens enorgulleix presentar cavalcades que transcendeixen el mer entreteniment, que narren relats ancestrals, evoquen sentiments profunds i celebren amb orgull la nostra rica herència cultural. L’impacte dels nostres ninots, com la petjada inesborrable d’un fil daurat en el tapís, ressona en el cor dels qui tenen la fortuna de presenciar-les. Deixen una marca indeleble en la nostra memòria col·lectiva, enriquint el llegat de les Fogueres amb la singularitat i l’esplendor que defineixen a la Torreta.

2006 - “Mamà vull ser florer” Amb el cor replet d’il·lusió i l’emoció a flor de pell, ens vam preparar per a viure les nostres primeres Fogueres. Aquell any 2006 va marcar l’inici d’un camí que encara hui continuem recorrent junts, un camí ple de moments inoblidables i experiències compartides. La idea del nostre primer ninot va sorgir de la innocència i la creativitat dels nostres comissionats, els qui van idear el nostre primer ninot “Mamà vull ser florer”.

Malgrat el pas del temps, encara conservem amb afecte algunes fotografies que capturen l’essència d’aquell moment.

Des de la innocència de “Mamà vull ser florer” en 2006, on la il·lusió floria en cada vestit i cada flor, fins a la majestuositat d’”Ànima Mediterrània” en 2024, on la ceràmica i els colors de la mar ens van embolicar en una abraçada càlida, la Torreta ha sigut un viatge d’emocions i creativitat desbordant. Hem rigut amb els extravagants “Galls de baralla” de 2007, ens hem divertit amb les cartes d’ajust del 2008, ens hem meravellat amb els vibrants “La Torreta, quanta ploma solta” de 2009, que ens van regalar aconseguir per primera vegada un premi en el Ninot. Roma ens va conquistar en 2010 amb la seua esplendor i el seu segon premi, i Àfrica ens va transportar a terres llunyanes en 2011, on la força de les tribus i la bellesa de les seues danses ens van fer vibrar amb el nostre primer 1r premi.

La Xina ens va enlluernar en 2013 amb la seua majestuositat i el seu drac dansaire, portant-nos de nou a la glòria del primer premi.

En 2014, el diminut món de “Insectum” ens va ensenyar la bellesa del xicotet, i en 2015, ens vam convertir en una vibrant tribu apatxe, connectant amb la naturalesa i l’esperit guerrer. El “Somni Mediterrani” de 2016 ens va submergir en les profunditats de la mar, un somni fet realitat que ens va regalar el tercer premi. En 2017, la naturalesa va tornar a ser protagonista, amb flors, papallones i cignes omplint de vida els carrers.

Figura 1. Cavalcada del Ninot 2006.

84

En elles, podem veure el camió que transportava els cartons que anunciaven l’arribada de la nostra foguera. En un d’ells, el nostre nom recentment estrenat, “Sant Blai-La Torreta”, brillava amb força, mentre que en l’altre, el títol del nostre ninot 2006, “Mamà vull ser florer”, encuriosia de tots els que ho veien. Les nostres xicotetes alacantines, abillades amb preciosos vestits i mantellines casolanes adornades amb bandes i grans flors que sorgien de la seua esquena, irradiaven una bellesa i una tendresa que ens omplia d’orgull. Els jardiners, vestits amb els seus vestits de faena, s’encarregaven de mantindre aquelles flors en perfecte estat, cuidant cada detall amb cura i dedicació. Aquell primer ninot va ser l’inici d’una tradició que hem mantingut visca al llarg dels anys, un símbol de la nostra passió per les Fogueres i el nostre compromís amb la creació d’obres que transmeten emocions i missatges positius. Cada any, ens esforcem per superar les nostres pròpies expectatives, buscant noves maneres de sorprendre i emocionar als qui ens acompanyen en aquesta festa tan especial.

Figura 2. Cavalcada del Ninot 2006.

2007 - GALLS DE BARALLA L’any 2007 va marcar una fita en la nostra història festera, un record que encara hui ens arranca somriures i riallades. Va ser l’any de “els pollastres boxadors”, una desfilada del ninot que es va quedar gravat a foc en la memòria de tots els que ho van presenciar. I és que, com oblidar aquells extravagants pollastres amb guants de boxa? Intentar descriure’ls amb paraules és quasi tan complicat com capturar la seua essència en una fotografia. Les imatges en blanc i negre que acompanyen aquest text, encara que evocadores, empal·lideixen davant la realitat d’aquells vestuaris. Els comissionats d’aquell any, ens transformem en una sort d’aus multicolors, una explosió de plomes i becs i guants de boxa que va inundar els carrers d’alegria. Cadascun de nosaltres portava un vestit únic, un desplegament de creativitat i humor que desafiava qualsevol intent de classificació. Érem galls, se suposa, però tots ho recorden com els pollastres de la torreta. La reacció de la gent va ser apoteòsica. Riures, aplaudiments, flaixos de càmeres i mòbils intentant capturar aquell espectacle irrepetible. Els xiquets ens assenyalaven amb els ulls ben oberts, els adults s’emportaven les mans a la boca entre riallades. Érem l’ànima de la festa, el centre de totes les mirades, i ens entregàvem al paper amb una passió desbordant. Hui dia, quan ens reunim els veterans d’aquell any, els pollastres sempre ixen a relluir en la conversa. Les anècdotes se succeeixen, els riures ressonen i la nostàlgia ens envaeix. Encara sort que el temps haja passat, el record d’aquells pollastres continua viu, tan acolorit i divertit com el primer dia.

Figura 3. Cavalcada del Ninot 2007.

Figura 4. Cavalcada del Ninot 2007.

2008 - Carta de Ajustes Fogueriles L’any 2008, ens vam submergir en la nostàlgia televisiva amb la nostra disfressa per al Ninot, una creació que vam bategar com a “Carta d’Ajustes (foguerers)”. Va ser el nostre particular homenatge a les barres de colors i les cartes d’ajust que poblaven les pantalles dels televisors d’antany. Aquelles barres de colors, amb el seu patró de proves característic, i les cartes d’ajust, es van convertir en una imatge icònica, un símbol de la història de la televisió.Encara que al principi tenien una raó de ser, una funció essencial en el calibratge dels televisors, prompte la seua utilitat es va esvair. Es van convertir en mers acompanyants del silenci televisiu, mostrant-se quan no hi havia res més a transmetre. No obstant això, aquell patró original, igual que el seu predecessor en blanc i negre, va continuar sent útil per a comprovar i ajustar els nivells de luminància i crominància, fins i tot en l’era digital.

Figura 5. Cavalcada del Ninot 2008.

85

Amb aquesta inspiració, vam dissenyar les nostres disfresses per al Ninot 2008, que incloïa una carta oberta a la Federació de Fogueres, una proposta d’ajustos per a l’any 2009. Cadascun de nosaltres es va transformar en un píxel gegant, abillats amb llargues ratlles de colors que evocaven les barres de prova. Als nostres caps, una antena de televisió TDT s’alçava com un símbol de l’era digital, i en el centre dels nostres pits, una carta d’ajust ens identificava com a part d’aquest homenatge televisiu. Va ser una disfressa divertida, una explosió de color i nostàlgia que ens va permetre reviure aquells temps en els quals la televisió era un misteri per desxifrar.

Figura 6. Cavalcada del Ninot 2010.

2009 - “La Torreta, quanta ploma solta” Recordem perfectament aquell any 2009, quan els ocells van arribar a la Torreta. Va ser un espectacle inoblidable, una explosió de colors intensos i plomes gegantesques que van omplir de vida el nostre entorn. Cadascun de nosaltres es va transformar, encarnant un ocell diferent, únic, curull de color i personalitat. Les grans plomes que portàvem no eren mers adorns, sinó el presagi d’una cosa molt més gran, l’anticipació de l’arribada del nostre ocell gegant. Aquest ésser majestuós s’alçaria sobre el ‘punxe’, un element que amb el temps es convertiria en una de les nostres senyes d’identitat més recognoscibles. Ja entendreu a què em referisc quan vegeu les fotos i els vídeos. L’esforç i la dedicació que vam posar en cada detall van donar els seus fruits. Aquell any, vam aconseguir el nostre primer premi en el Ninot, un quart lloc que ens va omplir d’orgull i satisfacció. Va ser la confirmació que el nostre treball i passió tenien un valor incalculable. Des de llavors, la desfilada del Ninot s’ha convertit en un símbol de la nostra creativitat i esperit festiu, un llegat que perdura en el temps i que continuem celebrant amb cada nova edició.

Figura 7. Cavalcada del Ninot 2009.

2010 - TORRETUM V L’antiga Roma va arribar a Alacant, i amb ella, nosaltres, la Torreta, vam desplegar tota la nostra esplendor. Els carrers es van transformar en un escenari majestuós, on les nostres romanes dansaven amb gràcia, els seus ventalls daurats de fulles roges onejant al ritme de la música. El nostre particular emperador, transportat en una llitera per esclaus, saludava a la multitud amb gest solemne. Una legió de centurions, imponents amb els seus escuts i cuirasses daurades, marxava amb pas ferm, fent ressonar els seus cascos i pteruges, eixes faldes defensives de cuir que protegien els seus malucs i cuixes. Després d’ells, les bigues, els carros de guerra romans, avançaven tirats per cavalls majestuosos, evocant les glòries d’antigues batalles.I llavors, va sorgir Torretum V, el nostre imponent vaixell, solcant les ones imaginàries de la ciutat, un símbol de la nostra connexió amb la mar i la nostra història. Un pres encadenat, escortat per centurions, seguia al vaixell, recordant la duresa de la llei romana.

Figura 8. Cavalcada del Ninot 2009.

El nostre president Luis ens conta que aquell vaixell, el Torretum V, va ser un dels elements més espectaculars que mai havíem tret en una cavalcada del ninot. Era un vaixell impressionant, fet íntegrament per nosaltres, els comissionats.

Sustentat sobre una plataforma articulada, tenia la capacitat de moure’s com si estiguera navegant, i ho vam adornar amb cintes de tela de tons blaus que agitàvem per a simular les ones de la mar. Estàvem molt orgullosos d’aquest element, però a penes va rodar uns metres en la plaça dels Estels. Vam tindre la mala sort que una roda es va enganxar amb un desperfecte en l’asfalt i es va partir abans d’iniciar el recorregut. Malgrat això, vam decidir traure-ho.

Figura 9. Cavalcada del Ninot 2010.

86

Gràcies a la perícia i la força del nostre Richard, i a l’ajuda d’alguns companys que ho espentaven, vam aconseguir arribar amb ell aproximadament fins a les portes del que era l’antic Simago, que els més joves coneixeran com la Esfera, que estava en Alfonso el Savi. Allí, l’última de les rodes va sucumbir i no va haver-hi una altra manera que traure-ho de la desfilada, més o menys a l’altura del carrer Navas. Va ser impressionant com es va obrir un buit entre tots els espectadors que ens observaven perquè poguérem retirar-lo. Tots aplaudien, victorejaven i deien “bravo Torreta!” davant aquell gran vaixell. Va ser una pena que no poguera arribar a la tribuna, però aquesta història va ser un signe que eixe any la torreta també va guanyar la desfilada del Ninot. La legió de centurions va tancar la desfilada amb una dansa de ventalls de plomes daurades, formant un semicercle brillant i vibrant. Finalment, la nostra carrossa, amb les nostres dones romanes i els nostres xicotets centurions, va desfilar entre aplaudiments. El resultat va ser un somni fet realitat: vam obtindre el segon premi! El primer podi per a la Torreta en el Ninot, un assoliment que vam celebrar amb orgull. El nostre esforç i dedicació havien donat els seus fruits, i la glòria de Roma, representada per nosaltres, va brillar amb força a Alacant.

Figura 10. Ninot

2011.

2011- Àfrica En 2011, ens vam deixar portar per la fascinant cultura africana per a donar vida a la nostra desfilada. Ens vam submergir en un món de tribus vibrants, on els colors i les danses ens van transportar a terres llunyanes. Els collarets daurats brillaven amb la llum de vesprejar, mentre que els guerrers africans imposaven la seua presència amb danses plenes de força i crits de guerra que ressonaven en l’aire. Els escuts amb rostres tallats ens protegien dels perills imaginaris, i els colors taronja, blau i groc pintaven un paisatge exòtic i ple de vida. Grans màscares africanes, tallades amb mestratge, ens observaven amb ulls enigmàtics, com a guardians d’una cultura ancestral. De sobte, una nova tribu es va acostar, embolicada en una aura de misteri, vestida de blanc i negre. La seua dansa, potent i solemne, ens recordava la importància de les tradicions. Grans banderes lligades als seus peus es movien al ritme dels seus passos, creant un espectacle visual hipnòtic. Noves màscares blanques i negres, amb dissenys intricats, ens revelaven la diversitat de les expressions artístiques africanes. I llavors, el color va tornar a irrompre en escena, de la mà dels nostres xicotets festers, que irradiaven alegria i tendresa. El nostre cap d’elefant, majestuosa i plena de detalls, va conquistar totes les mirades, com un símbol de la grandesa de la naturalesa africana. Una última tribu, plena d’energia i vitalitat, va tancar la desfilada amb una explosió de color i xicotetes graneres d’espart a les seues mans, com un homenatge a les tradicions rurals. Finalment, les dones i xiquets de la nostra foguera, radiants i orgullosos, van desfilar en una carrossa plena de color, com un fermall d’or per a un espectacle inoblidable. Aquell any, 2011, es va convertir en una fita en la història de la nostra foguera, la Torreta, d’aconseguir el primer premi en la desfilada del Ninot. Un reconeixement al nostre esforç, creativitat i passió per les Fogueres de Sant Joan, que ens va omplir de força per a continuar escrivint la nostra història.

Figura 11. Cavalcada del Ninot 2010.

Figura 12. Cavalcada del Ninot 2011.

2013 - LA TORRETA MADE IN CHINA La Xina va arribar a la Torreta, desplegant tota la seua majestuositat davant els nostres ulls. Els carrers es van inundar de color i moviment, amb les nostres dones xineses lluint faldes àmplies adornades amb símbols mil·lenaris i paraigües que semblaven surar en l’aire.

Figura 13. Cavalcada del Ninot 2011.

87

Els tons daurats i rojos, vibrants i plens de vida, es mesclaven amb els grans llaços que es bressolaven al compàs de les seues danses orientals, creant un espectacle hipnòtic. Poc després, els nostres guerrers i guerreres van fer la seua entrada, portant gegantescos símbols orientals que ressonaven amb força en l’ambient. La seua presència imponent anunciava l’arribada d’un exèrcit de samurais, les danses plenes de poder i precisió ens van deixar sense alé. Cada moviment era una demostració de força i destresa, un preludi del qual estava per vindre.

Els estendards, elevats pels nostres guerrers, onejaven al vent, anunciant que una cosa grandiosa estava a punt de succeir. I llavors, els nostres grans samurais es van acostar, demostrant el seu poder i habilitat en cada pas. La tensió en l’aire era palpable, l’anticipació ens embargava. Finalment, el nostre drac gegant va començar a dansar, serpentejant pels carrers d’Alacant, desplegant la rica cultura xinesa i la seua imponent identitat. L’espectacle va aconseguir el seu punt àlgid amb un ball de banderes taronges que ens va hipnotitzar a tots, submergint-nos en un món de fantasia i tradició. El resultat de tot aquest esforç va ser apoteòsic: vam aconseguir el primer premi de la desfilada del Ninot amb “La Torreta made in la Xina”. Un assoliment que vam celebrar amb orgull, sabent que havíem creat un espectacle inoblidable que va capturar l’essència de la cultura xinesa i la va fusionar amb la nostra pròpia identitat.

Figura 14. Ninot

2013.

Figura 16. Cavalcada del Ninot 2013.

2014 - Insectum Teníem una visió clara: conquistar els cors dels alacantins a través d’una explosió de creativitat i color. La nostra proposta “Insectum” per al Ninot 2014 va ser un homenatge a la naturalesa en la seua forma més diminuta i fascinant, un món d’insectes gegants i dansaires que van cobrar vida gràcies a la nostra passió i dedicació. El jurat, captivat per la màgia que havíem creat, ens va concedir el segon premi, un reconeixement que va omplir els nostres cors d’amor. L’espectacle que vam presentar va ser un viatge a un regne on la realitat es fusionava amb la fantasia: belles i diminutes mosques dansaven en l’aire, les seues ales transparents voletejant al compàs d’una melodia festiva, mentre es protegien de la pluja amb paraigües fets de fulles verdes, un detall que afegia un toc de delicadesa i humor a l’escena.A continuació, flors gegantesques s’obrien pas entre la multitud, els seus pètals movent-se al ritme de la música, com si foren ballarines en un ballet floral. Papallones de colors intensos, amb ales que semblaven pintades a mà, solcaven l’aire amb gràcia i elegància, deixant un deixant de pols màgica al seu pas. Les aranyes, criatures que sovint generen temor, es van transformar en éssers encantadors i entranyables, amb les seues aneguetes peludes movent-se amb una malaptesa adorable.

Figura 17. Cavalcada del Ninot 2013.

Els insectes, creats amb globus de colors, semblaven surar en l’aire, afegint un toc de lleugeresa i fantasia a la composició.

Saltamartins, amb els seus cossos allargats i les seues potes fortes, saltaven i botaven per la Rambla, transformant-la en un paisatge muntanyenc ple de vida i moviment. Abelles i mosques, amb els seus cossos brillants i les seues ales, voletejaven entre les flors, creant un ambient d’alegria i vitalitat. Per a culminar aquest espectacle de la naturalesa, un gran pregadeu s’alçava majestuosa, dominant l’escena amb la seua presència imponent. Els seus ulls penetrants semblaven observar als espectadors, convidant-los a endinsar-se en aquest món de fantasia i meravella. Insectum va ser un homenatge a la bellesa i la diversitat del món natural, una invitació a observar amb nous ulls a les criatures que ens envolten, a apreciar la seua singularitat i a celebrar la màgia que resideix en el més xicotet.

Figura 18. Cavalcada del Ninot 2014.

88

Figura 15. Ninot

2014.

2015 - JAU FOGUERES

Figura 19. Ninot

2015.

Jau Fogueres! Permeten-me portar-los de tornada a la cavalcada del Ninot de 2015, un moment màgic en el qual la nostra comissió es va transformar en una vibrant tribu apatxe.

Des del primer instant, ens vam submergir en la rica cultura dels nadius americans, creant un espectacle que va capturar l’essència del seu esperit guerrer i la seua profunda connexió amb la naturalesa. Els nostres vestits eren una obra d’art en si mateixos: grans tocats de plomes que es bressolaven amb el vent, faldes llargues adornades amb l’icònic ocell del tro, símbol de poder i força. Cada detall va ser acuradament elaborat per a retre homenatge a la tradició apatxe. El ritme dels tambors ressonava en els nostres cors mentre les arqueres dansaven amb gràcia i precisió, els seus moviments complementats per la majestuositat dels seus tocats de plomes.

Figura 20. Ninot

2016.

Els nostres comissionats, transformats en la personificació de l’ocell del tron, van desplegar ales imponents, creant una visió colpidora. I després estaven els cavalls, majestuosos corsers que ens van transportar a les vastes planes americanes.

Coronant la nostra tribu, la imponent calavera, un símbol de respecte als ancestres, cavalcada pel nostre valent indi apatxe.

L’esforç i la passió que vam posar en cada aspecte de la nostra presentació van ser recompensats amb el tercer premi del Ninot, un reconeixement que ens va omplir d’orgull i alegria.

Jau Fogueres va ser més que una simple cavalcada; va ser un viatge a través del temps i la cultura, una celebració de la bellesa i la força de l’esperit apatxe que compartim amb tota Alacant.

Figura 21. Cavalcada del Ninot 2015.

2016- Somni mediterrani En 2016 vam sentir que les profunditats de la mar van arribar a Alacant, inundant de màgia i color els carrers de la nostra ciutat. La nostra proposta per a la cavalcada del Ninot 2016, “Somni Mediterrani”, era un viatge oníric a les entranyes del Mare Nostrum, un homenatge a la biodiversitat marina que ens envolta i que tant estimem. Ens vam submergir en un món de fantasia, on xicotets peixos blaus de les profunditats marines desplegaven les seues aletes gegants, dansant al compàs de la música. Els corals, majestuosos i vibrants, es van transformar en precioses figures abillades amb llargues faldes blaves i tocats taronges, irradiant vida i alegria. Peixos blaus i taronges, engalanats amb escates brillants, ens van enlluernar amb la seua bellesa exòtica, mentre que peixos estranys, amb grans brànquies, ens van recordar la diversitat i el misteri que oculten les profunditats.

Figura 22. Cavalcada del Ninot 2015.

El nostre volgut Juan Carlos, el polp de la Torreta, es va convertir en l’ambaixador d’aquest món marí, estenent els seus tentacles per a abraçar a tots els presents. Les mantellines, amb les seues grans teles onejant al vent, van simular els moviments submarins, transportant-nos a un univers de somni. I com a senya d’identitat, el nostre punxe, un gran peix de les profunditats marines, va coronar la nostra creació, un símbol de la força i la majestuositat de la mar Mediterrània. Cada detall, cada color, cada moviment, va ser acuradament pensat per a transmetre l’essència del nostre somni mediterrani. Volíem que el públic se submergira amb nosaltres en aquest viatge màgic, que sentira la brisa marina, que sentira el murmuri de les ones, que es meravellara amb la bellesa de les criatures marines. I creiem que ho vam aconseguir, perquè la cavalcada del Ninot 2016 va ser un èxit rotund, amb el qual aconseguim el tercer premi, un record inesborrable que guardem en els nostres cors.

Figura 23. Cavalcada del Ninot 2016.

Figura 24. Cavalcada del Ninot 2016.

89

2017 - Estany daurat

Figura 25. Ninot

2017.

Amb una mescla d’emoció i nerviosisme, vam presentar la nostra proposta per a la cavalcada del Ninot 2017 a Alacant.

Volíem portar un trosset de la naturalesa als carrers, així que vam imaginar una desfilada on les flors, les papallones i els cignes serien els protagonistes. Cadascun de nosaltres va posar el seu granet d’arena, des de la concepció dels dissenys fins a la confecció de les vistoses disfresses.

Figura 26. Ninot

2018.

Ens vam bolcar en la creació de vestits que irradiaren vida i color. Vam triar plomes i teles que, en moure’s, simularen l’aleteig de les papallones i l’elegant lliscament dels cignes.

Les flors, en totes les seues formes i tonalitats, adornaven els nostres abillaments, creant un espectacle visual que esperàvem que captivara al públic. El dia de la cavalcada, l’expectació ens envaïa. Veure els nostres dissenys cobrar vida, sentir l’energia de la gent i compartir la nostra passió va ser una experiència inoblidable. Encara que la competència era feroç, sabíem que havíem donat el millor de nosaltres. L’alegria ens va inundar en sentir que havíem aconseguit el 4t premi. Va ser una recompensa a l’esforç, a les hores de dedicació i al treball en equip. Eixe reconeixement ens va impulsar a continuar creant, a imaginar noves propostes i a compartir la nostra visió amb la ciutat d’Alacant.

Figura 27. Cavalcada del Ninot 2017.

2018 - QUE HORROROSCOPO! Nosaltres, un grup d’apassionats creatius, ens vam deixar portar per la màgia de l’horòscop i ens vam embarcar en l’aventura de dissenyar una desfilada inoblidable, un homenatge a cadascun dels signes del zodíac. Vam començar el nostre viatge estel·lar amb Aquari, els nostres amics de l’aigua, representats amb majestuoses ones blanques i blaves que es bressolaven al ritme de la música, i adorables peixos que nadaven entre elles.

Després, ens vam submergir en el món de Peixos, on uns peixos de cues llargues i brillants desfilaven amb elegància, hipnotitzant a l’audiència amb la seua gràcia.

Figura 28. Cavalcada del Ninot 2017.

Continuem el nostre recorregut zodiacal amb Capricorn, les nostres belles cabres muntanyeses, que lluïen llargues cornamentes i colors blancs, grocs i verds, evocant la bellesa dels paisatges alpins. Taure, representat pel nostre volgut Juan Carlos, es va transformar en un imponent bou Toro-rreta, desfilant amb força i passió. Uns majestuosos centaures d’arquers, meitat home, meitat cavall, van encarnar a Sagitari, llançant fletxes imaginàries a l’aire, omplint l’ambient d’energia i aventura. L’elegància i l’equilibri es van fer presents amb Balança, els vestits de la qual incorporaven balances daurades que simbolitzaven la justícia i l’harmonia. Verge, representada per la deessa Deméter, irradiava bellesa i saviesa, evocant la connexió amb la naturalesa i la fertilitat.

Figura 29. Cavalcada del Ninot 2018.

Els nostres riallers crancs de taronges, representant a Càncer, caminaven amb el seu peculiar caminar, contagiant alegria i tendresa a tots els presents. El foc i la passió van arribar amb Lleó, interpretat pel nostre grup de lleones ballarines, que amb els seus moviments felins i la seua força escènica ens van transportar a la sabana. Finalment, l’imponent escorpí gegant, representant a Escorpió, va desfilar amb misteri i magnetisme, deixant a tots captivats amb la seua presència. Aquest somni de proposta, fruit de la nostra dedicació i creativitat, ens va portar a aconseguir el tercer premi del Ninot 2018, un reconeixement que ens va omplir d’alegria.

Figura 30. Cavalcada del Ninot 2018.

90

2019 - El que el foc es va emportar La vesprada del 15 d’abril de 2019, els nostres cors es van paralitzar en veure les imatges de la catedral de Notre-Dame de París embolicada en flames. El foc, implacable, va consumir la teulada d’aquest símbol de l’arquitectura gòtica, i l’agulla, com fletxa apuntant al cel, es va desplomar davant els nostres ulls. La magnitud del desastre ens va deixar sense paraules, però també va despertar en nosaltres un sentiment d’urgència: havíem de fer alguna cosa, retre homenatge a aquesta icona francesa que havia sigut testimoni de tants moments històrics.

Va ser així com va nàixer “El que el foc es va emportar”, un tribut en forma de disfresses que buscava capturar l’essència de Notre-Dame abans de la tragèdia. Ens vam inspirar en les gàrgoles, eixes guardianes de pedra que havien custodiat la catedral durant segles, i els vam donar ales fetes de vidrieres, fragments de llum i color que recordaven la bellesa que el foc va intentar arrabassar.

Figura 32. Ninot

2019.

Cada vestit va ser una obra d’art en si mateix, un llenç on vam plasmar els tons grisos de les parets de la catedral, la majestuositat dels seus arcs i la delicadesa de les seues vidrieres.

Ens vam submergir en la història de Notre-Dame, investigant cada detall de la seua arquitectura i el seu simbolisme. Volíem que les nostres disfresses anaren més que simples abillaments; volíem que foren una manera de mantindre viva la memòria de la catedral, de recordar la seua esplendor i de celebrar la seua resiliència. Cada puntada, cada paper, cada ploma, va ser un acte d’amor cap a Notre-Dame, un intent de reconstruir la seua bellesa des de les cendres. La nostra proposta es va alçar amb el segon premi de la cavalcada del Ninot 2019.

Figura 34. Cavalcada del Ninot 2019.

2022 - Ave fenix Amb el cor ple d’il·lusió, vam veure com les fogueres tornaven a renàixer després de la foscor de la pandèmia. La nostra proposta per a la cavalcada del Ninot 2022, “Au Fènix, El renàixer de la festa”, va ser un cant a l’esperança, un símbol del ressorgir de les nostres benvolgudes Fogueres. Ens vam inspirar en la llegenda de l’au fènix, un mite compartit per totes les civilitzacions, i el vam vincular amb la rica cultura del poble asteca. Volíem reflectir com, després de tants canvis i adaptacions, la festa tornava a brillar amb força, com l’au que ressorgeix de les seues cendres.

Figura 35. Cavalcada del Ninot 2019.

El jurat va reconéixer el nostre esforç i va premiar la nostra proposta amb el primer premi del Ninot, un reconeixement que ens va omplir d’orgull i emoció. Amb aquest lema, vam voler expressar com les Fogueres, com au fènix, s’alçaven de les cendres després de tres anys d’incertesa. Vam unir la tradició alacantina amb la grandesa del poble asteca, arreplegant la llegenda d’aquest animal mitològic que renaix del foc, estenent les seues ales cap a una nova vida. Vam treballar amb passió, mesclant blaves, rojos i taronges, tallant a mà milers i milers de plomes, units per un esperit de força comuna. “Au Fènix. El renàixer de la festa” va ser la nostra metàfora, un reflex de com cada any, de les cendres del monument, sorgeix la flama eterna de les Fogueres esdevenidores. Un símbol de la resiliència del nostre poble, de la nostra capacitat per a renàixer i celebrar la vida amb passió i alegria.

Figura 36. Cavalcada del Ninot 2022.

Figura 37. Cavalcada del Ninot 2022.

91

Figura 33. Ninot

2022.

2023 - Torreta Natura Un any més, després de mesos d’ardu treball i dedicació, la nostra proposta per a la Cavalcada del Ninot va veure la llum.

Van ser dos mesos d’intens treball en el nostre volgut racó, un espai on compartim no sols tasques, sinó també sopars, llargues hores d’esforç, incomptables anècdotes i, sobretot, una gran companyonia. Cada dia, cada nit, cada moment invertit en aquest Ninot va enfortir els nostres llaços i va alimentar la nostra creativitat. Finalment, vam poder presentar al món la nostra proposta per a la Cavalcada del Ninot 2023, sota el lema “Torreta Natura”, una oda a la naturalesa i al reciclatge.

Per a donar vida a la nostra visió, vam recórrer a materials tan diversos com barrets de palla típics de Fogueres, estores d’espart, corfes de pistatxos, anous, ametles, fulles de ficus, cartons d’ous, tacs de fusta reciclada i una infinitat d’elements que, a les nostres mans, es van transformar en autèntiques obres d’art.

Figura 38. Ninot

2023.

Amb un tema de tall ambiental, “Torreta Natura”, vam voler transmetre un missatge de respecte i cura pel nostre entorn.

Les disfresses que vam lluir eren enginyoses creacions que representaven la flora i fauna del nostre entorn, amb barrets de palla, vistosos tocats i maneguets que emulaven plantes. Però la joia de la nostra proposta va ser una monumental palmera de més de 3 metres d’altura, confeccionada amb milers de cartons d’ous, un símbol de la nostra creativitat i compromís amb el reciclatge. El jurat, sensible al nostre missatge i admirat per la nostra creativitat, va tindre a bé atorgar-nos el 1r Premi. L’alegria que sentim va ser immensa, una recompensa a l’esforç, la dedicació i la passió que vam posar en cada detall.

Aquest premi no sols va reconéixer el nostre treball, sinó que també ens va impulsar a continuar creant i compartint la nostra visió amb el món. Estàvem immensament feliços i agraïts per aquest reconeixement, que ens va motivar a continuar treballant junts, creant màgia i celebrant la nostra cultura. Per segon any consecutiu la Torreta liderava la Cavalcada del Ninot.

Figura 40. Cavalcada del Ninot 2023.

Figura 41. Cavalcada del Ninot 2023.

2024 - Ànima mediterrànea El nostre últim any va ser testimoni d’un moment històric que ens va omplir d’orgull i emoció. La nostra foguera va aconseguir el cim, conquistant el primer premi en la Cavalcada del Ninot per tercer any consecutiu. Va ser un assoliment que ens va fer sentir invencibles, com si haguérem tocat el cel amb les mans. La rambla d’Alacant es va vestir de gala, inundant-se de blanc-i-blau, els colors que representaven la nostra obra mestra: “ÀNIMA MEDITERRÀNIA”.

Amb aquesta creació, vam voler rendir un homenatge que despertara els cinc sentits, convidant a tots a submergir-se en el fascinant món de l’art de la mà del ceramista Morán Berrutti. Cada detall va ser acuradament elaborat, des de les tasses de ceràmica que evocaven la calidesa d’una llar mediterrània, fins als plats de ceràmica que plasmaven l’essència de la nostra terra, amb la Santa Faç i la silueta d’Alacant com a protagonistes. Els grans llums de serrells, amb el seu moviment hipnòtic, afegien un toc de màgia i sofisticació al conjunt.

Figura 42. Cavalcada del Ninot 2024.

L’experiència va ser inoblidable. Veure la reacció del públic, els seus rostres il·luminats per l’admiració i la sorpresa, va ser la millor recompensa al nostre esforç. Sentim que havíem aconseguit transmetre la nostra passió per l’art alacantí i la nostra connexió amb el Mediterrani. Va ser un moment de pura felicitat, una celebració de la nostra identitat i la nostra cultura.

Figura 43. Cavalcada del Ninot 2024.

92

Figura 39. Ninot

2024.

Ninot 2024. SOM DE FOC

Com a membres de la Foguera Sant Blai - La Torreta, hem sigut testimonis i partícips d’una trajectòria artística que ens ompli d’orgull. Des dels nostres inicis en 2005, quan vam obtindre els nostres primers reconeixements en les categories infantils, adult i juvenil, vam saber que el nostre camí estaria marcat per la passió i l’esforç. Al llarg dels anys, hem recollit innombrables èxits, destacant especialment els cinc “doblets” en els quals tant la foguera infantil com l’adulta es van alçar amb el primer premi, una fita que reflecteix la dedicació i el talent de tots els que formem part d’aquesta gran família. Els premis a la millor posada en escena, millor vestuari i estilisme, i millor imterpretació, tant individual com col·lectiva, són un testimoniatge de la qualitat i originalitat de les nostres propostes.

A més, els Premis Estrella atorgats a José Antonio Martínez i Esquitino, així com les nominacions de Noelia Vinal i Rondón i Beatriz Varó, ressalten el talent individual que també enriqueix la nostra comissió. Cada premi, cada reconeixement, ha sigut un impuls per a continuar creixent i superant-nos. Hem aprés a treballar en equip, a valorar la creativitat i a celebrar cada assoliment, sempre amb la mirada posada en el futur. La nostra història és un reflex de la passió que sentim per les Fogueres d’Alacant, una tradició que portem en el cor i que ens motiva a continuar creant i emocionant al públic any rere any. Si la màgia de la Torreta hui ens embolica, és gràcies a l’ànima incansable de persones com Noelia Rondón. Ella, al costat del seu equip i a cada cor que ha bategat al seu costat durant aquests anys, ha esculpit l’essència mateixa de la nostra foguera. Les incomptables hores, les setmanes que es van fondre en mesos en el Racó, són el testimoniatge silenciós d’una dedicació sense parangó. El compromís de Noelia amb la Torreta transcendeix qualsevol mesura. I en els últims anys, una espurna jove i vibrant, la d’Antonio Fuentes, el nostre entranyable espantall, ha sabut dansar al seu costat, mantenint viva la flama i elevant el nom de la Torreta a noves altures. L’ànima de la Torreta i el foc de les Fogueres es funden en un tapís artístic teixit amb els fils invisibles de l’emoció i la tradició. Cada vivència és una puntada, cada record un nus que afirma la seua bellesa. I amb la certesa de qui contempla una obra destinada a l’eternitat, sabem que el tapís de la Torreta seguirà la seua expansió infinita, brodant el futur amb la passió del present.

Malgrat les limitacions, vam aconseguir transmetre la nostra passió i energia sobre l’escenari, la qual cosa ens va valdre el 15é premi en el certamen artístic infantil. Aquest reconeixement va ser un testimoniatge del nostre esperit d’equip i de la capacitat de superar obstacles amb creativitat i determinació. Aquesta experiència ens va ensenyar que, més enllà de la perfecció tècnica, la qual cosa realment importa és el cor i l’ànima que vam posar en cada projecte.

2005 Categoria adulta - Camelot El nostre primer playback adult va ser una interpretació vibrant i plena d’energia de la icònica obra Spamalot. Des del primer moment, la diversió es va apoderar de l’escenari i del públic, creant una atmosfera de complicitat i alegria. La interacció amb el públic va ser un dels punts culminants de l’actuació: una pluja de pilotes de goma va inundar l’escenari, convertint el teatre en un camp de joc! A més, la participació especial d’una comissionada que, amb un colp amb una paella, afegia un toc d’humor inesperat a la trama, va deixar al públic bocabadat i va provocar riallades contagioses.

L’esforç i la dedicació de tot l’equip es van veure recompensats amb el tercer premi en la categoria de playbacks adults.

Aquest reconeixement no sols va ser un motiu d’orgull, sinó també l’impuls inicial de la nostra trajectòria artística. Va marcar el començament d’una aventura plena de creativitat, passió i moments inoblidables. Sens dubte, Camelot sempre tindrà un lloc especial en la nostra memòria, com el punt de partida de la nostra història sobre els escenaris.

2005 Categoria juvenil - Romeo i Julieta En el vibrant ambient dels playbacks de 2006, la nostra incursió en la categoria juvenil va ser memorable, i vaja que ho va ser!

Ens vam atrevir amb una reinterpretació moderna del clàssic immortal, Romeo i Julieta. Imagina l’escena: els ressons de la tragèdia shakesperiana ressonant amb l’energia i l’estètica del segle XXI. La química entre els nostres Romeo i Julieta era palpable, transmetent la força d’un amor jove atrapat en un conflicte generacional reinventat per a la nostra època. Aconseguim el 14é premi.

2005 Categoria infantil - Cats Aquests xicotets gatets van ser el debut de la nostra foguera en el món del playback, un moment que va marcar l’inici d’una aventura plena de creativitat i aprenentatge. Els encarregats del decorat, moguts pel seu entusiasme, però mancats d’experiència en aquesta mena de certàmens, es van enfrontar al desafiament amb una actitud positiva i moltes ganes de col·laborar. Encara que el resultat inicial va ser un decorat senzill, el seu esforç i dedicació van ser innegables.

2006 Categoria infantil - The Cock-A-Doodle-Doo Encara ens emociona pensar en aquella actuació tan especial en la categoria infantil. Érem una tribu de la selva vibrant i plena d’energia, i vaja si ho vam demostrar! Cada detall de la nostra posada en escena va ser fruit de molt d’afecte i dedicació. Recordem perfectament les vesprades en el racó, amb les nostres mares trenant amb cura la llana de les nostres faldes.

94

Quantes hores van passar juntes! I què dir dels tocats... la idea dels nius va ser genial, encara que buidar tants ous amb una agulla va ser tota una aventura. Però el resultat va valdre la pena! El nostre vestuari era una explosió de color, reflectint l’alegria i la vitalitat de la nostra tribu. I el contrast amb el decorat en blanc i negre creava un efecte visual molt impactant.

Quan sentim que havíem guanyat el primer premi del concurs artístic en la modalitat infantil, l’alegria va ser indescriptible!

I rebre també el premi a la millor posada en escena va ser la guinda del pastís. Tot l’esforç, la il·lusió i el treball en equip van donar els seus fruits. Aquell playback dels ous sempre tindrà un lloc molt especial en la nostra memòria. Va ser una experiència meravellosa que vam viure junts i que ens va unir encara més.

Figura 1. Playback 2005 infantil.

2006 Categoria adulta - Luzbell En l’edició de l’any 2006, la nostra actuació, que va obtindre el quart premi en la modalitat d’adults, es va distingir per una interpretació vocal completament en directe, un fet que marcava una diferència notable amb la pràctica habitual del playback. No obstant això, darrere d’aquesta impecable presentació, s’amagava una anècdota que revela la complexitat i els desafiaments de la producció dels playbacks. L’escenografia, una estructura tubular de ferro dissenyada per a ser desmuntable, ens va presentar un obstacle inesperat durant el muntatge. Els punts d’encaix de la secció superior de l’estructura havien sigut protegits amb taps de plàstic, un detall que, en la urgència del muntatge, es va convertir en un problema crític. Amb el rellotge en marxa i l’escàs marge de cinc minuts disponible per al muntatge del decorat, el nostre equip tècnic es va enfrontar a una carrera a contrarellotge. En la foscor de l’escenari, mentre la tensió augmentava, actuants i el nostre equip de muntadors, ens vam veure obligats a retirar els taps de plàstic a mà. Malgrat les dificultats, l’espectacle va continuar, demostrant el nostre professionalisme i capacitat d’adaptació. Aquest incident, encara que menor en aparença, posa de manifest la importància de la planificació i l’atenció al detall en els playbacks, que van deixar de ser simples actuacions fa molt temps.

Figura 2. Playback 2005 adulto.

2007 Categoria infantil - Patterson Park School

Figura 3. Playback 2005 juvenil.

Érem l’ànima de Patterson Park School, una colla de xicotets artistes amb l’energia desbordant d’una versió infantil de Matilda. Ens vam pujar a eixos pupitres i cadires amb una il·lusió que contagiava a tothom. Cada salt, cada moviment, cada somriure era un pedacet del nostre cor entregat al ritme de Hairspray.

Figura 4. Playback 2006 infantil.

Figura 5. Playback 2006 adulto.

95

Figura 6. Playback

2007

Sentir la música, coordinar els nostres passos i veure les cares de sorpresa i alegria del públic era pura màgia. I quan vam sentir que érem els guanyadors del primer premi en la categoria infantil, l’emoció ens va envair per complet. Què subidón!

Però el més especial de tot va ser saber que, juntament amb el premi de la categoria adulta, havíem aconseguit el primer doblet per a la Torreta en els Playbacks. Va ser un moment històric!

Figura 7. Playback

2008

2007 Categoria adulta - Twenty!

Quins records del playback 2007! Quin any, i quina celebració en gran d’eixos 20 anys de concurs artístic! Des del principi, la idea d’homenatjar tants musicals que ens havien marcat ens va omplir d’il·lusió. Ens vam ficar de ple en la pell de cada personatge, des de la dolçor de La Bella i la Bèstia fins al misteri del Fantasma de l’Òpera, passant per la foscor del comte Drácula, l’agilitat felina de Cats i la lluentor i la força de Burlesque. Cada assaig era una explosió de creativitat, buscant la manera d’entrellaçar eixes històries d’una forma que resultara sorprenent i emotiva. Volíem que el públic sentira la màgia de cada musical, encara que només fora per uns instants.Vam cuidar cada detall del vestuari, del maquillatge, de la coreografia... volíem que fora un espectacle inoblidable! El final va ser apoteòsic. Quan vam desplegar eixe 20 gegant, amb el pastís com a símbol de la nostra festa particular, i es van encendre els ciris als nostres caps mentre “cantàvem” l’aniversari feliç... l’ovació va ser eixordadora! Sentir el reconeixement del públic va ser la millor recompensa. I quan vam sentir que havíem guanyat el premi a la millor posada en escena, l’alegria va ser immensa. Però escoltar després que també ens emportàvem el primer premi artístic... va ser la guinda del pastís, literalment!

Tot l’esforç, la dedicació i l’afecte que havíem posat en eixe homenatge es van veure recompensats amb el primer doblet de la història de la Torreta. El playback 2007 “Twenty” sempre tindrà un lloc molt especial en la nostra memòria. Quina nit!

Figura 8. Playback 2007 infantil.

2008 Categoria infantil - Little Miss America En aquella ocasió, vam decidir portar a escena “Little Miss America” un concurs de misses, explorant no sols la lluentor i la pompa, sinó també les emocions i els desafiaments que s’amaguen entre bastidors. La idea era crear una posada en escena que capturara l’essència d’aquests esdeveniments, però amb un toc d’humor i crítica social. El dia de la final la tensió es palpava en l’aire. Havíem treballat àrduament en cada detall, des del vestuari fins a l’escenografia. El pont de San Francisco, element central de la nostra escenografia, havia de ser el punt culminant de la nit. No obstant això, a mitjan muntatge, va ocórrer l’impensable: el pont es va partir en dos.

El pànic es va apoderar de nosaltres. El temps constrenyia i la foscor de l’escenari no ajudava. Però llavors, Luis, amb una valentia i determinació que ens va deixar bocabadats, es va llançar a la tasca de reparar el pont. Amb una habilitat increïble, va aconseguir unir les peces trencades, retornant l’estructura al seu estat original. Tot això, en temps rècord i a les fosques, un veritable acte d’heroisme! Malgrat l’esglai i l’adversitat, vam aconseguir dur a terme la nostra representació.

El públic va gaudir de la història, va riure amb les ocurrències i es va emocionar amb el desenllaç. I nosaltres, al final de la nit, vam ser recompensats amb el 2n Premi del Concurs Artístic en la modalitat Infantil, i el reconeixement a la Millor Posada en Escena! Eixa nit vam aprendre que, amb treball en equip, enginy i un poc de bogeria, no hi ha obstacle que no poguéssem superar!

Figura 9. Playback 2007 adulto.

Figura 10. Playback 2008 infantil.

96

2008 Categoria adulta - Footlose Quins records ens porta aquell playback! La nostra gran Noelia, amb el seu enginy i creativitat, va ser l’artífex de tot. Des del vestuari fins a la coreografia, cada detall portava el seu segell.

Els xics ens van transformar en Elvis, amb perruques i patilles, mentre que les xiques van lluir uns tocats espectaculars, plens de color i personalitat. La posada en escena va ser un autèntic desplegament d’enegia i sincronització. Tres colors distints, tres coreografies que s’entrellaçaven i complementaven, creant un espectacle visual impactant. I com oblidar l’entrada triomfal, amb un cotxe que muntàvem que semblava tret d’una pel·lícula dels anys 50! Els nervis estaven a flor de pell, però la il·lusió i l’entusiasme ens impulsaven a donar el millor de nosaltres. Vam ser els primers a actuar, la qual cosa afegia un extra de pressió, però també ens brindava l’oportunitat de marcar l’inici d’una nit inoblidable. Entre assaig i assaig, els riures i les anècdotes se succeïen. Una de les més divertides va ser la particular interpretació de la coreografia del nostre Kiko. Es deixava portar per la música i el moment, entrant i eixint de l’escenari al seu gust! Aquella improvisació espontània li va valdre el sobrenom de “la cerillita atòmica”, un malnom que encara hui ens fa somriure. Noelia, mentrestant, demostrava la seua increïble capacitat per a compaginar el seu paper de mare amb la seua passió per l’espectacle. En el racó, en el carro, mentre construíem el decorat, sempre trobava un moment per a donar-li pit a Mini Noe. La seua dedicació i lliurament ens inspiraven a tots. L’esforç i la passió van donar els seus fruits. Ens van alçar amb el Primer Premi del Concurs Artístic Adults i el premi a la Millor Posada en Escena amb el nostre gran Footloose! Aquella nit, l’escenari del Pitiu es va il·luminar amb la nostra alegria i emoció, un record que atresorarem per sempre.

Figura 11. Playback Figura 12. Playback Figura 13. Reportatge Playback 2009.

2008 infantil. infantil 2009.

Figura 14. Playback 2008 adulto.

2009 Categoria infantil - Sweetland L’any 2009, vam viure una experiència màgica que ens portaria a guanyar nostre primer primer premi. Perdó pel espòiler. El nostre playback infantil, inspirat en el món màgic dels follets de llepolies, ens va portar a aconseguir un somni: el Primer Premi Infantil i el reconeixement a la Millor Posada en Escena! Des del primer moment, vam posar tot el nostre cor i creativitat en cada detall. Ens vam transformar en alegres xicotets follets, cadascun amb una disfressa única i plena de color, representant diferents tipus de dolços. La música ens va transportar a un món de fantasia, on les piruletes cobraven vida i els caramels ballaven al ritme de la melodia. Al ritme de You’re Off to See the Wizard del mag de Oz, Bigger isnt better del musical barnum i Consider Yourself del musical Oliver nostres xicotets van gaudir d’aquest gran espectacle.

Figura 15. Playback 2009 infantil.

Però la màgia no acabava ací. El nostre decorat era un espectacle en si mateix. Amb cura, vam construir un bosc encantat on els bolets gegants de xocolate s’il·luminaven, creant un ambient màgic i envolupant. Cada element, des dels arbres de cotó de sucre fins al riu de xocolate líquid, va ser acuradament dissenyat per a transportar al públic al nostre dolç món. Recorde l’emoció que vam sentir en pujar a l’escenari, l’adrenalina corrent per les nostres venes i l’alegria de compartir la nostra il·lusió amb el públic. Cada pas de ball, cada gest i cada somriure van ser el resultat de mesos d’assajos i dedicació. Quan van anunciar el nostre nom com a guanyadors en la final, l’emoció ens va envair per complet. Les llàgrimes de felicitat es van mesclar amb les abraçades i les felicitacions.

Havíem aconseguit el nostre somni! El reconeixement a la Millor Posada en Escena va ser la guinda del pastís.

Figura 16. Playback 2009 adulto.

97

Un premi que valorava l’esforç i la creativitat que havíem posat en cada detall del nostre espectacle. Eixe dia, vam aprendre el valor del treball en equip, la importància de perseguir els nostres somnis i la màgia de compartir la nostra alegria amb els altres. Guardem en el nostre cor el record d’eixa experiència inoblidable, un tresor que ens acompanyarà per sempre.

Figura 17. Playback

2009.

Figura 18. Playback

2009 Categoria adulta - One day o’clock

2010 infantil.

Quins records! Aquell any, ens vam llançar a l’aventura d’un playback que va superar totes les nostres expectatives. Ens vam transformar en un grup de pallassos entremaliats, disposats a contagiar la nostra alegria a tot el públic. La nostra actuació se centrava en un protagonista atrapat en la monotonia de l’oficina, un dia qualsevol de treball. Entre papers i crides, intentàvem cridar la seua atenció, traure-ho de la seua rutina i mostrar-li que la vida també té moments per a l’oci i la diversió. Amb cada pas, cada gest i cada broma, ens vam acostar més al nostre objectiu. L’energia en l’escenari era palpable, i el públic ens acompanyava amb riures i aplaudiments. Finalment, vam aconseguir que el protagonista s’unira al nostre món de fantasia, on les preocupacions s’esvaïen i el riure era l’única protagonista.

El resultat va ser màgic: un espectacle que combinava humor, música i una posada en escena cuidada al detall. El jurat va saber reconéixer el nostre esforç i ens va atorgar el Segon Premi Adult, un reconeixement que ens va omplir d’orgull.

Però l’alegria va ser encara major quan ens van anunciar com a guanyadors del premi a la millor posada en escena. No podíem creure-ho! Sabíem que havíem creat una cosa especial, un moment de felicitat compartida que quedaria gravat en la nostra memòria per sempre. Hui dia, recordem aquell playback amb un somriure, sabent que vam aconseguir transmetre el nostre missatge: la vida és massa curta per a no gaudir-la, i sempre hi ha temps per a ser un poc pallasso.

Figura 19. Playback 2010 infantil.

2010 Categoria infantil - Fantasy Ah, el 2010! Quins temps aquells! Record com si fora ahir nostre playback dels Mickeys. Ens havíem proposat crear un medley màgic amb les cançons més icòniques de Disney, i vaja si ho vam aconseguir. L’escenari era el castell, majestuós com sempre, i nosaltres, plens d’il·lusió, ens preparàvem per a donar-lo tot. La coreografia era espectacular. Els personatges s’elevaven des de darrere del castell, com si isqueren d’un conte de fades, i la música ens transportava a mons de fantasia.

El públic estava entregat, corejant les cançons i aplaudint cada moviment. I llavors, va arribar el gran final: les finestres del castell es van il·luminar, revelant les siluetes dels personatges, un efecte que sempre ens posava la pell de gallina. Però com en tota gran actuació, sempre hi ha una anècdota que la fa inoblidable. En el nostre cas, va ser el que va ocórrer amb els globus. Per al final del playback, quatre dels més xicotets del grup eixien dins d’uns globus gegants. El nostre comissionat, Parra, sempre atent i afectuós, portava a Aaron en braços.

Figura 20. Decorat del Playback 2010 infantil.

El que va passar després és digne d’una comèdia: Parra, sense adonar-se’n (o bo, adonant-se’n massa tard), va ficar a Aaron dins d’un globus que estava acabat de pintar! Imaginen-se el quadre! Aaron va eixir del globus amb la roba i la cara plenes de pintura, però amb un somriure d’orella a orella. Va ser un moment èpic! Malgrat el xicotet contratemps, la nostra actuació va ser un èxit rotund. Ens vam emportar el primer premi en la categoria infantil! Va ser una nit màgica que sempre recordarem amb afecte.

Figura 21. Playback 2010 adulto.

98

2010 Categoria adulta - Gargoyles Quina nit màgica vam viure! Encara se’ns estarrufa la pell en recordar eixe segon doblet històric: primer premi tant en la categoria infantil com en l’adulta. La Torreta va fer història! I tot amb la temàtica de les Gàrgoles, un desafiament que ens va omplir de creativitat i passió. A més ens van atorgar el premi a millor posada en escena per quart any consecutiu.El musical que vam triar per a la categoria adulta va ser Bat Boy, una obra complexa i plena de matisos que ens va exigir al màxim.

Cada assaig, cada nota, cada moviment, va ser un pas més cap al nostre objectiu. Però com tota gran aventura, vam tindre el nostre moment de tensió. La nit de la final, quan la música estava a punt de començar, vam descobrir l’error: els calaixos que ancoraven tot el frontal del decorat havien sigut intercanviats! Un calfred va recórrer els nostres cossos, però no ens vam deixar véncer. Sabíem que havíem treballat massa fort per a deixar que un simple contratemps arruïnara el nostre somni.

Amb l’adrenalina a flor de pell, ens vam posar a la feina.

Figura 22. Playback

2010.

El decorat, fet de paper d’estrassa, ens va permetre improvisar i modelar sobre la marxa. Va ser un moment de caos controlat, de treball en equip i de pura màgia. Mentre el públic esperava impacient en els seus seients, nosaltres recomponíem el puzle, donant forma al nostre escenari amb la mateixa passió que havíem posat en cada assaig. I llavors, el teló es va alçar. La música ens va embolicar, els focus van il·luminar els nostres rostres i la màgia es va deslligar. Cada nota, cada paraula, cada gest, va anar un homenatge al nostre esforç, a la nostra passió, al nostre amor pel teatre. I el públic el va sentir.

Quan van anunciar els premis en la final del Pitiu, el cor ens bategava a mil per hora. Primer, el premi a la millor posada en escena. Després, el primer premi. Un crit d’alegria va inundar el Pitiu! Ho havíem aconseguit! La Torreta havia fet història, i havíem deixat la nostra petjada en l’escenari. Eixa nit, vam celebrar com mai. Vam cantar, riure i ballar, i recordar cada moment de la nostra aventura. Perquè més enllà dels premis, el que ens vam emportar en el cor és l’experiència, la passió, el treball en equip, i la màgia de crear una mica junts.

Figura 24. Decorat del Playback 2010 adulto.

2011 Categoria infantil - Fantastic World FantasticWorld va ser, sens dubte, un dels nostres moments més memorables. Des del principi, sabíem que volíem alguna cosa que fora alhora divertit i espectacular, així que vam decidir usar la banda sonora del musical de Shrek. Va ser una elecció perfecta! La música era enganxosa, enèrgica i plena de moments èpics que encaixaven a la perfecció amb la nostra idea d’una invasió marciana.El decorat era una nau espacial imponent, construïda amb tot el nostre afecte i esforç. Quan la música començava, la nau semblava cobrar vida, i els nostres xicotets marcians, els nostres adorables xiquets i xiquetes, emergien d’ella amb una energia contagiosa. Havíem preparat una sèrie de coreografies variades i dinàmiques, cadascuna dissenyada per a mostrar la personalitat única de cada marcià.

Des de passos robòtics fins a moviments més fluids i còmics, cada ball contava una xicoteta història. Recorde l’emoció en l’aire, la mescla de nervis i anticipació just abans d’eixir a l’escenari. Sabíem que havíem treballat intensament, però mai imaginem la reacció del públic. Quan la música va començar i els nostres marcians van començar a ballar, la llar provincial es va omplir d’aplaudiments i vítols. Va ser un moment màgic, una explosió d’alegria i color que ens va fer sentir increïblement orgullosos. Al final, el nostre esforç va ser recompensat amb el tercer premi i, cosa que és encara més important, el reconeixement a la millor posada en escena.

Figura 25. Playback 2011 infantil.

Figura 26. Playback 2011 adulto.

99

Figura 23. Playback

2011.

2011 Categoria adulta - Animal Revolution Ah, sí, l’any en què ens vam submergir en el món de Els Miserables! Va ser una experiència inoblidable i ens vam emportar el segon premi, un assoliment del qual encara ens sentim molt orgullosos! Recordem que des del principi vam fer-li un gir original a la història, així que vam decidir representar als personatges del musical amb animals. Els llops encarnaven als saquejadors, eixos individus sense escrúpols que s’aprofitaven de la situació. Les conilles, amb la seua aparent fragilitat, representaven a les dones que es veien obligades a sobreviure als carrers. I les rates, àgils i esmunyedisses, simbolitzaven als captaires que pul·lulaven pels carrers de París. A més, eixe any, a causa d’un problema de seguretat en el muntatge del decorat de l’any anterior en una altra comissió, es va decidir muntar el decorat amb les llums enceses.

Figura 27. Playback

2011 infantil.

Figura 28. Playback

2011 barraca.

Això va provocar que el playback quasi començara quan el primer torreter trepitjava l’escenari. És per això que, fins i tot durant el muntatge, els actuants interpretàvem els nostres personatges d’animals mentre col·locàvem cada part del decorat en l’escenari. Recorde veure a José Antonio movent el cap com un veritable carner mentre movia una part del decorat. Va ser un desafiament adaptar la grandiositat de “Els Miserables” a un format de playback, però ens vam bolcar per complet en el projecte. Cada detall comptava, des del vestuari fins a la posada en escena.

Figura 29. Decorat del Playback 2012 infantil.

Volíem transmetre la cruesa i l’emoció de la revolució parisenca, però també ressaltar la humanitat que aflorava enmig de la misèria. A més vam interpretar alguna peça del Cirque du Soleil com Homage to the Rabbits. I després estava Juan Carlos, el nostre protagonista! La seua interpretació va ser magistral, transmetent la força i la determinació del mateix Jean Valjean.

El moment culminant va ser quan va onejar eixa enorme bandera roja al final del playback, un símbol d’esperança i resistència que ens va posar la pell de gallina a tots. Va ser un treball en equip increïble, cadascun aportant el seu talent i passió. I encara que no vam guanyar el primer premi, ens vam emportar la satisfacció d’haver creat una cosa única i especial.

2011 Si no plou, bufa - Pele la poma i me la menge En aquell any, la nostra barraca es va llançar a una aventura inèdita: participar en el certamen artístic. La proposta que van presentar, resumida en “Pèl la poma i me la menge”, va nàixer amb la intenció de ser una crítica satírica a la tendència de les fogueres de crear decorats cada vegada més grandiosos i complexos per als playbacks. Una crítica que, en realitat, era una crítica a nosaltres mateixos! La senzillesa era la seuabandera. Per a l’escenografia, ens van bastar sis o set cadires, disposades de manera enginyosa. Però, per a donar-li un toc d’humor i exageració, durant el muntatge, ens acompanyava un martell percutor. Ho enceníem a intervals, generant un baluern que simulava el d’una gran obra en construcció.

Figura 30. Decorat del Playback 2012 infantil.

2012 Categoria infantil - Old Dolls Town L’any 2012 vam presentar la nostra obra “Old Dolls Town”. Va ser un any per a recordar! Ens vam emportar el 1r Premi i, per a afegir-li encara més emoció, també ens van atorgar el guardó a la millor posada en escena. Aquest fet convertia el 2012 en el tercer doblet per a la Torreta. En aquella ocasió, vam decidir donar vida als joguets oblidats d’una habitació.

Cadascun de nosaltres es va ficar de ple en el seu paper, representant amb entusiasme a entranyables companys de joc. Per a submergir al públic en el nostre món, vam construir un decorat que recreava l’interior d’una habitació infantil, cuidant cada detall perquè semblara el més real possible. Però això no va ser tot. Per a donar-li un toc màgic a la nostra actuació, vam incorporar diversos joguets que es movien per si sols, sorprenent i delectant a l’audiència. La música de Annie va acompanyar la nostra interpretació, creant una atmosfera nostàlgica i emotiva que complementava a la perfecció la nostra història.

El contrast entre el soroll i la modèstia de l’escenografia era simplement hilarant! La reacció del públic va ser meravellosa. Els riures i els aplaudiments van ressonar en el recinte, i la nostra xicoteta performance es va convertir en una de les anècdotes més divertides i recordades d’aquell any. Aquella experiència ens va ensenyar que l’humor i la creativitat poden ser armes poderoses per a la crítica constructiva. I, sobretot, que no fa falta la grandiositat per a deixar una empremta inesborrable en la memòria de les fogueres.

100

Un any més, ens vam unir com a equip, compartint la il·lusió i la passió pel teatre. Des dels assajos fins al gran dia de la final, cada moment va estar ple d’aprenentatge i diversió. I al final, tot l’esforç va valdre la pena. Va ser una experiència inoblidable que sempre recordarem amb afecte!

Figura 31. Playback

2012.

2012 Categoria adulta - Rest in Peace, Mr.Cunningham!!!

Figura 32. Playback

2012 infantil.

L’any 2012 va marcar un abans i un després en la nostra trajectòria artística. Amb una mescla de nervis i emoció, ens vam presentar al certamen amb una proposta arriscada i original: “Rest in Peace, Mr. Cunningham!!!”. Un homenatge a la vida i a la mort, un viatge a través de les emocions que ens va deixar sense alé i que, hui dia, continua ressonant en els nostres cors.

El nostre escenari es va transformar en un cementeri màgic, on la línia entre el tètric i l’humorístic es difuminava. Volíem crear una experiència única, un espectacle que fera riure i reflexionar a parts iguals. I ho vam aconseguir. La primera part del playback, amb una ambientació ombrívola i personatges inquietants, va submergir al públic en una atmosfera de misteri i suspens. La segona part, en canvi, va ser una explosió de riures i riallades, amb situacions còmiques i personatges entranyables que van conquistar al públic. La gran final va ser una festa en gran, un cant a la vida que ens va omplir d’energia i alegria. Al ritme del musical The Book of Mormon, vam aconseguir transmetre l’emoció i l’eufòria que vam sentir en l’escenari.

El públic es va entregar per complet, corejant les cançons i aplaudint cadascun dels nostres moviments. El vestuari, amb una paleta de colors grisa, negre i taronja, va ser un altre dels elements clau del nostre èxit. Cada peça, cada detall, va ser acuradament triat per a crear una imatge impactant i coherent amb la temàtica de l’espectacle. L’esforç i la dedicació van donar els seus fruits. Ens vam alçar amb el primer premi a la millor posada en escena i el prestigiós premie estrela per al nostre comissionat, José Antonio Martínez Esquitino. Un reconeixement que ens va omplir d’orgull i satisfacció, i que ens va motivar a continuar treballant amb passió i lliurament. Encara hui, molts consideren el nostre playback com el millor de la història de la Torreta. Un afalac que ens ompli d’humilitat i agraïment. En definitiva, Rest in Peace, Mr. Cunningham!!! va ser molt més que un playback. Va ser una experiència inoblidable, una nit en la qual la màgia, l’humor i l’emoció es van fusionar per a crear un espectacle únic i irrepetible.

Figura 33. Playback 2012 adulto.

Figura 34. Decorat del Playback 2012 adulto.

2013 Categoria infantil - School Dreams L’any 2013 en la categoria infantil, vam presentar el nostre espectacle School Dreams, una actuació que encara ressona en la memòria de molts. Ens vam inspirar en el vibrant i emotiu musical de Matilda, i vam crear un playback que desbordava energia i talent. La coreografia, fruit de mesos d’assajos i dedicació, va anar simplement impressionant.

Cada moviment, cada pas, estava sincronitzat a la perfecció, transmetent la passió i l’entusiasme que sentíem. No és exagerat dir que molta gent ho considera el millor infantil de Torreta fins a la data. L’escenari va cobrar vida amb un decorat enginyós i colorit: caixes de lletres i números, pintades en tons blaus i rojos, que evocaven l’ambient escolar i la màgia de l’aprenentatge. Cada detall, des del vestuari fins a la il·luminació, va ser acuradament planificat per a crear una experiència inoblidable. L’esforç i la dedicació van donar els seus fruits. Els infantils de la Torreta ens van alçar amb el primer premi de la categoria infantil, un reconeixement que ens va omplir d’orgull i satisfacció.

Figura 35. Playback 2013 infantil.

101

Pujar a l’escenari del Pitiu per a repetir de nou l’actuació, envoltats dels nostres companys i famílies, va ser un moment màgic que mai oblidarem. School Dreams no va ser només un espectacle, va ser un somni fet realitat, una experiència que ens va unir i ens va demostrar el poder de la creativitat i el treball en equip.

Figura 36. Playback

2013 infantil.

2014 Categoria adulta - Toymaker’s Dreams

Figura 37. Playback

2014.

Quina nit tan inoblidable! Una vegada més, el nostre esforç i passió van ser recompensats amb el 1r Premi del Certamen Artístic 2014. L’emoció ens va envair en sentir el nom de la nostra foguera, un reconeixement que reafirmava el nostre compromís amb l’excel·lència. Però l’alegria no va acabar ací, també vam guanyar el Premi al Millor Vestuari i Estilisme, un guardó que celebra la meticulosa atenció al detall i la creativitat del nostre equip. I com a fermall d’or, el nostre volgut José Antonio Martínez i Esquitino va rebre, per segona vegada, el Premi Estrella, un merescut reconeixement a la seua dedicació i talent. En aquesta ocasió, vam transportar al públic al màgic interior d’una botiga de joguets, on els ninots cobraven vida i interactuaven amb l’entranyable jogueter.

Cada moviment, cada gest, cada mirada, va ser acuradament assajat per a crear una experiència teatral inoblidable. La posada en escena, amb els seus tons daurats i atmosfera de somni, evocava l’elegància d’una botiga de joguets d’alta gamma, on cada joguet era una obra d’art. Molts ens han honrat en catalogar el nostre playback com el millor de Torreta, un elogi que ens fa enrojolar. Ens vam esforçar per oferir un espectacle digne de Broadway, on la música, el ball i la interpretació es fusionaren en una simfonia d’emocions. La resposta del públic va ser aclaparadora, els seus aplaudiments i vítols ens van recordar per què estimem el que fem. Aquest triomf és el resultat de l’ardu treball en equip, la passió per l’art i el desig de superar les nostres pròpies expectatives.

Figura 38. Playback 2014 infantil.

Cada membre del nostre grup va aportar el seu talent i dedicació, creant un espectacle que va transcendir les fronteres de la imaginació. Agraïm a tots els que ens van donar suport i van creure en nosaltres, la seua confiança ens va impulsar a aconseguir noves metes. Aquest premi va ser de tots!

2014 Categoria infantil - From country to the city L’any 2014, la nostra proposta, titulada From Country to the City, ens va portar a obtindre el 4t premi, un reconeixement que encara recordem amb afecte. Ens vam inspirar en el clàssic musical d’Oliver, però vam decidir fer-li un gir original.

En lloc de recrear els carrers de Londres, ens vam traslladar l’acció a una granja, un escenari que ens permetia jugar amb la dualitat entre el camp i la ciutat. Per a aconseguir l’atmosfera desitjada, vam optar per una paleta de colors en tons grisos, que evocaven l’època victoriana i li donaven un aire melancòlic a la posada en escena.

Figura 39. Playback 2014 adulto.

El vestuari, acuradament seleccionat, també va contribuir a crear eixa sensació de viatge en el temps. Ens vam esforçar per sincronitzar cada moviment i cada gest amb la música, transmetent les emocions dels personatges i fent que el públic se sentira part de la trama. Recordem l’emoció dels nostres infantils en pujar a l’escenari, els nervis que es van transformar en energia i la satisfacció de veure com el nostre treball era benvolgut. Va ser una experiència inoblidable que ens va ensenyar el valor del treball en equip, la importància de la creativitat i el poder de l’expressió artística.

Figura 40. Playback 2014 adulto.

102

de colors intensos que irradiaven alegria i vitalitat. Vam combinar moviments robòtics amb passos de ball inspirats en els anys 60, creant una fusió única que va captivar al públic. La música, una mescla de ritmes electrònics i melodies clàssiques del musical, ens va transportar a un món on el passat i el futur es trobaven.L’esforç i la dedicació de tot l’equip van donar els seus fruits: Baltimore 3.0 va ser guardonat amb el Primer Premi en el Certamen Artístic 2015, en la modalitat infantil…

Però l’alegria es multiplicava en haver aconseguit també el Quart Doblet de la Torreta, un assoliment que van celebrar tant els participants adults com els infantils.

Figura 41. Playback Figura 42. Playback Figura 43. Playback

2014 infantil.

2015.

2015 infantil.

2015 Categoria Adulta - Bluttanz ,Vida eterna L’any 2015, la nostra delegació artística va tindre l’honor de rebre el 1r Premi en el Certamen Artístic, modalitat adults, un assoliment que encara recordem amb gran emoció. La nostra proposta, titulada Bluttanz - Vida eterna, va ser una interpretació inspirada en el famós musical ‘Tanz der Vampire’.

Vam decidir donar vida a personatges d’un museu que, a boca de nit, cobraven vida pròpia, submergint al públic en un món de fantasia i misteri. La preparació per a aquest certamen va ser intensa i plena de desafiaments. Des de la creació del vestuari fins al disseny de l’escenografia, cada detall va ser acuradament planejat. Recordem les llargues hores d’assaig, on cadascun de nosaltres es va esforçar per perfeccionar el seu personatge i sincronitzar els seus moviments amb la música.

La nit de la final, l’atmosfera era elèctrica.

Figura 44. Playback 2015 infantil.

El públic estava expectant, i nosaltres, plens de nervis i emoció, ens vam preparar per a donar el millor de nosaltres. En sonar els primers concordes, ens vam transformar en els personatges que havíem estat assajant durant mesos.

La màgia del musical va cobrar vida en l’escenari, i el públic es va deixar portar per la història dels vampirs del museu. L’escenografia, que representava l’interior d’un museu antic, va ser un dels elements clau de la nostra actuació. Cada quadre, cada estàtua, cada detall va ser acuradament dissenyat per a crear una atmosfera envolupant i misteriosa. Fins i tot jo, que en eixe moment formava part d’una altra foguera, vaig acudir a ajudar a entrar el decorat. Les llargues ungles postisses dels actuants, un detall essencial per a la caracterització dels vampirs, els impedien fer aquesta tasca amb facilitat.

L’actuació va ser un èxit rotund. En finalitzar la final, vam rebre el 1r Premi, un reconeixement que ens va omplir d’orgull i alegria. Encara hui, recordem amb afecte aquell certamen i l’experiència de donar vida als ‘Vampirs’ del museu.

Figura 45. Playback 2015.

2015 Categoria infantil - Baltimore 3.0

2016 Categoria infantil - Clowns

L’any 2015, ens vam embarcar a fer realitat Baltimore 3.0.

Inspirats per l’energia vibrant i l’esperit inclusiu del musical Hairspray, vam imaginar una ciutat futurista on la música i la dansa es fusionaven amb la tecnologia. La nostra visió va cobrar vida en l’escenari, on robots i humans compartien un món ple de color i ritme. El desafiament era gran: crear un decorat que transportara al públic a un futur pròxim, on l’arquitectura moderna s’entrellaçava amb elements retro. Ens vam submergir en la tasca de dissenyar un escenari que reflectira l’essència de Baltimore, però amb un toc futurista. La il·luminació va jugar un paper crucial, creant ambients que canviaven amb la música i l’acció. El vestuari va ser un altre aspecte fonamental de la nostra creació. Per als robots, vam triar micos grisos que ressaltaven la seua naturalesa mecànica, mentre que per als nostres joves artistes, vam dissenyar vestits

L’any 2016, vam viatjar a una aventura creativa que va deixar una empremta inesborrable en els nostres cors: la creació del nostre espectacle Clowns. Els nostres talentosos xiquets i xiquetes es van transformar en pallassos de còmic i manyagues, personatges plens de vida i color que van cobrar vida sobre l’escenari. La música que vam triar va ser un vibrant medley de diversos musicals, però el fil conductor que unia cada melodia era l’encantador musical Seussical. Les alegres cançons d’aquest musical ens van transportar a un món de fantasia, on la imaginació no tenia límits. Per a crear l’atmosfera perfecta, vam dissenyar un decorat en blanc i negre que contrastava meravellosament amb l’acolorit vestuari de circ que lluïen els nostres pallassos. Els vestits, confeccionats en blanc i roig, realçaven l’alegria i el dinamisme de cada personatge.

103

Figura 46. Playback

2016.

Cada pallasso tenia una professió única, la qual cosa afegia una capa extra de profunditat i originalitat al nostre espectacle.

Des de pallassos bombers fins a pallassos doctors, cadascun d’ells aportava el seu propi toc especial a la funció. El resultat del nostre ardu treball i dedicació va ser un rotund èxit.

Ens vam sentir immensament orgullosos d’haver obtingut el 1r premi del Concurs Artístic. Aquest reconeixement va ser la guinda del pastís d’una experiència inoblidable que ens va unir com a grup i ens va permetre descobrir el poder transformador de l’art.

Figura 47. Playback

2016 infantil.

2016 Categoria adulta - Once upon a time... a musical L’any 2016, ens vam embarcar en una aventura inoblidable: la creació i posada en escena de “Once Upon a Time... A Musical”.

Aquest projecte va ser molt més que un simple musical; va ser un viatge màgic a través dels contes clàssics, una reinterpretació d’històries que tots coneixíem i estimàvem, però amb un toc fresc i original. El nostre escenari era un espectacle en si mateix. Imagineu un llibre gegant obert, les pàgines del qual cobraven vida per a revelar un bosc encantat. Els arbres, meticulosament dissenyats, semblaven brollar directament de les pàgines del llibre, amb fulles fetes de fragments de textos antics. I en el cor d’aquest bosc, un castell roig imponent s’alçava, irradiant una aura de misteri i màgia. Cada detall del decorat va ser acuradament pensat per a transportar al públic a un món de fantasia. La música jugava un paper fonamental en el nostre musical. Vam triar les enganxoses melodies del musical Rotten per a acompanyar les nostres actuacions, donant-los un ritme vibrant i enèrgic que contagiava al públic.

Nosaltres, els actors, vam tindre el privilegi d’encarnar a alguns dels personatges més icònics dels contes.

Figura 48. Playback 2016 infantil.

Des del nerviós Conill Blanc d’Alicia al País de les Meravelles, sempre corrent i preocupat pel temps, fins a l’entranyable Shrek, amb el seu humor i cor gegant. Caputxeta Roja, la Reina de Cors amb el seu temperament explosiu, i els habitants del llunyà món de Duloc, tots ells van cobrar vida sobre l’escenari gràcies al nostre esforç i dedicació. I com a fermall d’or, ens vam emportar el 1r Premi de Playback. Aquest reconeixement va ser la confirmació que el nostre treball havia ressonat amb el públic i el jurat, que havíem aconseguit transmetre la màgia i l’emoció que havíem posat en cada escena, cada cançó, cada moviment.

L’any 2016 va ser testimoni d’un assoliment extraordinari per al nostre grup: vam aconseguir el nostre cinqué doblet!

Aquesta fita va marcar un moment culminant en la nostra trajectòria, demostrant el nostre compromís i passió per l’art del musical. Once Upon a Time... A Musical va ser una experiència que ens va marcar profundament. No sols ens va permetre explorar la nostra creativitat i talent, sinó que també ens va unir com a grup, creant llaços que perduren fins hui. Recordem amb afecte cada assaig, cada riure, cada aplaudiment. Va ser un viatge màgic que sempre portarem en el cor.

Figura 49. Playback 2016.

2017 Categoria infantil - Trick or treat L’any 2017 “Trick or Treat”. La inspiració va sorgir d’un medley vibrant i eclèctic de diversos musicals, una fusió que prometia una actuació de sorpreses i emocions. Els més xicotets del grup es van transformar en catrines, amb rostres adornats i un decorat amb grans calaveres decoratives i la imponent ombra d’un castell que evocava la misteriosa Transsilvània de Drácula. Els vestuaris, una explosió de creativitat, eren principalment negres, però adornats amb una miríada de formes i

Figura 50. Playback 2017 infantil.

104

Figura 51. Playback

2017.

dubte, el Premi a la Millor Interpretació Col·lectiva. Aquest guardó va ser la confirmació que el nostre treball en equip, la nostra connexió en l’escenari i la nostra passió per la música i el teatre havien ressonat amb el públic i el jurat. Trick or Treat va ser molt més que una actuació; va ser una experiència que ens va unir com a grup, que ens va permetre explorar la nostra creativitat i que ens va deixar records inesborrables.

La nit del 2017, sota l’ombra del castell de Drácula i entre calaveres de colors, vam celebrar la màgia dels musicals i el poder de la interpretació col·lectiva.

Figura 52. Playback

2017 infantil.

2017 Categoria Adulta - Faustina, queen of the garden Encara recordem amb un somriure nostàlgic aquell màgic any 2017, quan ens vam submergir en la creació de “Faustina, Queen of the Garden”. Quina aventura tan inoblidable!

La Torreta es va convertir en el nostre llenç, un espai on la imaginació va florir i la naturalesa va cobrar vida d’una manera que mai haguérem imaginat. Des del primer moment, ens vam deixar portar per la inspiració que emanava de cada racó d’aquell lloc. Abelles brunzint entre flors imaginàries, aranyes teixint teranyines de fantasia, granotes raucant al compàs de la nostra música, flamencs dansant amb elegància i cignes lliscant-se en llacs de somni. Un autèntic paradís de biodiversitat! La música del musical de Priscil·la va ser la nostra guia, la banda sonora que ens va impulsar a crear un espectacle ple de color, plomes i ales. Cada nota ens inspirava a donar vida a personatges i escenaris que semblaven trets d’un espectable de drag queens. Els assajos es van convertir en un laboratori de creativitat, on cadascun aportava el seu granet d’arena per a fer realitat la nostra visió. El dia de la semifinal i de la final, els nervis es mesclaven amb l’emoció de poder ballar junts.

Figura 53. Playback 2017.

Pujar a l’escenari del Pitiu i veure al públic expectant va ser un pujó d’adrenalina. Però quan la música va començar a sonar, ens vam transformar en els personatges que havíem creat. Ens vam deixar portar per la màgia del moment i vam gaudir cada segon de l’actuació. Quan van anunciar que havíem guanyat el segon premi en la categoria d’adults i el premi a la millor interpretació, l’alegria ens va envair per complet. Vam sentir que tot l’esforç i la dedicació havien valgut la pena. Va ser un reconeixement al nostre treball en equip, a la nostra passió per l’art i a la nostra capacitat per a transmetre emocions a través de la interpretació.

Figura 54. Playback 2018 infantil.

2018 Categoria infantil - Dance of the rain

colors, capturant l’essència festiva i acolorida de les catrines mexicanes. Els xics, per part seua, van lluir vestits de mariachis, afegint un toc de folklore i tradició a la nit.La banda sonora va ser un viatge a través de mons musicals diversos i entranyables. Ens vam deixar portar pels ritmes macabres i divertits de La Família Addams, l’alegria contagiosa del musical de Shrek, la màgia de Charlie i la Fàbrica de Xocolate, la fantasia onírica de Alicia al País de les Meravelles i, The Book of Mormon, una picada d’ullet a la nostra actuació de 2012. La nit va ser un remolí d’emocions, des dels nervis previs a l’actuació fins a l’eufòria de l’escenari. Cada nota, cada pas de ball, cada mirada còmplice entre nosaltres, va ser un testimoniatge del nostre esforç i passió. El públic ens va rebre amb entusiasme, contagiant-se de la nostra energia i celebrant la nostra interpretació. El reconeixement no es va fer esperar.

Vam ser guardonats amb el 3r Premi, un honor que ens va omplir d’orgull, però el premi més gran de la nit va ser, sens

L’any 2018, una aventura creativa sense precedents, el nostre espectacle Dance of the Rain. Els més xicotets del nostre grup es van transformar en una vibrant tribu africana, els moviments i els cants de la qual ancestrals invocaven a la pluja, font de vida i prosperitat per al seu poble. Ens vam inspirar en la força i l’energia del musical Umoja, un tribut a la riquesa cultural d’Àfrica, i la vam fusionar amb l’alegria i el colorit de la música de Rio. L’escenari va cobrar vida amb un decorat que simulava un cel capritxós, on núvols de tons grocs i marrons dansaven al ritme de la música. Els vestuaris, confeccionats amb cura, reflectien l’autenticitat i l’esperit de les tribus africanes, amb teles de colors intensos i dissenys elaborats. La nostra dedicació i passió es van veure recompensades amb el primer premi, un reconeixement que ens va omplir d’orgull i satisfacció. Danse of the Rain va ser molt més que un simple espectacle; va ser un viatge a través de cultures i emocions, una celebració de la diversitat i l’esperança.

105

2018 Categoria adulta - Under the sea L’any 2018, un viatge a les profunditats marines que ens va deixar sense alé. El nostre espectacle, Under the Sea, va ser un homenatge vibrant i ple de vida al món submarí, on polps dansaven al compàs de la música, meduses lluminoses suraven en la foscor, corals multicolors resplendien i peixos de totes les formes i grandàries nadaven en harmonia.

Figura 55. Playback Figura 56. Playback Figura 57. Playback

2018 infantil.

La majestuositat de l’oceà es va fer present en cada detall.

Els vestuaris, una explosió de color i creativitat, semblaven extrets d’un escull de coral, amb trossos de coral que reflectien la llum i creaven un efecte màgic. Cada vestit era una obra d’art, un tribut a la bellesa i diversitat de la vida marina.

L’escenari, per part seua, era un món a part. Els corals s’alçaven majestuosos, creant un laberint de formes i colors, mentre que les meduses, suspeses en l’aire, s’il·luminaven i movien amb gràcia, com si estigueren surant en els corrents marins.

La il·lusió era tan real que per moments oblidàvem que estàvem en un escenari. I en el centre d’aquest univers submarí, nostre volgut Manu, encarnant al poderós rei Tritó, ens va guiar a través d’aquesta aventura. La seua presència omplia l’escenari, la seua energia contagiava al públic i la seua interpretació ens transportava a un món de fantasia. La música, un element clau del nostre espectacle, ens va acompanyar en cada pas d’aquest viatge. Bat Out of Hell de Jim Steinman, amb el seu ritme èpic i apassionat, es va convertir en la banda sonora perfecta per a la nostra odissea marina.

El públic, entregat i emocionat, ens va acompanyar a cada moment, aplaudint i victorejant cada número. L’energia que es va generar en el teatre va ser indescriptible, una connexió màgica entre nosaltres i el públic. El reconeixement no es va fer esperar. El jurat, es va quedar impressionat per la nostra creativitat, passió i lliurament, ens va atorgar ni més ni menys que el cinqué premi en la categoria adulta. Un assoliment que vam celebrar i que ens va impulsar a continuar creant espectacles que emocionen i facen somiar al públic.

2018.

Figura 58. Playback 2018.

2019 Categoria infantil - The Ice Kingdom En 2019, vam crear una aventura màgica amb el nostre espectacle The Ice Kingdom. Inspirats en l’encantador musical de Frozen i una posada en escena que va transportar al públic a un món de fantasia hivernal. El cor del nostre escenari era com una enorme bola de cristall, dins de la qual s’ocultava una ciutat nevada en miniatura. Cada detall, des dels diminuts flocs de neu fins a les llums que parpellejaven de les cases, va ser acuradament elaborat per a crear una atmosfera màgica. Els nostres infantils van cobrar vida amb els seus moviments i expressions, transmetent l’emoció i l’alegria dels personatges de Frozen. Els estilismes, inspirats en les nines russes, van afegir un toc d’encant i originalitat, amb tons blancs, blaus i daurats i detalls intricats que van capturar l’essència de l’hivern. El decorat de la ciutat coberta de neu, il·luminat amb llums càlides i brillants, va crear un teló de fons màgic que complementava a la perfecció l’actuació.

Figura 59. Playback 2019 infantil.

Dos trineus amb els nostres ballarins més xicotets i adorables, van afegir un toc de tendresa i diversió a l’espectacle.L’esforç i la dedicació de tot l’equip es van veure recompensats amb el segon premi i el reconeixement al millor vestuari i estilisme. Un assoliment que ens va omplir d’orgull i satisfacció, i que ens va motivar a continuar creant espectacles que emocionen i facen somiar al públic.

Figura 60. Playback 2019.

106

2019.

2019 Categoria adulta - Cats Eixe va ser la nostra última gran actuació abans que el món es detinguera. Un record que atresorem amb una mescla de nostàlgia i orgull. Ens vam inspirar en l’icònic musical Cats, però volíem donar-li el nostre propi toc, la nostra pròpia ànima. L’escenari era un laberint de caixes blanques i orades, un llenç en blanc que cobrava vida amb el joc de llums. Cada feix de llum que es filtrava entre les caixes creava un efecte brillant, quasi màgic, que ens transportava a un món de fantasia. Els fanals de carrer, elements clau de l’escenografia, ens guiaven a través de la història, il·luminant els nostres moviments felins. Cada coreografia era un homenatge als gestos i la gràcia dels gats, una dansa que fluïa amb la música del piano que entrava i eixia de l’escenari. L’emoció ens embargava en cada nota, en cada pas, en cada mirada. Però darrere de la màgia, hi havia un treball ardu i detalls inesperats.

Les perruques, fetes a mà amb llana, eren una obra d’art en si mateixes. Cada bri teixit amb cura, cada forma esculpida amb dedicació. No obstant això, la bellesa tenia el seu preu: engolir pèl de llana constantment era una realitat inevitable.

I així arribem a l’anècdota que sempre ens trau un somriure.

En la final, en el moment culminant de l’actuació, la nostra volguda Bea, amb el seu esperit felí indomable, es va veure obligada a interrompre la seua dansa. Una tos sobtada la va portar a córrer cap a la bambolina, deixant a tots els companys de federació amb el cor en un puny. La preocupació es va apoderar de l’ambient, però Bea, fidel al seu estil, va eixir escopint i dient “bola de pèl!!!”, i va tornar corrent a l’escenari, com si res haguera passat. Un gest felí, un acte de professionalisme i humor que ens va recordar l’essència del nostre número. Al final, l’esforç, la passió i l’esperit d’equip ens van portar a aconseguir el 3r premie adult. Un reconeixement que vam celebrar amb alegria, sabent que ens havíem deixat la nostra ànima en l’escenari.

Figura 61. Playback

2019 infantil.

Figura 62. Playback

2022.

Figura 63. Playback 2022 infantil.

2022 Categoria adulta - The show must go on L’any 2022 va marcar una fita per a nosaltres. Després de la foscor de la pandèmia, sentíem la imperiosa necessitat de recuperar tot allò que havíem perdut: l’alegria, la connexió, la passió per l’art i les fogueres. I així, el certamen artístic va tornar a brillar, encara que d’una forma inusual, adaptant-se als nous temps. Una única actuació en la gran final, un desafiament que ens omplia d’emoció i nerviosisme a parts iguals. L’escenari, un llenç en blanc per a la nostra creativitat, es trobava en un lloc màgic: la Ciutat de la Llum d’Alacant, un temple del cinema que ens transportava a un altre món.

Coberts encara per les màscaretes, un recordatori constant dels temps difícils que havíem superat, ens vam endinsar en l’escenari. El cor ens bategava amb força, però la determinació ens impulsava a donar el millor de nosaltres. La nostra actuació, inspirada en el vibrant univers de Moulin Rouge, era un homenatge al cabaret, a l’amor i a la llibertat.

2022 Categoria infantil - One, two, three, music and dancing!

Ens vam submergir de ple en la creació d’un espectacle que ens transportaria a la vibrant energia del musical Footloose, però amb un gir encantador: ratolins! Vam decidir ambientar la nostra història en una cafeteria curulla de dolços, un paradís per als nostres xicotets rosegadors protagonistes. El decorat va ser una explosió de creativitat: dònuts gegants penjaven del sostre, una tetera i una sucrera blancs a gran escala dominaven l’escenari, i cada racó estava impregnat de l’atmosfera dels anys cinquanta. Les nostres adorables ratetes van lluir amb orgull vestits inspirats en les cambreres d’aquella època, amb faldes àmplies i colors pastel. Però com sol ocórrer en els projectes creatius, van sorgir anècdotes inesperades.Una d’elles, i potser la més memorable, va involucrar un dònut de color rosa que formava part del decorat.

Quan vam comprar la pintura, no ens vam adonar d’un xicotet detall: tenia una aroma intensa a maduixa! Per a la desgràcia d’una de les nostres comissionades, que odiava l’olor de maduixa, el racó es va convertir en una tortura. La pobra a penes podia entrar mentre pintàvem, i havíem d’alternar-nos per a donar-li descansos fora del recinte. Malgrat els desafiaments i els riures, el resultat final va ser un èxit rotund. El nostre esforç i dedicació es van veure recompensats amb el 3r premi i el reconeixement a la millor interpretació. Va ser una experiència inoblidable que ens va unir encara més com a grup i ens va demostrar que la passió i la creativitat poden superar qualsevol obstacle, fins i tot l’aroma persistent a maduixa!

El decorat, un festí per als sentits, ens embolicava en un remolí de roig i daurat, amb tres gàbies que albergaven molins i figures de brocats daurats, evocant l’essència del París bohemi. Els nostres vestuaris, acuradament dissenyats, ens transformaven en personatges d’un cabaret antic, plens de misteri i encant. The Show Must Go On ressonava en els nostres cors, un crit de guerra que ens recordava que, malgrat tot, l’espectacle havia de continuar. I així, en els primers segons de l’actuació, ens vam despullar de les mascaretes, un gest simbòlic d’alliberament, per a proclamar amb força que les fogueres havien de continuar cremant. La part més divertida i informal va arribar amb el grup de les “Beyoncé”, el nostre alter ego més irreverent. La nova versió del musical Moulin Rouge, fusionada amb l’apoderament de Single Ladies de Beyoncé, va donar lloc a una idea absurda i genial.

107

Figura 64. Playback

2022 infantil.

Ens vam transformar en àvies del cabaret, abillades amb bates de burlesques, capells de nit i ulleres extravagants, disposades a conquistar al públic amb el nostre ritme i descaradura.

Encara puc sentir l’emoció d’estar sobre l’escenari, l’adrenalina recorrent les nostres venes. En mirar cap arrere, just després d’eixir, em va envair el dubte, ja que el públic va cridar tan fort que vaig arribar a pensar que s’havia trencat part del decorat. Però no, era l’eufòria del públic, contagiada per la nostra energia. La gent va embogir amb les nostres àvies del cabaret, aplaudint i victorejant cadascun dels nostres moviments. La interpretació dels nostres dos enamorats, Antonio i Cynthia, va ser sublim, un malbaratament de talent i passió que ens va elevar pel cap alt del podi. El primer premi i el reconeixement a la millor interpretació van ser la guinda d’un pastís que havíem cuinat amb molt d’esforç i dedicació.

Eixa nit, a la Ciutat de la Llum, vam demostrar que l’art, la passió i el treball en equip poden superar qualsevol obstacle.

I que, fins i tot en els temps més difícils, l’espectacle sempre ha de continuar.

Figura 65. Playback

2023

2023 Categoria infantil - The power of bravery La vibrant i emotiva atmosfera del musical de Mulán, una experiència que ens va transportar a un món de fantasia i valentia. Des del primer moment, la màgia ens va embolicar, amb canvis de vestuari vertiginosos que transformaven l’escenari en un tancar i obrir d’ulls. Primer, ens vam convertir en elegants geishes, lliscant-nos amb gràcia i delicadesa; després, ens vam transformar en feroços guerrers, llistes per a defensar el nostre honor i la nostra terra. El decorat, un llenç de tons roses i grocs, ens va portar directament al cor de la llegenda de Mulán. Cada detall, des dels cirerers en flor fins a la Gran Muralla Xinesa en la distància, ens va fer sentir part de la història. L’arribada dels nostres xicotets pandes, abillats amb adorables vestits, va afegir un toc de tendresa i humor a l’escena. Per a guiar als nostres mini actuants, vam idear un enginyós sistema: cadascun tenia assignat un animal, i havien de trobar el mateix dibuix a l’esquena dels xiquets majors.

Els riures i els nervis es mesclaven en bambolines, creant una atmosfera de companyonia i emoció. Vam sentir l’autèntica batalla de la Xina, amb paraigua que volaven i vestuaris que es transformaven a la velocitat d’un coet xinés.

Figura 66. Playback 2022.

Cada moviment, cada nota musical, cada mirada còmplice, ens unia en un mateix objectiu: transmetre l’essència de Mulán. L’esforç i la passió van donar els seus fruits: vam obtindre el tercer premi i el reconeixement a la millor interpretació. Un assoliment que ens va omplir d’orgull i satisfacció, però que també ens va recordar el poder del treball en equip i la màgia del teatre. L’experiència de Mulán quedarà gravada en els nostres cors per sempre.

Figura 67. Playback 2023 infantil.

2023 Categoria adulta - Night revenge Per a nosaltres, i per a molts que van viure aquella nit màgica, va anar molt més que una simple actuació; va ser una experiència que va transcendir l’escenari i es va gravar en les nostres memòries per sempre. El que vam presentar va ser una proposta innovadora, un risc que vam assumir amb passió i que, afortunadament, va ser recompensat. La posada en escena, va ser un desafiament logístic i creatiu. Vam transformar l’escenari en un bosc tenebrós, on els arbres negres s’alçaven com a ombres amenaçadores i la lluna, la nostra còmplice, il·luminava cada detall amb la seua llum espectral.

La nostra interpretació va ser, sens dubte, l’ànima de l’actuació.

Figura 68. Playback 2023.

108

El decorat, amb els seus arbres retorçats i la lluna omnipresent, va crear una atmosfera inquietant i fascinant. Els colors dels nostres vestits, negre, marró i gris, es fonien amb la foscor del bosc, mentre que les faldes, en onejar, simulaven el vol majestuós de les nostres ales. L’espantaocells, inicialment un ésser patètic que buscava acceptació, va revelar la seua veritable naturalesa: una carabassa grotesca i opressora. La seua transformació va desencadenar la nostra venjança, un acte final de justícia que va culminar amb la seua desaparició, devorat per la fúria de les aus. El segon premi i el reconeixement a la millor interpretació van ser la confirmació que el nostre esforç i passió havien valgut la pena. I com oblidar l’anècdota del maquillatge... les plomes! La nostra obsessió per l’autenticitat ens va portar a pegar plomes en els nostres rostres, buscant la imatge perfecta d’aus nocturnes. No obstant això, l’adhesió no va ser tan perfecta com esperàvem, i més d’una cella va patir les conseqüències.

Figura 69. Playback Figura 70. Playback Figura 71. Playback

2023 infantil.

2023 II infantil.

2023 II infantil.

2023 Categoria Infantil - We will take the helm Inspirats en l’eterna màgia del musical Annie, vam presentar una aventura pirata que va superar totes les nostres expectatives. Els nostres xicotets grumets, que jugaven amb ser pirates a la seua habitació amb una energia desbordant, van transformar l’escenari en un bulliciós vaixell pirata, on l’àrdua labor s’entrellaçava amb la més pura diversió. Cada assaig, cada puntada, cada nota, va ser un pas més cap al nostre somni. El decorat, una autèntica obra d’art, ens va transportar a alta mar: un majestuós vaixell pirata amb ciris que onejaven al vent i uns tentacles gegants que emergien de les profunditats, brillant amb una llum misteriosa en la foscor. El millor moment, l’instant que ens va robar l’alé, va ser quan els fanals del vaixell es van encendre, il·luminant l’escena amb una calidesa que ens va omplir d’emoció.El vestuari, una oda a la creativitat i a l’enginy, va ser confeccionat amb cura i dedicació. Cada vestit de tripulant pirata, fet amb retalls i draps, era una picada d’ullet a l’essència de Annie, un símbol d’esperança i resiliència. Els capells de pirata, amb els seus pegats i plomes, completaven l’abillament, donant als nostres xicotets actors un aire d’autèntics llops de mar. El reconeixement no es va fer esperar: primer premi i premi al millor vestuari i estilisme! Dos guardons que vam dedicar amb tot el nostre cor a les nostres fades protectores del vestuari, eixes mans màgiques que treballen incansablement perquè els nostres xiquets brillen amb llum pròpia. El seu talent i dedicació són l’ànima de cadascun dels nostres espectacles.

Figura 72. Playback 2023.

2023 Categoria adulta - Between nuts

Figura 73. Playback 2023 infantil.

En la nostra última representació, vam voler presentar un viatge fascinant que explorava la dualitat de l’existència, presentant un elenc divers d’actuants: humans i robots. Volíem que cada grup representara una faceta distinta de la vida, els humans encarnant l’essència de la humanitat i els robots, la precisió i la fredor de la mecànica.

Al principi, la jerarquia era clara: els robots servien als humans, una metàfora de la dependència tecnològica que sovint sentim. No obstant això, a mesura que avançava la història, vam ser testimonis d’una transformació profunda. La convivència entre tots dos grups va florir, donant pas a una amistat sincera i genuïna. Aquest canvi simbolitzava la possibilitat d’harmonia entre la tecnologia i la humanitat, un missatge que va ressonar profundament en el públic. El vestuari va ser una peça clau en la nostra narrativa visual. Els humans lluïen vestits d’època, evocant un sentit de nostàlgia i tradició.

Figura 74. Playback 2023 infantil.

109

Els robots, d’altra banda, van ser construïts amb una varietat de materials reciclats: pinces, tubs, cables, tots ells acoblats amb enginy per a crear personatges únics i expressius. Cada robot contava una història a través dels seus components, recordant-nos el potencial de la reutilització i la creativitat. El decorat ens va transportar a un món de somni, amb cases de colors intensos i globus aerostàtics que ascendien i descendien, creant una atmosfera màgica i surrealista. La música, extreta de Nadal màgic dels Jangle, va complementar a la perfecció l’ambientació, afegint una capa d’emotivitat i encant.

El resultat del nostre esforç va ser gratificant. Vam obtindre el segon premi, un reconeixement a la qualitat de la nostra proposta. Però el que més ens va omplir d’orgull va ser el premi a la millor interpretació. Cada actuant, humà i robot, va entregar el seu cor en l’escenari, aconseguint transmetre la complexitat de les emocions i la profunditat de l’amistat que volíem representar.

Figura 75. Playback

2024.

2024 Categoria infantil - Goblin´s time Els nostres xicotets artistes es van traslladar al màgic món de Chitty Chitty Bang Bang per a donar vida als entremaliats follets de la música. Amb la il·lusió a flor de pell, ens vam transformar en éssers diminuts, guardians de les melodies, llestos per a contagiar al públic amb la nostra energia i creativitat. La nostra coreografia, un veritable espectacle visual, va ser dissenyada per a evocar la fantasia del musical. Quatre paraigües, units en perfecta sincronia, es van convertir en un carruatge màgic, transportant-nos a un món de somnis i melodies. Cada pas, cada moviment, va ser assajat amb dedicació, buscant la precisió i l’harmonia que ens permeteren transmetre l’essència d’aquests éssers màgics. L’escenari, un desplegament d’imaginació, ens va transportar a un taller de follets on els instruments musicals cobraven vida. Cases amb formes de pianos, guitarres i violins, pintades en tonalitats terroses i marines, creaven un ambient màgic i acollidor.

Cada detall, des de les portes fins a les finestres, va ser acuradament elaborat per a submergir al públic en el nostre món.

El nostre vestuari, una explosió de color i alegria, ens va transformar en autèntics follets.

Figura 76. Playback 2024 infantil.

Mitges de ratlles roges i blanques, capells punxeguts de colors intensos i vestits plens de detalls ens van fer sentir com a xicotets éssers màgics. Cada peça va ser confeccionada amb afecte, cuidant cada detall perquè poguérem brillar en l’escenari. La combinació de la nostra coreografia original, el decorat màgic i el vestuari encantador ens va permetre crear una actuació inoblidable. El públic, captivat per la nostra energia i entusiasme, ens va acompanyar en aquest viatge musical, aplaudint i victorejant cadascun dels nostres moviments. L’emoció ens va envair quan vam escolar els nostres noms ressonar a l’auditori: Primer Premi i Millor Interpretació Col·lectiva! Un reconeixement al nostre esforç, dedicació i passió per la música. Aquest premi no sols celebra la nostra actuació, sinó també l’esperit d’equip i la màgia que vam crear junts en l’escenari per segon any consecutiu.

Recordarem aquest dia amb afecte, un dia en què els follets de la música van cobrar vida i van contagiar al món amb la seua alegria.

Figura 77. Playback 2024 infantil.

Mes l’última nota encara no ha sonat. Com un riu que segueix el seu curs, La Torreta continuarà fluint a través dels escenaris, inundant-los amb la força del nostre lliurament i la màgia de la nostra creativitat. Cada teló que s’alça és una nova oportunitat per a compartir el nostre univers i continuar construint junts aquest bell viatge artístic.

Figura 78. Playback 2024 infantil.

110

Certamen artístic 2012 (categoria infantil) Foguera Sant Blai - La Torreta- Old Dolls Town

Cada any, quan el cicle fester es renova, la presentació de les noves representants de la nostra foguera es converteix en un llenç en blanc, llest per a ser teixit amb els fils de la creativitat. Igual que un artesà tria acuradament cada bri, cada color i cada textura per a donar vida a un tapís únic, la nostra comissió treballa amb cura per a dissenyar una posada en escena que celebre la singularitat de les seues noves belleses i dames.

La creativitat flueix com els dits àgils que entrellacen els fils, donant forma a discursos emotius, coreografies vibrants i una atmosfera que captura l’essència de cada representant. Es busquen metàfores i símbols que, com els motius ancestrals en un tapís, transmeten la història i l’esperit de la nostra foguera. La música, la il·luminació i el vestuari es converteixen en els colors i les formes que enriqueixen aquesta obra efímera. Cada presentació és, en si mateixa, un tapís d’emocions, teixit amb la il·lusió de les noves representants, l’orgull de les seues famílies i la dedicació de la comissió. Els nervis previs són com la tensió dels fils en el teler, i el moment culminant de l’aparició és com la revelació de la peça acabada, on cada detall acuradament considerat s’uneix per a crear una imatge inoblidable.

La bellesa del foc infantil havia confirmat l’assistència a la nostra presentació, però el canvi inesperat en la data i el lloc va impedir la seua presència. No obstant això, una de les seues dames d’honor va acudir en el seu lloc. Qui era aquella xiqueta que ens va acompanyar en un moment tan especial? Ni més ni menys que Ángela, una de les nostres actuals delegades de belleses, la unió de les quals a la Torreta va començar precisament aquell dia, com un xicotet centelleig de llum que, amb el temps, li faria unir-se a la nostra família torretera. En aquest cas aconseguim el segon premi per a la presentació adulta.

Així com admirem el mestratge del tapisser que transforma simples fils en una obra d’art, valorem l’esforç creatiu que s’inverteix en cada presentació. És un treball col·lectiu on cada membre aporta el seu fil, la seua idea, el seu talent, per a teixir un moment màgic que perdurarà en la memòria de la nostra foguera, com un tapís preuat que es transmet de generació en generació. I en cada nova presentació, la tradició s’entrellaça amb la innovació, creant un nou disseny que enriqueix el llegat de la nostra festa.

Figura 1. Presentació i proclamació 2006.

2006 L’any 2006, vam fer els nostres primers passos, marcant l’inici d’una aventura que ens ompliria de records inesborrables. Les nostres primeres representants estaven a punt de ser proclamades, un moment que havíem preparat amb il·lusió i cura.

No obstant això, la naturalesa va voler posar-nos a prova, i el vent, capritxós i juganer, es va emportar amb si tot el que havíem disposat per a l’ocasió. Malgrat el contratemps, ens vam reposar amb rapidesa i determinació, demostrant la capacitat d’adaptació i l’esperit d’equip que ens caracteritzen.

Ens vam bolcar a oferir a les nostres representants tot el que mereixien, brindant-los una presentació a l’altura de la seua bellesa i la seua il·lusió. Entre els detalls d’aquell dia, va sorgir una curiositat que, amb el temps, es convertiria en una anècdota entranyable.

Figura 2. Presentació i proclamació 2006.

112

2007 En la presentació infantil, la tecnologia va ser el fil conductor de la nostra creativitat. Cadascun de nosaltres es va transformar en una peça de l’univers digital. Recorde amb afecte als companys que van donar vida a la música que flueix pels auriculars, a aquells que es van convertir en els simpàtics i expressives emoticones que inundaven les nostres pantalles, i fins i tot als quals van encarnar a l’entranyable menjaclosques, una icona dels videojocs d’antany. També va haver-hi qui, amb molt d’humor, va representar a l’entremaliat virus informàtic, causant algun riure entre el públic! Amb molt d’esforç i entusiasme, aconseguim alçar-nos amb el quart premi, un reconeixement que vam celebrar amb gran alegria.

Quant a la presentació adulta, la memòria ens juga alguna mala passada i els detalls concrets de la seua temàtica s’han difuminat un poc amb el temps. No obstant això, el que sí que roman nítid en la nostra memòria col·lectiva és que el cor del seu missatge bategava al ritme del nostre barri. Parlavem dels nostres carrers, dels nostres veïns, de les històries que s’entrellacen en cada racó del nostre entorn més pròxim. Encara que els records siguen fragmentats, el sentiment de comunitat i pertinença que vam transmetre va ressonar en el jurat, ja que vam aconseguir el cinqué premi. Va ser una doble alegria que ens va omplir d’orgull pel treball ben fet en totes dues categories.

Figura 3. Presentació i proclamació infantil 2007.

2008 Ai, amics, quin any aquell 2008! Vam decidir que ja era hora de fer les presentacions conjuntes, i ens vam llançar a la piscina amb un xou que ni el mateix Telecinco en els seus millors temps. Vam muntar un plató de televisió en ple escenari! La Ttv (Torreta Te Ve), senyores i senyors! Imaginen-se l’escena: un decorat que semblava tret d’un programa de telerealitat, cambres per ací, focus per allà, i nosaltres, com Pedro Piqueras, buscant a les nostres Belleses 2008, que se’ns havien esfumat! Vam rodar vídeos a casa de les seues famílies, amb els seus pares com estrelles de cinema, anunciant que les seues filles eren les noves reines de la Torreta.

Figura 4. Presentació i proclamació 2007.

Uns drames que ni Shakespeare! I no contents amb això, vam recrear programes mítics! “Els homes de Paco”, amb el nostre primer president fent de poli dur, i fins Foguet va tornar per a repartir premis! Un xou que ni la gala dels Goya. I per a rematar la faena, la mateixa Alaska Torretera ens va delectar amb dues actuacions! Dos! Perquè després diguen que no tirem la casa per la finestra. Vam anar al Postiguet amb fotos de les xiques, preguntant als vianants si les havien vistes. Semblàvem detectius de pel·lícula. I després d’una cerca digna d’Indiana Jones, les vam trobar! I vam culminar el programa amb la Proclamació de les Representants 2008. Les Belleses 2008 van entrar pel passadís en una carrossa com a autèntiques reines! I per a posar la guinda al pastís, vam tindre a Loren Donat com a mantenidor. Un crac! I damunt ens vam emportar el 2n premi a la presentació Conjunta. Un èxit rotund!

Figura 5. Presentació i proclamació 2008.

2009 Aquella nit, en el regne de la Torreta, vam viure una presentació que va marcar un abans i un després en els nostres cors.

Va ser un comiat atípic, teixida amb fils de nostàlgia i emoció, on les Belleses del 2008 van entregar el seu adeu en tres actes, com si es tractara d’una obra de teatre. En el primer acte, ens vam submergir en la humilitat del regne, on les Belleses,

Figura 6. Video “Els homes de Paco”.

113

vestides de sinagües, van compartir les seues vivències i anhels. Les seues paraules van ressonar amb sinceritat, mentre els seus cors s’obrien al públic, deixant entreveure l’essència del seu regnat. El segon acte ens va transportar a terres llunyanes, fosques i misterioses, on la cerca de coneixement es va tornar un viatge introspectiu. Les Belleses, abillades amb el vestit de bellesa, però sense la banda, irradiaven una llum pròpia, una força que transcendia el material. El tercer acte, el més artístic i emotiu, ens va portar a les terres innomenables, on la bellesa i l’excentricitat es van fusionar en un espectacle inoblidable. Allí, les Belleses i Dames del 2008 es van unir en un colofó final que ens va estarrufar la pell. Però el que realment ens va commoure va ser el detall amb Alba, la bellesa infantil. La seua germana Lorena, una de les Dames entrants, va preparar una sorpresa que ens va robar l’alé. L’objectiu era arreplegar el micròfon d’Alba, la seua germana xicoteta, en un gest d’amor i suport. L’emoció ens va embargar en veure-les juntes, germanes compartint un moment tan especial.

Finalment, el regne va trobar a les seues noves emperadrius, i les Belleses i Dames del 2009 van ser proclamades. La màgia ens va embolicar quan les Dames van eixir de l’escenari mòbil, que va girar per a donar pas a les Belleses, que van entrar triomfals damunt d’uns pegasos. La presentació conjunta va ser guardonada amb el primer premi, un reconeixement a l’originalitat i l’emoció que va impregnar cada instant. Però més enllà del premi, atresorem la connexió que vam sentir amb les belleses i dames, la seua valentia en despullar les seues ànimes i la màgia que van crear en l’escenari.

Figura 7. Presentació i proclamació 2009.

2010 Figura 8. Presentació i proclamació 2009.

L’any 2010, ens vam embarcar en una aventura que transcendiria els límits d’una simple presentació de foguera. Vam voler celebrar els nostres “cinc anys de pel·lícula”, eixos anys que havien transcorregut des de la fundació de nostra volguda Sant Blai - La Torreta, i quina millor manera de fer-ho que retent homenatge al seté art. La sala d’actes de la Llar Provincial es va transformar en un màgic estudi de cinema, un escenari on els personatges més icònics de la pantalla gran van cobrar vida. La trama central de la nostra presentació girava entorn d’un visionari director de cinema que arribava als Estudis Ciutat de la Llum amb un ambiciós projecte: rodar una pel·lícula titulada “Cinc”. A partir d’aquesta premissa, vam teixir un guió que ens va permetre jugar amb l’humor, la nostàlgia, la crítica i l’homenatge, tot això amanit amb l’espurna i l’enginy que ens caracteritza.

Ens vam trobar immersos en un escenari que ens va deixar a tots bocabadats, un desplegament visual que desafiava la imaginació. Les portes de la Llar es van obrir per a revelar un món on la grandiositat dels Premis Óscar cobrava vida d’una manera inesperada i fascinant. Gegantesques estatuetes daurades, com figures de saragüells tretes d’un somni, s’alçaven majestuoses, irradiant una lluentor que inundava l’espai. L’escenari es transformava en un laberint de cel·luloide, on enormes cintes cinematogràfiques es desplegaven com a rius platejats, serpentejant entre les estatuetes i creant una sensació de moviment i dinamisme. Vam desplegar una posada en escena que va deixar al públic bocabadat, un guió enginyós i sarcàstic que va arrancar riallades, números musicals que van contagiar de ritme i una selecció de fragments de pel·lícules que van evocar records i emocions. La guinda del pastís la va posar Luis Cruz Miravet, director del Centre d’Estudis Ciutat de la Llum, qui va exercir de mantenidor de l’acte i ens va honrar amb un discurs en el qual va destacar l’ardu treball i la dedicació que havíem posat en la nostra presentació.

Figura 9. Presentació i proclamació 2010.

Figura 10. Presentació i proclamació 2010.

114

L’esforç i la passió que vam invertir en cada detall van donar els seus fruits: vam aconseguir el primer premi de presentacions! Un reconeixement que ens va omplir d’orgull i que ens va impulsar a continuar creant espectacles memorables.

2011 L’any 2011, vam viatjar a través d’un projecte ambiciós i creatiu: reimaginar el clàssic conte de Alicia al País de les Meravelles en un escenari futurista i tecnològic. Volíem fer-li un gir innovador a aquesta història atemporal, i així va nàixer la nostra presentació. Ens vam submergir en un món on el Barreter, la Reina Blanca i el Conill Blanc cobraven vida amb una estètica moderna i avantguardista. Les seues personalitats excèntriques es van magnificar amb tocs cibernètics i elements de ciència-ficció. Un dels aspectes més destacats de la nostra presentació va ser la transformació de les cartes en ballarins contemporanis. Amb els seus pentinats afros i moviments robòtics, aquests personatges van aportar una energia electritzant a l’escenari. Cada pas i cada gest estaven sincronitzats amb la música electrònica que inundava l’ambient. El clímax de la nostra presentació va ser una espectacular batalla d’escacs. Les peces del tauler es van convertir en guerrers cibernètics, lluitant amb gràcia i precisió. La tensió en l’aire era palpable mentre els personatges s’enfrontaven en un dol d’estratègia i habilitat.

Figura 11. Presentació i proclamació 2011.

El nostre esforç i dedicació van ser recompensats amb el reconeixement del públic i el jurat. Vam obtindre el segon premie ex aequo en la categoria de Presentacions Conjuntes en Tancat, compartint el guardó amb els representants de la foguera Rambla de Méndez Núñez. Va ser un moment de gran alegria i satisfacció per a tots nosaltres.

Figura 12. Presentació i proclamació 2011.

2012 - Torreta Airlines La nostra comissió es va preparar per a una presentació d’altura, un esdeveniment que recordem amb orgull. Ens vam proposar presentar a les nostres belleses i dames en la Llar Provincial, i per a això, vam dissenyar una invitació única: una targeta d’embarcament que prometia un viatge inoblidable.

La vam dir “Torreta AirLines”, i confiàvem que aquesta originalitat ens ajudaria a “alçar el vol” i fer que les nostres representants brillaren amb llum pròpia en les pròximes festes.

L’escenari que vam crear va ser un espectacle en blanc i negre que va impressionar a tots. A l’inici, un gegantesc mapamundi de paper plata ocultava l’escena, i en descórrer-ho, revelavem un viatge a través dels monuments més emblemàtics d’Europa. En el centre, l’Estàtua de la Llibertat s’alçava imponent, i un pont creuava l’escenari de costat a costat, unint continents i cultures. Des del primer moment, vam rebre als nostres convidats com a passatgers d’un vol especial. Les nostres hostesses, vestides amb elegància, els donaven la benvinguda, i per a afegir un toc de realisme, fins i tot instal·lem un detector de metalls en l’entrada. L’ambient era màgic, i l’expectació es palpava en l’aire. Al llarg de la presentació, un grup de talentoses ballarines ens va transportar a diferents països amb les seues danses, cadascuna representant l’essència de la seua cultura. La música, el vestuari i la coreografia es van fusionar en un espectacle que ens va fer viatjar sense moure’ns de la Llar Provincial. L’esforç i la dedicació de tots van donar els seus fruits. Vam aconseguir el 1r premi - Modalitat Conjunta Tancat, un reconeixement que vam celebrar amb alegria i que ens va omplir d’orgull. Aquella nit, Torreta AirLines va enlairar amb èxit, deixant una empremta inesborrable en la història de la nostra foguera.

Figura 13. Presentació i proclamació 2012.

Figura 14. Presentació i proclamació 2012.

115

2013 - So de festa

Figura 15.

Presentació 2014.

Ens vam embarcar en un projecte que ens va portar a reviure l’essència de les nostres tradicions, titulat So de festa. Vam decidir presentar un ball que ressaltara la bellesa i el significat de les sinagües tradicionals, eixes peces que conten la història de la nostra terra. També cam crear un decorat que capturara l’essència d’Alacant: la silueta imponent del mont Benacantil, el foc que simbolitza la nostra passió, l’esplanada que ens uneix i la figura del saragüell, una picada d’ullet a les nostres arrels. Cada detall va ser acuradament pensat per a transportar al públic a un viatge a través de la nostra cultura. L’esforç i la dedicació van donar els seus fruits, i amb gran orgull, vam aconseguir el primer premi en la Modalitat Protocol·lària Conjunta Tancat. Va ser un moment inoblidable, una celebració de la nostra identitat i un reconeixement a la riquesa del nostre patrimoni.

Figura 16.

Presentació 2015.

2014 - A la vora del mar L’any 2014, ens vam submergir en la creació de “A la vora de la mar”, un espectacle que vam concebir com un sentit homenatge a la nostra arrelada cultura pesquera. Amb meticulós detall, vam recrear les pintoresques casetes de colors que caracteritzen el paisatge costaner de la nostra estimada ciutat.

En el cor de l’escena, una mar vibrant va cobrar vida, solcat per una flota de vaixells amb ciris blancs, i custodiat per un far que irradiava la seua llum guia. Les palmeres s’alçaven majestuoses, afegint un toc d’exotisme al conjunt. A través d’aquest espectacle, ens vam esforcar per evocar l’essència de la cultura tradicional pesquera d’Alacant. Vam revivir la imatge de les dones, amb les seues mans expertes, teixint les xarxes de pesca, i la dels mariners, adobats pel sol i el salnitre, tornant a port després d’una llarga jornada de faena. José Manuel Lledó, amic de la foguera i president de la comissió gestora en la nostra fundació, va ser el nostre mantenidor. El nostre ardu treball i dedicació van ser recompensats amb el primer premi en la modalitat Protocol·lària Conjunta en tancat, un reconeixement que ens va omplir d’alegria.

Figura 17. Presentació i proclamació 2013.

2015 Amb una mescla d’emoció i orgull, vam proclamar a les nostres noves representants 2015 per al desé aniversari de la nostra volguda Foguera Sant Blai-La Torreta. L’acte protocol·lari, que vam bategar com “X anys fent festa”, va ser un reflex de la nostra trajectòria i un homenatge a la nostra comunitat. L’escenari, meticulosament preparat, mostrava als costats els logos de la comissió adulta i infantil, símbols de la nostra unitat i diversitat. En el centre, el logo del nostre desé aniversari, amb el lema “Tots junts fem torreta”, un mantra de la nostra identitat.

Figura 18. Presentació i proclamació 2014.

Francisco Martínez Llorca, membre fundador de la nostra foguera, va ser l’encarregat de mantindre l’esperit de l’acte.

Amb la seua eloqüència i afecte, ens va guiar a través d’un recorregut temporal dels deu anys de la nostra història, recordant els moments més significatius i els assoliments aconseguits. Amb gran alegria, vam celebrar el 2° Premi de Presentacions Protocol·làries / Tradicionals Conjuntes Tancat, un reconeixement al nostre esforç i dedicació.

Figura 19. Presentació i proclamació 2015.

116

2016 - Terra i foc

Figura 20.

Presentació 2017.

En l’espectacle “Terra i Foc”, amb el cor palpitant d’emoció i orgull, vam ser testimonis de com en les taules de la Llar Provincial es materialitzava un trosset de la nostra essència, un xicotet poble que semblava tret dels nostres records més entranyables. Allí, casetes de color terra, amb les seues parets plenes d’històries, s’alçaven majestuoses, envoltada d’un xicotet hort que desbordava vida, amb fruites i hortalisses que semblaven acabades de traure de la terra. A uns passos, una xicoteta plaça de poble, anomenada Vila Torreta, l’ànima de la nostra comunitat, ens convidava a reunir-nos, a compartir riures i somnis. La veu de Joan Ramírez Boscà, faller i foguerer, i un amic molt volgut per tots nosaltres, va ser l’encarregada de pronunciar el discurs de mantenidor. Les seues paraules van ressonar en els nostres cors, omplint-nos d’emoció i orgull. Però l’alegria més gran, el moment que ens va fer saltar d’emoció: PRIMER PREMI en la nostra modalitat! Un reconeixement al nostre esforç, a la nostra passió, al nostre amor per les nostres tradicions.

Figura 21.

Presentació 2018.

2017 - Generacions L’any 2017, ens vam embarcar de nou en la gran aventura que quedaria gravada en la nostra memòria: la presentació de les nostres representants en l’emblemàtic i càlida sala d’actes de la Llar Provincial. Aquella nit, l’escenari es va transformar en un llenç daurat, on cinc quadres de tonalitats càlides i brillants creaven una atmosfera d’elegància i solemnitat. “Generacions”, així vam bategar aquell acte, era un homenatge sentit a la tradició festera, un tribut a eixes generacions de dones i xiquetes que, amb orgull, portarien el nom de la nostra foguera per cada racó de la ciutat. Vam voler retre homenatge a eixa tradició que s’entrellaça en el teixit de les nostres famílies, transmetent-se amb amor i devoció de pares a filles, de mares a fills, d’àvies a nets. Ens vam proposar destacar com aquest llegat uneix a amics i amigues, a veïns i veïnes, a tots aquells que comparteixen un amor immens per la nostra festa. La culminació d’aquella nit màgica va arribar amb el reconeixement al nostre treball: el quart premi en la modalitat Protocol·lària Conjunta en Tancat. Un guardó que vam celebrar amb alegria, sabent que havíem aconseguit transmetre l’essència de la nostra foguera i l’esperit de les nostres festes.

Figura 22. Presentació i proclamació 2016.

2018 L’any 2018, nosaltres, amb el cor ple d’il·lusió i creativitat, vam treballar en la producció de l’espectacle “La màgia de la festa”. Aquell any, l’emblemàtic circ de la Torreta havia arribat a la ciutat d’Alacant, impregnant l’ambient d’una atmosfera màgica i festiva. Inspirant-nos en la vibrant i emotiva pel·lícula “El Gran Showman”, vam concebir un espectacle que fusionava la tradició de les Fogueres amb l’espectacularitat del circ. .

Nosaltres, immersos en la preparació de l’esdeveniment, vam ser testimonis de com l’escenari es va transformar davant els nostres ulls, mutant en un món de fantasia que semblava tret d’un somni. Vam sentir, en cada fibra del nostre ésser, la passió i l’orgull que teniem per les nostres Fogueres, una tradició que ens uneix i ens defineix. Volíem que cada persona present poguera sentir eixa mateixa connexió, eixa mateixa emoció que ens embargava a nosaltres. El nostre esforç i dedicació van ser recompensats amb el segon premi en la modalitat artística conjunt en tancat. Aquell reconeixement va ser un motiu de gran alegria per a totes nosaltres, i ens va impulsar a continuar treballant amb il·lusió per a portar la màgia de les Fogueres a tots els racons d’Alacant.

Figura 23. Presentació i proclamació 2017.

Figura 24. Presentació i proclamació 2018.

117

2019 - Secrets d´Orient

Figura 25. Noelia Vinal - 2019.

L’any 2019, ens vam reunir amb gran entusiasme per a presentar i proclamar a les nostres flamants representants per a eixe any. La nit es va il·luminar amb l’espectacle “Secrets d’Orient”, una producció que vam teixir amb manyaga i atenció al detall, revelant a les dones i xiquetes que irradiarien gràcia i elegància per cada racó de la nostra ciutat. Ens vam embarcar en una odissea cultural, desitjosos de compartir la magnificència d’Orient amb el nostre públic. Ens vam submergir en la rica cultura oriental, guiant a l’audiència en un viatge a través de les seues tradicions més emblemàtiques.Vam presenciar la gràcia etèria de les geishes, els moviments de les quals contaven històries ancestrals. Ens meravellavem davant la imponent presència dels guerrers xinesos, la disciplina i la força dels quals ressonaven en cada pas. I ens vam deixar portar per l’hipnòtic vaivé de paraigües i ventalls, que pintaven l’aire amb colors i formes canviants. Cada número va ser una pinzellada d’art, un tribut a la bellesa i el misteri d’Orient.

Vam crear un escenari que semblava tret d’un somni, on milers de formes de cases xineses, cadascuna amb la seua pròpia personalitat, s’alçaven davant nosaltres. Els rojos vibrants, els negres profunds i els roses delicats s’entrellaçaven en una simfonia de colors que omplien l’ambient amb una atmosfera màgica. Ens vam sentir transportats a un món llunyà, on la tradició i la bellesa es fusionaven en una dansa visual que ens va deixar sense alé. El nostre esforç i dedicació van ser reconeguts amb el tercer premi en la categoria de presentacions artístiques tancades. Aquest assoliment va ser un testimoniatge del talent i la passió de cada moment de l’espectacle.

Figura 26.

Presentació 2019.

Figura 27. Presentació i proclamació 2019.

2020 - Passió La gent, la dona, la vida, el treball. Treball dur, incansable, de vegades enaltit però sempre invisible. I tot per tu, filla, i tot per tu..., germana, mare, tia. I tot per tu, Dona. Grans teles roges descendien majestuosament sobre l’escenari. El vellut, d’un carmesí intens, es desplegava suaument, creant una atmosfera d’expectació i solemnitat. Cada plec, cada ombra, semblava cobrar vida sota la tènue llum que inundava la Llar provincial. I allí, en el centre d’aquella mar roja, destacaven les lletres blanques que formaven la paraula “PASSIÓ”.

La passió que emanava d’aquelles lletres s’apoderava de tots nosaltres, embolicant-nos en una aura de misteri i devoció.

El 8 de març de 2020, en plena celebració del Dia de la Dona Treballadora, vam decidir rendir un emotiu homenatge a les nostres costureres durant la nostra presentació. Elles, les artífexs silencioses, les mans que donen forma a la nostra tradició, són una part imprescindible de la nostra essència. Ens vam preguntar, què seria de la nostra festa sense la seua dedicació?

La costura, més que un ofici, és la nostra passió compartida.

Cada fil, cada puntada, és un testimoniatge del nostre amor pel que fem. Les costureres són dones treballadores, lluitadores, que deixen empremta en cadascuna de les peces que creguen. Sovint, romanen en l’ombra, però són les veritables protagonistes d’aquesta història. Aquell acte, sense saber-ho, es convertiria en la nostra última trobada abans de l’inici de la pandèmia. Vam tindre la fortuna de poder celebrar-ho, mentre que moltes altres comissions es van veure obligades a posposar els seus somnis fins dos anys després. Guardem un record especial d’aquell dia, un record que es va transformar en el nostre anhel més preuat durant els llargs mesos d’incertesa.

Fins que vam poder tornar a viure les nostres fogueres, aquell 8 de març de 2020 es va convertir en un símbol d’esperança, un far que ens va guiar a través de la foscor.

Figura 28. Presentació i proclamació 2019.

Figura 29. Presentació i proclamació 2020.

118

2023 - Batecs de festa

Figura 30. Presenta- Figura 31. ció 2020.

Presentació 2023.

Els batecs, eixos moviments involuntaris, però essencials per a la continuïtat de la vida, van ressonar amb una força inusitada en els nostres cors. En 2022, vam concebir un emotiu homenatge a l’ànima de les Fogueres, a eixos foguerers que, amb passió i dedicació, mantenen visca la flama de la festa en cada racó d’Alacant. La nostra proposta, la “volta a les Fogueres”, es va convertir en un tribut al poder d’aquests incansables guardians de la tradició. Sobre l’escenari, cinc siluetes van cobrar vida, representant l’essència de la dona alacantina, la figura de l’home fester i, com a colofó, la nostra núvia alacantina. Cada silueta, un cor palpitant, un símbol de la passió que batega en el cor de la festa. Un espectacle de llums i so va embolicar l’escena, teixint una atmosfera d’emoció que va calar profund en tots els presents. Si cada presentació suposa un desafiament, la d’aquell any va elevar l’aposta. Ens vam proposar un repte ambiciós: reviure la tradició íntegrament, rescatar l’essència de les Fogueres i plasmar-la en cada detall.

La posada en escena es va convertir en la nostra prioritat, el llenç sobre el qual pintaríem la nostra visió de la festa.

Figura 32. Llum Presentació 2024.

Amb cura i dedicació, ens vam submergir en la confecció del vestuari, seguint al peu de la lletra les normes d’indumentària i buscant inspiració en imatges antigues, tresors de la nostra memòria festera. Però no ens vam conformar de recrear el passat, vam voler anar més enllà, insuflar vida a la tradició a través d’un ball que respirara autenticitat. Cada pas, cada moviment, va ser fruit d’un minuciós treball de recerca i creació, buscant en les arrels del nostre folklore l’essència d’un ball que fora reflex de la passió i el sentiment de foguerer. La música, acuradament seleccionada, va acompanyar la dansa, creant una simfonia de tradició i emoció. El resultat va ser un espectacle que va transcendir el visual, una experiència que va connectar amb l’ànima de les Fogueres, un homenatge a aquells que, amb el seu esforç i dedicació, mantenen visca la flama de la festa en cada barri d’Alacant. Així, després de setmanes d’assajos, membres de la nostra comissió, d’entre 8 i 47 anys, vam aprendre la “Jota de Banyeres” i fins i tot a tocar les castanyoles! Allò que semblava impossible, ho vam fer realitat.

Figura 33. Presentació i proclamació 2023.

2024 - Llum En la nostra presentació de l’any 2023, vam voler retre homenatge a la Llum. La llum que palpita en el cor de les Fogueres, eixa llum que il·lumina Alacant i que, com un far, ens guia i impulsa perquè les nostres ganes i el nostre coratge mai defallisquen. Recordem amb emoció l’escenari, on set fanals s’alçaven majestuoses, projectant ombres que dansaven al compàs d’un saragüell i una dona alacantina, símbols arrelats de la nostra terra, que amb una escala semblaven aconseguir el cel.

Figura 34. Presentació i proclamació 2023.

En aquell moment, vam sentir la necessitat de transmetre un missatge de gratitud i reconeixement a tots aquells que, amb el seu esforç i dedicació, fan possible que la flama de les Fogueres continue cremant amb força. El vostre compromís és el combustible que alimenta aquesta tradició, que la manté viva i vibrant. Us demanem que mai deixeu de lluitar, que defenseu amb passió i valentia les nostres arrels, i que no permeteu que la il·lusió i la màgia que emboliquen les nostres tradicions es diluïsquen amb el temps. Que la llum de les Fogueres continue il·luminant els vostres cors, guiant-vos en el camí de la preservació de la nostra identitat i el nostre llegat.

Figura 35. Presentació i proclamació 2024.

119

Figura 36.

Presentació 2024.

Nosaltres, amb gran curiositat i expectació, vam decidir reunir a comissionats i comissionades de diverses edats per a explorar un concepte tan abstracte i personal com ho és la llum.

Els vam plantejar una pregunta senzilla, però profunda: que és i quina és la seua llum? Les seues respostes ens van commoure i ens van fer reflexionar. Per a ells, la llum transcendia la mera il·luminació física; era un element essencial de la vida, un far que dissipava la foscor i omplia els espais d’esplendor i alegria.

La van associar amb la bondat, la vida mateixa i la felicitat, veient-la com allò que il·lumina el camí i ens permet descobrir la veritat. El nostre president, amb una lluentor especial en els ulls, ens va confessar que la seua llum era Alacant, la ciutat que li ho havia donat tot. Per al nostre benvolgut avi Morata, la llum residia en l’esperança, en la il·lusió de poder viure les festes envoltades de la seua gent, compartint moments inoblidables. Els comissionats més joves, amb la sinceritat pròpia de la seua edat, van expressar que la llum de les seues vides era la seua família, els seus fills, el motor que els impulsava a continuar avant. I per a tots nosaltres, sense excepció, Les Fogueres es van erigir en un símbol de llum i unió.

Rememoraven amb emoció les vesprades de juny, quan veien als seus nebots plantar, o les trobades amb la gent que els havia vistos créixer, compartint riures i anècdotes.

Figura 37.

Presentació 2025.

Recordem amb afecte les paraules del nostre avi Morata, qui ens deia amb un somriure: “La llum de la meua vida és despertar cada matí, sabent que tinc un dia més per a dedicar-lo als meus amics i a la foguera”. La seua passió i devoció per les festes eren contagioses, i ens inspiraven a viure cada moment amb intensitat. En definitiva, la llum es va manifestar davant nosaltres com un concepte multifacètic, un fil conductor que unia les nostres vides i ens recordava la importància de valorar els moments compartits, les tradicions que ens defineixen i l’amor que ens envolta.

Figura 38. Presentació i proclamació 2025.

2025 - Sabors d´Alacant “Sabors d’Alacant” va ser la nostra gran presentació del 20 aniversari, un homenatge sentit i profund als sabors que defineixen la nostra terra. Vam voler rendir tribut a la coca amb tonyina, símbol indiscutible de la nostra festa, a la cistella de figues, dolç i generosa, i al vi de la Condomina, amb la seua personalitat única. La coca amb tonyina, amb la seua ceba daurada, però no cremada, la tonyina de tron al punt perfecte de dessalatge, i els pinyons que s’insinuaven graciosos pels costats, va ser la protagonista indiscutible.

Vam recordar amb emoció els versos de Joan Vidal, que ressonaven en la nostra memòria: “Perquè eixa coca en tonyina, veritable, alacantina que en l’olorosa foscor del modest aparador guarda el bon alacantí per a fer-se un got de vi en festejar la nit gran de fogueres i de trons, diu també que és Alacant la millor terra del món!”. Aquest poema, que ens omplia d’orgull, va ser la inspiració per a la nostra celebració. Per a l’ocasió, vam dissenyar un escenari que reflectia la riquesa i la tradició de la gastronomia alacantina, amb espigues de blat que s’alçaven majestuoses, pans recentment fets que omplien l’aire amb la seua aroma i farines que ens recordaven la senzillesa i la bellesa dels nostres orígens.

Figura 39. Presentació i proclamació 2025.

Cada element va ser triat amb cura per a evocar la nostra terra i la seua gent. Gràcies al nostre treball i dedicació vam aconseguir el primer premi de la nostra categoría. Un reconeixement als detalls i a la passió que els nostres comissionats posen en tot el que fan.

Figura 40. Presentació i proclamació 2025.

120

Presentació i Proclamació 2016. Foguera Sant Blai - La Torreta. Toni Diez

AARÓN MEZQUIDA AARÓN NAVARRO AARÓN RUANO AARÓN TORREGROSA ALBA MARTINEZ ABEL CATALÁ ABRAHAM GASPAR ABRAHAM VIDAL ABRIL CARMONA ADÁN PLAZA ADELA LLOBREGAT ADRIAN BERNAL ADRIÁN BERNAL ADRIÁN MARTÍNEZ ADRIÁN NAVARRETE ADRIANA RODRÍGUEZ ADRIANA SAN NICOLÁS ÁFRICA BONETE AINHOA LÓPEZ AITANA CUTILLAS AITANA DÍAZ AITANA DOMENECH AITANA JIMÉNEZ ALBA GILABERT ALBA MARTINEZ ALBA MESEGUER ALBA MOLINÉS ALBA POYATOS ALBERTO ALONSO ALBERTO BERNA ALBERTO GINER ALEJANDRA COVES ALEJANDRA DURÁ ALEJANDRA PEINADO ALEJANDRA RAMÍREZ ALEJANDRO CERVIÑO ALEJANDRO FERNÁNDEZ ALEJANDRO LÓPEZ ALEJANDRO QUILES ALEJANDRO VARCÁRCER ALEJANDRO VÁZQUEZ ALICIA FELIPE ALICIA GRANDE ALICIA MARTIN ALICIA MARTÍN ALICIA VARÓ ALMA BAÑOS ALMA JAVALOYES ALMUDENA PALOMARES ALMUDENA RUÍZ ALMUDENA SEGURA ALTEA MASO ALTEA POVEDA ÁLVARO ESPÍN ÁLVARO ROMÁN AMPARO GUERRERO ANA BELÉN MUÑOZ ANA CIFUENTES ANA HERNÁNDEZ ANA ISABEL GÓMEZ ANA ISABEL LLOBREGAT ANA SANTOS ANA LEYRE ALONSO ANDREA GARCÍA ANDREA MARTÍNEZ ÁNGEL BERNAL ÁNGEL GALÁN ÁNGEL LÓPEZ ÁNGELA PÉREZ ANI LLOBREGAT ANNA PLANELLES ANTONIO DOMINGUEZ ANTONIO FUENTES ANTONIO ROS ANTONIO SAVALL ANTONIO SEGARRA ARANCHA ALIAGA ARIADNA ARCAINA ARIADNA UGEDA AURA CARMONA AURA JOSÉ BÁRBARA MAZÓN BARBARA MOLINA BÁRBI MAZÓN BEA VARÓ BEATRIZ VARÓ BEGOÑA SOLER BELÉN LLOP CANDELA MÁS CANDELA TEJERO CARLA GUERRERO CARLA MONDÉJAR CARLA NAVARRETE CARLA VILLANUEVA CARLOS BELSO CARLOS TORREGROSA CARMEN BERNAL CARMEN PARRA CARMEN VICTORIA MARTÍNEZ CAROL MARTÍN CAROLINA GUTIÉRREZ CAROLINA MARTÍN CASIMIRO MARTÍN CHIKY SANCHEZ CLARA VERDAGUER CLARA VERDEGUER CLAUDIA MUÑOZ CLAUDIA VICEDO CONCEPCIÓN SÁNCHEZ CRISTIAN GASPAR CRISTIAN PASTOR CRISTINA ESPINOSA CRISTINA GALBIS CRISTINA GEA CRISTINA HERNANDO CRISTINA MORENO CYNTHIA ORIOLA CYNTHIA SANTOS DANIEL CAYUELAS DANIEL GARCÍA DANIEL JOSÉ DÍAZ DANIEL LÓPEZ DANIEL OLIVARES DANIEL SOLER DAVID GUILLÉN DAVID JIMÉNEZ DOLORES CARRILLO DOLORES FAJARDO DORI MOLINA ELENA FORTES ELENA GUIJARRO ELENA LÓPEZ ELENA MONDEJAR ELISABETH MORENO EMMA DIAZ-CRESPO EMMA MENA EMMA SANCHEZ ERIKA POLA ESPERANZA VEGA ESTEFANÍA ALFONSO ESTEFANÍA CEBRIÁN ESTELA DÍAZ ESTHER CARRASCO ESTHER SALMERÓN EVA Mª CASILLAS FANNY CEBRIÁN FATIMA BONETE FERMÍN GUIJARRO FERNANDO PÉREZ FERNANDO RODRÍGUEZ FRAN J. NAVARRETE FRAN MARTÍNEZ FRANCISCA CARRILLO FRANCISCO BERNAL FRANCISCO CABRERA FRANCISCO CANILLAS FRANCISCO CARBONELL FRANCISCO CARRASCO FRANCISCO CASTO FRANCISCO J. MARTÍNEZ FRANCISCO JAVIER BARRERA FRANCISCO JOSÉ BERNAL FRANCISCO JOSÉ MAZÓN FRANCISCO MARTÍNEZ FRANCISCO PLANELLES FRANCISCO VINAL FRANJO MAZÓN GABRIEL RAMÍREZ GABRIELA HERNÁNDEZ GABRIELA RONDÓN GALA MOLINA GEMA VEGA GENO PÉREZ GENOVEVA PÉREZ GERMÁN CIFUENTES GEVOVEVA PÉREZ GLORIA CIFUENTES GONZALO CARRILLO GONZALO FERREYRA GONZALO SANCHO GRACIA CHAZARRA HANNAH SOPHIA AGUDELO HECTOR DURÁ HÉCTOR GUERRERO HUGO DURÁN HUGO MARTINEZ HUGO MICHELL HUGO POVEDA HUGO ROMERO ICIAR BERNA ICÍAR BERNA IKER CARBONELL IKER FERNANDEZ INÉS GÓMEZ-PIMPOLLO INES SANCHO INMACULADA GARCÍA IRENE GARCÍA IRENE MARTÍN IRENE MARTINEZ IRENE SEGADO ISABEL ANAYA ISABEL DÍAZ ISABEL PLANELLES IVÁN RODRÍGUEZ IZAN CAMPOS IZIAR BERNA JAVIER BENITO JAVIER CANTOS JOAN ANSELMO DÍAS JOAN MANUEL VARÓ JOAQUÍN GALLEGO JONATHAN INFANTES JORGE BERNA JORGE CARPE JORGE FERNÁNDEZ JORGE GARRIDO JOSÉ A MARTINEZ JOSÉ Á. BAEZA JOSÉ A. SALMERÓN JOSÉ ÁNGEL BAEZA JOSÉ ANSELMO DÍAZ JOSÉ ANTONIO BLASCO JOSE ANTONIO MARTINEZ JOSÉ ANTONIO MEDINA JOSÉ ANTONIO PLAZA JOSÉ D. PARRA JOSÉ DOMINGO PARRA JOSE FERNANDEZ JOSÉ FRANCISCO BOTELLA JOSÉ GALVAN JOSÉ GALVAÑ JOSÉ I. SORIANO JOSÉ LUIS DÍAZ JOSE LUIS GALINSOGA JOSÉ LUIS SORIANO JOSÉ MANUEL CARMONA JOSÉ MANUEL GONZÁLEZ JOSÉ MANUEL GUIJARRO JOSÉ MANUEL SÁNCHEZ JOSÉ MANUEL TEBAR JOSÉ MARTA ARRO122

YO JOSÉ SANTOS JUAN CARLOS NAVARRO JUAN GASPAR JUAN JOSÉ BELTRÁN JUAN JOSÉ ESCRIBANO JUAN MANUEL SÁNCHEZ JUANVI TORREGROSA JULIA SANTOS JULIA URUÑUELA KESIA GONZÁLEZ KESSIA GONZÁLEZ KEYLA ABENGOZAR KIKO MAZÓN LARA BENITO LARA CREMADES LARA MAS LARA POYATOS LAURA ALMARCHA LAURA CERDÁ LAURA GALVAÑ LAURA MARTÍN LAURA PARRA LEIRE ARCAINA LEYRE ALONSO LIRIA ARANDA LIRIOS RODAS LLUNA HELIZ LOLI CARRILLO LOLI FAJARDO LORENA FRÍAS LORENA LLOBREGAT LORENA MARTINEZ LORENA MARTÍNEZ LOURDES GREGORIO LUCAS GOSÁLBEZ LUCÍA ATO LUCÍA BAÑOS LUCÍA CUESTA LUCIA DOMENECH LUCIA FERNÁNDEZ LUCÍA FONT LUCÍA SÁNCHEZ LUCÍA SOLER LUCÍA TEBAR LUIS CRUZ LUIS MORATA LUIS RODRIGUEZ M. CARMEN ALAVÉS M. CARMEN LLORCA M. JOSÉ TARRASA M. VICTORIA GOMIS M.A CARMEN LLORCA M.ª DOLORES FAJARDO Mª MAR DE LA TORRE M’ DOLORES PALOMARES Mª CARMEN ALAVÉS Mª CARMEN LLORCA Mª CARMEN LÓPEZ Mª CARMEN PANCRACIO Mª DEL MAR DE LA TORRE Mª DOLORES FAJARDO Mª DOLORES PALOMARES Mº JOSÉ FERRANDO Mª SONIA LLORENS Mª VICTORIA GÓMIS MANÍA DOLORES PALOMARES MANU CARRILLO MANUEL UREÑA MANUELA CARRILLO MANUELA MESEGUER MANUELA SOLEDAD MESEGUER MAR LEÓN MARC DEL PINO MARC NAVARRETE MARI CARMEN PANCRACIO MARÍA ANDREU MARÍA ARNALDOS MARIA DOLORES FAJARDO MARÍA DOLORES PALOMARES MARÍA EMILIA HERNÁNDEZ MARÍA GABRIELA MARTÍN MARÍA GEA MARÍA JOSÉ FERRANDO MARÍA JOSÉ MOLINA MARÍA JUAN MARÍA LUISA CARRILLO MARÍA LUISA PIÑA MARÍA MERINO MARÍA SANTOS MARÍA SOLER MARÍA SONIA LLORÉNS MARIÁN TORRES MARIANO J. GARCÍA MARINA CABRERA MARINA CORAL CEBRIÁN MARINA MARTÍNEZ MARINA MORAGUES MARINA PLA MARINA RODRIGUEZ MARINA TORREGROSA MARIO ANDREU MARIOLA GUTIERREZ MARISA CARRILLO MAR LEÓN MARTA ARROYO MARTA MASANET MARTA PLANELLES MARTÍN HELLIZ MARTIN SOTO MARY PALOMARES MATEO MENA MIGUEL ÁNGEL DURÁ MIGUEL ANGEL MARTÍN MIGUEL ÁNGEL RUIZ MIGUEL CAYUELAS MIREIA COLLADO MIREYA GALÁN MIRIAM ARNAIZ MÍRIAM MATEO MÓNICA GALDEANO MONTSE GÓMEZ NAIARA MONTAVEZ NATALIA MARTÍN NATALIA TORRES NEREA DÍAZ NEREA LOMBARDO NEREA MARTÍNEZ NOA NAVARRO NOELIA AGULLÓ NOELIA CONCA NOELIA RONDÓN NOELIA VINAL NOEMÍ GARCÍA NOEMÍ PÉREZ NURIA ARACIL NURIA GUILLÉN OLGA POVEDA ORIANA PARRA ÓSCAR BLASCO ÓSCAR JIMÉNEZ PABLO BERNA PABLO FERNÁNDEZ PABLO GASPAR PABLO GUIJARRO PACO CABRERA PACO MARTÍNEZ PATRICIA BLASCO PATRICIA JOSÉ VICTORIA PATRICIA MATEO PATRICIA PÉREZ PATRICIA RIBERA PAULA CARALAMPIO PAULA CUTILLAS PAULA ESTEVE PAULA GHILONI PAULA JAVALOYES PAULA LÓPEZ PAULA MOLINÉS PAULA RUÍZ PAULA SEGADO PAULA VELÁSQUEZ PEDRO A. CARMONA PEDRO FERNÁNDEZ PENÉLOPE GÓMEZ PENELOPE MILLÁN PEPE MEDINA PILAR BERNABÉU PILAR GARCÍA PRISCILA CARRASCO RAFAEL BELTRÁN RAFAEL LEÓN RAFAEL MARTÍNEZ RAMÓN BORRÁS RAUL SALA RAÚL VIDAL RICARDO GALBIS RICHARD BERNA ROBERTO GIL ROCÍO MARTÍNEZ ROSA BONMATI ROSA REYES ROSANA RAMÍREZ ROSI CARPE RUTH HERNANDEZ SAMUEL TEROL SANDRA AZNAR SANDRA GARCÍA SANDRA MEZQUIDA SANTIAGO GASPAR SARA HERNÁNDEZ SARA MICHELL SARA NAVARRO SARA PAÑOS SARA VÁZQUEZ SARAI GASPAR SELENA LÓPEZ SILVIA MORATA SILVIA MORENO SILVIA SEGADO SIMON TORREGROSA SINAI UREÑA SOFÍA BONMATÍ SOFIA GALÁN SOFÍA JIMÉNEZ SOFÍA LÓPEZ SOFÍA MARIN SOFÍA MICHELL SOFÍA MORATA SOFÍA PÉREZ SOFÍA PIQUER SOFÍA SÁNCHEZ SOFÍA SANCHO SONIA LLORENS SONIA SORIANO SUSANA PARDO TANIA ALIAGA TANIA LOMBARDO TANIA SANCHO TATIANA MOMPEÁN TINA LOZANO TOMÁS RUSO TONI DOMÍNGUEZ TONI SEGARRA TOÑO SAVALL VALENTINA ROMERO VALERIA LÓPEZ VANESA GARCÍA VANESA PALOMARES VANESA RAQUEL QUINTANILLA VANESSA CUTILLAS VANESSA MORENO VERÓNICA GILABERT VERÓNICA JUAN. VERÓNICA PÉREZ VERÓNICA SALMERÓN VICENTA TERESA ESQUERDO VICENTE MEZQUIDA VICENTE MORATA VICKY GÓMEZ VÍCTOR BERNA VICTORIA ESTEVE VICTORIA FERREYRA VICTORIA RAFAEL LEÓN VIRGINIA ESPÍ VISI PARRA YOLANDA SÁNCHEZ ZAIRA TEJÓN ZOE DURÁN ZOEH HERNÁNDEZ ZULEMA AMORES 123

Plantà de la nostra primera foguera en 2006. Fotografia de Verónica Salmerón.

En el teler del temps, els fils de la memòria s’entrellacen, ordint un tapís d’emocions que ens transporta al llindar d’un aniversari significatiu. Cada bri, tenyida de vivències i moments compartits, compon un disseny únic que narra la història de la nostra foguera. L’últim any ha sigut com el pacient brodat d’una secció especialment rica i detallada d’aquest tapís. Hem vist com els fils de la il·lusió es nuaven amb la dedicació, com els colors de la tradició s’intensificaven amb l’esforç i com les puntades de la comunitat enfortien el conjunt.

1

Cada acte, cada reunió, cada preparatiu, ha sigut un moviment precís de l’agulla, donant forma a l’avantsala de les nostres Fogueres del 20 aniversari. Com a artesans minuciosos, hem seleccionat amb cura els fils més brillants per a dibuixar els contorns de la celebració que s’aveïna. Ara, amb l’emoció palpable en l’aire alacantí, ens disposem a desgranar cadascun d’aquests fils, a reviure els instants que han teixit aquest preludi vibrant. En aquest nou apartat, revelarem el tapís complet de l’últim any, admirant la bellesa de cada puntada que ens ha portat fins a aquest moment tan especial.

2

Els preparatius per a les nostres Fogueres 2024 estaven ja en marxa. Les nostres representants infantils s’embarcaven a un meravellós dia de convivència en Terra Natura A Benidorm. Allí, descobreixen una gran biodiversitat i gaudien d’espectacles al costat de la resta de representants. S’ho van passar bomba! La nostra foguera els rebia a la seua tornada expectants d’allò que tenien per a explicar-nos. (Figura 1 i 2)

3

Per a començar a calfar les nostres orelles i el nostre olfacte a la pólvora ens vam unir per a gaudir fent torreta en la mascletada Pólvora tot l’any a càrrec de la pirotècnia Tamarit. (Figura 3) Pocs dies després les nostres Dames d’Honor, Sandra i Paula, gaudien d’un agradable dia de convivència al costat de la resta de companyes.Van gaudir de la nostra ciutat veïna Elx, aprenent de la seua història i assistint a un deliciós menjar. (Figura 4) 4

126

Ja al maig les nostres Belleses, al costat de les nostres Dames d’Honor i president Adult, no van dubtar a acudir a un acte en el qual van beneir les seues bandes i carambes. Un càrrec ple de simbolisme i emoció realitzat per la foguera Diputació Renfe. (Figura 5) El Fogueres Fest va tornar trepitjant fort i els nostres juvenils no van dubtar a acudir. Van gaudir d’un dia ple de música i amistat al costat d’altres foguerers i barraquers en el Magma Club. Desitjant que arribe la pròxima edició!

(Figura 6) Després de mesos d’espera, va ser possible realitzar el mític menjar de càrrecs. Una gran oportunitat per a unir-nos i fer torreta. La comissió i especialment les nostres representants, van tindre el plaer de conéixer els esbossos dels monuments que donarien vida als nostres carrers, el mes de juny. A més, vam descobrir la que seria la portalada de la nostra barraca Si No Plou, Bufa (Figura 7, 8, 9, 10). A més vam crear el moment perfecte per a nomenar padrina d’honor perpètua de la foguera a la nostra benvolguda Alba Martínez, dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant 2023.

5

6

7

127

Com a part del cicle de les fogueres, els nostres càrrecs van acudir a les proclamacions de la bellesa de foc i la bellesa del foc infantil i les seues dames d’honor, realitzades en el Teatre Principal d’Alacant. Eixa nit i amb ganes ja de fogueres, des de la Federació de les Fogueres de Sant Joan van organitzar la Festa de la proclamació. Tots junts vam veure acabades de proclamar les xiquetes i dones de foc que representaran a la ciutat d’Alacant en el pròxim exercici.

Nosaltres no vam dubtar a acudir, i gaudir d’una increïble nit, amb la millor de les companyies. (Figura 11 i 12) Les nostres belleses, Sara i Marina, van acudir a la X Desfilada de bellesa, organitzada per la foguera Nou Babel als jardins del museu MARQ. A més, les nostres comissionades, Aitana i Candela, van tindre el plaer de participar-hi.

Estaven precioses! (Figura 13)

8

9

10

12

11

13

128

Alacant ja feia olor de fogueres i els nostres ninots ja estaven exposats en l’exposició del ninot de la llotja d’Alacant.

El ratolí Pérez va vindre a emportar-se la dent de llet de la xiqueta i així la seua dent permanent creixerà, per fi, sa i fort. Uns altres ratolins apareixen per a rosegar els ossos de la xicoteta sense saber que ella està prenent molt calci i magnesi per a mantindre els seus ossos forts i sobretot: Durs de rosegar! En un món sorollós i esvalotat ple de fum estrident i eixordador recordem Charles Chaplin, que va dedicar la seua vida a elevar l’art de la interpretació amb bells i exquisits silencis. La raó és que per a triomfar en la vida no és necessari l’escàndol. Amb una mirada i la perfecta expressió corporal d’una manyaga s’aconsegueix el més gran reconeixement. (Figura 14 i 15)

15

Les nostres representants van tindre el plaer d’acudir a l’Acte de Proclamació i Exaltació de les belleses de foc de Sant Joan d’Alacant 2024 i les seues dames d’Honor. Un autèntic orgull acudir a actes tan importants i especials com aquest. (Figura 16) Vam tornar als escenaris del certamen de teatre, que tants bons moments ens havia donat, amb l’obra Aquelarre de fogueres, escrita i dirigida pel nostre comissionat, José Botella. Aquelarre de fogueres ens va permetre crear i compartir moments de riure i unió. El jurat el va veure reflectit en la nostra actuació concedint-nos el 4t premi i el premi a la millor actriu infantil, a la nostra bellesa Sara Michell.

Figura 17 i 18)

16

17

14

18

129

Com ja és tradició en la nostra foguera, vam assistir a la Presentació de Càrrecs de la residència La Saleta situada en el nostre barri de La Torreta. Els nostres càrrecs van participar amb orgull en la imposició de bandes, mentre diversos infantils van posar el toc musical amb l’actuació del passat playback 2023. (Figura 19). La nostra foguera està repleta de persones meravelloses que treballen per les fogueres.

Les nostres comissionades, Lorena i Amparo, arreplegaven en el lliurament d’emblemes de la Federació de Fogueres els emblemes d’or i palmes i or honorífic, respectivament.

(Figura 20) 21

Si alguna cosa indica que queda poc per a fogueres és el nostre certamen d’arròs al parc Lo Morant. L’ocasió perfecta per a gaudir d’un bon arròs, a més de fer foguera i que no falte l’aigua. En afegit, vam tindre la visita de les belleses del foc d’Alacant 2024 i les seues dames d’honor, les quals van gaudir d’un bonic moment amb Amparo, comissionada de la nostra foguera i jurat infantil 2024. I un altre any més, després del certamen d’arrossos, els torreters ens ajuntem per a visitar l’exposició del ninot.Votem els nostres favorits i… Que no falten les fotos amb els nostres ninots! (Figura 21, 22, 23 i 24)

22

19

23

20

24

130

Arriba el nostre esperat juny. Gràcies a la comissió de festes de Sant Joan, les nostres representants van tindre el plaer de participar en el tradicional cercavila de foc en honor a Sant Joan Baptista, el qual va finalitzar a l’església parroquial, on totes les manilles de núvia alacantina van ser beneïdes. (Figura 25) Juny arriba i amb ell, el Pregó. El compte enrere comença, els carrers s’omplin de pólvora i l’emoció se sent per cada racó. El sentiment alacantí va ressorgir i és que començava el mes més esperat per tots. És moment de la festa gran de la ciutat i és que sí, les fogueres ja eren ací.

(Figura 26, 27, 28, 29, 30 i 31) 25

26

29

27

30

28

31

131

Amb el cos encara ple d’energia del pregó, vam gaudir d’un matí ple de pólvora, música i il·lusió gràcies a la mascletada realitzada per la federació de fogueres i l’esmorzar organitzat pel nostre sector. A més, els nostres comissionats van estar tot el matí després de la barra fent a tothom gaudir d’un bon acte de fogueres. Cada vegada més a prop dels nostres dies grans! (Figura 32, 33 i 34) Tresor, arribava per fi a les nostres mans. El nostre llibret 2024 realitzat per la nostra delegada de cultura, Verónica Pérez, explorava el món de la mantellina, un símbol del vestit de núvia alacantina, que en recorria l’origen, evolució i paper essencial en la nostra festa. (Figura 35, 36 i 37)

34

Les nostres fogueres ja estaven molt a prop. Endinsant-nos en la nostra festa gran, va celebrar-se l’entrada de bandes i desfilada de comissions. Vam realitzar el tradicional recorregut entre música i somriures i és que l’alegria i l’emoció se sentia a dojo! (Figura 38, 39 i 40)

35

32

36

33

37

132

Les fogueres que conformem Sant Blai agrupació ens vam reunir per a mostrar els esbossos dels monuments, que donen vida els nostres barris durant els dies grans, així com els llibrets que porten escrits la nostra història. Tots junts celebrant que les fogueres també són unió.(Figura 41 i 42) Les nostres belleses, acompanyades per la nostra presidenta Infantil i al costat de la nostra delegada de cultura, van tindre el plaer d’arreplegar el 15é premi, a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets que la Generalitat Valenciana havia concedit al nostre llibret, Tresor. (Figura 43 i 44)

38

39

42

40

43

41

44

133

Amb les fogueres molt a la vora, els nostres càrrecs van eixir al carrer per a repartir els comuns cartells, i els van col·locar en els diversos comerços del nostre barri. Desitjosos d’omplir aquests carrers de color, alegria i energia!

(Figura 45) Un dels nostres dies més esperats va arribar i la nostra proposta per a la desfilada del ninot va eixir al carrer.

La rambla d’Alacant es va cobrir de blanc-i-blau, a causa d’ànima mediterrània. Amb un homenatge que despertava els cinc sentits, ens vam endinsar en el món de l’art, amb el ceramista Morán Berrutti. Creativitat i originalitat, molt d’art, molt d’esforç i molt sacrifici ens va permetre aconseguir el 1r premi de la cavalcada del ninot per tercer any consecutiu.

47

Com deia el nostre Kiko: “Diu el periòdic informació que: Alguna cosa ha de tindre la Torreta...” Així és! Té una delegació artística amb una capacitat creativa sense límit!

Noelia Rondón, font inesgotable d’idees i de, senzillament, màgia i originalitat! Antonio Fuentes, talent desbordant que donarà molt, molt a parlar! Una gran quantitat de gent que seguim directrius del que cal fer perquè tot el que veuen es faça realitat, amb hores, hores i hores de treball i molta dedicació. Això és el que té la Torreta.”

(Figura 46, 47, 48, 49 i 50) 48

45

49

46

50

134

Pocs dies després les nostres representants van tindre una emocionant nit, i van assistir a la inauguració del Mercadito de fogueres i amb el colofó de l’arribada del foc, que va fer que la nit s’il·luminara (Figura 50). A més, les nostres xiques van tindre el plaer de viure la mascletada gaudint des de dins (Figura 51 i 52).

El 19 de juny va arribar i amb això nostra plantà infantil. Els torreters infantils van retrocedir en el temps, i es van transportar als anys 80. Amb aquests abillaments van gaudir d’una entretinguda jornada de jocs amb capbussó inclòs! Finalment, un berenar va omplir l’apetit de tots ells. (Figura 53 i 54)

52

La nit va finalitzar amb la plantà infantil, en què els peque torreters s’ho van passar d’allò més bé perquè van col·laborar i gaudir de cada moment. El nostre monument infantil “Òssia” ja estava plantat, preparat per a ser vist per tots. (Figura 55 i 56)

53

50

54

51

55

135

L’endemà vam tindre l’honor de rebre al Jurat Infantil 2024 en el nostre monument infantil “Òssea”. La visita va ser una oportunitat meravellosa per a compartir els detalls i la creativitat present. Eixa mateixa vesprada ens van anunciar que havíem aconseguit el 3r Premi de primera categoria en la nostra foguera infantil! (Figura 57 i 58) A la nit va ser el torn de la planta de la nostra foguera adulta. L’equip de la delegació de monument va treballar durant moltes setmanes preparant al detall tot la decoració de la nostra Foguera. La delegació d’accessibilitat també va treballar perquè el nostre monument estiguera disponible per a totes les persones que volgueren visitar-lo. (Figura 59)

56

El 21 de juny, Gabi i Manu, padrina i president de la barraca Si no plou bufa, van rebre el jurat de portalades, i van aconseguir el 7é premi a la millor portalada. (Figura 60)

57

60

58

59

136

Posteriorment, va ser el torn de rebre al jurat 2024 de la foguera adulta. La visita va ser una oportunitat meravellosa per a compartir la història i els detalls de Silencius.

(Figura 61 i 62) També vam rebre el jurat d’accessibilitat del nostre monument, i vam aconseguir el primer premi a la foguera més accessible de les Fogueres 2024. Des d’ací volem agrair a la federació de persones sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD CV) i ONCE Alacant per l’ajuda amb els materials per al pla d’accessibilitat.

(Figura 63 i 64) A més, vam rebre la visita del jurat d’À Punt, aquells que van visitar la nostra foguera 2024 i ens van concedir el 2n premi À Punt a la millor crítica audiovisual. (Figura 65)

61

Però la nostra visita més especial sempre és de la mà de la nostra residència La Saleta que sempre ens acompanyen en els nostres dies grans i acudeixen a visitar els nostres monuments. (Figura 66)

62

63

65

64

66

137

El dia 22 va arribar l’Ofrena a la nostra patrona, la Verge del Remei, envoltats de tradició i devoció. Enguany, À Punt ens va sorprendre amb un magnífic cadafalc que va fer encara més especial la nostra ofrena. (Figura 67, 68 i 69) Va ser un honor desfilar acompanyats pels nostres germans de foc de València i Castelló, als quals sempre serà un plaer rebre. Vam sopar junts, vam gaudir de la festa i vam compartir moments plens de companyia i cultura. Que bonic és celebrar les nostres tradicions amb amics! (Figura 70, 71, 72 i 73) 70

67

71

68

72

69

73

138

74 Tot un any d’esforç i dedicació es veu reflectit en el lliurament de premis. 15 banderoles que vam arreplegar al costat de la nostra barraca, Si no plou, bufa. (Figura 74 i 75) I com quasi colofó dels nostres dies grans ens toca visitar les nostres fogueres amigues.

Tots junts a l’autobús de turifogueres! (Figura 76 i 77) Després de molts anys, el dia 24 vam tornar a obrir els carrers del nostre barri amb la major de les emocions. El barri la Torreta s’omplia de música i diversió en una animada despertà al so de la música de fogueres. (Figura 78) Com ja és tradició, vam realitzar el tradicional menjar del dia 24. En conjunt, els nostres càrrecs van realitzar la imposició d’insígnies a diversos comissionats, un moment d’unió i companyia en els quals vam crear desenes de records. (Figura 79 i 80) 77

75

78

76

79

139

I com a part del cicle de les Fogueres les nostres fogueres van cremar per a donar principi al nostre compte arrere per a l’any 2025(Figura 80 i 81). Amb la tristesa de la fi de les nostres fogueres, però amb l’ànim que el cicle torna a començar, vam acompanyar als nostres amics de la residència la Saleta en la seua particular cremà (Figura 82 i 83).

Per a finalitzar el nostre més favorit, les nostres representants van gaudir del divertit cos multicolor. Un emocionant acte on la rambla d’Alacant es va omplir d’il·lusió, riures i color. Tots gaudint com a xiquets! (Figura 84, 85 i 86).

80

81

84

82

83

85

140

El nostre 2025 ja començava a fer-se notar i amb ell, el nostre 20é aniversari. Les nostres xicotetes torreteres van assistir al concert homenatge al foguerer i barraquer Infantil, en què van gaudir de la interpretació musical de la Banda Municipal d’Alacant. (Figura 87) Vam assistir a la presentació de festes patronals Nostra.

Sra. De Los Angeles, on les nostres representants van acudir i van abrigallar Cynthia Santos, regina de les festes 2024 i membre de la nostra comissió. Estava preciosa!

(Figura 88) També els nostres càrrecs no van dubtar a assistir a la processó de la santíssima Verge del Remei, la nostra patrona de la ciutat. (Figura 89) 86

Com a part de les celebracions pel nostre 20é aniversari, ens vam reunir per a commemorar el passat i mirar cap al futur, per la qual cosa vam presentar la nova imatge que ens representarà en aquest exercici tan especial dissenyat pel nostre comissionat, Antonio Fuentes. Vam donar un especial agraïment a la Federació de les Fogueres de Sant Joan per acompanyar-nos en aquest acte tan important per a la nostra història, i va assitir com a representació, Edurne Rosell, dama d’honor de la bellesa del foc infantil d’Alacant, i Inés Quesada, vicepresidenta d’Imatge i Comunicació de la Federació de les Fogueres de Sant Joan.

(Figura 90)

87

88

90

89

91

141

Setembre va arribar i amb això la tornada a escola. L’ocasió perfecta per a reunir-nos i passar-ho genial amb la família torretera. Jocs de taules, sopar i riures assegurats!

Feliços per compartir aquest moment i ansiosos per crear més! (Figura 91) També vam gaudir de la carrera solidària ruta 091, la recaptació de la qual va ser destinada a l’associació de dany cerebral adquirit d’Alacant, Adacea. La nostra comissió va preparar una xicoteta parada plena d’ànim i força per als corredors. Després vam compartir un menjar inoblidable en el racó de la nostra foguera, envoltats de la millor companyia. Xarrades, riures i un exquisit arròs van ser prou motius per a crear records que fan que tot valga la pena. No hi ha res millor que gaudir junts! (Figura 92)

92

D’esdeveniment en esdeveniment i tir perquè em toca.

Moments inoblidables amb la millor companyia, bon ambient, i com no, el soroll de la pólvora que tant ens apassiona en la mascletada de Pólvora tot l’any al costat del nostre sector 3. Gràcies a tots els que van vindre a viure aquesta festa. El sector 3 sempre ho dona tot! (Figura 93 i 94) Un parell de dies després la nostra comissionada i bellesa infantil 2024, Sara Michell, arreplegava el premi a la millor actriu infantil en el XXIV certamen de teatre, gràcies a la seua actuació en Aquelarre de fogueres. Un reconeixement més que merescut pel seu talent i dedicació! (Figura 95)

93

94

95

96

142

A les portes d’octubre, vam viure un d’eixos moments que queden per sempre en el cor: la demanada de les nostres pròximes belleses i dames d’honor 2025. En un any tan especial, en què celebrem el nostre vinté aniversari, elles seran les encarregades de portar amb orgull els nostres valors i tradicions. (Figura 96, 97, 98 i 99) I primer cap de setmana d’octubre i primera presentació. Comença el cicle! D’ací al concurs d’arrossos de la foguera Pio XII. I com ens va bé tot, ens vam apuntar al concurs d’arrossos i postres, i ens vam emportar el tercer premi en postres! Una experiència increïble en què vam gaudir de riures i bon ambient. Gràcies a tots els que van fer possible aquesta vetlada tan especial. (Figura 100)

97

Vam assistir al relleu de càrrecs 2024-2025 dels Moros i Cristians de Sant Blai. Un honor ser testimonis d’un moment tan especial amb els nostres amics festers, i acompanyar-los en aquest esdeveniment carregat de tradició i emocions. (Figura 101)

98

99

101

100

102

143

La nostra delegació d’infantils va organitzar la festa més terrorífica de l’any. Aquest Halloween va estar ple de creativitat i emoció en la nostra desfilada temàtica, on els xicotets van traure el seu costat més esborronador i divertit. Entre mini bruixotes, vampirs i monstres de tota mena, premiem les millors disfresses i les carabasses més originals. (Figura 102) Al novembre compartim una nit inoblidable en la presentació de nostra Gaiata germana Gaiata Set, Cor de la ciutat , un esdeveniment ple d’emoció, tradició i germanor. Que cada moment estiga ple d’alegria i unió. Estem segurs que deixareu una empremta inesborrable! Gràcies per a deixar-nos formar part d’aquest meravellós capítol.

Continuem fent història junts! (Figura 103 i 104)

105

També els nostres juvenils van gaudir d’una pijamada en el nostre racó. No sols van gaudir d’una gran convivència, sinó que va ser una nit on els jocs i els riures es van robar el protagonisme. (Figura 105)

106

103

107

104

108

144

109 Quina nit tan increïble vam viure amb Goblins Time! La il·lusió i alegria dels nostres xicotets van il·luminar l’escenari, regalant-nos un espectacle màgic, ple de color i diversió. Estem molt emocionats d’haver rebut el Primer Premi en el Certamen Artístic Infantil amb la nostra actuació Goblin’s Time, i també el premi a la millor interpretació! Aquest assoliment no hauria sigut possible sense l’esforç de tanta gent increïble (Figura 106, 107, 108 i 109). Al desembre amb el nostre betlem vam voler fer un homenatge a totes les persones, famílies i amics valencians que van patir en succés de la DANA, recordant-nos que junts podem superar qualsevol adversitat. Volíem transmetre la importància de la resiliència i la solidaritat.

Vam aconsegir el primer premi de Betlem adult innovador. (Figura 110 i 111)

110

El Nadal va arribar a les Fogueres i vam gaudir d’un moment molt especial al costat de la resta de fogueres de Sant Blai Agrupació. Assistim a un brindis, en què compartim il·lusió, alegria i l’esperit fester que ens uneix. Va ser una ocasió perfecta per a celebrar els valors que ens representen i començar a calfar motors per al que promet ser un any inoblidable. (Figura 112) 111

112

113

145

Pocs dies després nostres infantils van omplir d’alegria la tradicional processó de Sant Nicolau, i van portar les seues campanetes i van compartir el seu entusiasme amb tots. Quin orgull veure els més xicotets gaudint i aprenent dels nostres tradicions! (Figura 113) Els nostres encantadors follets van tornar a omplir de màgia i alegria l’escenari, aquesta vegada amb motiu del dia de la família en la Llar Provincial. Amb la mateixa energia i il·lusió que els caracteritza van representar Goblin’s Time, per a compartir l’esperit nadalenc amb totes les famílies presents. (Figura 114) Nostra volguda, Noelia Vinal i Rondón, comissionada i presidenta infantil 2024, va tindre l’honor d’assistir al brindis nadalenc en homenatge a les belleses del foc d’Alacant. Noelia va viure aquest moment amb especial emoció, ja que va ser triada com bellesa del foc infantil l’any 2019, cosa que va marcar una fita inesborrable en la nostra història com a foguera. (Figura 115)

115

Nadal va arribar a la Torreta amb un taller de decoració de Nadal. Durant l’activitat, els torreters no sols van donar curs a la seua creativitat decorant per a aquestes dates tan màgiques, sinó que també van escriure la seua carta per al Pare Noel. A més, la nostra comissionada, Leire, va aprofitar l’ocasió per a entregar-los el llibret infantil que va crear al maig, un record molt especial per a tots els participants. (Figura 116)

116

I com no podia faltar, Els nostres infantils es van posar les seues millors gales i ho van donar tot en un sopar de gala Nadalenca! Elegància, riures i molt esperit de foguera perquè ells són els reis i reines de la nostra festa. Quin art tenen aquests xiquets! (Figura 117)

117

114

118

146

Les nostres xicotetes van gaudir d’una vetlada màgica de fogueres en Nadal infantil. I… quina emoció haver compartit aquest esdeveniment amb foguet, la simpàtica mascota de les fogueres. Una nit plena de tradició, alegria i moments inoblidables al costat de grans amics de la resta de fogueres. (Figura 118) Per descomptat, els nostres adults no podien perdre’s l’oportunitat de celebrar fogueres en Nadal, una nit plena de màgia, tradició i bons moments que quedaran per al record. Abans de gaudir d’aquesta meravellosa vetlada al costat de la resta de fogueres, ens vam reunir en el nostre racó per a brindar junts i acomiadar el 2024 com es mereix. Un brindis pel viscut i per tot el que està per vindre! (Figura 118) Nadal en la Torreta també és celebrar tots junts el nostre menjar de Nadal en un ambient ple d’alegria i tradició.

Durant l’esdeveniment, vam tindre l’honor de nomenar les que serien les nostres padrines 2025 de la nostra barraca agermanada, Si no plou, bufa. (Figura 119 i 120) Quin gran dia vam passar en el festival de Nadal de les fogueres. La nostra foguera va estar gaudint d’un ambient ple de diversió, bona companyia i molt esperit nadalenc.

Sense cap dubte, una experiència per a repetir! (Figura 121)

120

118

121

119

122

147

Ja embarcats en el 2025, les nostres representants infantils 2025 van gaudir d’un divertidíssim matí en Pola Park, gràcies a les convivències organitzades per la Federació de Fogueres (Figura 122). Les nostres juvenils, que no se’n perden una, van acudir al I sopar i festa juvenil que va organitzar la Federació de Fogueres per a donar la benvinguda el 2025. Una nit plena d’alegria, música i tradició que marca l’inici d’un any prometedor per a les nostres fogueres. (Figura 123) També les nostres estimades Marina i Sara van assistir a la primera trobada amb els seus jurats, i van compartir una vesprada màgica al costat de les altres candidates al títol de bellesa del foc infantil d’Alacant i les seues dames d’honor 2025 (Figura 124). El que ens agrada compartir actes amb els nostres amics de l’agrupació. Les nostres xiques 2024 i 2025 van estar presents en la X gala units pel foc, organitzada per Sant Blai Agrupació. Allí vam conéixer a les xiquetes i dones que representaran amb orgull a les fogueres del nostre districte durant el cicle 2025-2026. (Figura 125) .

La nostra bellesa infantil, Sara, va participar, al costat dels seus pares, en una divertida gimcana organitzada pel jurat de la bellesa del foc infantil d’Alacant i les seues dames d’honor 2025. Una activitat plena d’emoció, en la qual Sara va gaudir a carretades perquè va compartir moments amb les altres candidates. (Figura 126). La nostra foguera també va tindre el plaer d’assistir al I cicle de tertúlies i fogueres, organitzada en l’Àmbit cultural d’El Corte Inglés per la foguera Polígon de Sant Blai. Va ser un orgull acompanyar el nostre comissionat Kiko Vinal, qui va participar com a ponent al costat de Conrado Albaladejo, José Espín i Rosana González. (Figura 127)

123

124

125

126

127

148

I com ens agrada apuntar-nos a un bombardeig, les nostres xiques i xics torreters es van apuntar i van gaudir del concurs de bitles organitzat per la Federació de Fogueres.

(Figura 128,129 i 130) Les nostres belleses 2024 van estar en la inauguració de l’exposició els xiquets de la festa que rep un homenatge als artistes, foguerers i barraquers infantils de les Fogueres de Sant Joan, amb un recorregut que reflecteix la seua passió i esforç. A més, el nostre superllibret infantil 2024 realitzat per la nostra comissionada, Leire, va ser triat per a exposar-lo i així formar part de la història de les fogueres. (Figura 131 i 132)

128

Va arribar febrer i vam acompanyar a la germanor de la Santa Flagel·lació en una processó en honor al seu sant.

Un acte carregat d’emoció i devoció, en el qual hem tingut l’oportunitat de rebre homenatge, el qual va finalitzar amb una xicoteta ofrena. (Figura 133)

129

130

132

131

133

149

Febrer va portar un regal. Una nit màgica que quedarà gravada en la nostra història: Presentació i Proclamació de les nostres belleses i dames d´honor 2025, titulada Sabors d’Alacant. Huit dones i xiquetes que, amb il·lusió i orgull, continuaran escrivint el llegat de la nostra foguera, portant en la seua mirada la llum i la passió que ens defineix.

Acompanyats per la nostra barraca agermanada, Si no plou, bufa, i els nostres germans de les festes de la Magdalena de Castelló, Gaiata 7 Cor de la Ciutat vam gaudir d’aquesta gran nit. A més vam aconseguir el primer premi de presentacions de modalitat tancat tradicional (Figura 134, 135, 136, 137 i 138).

134

135

136

137

138

150

Només uns dies després, les nostres recentment proclamades representants 2025 es van unir al cicle de presentacions. Sara i Marina van participar en un esmorzar molt especial al costat del jurat i la resta de candidates al títol de bellesa del foc d’Alacant 2025. Una trobada en la qual van compartir vivències, emocions i la il·lusió de representar a la nostra festa. (Figura 139) La nostra comissionada, Verónica Pérez, encarregada de realitzar el llibret de la nostra foguera, va participar en el col·loqui els llibrets: testimonis de la història de Fogueres, organitzat per la Federació de Fogueres. Gràcies per representar la nostra foguera amb tant d’afecte i coneixement!

(Figura 140)

139

Març va portar pluja i molts bons moments. Tots junts vam gaudir d’una eixida cultural visitant el museu de terrisseria Severino Boix. Vam aprendre un poc més sobre aquesta tradició tan nostra i vam participar en un taller on ens vam posar mans al fang… literalment! Una activitat divertida, creativa i per a totes les edats. Perquè amb moments com aquest… fem més torreta que mai! (Figura 141) El nostre tradicional sopar de càrrecs va arribar, el primer acte oficial amb les nostres representants 2025, que inicien amb il·lusió un any carregat de moments inoblidables. Una vetlada carregada d’emoció, companyia i molta festa. (Figura 142)

140

141

142

151

Si març té una cosa especial és poder gaudir dels nostres amics valencians en la seua festa gran. Sempre és un autèntic plaer compartir tradició, festa i germanor amb la nostra falla agermanada, falla Regne de València-Duc de Calàbria. La pluja no va poder parar-nos i vivim amb emoció l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats de València. Gràcies per fer-nos sentir com a casa, un any més. (Figura 143 i 144) A més les nostres candidates Sara i Marina van assistir a la presentació de la Gala de Candidates, un acte en el qual van conéixer més detalls sobre aquest esperat esdeveniment que tindrà lloc en l’Estadi José Rico Pérez amb la col·laboració d’Aigües d’Alacant. (Figura 145)

143

I com no, l’arribada d’un dels nostres moments favorits de l’any, acompanyar la nostra Gaiata germana Gaiata Set, Cor de la Ciutat en la seua ofrena a la Mare de Déu del Lledó. Per a nosaltres és un immens honor poder acompanyar a les seues Padrines 2025, Beatriz i Nora, el seu president Alejandro i a tota la Gaiata. (Figura 146, 147 i 148)

144

145

147

146

148

152

Marina va poder viure en començar abril un cap de setmana ple d’intensitat i emoció a Albacete, on la il·lusió, la companyonia i l’esperit de la festa van ser els grans protagonistes. Envoltada de companyes i mostrant amb orgull la tradició alacantina, va gaudir d’uns dies inoblidables a la ciutat manxega amb motiu de les convivències de les candidates al títol de Bellesa del Foc d’Alacant i les seues dames d’honor 2025. (Figura 149, 150, 151 i 152) Com a part de Les Tertúlies del Mercat organitzades per la Foguera Mercat Central la nostra delegada de Cultura, Verónica, va participar en la xarrada “Fiesta o festa?: la joventut en les Fogueres”Va parlar amb passió sobre el paper dels joves en la festa i va deixar clar que el futur de les Fogueres està en bones mans. (Figura 153)

151

Ja a l’abril el nostre banderí infantil va gaudir d’una jornada molt especial, començant amb una parada cultural a la Vila Museu i continuant amb una visita a Xocolates Marcos Tonda amb la resta de banderoles infantils de Fogueres. (Figura 154)

152

149

153

150

154

153

A més organitzem una acampada meravellosa on vam poder gaudir de la companyia i de la naturalesa (Figura 155) Amb l’arribada de la Setmana Santa, els carrers s’omplin d’emoció, fe i tradició. Les nostres xiques van viure aquesta experiència acompanyant a la Germanor de Jesús Triunfant, processionant al costat de La Burrita. La nostra Bellesa i President adult van tindre l’honor de participar en la processó al costat de la Cofrafía Santa Flagel·lació, representant amb respecte i devoció a la nostra comissió.

(Figura 156 i 157) 155

El dimecres sant la nostra Bellesa Adulta va tindre l’oportunitat de participar en la processó de Germanor de Santa Cruz acompanyada per dos comissionats de la nostra Foguera. Dos de les nostres Dames 2025 van tindre l’honor de processionar al costat de les Confraries Soledad i Sant Pere. (Figura 158 i 159) Les nostres Candidates 2025 i Gabriel, Banderola Infantil, van participar en la processó de la Verge de l’Alegria, compartint un moment molt especial que va coincidir amb la presència del nostre president, membre de la germanor.

(Figura 160)

156

157

159

158

160

154

Sara va passar uns dies molt especials a Borriana, plens de companyonia, il·lusió i bons moments. Al costat de les seues companyes i representant amb orgull les nostres tradicions, va participar en les convivències infantils com a candidata a Bellesa del Foc Infantil d’Alacant 2025. També va poder gaudir d’una jornada cultural molt especial en el MARQ, envoltada d’història, companyes i molta il·lusió.

(Figura 161, 162, 163 i 164) Uns pocs dies després les nostres candidates van estar en els preparatius de la Gala de candidates, un dia molt especial per a ambdues (Figura 165)

163

Sara va enlluernar amb llum pròpia en la Gala Infantil, un esdeveniment on les xiquetes van lluir les seues millors gales abrigallades per l’afecte de les seues comissions. Al costat de Noelia, van viure una vesprada inoblidable, culminant la celebració amb un sopar en els Salons Joan XXIII. (Figura 166 i 167) Al dia següent Marina va brillar amb elegància en la Gal·la Adulta, un acte carregat d’emoció i orgull per a tots els presents.Acompanyada per Luis, el nostre president, van gaudir d’una nit inoblidable plena de moments especials (Figura 168 i 169).

164

161

165

162

166

155

Les nostres candidates, acompanyades dels seus presidents van assistir a la recepció oficial oferida per l’Excm. Ajuntament d’Alacant a la Casa del Mediterrani. (Figura 170) La nostra comissió es va reunir per a fer-li la tradicional foto grupal en les escales. Els nostres comissionats més xicotets Héctor i Adriana no van dubtar a unir-se (Figura 171). Després d’una inesperada jornada d’apagada les nostres candidates van poder gaudir dels dos dies d’assajos en la plaça de bous previs als grans dies d’Elecció (Figura 172, 173 i 174). La nostra candidata infantil Sara va gaudir d’una nit inoblidable en la gala d’elecció de la bellesa del foc infantil i va ser rebuda per la nostra comissió en el nostre Racó per a explicar-nos com havia viscut l’experiència. (Figura 175, 176, 176, 177 i 178)

167

El nostre banderí infantil Gabriel la va acompanyar durant la seua desfilada de núvia alacantina (Figura 179) A més nostra comissionada Candela va ser una de les presentadores d’aquest acte tan especial per a nosaltres. Veure-la representar a nostra foguera d’una manera tan increïble ens va fer estar tremendament orgullosos. (Figura 180)

168

171

169

172

170

156

173

177

174

178

175

179

176

180

157

L’elecció adulta va arribar i Marina va estar enlluernadora al costat de les seues companyes. Totes van rebre l’afecte de les seues comissions i van gaudir d’una de les nits més increïbles que tenen les Fogueres. El nostre banderí adult Inma va lluir amb orgull la nostra banderola acompanyant a la nostra estimada Marina. (Figura 181, 182, 183, 184 i 185) A la seua tornada al nostre racó Marina ens va poder comptar de prop tots els sentiments que va viure i tots junts comencem el compte arrere per a les Fogueres 2025. (Figura 186)

183

181

184

182

185

186

158

1R PREMI CAVALCADA DEL NINOT 2024

3R PREMI LLIBRETS FEDERACIÓ DE FOGUERES

MILLOR PORTADA CERTAMEN LLIBRETS FEDERACIÓ DE FOGUERES

15É PREMI PROMOCIÓ DE L’ÚS DELVALENCIÀ EN ELS LLIBRETS - GENERALITATVALENCIANA

4T PREMI DEL CERTAMEN DETEATRE I PREMI A LA MILLOR ACTRIU INFANTIL

1R PREMI FOGUERES ACCESSIBLES 2024

159

2N PREMI PRIMERA CATEGORIA FOGUERES 2024

MILLOR CRÍTICA DE PRIMERA CATEGORIA

2N PREMI A PUNT FOGUERA 2024

3R PREMI FOGUERA INFANTIL PRIMERA CATEGORIA 2024

7É PREMI PORTALADA BARRACA SI NO PLOU, BUFA

1R PREMI I PREMI MILLOR INTERPRETACIÓ CERTAMEN ARTÍSTIC MODALITAT INFANTIL 2024

1R PREMI BETLEM CATEGORIA INNOVADOR ADULT

1R PREMI PRESENTACIÓ MODALITAT TRADICIONALTANCAT

160

Primera recollida de premis de la nostra foguera - Fogueres 2006. Fotografia de Verónica Salmerón.

162

Amb el cor encara bategant a l’uníson amb el baluern de les teues mascletades, Alacant se sumeix en un profund dol per la pèrdua d’un mestre de la pólvora, un foguerer de cap a peus, un amic lleial de la festa. Pedro Luis Sirvent, el teu nom ressona en cada tret, en cada tro que va fer vibrar la nostra terra, un ressò etern de la teua passió.

Pedro Luis, aquell xiquet que somiava de ser foguerer, es va transformar en el pirotècnic que va fer retrunyir Alacant amb la majestuositat de les seues mascletades. La seua vida, un foc que va cremar amb intensitat enlluernadora, il·luminant el cel de les nostres Fogueres i deixant una empremta inesborrable en l’ànima de tots els que estimem aquesta tradició. Les teues mascletades, simfonies de foc i pólvora, van ressonar en cada racó, deixant una empremta inesborrable en els nostres cors. Pedro Luis, aquestes Fogueres el cel es vestirà de dol, i les paraules es trencaran davant la magnitud de la teua absència, un buit que ningú podrà omplir.

La nostra foguera Sant Blai - La Torreta, com tantes altres, vam ser testimonis de la teua generositat sense límits, de la teua mà sempre estesa, disposada a ajudar. La teua dedicació i generositat van enriquir les nostres Fogueres, deixant una marca indeleble en la nostra foguera. Al llarg dels anys, vam tindre el privilegi de nodrir-nos de la teua saviesa i experiència: en 2007, Pedro Luis ens va obsequiar amb una magistral lliçó sobre pirotècnia durant la nostra II Setmana Cultural, compartint el seu profund coneixement amb entusiasme contagiós; en 2014, en les V Jornades Culturals, ens va il·luminar amb la xarrada “Pirotècnia i Tecnologia”, explorant la fascinant intersecció entre la tradició i la innovació en el món dels focs artificials; i en 2017, el seu testimoniatge en el nostre llibret, un homenatge als artífexs de la màgia de les Fogueres, va ressonar amb la passió i el compromís que el definien.

No et diem adeu, Pedro Luis, perquè la teua essència roman entre nosaltres, perquè el teu record crema amb la mateixa intensitat que les teues creacions. El teu cor de foguerer continuarà bategant en el nostre, el teu llegat perdurarà en cada mascletada, en cada castell de focs artificials. Perquè hi ha persones que transcendeixen la vida, i tu, Pedro Luis, eres una d’elles.

163

I com cada any, la promesa de juny floreix en l’horitzó, tenyint la nostra ciutat amb la vibrant paleta del foc i el color. Aquest 2025 palpita amb una esperança renovada, un anhel col·lectiu per celebrar dues dècades de puntades d’il·lusió, vint anys embastant somnis que es materialitzen cada juny en el cor del nostre barri.

Enguany, el nostre fil d’or, símbol de la nostra essència i trajectòria, brilla amb una intensitat especial. Ve disposat a teixir un tapís encara més ric, brodant amb centellejos daurats aquest vinté aniversari, imbuint-lo d’una il·lusió palpable i un sentiment fester que ens uneix com mai.

Imagina, benvolguda foguera, els milers de fils que s’entrellaçaran durant el nostre juny. Cadascun d’ells portarà una història, un riure compartit, un esforç col·lectiu. Junts, formaran un llenç Tèxtil únic, on els colors del foc es mesclaran amb els tons càlids de la tradició i els centellejos daurats dels nostres records. Aquest tapís, brodat amb la passió de cada fester, immortalitzarà la nostra història, deixant una petjada inesborrable en l’ànima del nostre barri i en la memòria de la nostra ciutat.

Les Fogueres 2025 ja s’albiren en l’horitzó, com la culminació d’un any de preparatius i anhels. Arriben amb la força de la tradició i la il·lusió renovada, disposades a alçar amb orgull el nom de la nostra foguera, demostrant que vint anys de dedicació només han enfortit els llaços que ens uneixen i la passió que ens impulsa.

Benvingudes Fogueres 2025!

Primera reunió prèvia a la creació de la nostra foguera. Propietat de Veronica Salmerón.

Presidenta Infantil Hola amics , veïns ,col·laboradors i comissionats de la foguera. És un orgull dirigir-vos unes paraules com a presidenta infantil i sobretot a vosaltres, xiquets i xiquetes, desitge que gaudiu molt dels dies grans de la nostra festa, mascletás , desfilades, il·luminació , monuments , música i tot el que la nostra ciutat oferix en el nostre preuat mes de Juny .

Tinc la sort de poder acompanyar durant tot enguany a les nostres representants infantils, Adriana , Sofia i Laura , alacantines de cuna als qui tambien vull desitjar-los un regnat inoblidable. I a tots els meus torreters, gaudim com només nosaltres sabem, de la millor festa del món, Les Fogueres de Sant Joan.

Feliçes Fogueres 2025 Candela Mas Zapata Presidenta infantil

166

President S’acosten els dies grans de Fogueres en un any molt especial.

Allò d’afrontar com a president el XX Aniversari de La Torreta és, sens dubte, un orgull i també una gran responsabilitat. Mire cap arrere i record perfectament un grup de “bojos per la festa” reunits en un racó del nostre barri explicant-nos de manera il·lusionada el que encara era no només un projecte. Estava tot preparat però faltava el fonamental. Era necessari que els veïns feren un pas al capdavant i es pujaren al carro per a conformar un grup humà, una comissió. El projecte va engegar amb força i èxit. No és fàcil trobar un exemple d’inici tan exitós com el d’aquella jove foguera.

Hui, vint anys després, han sigut moltes les persones que han passat per ací. Molts els comissionats que han forjat la nostra comissió. Comissió que guarda el sabor i la solera de tots els que hi han passat i han deixat la seua petjada; comissió que ha viscut grans moments; comissió que ha tingut molts reconeixements i premis; comissió que ha aconseguit un nom en la festa de fogueres, “La Torreta”.

Gaudirem tots dels nostres dies grans segurs que vint anys no és res i posem la mirada en un pervindre segur i prometedor. Continuem treballant i gaudint perquè “tots junts fem Torreta”.

Luis Morata President

PRESIDENT

LUIS ALFONSO MORATA

VICEPRESIDENT ÀREA D’ORGANITZACIÓ

FRANCISCO VINAL

VICEPRESIDENTA ÀREA DE BELLESES I PROTOCOLO

ADORACIÓN MOLINA

VICEPRESIDENTA ÀREA ECONÒMICA

BÁRBARA MAZÓN

SECRETARIA

JULIA URUÑUELA

TRESORER

RICARDO ANTONIO BERNA

DELEGACIÓ DE FEDERACIÓ

ANTONIO DOMÍNGUEZ

VOCALS

NURIA GUILLÉN SARA VÁZQUEZ VERÓNICA PÉREZ

168

DELEGACIÓ DE BELLESES

ADORACIÓN MOLINA ANGELA PEREZ ALBA MARTÍNEZ

DELEGACIÓ DE PROTOCOL

ERIKA POLA LAURA CERDÁ SILVIA MORATA

DELEGACIÓ D’INFANTILS

ADORACIÓN MOLINA LOLI CARRILLO MARISA CARRILLO

DELEGACIÓ DE CARTÓ

ÓSCAR JIMÉNEZ MANUEL UREÑA FRANCISCO CASTO VINAL LUIS MORATA

DELEGACIÓ D’ENTRADES

SARA VÁZQUEZ ALBA MARTÍNEZ

DELEGACIÓ DE NADALES

ANA CIFUENTES GLORIA CIFUENTES

DELEGACIÓ DE RACÓ DE FOGUERES

MANUEL CARRILLO RICARDO ANTONIO BERNA

DELEGACIÓ ARTÍSTICA I VESTUARI

NOELIA RONDÓN ANTONIO FUENTES

DELEGACIÓ D’ORGANITZACIÓ I GASTRONÒMICA

FRANCISCO CASTO VINAL

DELEGACIÓ DE MOVILITAT

CAROLINA MARTÍN

DELEGACIÓ DE CULTURA

VERÓNICA PÉREZ

DELEGACIÓ DE LOTERIES

EMMA SÁNCHEZ

DELEGACIÓ DE ANUNCIS

NURIA GUILLÉN

DELEGACIÓ COMERCIAL

LUIS MORATA

DELEGACIÓ D’IMATGE

ICÍAR BERNA

DELEGACIÓ DE COMUNICACIÓ

SARA VÁZQUEZ

DELEGACIÓ DE MONUMENT

JOSE ANTONIO PLAZA

DELEGACIÓ SOLIDÀRIA I TEATRE

JOSE FRANCISCO BOTELLA

DELEGACIÓ CORPORATIVA

LAURA CERDÁ

DELEGACIÓ D’ESPORTS

AITANA JIMÉNEZ

DELEGACIÓ JUVENIL

CYNTHIA SANTOS

DELEGACIÓ DE MÚSICA

ANTONIO DOMÍNGUEZ

DELEGACIÓ DE RACÓ SOCIAL

ÓSCAR JIMENEZ GÓMEZ 169

2024-2025

170

ABRIL CARMONA I POYATOS

LLUNA HELIZ I PASTOR

ADRIANA RODRÍGUEZ I MAS

LUCAS GOSÁLBEZ I POLA

ADRIANA RODRÍGUEZ I PALOMARES

LUCÍA BAÑOS I GARCÍA

ALBA MESEGUER I GARCÍA

MANUELA CARRILLO I SALMERÓN

ALEJANDRA RAMÍREZ I ORTEGA

MARÍA MEDINO I AGUADO

ALMA BAÑOS I GARCÍA

MARINA RODRÍGUEZ I PALOMARES

ALTEA MASO I GÓMEZ

MARTA ARROYO I LLOBREGAT

AURA CARMONA I POYATOS

MATEO MENA I SÁNCHEZ

CANDELA MÁS I ZAPATA

MIREIA COLLADO I JIMÉNEZ

CARLA MONDÉJAR I MARÍN

MIREYA GALÁN I RUÍZ

CYNTHIA ORIOLA I TORREGROSA

NEREA DÍAZ I HERNÁNDEZ

DAVID JIMÉNEZ I CREMADES

NOELIA VINAL I RONDÓN

ELENA MONDEJAR I MARÍN

PENÉLOPE GÓMEZ I MILLÁN

EMMA DIAZ-CRESPO I MARTÍNEZ

ROSANA RAMÍREZ I MUÑOZ

EMMA MENA I SÁNCHEZ

SARA HERNÁNDEZ I MORENO

GABRIEL RAMÍREZ I MUÑOZ

SARA MICHELL I MIÑANO

GABRIELA RONDÓN I MORA

SINAI UREÑA I SOLANO

GONZALO CARRILLO I SALMERÓN

SOFÍA BONMATÍ I CÁNOVAS

GONZALO SANCHO I RUBIO

SOFÍA GALÁN I RUÍZ

HÉCTOR GUERRERO I ALBERO

SOFÍA JIMÉNEZ I PÉREZ

HUGO MICHELL I MIÑANO

SOFÍA MARIN I MARTÍNEZ

INÉS GÓMEZ-PIMPOLLO I SANTOS

SOFÍA MICHELL I MIÑANO

INES SANCHO I RUBIO

SOFÍA SÁNCHEZ I MUÑOZ

INMACULADA GARCÍA I DE JOSÉ

SOFÍA SANCHO I RUBIO

IRENE MARTÍNEZ I GARCÍA

VALENTINA ROMERO I MOMPEÁN

KEYLA ABENGOZAR I GINER

ZOE DURÁN I VARÓ

LARA MAS I SALA

ZULEMA AMORES S I ÁNCHEZ

LAURA GALVAN I RODRÍGUEZ

171

2024-2025

172

AARÓN TORREGROSA I RODAS

JULIA URUÑUELA I DE LA CAMPA

ADÁN PLAZA I SERRANO

KIKO VINAL I MARTÍNEZ

AITANA JIMÉNEZ I CREMADES

LARA CREMADES I TORÁ

ALBA MARTÍNEZ I ANAYA

LAURA CERDÁ I TRIPIANA

ALBA POYATOS I FAJARDO

LEIRE ARCAINA I BERNABÉ

ALICIA GRANDE I VICENTE

LIRIOS RODAS I PASTOR

ALMUDENA RUÍZ I SERRANO

LOLI CARRILLO I GARCÍA

AMPARO GUERRERO I ALBERO

LOLI FAJARDO I MARTÍNEZ

ANA CIFUENTES I GRANDE

LORENA LLOBREGAT I ARQUES

ÁNGELA PÉREZ I ESQUERDO

LUIS MORATA I ALGARRA

ANI LLOBREGAT I ARQUES

MANU CARRILLO I GARCÍA

ANTONIO FUENTES I RUIZ

MANUEL UREÑA I GARCÍA

BÁRBARA MOLINA I ORTEGA

MARINA TORREGROSA I LLOBREGAT

BÁRBI MAZÓN I MOLINA

MARISA CARRILLO I GARCÍA

CARMEN PARRA I MARTÍNEZ

NOELIA RONDÓN I ESPINOSA

CAROL MARTÍN I GINER

NURIA GUILLÉN I BERENGUER

CYNTHIA SANTOS I CARRILLO

ÓSCAR JIMÉNEZ I GÓMEZ

DANIEL CAYUELAS I PERAL

PATRICIA JOSÉ I VICTORIA

DORI MOLINA I VARCÁRCEL

PAULA ESTEVE I JOSÉ

EMMA SÁNCHEZ I LLOBREGAT

PENELOPE MILLÁN I VERDEJO

ERIKA POLA I MARTÍN

RICHARD BERNA I VALLEJO

FERNANDO RODRÍGUEZ I BOTELLA

ROSA CARPE I BONMATÍ

GENO PÉREZ I TARÍ

SANDRA MEZQUIDA I GARCÍA

GERMÁN CIFUENTES I CERVANTES

SARA VÁZQUEZ I HERNÁNDEZ

GLORIA CIFUENTES I GRANDE

SILVIA MORATA I PÉREZ

ICIAR BERNA I AZNAR

SOFÍA MORATA I PÉREZ

IZAN CAMPOS I AGUADO

TONI DOMÍNGUEZ I TRILLO

JOSÉ ANTONIO PLAZA I CHECA

VERÓNICA PÉREZ I ESQUERDO

JOSÉ FRANCISCO BOTELLA I PASTOR

VERÓNICA SALMERÓN I LLOBREGAT

JOSÉ LUIS GALINSOGA I FOLGUEIRAS

VICENTE MORATA I DURÁ

173

174

En la festa infantil, amb goig i afany, s’alça una foguera de gust tan estrany, sis sabors que ens porten un gran regal, pintant l’experiència d’un món genial.

Umami subtil, “un bon sabor” sentit, en formatge curat, en caldo exquisit, en bolets tendres, plaer sense igual, un gust que ens abraça d’una forma genial.

Salat com la mar, amb mariner valent, i xiquets de sardines, jugant al vent, crancs rojos que ballen amb gran il·lusió, el gust salat ens duu gran emoció.

Amarg com el cafè, amb dona llatina, xocolate negre, amb força genuïna, un gust elegant, amb gran intensitat, que amb toc cultural ens dona dignitat.

Dolç com la mel, que l’abella vol, una dona-vespa amb alegre vol, tarrets de dolçura que fan delit, el sabor més tendre que ens fa un bon crit.

Àcid com cítrics, amb formes divertides, que aporten frescor amb energies vives, un gust que desperta i torna a impulsar, la vida en sabor que no pot cansar.

Picant com el foc d’un drac poderós, que amb flames intenses es mostra furós, un gust que desperta amb força i afany, i als nostres sentits els fa un gran company.

Així la nostra foguera, amb art i color, ens parla de gust, d’emoció i valor, sis sabors que junts fan una cançó, de la nostra cultura i gran tradició.

V.P.E

Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d’ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa). Autor dels pictogrames Sergio Palao. Licencia CC (BY-NC-SA) Propietat Govern d’Aragó

175

En Alacant, la festa ja s’encén, amb una foguera que a tots convenç.

“Venenum” és el crit que enguany ressona, de verí i maldat que ningú perdona.

Malèfica, bruixa de gran poder, al cos central s’alça per vèncer.

I dalt, com un remat que fa por, les caravel·les, verí amb ardor.

Meduses dolentes, de greu dolor, sa picadura et causa un gran terror.

Escenes baix, amb tòxics lligams, mostren el verí en diversos drams.

Romeo i Julieta, fatal encontre, per un beuratge que duu descontre.

Bolets estranys, de visió irreal,

un món al·lucinant i espectral.

L’anellat polp, amb tinta letal, el seu verí et pot dur al fatal.

I el gripau bufó, amb sa pell verinosa, amaga un perill de manera enganyosa.

Enverinadors, amb gestos estranys, emperadors, reis, músics d’alt rangs.

Víctimes ara del seu propi mal, rialles ens trauran al punt final.

A la plantà, la burla es farà gran, d’aquesta foguera que any rere any ens dona alegria, amb crítica i humor, cremant el “Venenum” amb gran fervor.

V.P.E

Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d’ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa). Autor dels pictogrames Sergio Palao. Licencia CC (BY-NC-SA) Propietat Govern d’Aragó

176

177

Rosi i Adriana Sofia Laura Paula Noelia Leire Sinaí

PROCLAMACIÓ REPRESENTANTS 2025

178

179

180

BELLESA INFANTIL

Els raigs de sol il·luminen la nostra ciutat de llum i color. Alacant llueix les seues millors gales per a rebre els seus dies grans de festa. Els seus carrers s’omplin de pólvora, música, gent i en l’ambient, s’hi respira un caire especial, ja estem en Fogueres! Sí, les nostres benvolgudes fogueres, i jo enguany tinc el privilegi de ser la bellesa infantil 2025, i per això he de felicitar el meu barri i la meua foguera i desitjar-los unes bones festes i que junts puguem gaudir el resultat d’un any ple d’esforç, treball i il·lusió.

Per això, vos anime a continuar treballant perquè aquesta festa siga cada vegada més gran. Felices Fogueres 2025.

Adriana Rodríguez i Palomares Bellesa infantil

181

BELLESA Expressar amb paraules el sentiment d’un foguerer no és tasca fàcil.És la il·lusió de veure arribar la góndola que transporta la teua foguera des del taller de l’artista. Són els pèls de punta en escoltar la traca final d’una mascletá envoltada de cors que bateguen al mateix ritme. És emocionar-te en veure a la patrona vestida de flors al final de l’ofrena.Són les llàgrimes que afloren en els ulls del qual observa com el foc renova i purifica una tradició. Ser foguerer és un cúmul d’emocions,

sentiments i matisos meravellosos que si no els vius en primera persona és difícil d’entendre.

Malgrat la meua experiència com foguerer sé que enguany serà diferent encara que igual de difícil de descriure. Desitjar-li a la meua família, a la meua foguera i a tothom que aquestes fogueres 2025 siguen indescriptibles i que la màgia de les fogueres els abrigalle amb la seua calor.

Rosi Carpe i Bonmati, Bellesa

182

183

Dama d’honor infantil

184

Dama d’honor infantil

185

Dama d’honor

186

Dama d’honor

187

Dama d’honor

188

Dama d’honor

189

GERMANS DE FOC Barraca Si No Plou, Bufa (Alacant) Falla Regne de València – Duc de Calàbria (València) Gaiata 7 – Cor de la Ciutat (Castelló) PADRINA D’HONOR PERPÈTUA Verónica Salmerón i Llobregat Silvia Morata i Pérez Alba Martínez i Anaya PADRINA D’HONOR PERPÈTUA INFANTIL Noelia Vinal i Rondón PRESIDENT D’ HONOR José Manuel Lledó i Cortés TORRETER D’ HONOR PERPETU Vicente Morata i Durá TORRETERS D’ HONOR Silvio Cismaru “Frutería Silvio” y “La brasería de Silvio” José Luis Torregrosa i Alemany Juan Alonso i Cortés “Cervecería Nou San Blas” Manuel Navarro i Segura “Café Cies” Adriana Rodríguez i Palomares Emma Mena i Sánchez Keyla Abengozar i Giner Marta Arroyo i Llobregat Sandra Mezquida i García

190

Banderí

Banderí

191

Padrina d’honor infantil

192

Padrina d’honor

193

194

Banderí de la barraca

195

President de la barraca Benvolgudes, benvolguts veïns, veïnes i col·laboradors, Un any més, el llibret de la foguera Sant Blai la Torreta m’atorga el privilegi d’adreçar-me a tots vosaltres.

Així és que, amb aquesta nova publicació, volem fer-vos-en partícips del conjunt d’activitats i records de tot aquest últim any, en el qual gaudírem de les nostres anhelades festes de fogueres. Tant la barraca Si No Plou Bufa com la foguera Sant Blai la Torreta, encapçalada pels seus presidents, Luis Morata i Candela Mas, compliran els desitjos dels nostres amics del barri de La Torreta.

De la mateixa manera, vull donar-li l’enhorabona a les nostres padrines i amigues Laura Cerdá i Tripiana i Sara Vázquez Hernández i desitjar-les unes festes de Fogueres 2025 inoblidables. A més a més, estic convençut que de bon gust hi acompanyaran a Rosa, Adriana i les seues dames d’honor, Sofia, Laura, Paula, Noelia, Leire i Sinaí en tots els actes de fogueres.

No deixeu de visitar-ne la nostra portalada i el nostre racó que, sens dubte n’és el millor d’Alacant. Aquest any gaudirem encara més de totes les nits de fogueres.

Comptem amb tots vosaltres!

Manuel Alejandro Carrillo i García President Barraca Si no plou, bufa

196

Padrines de la barraca

197

Falla agermanada Volguts ‘’torreters’,

Espere que durant les Falles hajau sentit el Regne com la vostra llar, igual com sentim nosatres la Torreta cada volta que gogem de la vostra festa en terres alacantines.

Un any més vinc a dedicar-vos unes paraules com a president de la Falla del Regne. Una falla que des de ya fa prou d’anys camina en pas ferm de la vostra mà formant una profunda germandat gràcies a la passió i el carinyo que els dos colectius sentim per les nostres festes.

Vos transmet de tot cor l’ambició dels fallers del Regne de que nostra relació de germans de fòc perdure per a sempre i de que junts treballem, com venim fent, per a fer les nostres festes cada dia millors. ¡Molts anys a la unió Torreta-Regne!

Un fort abraç.

Vullc agrair-vos tot el vostre carinyo i el vostre càlit acolliment any rere any durant les Fogueres de Sant Joan. Estem molt agraïts per deixar-nos viure la festa al vostre costat, deixantnos participar de les vostres activitats i els vostres numerosos èxits.

Rafael Hércules Ferraro President de la Falla Regne de Valéncia- Duc de Calàbria.

198

Gaiata agermanada Benvolguts amics i germans de Sant Blai-La Torreta,

Sería poc dir que estic molt agraït, per la representació que va tindre a bé, vindre a acompanyar-nos a la nostra ofrena d’enguany.

En la meua carrera festera, he viscut molts tipus de festes i events festers al llarg i ample de la nostra Comunitat i fora d’ella. Però per alguna raó, espere les Fogueres de Sant Joan, amb una miqueta més de deler. Mai em cansaré de dir, que el tracte rebut per la vostra part, va cada any més enllà que el anterior.

Només em resta, desitjar-vos unes feliçes Fogueres, gaudiu molt.

Un fort abraç. Alejandro, Beatriz i Nora.

199

Divendres 6 de juny 19.00 h Homenatge a foguerers i barraquers morts.

19.30 h Desfilada del pregó.

Començarem les fogueres amb l’arribada del pregó, que començarà a les 19.30 h. i recorrerem els nostres carrers des de la Plaça d’Espanya fins a arribar al nostre Ajuntament.

Mirarem cap al balcó central de l’Ajuntament i després de sentir el pregó donarem oficialment la benvinguda a les fogueres gaudint d’una gran festa que la Federació prepara a la Zona Volvo.

Dissabte 7 de juny 19.00 h. Cavalcada del ninot.

En la cavalcada del ninot baixarem tots junts per a omplir els nostres carrers de colors i alegria. La Torreta en estos combats garanteix alegria, espectacle i bon gust.

Dissabte 14 de juny 18.30 h. Esta vesprada ens posarem tots els comissionats les nostres millores gales, llavats i ben pentinats, perquè és l’entrada de bandes, desfilada del nostre grat a què anirem pel centre desfilant juntament amb els nostres amics de la barraca Si no plou, bufa que vindran al nostre costat.

Diumenge 15 de juny 14:00 h. Mascletà Pólvora tot l´any - Gran Vía A la vesprada es produirà la Clausura de l’Exposició del Ninot i s’entregaran els premis als millors ninots de cada categoria i se sabrà quins són els ninots indultats que es salvaran del foc del 24 de Juny.

Dimarts 17 de juny 23.00 h. Ja va sent tradició baixar a la plaça de l’estrela per a veure amb il·lusió l’espectacle de l’arribada del foc.

Dijous 19 de juny 14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

19.00 h. Festa de la plantà infantil.

21.00 h. Plantà del monument infantil. Este dia és el marcat perquè arribe al nostre districte la foguera que amb afecte —per a goig dels xiquets— Loren i Sergio Fandos han preparat.

Divendres 20 de juny 8.30 h. Tots junts ben enjorn i de segur que bastant cansats, ens posarem somrients i esperarem el jurat. El monument infantil impecable estarà esperant-los. Veurem si tant d’esforç es veurà recompensat. Serà a mitja matí quan estarem alçant el monument adult en l’encreuament acostumat. Estarem esperant —de segur que il·lusionats— per anar alçant les peces que Loren i Sergio Fandos han preparat.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

22.00 h. Plantant la nostra portada, del racó i la barraca, començarà ja oficialment la marxa en la plaça. Hi compartirem les coques amb tonyina, les bacores i un got de bon vi. Però, sense perdre el temps perquè ens espera el treball, per la qual cosa haurem de deixar-ho per tal de deixar la foguera tota muntada i decorada.

200

Dissabte 21 de juny 8.30 h. Tots de nou en la plaça, juntament amb els monuments, que ja hi està tot plantat. Este serà el moment de rebre els jurats de monuments, de portalada de barraca i de carrers adornats. Amb la il·lusió en els ulls —encara que de segurs molt cansats— ja que tot el que hui lluïm ens ho hem currat.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

22.00 h. De nou a boca de nit, el racó està esperant que la marxa de fogueres no decaiga en el nostre barri.

Diumenge 22 de juny 11.00h. Desfilada d’entrega de premis.

Tots els comissionats hem d’anar a buscar-los. És el dia de la collita d’allò que hem aconseguit amb molt de treball. Amb afecte, amb esforç i amb il·lusió, arreplegarem els premis que hem guanyat durant tot l’exercici.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

18.30 h. Ofrena de flors. Amb llàgrimes en els ulls, amb mantellines al cap, amb les gales més boniques per a ofrenar la nostra Mare de Déu del Remei.

22.00 h. Tornarà la festa al nostre racó a esta hora de la nit i ens estarà esperant —al final de la nostra ofrena– després de canviar-nos les sabates.

Dilluns 23 de juny 14.00 h. Mascletá de concurs en la plaça dels estels.

20.00 h. Desfilada folklòrica internacional pels carrers d’Alacant.

22.00 h. La disco està preparada, la festa està esperant-nos i hem de disfrutar-la.

Dimarts 24 de juny 08.00 h. El nostre equip de supervivents està llest per a anunciar a tot volum al barri de la Torreta que és l’últim dia de Fogueres. Amb traques i música farem un cercaviles per tot el barri en el dia més especial de les nostres Fogueres.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

15.00 h. Dinar d’agermanament de tota la comissió per a celebrar el dia de Sant Joan.

18.30 h. Cercavila per a arreplegar les nostres belleses i dames d’honor amb la nostra banda de música.

24.00 h. Ens posarem en el carrer a mirar la gran palmera que ens diu que ha arribat el moment de cremar les nostres fogueres.

Després del ritu del foc que ja haurem disfrutat, vos recorde a tots junts que encara que estem molt cansats, ens esperen els treballs de deixar-ho tot arreglat perquè la festa, amics meus, finalitzarà en un tres i no res. Fins a les Fogueres 2026.

Segueix-nos en les nostres xarxes socials i estaràs actualitzat en tot moment de les nostres activitats

FOGUERA SANT BLAI LA TORRETA @SBLATORRETA

201

Aquest vinté aniversari és el moment perfecte per a detindre’ns i agrair de cor. Res d’això hauria sigut possible sense la increïble col·laboració de tots els nostres amics i els comerciants del barri. Han sigut vint anys en què el vostre suport ha sigut el combustible essencial que ha mantingut encesa la flama d’aquesta tradició. La vostra generositat, el vostre temps i el vostre entusiasme han permés que, any rere any, la nostra foguera es plante ferma, portant la festa i l’alegria a cada racó de La Torreta.

Aquestes dues dècades de celebració són un testimoniatge del que podem aconseguir junts. Gràcies, de veritat, per ser part fonamental d’aquesta història i per assegurar que la festa continue viva en el nostre barri.

En aquest vinté aniversari, volem fer una pausa per a reconéixer de manera especial el seu paper essencial. Vostés són també els artífexs que la nostra foguera continue sent un far de celebració, un punt de trobada on els riures ressonen i l’esperit festiu es comparteix. La seua col·laboració ha transcendit el purament material, nodrint l’ànima de la nostra festa i enfortint els llaços d’amistat i veïnatge que ens uneixen en el barri de la Torreta.

Amb profunda gratitud i renovat entusiasme, els estenem el nostre més sincer agraïment. El seu suport continu és la millor promesa que la nostra flama continuarà viva per molts anys més, il·luminant el cor del nostre barri i celebrant junts moltes més festes

Primer esmorzar al setembre del 2005. Fotografia de Verónica Salmerón.

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

237

238

241

242

243

244

245

246

247

248

249

253

256

Texto