TRESOR - LLIBRET 2024

FOGUERA SANT BLAI - LA TORRETA 2024

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià»

BENVINGUDES, BENVINGUTS

al

nostre llibret

TRESOR

EDICIÓ

DIRECCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ

Llibre de la Foguera Sant Blai-La Torreta Fogueres 2024

Associació Cultural Foguera Sant Blai-La Torreta

Verónica Pérez

TREBALL D'INVESTIGACIÓ Verónica Pérez

COORDINACIÓ COMERCIAL

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA

FOTOGRAFIES I VÍDEOS

Nuria Guillén

Kiko Vinal

Manuel Alejandro Carrillo

Adri Piqueras Filmmaker

José Domingo Parra

AD Gonzalez Fotografía

Reme Vélez

COBERTA

IMPRESSIÓ I ENCUADERNACIÓ

DEPÓSIT LEGAL

DIFUSIÓ IL.LIMITADA I EN VALENCIÀ

Tony Diez Fotógrafo

Vigueras Fotografia

Alacantí TV

Som de Foc

“El tresor de la nostra festa"- Verónica Pérez

Im.Creative

A 384-2012

Pots consultar aquest llibre en versió digital en el següent codi QR, en la pagina web ISSUU o en les nostres xarxes socials.

Instagram @sblatorreta

Facebook Foguera Sant Blai La Torreta

Issuu foguerasantblailatorreta

Aquest llibre conté recursos i elements d'accés a persones amb diversitat funcional. Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d'ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa). La versió digital d'aquest llibre tracta d'una versió de PDF etiquetat que inclou tant el contingut del document com la informació sobre la seua estructura lògica i de l'ordre de lectura, de manera que el document puga ser llegit correctament pels lectors de pantalla per a persones amb discapacitats visuals.

En aquest llibre s’utiliza l’ús genèric del masculí basant-se en la seua condició de terme no marcat en l’oposició masculí/femení, això implica que no hi ha cap denotació de discriminació sexista.

Mantellina de núvia alacantina

Sant Vicent del Raspeig

Sant Joan d’Alacant

Elda

Passat

Present

Futur

Presidents

Junta directiva i delegacions

Comissió

Monuments

Representants

Comissió d’honor

Barraca Si no plou, bufa

Festes agermanades

Programa de festes

Els records de la nostra foguera

Col·laboradors

TRESOR de la nostra festa

Resulta impossible desvincular la mantelllina d’Alacant, element emblemàtic del vestit de núvia alacantina i de les Fogueres, de la nostra identitat. Per a les dones que portem la festa a la sang, és sens dubte un dels nostres tresors més preuats. Per això, ens agradaria explorar tot allò que està relacionat amb aquest element tan característic de les nostres celebracions: descobrir-ne l’origen, tant dins com fora de les nostres fronteres; seguir el fil conductor que el va portar a formar part de la nostra indumentària; investigar la seua evolució al llarg dels anys i veure com s’ha adaptat a les necessitats de la festa sense perdre la seua essència. Ens proposem descobrir qui han estat darrere del miler de mantellines que han adornat la història de les Fogueres i com aquest encaix ha mantingut viva l’essència de la festa. Amb tota aquesta informació, arribarem a comprendre la mantellina com un símbol d’identitat, tant a Alacant com a la resta de la província. Localitats com a Sant Joan d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig o Elda han incorporat la mantellina a la seua indumentària al llarg dels anys i l’han convertida en part de la seua identitat alhora que han honrat la nostra.

Us pondereu la dolçor de les filles de la vila: bon profit la seua mantellina us faça i el seu ondat; que si jo busque tendresa, li clave la dent al torró; que és sense disputa Alacant la millor terra del món.

Poema “Alacant”, del Marqués de Molins (1841)

Xiqueta vestida de núvia alacantina al costat del castell Santa Bàrbara. Font: Tere Esquerdo.

ORIGEN

de la mantellina alacantina

Descrita en el reglament sobre els elements de la festa de Fogueres com un encaix o tul blanc o beix amb forma triangular, la mantellina s’ha convertit en la nostra màxima senya d’identitat. Amb punta de cotó, blonda o randa, el seu cos pot estar brodat amb fil de plata, or, coure, seda blanca o beix i estarà adornada amb lluentons, canonets o pedreria. El seu detall més especial, el frunzit de la punta davantera que formen de cinc a set canons. Subjectada al capdavant del cap —abans del front— per mitjà de forquetes i cau a l’altura dels muscles i no pot superar la cintura.1

El seu origen està en la mantellina o vel que s’utilitzava per a eixir de casa per a actes religiosos i festius. Es tractava d’una tela fina o blonda que cobria el cap i l’esquena. Les més representatives eren la mitja lluna de llana, seda o cotó de color blanc. Ja en el segle XIX s’utilitzaven més formes com els dengues o les tovalles de color negre. Al mateix temps les estructures canviaven i apareixien guarnides, encaixes i canonets.2

Diversos autors en remunten l’origen al temps dels íbers en què era costum que les dones es cobriren el cap amb mantells o vels. Podem veure-ho en l’exemple de figures històriques com la Dama d’Elx que es descrivia així:

“Bust femení que presenta una dama de rostre amb faccions molt perfecta... La dama va ricament abillada: al cap porta un tocat format per una tiara punxeguda coberta per un vel… l’esquena i els muscles es cobreixen amb un mantell que forma plecs en la part de davant i deixa al descobert tres collarets amb amforetes i porta-amulets.” 3

El tipus de tiara que se n’eleva sobre cap, probablement, estaria muntada sobre un element semblant a l’actual pinta espanyola i constituiria un model de mantellina cenyida al front per una diadema. Posteriorment, durant tota l’Edat mitjana, la dona va continuar usant tocats molt variats, alguns d’ells amb diverses influències àrabs. Els primers usos de la mantellina es van donar entre el poble. No eren utilitzades per les altes classes socials o l’aristocràcia. Eren utilitzades, més com a mantell d’abric que com a peça ornamental, sense fer ús de la pinta.4 Pot ser que també tinguera influència de la indumentària musulmana del nord d’Àfrica, la qual cosa, a més, coincidia amb la interpretació sobre el material escrit sobre l’ús de tocats per a cobrir el cap de La primera epístola als corintis del Nou Testament de la Bíblia, escrita per Pablo de Tars.5

1- La mantellina. Font: Reglament sobre els elements de la festa per a les associacions federades en la Federació de les Fogueres de Sant Joan, Article 23é. Vestit de núvia alacantina. Font: https://intranet.hogueras.es/documentos-publicos (consultada 02/2024).

2. Llibret 1998 Virgen del Remedio La Paz. 3.La Dama d’Elx. Font: Museu Arqueològic Nacional. Font: www.man.es/man/coleccion/catalogo-cronologico/protohistoria/ dama-elche.html (consultada 02/2024).

4. La Dama d’Elx—Rafael Ramos Ferández (Cte. de la Real Acadèmia de la Història). Font: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-dama-de-elche-1/html/00c96d12-82b2-11df-acc7-002185ce6064_2.html (consultada 02/2024).

5. Mantellina com a element del vestit nacional espanyol—Slivchikova Yu. Font: Universitat MGIMO, Russia. https://acortar. link/zUU9jV (consultada 02/2024).

1. Dama d’Elx. La Dama d’Elx, trobada al Parc Arqueològic La Alcudia, és una de les obres escultòriques més cèlebres del món. Font: Mondes Sociaux.

2. Les germanes ballarines Taberner amb mantellina. Primer terç del segle XX. Font: Biblioteca Digital Memòria de Madrid.

3. A principis del XX seguirà reivindicant-se l’espanyolitat amb peces com la mantellina com es veu en aquest llenç Les presidentes,

Figura

Figura

Figura

d’Eduardo Urquiola. (1915) Museu del Prado. Font: Xarxa digital de col·leccions de Museus d’Espanya.

En la primera meitat del segle XV apareixen en el vestuari femení mantells curts o llargs de tres draps. Anaven oberts en els costats: un drap ample cobria l’esquena i els altres dos draps, més estrets, cobrien el pit. 6

El terme mantellina apareix a les acaballes del segle XV. Es tractava d’un mantell femení confeccionat amb tela fina i de longitud i forma variables. La paraula mantellina procedeix de la veu manto, el diccionari de la Reial Acadèmia la defineix així: “Corprén de seda, blonda, llana o un altre teixit, adornat a vegades amb tul o encaix que usen les dones per a cobrir-se el cap i els muscles en festes i actes solemnes”.7

En el segle XVII el rebociño es tractava d’una toca de llenç blanc molt curta cenyida al capdavant i al rostre de les dones, que unes vegades queia sobre el coll i els muscles i d’altres sobre el coll i el pit. L’hi portaren dones comunes i vilatanes.8

A la fi del segle XVI l’ús del mantell, denominat ja per aquella època mantellina d’aletes, es va generalitzar en tota Espanya de considerar-se una peça més pròpia dels vestits populars. No obstant això, a cada regió, la mantellina va mantindre una fisonomia particular, ja que calia ajustar-se a condicionaments tant físics com socials. Així, per exemple, les mantellines en les terres més fredes tenien per finalitat l’abric, i utilitzaven per a la faiçó diversos tipus de draps; no només algunes es guarnien amb vellut, sedes i granadures, per la qual cosa tenia una doble utilitat d’abric i adorn. En canvi, en les zones més càlides, hi eren de teixits suaus i lleugers, i configuraven una peça més ornamental i luxosa. 9

L’ús de les mantellines d’encaix comença a augmentar en el segle XVII, com veiem en retrats femenins de Velázquez, i formen part de la indumentària de diverses dones de l’alta societat.

6. Astor Landete, Marisa: Indumentària e imatge. València a les segules XIV i XV, València. 1999.

7. “Arte y demás historias” — Bárbara Rosillo (doctora en Història de l’Art). Font: https://barbararosillo.com/2016/03/15/la-mantilla-en-el-arte/ (consultada 02/2024).

8. Blog Opus incertum hispanicus — Investigadora de la Indumentària des de l’Edat Mitjana fins al segle XVII. Font: https://opusincertumhispanicus. blogspot.com/2018/04/la-mantilla-mantellina.html (consultada 02/2024).

9. González Mena, María Ángeles, “La mantilla española”. Teixit artístic en Castella i Lleó des del segle XVI fins al segle XX, Burgos, 1997, Junta de Castilla y León.

Figura 4. Mantellina curta tirada sobre el cap. 1623-1625. Font: Llibre de Carmen Bernis: El vestit i els tipus socials del Quixot.

Figura 5. Diego Velázquez. Dama del Ventall. 1635. Wallace Colection. Londres. Font: Museu del Prado.

El seu ús no va ser generalitzat en les dames cortesanes i d’alta condició social fins ben entrat el segle XVIII. La mantellina, fins aleshores, era part de la vestimenta de dones del poble. Aquest segle ja se substitueixen les mantellines de drap i seda per les d’encaix. Els amplis mantells de tira o de fum de soplillo o de estupilla que usaven les dones en temps de Felip IV foren l’origen directe de la mantellina de les guapes del segle XVIII i les seues successores les goyescas

En temps de Carles IV, les dones del poble havien adoptat la mantellina, després anomenada de tira o de casc com a peça de respecte o d’ostentació segons els casos. Aquesta mantellina de casc, consistia en una tira central de ras, vellut i una altra tela rica. Portava en la vora una altra més lleugera i arrufada o un encaix. El gust per les vores decorades tenia una influència més antiga en les franges brodades de les pallas romanes i en els vels de les dones musulmanes.

Aquesta peça tan castissa va ser adoptada posteriorment, en l’època de Goya per les dones acomodades i de classes altes, com la reina María Luisa, la duquessa d’Alba, etc.

D’encaix de seda, amb el casc en lli, amb un galó de seda en la vora. Constava de dues parts: el casc i la guarnició. El primer, un llarg teixit rectangular que podia estar realitzat en tafetà, vellut o ras. La guarnició, era un volant arrufat realitzat en encaix de blonda catalana mitjançant la tècnica de l’encaix de bitles. Aquest tipus d’encaix, sorgeix en el segle XVIII, en l’època de Felip V, encara que hi ha qui el remunta a l’època dels àrabs granadins. La mantellina va ser l’aplicació més important que va tindre l’encaix de blonda. Com a encaix de blonda, compleix amb els requisits d’estar elaborada amb punt las en els nodrits, tindre un fons de tul molt troçut i emprar el punt de rosa per a l’interior dels motius. Durant tot el segle XVIII, Catalunya va ser el gran nucli geogràfic especialitzat en la creació d’encaix de blonda. Aquests primers encaixos tingueren un color blanc daurat; posteriorment, la seda va prendre un color blanc més intens i finalment, es van fer en color negre. 10

Figura 6. La reina María Luisa de Parma amb mantellina. Francisco de Goya (1799). Patrimoni Nacional. Palacio Real de Madrid. Font: Museu del Prado.

Figura 7. Dones a l’Església. Castile and Andalucia, de Lady Louisa Tenison (1853) Font: Centre Virtual Cervantes.

10. Museu del vestit - Centre d’Investigació del Patrimini EtnològicMinisteri de Cultura.

Figura 9. Retrat d’Isabel II, Reina d’Espanya. Federico Madrazo (1815-1894) Font: Col·lecció Banc d’Espanya.

Ja des del segle XVIII, diversos escriptors i pensadors, criticaven l’ús de modes vingudes de França que a poc a poc es veien en la moda femenina espanyola. La mantellina estigué amenaçada per l’arribada del barret. En els inicis del segle XIX, la indumentària de rigor amb què s’assistia als bous era la mantellina blanca o la mantellina d’arboços, també esmentada madroñera, peça única de l’abillament femení, lligada a la imatge castissa que pintors i escriptors descrivien en les seues obres. La negra, en canvi, s’usava per als actes religiosos. Enrique Sepúlveda, autor de l’article titulat “Les tauròfiles” en la revista Blanc i Negre representava els dos tipus populars: la mossa bulliciosa dels barris baixos amb la petaca a la mà, el ventall i l’ombrel·la i l’espanyola de casta, de major nissaga, de posats aristocràtics i més seriosos conduïda en el cotxe de cavalls. Totes dues capaces de lluir la mantellina amb gràcia i desimboltura. 11

No fou fins al segle XIX quan la rellevància de la mantellina augmentà i la determina com a tocat característic de la dona espanyola. Una gran partidària dels encaixos, la reina Isabel II, n’impulsà l’ús en l’alta societat. Tant ella com les seues dames la lluïen en nombrosos actes, tal com podem veure en força retrats de la reina.5

Des de l’any 1868, l’ús de la mantellina quedà relegat a diversos llocs on la tradició havia establit la mantellina com a fet cultural, com Andalusia o Madrid. L’ús de la mantellina era tan comuna a Madrid que les dames de la noblesa madrilenya la van convertir en símbol del seu descontentament durant el regnat d’Amadeu de Savoia i la seua esposa, María Victoria. El seu rebuig cap als reis i els seus costums forans va fer que es manifestaren pels carrers madrilenys portant la clàssica mantellina i pinta espanyola. Aquest fet va passar a la història com «la conspiració de les mantellines». Arribat el capvespre del dia 20 de març de 1871 en el Passeig del Prat va tindre lloc una passarel·la de mantellinas; totes les dones van acudir amb les seues berlines abillades amb la pinta i la mantellina espanyola.12

11. Tesi - María Villanueva Cobo - Universitat de València ( Espanya ) 2016 - La moda femenina en les publicacions periòdiques: Blanco y Negro 1891-1910. Font: https://roderic.uv.es/items/7e037dd6-f9e0-43a1-8f93df0756b3001a (consultada 02/2024).

12. Ana María Velasco: Moda i premsa femenina a l’Espanya del segle XIX. 2016

Figura 8. María Cristina de Borbó. Vicente López i Portaña. 1830. Font: Museu del Prado.

En el segle XX a Andalusia —i en concret a Sevilla—, la mantellina usada com a peça quotidiana per a passejar de vesprades va anar desapareixent dels costums femenins. Únicament s’utilitzaven xicotetes mantellines, conegudes com a toquillas, i de mitja lluna per a anar a missa. L’ús de la mantellina va quedar relegat a diversos actes, la major part d’ells relacionats amb la Setmana Santa.

En 1909, la producció de la mantellina va patir una important evolució que va fomentar la seua industrialització i va fer que se n’abaratiren els costos. No obstant això, la mantellina sempre va perdurar com un símbol nacional, a més de reforçar així eixe sentit de pertinença. A Espanya, la mantellina va assumir eixe paper diferenciador distingint el mode de vestir propi dels països veïns.11

En l’any 2014, l’Institut Cervantes va crear una exposició virtual per a mostrar la imatge d’Espanya en els viatgers estrangers a través de llibres de viatges escrits en anglés dels últims dos segles. Tots els llibres formaven part de la important col·lecció que custodiava la biblioteca de l’Institut Cervantes de Londres.

Figura 10. Boda de la infanta Isabel Alfonsa de Borbón - Dos Silicilias i el comte Joan Cancio Zamoysky en el Palau Real de Madrid. 1929 Font: Wikimedia Commons.

Figura 11. Les tres manoles - Ignacio Zuloaga i Zabaleta. Segle XX. Font: Meisterdrucke.

Per a l’exposició es van triar textos publicats des de 1750 a 1950. A través d’eixa exposició virtual, s’hi coneixien les reaccions i anècdotes d’aquests intrèpids aventurers, els racons més apartats d’Espanya, costums ja oblidats i festes que han fascinat generacions d’autors estrangers. L’atracció dels forans cap a la mantellina espanyola apareix en textos del segle XVIII. Philip Thicknesse, militar i escriptor anglés, deia del seu viatge de 1798: “les dones a Barcelona s’abillen de belles mantellines, negres i blanques, adornades de rics encaixos”. Per a l’escriptor es tractava d’un element que distingia la dona espanyola.Segons el viatger americà Alexander Mackenzie, tant la mantellina per a la dona com la capa per a l’home eren indicadors de distinció i alta progènie. Alguns autors se sorprenien que elements tan espanyols com la mantellina foren un llegat àrab, i identificaren l’origen de la mantellina amb el vel islàmic. 13

A Julia Byrne, allò que més li cridava l’atenció quan arribava a la porta d’una església era veure que també les xiquetes portaven aquest bell artefacte al cap. Fascinats per la moda espanyola, alguns autors es vestien amb els vestits típics regionals, cosa que quedà ben reflectida en gravats i pintures. Així, per exemple, Matilda Betham-Edwards, novel·lista anglesa, poeta i escriptora viatgera, va decidir posar-se una mantellina per a fer-se passar per cordovesa i així va evitar que els captaires l’assetjaren.

El mateix ocorre amb els viatgers que ens visitaven i es feien ressò d’aquesta peculiar manera de vestir, com els francesos Bertand o la baronessa d´Aulnoy en les seues respectives obres “Diari d’un viatge” i “Viatge per Espanya”.

Towsend, un clergue anglés que va viatjar per Espanya entre 1786 i 1787, parlà del vestit espanyol dient: “Quan les senyores van a missa van tan disfressades que no se les reconeix fàcilment. El seu vestit per a l’ocasió és especial del país: totes es posen la basquiña o falda de seda negra i la mantellina que els serveix de doble propòsit de capa o vel, de manera que poden amagar la cara quan volen. Així abillades estan en perfecta llibertat d’anar on vulguen.” 14

13. Centre Virtual Cervantes: La imatge d’Espanya en els viatgers estrangers. Capítol Costums (Mantilla i Pinta) - Col·lecció de llibres de viatges de l’Institut Cervantes de Londres. Font: https://cvc.cervantes.es/literatura/ viajeros/default.htm (consultada 02/2024).

14. Towsend, J.: A journey through Spain in the years 1786 and 1787, Londres, 1791, t. II, p. 143)

Figura 12. Balcons de vitòria. L’Espagne, de Baron Charles d’Avillier. Il·lustració de Gustave Vaig daurar. Font: Centre Virtual Cervantes.

Figura 13. Dona amb mantellina. Spanish pictures drawn with pen and pencil, de Samuel Manning (1870). Font: Centre Virtual Cervantes

La teoria que les dones espanyoles utilitzaven la mantellina per a passar desapercebudes no sols era cosa dels visitants, sinó que també ho pensaven els espanyols. Aquest fet els preocupava, però no només en interiors, perquè al carrer els hi permetia i quasi els hi obligava a portar-la.

Així, quan es van obrir al públic els Jardins del Bon Retir a Madrid, en 1767, un avís deia: “Las Mujeres hasta la puerta del Jardín podrán traer el Manto o Mantilla según les pareciere; pero para entrar tendrán que plegar, dejar allí, o ponérselas en sus bolsillos; en la inteligencia de no contravenir por motivo alguno una vez dentro; pues a la que se le viere en el hombro, o a la cintura, se le quitará por los Guardias Reales del Sitio, sin que sirva de disculpa el ambiente, u otra razón.” 15

No podem oblidar-nos de la mantellina en l’abillament de les tapades (dones que ocultaven la seua identitat per a eixir al carrer). Costum sorgit de la cultura oriental de recel cap a les dones, va ser acceptada més tard pel cristianisme com a expressió d’honestedat, decor i cautela. La moda va fer que la seua fi anara evolucionant i es convertira en un objecte per a suggerir, galantejar, eixides furtives i escarceos amorosos de tot tipus. 16

La mantellina de les tapades era manufacturada amb tres fragments de drap pel fet que l’ample de la tela resultava insuficient per a confeccionar-la d’una sola peça. Tenia forma de semicercle amb les puntes aplatades. De confecció i costura manual en tota la peça, presentava guarnició perimetral de cinta de ras de seda d’onze centímetres d’ample, amb curiós plisat i flors de quatre pètals confeccionades amb la mateixa cinta i situades en els extrems. En la seua cara interior, tenia un semicercle de gènere de cotó amb lligament de tafetà per a protegir la part que recolzava sobre el cap. En la mateixa zona, presentava un rectangle de cartó cobert amb cinta de seda que li aportava rigidesa, de manera que contribuia a formar una espècie de visera que aportava ombra en la cara de la portadora. 17

15. Màxim García Fernández; La qüestió d’un “Vestit Nacional” a la fi del segle XVIII. Norba. Revista d’Història, Vol. 24, 2011, Pàg.151-165. Font: https://dehesa.unex.es/bitstream/10662/8902/1/0213-375x_24_151.pdf (consultada 02/2024).

16. “Las tapadas” Museu de Tenerife - Història i Antropologia. Font: https:// www.museosdetenerife.org/mha-museo-de-historia-y-antropologia/las-tapadas/ (consultada 02/2024).

17. Stor, Angel: “El Tapado y las Tapadas”. Il·lustració Espanyola i Americana. 1896. Tom I, p. 323.

Figura 14. Las cobijadas de Vejer de la Frontera. Las Civijadas de Véjer. Francisco Prieto y Santos (1935) Font: Google Arts&Culture.

Figura 15. Elena de Montenegro i María Josep de Bèlgica van ser rebudes pel papa Pius XII. Privilegi blanc de mantellina en 1939.

En la nostra literatura clàssica es fan constants mencions a les tapades. Les citen, per exemple, Lope de Vega, Tirso de Molina, Calderón de la Barca o Sor Juana Inés de la Creu.

Un fet curiós relacionat amb la mantellina és l’anomenat Privilegi de Blanc, que permetia lluir la mantellina blanca en les audiències papals i que només l’ostentaven algunes reines catòliques i consorts de monarques catòlics. 18

L’encaix, per la seua bellesa, va encaixar prompte en els gustos i modes del segle XVI. Dels nombrosos tipus d’encaixos, els més genuïns per a les mantellines foren els de bolillos, entre ells els de Blonda i de Chantilly.5

L’encaix de blonda s’elaborà amb dos tipus de seda (retorçada i mat per a fer el tul del fons i brillant i lassa per als dibuixos). Es caracteritzava pels motius grans de tipus floral, especialment per les vores amb àmplies ones, anomenades puntes de castanyola. Pels seus magnífics contrastos i el pes d’aquest, atorgava una gran elegància tant a la mantellina blanca com a la negra. Tenia una característica molt peculiar, que foren les ondulacions de les seues vores, a les quals diversos autors denominaven puntes de castanyoles.

L’encaix de Chantilly es deia així a causa del seu origen en la xicoteta ciutat francesa. Els seus dissenys solien ser de caràcter vegetal, i presentaven dibuixos de fulles, flors, escudetes i garlandes. El Chantilly era més eteri que la blonda i es considerava més elegant per a la mantellina negra.

El tercer tipus de mantellines foren les de tul. Encara que de manera comuna se’ls qualificava com a mantellines d’encaix, el seu fons de tul s’inclouria dins de l’encaix però no la seua ornamentació, les quals s’hi brodaven a mà i imitaven els motius decoratius del Chantilly i la Blonda.

18. “Art i altres històries” — Bàrbara Rosillo (doctora en Història de l’Art). Font:https://barbararosillo.com/2016/03/15/la-mantilla-en-el-arte/ (consultada 02/2024).

Figura 16. Jackie Kennedy en una correguda de bous al costat de la Duquessa d’Alba. Bettmann 1966. Font: GETTY IMAGES.

Figura 17. Encarna Berrio, artesana de mantellines de blonda granadina teixint amb la seua família. Granada. Font: El taller de Encarnita Berrio.

Ofrena Juny 1964. Font: Arxiu Municipal d’Alacant.

MANTELLINA

de núvia alacantina

La inclusió de la mantellina com a part de la indumentària alacantina nasqué després de la Guerra Civil de la mà de Don Tomás Valcárcel. Fins llavors el vestit típic i tradicional que representava la regió d’Alacant era el de llauradora alacantina. Nascut com la resta de la indumentària de la comarca tenia el seu origen en el vestit de xixonenca. Es poden veure exemples de vestits típics inspirats a Xixona i Castalla, i com els artistes representaven la dona alacantina en els cartells de festes de l’Arxiu Municipal d’Alacant (A.M.A.). 1

Don Tomás Valcárcel, nascut a Torrevella en 1903, arribà amb els seus pares a Alacant als 5 anys d’edat. Accedí al món de la indumentària de la mà de la seua mare, la qual regentava un taller de brodats, on més tard treballaria Valcárcel. Va formar-se com a professorat Mercantil per l’Escola de Comerç i començà a treballar en l’empresa de José Sevilla del carrer Sant Ferran. Les seues inquietuds artístiques superaven la seua formació burocràtica i es traslladà a París a treballar en l’empresa de moda Maison du Blanc com a director-dibuixant durant dos anys, i va dissenyar vestits, vestuaris i decorats per a teatres. 2

El 14 de Febrer del 1937 des d’Alacant a Marsella partia el vaixell argentí Tucumán, el qual va fugir de la Guerra Civil els registres del qual incloïen un Tomás Valcárcel que es pensà que podria ser el president. Després de la seua tornada a Alacant assumí l’adreça del taller de la seua mare que tindria diverses ubicacions (carrer Villegas, en el Portal d’Elx, el carrer Bilbao i al carrer Portugal). D’aquest taller van eixir centenars de vestits encarregats per a Moros i Cristians, foguerers, toreros, i mantells per a Verges i núvies, i va adquirir fama per tota Espanya.

Responsable des de 1940 fins a 1979 (exceptuant un parèntesi 1956-1960) dels festivals d’elecció de la bellesa del foc, tant com a delegat artístic com a president de la Comissió Gestora. Funcions espectaculars que mesclaven la música i el folklore alacantí. Ell mateix escrivia els guions, dissenyava els decorats, confeccionava els esbossos dels vestits, participava en el muntatge i dirigia les funcions.3 Va organitzar el festival per a triar a la bellesa del foc i les seues dames d’honor en trenta-dues ocasions.

Com a president des de 1961 fins a 1979 va oferir el seu domicili del carrer Portugal com a seu de la Comissió Gestora. El seu amor per la festa era tan gran que un dels seus últims desitjos va ser que fora enterrat abillat amb el vestit de foguerer. 4

1. Llibret 2017 Festes Raval Roig d’Alacant. Font: Arxiu Municipal d’Alacant.

2. Aldeguer Jover, Francisco: Presidents de la Comissió Gestora i cròniques fogueriles - 1983

3. Lloret i Esquerdo, Jaume «Personatges de l’escena alacantina». Ajuntament d’Alacant, 2002, pàg. 90. Font: www.cervantesvirtual.com/portales/biblioteca_dramatica_valenciana/obra/personajes-de-la-escena-alicantina-/ (consultada 02/2024).

4. Lledó Cortés, José Manuel: Diari Informació - Tomás Valcárcel i les festes d’Alacant. Font: www.informacion.es/la-cronica-barrios-alicante/2021/09/04/tomas-valcarcel-fiestas-alicante-56946203.html (consultada 02/2024).

Figura 1. Elecció de la bellesa del foc i les seues dames d’honor de 1970 celebrada en el Teatre Principal. Font: Perfecto Arjones

Figura 2. La Comissió Gestora presidida per Tomás Valcárcel, durant un ple en 1969. Font: Perfecto Arjones

Figura 3. Tomás Valcárcel, amb les Belleses dels diferents Districtes en 1973. Font: Perfecto Arjones

Figura 4. Esbós del vestit de núvia alacantina signat per Don Tomás Valcárcel. Font: Blog Antic Alicante. Arxiu Jose M.Deltell.

En el diari Informació del 21 de febrer del 1964 s’inclogué un dictamen indiscutible “No és autentic l’anomenat vestit de núvia alacantina”. Signat com a J.L un periodista entrevistava a Conchita Madaria, secretària provincial i abans regidora de Cultura de la Delegació Provincial de la Secció Femenina. Contava que quan van portar el vestit de núvia alacantina al Primer Concurs Nacional organitzat per la Delegació Nacional de la Secció Femenina, el grup d’Alacant va ser desqualificat pel jurat qualificant-lo de teatral, inadequat, impropi i carnavalesc.

És en la seua primera elecció de la bellesa del foc en 1960 com a president de la Comissió Gestora, quan determinà com a obligatori que totes les dames aspirants lluïren el vestit de núvia alacantina, aprovat pel Ple de l’Ajuntament del 27 de gener i declarat vestit oficial de la festa posteriorment, el 29 d’abril de 1967, també en un Ple Municipal. 4

El model de vestit oficial seria el mateix que havia vestit l’agrupació alacantina Grup de Cors i Danses de la Secció Femenina d’Alacant al maig de 1939 en l’Homenatge al Cabdill i al exèrcit de la Victòria al Castell del Bri, a Medina del Campo.

En el diari Primera Pàgina —el primer i únic periòdic vespertí d’Alacant—, en la seua portada del 24 de Maig del 1970 deien: “El vestit de núvia, una disfressa?”

Va ser de 1967 a 1971 quan va conviure amb el vestit de llauradora fins que el vestit de núvia alacantina va ser proclamat com a únic i quedà prohibida qualsevol altra indumentària. El seu esbós no va estar buit de polèmica.

Precisament amb motiu del certamen Guapa d’Espanya de 1972, celebrat a Ceuta, el vestit d’alacantina dissenyat per Don Tomás Valcárcel va ser distingit com el Millor Vestit Regional Espanyol representant a Llevant i va ser portat per Chelo Rico Andreu, bellesa del foc 1971, qui al mateix temps era Maja de Llevant, títol d’un conegut certamen de bellesa nacional. 1

5. Ortiz, Carmen. Folklore, tipisme i política. Els vestits regionals de la Secció Femenina de Falange - Gazeta d’antropologia. 2012 Font: www.gazeta-antropologia.es/?p=1432 (consultada 02/2024).

Figura 5. Setmanari Gràfic Nacional Sindicalista. “Les Dones de Falange a Medina del Campo” 1939. Font: Todocolección.

Figura 6. Portada Setmanari Gràfic Nacional Sindicalista. “Les Dones de Falange a Medina del Campo” 1939. Font: Todocolección.

Una de les fotografies originals de l’homenatge de dones arribades de tota a Espanya a Franco al castell del Bri al maig de 1939.

Figura 7.

Font: Arxiu de Pedro Melero.

Figura 8. Bellea del Foc i Dames Any 1957. A la dreta Rosita Baeza, Bellesa de Benalua triada com a Dama del Foc. Font: lafogueradetabarca

En el món dels fogueres, hi ha hagut continus debats sobre la mantellina al llarg dels anys. En el llibret de 1998 de la foguera Verge del Remei La Paz, s’hi va publicar una crítica que qualificava al vestit de núvia alacantina com una invenció errònia i una imposició de Tomás Valcárcel. Va ser descrit com una disfressa que empobria la nostra indumentària i oferia una imatge falsa i manipulada de les fogueres.

La mantellina fou i és l’element diferenciador de la nostra indumentària. És la peça identitària del vestit de núvia alacantina del segle XX i només els qui posseeixen el secret de la seua artesania poden realitzar-les. Tot i que el vestit de núvia alacantina ha gestat molts canvis, el més cridaner succeií en els anys 60. Es va canviar els clavells que adornaven el pentinat de les belleses i la seua xicoteta mantellina sense emmidonar per la flor del taronger de cera i el vel mes llarg i amb punta. Pels anys 70 el vel començà a créixer i a arrissar fins a arribar als set canons que llueix hui dia.

Des de les primeres belleses del foc en 1932 fins a la creació del vestit de núvia alacantina en els anys 40 i el seu ús ja normalitzat en 1967 les bellees del foc vestien vestits de gala.6

Si ens submergim en l’arxiu de les fotografies oficials de les belleses del foc al llarg de la història de les Fogueres, no serà sinó fins a 1947, amb la presència de Conchita Cano Mata, quan s’hi detectà la primera pista d’un vel. En aquest cas, es tractava d’un delicat encaix que trau el cap des de la part superior del cap, amb una longitud que aconsegueix els muscles però no depassa l’ample de la part posterior del cap. En 1951, la bellesa del foc, Conchita Gimeno Gimenez, portà un vel similar, que aparentment no s’elevava per damunt del cap i s’estenia sobre els muscles.

Entre 1954 i 1956, vam observar un canvi significatiu en la forma en què s’emportà la mantellina. Ara, aquesta s’estén més enllà dels costats del cap i sembla ser un poc més curta, de manea que aconsegueix a penes els muscles. A més, els extrems ja no són més llargs en el centre, i manté una longitud uniforme en tot el seu perímetre. En 1956, la mantellina presentava nombrosos plecs, i sobreeixia notablement i embolicava per complet el cap.

Figura 9. Bellea del Foc 1947- Conchita Cano Mata. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

6. “Mantillas” Llibret 2016 - Foguera Plaza Galícia. Font: Arxiu Municipal d’Alacant.

Figura 10. Bellea del Foc 1951- Conchita Gimeno Gimenez. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 11. Bellea del Foc 1954 - Herminia Guillen Garcia. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 12. Bellea del Foc 1956 - Soleta Valls Garcia. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 13. Bellea del Foc 1957 - Mercedes Valero Teruel. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 14. Bellea del Foc 1958 - Maria del Carmen Gonzalez Gimenez. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

En la fotografia, fa l’efecte d’estar confeccionada amb un teixit més rígid o emmidonat, la qual cosa permet la formació de plecs en la part superior.

En 1957, Mercedes Valero Teruel portava una mantellina que s’elevava més en la part superior, però amb extrems molt més llargs que en anys anteriors. La mantellina semblava ser més transparent en el centre i presentava encaix detallat en els laterals. També semblava portar una flor en l’orella.

En 1959, observem un model que s’assemblava molt més a l’estil actual, amb el pèl recollit, ones i una mantellina d’encaix. En la fotografia de la bellesa del foc de 1960, podem notar que les puntes de la mantellina estaven subjectes per un fermall en el centre del cosset.

En 1961, va sorgir la figura de la bellesa del foc infantil amb Edna Soler, qui va lluir una xicoteta mantellina col·locada directament sobre el cabell, amb lleus ones en la part superior però sense forma definida en les zones laterals.

Figura 15. Bellea del Foc 1959 - Margarita Ferrandiz Quiles. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 17. Primera Bellea del Foc infantil 1961. Edna Soler Díaz. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 16. Bellea del Foc 1960 - Juana Casado Guarciola. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Des de l’any 1963, notàrem un canvi en les mantellines, que es tornaven més rígides a causa del midó, i creaven ones més pronunciades que anticiparen l’estil de les mantellines actuals. No obstant això, el que realment distingeix a aquestes imatges de les actuals és el pentinat, amb bellees del foc lluint trosses amb ratlla central, tupés, serrells i pentinats cardatges. A més, comencem a observar un patró de portar clavells blancs en les orelles de manera constant entre 1963 i 1966. Amb tot, a causa de l’antiguitat de les fotografies entre 1967 i 1972, no podem distingir si les flors eren clavells rojos o un altre tipus de flor. En la bellesa del foc infantil de l’any 1967 poguérem distingir la primera flor del taronger de les fotografies oficials.

En l’elecció de la bellesa del foc de 1965, capturada pel fotògraf Perfecte Arjones, poguérem apreciar amb més detall les mantellines. En la imatge, s’hi mostren les cinc xiques seleccionades, i llueixen mantellines col·locades en la part posterior del cap i una varietat de pentinats.

Les mantellines foren de tul transparent amb vores d’encaix, i queien sobre els muscles. En la fotografia de l’ofrena d’eixe mateix any, poguérem observar dues xiquetes xicotetes vestides com a núvies alacantines, qui portaven les seues mantellines curtes sobre els muscles.

En 1966, la bellea del foc i les seues dames apareixien presenciant una competició de motos en el circuit de Vistahermosa . En la imatge, s’hi destacaven mantellines grans amb ones en la part superior, acompanyades de clavells blancs i rojos a banda i banda. Aquesta varietat en l’estil de les mantellines i l’ús de flors en el cabell també es pot apreciar en la fotografia de l’elecció de la bellesa del foc d’eixe mateix any.

Amb una imatge de 1967, vam presenciar el moment de la votació durant la gala d’elecció, i ens va oferir una vista lateral de la mantellina i del pentinat. La mantellina, transparent, els permetia albirar una trossa baixa. S’estenia sobre els muscles, i era més llarga en la part posterior.

Figura 18. Bellea del Foc 1965 - Maria del Rosari Alvarez Tardon. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 19. Bellea del Foc Infantil 1967 - Ana Espadas. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 20. Elecció de la Bellea del Foc 1965. Font: Perfecto Arjones

Figura 21. Els xiquets protagonistes de l’Ofrena de Flores 1965. Font: Perfecto Arjones

Figura 22. Elecció de la Bellea del Foc 1966. La bellea del foc va ser Mari Carmen Martínez Baños, de la Foguera Calderón de la Barca. Font: Perfecto Arjones

Figura 23. La Bellea del Foc 1966 i les seues dames en el circuit de Vistahermosa de motociclisme. Font: Perfecto Arjones

Figura 24. Elecció de la Bellea del Foc i les seues Dames d’Honor de 1967 celebrada en el Teatre Principal. Font: Perfecto Arjones

En l’elecció de 1968, vam trobar una imatge molt especial en què Tomás Valcárcel assenyalava cap a la cambra al costat de l’acabada de triar bellea del foc. En aquesta imatge, la mantellina, completament d’encaix, queia en la part posterior en tant ressaltava sobre una gran trossa en la part superior del cap. D’eixa mateixa elecció, una fotografia frontal de l’acabada de triar ens mostrava la mantellina unida en els pics sobre el cosset, i sobreexia del pentinat com un nimbe o aurèola. A més, en una altra imatge del camerino, vam observar una mantellina considerablement més curta en una altra de les aspirants a bellesa del foc.

En 1970 veiem una fotografia de Marisén Morales amb una mantellina molt més curta en la part del cap i sense cap ona. Fotografies en la inauguració del Tranvia Limón Express en 1971 per tota la comitiva acompanyada de Don Tomás Válcarcel, la presentació de les belleses en el Casino en 1973, o en l’ofrena 1974 amb la foguera oficial com a testimoni, ens ajudà a fer-nos una idea de l’estètica de les mantellines durant eixos anys.

En 1973, vam obtindre la primera imatge de color, la qual cosa facilità l’apreciació dels detalls de la mantellina. Amb un clavell roig en l’orella, Remedios Serna portà una mantellina amb ones en la part superior que queia sobre els muscles, i va ser més llarga que en anys anteriors. Les vores de la peça estaven adornades amb dibuixos florals, mentre que la part central presentava dissenys més simples de flors amb tija distribuïts per tota la mantellina. En 1974, la mantellina començà a prendre una forma més definida, dissenyada per a emmarcar el rostre de la bellesa del oc, encara que de manera indeterminada. S’observà brodat amb fil daurat en la part central de la mantellina i poguérem veure la primera flor del taronger entre les belleses del foc adultes.

En 1975, vam notar un canvi en la mantellina, ja que ara és una peça d’encaix completa que no distingeix entre la part central i la vora. En 1977, vam presenciar un canvi radical en la mantellina de la bellesa del foc d’eixe any, ja que trencà amb la progressió vista en anys anteriors.

Figura 25. La Bellea del Foc 1968 coneix al costat de Tomás Válcarcel a les institucions de l’Ajuntament. Font: Perfecto Arjones

Figura 26. Bellesa del foc 1970. Maria Asuncion Morales Anton. Font: Perfecto Arjones

Figura 27. Presentació de les Belleses 1973 en el Real Casino d’Alacant. Font: Perfecto Arjones

Figura 29. Bellesa del foc 1973 - Remedios Serna Gonzalez. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 28. Ofrena 1974 amb la foguera oficial en la Plaça de l’Ajuntament. Font: Perfecto Arjones

Figura 30. Bellesa del foc 1974 - Inmaculada Beltrán Garcia. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Es tractava d’una mantellina sense forma, que queia sobre el cap i els muscles sense cap estructura aparent. El pentinat recordava més a la trossa de núvia alacantina i es complementava amb flor del taronger. En canvi, en la bellesa del foc infantil sí que s’hi mantenia la forma d’anys anteriors.

L’estil de 1975 tornà al següent any, en 1978. La bellesa del foc en la plaça de bous lluïa clavells rojos i una mantellina molt àmplia en la part superior, emmidonada per a mantindre una forma perpendicular al capdavant i que queia sobre un dels muscles. La tela tornava a ser completament d’encaix, sense parts transparents brodades. Aquest detall s’apreciava millor en la fotografia de 1980, en què la mantellina estava col·locada, si més no, cinc dits més arrere de l’inici del cabell, sense subjecció en els costats del cap i queia lliurement sobre els muscles de la bellesa. En 1981, la mantellina mostrava una forma més definida, i s’adaptava millor al rostre, si bé encara es col·locava darrere de les orelles. En 1983, vérem les primeres versions de canons molt més grans que els actuals, col·locats molt més cap arrere. A més, reapareixien els tuls transparents amb brodats en els extrems i pedreria daurada.

És sorprenent com vam veure una mantellina molt més similar a l’actual en 1984, amb una forma definida que s’adapta al rostre però amb una altura i longitud molt majors. Els canons mostraven més similituds que l’any següent. En 1985, els canons canviaven de forma per a ser molt més allargats i estrets. Poguérem veure-ho en fotografies de la desfilada cap a la inauguració de l’exposició del ninot de les Fogueres de 1986.

La mantellina era considerablement més àmplia en la part superior que en anys anteriors, i conservà aquesta forma fins a 1992. En 1993, vam observar una mantellina amb canons definits, que encara havia de reduir la seua grandària però que donava la sensació de ser molt més semblant a l’actual. A partir de 1997, poguérem observar canons similars als actuals, que estaven emmidonats i mantenien la seua forma. Eren i són 7 canons en total, 3 a cada costat i un central que envolta el rostre de la bellesa, i acaba a l’altura dels ulls. La seua grandària va disminuir fins a 2007. A partir de llavors, vam començar a veure mantellines quasi idèntiques a les actuals, encara que la seua col·locació es va modificar i s’acosà al front.

Figura 31. Bellesa del foc 1975 - Eva Maria Martínez Martí. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 32. Bellesa del foc 1977 - Consuelo Gonzalez Selfa. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 33. Bellesa del foc 1978- Maribel Álvarez Abad. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 35. Bellesa del foc 1984 - Mercedes Martinez de Mata. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 34. Bellesa del foc 1981 - Pilar València Ganga. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 36. Bellesa del foc 1985 - Marisa Negrete Torroba. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 37. Bellesa del foc 1988 - Paloma Llavador López. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 38. Bellesa del foc 1989 - Eva Isabel Oltra Moyano. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 39. Bellesa del foc 1990 - Nuria Larrosa Costa. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 40. Bellesa del foc 1993 - Sonia Molina Ortega. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 41. Bellesa del foc 2004 - Ana Guillen Pastor. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 42. Bellesa del foc Infantil 1963 Marisa Madronas Badías. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 43. Bellesa del foc Infantil 1968 Maria Teresa Maestre Ruiz. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 45. Bellesa del foc Infantil 1983 Milagros Moragues Mira. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 46. Bellesa del foc Infantil 1986 Verónica Bañuls Mora. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 47. Bellesa del foc Infantil 1992 Soledad Góngora Hernandez. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 48. Bellesa del foc Infantil 1999 Raquel Sanchez Lacal. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 49. Bellesa del foc Infantil 2007 Cynthia Santos Carrillo. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 50. Bellesa del foc Infantil 2019 Noelia Vinal Rondón. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 44. Bellesa del foc Infantil 1981 Sonia Ramon Peinado. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

La història de una

MANTELLINA torretera

Noelia Vinal i Rondón, la nostra presidenta infantil 2024, no sols destaca per la seua trajectòria festera i el seu títol de bellesa del foc infantil d’Alacant 2019-2020, sinó també per una història familiar única que la uneix a la foguera Sant BlaiLa Torreta.

En el seu any com a bellesa infantil de la foguera, Noelia va lluir una mantellina de núvia alacantina amb un significat molt especial; estava confeccionada amb la tela del vestit de núvia de la seua mare, Noelia Rondón.

Aquesta emotiva idea va sorgir de la creativitat i el sentimentalisme de Noelia Rondón, qui, sent una apassionada de l’encaix de bolillos, va dissenyar el seu propi vestit de núvia, la costura del qual va estar a càrrec de la seua mare, Alfonsina.

Tan bon punt van observar la puntilla, Noelia Rondón i la seua família van veure-hi la forma perfecta per al canó, cosa que va donar lloc a una commovedora tradició familiar. La mantellina no sols va

sorprendre a Noelia Vinal, sinó que la va emocionar profundament el fet que la seua bellesa adulta, Julia, també poguera portar-la. Amb gran il·lusió i espontaneïtat, Noelia compartia la història de la mantellina en cada acte, i transmetia un llegat familiar ple d’afecte i tradició.

La creació de la mantellina no va ser tasca fàcil. Primer, s’havia de quadrar l’encaix per a determinar la quantitat necessària, per tal d’aconseguir conservar el vestit intacte. Després, va sorgir la dificultat de trobar a algú que poguera replicar l’encaix a mà per a la mantellina de la bellesa adulta.

Després d’una àrdua cerca, van donar amb una senyora a Càceres, qui, amb gran entusiasme, va acceptar l’encàrrec a partir d’una mostra. La senyora, que no coneixia la nostra indumentària, els va demanar fotos de la mantellina acabada per a poder gaudir-ne de l’encant.

Hui dia, tant el vestit original com la mantellina de bellesa es guarden amb un immens afecte. A la ment de Noelia Rondón ja brollen idees per a reutilitzar la puntilla en alguna mantellina d’ofrena, a fi de preservar així una tradició familiar que simbolitza la unió, el llegat i la passió per les festes del foc.

EN LA NOSTRA PROVÍNCIA MANTELLINA

La mantellina de núvia alacantina és una peça de gran bellesa i significat dins de la tradició cultural de la província d’Alacant.

Originària de la indumentària de la festa de fogueres, aquesta peça n’ha transcendit l’ús en les dones alacantines per a convertir-se en un element emblemàtic que s’ha incorporat a la indumentària d’altres celebracions i festes regionals amb gran arrelament.

La mantellina de núvia alacantina es converteix així en un símbol d’identitat cultural i en sobrepassa els límits de l’ús original. La seua delicadesa, els seus detalls artesanals i la seua història s’entrellacen amb el folklore i les tradicions locals, cosa que enriqueix el patrimoni cultural d’Alacant i en manté viva una part important del llegat històric.

Història de la mantellina en tres municipis de la província d’Alacant: Sant Joan d’Alacant, Elda i Sant Vicent del Raspeig.

Agraïments: Francisco Moya Calleja, Falla Ronda Falles de Elda, Hemeroteca Setmanari Vall d’Elda, Falla Fraternidad de Elda, Junta Central Falles de Elda, Joaquin Miguel Adsuar (Delegat indumentària Junta Central de Falles Elda), Susana Raña, David Aracil (Regidoria de Cultura - Ajuntament de Sant Joan d’Alacant), Arxiu Municipal de Sant Joan d’Alacant, Biblioteca Municipal Amelia Asensi Bevià Ajuntament de Sant Joan d’Alacant, Butlletí Cultural LLOIXA, Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Alacant, Federació de Fogueres de Sant Joan, Biblioteques Municipals de Sant Vicent del Raspeig.

Foguera L’Entra al Poble 18/07/1959. Propietat Antonio García Boluda. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

MANTELLINA

en les Festes de Fogueres i Barraques de Sant Vicent del Raspeig

La dècada dels anys trenta va marcar un punt d’inflexió a Sant Vicent del Raspeig. La industrialització i la urbanització van transformar la fisonomia del poble, i va portar-hi nous anhels i necessitats. En aquest context, sorgeix el germen de les fogueres, una festa nascuda del poble i per al poble. 1

Inspirades en les ja existents falles de València i fogueres d’Alacant, les festes de Sant Vicent buscaven cobrir un buit: una celebració laica que complementara les festes patronals. Encara que en els seus inicis se les denominava falles, a més coexistir de manera oficial i popular el terme fogueres, l’essència de la festa era la mateixa: la creació de monuments efímers que satiritzaven la realitat social i que culminaven amb la cremà. Els primers anys van estar marcats per la cerca d’una identitat pròpia.

Els llibrets de l’època reflecteixen aquesta dualitat: els monuments s’anomenaven falles, les portades citaven a les fogueres de Sant Vicent i les seues tradicionals festes falleres, i van incloure en els seus programes la cremà de les falles. 2

Respecte de la indumentària d’aquestes festes, podem situar l’origen en les festes de fogueres i en el vestit de núvia alacantina. A través de les imatges veiem l’evolució de la mantellina com a part de la indumentària santvicentera 3

D’acord amb els arxius de la foguera Carrer Major, 4 les primeres protagonistes de les fogueres en 1935 plantaven una foguera als voltants del Carrer Nou (actual Alfons XIII) que subvencionaven amb cartilles de pesseta i dècims de loteria a 10 cèntims de pesseta. Tan bon punt acabaren les festes d’eixe any, van formar una comissió estructurada i van recollir diners per a les fogueres del següent any. La guerra civil començà i tot van donar-lo a l’hospital situat en l’Ancha de Castelar, a l’altura de l’actual col·legi Santa Faç.

1. Canals, F.;Les festes de Sant Vicent del Raspeig (2009)

2. Canals, F; 75 Aniversari de Les Fogueres de Sant Vicent del Raspeig, Llibret Foguera L’Entrà al Poble 2022. Font: www.// issuu.com/panalfallero/docs/llibret_foguera_lentra_poble_2022 (consultada 02/2024).

3. Deu Fuentes Jose Manuel; Llibre Les fogueres de Sant Vicent del Raspeig 50 anys Imatges d’una festa. 2001

4. Pàgina oficial de les Festes de la Federació Fogueres i Barraques Sant Vicent. Font: www.fogueresdesantvicent.com/nuestra-historia/ (consultada 02/2024).

En 1946 ressorgiren les fogueres i Carrer Major aconsegueix la seua primera bellesa infantil del foc. Es tracta de la primera imatge que trobem de representació santvicentera, que lluïa un vestit llarg i blanc de volants, juntament amb dues bandes que creuaven el seu pit. En el pèl uns xicotets llaços.

No va ser fins a l’any següent en 1947 quan les fogueres de Sant Vicent es van oficialitzar com a tal, i van consolidar-se com una de les festes més importants del municipi. Al llarg dels anys, la festa ha evolucionat, i s’ha adaptat als nous temps, però sense perdre la seua essència original: l’expressió popular a través de l’art efímer, la sàtira i la convivència.

Carrer Nou aconseguia de bell nou bellesa del foc, en aquest cas reina del foc adulta. Herminia Guijarro Moltó posava al costat de les autoritats el juliol de 1947, i lluïa la doble banda que l’acreditava com a reina del foc. Una xicoteta mantellina per darrere del cap, camisa de mànega curta, davantal negre i falda de flors. Observem també que una xiqueta en la part davantera de la fotografia també lluïa la mantellina, la qual cosa fa entendre que era utilitzada per totes les dones de la festa.

Figura 1. Bellesa Infantil Juliol 1946. Propietat Angelita Lillo. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 2. Reina del Foc Herminia Guijarro Moltó amb les autoritats. 20/07/1947. Propietat de Juan Giner Tortosa. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 3. Representants de la Foguera Generalisimo 1947. Propietat Lolita Tomás. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando M.Lillo.

Figura 5. Ofrena a la Verge del Carmen 1949. Propietat de Carmen Var. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 4. Elecció de la Bellea del Foc 1948. Fotografia de Pedro Orts. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 6. Representats d’una foguera en 1949. Propietat Lolita Tomás. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

En el cas de la foguera Generalísimo, ara coneguda com a Ancha Castelar, les seues representants 1947 lluïen una mantellina que s’assemblava més a un vel que queia sobre els muscles, i envoltava el cap de la xica.

A l’any següent les representants de la foguera del Carrer Nou esperaven el veredicte de l’elecció de la bellesa del foc 1948. Totes tres lluïen mantellines curtes, col·locades al voltant del cap, amb forma ondulada en la part superior i que queia sobre els muscles.

En l’ofrena podíem veure varietat de vestits, xiquetes amb vestits blancs i xiquetes amb faldes de quadres i de flors, amb mantons de serrells i dobles bandes. Al cap mantellines xicotetes blanques sense quasi forma. En la fotografia de les representants, les mantellines llueixen de nou al costat de flors col·locades en el cabell de les xiques, cosset negre i faldes de flors. Alguna de les mantellines llueix més ondulada i més llarga que les altres.

Arribem a l’any 1950 i veiem una mantellina que s’assembla més a l’actual en la fotografia de les representants de la foguera Carrer Nou d’eixe any. Una mantellina amb forma ondulada i que es manté alçada per damunt del cap que formava un halo que envoltava el rostre. La mantellina sembla més llarga que els darrers anys. Les mantellines de les dames acaben en pic, mentre que la de la bellesa és recta.

Eixe mateix any, al juliol, en el camp de futbol la Mercé, un grup de xiques abillades amb el vestit de núvia alacantina mostraven una varietat de les mantellines utilitzades en l’època. Una mantellina emmidonada en la part inferior dreta, semblant a la de la fotografia anterior. La resta sense forma, algunes més curtes que unes altres, amb flors o sense elles, i col·locades en la part posterior del cap i sobreeixien uns centímetres per damunt del cap.

“Una festa nascuda del poble i per al poble”

Figura 7. Representants de la Foguera Carrer Nou 1950. Propietat Mercedes Sabater. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 8. Representants en el Camp de futbol la Mercè 1950. Propietat Antonio Moltó. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

En 1951 les fotografies ens ofereixen unes mantellines de les representants de Carrer Nou. La protagonista de la foto la següent va ser la següent reina del foc. Les dames porten mantellines que semblen tindre forma al voltant del cap, una amb una punta punxeguda i una altra amb forma més arredonida. En canvi, com reina del foc portava una mantellina que no sobreeixia per la part superior i que queia des de la meitat del cap fins a arrere i fins als muscles. En la fotografia oficial observem el tipus de teixit que s’utilitzava, que era un tul brodat amb brodat en els extrems.

De manera inesperada en 1953 la bellesa del foc lluïa un vestit de valenciana en la seua foto oficial. Fet que es repetiria l’any 1957.

Uns anys més enllà, la recentment proclamada reina del foc 1954 posa amb la seua mantellina de tul transparent sense ones. Una mantellina sense emmidonar, que acaba en pics en la part davantera.

Dos anys més tard la reina del foc lluïa una mantellina molt similar a les seues antecessores, que perdia tota forma sobreeixida del cap per a actuar com un vel. En aquest cas la mantellina no té encaix en les vores i és un simple tul brodat.

La imatge de la bellesa de la foguera del Generalísimo ens permet veure de prop com era la seua mantellina. Una tela transparent amb una xicoteta vora d’encaix en forma de boles, brodada amb lluentons daurats (demanem perdó per no poder veure-la a color).

Passaven els anys i la comissió gestora de Sant Vicent del Raspeig no tenia vestit oficial i llogava el vestit de núvia alacantina utilitzat a Alacant per als actes més rellevants de les festes caniculars, com l’elecció i les cercaviles.

Els primers vestits com hem pogut veure en les fotografies es basaven en una falda a l’altura del genoll de crepé blau setí amb flors brodades, cos negre de ras o crepé de setí, davantal amb punta i brodat de lluentons, tot coronat amb la mantellina de núvia alacantina. El lloguer es realitzava a través de Pepita Moltó, il·lustre dona santvicentera i pilar fonamental de les Fogueres de Sant Vicent.

Figura 9. Representants de la Foguera Carrer Nou 1951. Propietat Mercedes Sabater. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 10. Reina del Foc 1951. Mercedes Sabater Lillo. Propietat Mercedes Sabater. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 11. Bellea del Foc 1953 Mª Teresa García Javaloyes. Font: Federació Fogueres i Barraques Sant Vicent.

Figura 14. Bellea Foguera del Generalisimo 1961. Edelmina Garcia Montoyo. Propietat Eldemina Garcia. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 13. Reina del Foc 1956. Gloria Pastor Llopis. Propietat Angelita Lillo. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor.

Figura 12. Reina del Foc 1954. Foguera Lillo Juan. Propietat Adoración Boix. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando M.Lillo.

Figura 15. Reina del Foc 1963. Carmina Toledo. Propietat Camila Toledo. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 17. Reina del Foc 1968 i Dames d’Honor. Foguera “Carrer Major” Propietat Rosa Mº Fuentes Pastor. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 16. Reina del Foc 1965. MªVicenta Domenech. Propietat Manuel Guijarro. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando M.L

No és fins al 1963 quan tornem a veure una mantellina d’encaix que recobreix el cap de la reina del foc d’eixe any. En els anys 1964 i 1965 la reina del foc canvia la mantellina curta per la pinta de carei i la mantellina llarga fins als genolls. Aquest canvi roman fins a 1986, i n’alternava l’ús amb les mantellines alacantines que porten la resta de representants.

En la fotografia de la feina del foc i dames d’honor del 1968 veiem eixa varietat de mantellines, entre l’ús de mantellina llarga i pinta, mantellina llarga col·locada sense pinta i la mantellina curta per damunt de la trossa alta.

El mateix estil es manté durant la resta dels setanta, mantellina de tul brodada amb encaix en les vores.

En alguns anys les mantellines semblen més espesses. També es manté el costum que la bellesa de la foguera o la bellesa del foc lluïsca mantellina llarga amb pinta.

Diversos anys més tard tornarien a utilitzar el vestit de núvia alacantina fins a 1975 en el qual s’implementaria el vestit de llauradora santvicentera. Cosset ajustat a joc amb el davantal, falda de ratlles de tapisseria fina, davantal brodat, mantó brodat de llana amb serrells i sabates negres. En substitució de la mantellina, un mocador nuat al cap.

En el cas de les representants del foc infantils, mai van arribar a lluir la mantellina en la seua indumentària oficial. En els seus primers anys, van lluir mantellina i pinta i posteriorment el vestit de santvicentera.

Aquest vestit va anar modificant-se durant els anys, en primer lloc, en 1987 per Pepita Moltó sobre la base de vestimenta alacantina del segle XIX. Dues peces, un cosset i falda formada per una falda interior de ras de color granat fosc amb una sobre falda superposada de tul blanc brodat a mà amb una sanefa. En 1994 va sorgir el primer vestit d’origen del segle XVIII fruit del treball de Miguel Ángel Leal i María Asunción Quesada. Miguel Ángel va basar el seu disseny en el quadre “Balls Alacantins” exposat en la Diputació d’Alacant, que donava els tocs q què seria aprovat com a vestit oficial. A partir del 2011, el Reglament sobre els elements de la festa descriuen aquest vestit com a vestit belleses i dames d’honor de Sant Vicent del Raspeig de manera oficial.

Figura 18. Bellea del Foc 1973 i les seues dames d’Honor. Propietat Loli Sáez. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 19. Bellea del Foc 1974. Propietat Carmelia Pastor. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 22. Bellea del Foc 1989 - Inmaculada Torregrosa Fuentes. Font: Federació Fogueres i Barraques Sant Vicent

Figura 21. Representants Entra al Poble 1977. Propietat Fuensanta García. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando Monllor Lillo.

Figura 23. Bellea del Foc 2023 - Sara Baeza Cantó. Font: Federació Fogueres i Barraques Sant Vicent.

Figura 20. Representants Foguera L’ Entrá al Poble 1974. Propietat Mariano C. Font: SanVicenteenimágenes. Arxiu Fernando M.Lillo.

Figura 24. Esbós del vestit de santvicentera. Font: Memória de l’Institut d’Estudis Alacantins. Fotocòpia de la Revista Oficial de Festes 1974. SanVicenteenimágenes. Font: Arxiu Fernando Monllor Lillo.

MANTELLINA

en les festes en honor al Santíssim Crist de la Pau en Sant

Joan d’Alacant

Les festes en honor al Santíssim Crist de la Pau són les principals celebracions de Sant Joan d’Alacant, i s’hi celebren des del 12 fins al 16 de setembre any rere any. El dia principal és el 14 de setembre, conegut com el Dia del Crist.

Aquestes festivitats, conegudes com les Festes del Crist, tenen una llarga història que es remunta diversos segles en el municipi. A causa de la seua rellevància històrica i cultural, l’any 2023, la Generalitat ha reconegut les Festes del Crist com a Festa d’Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana. La devoció al Crist de la Pau té arrels antigues, amb els primers registres de la imatge que daten del segle XVII, encara que és probable que la seua devoció siga encara més antiga. En 1600, l’II Sínode d’Oriola va atorgar a Sant Joan la celebració de la festa de la Preciosíssima Sang l’1 de juliol, una festivitat que segurament estava relacionada amb el Crist. Segons alguns relats, la festivitat es va traslladar al mes de setembre durant el segle XVIII, i va coincidir amb la festa de l’Exaltació de la Santa Cruz el 14 de setembre, celebrada per l’Església catòlica. S’argumenta que aquest canvi es va produir per raons econòmiques, ja que al setembre els habitants del poble havien acabat les labors agrícoles i tenien més recursos per a celebrar. No obstant això, la data exacta del trasllat a setembre no es conec.

La dona santjoanera rep des de 1948 el càrrec honorífic de Reina i Dames de les Festes Majors en honor al Santíssim Crist de la Pau. Eixe any i amb la nova imatge del Crist de la Pau — l’antiga imatge va ser vandalitzada durant l’assalt a l’Església parroquial el juny de 1936— les pioneres van començar la marxa de la figura al poble de Sant Joan d’Alacant. 1

El 1997 el cronista de Sant Joan, Isidro Buades, publicà un llibre 2, amb tots els resultats de la seua investigació sobre les reines de les festes del Crist de la Pau. Una investigació àrdua i complicada perquè en molts casos no existia documentació en les institucions sobre eixa figura i va haver de recórrer a habitants i festers que van prestar documents i fotografies que va haver d’ordenar i muntar com si es tractara d’un puzle.

1. Raña, Susana. 75 anys de Reines i Dames de les Festes del Crist de la Pau - 2023. 2. Buades, Isidro: Reines i Dames de les Festes del Crist - 1997. Font: https://acortar.link/9gBYXV (consultada 02/2024).

Figura 1. La plaça de la Constitució o del Mercat, hui de Maisonnave. Vila de Sant Joan - Sant Joan d’Alacant. Font: Arxiu Municipal de Sant Joan d’Alacant i Associació Cultural Lloixa.

Figura 2. Fotografia de la processó del Crist de la Pau. Font: Confraria del Santíssim Crist de la Pau - Sant Joan d’Alacant

La primera reina amb les seues dames que apareix en els periòdics d’Alacant són les de l’any 1959. En canvi, en els llibres de festes trobem diverses aparicions abans però molt breus. En el programa de l’any 1945 es llig: “carrera de cintes amb bicicleta per a señorites menors de divuit anys, al carrer Colón” [sic]. Podem trobar en el llibre de festes de 1948 l’anunci de l’elecció de la “Reina de la festa” a la qual imposarà la banda i insígnia la “Bellea del Foc” que es desplaçarà exclusivament per a aquest acte. A l’any següent, apareix la primera fotografia de la Reina de la Festa, Carmencita Sala, al costat de la resta de les candidates. En el llibre de festes de 1962 la denominació canvia a festera major i les seues dames d’honor. En 1951 s’anunciava: “a les 22 hores en la terrassa jardí de l’Olímpia elecció de la Festera Major i Dames d’Honor amb la imposició de bandes corresponents”.

Quant a l’evolució de les reines en les festes, hi han hagut canvis en la seua elecció, en la seua indumentària, i quant a la importància donada a la seua presència en el calendari fester. La reina de 1949 confessava “ara se’ls dona més importància a les xiques, però, llavors, es feia alguna cosa que era molt bonica: passejar-les pel poble amb un cotxe descobert tirat per cavalls”. 2

Les primeres fotografies de les reines de les festes llueixen vestits bàsics blancs, juntament amb la banda acreditativa. En les fotografies de 1949 podem veure que llueixen vestits d’estètica valenciana, amb faldes curtes de flors sense vol, davantals blancs i pintes i rodetes en el cabell. L’any 1951 apareix la primera fotografia amb el vestit de núvia alacantina de la reina i les seues dames. Cosset negre, falda de flors i una xicoteta mantellina sobre el cap que arribava fins a poc més per sota dels muscles. 2

En les fotografies de 1954 podem observar l’ús de les mantellines per part de les reines de diverses formes. Algunes amb flors en la part superior, unes altres amb flors en l’orella i algunes sense ningú adorn floral. En 1960 podem veure de nou el vestit de núvia alacantina amb una falda molt més voluminosa i una xicoteta mantellina que no aconseguim apreciar-la tant com en anys anteriors. En 1961 les mantellines es transformen més en alguna cosa semblada als vels, que pengen de la part posterior del pentinat de les reines, tal i com podem observar en les fotografies de la desfilada de carrosses.

3. Programa d’actes del Llibre de festes de l’any 1948. Font: Biblioteca Digital Amelia Asensi Bevià Sant Joan d’Alacant.

4. Programa d’actes del Llibre de festes de l’any 1962. Font: Biblioteca Digital Amelia Asensi Bevià Sant Joan d’Alacant

Figura

Figura

5. De dreta a esquerra, Natividad Petrer, Lolita Espinós, Carmencita Sala (Reina de la Festa), Rafaelita Sala i Sión San Miguel. Reina de les Festes i resta de candidates 1948. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

6. La Reina 1949, Concha García i les seues dames. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 7.La Reina 1951 i les seues dames lluint per primera vegada el vestit de núvia alacantina de manera oficial. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura

Figura

Figura 8. Reines i dames 1954.Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 9. Reina 1960, Maria del Carmen Vicente Ortega. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 10. Reines i dames 1961 durant la monumental desfilada de carrosses. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 11. Reines i dames 1966. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

En 1962 encara eren els vestits llogats i la comissió de festes pagava el lloguer. Era el seu president, José María Pérez Pastor, qui va ser amb les xiques a Alacant amb la finalitat de llogar-los. Cadascuna es calçava amb el que ténia. La reina portava corona i les dames un adorn al cap amb garlanda.

Del 1966 al 1968 les fotografies habitualment mostren a les reines vestides de vestits de gala curts amb banda i corona. L’any 1966 veiem de bell nou la mantellina com a part de la indumentària de les reines. En aquest any la reina havia heretat de la reina anterior el vestit, la qual cosa ens fa pensar que l’any anterior també s’hi habia utilitzat.

En 1968, era alcalde Don Rafael P. Carrillo i va ser el primer any que els el va pagar el teixit per als vestits. Els anys següents els va confeccionar Don Tomás Valcárcel. En aquest any aconseguim veure una mantellina amb una forma definida, recta en la part superior i més semblada a les actuals. Encara que en aquest cas la mantellina embolica més la trossa de la reina que el seu rostre, veiem un tul brodat molt més definit que en els anys anteriors. S’hi comencen a usar els clavells com a part de la indumentària i de la mantellina.

Figura 12. Reina 1968, Rosa Mª Juan Cardona. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 13. Reina i dames 1972. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

En 1972 les mantellines adquireixen una grandària molt més gran i estan compostes d’un tul transparent brodat solament en els extrems. La grandària torna a baixar per a adaptar-se al rostre de les reines en 1975. En aquest any veiem lluir la mantellina a les reines infantils, que fins al moment lluïen en totes les fotografies vestides de gala.

Resulten curioses imatges com la de 1978 en què cadascuna de les representants lluïa una mantellina diferent. Algunes emmidonades, unes altres sobre el rostre de les reines, més grans, més xicotetes, llargues, curtes, amb tul transparent, brodades al complet, etc.

Arriba l’any 1980 i es produeix un canvi de vestimenta. Es va estrenar el vestit que fa temps utilitzaven les dones de l’horta caracteritzat per una falda de ratlles. Es van inspirar en els gravats sobre la Província alacantina, la comissió de festes pague el teixit i les reines la confecció. Sobre el cap diferents mantellines, una de tela de flors, dues negres i dues blanques, una de tela i una altra sembla ser de tul.2

Figura 14. Reina i dames infantils 1976. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 15. Reina i dames 1975. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 17. Reina i dames infantils 1979. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 16. Reina i dames infantils 1977. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 18. Reines i dames 1978. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 19. Reines i dames 1980 amb el nou vestit regional de de l’horta. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 20. Reines i dames 1985 tornen a lluir per segona i última vegada el vestit de de l’horta. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Segons compta Felisa, una de les figures més importants de la indumentària santjoanera, es va fer en col·laboració amb la Diputació d’Alacant. Al costat de Felisa, les seues germanes, Paca i Fina, conegudes al poble com les xodies, van ser les indumentaristes extraoficials de les festes del Crist de la Pau, sense una formació especial però amb un do per al patronatge i el brodat. 3

Aquest vestit apareix únicament en eixe any perquè en les fotografies de l’any 1981, ja que l’any següent les reines tornen a lluir el vestit de núvia alacantina. En una entrevista a la reina de les festes de 1982, el reporter li preguntava si utilitzaven el vestit de núvia alacantina o el de santjoanera. Ella confirmava que ja habien estrenat el de núvia alacantina.

No veiem de nou el vestit de l’horta fins al 1985. Vestides amb vestits de ratlles, manteleta de tela floral i espardenyes, en aquest any comença la fi de la mantellina en les festes del Crist de la Pau.

L’any 1986 es va estrenar de manera oficial l’ús del vestit de gala que s’utilitza actualment, la seua creadora, Donya Josefina Giner, es va ajudar de les referències dels gravats i d’un reportatge de la televisió sobre els vestits dels segles XVII i XVIII. 2

“Llavors, es feia alguna cosa que era molt bonica: passejar-les pel poble amb un cotxe descobert tirat per cavalls”

Figura 22. Dama infantil 1986 lluint per primera vegada el vestit de santjoanera per a la cort d’honor. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

Figura 21. Reina i dames 1982. Font: Llibre Reines i Dames de les Festes del Crist d’Isidro Buades (1997).

3. Aracil, David. “Un poc d’història”- 75 anys de Reines i Dames de les Festes del Crist de la Pau. 2023.

a les Falles en Honor a Sant Crispin i Sant Crispiniano de Elda MANTELLINA

A Elda, ciutat sabatera per excel·lència, la història de les falles té arrels en les antigues tradicions de la nit de Sant Joan a la ciutat. Inicialment conegudes com a fogueres, en 1936 van adoptar el nom de falles de Sant Pere, el qual s’hi va mantindre fins i tot després de canviar la data a setembre en 1977.1 En 1989, van canviar-se de nom com a falles d’Elda en honor a San Crispín i San Crispiniano, a més de conservar la data de celebració al setembre fins hui dia. 2

En 1929, veïns de barris com la Prosperitat i barri Nou van començar a plantar falles, d’acord amb els registres del setmanari local Idella, que esmentava el costum ancestral d’encendre fogueres en la nit de Sant Joan. La ressenya periodística publicada en el núm. 1713 deia: <<Amb motiu de la tradicional nit del solstici d’estiu, no van faltar les fogueres en els nostres típics carrers que n’hi va haver en quantitat i qualitat, moltes d’elles van durar fins a altes hores de la nit. Va haver-hi alguna falla cridant l’atenció per les cremades en el barri de la Fraternitat…>>.

En 1936, mancaven d’una estructura organitzativa, i a causa de la guerra civil espanyola, no va ser fins a 1949 que es van tornar a plantar monuments a Elda gràcies als veïns del carrer Trinquet. En 1958 s’hi va formar una gestora que va fonamentar la Junta Central de Falles de Sant Pere, i més tard s’hi va establir el càrrec de falleres majors, en els seus inicis conegudes com a reines de les falles. 4

Per a aquells que no estiguen familiaritzats amb la història de les falles d’Elda, pot resultar-ne interessant l’organització i les característiques. Aquestes festivitats, denominades com a falles i celebrades el setembre, tenen falleres majors que visten el vestit típic de núvia alacantina, a més de fusionar elements de diverses festes regionals.

D’acord amb el diari Vall d’Elda, en la seua edició número 148 publicada el 27 de juny de 1959 5, les falles d’Elda serien oficialment no només 7 anys més joves que les Fogueres de Sant Joan, d’acord amb el cronista oficial de la ciutat, Alberto Navarro Pastor. Les falles d’Elda tindrien la primera falla oficial el juny de 1935. Eixe any ja van haver-hi <<belleses falleres>> amb la seua cort d’honor.

1. Pàgina oficial Junta Central Falles d’Elda - Història de les falles a Elda. Font: https://fallaselda.es/index.php/historia (consultada 02/2024).

2. Setmanari Idella núm. 171 - (1929) - Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda.com/hemeroteca/hemeroteca-de-elda/4371-idella-n-171-ano-1929.html (consultada 02/2024).

3. Juan Vera Gil, “Fraternitat, el primer barri en les falles” - Llibret Falla Fraternitat 2023. Font: https://issuu.com/panalfallero/ docs/llibret_fraternidad2023 (consultada 02/2024).

4. Font: Joaquin Miguel Adsuar Carreres - Delegat indumentària Junta Central de Falles Elda.

5. Setmanari Vall D’Elda Número 0148 (27 de juny de 1959) - Hemeroteca Vall d’Elda. Font: https://www.valledeelda.com/ hemeroteca/hemeroteca-de-elda/1199-numero-148-27-de-junio-de-1959.html (consultada 02/2024).

També van redactar un article titulat “Versió castellana de les falles”, en què explicaven que eren l’única localitat alacantina que celebrava falles i detallaven les seues raons per a triar eixa denominació. En tota la Comunitat, el valencià havia influït en la terminologia fallera. Termes com ninot, plantà, cremà, falles, fogueres, bellesa del foc, llibret, els resultaven difícils de traduir per a les festes en castellà. Per a ells, els seus monuments no eren simplement fogueres, ja que eixe terme només es referia a l’acció de cremar-les i no els monuments per a ser vistos i admirats. Respecte del terme falles, l’havien triat per a representar les seues festes i evitar l’associació amb la paraula fogueres, que evocava foc a l’aire lliure. Explicaven que la paraula falla s’associava únicament amb els artístics embolics que s’alcen el 19 de març per a ser cremats, la qual cosa els representava més adequadament.

“Fem falles perquè ens agraden i són belles, però fem-les en castellà. Bandegem aquestes idees i com que som valencians, però parlem en castellà, fem la festa valenciana per excel·lència, les falles, però expressem-les en castellà, que és la nostra llengua materna”.

Figura 1. Dones representants d’alguna comissió de les falles d’Elda vestides amb el vestit de núvia alacantina. Font: Junta Central Falles Elda. Juan Jose Perez Alcolea.

Figura 2. Retallada del Setmanari Vall D’Elda Número 0148 (27 de juny de 1959). Font: Hemeroteca Vall d’Elda

Figura 3. Retallada del Setmanari Vall D’Elda Número 0148 (27 de juny de 1959). Font: Hemeroteca Vall d’Elda

De les poques pistes que tenim de l’evolució de la indumentària de les falles d’Elda, trobem en el mateix número 148 una referència al primer llibret de festes en 1956, per la falla de la plaça de Dalt, que deia que lluïen: “les seues dames falleres el típic i luxós vestit de valenciana”. Aquest vestit es caracteritzava pels monyos del pentinat que cobreixen les orelles i la resta del pèl recollit en una trossa baixa.4

Si observem les fotografies publicades en la pàgina oficial de la festa de les falles d’Elda, la primera reina de les falles apareix en 1959 lluint un vestit de gala blanc i una xicoteta tiara o corona. La seua cort en canvi lluïen vestits de valenciana. En una altra fotografia d’eixe mateix any de la reina i la seua cort d’honor veiem 3 vestits diferents, de gala, de núvia alacantina i de fallera. La reina de les falles va vestir eixe any el vestit de dona eldenca en actes oficials, i la seua cort d’honor va lluir el vestit d’alacantina. Es buscava unir les tradicions valenciana i alacantina, però el vestit regional no va tindre molt d’èxit en les falles.4

En la dècada dels 80, s’implantà com a oficial el vestit de núvia alacantina, encara que fins a 1985 no trobem una fotografia oficial de la renomenada eixe mateix any fallera major vestida amb el vestit de núvia alacantina, que és el seu ús continu fins a l’actualitat. 4

És curiós veure la imatge de la reina de les falles infantil del 1963, ja que lluïx una mantellina amb pinta i un vestit aparentment de flamenca. De la mateixa manera que la representació adulta, fins el 1985 no hi comencen a lluir les mantellines alacantines. Amb relació a l’article escrit amb motiu del pregó de Rafael Soriano Navarro6, expresident de la Junta de Falles d’Elda, és a partir de la seua arribada a la presidència en 1979 quan es fan els canvis en la màxima representació de la festa. Comencen les variacions que fan desaparéixer la figura de la reina de les falles i la seua particular indumentària, i s’hi va adoptar el títol més concorde de falleres majors d’Elda, i fou el vestit oficial d’aquestes l’anomenat de núvia alacantina, creat per Tomás Valcárcel uns anys més ençà i que era el que vestia la bellesa del foc d’Alacant.

6. Juan Vera Gil, Vall d’Elda - Festes Majors Núm.2698 Pàg.73 (7 Setembre 2011) Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda.com/hemeroteca/ hemeroteca-de-elda/1296-numero-2-698-7-de-septiembre-de-2011.html (consultada 02/2024).

Figura 4. Retallada del Setmanari Vall d’Elda Número 0096 (28 de juny de 1958). Font: Hemeroteca Vall d’Elda

Figura 5. 1959 - Reina de les falles d’Elda. Font: Elena Álvarez

Figura 6. Reina de les falles i la seua cort d’honor (1959). Font: Històric de Reines i Falleres majors Junta Central Falles Elda

Figura 7. Reina infantil 1963 - Celia del Carmen Carrasco Maestre. Font: Històric de Reines i Falleres majors Junta Central Falles Elda

Figura 8. Reina 1984 - Reme Juan Bernabe. Font: Històric de Reines i Falleres majors Junta Central Falles Elda

Figura 9. Fallera major 1985 - Inmaculada Tovar Gonzalez. Font: Històric de Reines i Falleres majors Junta Central Falles Elda

D’acord amb el reglament de règim intern de les Falles d’Elda,7 els vestits oficials queden definits i aprovats per totes les comissions i Junta Central el gener de 1997. La seua definició de mantellina diu així:

“És de tul de cotó en color blanc o cru i la seua forma és triangular, porta punta de blonda de cotó, i també pot ser sencera sense punta rivetada o calada. El cos de tul anirà brodat en fil d’or, plata, seda blanca o crua, lluentons, canutillos o perles, sempre al to de la mantellina (mai de colors). Anirà arrufada en la part davantera, que anirà emmidonada, i formarà set canelles per als càrrecs adults i la possibilitat de 5 canelles per als càrrecs infantils, i la seua altura no superarà les mesures entre 5 i 7 cm. El llarg no sobrepassarà de la cintura, es col·locarà al centre del cap a dos o tres dits del front. Se subjectarà al capdavant per mitjà de forquetes col·locades per darrere de la punta. La mantellina haurà de cobrir sempre les orelles i els seus pics laterals cauran sobre la part davantera del cosset.”

L’avanç de la mantellina en les falles d’Elda segueix els patrons de les fogueres d’Alacant, ja que comparteixen els mateixos indumentaristes. En veiem en els inicis unes mantellines molt més grans i sense canons definits, que redueixen la seua grandària i defineixen la seua forma al voltant de la cara de les falleres d’Elda.

En els cartells promocionals de les falles d’Elda trobem imatges de dones vestides de fallera en els anys 1967, 1970, 1976, que coincideix amb els anys de l’ús de la indumentària valenciana. En aquest cas, la nostra festa veïna —a diferència de les fogueres— sí que ha inclòs la figura de la núvia alacantina en els seus cartells anunciadors dels anys 2000, 2002, 2013, 2014, 2015, i 2016, 2018, 2019, i 2023.

La pintora local, Candi López, va ser l’encarregada de crear el cartell commemoratiu del 75 aniversari, que va capturar de manera perfecta el passat i el present de representar a dues falleres d’Elda. Una d’elles vestia la indumentària de núvia alacantina, mentre que l’altra lluïa un abillament més clàssic de llauradora valenciana.8

7. Reglamente Règim Intern Falles Elda - Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda.com/noticias/download/4560_4874e7fb7af5319cd1060bf7d5b09472.html (consultada 02/2024).

8. Luis Ortín, “Les Falles d’Elda i l’IV Centenari” Revista Festes Majors 2005. Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda.com/hemeroteca/ hemeroteca-de-elda/1893-revista-fiestas-mayores-2005.html (consultada 02/2024).

Figura 10. 1985 - Fallera major infantil - Gemma Perez Lopez. Font: Històric de Reines i Falleres majors Junta Central Falles Elda

Figura 11. 1988 - Fallera major - M. del Pilar Iniguez Martinez. Font: Històric de Reines i Falleres majors Junta Central Falles Elda

Figura 12. 1988 - Fallera major infantil -Rocio Alfaro. Font: J.C Falles Elda

Figura 14. 1991 - Fallera major - Loli Romero Frances. Font: J.C Falles Elda

Figura 13. 1990 - Fallera major - Maria Jose Gras. Font: J.C Falles Elda

Figura 15. 1992 - Fallera major - Maria Esperanza Garcia Juan. Font: J.C Falles Elda

Figura 16. 1994 - Fallera major - Rosa M. Jaen Gonzalez. Font: J.C Falles Elda

Figura 17. Cartell oficial de les Festes 1967. Font: Junta Central de Falles d’Elda

Figura 18. Cartell oficial de les Festes 1970. Font: Junta Central de Falles d’Elda

Figura 19. Cartell oficial de les Festes 1976. Font: Junta Central de Falles d’Elda

Figura 20. Cartell oficial de les Festes 2013 Font: Junta Central de Falles d’Elda

De la mateixa manera que a Alacant, el vestit de núvia alacantina suscitava polèmica també a Elda. En 2004 el diari Vall d’Elda publicava un article 9 que analitzava el canvi de la indumentària de les falleres majors. D’acord amb l’autora, el canvi al vestit de núvia alacantina —que ja s’emportava en els barris d’Elda— no es correspon amb la demarcació geogràfica de la zona, el mitjà Vinalopó, ni amb la festa que se celebrava, les falles.

“En aquesta tessitura es «passegen» en magnífica representació per mitja Comunitat Valenciana i Murciana, tant els d’Elda com els dels barris fallers, però amb l’afegitó, de vegades denigrant, d’escoltar crítiques i sorpresa de persones, que no entenen com es pot ser falleres majors vestides de núvies alacantines, de belleses, qüestió que és pitjor quan ja som molts que fins i tot des d’ací tampoc li veiem sentit a això.”

En el cas de la mantellina, l’autora comentava que era una dificultat afegida per a tindre candidates per a ostentar càrrecs, ja que moltes de les xiques no s’hi veien bé i els ciutadans: “als quals algun càrrec suposadament representa o això, si altra cosa no, és el que s’intenta, aquests ens veuen amb estranyesa, si no una mica pitjor, malgrat el costum”. Analitzava també que en eixe cas el vestit de núvia alacantina era exclusivament utilitzat durant l’any de regnat i que, per tant, suposava una despesa extra i irrecuperable per a moltes famílies festeres. Finalment, demanava reflexionar als dirigents fallers, afrontar el problema i buscar una solució per a dissenyar un vestit especial per a les falleres majors d’Elda, les seues dames d’honor, així com els càrrecs del barri.

En l’article publicat per Vall d’Elda en 2005 10, s’hi comentava la curiosa situació de la indumentària d’Elda, que continuava buscant el reflex de l’estètica d’altres llocs, per a intentar copiar molt del que en altres llocs es feia per raons d’identitat. Respecte dels documents consultats per l’autor de l’article, les primeres falleres majors d’aquesta festivitat portaven el vestit típic d’Elda, tot i que no s’havia pogut demostrar la seua existència com un vestit propi, sinó més aviat com un abillament comarcal.

9. Ana M.D Palao, “Un altre vestuari per a les Falleres Majors” - Vall d’Elda Número 2.378 26 març de 2004 - Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda.com/hemeroteca/hemeroteca-de-elda/2113-numero-2-378-26-marzo-de-2004.html (consultada 02/2024).

10. Luis Ortín, “Seda o llana” - Vall d’Elda (Número 2.437 6 de setembre de 2005) Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda.com/hemeroteca/ hemeroteca-de-elda/2032-numero-2-437-6-de-septiembre-de-2005.html (consulta 02/2024).

Figura 21. Cartell oficial de les Festes 2014 Font: Junta Central de Falles d’Elda

Figura 22. Cartell oficial de les Festes 2015. Font: Junta Central de Falles d’Elda

Figura 23. Cartell oficial de les Festes 2004. Font: Junta Central de Falles d’Elda

En la dècada dels cinquanta, van començar a usar vestits de valenciana, i van alinear-se amb la moda de València, ja que en aquells dies la festivitat s’importava íntegrament des d’eixa ciutat, inclosa la vestimenta. Posteriorment, van introduir el vestit de núvia alacantina, dissenyat per Tomás Valcárcel, un dissenyador alacantí.

En el llibret de l’any passat de la falla Ronda San Pascual13, s’hi publicava una ressenya sobre els primers passos d’un dels comissionats de la falla en els anys 1962-1966. L’any 1962 van organitzar la plantà d’una falla improvisada amb materials casolans, van buscar a tres xiquetes que foren les falleres majors i dames i els van col·locar unes bandes sobre els seus vestits de carrer, i van crear d’eixa forma la falla infantil extraoficial de la Fraternitat.

L’any 1964 ja apareixien de manera oficial com a comissió infantil de la falla, les falleres de l’any anterior ja lluïen els seus vestits d’alacantina, de faldeta curta blava i brusa negra, i foren l’única falla que vestia així.

La resta de les falles vestien el vestit de valenciana. Això suposaria l’inici de l’ús del vestit de núvia alacantina com a part de la indumentària de les falles d’Elda.

Encara que aquestes peces van adoptar-les per a les participants del carrer, les màximes representants de la festa d’Elda continuaven vestint vestits de gala amb capa, corona i banda acreditativa, una tradició que es va mantindre fins fa aproximadament vint-idos anys. En l’actualitat, les falleres majors llueixen exclusivament els vestits de núvia alacantina, sense cap característica distintiva d’Elda. Eixe any, 2005, s’hi va acceptar discutir en el si de la Junta Fallera la conveniència de fer servir un vestit tradicional de la comarca.

11. Juan Vera Gil, “Visita de les Falleres d’Elda sense el vestit oficial” Vall d’Elda - Número 2.725 16 de març de 2012. Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda.com/hemeroteca/hemeroteca-deelda/1323-numero-2-725-16-de-marzo-de-2012.html (consultada 02/2024).

12. Juan Vera Gil, “Les Falleres Majors d’Elda no podran vestir el seu vestit oficial en la seua visita a València” Valle d’Elda - Número 2.724 9 de març de 2012. Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda. com/hemeroteca/hemeroteca-de-elda/1322-numero-2-724-9-demarzo-de-2012.html (consultada 02/2024).

13. Francisco Moya Calleja, “Els meus primers passos en la festa de Falles” - Llibret Falla Ronda San Pascual 2023

Vall d’Elda.

Figura 24. Dones abillades amb mantó de Manila i eldenses disfressats com els seus avantpassats.(Arxiu EMIDESA). Lliure Història d’Elda. Font: Ajuntament d’Elda (2006)

Figura 25. Article Juan Vera Gil - N. 2.724 (9 de març de 2012). Font: Hemeroteca

Sota la situació de polèmica per la indumentària de núvia alacantina, en 2012 la Junta Central de Falles de València vetava el vestit de núvia alacantina per a les màximes representants d’Elda en la seua primera visita a València l’11 de març de 2012 11 . La invitació a la mascletà incloïa la condició que no assistiren amb el vestit oficial perquè: «Al balcó no només poden entrar amb mantellina de núvia alacantina la bellesa del foc d’Alacant i les seues dames»12

En 2022, Chelo Moya, fallera major en 2008 i presidenta de la Junta Central de Falles d’Elda, era l’encarregada de pregonar les falles d’eixe any després de la volta de la pandèmia13. Ella va explicar com en els seus inicis les dones vestien vestits de valenciana. Recordava també a Angelita Rico, la primera dona que: “va abandonar el vestit negre de comissionada i va introduir en la indumentària eldenca el vestit de l’horta”. En el seu discurs pronunciava les següents paraules respecte a la indumentària d’aquestes festes veïnes:

“Les nostres màximes representants són les falleres majors i les seues dames d’honor i la seua indumentària és el vestit de núvia alacantina, perquè Tomás Valcárcel va dissenyar i va crear aquest vestit per a nosaltres i tenim tot el dret del món a portar-lo perquè som dones i som alacantines”.

“Tenim tot el dret del món a portar-lo perquè som dones i som alacantines”

14. Chelo Moya: “Ser faller és una forma de vida” 18 de Setembre de 2022 Vall d’Elda - Hemeroteca Vall d’Elda. Font: www.valledeelda. com/noticias/fiestas/41578-chelo-moya-ser-fallero-es-una-formade-vida.html (consultada 02/2024).

Figura 27. Reines amb vestits de nit blancs portant la seua banda i una xicoteta corona al cap i la seua cort d’honor vestida de valenciana en els anys 80. Font: J.C Falles Elda. Juan Jose Perez Alcolea.

Figura 26. Article Juan Vera Gil - N. 2.725 (16 de març de 2012). Font: Hemeroteca Vall d’Elda

Ofrena 1962. Fotografia García. Arxiu Municipal d’Alacant

En aquest apartat, ens endinsem en el cor de la tradició alacantina per a descobrir la labor inavaluable de les artesanes que treballen amb les mantellines. Un treball meticulós i ple de passió que ret homenatge a la bellesa i la importància d’aquest element tan significatiu en les festes de la nostra ciutat.

Passat, present i futur del món que gira al voltant de les mantellines i que forma part de les fogueres. A través de les seues mans expertes, aquestes dones donaven i donen vida a autèntiques obres d’art, preparant amb delicadesa i precisió cada mantellina. La seua dedicació i talent són essencials per a mantindre viva aquesta part del patrimoni cultural d’Alacant i de les Fogueres.

És important reconéixer i valorar el treball d’aquestes dones, que amb la seua passió i cura mantenen viva una tradició tan especial. Un treball que, malgrat ser invisible per a molts, és fonamental per a les representants i l’esplendor de les festes d’Alacant.

En aquest llibret, volem rendir-los un xicotet homenatge a aquestes artesanes, retornant-los una xicoteta part de tot allò que han fet per la nostra ciutat i per la nostra festa. Un xicotet gest d’agraïment per la seua inavaluable labor en la preservació d’una tradició tan volguda per tots.

Submergeix-te en les pàgines que segueixen i descobreix la història, l’art i la passió que s’amaguen darrere de les mans que cuiden de nostres mantellines.

Agraïments: Violeta Trives, Mari Carmen Gonzalez, Ruben Rodriguez, Kike Torres i Luis Damián Yelo.

EL PASSAT

de l’artesania de la mantellina alacantina

Mari Carmen González Murcia, més coneguda com a Mari Carmen Mantillas, va arribar a Alacant amb dotze anys i va començar la seua vida a la nostra ciutat en el barri de les Carolines. La seua trajectòria festera va començar en els anys setanta, primer en la comissió de Carolines i més tard en la foguera Gabriel Miró. No obstant això, el seu esperit emprenedor la va impulsar a anar més enllà, i va participar en la fundació de la foguera José Ángel Guirao al costat d’altres festers entusiastes.

Mari Carmen treballava en la perfumeria La ciutat de Roma, situada en la Rambla de Méndez Núñez, com a aprenenta, i acudia a l’escola d’infermeria de la Institució Javeriana. L’esposa del Dr. José Belmonte González, oftalmòleg i amo d’una clínica a Alacant, era clienta de la botiga on treballava Mari Carmen. En buscar una empleada per a la clínica, Mari Carmen, sent la major de 6 germans i amb necessitat d’ajudar a la seua família, va veure una oportunitat i va acceptar el treball de matins. Recordava eixa època amb gran afecte, ja que el Dr. Belmonte era un gran oftalmòleg i molt familiar, i gràcies al seu horari podia cuidar la seua família de vesprades. Ja després de casar-se, Mari Carmen va deixar-ne el treball en la clínica per a formar una família i dedicar-s’hi completament.

Amb la seua filla, Violeta, nounada, un dia caminant pel seu barri, es trobaria un amic molt volgut a la nostra ciutat, amb el qual compartia la seua afició per les fogueres. Ell era José María Lorente, més conegut com a José Fiesta, una de les figures més grans i volgudes de la festa i de la família de Mari Carmen. José es trobava molt angoixat perquè necessitava acabar 12 mantellines per a les festes d’Elda i hi tenia un problema. La dona que li preparava les mantellines per al seu negoci havia deixat el treball per a anar-se’n al nord d’Espanya a viure i no trobava ningú que l’ajudara.

Figura 1. Lliurament de premis amb José Ángel Guirao. Font: Violeta Trives.

Figura 2. Mari Carmen asseguda en la tribuna de la Rambla - Portal d’Elx en una de les nits prèvies a Fogueres en els anys 80. Fotografia de Reme Vélez. Font: Violeta Trives.

Tot i que Mari Carmen assegurava no tindre experiència en l’elaboració de mantellines ni en l’emmidonat, José estava convençut del seu potencial. Coneixia la seua destresa en el tall, la confecció i la costura, habilitats que havia adquirit en la confecció de puntetes per a encaixos de núvia i punyetes per a les togues dels advocats.

Per a ajudar el seu amic, va recórrer amb el carret i la seua filla molt xicoteta tot Alacant per a esbrinar com s’emmidonaven les mantellines. Va visitar tintoreries, convents i fins i tot va arribar al monestir de la Santa Faç per a preguntar-hi, però sense molt d’èxit. Les persones que la intentaven ajudar havien emmidonat llençols, robes de taula, tovallons, o punyetes de jutges, però ningú sabia com emmidonar aquelles peces tan delicades. Sense saber que fer, Mari Carmen va tornar a demanar-li ajuda a Encarnita Pascual, la dona de José, que li va tornar a pregar que ho intentara. Mari Carmen havia emmidonat alguna mantellina, la seua filla Violeta havia nascut al març i un mes després ja lluïa la seua primera mantellina en la presentació de Carolines Baixes. José va tornar a cridar-la per a intentar convéncer-la de bell nou per a traure-li de la dificultat, i Mari Carmen va accedir a intentar fer una. José entusiasmat davant la resposta positiva va aparéixer a la seua casa amb les 12 mantellines.

Tant Mari Carmen com la seua filla, Violeta, recordaven com la seua casa es transformava a la fàbrica de somnis de les belleses i dames d’Alacant. En la cuina, Mari Carmen pegava les mantellines als taulells i amb un pinzell les impregnava de midó. També clavava uns xicotets caragols per a subjectar-les a la paret. Els taulells, que eren xicotets, la servien de guia per a calcular-ne la zona concreta que calia emmidonar. Fins i tot van arribar a tindre dues taules en la cuina, una per a menjar amb la família i una altra per a emmidonar mantellines. Una vegada que les mantellines començaven a assecar-se, però, encara estaven humides, les enlairava de la paret per a tendir-les i permetre que s’assecaren per complet. Aquest mètode assegurava que les mantellines mantingueren la seua forma sense quedar adherides permanentment a la paret. Per a fer això, emprava midó sintètic, que creava una pel·lícula dura al voltant de les mantellines, al contrari que el midó actual que permet que la tela absorbisca el líquid. Un efecte secundari d’aquest tractament era la desaparició dels característics forats de les mantellines, ja que es quedava totalment opac.

José Fiesta va quedar encantat amb el resultat de les mantellines, encara que Mari Carmen considerava que José les va considerar excel·lents simplement per ser l’única opció que tenia en eixe moment. Ella abans d’entregar-li-les, les anava marcant tots els defectes que hi tenien, ja que les mantellines les havien muntades malament i ella no podia arreglar-les. La persona que muntava les mantellines era l’encarregada d’ajuntar el tul brodat amb lluentons amb l’encaix i crear el dibuix final de la mantellina abans d’emmidonar. Si la mantellina en acabar-la no estava centrada o el seu dibuix era desigual, el treballat de l’encanonat i l’emmidonat resultava molt difícil de fer.

José, Encarnita i Mari Carmen van estar any rere any aprenent noves coses sobre les mantellines. José li permetia i l’ajudava a experimentar-hi, equivocar-se, aprendre i a descobrir noves maneres de fer el mateix procés. Això li va aportar la llibertat necessària que va fer que poguera construir l’art de les mantellines de núvia alacantina. Mari Carmen continua agraint a José tota l’ajuda que li va oferir i com la seua confiança li va fer descobrir l’ofici de la seua vida. Tots dos formaven l’equip ideal: la curiositat i l’afany d’excel·lència de Mari Carmen es complementaven a la perfecció amb l’experiència i l’amor de José per la indumentària i les fogueres. Mari Carmen suggeria canvis que milloraven la bellesa de les mantellines, José l’animava a provar noves idees, i li assegurava que, en cas de no funcionar, ell hi trobaria un mercat en llocs on encara no conegueren aquest art.

Mari Carmen rememora com solien mesurar en aquells temps, utilitzant la distància des de la punta del nas fins a la punta del seu dit, que equivalia a un metre exacte. Aquesta mesura els permetia calcular la quantitat precisa de punta necessària per a cobrir la mantellina, que solia ser de 6 metres. Per als davantals, s’hi requeria tenyir la punta. A la seua casa, comptaven amb una olla expressa negra tacada de tint, reservada exclusivament per a “cuinar” les teles dels davantals. Mari Carmen es dedicava també a buscar tints que aconseguiren els resultats desitjats. Entre altres llocs va acudir a la drogueria Azorín durant el seu primer any d’obertura per a demanar tints, els quals havia de pagar ella mateixa. A través d’assaig i error, Mari Carmen s’esforçava per millorar, encara que no sempre obtenia els resultats desitjats. Per exemple, a vegades el tint es vessava de les olles i danyava la seua cuina.

Després de completar el seu primer encàrrec, Encarnita li va demanar que anara a cobrar la seua part del treball. Mari Carmen es va sorprendre, ja que per a ella simplement havia sigut un favor a un amic, però va accedir a parlar amb Encarnita a la seua casa. Allí, Encarnita li va explicar com eixe any ningú havia presentat queixes sobre les mantellines; aquestes no s’havien deformat i el midó estava aplicat correctament. Impressionada pel resultat, Encarnita li va proposar a Mari Carmen que s’unira al negoci i s’encarregara de confeccionar la resta de mantellines. Encara que li van suggerir que la xiqueta podia quedar-se a la botiga, Mari Carmen va rebutjar la idea. No obstant això, el destí va fer que Violeta passara molt de temps en eixe establiment. 2500 pessetes (+/- 15 euros) per muntar i emmidonar cada mantellina, la qual cosa a Mari Carmen li va semblar una quantitat massa alta, però va tornar aquesta vesprada molt contenta a casa amb els diners.

Finalment, Mari Carmen, davant la insistència de José i Encarnita, va accedir a realitzar només les mantellines especials, les que havien de quedar excel·lents, la qual cosa feia que poguera dedicar-se millor a cadascuna d’elles.

Tot succeeix en un moment en el qual la festa de fogueres no estava desenvolupada, la indumentària no estava reglamentada, i que hi havia molt poques persones que s’hi dedicaven. José Fiesta tenia la seua botiga, i Pepe Espadero, que es dedicava únicament els vestits de les representants del foc i persones importants, eren els únics que treballaven en la indumentària alacantina. Això feia que l’esforç fora doble per a poder avançar i construir el vestit de núvia alacantina com el coneixem a hores d’ara.

Mari Carmen va dedicar tant d’esforç al progrés de les mantellines que va aconseguir que li prepararen en fàbrica el midó perfecte per a les teles. Un dia, sense dir a la seua família on anava, va agafar un autobús a València, i es va presentar a la fàbrica amb fotografies de les mantellines, amb una mantellina emmidonada i amb encaix. Els hi va explicar el que necessitava i que volia veure a l’encarregat que la poguera ajudar. A la fàbrica, li van dir que el cap no estava, però que li deixara tot el material i que ja la cridarien.

Figura 4. Encarnita Pascual, José María Lorente Fiestas i Mari Carmen González. Font: Violeta Trives

Figura 3. Violeta, filla de Mari Carmen vestida de núvia alacantina. Font: Violeta Trives.

I així va ser, al cap de pocs dies li va arribar una botella de 2 litres de midó natural, just el que volia. Però Mari Carmen, que era molt exigent, no es va conformar i els va demanar que ho retocaren un poc perquè fora perfecte. I ho van aconseguir.

La residència de la família González Trives es transformava any rere any en una llar de portes obertes, que rebien milers de representants de tots els barris d’Alacant que hi acudien a entregar o recollir les seues mantellines a qualsevol hora del dia. Ja fora a les 8 del matí, a les 3 de la vesprada o a les 11 de la nit, la seua casa sempre estava a la disposició de la festa. Durant 365 dies a l’any, Mari Carmen dedicava el seu temps de manera incondicional a “la millor festa del món”, com ella l’anomena. A vegades feien broma que els lliuraments de les mantellines de les representants del foc les havien de fer en cotxes separats, com la reialesa, per a evitar que les robaren totes juntes. En els seus començaments Mari Carmen creava els canons de la mantellina amb rul·los i pinces de perruqueria i es quedaven xicotets.

Un dia provant a casa, va agafar un rul·lo de paper de cuina i ho va tallar a la mesura que volia amb una serra d’EGB dels seus fills, i amb la vora quedava desigual el va folrar amb paper d’alumini. Ací va nàixer una de les parts més icòniques de la mantellina de núvia alacantina.

Violeta, la seua filla, recorda amb afecte com passejava tranquil·la en pijama mentre la seua mare conversava amb les persones que venien a buscar-ne l’ajuda. Ella fins i tot recordava com sempre el seu aniversari passava desapercebut per a la família, ja que com que era a mitjan març i coincidia amb l’època de presentacions, la seua família estava centrada dia i nit en les mantellines. La família González Trives formava part intrínseca de la història de les fogueres perquè tots els seus membres es van involucrar en el procés d’elaboració de les mantellines i la seua vida girava entorn del calendari fester.

Figura 5. Mari Carmen González al costat de l’alcalde Lassaletta i les belleses del foc fins a 1984 en el 50 aniversari de la figura de la bellesa del foc. En l’acte s’hi va estrenar el pasdoble bellesa del foc. Font: Violeta Trives

El seu marit i la seua filla, Violeta, i més tard el seu net, Colate, s’encarregaven de tallar rotllos de paper a la mesura precisa que la seua mare requeria per a les confeccions i els seus veïns li portaven els rotllos de paper que acabaven a la seua casa. Totes les cadires i llits de la casa es convertien en improvisats estenedors en què les mantellines s’assecaven a l’aire. Fins i tot, la terrassa de l’edifici s’omplia d’aquestes peces, la qual cosa provocava una certa preocupació en Violeta pel risc que es volaren i alguna bellesa del foc es quedara sense mantellina. Quan el marit de Mari Carmen es va jubilar, va pensar que finalment tindria temps per a descansar. No obstant això, el que no imaginava era que es convertiria en el treballador a temps parcial de Mari Carmen i les seues mantellines.

La pressa i la poca antelació de molts dels encàrrecs feia que Mari Carmen se les enginyara per a poder entregar sempre a temps totes les mantellines. Per exemple, la proclamació de les belleses triades se celebrava una setmana després de l’elecció, la qual cosa donava poc de temps de marge a tots els indumentaristes i treballadores a poder fer els encàrrecs amb els marges normals. Amb invents i cachivaches que provava a la seua casa, Mari Carmen havia de trobar assecadors duradors, que no provocaren flames, que no cremaren la tela i que no explotaren després d’haver d’utilitzar-los durant llargs períodes de temps.

Violeta ens transporta als anys huitanta, quan les acabades de triar bellesa del foc i les seues dames d’honor vivien un intens cap de setmana. Després de l’eufòria de la coronació, l’endemà havien d’acudir a l’elecció dels seus representants infantils, abillades amb la indumentària oficial. Era un moment de gran emoció, però també d’un cert enrenou. Les representants que finalitzaven amb els seus càrrecs, retornaven els vestits cedits per la Federació al local de Reme Vélez, i amb urgència els preparaven per a les noves representants triades. El procés era ràpid i pràctic. Els vestits de l’any anterior es ruixaven amb productes de neteja per a eliminar l’olor de l’ús del dia anterior i s’ajustaven a les noves representants, apanyant talles i altures com millor es podia fer. D’eixa forma cobrien el temps que es necessitava per a tindre llestos els nous vestits.

Figura 7. Mari Carmen amb el seu net, Colate, en el seu racó de treball. Font: Violeta Trives.

Figura 6. Mari Carmen al costat de la seua filla, Violeta Trives. Font: Violeta Trives.

En els inicis, Mari Carmen era la responsable de tot el procés d’elaboració de les mantellines: des de la preparació del tul, l’encaix i el brodat, fins a l’emmidonat i l’encanonat. No obstant això, la demanda era tan alta que prompte es va veure obligada a dividir el treball entre diverses treballadores. Els indumentaristes s’encarregaven que les mantellines arribaren preparades a Mari Carmen només per a emmidonar i encanonar. Això va suposar un problema al voltant dels indumentaristes perquè havien de buscar noves persones que s’hi dedicaren. Ramos, Balbino, Carissa festa i molts altres indumentaristes van obrir les seues tendes i el treball s’acumulava. El nombre de dames d’honor també va créixer, passant de dos a quatre en alguns districtes. Això va multiplicar la quantitat de mantellines necessàries, la qual cosa va suposar un nou desafiament per a Mari Carmen i la seua família.

Mari Carmen somriu en rememorar els diversos rumors sobre l’origen del disseny de les mantellines, des de les ones de la mar fins als set canons del castell. No obstant això, ella sempre ha cregut que la mantellina, al costat de la flor del taronger, simbolitzava la puresa de la núvia alacantina. Quant als set canons, Mari Carmen pensa que Don Tomás mai es va fixar en ells ni els va explicar per a dissenyar la mantellina. De fet, el seu número es deu a una simple qüestió matemàtica: un central i tres a cada costat, ajustant-se a les mesures dels rotllos de paper utilitzats.

La primera mantellina que li va demanar Miguel Ramos va ser en 1999, el seu primer any com indumentarista oficial, per a Raquel Sánchez Lacal, bellesa del foc infantil, que curiosament era del seu districte, Carolines. Mari Carmen va anar a la seua botiga per a ensenyar-li com muntava les mantellines i així poder expandir els coneixements. Aquells festers que s’acostaven a l’ofici amb curiositat per l’emmidonat i l’encanonat, sovint s’allunyaven desanimats després de descobrir l’àrdua labor i el sacrifici que comportava.

Mari Carmen no solament era una mestra en la confecció de mantellines, sinó també una experta en la seua cura. Ella sempre explicava a les xiques que havien de cuidar-les molt i sempre guardar-les en capses de cartó perquè foren capaços de conservar la humitat. Al llarg de l’any, les mantellines que ella havia preparat tornaven a les seues mans per a ser netejades i posades a punt per als següents actes.

Figura 8. Exemple de vestit de núvia alacantina dels anys 80. Desfilada de l’exposició del ninot en 1986. Font: Perfecto Arjones - Blog Mirando al Pasado.

Figura 9. Elecció de la bellea del foc infantil 1988. Font: Maria Teresa Luna Casanova

Al llarg de la seua trajectòria, Mari Carmen ha sigut testimoni de milers de mantellines, cadascuna amb la seua pròpia història i el seu propi estat de conservació. Ha vist exemples de cura impecable, en què la delicadesa i el respecte per la tradició eren evidents. Però també ha presenciat casos de negligència, en els quals la falta de coneixement o el pas del temps havien deixat la seua petjada en aquestes preuades peces.

Ella recorda la mantellina més bonica, brodada per Loli Baile, que va arribar un dia a la seua casa en una bossa de fem “de les quals feien olor de petroli”. Ella va cridar a Miguel en veure-la per a preguntar-li si era blanca o marró de la brutícia amb la qual havia tornat a les seues mans. Miguel no s’ho creia, i ella va ser a la seua botiga a mostrar-li com havia arribat la mantellina. Commoguda pel seu estat, Mari Carmen es va dedicar a netejar-la acuradament. Va dedicar hores de treball pacient per a retornar-li la seua bellesa original. El resultat va ser com un miracle: la mantellina va tornar a brillar. Ni la seua propietària la va reconéixer.

Un dels moments més bonics que recorden va ser quan la seua filla, Violeta, va ser triada dama d’Honor de la bellesa del foc 2002. Amb emoció, rememora com, amb les seues pròpies mans, va confeccionar la mantellina que adornaria a la seua xicoteta, símbol d’orgull i tradició en les seues benvolgudes Fogueres.

L’estil de les mantellines va anar canviant amb el temps. Pot ser amb els vestits de la Gala del port, els monuments o les faldes del vestit de núvia d’alacantina, les mantellines seguien els cànons de les mantellines que lluïen les belleses del foc. El rumb de les mantellines el determinaven els mateixos artesans i indumentaristes i elles es convertien en referents del que havia de ser una indumentària perfecta. L’any 2005, Miguel Ramos va desafiar la tradició perquè va sol·licitar a Mari Carmen una mantellina amb canons més xicotets de l’habitual. Malgrat els inicials dubtes davant la possible reacció del públic, tant Ramos com Carmen compartien la visió que les mantellines havien d’adaptar-se als nous temps.

COMIAT

Amb quinze anys més a la seua esquena que la resta de les treballadores, Mari Carmen s’enfrontava a una altra temporada de més de 300 mantellines en un període de temps reduït. Un esforç titànic que, lluny de disminuir, s’intensificava amb cada any que passava. No obstant això, un sentiment d’orgull sorgia cada fi de temporada. Saber que el dia de la proclamació, les màximes representants lluirien amb elegància la mantellina que ella havia creat amb les seues pròpies mans, allò que era una recompensa inavaluable que superava amb escreix qualsevol retribució econòmica. Com un artista amb un segell propi, Mari Carmen era capaç d’identificar totes les mantellines que realitzava només amb asseure’s a veure desfilar les fogueres el dia de l’entrada de bandes o fins i tot la mantellina d’algun aparador.

Any rere any, Violeta observava amb admiració i preocupació com la seua mare s’entregava en cos i ànima a les fogueres. No obstant això, el pas del temps començava a fer mossa en la incansable artesana. Als seus quasi 80 anys, la decisió de parlar seriosament amb ella sobre el final del seu ofici ja no podia ajornar-se més. Va arribar la pandèmia i van pensar que era el moment idoni per a parar, però l’esperit de les fogueres estava tan ressentit que van decidir esperar que els foguerers es recuperaren.

Figura 10. Mari Carmen li arregla a la seua filla la mantellina en 2002 quan va eixir com a dama del foc. Font: Violeta Trives

En el cor de les fogueres resideix un esperit únic, un foc que s’alimenta del treball voluntari i de l’amor per la festa. Per als foguerers, dir no a qualsevol cosa relacionada amb les seues benvolgudes fogueres és quasi impossible. Per a Mari Carmen dir que no a les mantellines, era alguna cosa molt difícil de fer. En un moment, a més en el qual no podia recomanar ningú més, ja que totes les persones que ella coneixia ja estaven deixant de fer mantellines.

Després d’uns mesos explicant la situació als indumentaristes amb els quals treballava, el juliol de 2023, la seua filla Violeta publicava la carta de comiat que havien escrit juntes a través d’una publicació en xarxes socials. La nota deia així:

“Dicen que la vida es aprender a despedirse pero que difícil es hacerlo de un trabajo, un hobbie que me ha apasionado toda la vida, mis queridas mantillas. Llevaba años pensando la retirada pero llegó la pandemia y ese desde luego, no era el mejor momento para hacerlo. Ahora si, la fiesta de Fogueres ha resurgido con intensidad y es necesario dejar pasar a las nuevas generaciones. La nuestra , esperamos permanezca siempre en vuestra memoria porque os aseguro que trabajamos con coraje y corazón… a todos ellos mi recuerdo en este día.

José María Lorente y Encarnita Pascual, Juanma, Fina la Bordadora, Manolo, Yolanda, Aida, Miguel Ramos, Elvira y Miguel, las chicas de Carissa Festa María José y Noelia, Alfonsina y Noelia Rondón, Balbino, Carmen Ninots, Jose y Toni, Mayte Pascual, Rosa Mari, Jose Hernández, Mari Tinto, Juan y Loli, Sandra Maestro, y tantas otras compañeras Cati, Ana, Reme y mi queridísima Loli la Bordadora…

Quizá mi mente algún nombre hoy olvida pero os aseguro que mi corazón por siempre recordará. A todas y cada una de las Belleas y Damas de Honor que lucistéis mis almidones… que sepáis que os vi desfilar con orgullo y me alegra formar parte de vuestros recuerdos. Os siento a cada uno de vosotros como parte de mi familia , mi familia fogueril.

Gracias y hasta siempre. Mari Carmen “mantillas”

El telèfon de la seua casa no va cessar de sonar durant dies. Era un incessant ressò de comiats, d’agraïments per un treball incansable que havia marcat la vida de tantes persones. Mari Carmen, commoguda per les mostres d’afecte, no sabia quina cosa dir. Famílies senceres, a les quals havia vist créixer i formar part dels seus somnis de foc, l’acomiadaven amb el cor encongit. Tres generacions que havien confiat en ella, a les seues mans expertes i en el seu cor bondadós per a cuidar el seu bé més preuat. Quasi quatre dècades després del seu inici, el telèfon fix de la casa de Mari Carmen segueix en el menjador. De tant en tant, el telèfon ressona amb la veu d’algú que ha trobat el número en un vell paper o que ha sigut recomanat per un conegut. Són telefonades inesperades, retalls d’una època en la qual Mari Carmen suposava una de les figures més importants de la indumentària alacantina. Com si es tractara d’un cicle perfecte, les primeres mantellines, per a José Fiesta, i les últimes, per al seu fill Jose María, qui va heretar un llegat d’afecte que transcendia el temps.

Mari Carmen sempre enyorarà les seues mantellines blanques, el midó en els pinzells i la forma acurada en què s’enrotllaven en els seus rotllos de paper. Durant 40 anys, va dedicar la seua vida a la figura de les mantellines, i ara, separar-se’n és com arrancar-li un tros de la seua ànima. Els seus ulls brillen amb nostàlgia de recordar les vesprades envoltades de mantellines per tota la casa i les constants visites de foguerers. Les mantellines eren més que una peça per a ella, eren un símbol de la seua herència, una abraçada dels seus amics com a José o Encarnita i un refugi en els moments difícils.

Els records es converteixen en una boira que ennuvola la seua vista, però en el fons sap que les mantellines sempre estaran vives en el seu cor.

LES ARTESANES DE LA TRADICIÓ

Un homenatge a les dones darrere de la indumentària

En les seues paraules reviuen les històries de dones com Alfonsina, Loli Baile o Fina la brodadora, pioneres en un terreny sense conquistar: el de la indumentària popular. Eren lluitadores sense pretendre-ho ni saber-ho, dones que desafiaven les normes d’un món que negava oportunitats laborals a les dones. Amb la seua tenacitat i el seu talent, van convertir la indumentària en un ofici digne, vestint de festa, tradició i identitat les dones i xiquetes alacantines.

El seu llegat és un cant a la perseverança i a la força de voluntat. Elles, amb molt d’esforç i dedicació, van teixir les nostres festes, a més de teixir un tros de la història de la nostra ciutat. Mentre que la majoria optava per la comoditat del conegut, per treballs normals amb horaris i sous estables, elles van triar un camí més ardu, però alhora més significatiu. La seua valentia i determinació les van convertir en referents per a les generacions esdevenidores. El seu treball no comptava amb formació oficial, i això feia que fora molt difícil construir un ofici.

Elles, pioneres en un món en constant canvi, es van atrevir a crear empreses en un sector de la festa que estava just començant a evolucionar, gràcies al treball de figures com a José Ángel Guirao o Conrado Albaladejo. La seua visió de futur era inspiradora. En un moment en el qual la indumentària tradicional alacantina encara estava fent els seus primers passos cap a la modernitat, elles van apostar per la innovació i la creativitat, i van obrir camí a noves possibilitats. Elles van ser, a la seua manera, de les primeres que van fer teletreball, ja que el seu taller era la seua casa i els seus companys de treball la seua família.

També recordaven a Reme Vélez, una dona la tenacitat i la dedicació de la qual van ser fonamentals per a mantindre viva la indumentària alacantina a través de les fotografies i assegurar-ne l’evolució al llarg del temps. Reme Vélez era coneguda per la seua exigència quant a la indumentària, especialment en el que es referia a la mantellina. En els reportatges fotogràfics de les representants, es negava a prendre’ls fotos si no portaven la mantellina col·locada correctament. Aquesta actitud va contribuir a augmentar el respecte i la responsabilitat dels festers cap a la indumentària de núvia alacantina. El seu compromís amb la tradi-

de les Foguerers

Figura 11. Mari Carmen i la seua companya, Fina la brodadora. Font: Violeta Trives

Figura 12. Mari Carmen i la seua amiga, Alfonsina, mare de la nostra comisionada Noelia Rondón. Font: Violeta Trives

ció no estava renyit amb l’empatia. Reme Vélez sempre portava sabates de totes les talles en el seu cotxe, per si alguna xica patia molèsties als peus durant els actes. En eixos casos, no dubtava a canviar-los les sabates per uns altres o fins i tot pels seus mateixos.

Reme, veïna del barri de la Florida, companya d’ofici de Mari Carmen, hi compartia la passió pel disseny de les mantellines i juntes eren les encarregades de definir el seu rumb. Van impulsar canvis innovadors com la substitució dels ganxos negres, que s’oxidaven i tacaven les delicades peces, per ganxos daurats més duradors i elegants. Gràcies a la seua tenacitat i visió, van aconseguir millorar la qualitat i l’estètica de les mantellines, i van consolidar el seu llegat a l’ofici.

Les mantellines, obres d’art fruit del talent i esforç d’artesanes com Reme i Mari Carmen, veien el seu preu estancat any rere any. Reme, amb la seua habitual franquesa, lluitava per un augment en el preu perquè aquestes peces eren autèntics luxes, no simples necessitats.. Juntes, Reme i Mari Carmen no solament creaven mantellines, sinó que també creaven un llegat. Eren un exemple de sororitat, donant-se suport mútuament en els moments difícils i celebrant juntes els èxits. Sense quasi relleu generacional, van aguantar moltes dècades sostenint el seu ofici.

Encara hui, guarde amb afecte el record de les costureres de Miguel Ramos i a la seua mare Elvira en la seua

botiga, que cosien amb cura i precisió els vestits de les xiquetes i dones que engalanarien els carrers durant les fogueres. La seua labor, encara que no sempre visible en l’escenari públic, era indispensable per al desenvolupament de la festa, ja que impregnaven cada peça d’un valor cultural incalculable.

Sense la seua dedicació, passió i esforç, aquesta peça emblemàtica de les Fogueres d’Alacant podria haver desaparegut fa temps. Són elles els qui, generació rere generació, han transmés l’art de la mantellina, i han preservat així una tradició que forma part de la identitat alacantina. Per a les dones que tenen l’honor de portar-la, la mantellina representa un moment únic i irrepetible. Només durant el seu any de bellesa o dama tenen l’oportunitat de lluir aquest tresor, carregat de simbolisme i significat. Un període de temps limitat que la converteix en una peça encara més especial i preuada.

A través d’aquest text i aquest llibret, volem rendir un merescut homenatge a totes aquelles persones —majoritàriament dones— que des de l’ombra i amb una dedicació indestructible, han sigut pilars fonamentals en la conservació i transmissió de la indumentària tradicional de les Fogueres d’Alacant. Costureres, brodadores, guardicioneres, teixidores, indumentaristes i patronistes, una infinitat de mans expertes que, després del nom dels indumentaristes, conformaven la xarxa invisible que sostenia la màgia de la festa.

Figura 13. Reme Vélez. Alacant rescata de l’oblit a una dotzena de dones emblemàtiques de la ciutat. Font: Todoalicante.com

Figura 14. Elvira, mare de l’indumentarista Miguel Ramos prenent mesures a la fallera major infantil d’Elda 2011. Font: Actualidad Fallera.

EL PRESENT de l’artesania de la mantellina alacantina

Rubén Rodríguez

Si Mari Carmen representava l’inici de les mantellines de núvia alacantina, a Rubén Rodríguez trobem el present d’aquesta emblemàtica peça.

Aquest jove emprenedor, dedicat originalment al lloguer i venda de complements i vestits de moros i cristians, va descobrir una inesperada passió per la restauració de mantellines l’any 2016. La seua història va començar a Elda, quan la seua neboda necessitava una mantellina per al seu vestit de fallera major infantil. La seua amiga, Rebeca, li va oferir prestar-li la seua, però en rebre-la, Rubén es va trobar amb una mantellina que no esperava. La mantellina a causa del temps d’estar guardada, necessitava un poc de restauració.

Davant la falta de temps per a aconseguir una altra mantellina, Rubén va decidir arreglar-la ell mateix. Va utilitzar els seus coneixements de tocats i vestits de moros i cristians i va desmuntar la mantellina, la va arrissar de nou i la va donar forma amb els rotllos de paper de cuina i un assecador. El resultat final va ser tan sorprenent que la propietària de la peça a penes la va reconéixer. Van passar els anys i en alguna ocasió Rubén va realitzar alguna neteja a alguna mantellina però no de manera contínua.

En la història de Rubén Rodríguez, Rebeca Salguero juga un paper fonamental. La seua confiança en ell, tant l’any 2016 com en 2022, va ser determinant perquè Rubén es dedicara al manteniment de mantellines de núvia alacantina. En les Falles d’Elda del 2022, Rebeca, que havia sigut dama d’honor de la fallera major d’Elda en 2016, va tornar a confiar en Rubén per a preparar les seues mantellines per a les festes. Les mantellines van arribar-ne a les mans només 5 dies abans de l’inici de les Falles, en un estat bastant complicat. Rubén va treballar sense descans durant tota la setmana per a deixar-les llestes a temps.

5 minuts abans d’haver d’eixir de la seua casa, Rubén li entregava a Rebeca les seues mantellines per a eixa mateixa vesprada.

El resultat va ser impecable. Les mantellines de Rebeca van lluir radiants durant les Falles, i el boca a boca va començar a fer el seu efecte. Cada vegada més gent volia que Rubén els ajudara amb les seues mantellines. Chelo, mare de Rebeca, qui a més va ser pregonera de les Falles d’Elda eixe mateix any, va veure el talent de Rubén per la forma en què va restaurar les mantellines de la seua filla Rebeca. Ella li va animar a continuar avant i a convertir eixe hobby en una tasca més professional.

Tan bon punt va veure que li anava bé i que cada vegada més amics li demanaven ajuda, Rubén va començar a oferir els seus serveis a altres falleres i festeres.

En eixe moment Rubén acabava d’obrir una barberia i es va plantejar la neteja de les mantellines com un plus al seu treball principal. A poc a poc, mitjançant anuncis en xarxes socials, indumentaristes d’Alacant van contactar-hi per a treballar conjuntament amb la indumentària de totes les belleses d’Alacant i falleres d’Elda.

A poc a poc, la seua fama es va estendre pel món de les falles i les fogueres, i hui dia és un dels pocs artesans que participa en el món de les mantellines. Hui en dia s’encarrega de la neteja de totes les mantellines de les falleres d’Elda, així com treballa amb alguns dels indumentaristes més importants d’Alacant com a José i Toni. Enguany també es va encarregar de la cura i manteniment de les mantellines de les belleses del foc i les seues dames d’honor d’Alacant. Rubén hi està molt agraït, ja que gràcies a la seua confiança, moltes més dones de la festa hi han confiat per a responsabilitzar-se del manteniment de les mantellines.

Un procés meticulós

La neteja i preparació d’una mantellina de núvia alacantina és un procés meticulós que requereix temps i paciència. Rubén, al contrari que altres companys d’ofici, no té problema a explicar-nos com realitza el procés. En el cas de les mantellines preparades des de zero, Rubén rep la mantellina brodada, amb la pedreria cosida i el tul preparat, per a emmidonar i encanonar-la. En el moment que Rubén rep la mantellina, primer l’emmidona, que es fa amb un producte especial que li dona a la mantellina la seua característica rigidesa. Els cristalls de midó són un producte 100% natural elaborat a partir d’arròs. Aplicat a la roba, el midó forma una pel·lícula que endureix la tela. Les pólvores de midó es mesclen amb aigua, i es crea una pasta que es refreda i es col·loca en la mantellina amb un pinzell. 24 hores després, una vegada sec, es va arrissant o arrufant la mantellina, d’acord amb la grandària que es vulga aconseguir. Les mantellines solen ser de 33 centímetres per a les mantellines adultes.

El secret, segons ens compta Rubén, està en la manera en què se li dona la forma als canons amb els rotllos de paper de cuina o higiènic, segons la grandària de la canotet que vulgues. Per a realitzar aquest procés es necessita molt espai per a poder realitzar diverses mantellines alhora i cadascuna d’elles necessita entre 24-48 hores per a realitzar-la sencera.

L’evolució de la cura de les mantellines

El maquillatge actual de les dones festeres és molt diferent del de fa 10, 15 o 20 anys. Els productes químics utilitzats en el maquillatge han canviat, i això ha tingut un impacte en la forma en què s’han de netejar les mantellines. Rubén Rodríguez és conscient d’aquesta evolució i, en conseqüència, n’ha adaptat les tècniques de neteja. No totes les mantellines s’han de tractar de la mateixa manera, ja que el tipus de maquillatge usat i l’antiguitat de la peça poden afectar el procés de neteja.

Les mantellines de les xiquetes, per bé que no solen portar maquillatge, també es poden veure afectades per la suor, la pluja, el sol i el temps. Per això, és important dur a terme un manteniment regular per a mantindre-les en bon estat.

Rubén fa servir una combinació de tècniques tradicionals i modernes per a netejar les mantellines. El seu objectiu és eliminar la brutícia i les taques sense danyar la tela.

Un treball artesanal

El treball de Rubén és un exemple d’artesania pura. Cada mantellina que passa per les seues mans és tractada amb manyaga i cura, i el resultat final és una peça única i impecable.

L’ofici de restaurar i cuidar les mantellines de núvia alacantina és un art poc conegut i practicat per solament unes poques persones en tota la província. Rubén descriu el reconeixement al seu treball com alguna cosa que ve després del tracte pròxim amb les clientes. Encara que moltes persones admiren la bellesa de les mantellines, no sempre es reconeix el treball de les persones que les cuiden.

Tot el treball que es fa a través d’indumentaristes, sempre ve implícit amb una sensació d’invisibilitat de les persones que estan darrere d’aquest treball. El contacte directe amb els artesans com Rubén, es tradueix en un servei a un preu més baix que si es fa a través d’un intermediari, la qual cosa fa que el seu treball no siga rendible publicitar-lo ni reconéixer-lo.

Rubén Rodríguez té una visió particular sobre l’ofici de les mantellines. Per a ell, aquest treball es veu com una tasca complexa, que requereix molta delicadesa i respecte. La gent sol pensar que, tot i ser una peça tan delicada i valuosa, tant sentimentalment com monetària, no s’hi poden cometre errors en preparar-la, i per això prefereixen no involucrar-se. No obstant això, Rubén no té por. Ell tracta les mantellines com qualsevol altra peça del vestit de fallera o de núvia alacantina: amb respecte i cura, però sense por de cometre errors. Per a ell, els errors són part del procés i, en la majoria dels casos, tenen solució. Rubén està convençut que la clau per a restaurar una mantellina amb èxit és tindre paciència, dedicació i un bon coneixement de la tècnica. A més, és important tindre un profund respecte per la peça i pel valor que té per a la seua propietària.

El midó és un producte que s’ha de col·locar únicament en la zona dels canons, ja que una vegada posat no es pot llevar si s’aplica en una altra zona diferent.

Hui dia no existeix una formació per a persones que vulguen aprendre aquest ofici, o que vulguen preparar les seues mantellines. Tampoc existeixen unes regles definides de com cal preparar les mantellines, ni la seua grandària ni la seua forma exacta. El rumb de les mantellines el definien les mateixes artesanes de mantellines, que d’acord amb les mantellines que es realitzaven eixe any, se’n definia l’estil o les mesures determinades. Això feia que l’ofici fora molt difícil d’aprendre per a altres persones com a Rubén, ja que no podia saber si el seu treball estava ben fet o no. Les persones jutgen el seu treball d’una forma totalment subjectiva, d’acord amb les anteriors mantellines o la seua experiència en la festa. En el cas d’altres artesanes, no sempre es valoraven bé els treballs d’altres companys o altres companyes, ja que cadascuna tenia una manera diferent de fer l’ofici.

Un futur prometedor

Rubén Rodríguez té una profunda confiança en el futur de l’ofici de restaurar i cuidar les mantellines de núvia alacantina. Per a ell, aquest treball és massa delicat i complex per a ser industrialitzat. Les característiques úniques de les mantellines les fan impossibles de reproduir a màquina. El seu teixit fi, el seu disseny complex i la necessitat d’un maneig acurat fan que aquest treball siga únic i irreemplaçable. El treball de Rubén Rodríguez i de les altres artesanes que treballen amb les mantellines és un homenatge a la bellesa i la importància d’aquesta tradició.

Un homenatge a la bellesa i a la importància

Juny 1964. Fotògraf Goyo. Font: Arxiu Municipal d’Alacant

EL FUTUR

de la mantellina alacantina

Després de descobrir l’origen de les mantellines com a part de la nostra indumentària i de conéixer les persones que han treballat per a mantindre tants anys la nostra peça més identitària, ara toca mirar al futur. Resulta curiós que la història de Mari Carmen i de Rubén coincideixen en moltes coses, el seu inici espontani, la seua formació autònoma i poc reconeixement amb més de quaranta anys de diferència ens fa pensar que no s’ha avançat en el món de les mantellines. Un ofici no reglat, sense opció a la formació i el seu futur depén de la vocació màgica d’algú que vulga lluitar i conéixer els seus processos. La importància de les mantellines dins del món de les fogueres, que identifica només a les nostres màximes representants, també forma la nostra identitat fora de la ciutat.

Les Fogueres d’Alacant han d’emprendre una reflexió crítica entorn de la imatge que projecten cap a l’exterior i com aquesta contribueix a la confusió amb altres festivitats. Cal avaluar si la promoció actual transmet amb suficient claredat l’essència de les fogueres i les distingeix efectivament de celebracions similars. A hores d’ara, la construcció d’una imatge de marca sòlida es reconeix com un factor crucial per a l’èxit de festes, institucions, empreses i negocis en general. Una imatge ben definida i estratègicament comunicada permet la diferenciació, capta l’atenció del públic objectiu i genera un record perdurable.

La imatge de marca es conforma per un conjunt d’elements tangibles i intangibles que, en conjunt, transmeten els valors i la identitat d’allò que representen. Aquests elements poden incloure el nom, el logotip, els colors distintius, el disseny utilitzat i els continguts que se’n difonen. Un exemple il·lustratiu del poder d’una imatge de marca sòlida el trobem en els Scouts . Gràcies a l’aplicació constant d’una imatge recognoscible en totes les seues accions, en qualsevol part del món, la visió d’un grup de joves amb un mocador al coll evoca instantàniament la idea del moviment Scout

En el nostre cas, la imatge corporativa de les fogueres ha anat variant segons els anys sense tindre un rumb definit. En aquest cas ens centrarem en l’ús de la mantellina en la promoció de la festa de les fogueres.

La mantellina de núvia alacantina és un símbol de tradició, elegància i cultura. S’ha usat com a element de promoció de les Fogueres de Sant Joan, però se’n podria aprofitar encara més el potencial. La mantellina pot ser una eina per a transmetre valors positius i enfortir la imatge de la festa.

En primer lloc, resulta curiós que per a ser un dels nostres símbols d’identitat més reconeguts i més distingits, com és la mantellina de núvia alacantina, no ha format part de cap cartell anunciador de fogueres en la seua història. De tots els noranta cartells anunciadors sols en dotze apareix una representació femenina, sempre amb el vestit de llauradora. Només nou han sigut publicats després de l’oficialització del vestit de núvia alacantina.

Si existeix alguna cosa en la nostra indumentària que ens diferencia d’altres festes celebrades a Espanya és la nostra indumentària de núvia alacantina. Les nostres màximes representants, tant de la ciutat com de cada comissió, llueixen el vestit de núvia alacantina i, per tant, hauria de ser tractat com un dels elements més utilitzats per a representar les fogueres. Hem volgut comentar-ho amb diversos autors dels últims cartells promocionals de les Fogueres de Sant Joan.

El dissenyador gràfic, Luis Damián Yelo, dissenyador de cartells oficials de fogueres triats en els anys 2007, 2011 i 2012, ens va explicar que els seus dissenys es van inspirar principalment en la tradició i l’energia d’aquesta celebració. “Volia capturar l’essència de la festa en les meues obres, usant colors, formes i elements que transmeteren l’alegria i l’emoció que se sent durant eixos dies, i sempre donant-li un toc tradicional en referència gràfica als cartells més antics”, afirma.

Figura 1. Cartel de festes 1960. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 3. Cartel de festes 2010. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 2. Cartel de festes 1987. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 4. Cartel de festes 2011.Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 6. Cartel de festes 2015.Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 5. Cartel de festes 2012. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 7. Cartel de festes 2016. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 9. Cartel de festes 2023. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 8. Cartel de festes 2019. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Luis considera que la mantellina de núvia alacantina és un símbol icònic en la manera de vestir de la dona alacantina i afig un toc d’elegància i tradició a la celebració. “Incorporar la mantellina en la promoció de les fogueres ajuda a ressaltar la identitat local i a connectar la festa amb les seues arrels històriques”, assenyala.

Luis defensa la importància de reconéixer i valorar la mantellina com a símbol cultural i considerar la seua integració en futurs dissenys. Malgrat la seua importància, la figura de la núvia alacantina no ha sigut present en els cartells oficials de les fogueres. D’acord amb Luis, no respon a una qüestió de falta de valor o importància, i pot deure’s a diversos factors, com la tradició de centrar-se en altres aspectes de la festa o simplement a decisions artístiques i de disseny.

El dissenyador creu que existeixen diverses maneres d’integrar la mantellina de manera més efectiva en la promoció de les fogueres, com a logotips, cartells, fullets i productes promocionals, a més d’usar-ne la imatge per a crear una identitat visual cohesiva i memorable per a la festa. La col·laboració de les institucions en campanyes de màrqueting conjuntes, patrocini d’esdeveniments i el suport al comerç local associat a la mantellina també seria una bona aposta. Luis es mostra convençut que la mantellina té un futur brillant com a símbol de les fogueres. “Si es promou de manera adequada i s’integra de manera orgànica en la celebració, estic segur que continuarà sent un símbol rellevant i volgut per a les generacions futures”.

Si analitzem per exemple els monuments oficials des de 1996, únicament 3 monuments han inclòs la figura d’una núvia alacantina com a part central. La primera aparició seria l’any 2000, en el monument del constructor Francisco Vázquez amb el lema “Una odissea en el poc espai que ens queda” que incloïa en el planeta Terra una bellesa i un saragüel en la seua part davantera. Deu anys més tard Pedro Espadero presentà “Un amor d’estiu” en la qual podem veure un saragüel i una núvia alacantina representant una escena romàntica. També podem trobar la figura de núvia alacantina en el monument de 2005 de la foguera Carolines Altes, de Pere Baenas, guanyadora del primer premi de categoria especial.

Un dels millors exemples de l’ús de la figura de núvia alacantina com a part de promoció de la festa arribà en 2012 amb els germans Gómez Fonseca que plantaren a Alacant com a foguera oficial “Esplendor”.

Figura 10. Monument 2005 foguera Carolines Altes. Pere Baenas “Amor a la festa”. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Els periòdics recollien el seu procés a través de titulars com “Els germans Gómez Fonseca acoblen les peces de la mantellina de la bellesa que remata la foguera oficial”. 1 Segons explicaven els constructors per al periòdic Informació 2, la part central del monument constava del rostre d’una núvia alacantina de vint metres d’alçària i disset d’amplària, l’objectiu de la qual era transmetre la bellesa d’Alacant. Una gran mantellina de quasi 18 metres de diàmetre representava l’element principal. En un altre article d’aquest mateix periòdic el seu titular era “Els Fonseca tixen la mantellina”.

També podem veure la mantellina com a element principal de la festa de Fogueres en l’escenografia de l’Elecció de la Bellea del Foc de l’any 2000. En ella es triava com a màxima representant a María del Mar Rodrigo Redondo, de la foguera Carolines Altes.

1.Els germans Gómez Fonseca acoblen les peces de la mantellina de la bellesa que remata la foguera oficial - Font: El periòdic. www.elperiodic.com/ alicante/hermanos-gomez-fonseca-ensamblan-piezas-mantilla-bellea-remata-hoguera-oficial_161759 (consultada 02/2024).

2.Els germans Gómez Fonseca repeteixen la plantà de la foguera oficial i Esplá construirà amb la Infantil. Font: Diari Informació. www.informacion.es/alicante/2011/09/01/gomez-fonseca-repiten-planta-hoguera-6949175.html (consultada 02/2024)

Figura 11. Foguera oficial 2012. Germans Gómez Fonseca “Esplendor” Font: Cendra Digital.

Figura 13. Escenografia de l’elecció bellesa del foc infantil 2000. Font: Ana Belén Balibrea Sánchez

Figura 12. Cremà Foguera oficial 2012. Germans Gómez Fonseca “Esplendor” Font: Gomezfonseca.com

Aquesta peça és tan característica de la nostra terra que fins i tot forma part de la moda televisiva. Durant la tercera temporada de Drag Race España, la Drag Hornella María Góngora Ciccone, nom artístic de Javier Sevillano Jiménez, va presentar un disseny inspirat a Alacant. Creat per Antonio Velasco Madrid, va anar un important homenatge a les nostres festes i al nostre senyal d’identitat. 3

En canvi, la mantellina sí que ha suposat un reclam, per la qual cosa visitaven la ciutat d’Alacant i per a la festa de fogueres quan s’ha viatjat fora de la nostra ciutat. Tant en les convivències de belleses com en exposicions de turisme com Fitur, les mantellines sempre han format part de les campanyes de promoció de la ciutat i de les festes.

Un exemple d’eixa promoció va ser el celebrat dia del turista en tot el país, a principis dels seixanta, organitzat per la direcció general de promoció del turisme. El 5 de setembre de 1964 es van col·locar tres punts de benvinguda a la ciutat, un en l’entrada de la carretera de València (enfront del conegut col·loquialment com a Scalextric), un altre enfront de l’antiga fàbrica del gas (enfront de l’Estació de Múrcia) i un en la Creu dels Caiguts. A cada turista, li entregaven una invitació al concert de la banda municipal que se celebrava al castell de Santa Bàrbara, una bossa de tomaques, una banderola, i unes botelles de taronjada. Com es pot observar en les imatges, s’hi realitzava aquesta benvinguda per dones vestides amb el vestit de núvia alacantina com a reclam de la ciutat. 4

Després de tres dècades, i amb motiu de l’Exposició Universal de Sevilla 1992, s’hi plantava un monument de l’autor Paco Juan que, a més, va ser l’epicentre de les jornades de convivència de belleses. La comitiva la componien la bellesa del foc, les seues dames, les belleses de cadascun dels districtes, el jurat de l’elecció de la bellesa del foc i les autoritats i entitats de la ciutat d’Alacant. Aquest fet va ser el començament d’una estratègia promocional d’Alacant i de les fogueres.5-6

3.Miss Góngora deixa els alacantins sense paraules amb el seu homenatge a la terreta en Drag Race España - Font: Diari Informació. www. informacion.es/ocio/tv/2023/05/04/miss-gongora-traje-alicante-drag-race-espana-86860258.html (consultada 02/2024).

4. “Dia del Turista” Font: Blog El nostre Alacant d’antany. (consultada 02/2024).

5.“Fogueres exportables… però menys” - Juan Carlos Vizcaíno Font: Periòdic l’Espanyol www.elespanol.com/alicante/opinion/20220115/ hogueras-exportables/642565755_13.html (consultada 02/2024).

6.Les fogueres en la Expo de Sevilla - Font: Federació de Fogueres www.hogueras.es/historia/les-fogueres-en-la-expo-de-sevilla/ (consultada 02/2024).

Figura 14. Drag Hornella Góngora durant la 3ra temporada del programa de televisió Drag Race España. Font: Diari Informació

Figura 15. “Dia del Turista” .Foto de Germans García. Font: Blog El nostre Alacant d’antany.

El maig de 1997 es traslladen les jornades de convivències de belleses a Madrid, i s’hi va plantar el monument, obra de l’artista Javier Capella, a la Plaça Santa Anna. El patronat de turisme de la Costa Blanca, que organitzava tota la promoció turística a la capital d’Espanya, també va organitzar una desfilada des de la plaça Major, però la foguera no es va poder cremar i es va desmuntar i traslladar de bell nou a Alacant.

Una retallada de premsa deia: “Els madrilenys que passejaven ahir pel centre de la capital no eixien de la seua sorpresa de trobar-se amb les huitanta-quatre representants de la dona alacantina. Les candidates a bellesa del foc van visitar de vesprada la foguera instal·lada en la plaça de Santa Anna, a la qual no només li va faltar cremar-la.”

Va ser amb l’arribada a la presidència de José Manuel Lledó que es van impulsar de nou les convivències de belleses com a part de la promoció de les fogueres. Des de llavors, les ciutats triades en aquesta estratègia de promoció van ser Oviedo (1999), Màlaga (2000), Valladolid (2001), Logronyo (2002), Lleó (2003), Castelló (2004), Burgos (2005), Granada (2006 i 2011), Múrcia (2007), Almeria (2008), Ciudad Real (2009), i Guadalajara (2010).

En 2012, les convivències van aconseguir celebrar-se a Mojacar (Almeria) i a Torrevella, gràcies a patrocinadors externs, però sense monument per primera vegada en disset anys.7 En 2013, Dénia va acollir les convivències.8

En 2016, 2018, 2019 i 2020 les convivències es van celebrar a Madrid, i va coincidir amb la celebració de la Fira Internacional de Turisme, Fitur. Les belleses del foc d’Alacant i les seues dames d’honor, i les belleses dels diversos districtes desfilaven any rere any pel centre de la capital al costat d’altres festes de la província.

Figura 16. El dia del turista a Alacant. Diari Informació 6-9-1964. Font: Blog El nostre Alacant d’antany.

7.Les convivències de les belleses se celebraran sense foguera per primera vegada des de 1995. Font: Diari Informació www.informacion.es/ alicante/2012/03/27/convivencias-belleas-celebraran-hoguera-primera-6841112.html (consultada 02/2024).

8.Dénia es va convertir en la capital de les fogueres amb la convivència de les candidates a bellesa del foc d’Alacant. Font: Diari Dénia. www.denia.com/ denia-se-convirtio-en-capital-de-las-hogueras-con-la-convivencia-de-las-candidatas-a-bellea-del-foc-de-alicante/ (consultada 02/2024).

17. Retallada del periòdic sobre les convivències Madrid

Figures

1997. Font: Ana Belén Balibrea.

En 2017 va arribar el primer any en què la promoció es realitzava fora d’Espanya, a Lisboa. El diari Alacant Plaça deia en un article: “Una mostra de l’èxit d’aquesta campanya ha sigut la desfilada d’ahir pels principals carrers del centre urbà que, protagonitzat per les més de huitanta belleses abillades amb el vestit de núvia alacantina, va congregar-ne nombrós públic atret per l’espectacularitat i vistositat. Aquest esdeveniment ha sigut recollit per una vintena de mitjans de comunicació de Lisboa.” 9

En 2018, les convivències van tornar a ser fora d’Espanya aquesta vegada en Lyon.10 La bellesa del foc d’eixe any, Sofía Escoda, les seues dames i les setanta-set candidates van desfilar entre la plaça de Bellecour i la de la République al costat de la comitiva de la Federació de Fogueres.

En 2022, les convivències de totes les belleses es traslladà a Saragossa. El patronat municipal de turisme de l’Ajuntament d’Alacant el recordava amb el següent titular: “Les convivències de les belleses d’Alacant converteixen els carrers i places de Saragossa en una mar de mantellines”. 11

L’Ajuntament d’Alacant comentava d’aquest mateix acte que la imatge promocional d’Alacant havia sigut mostrada a través d’una mar de mantellines encapçalada per les belleses del foc -adulta i infantil-, Marina Niceto i Valeria Gómez.12 La premsa també es feia ressò del fet a través d’articles que deien coses com: “Els carrers i places de Saragossa s’han omplit de mantellines aquest cap de setmana en les convivències de les belleses d’Alacant” 13 o titulars com: “Una ona de mantellines envaeix Còrdova”. 14

9.Més de 20.000 portuguesos visiten la foguera i l’oficina turística d’Alacant a Lisboa. Font: Diari Alacant Plaza. www.alicanteplaza.es/ mas-de-20000-portugueses-visitan-la-hoguera-y-la-oficina-turistica-de-alicante-en-lisboa (consultada 02/2024).

10.Les fogueres conquisten Lió a la recerca del turista francés. Font: Periòdic Cadena Ser. www.cadenaser.com/emisora/2018/04/21/radio_alicante/1524328997_639132.html (consultada 02/2024).

11.Les convivències de les belleses d’Alacant converteixen els carrers i places de Saragossa en una mar de mantellines - Font: Alacant Turisme www. alicanteturismo.com/las-convivencias-de-las-belleas-de-alicante-convierten-las-calles-y-plazas-de-zaragoza-en-un-mar-de-mantillas/ (consultada 02/2024).

12.Les convivències de les belleses converteixen els carrers de Saragossa en una mar de mantellines - Font: Ajuntament d’Alacant. www.alicante.es/ es/noticias/convivencias-belleas-convierten-calles-zaragoza-mar-mantillas (consultada 02/2024).

13.Les fogueres s’acosten a Saragossa en les convivències de les belleses d’Alacant. Font: Diari 20 minutos. www.20minutos.es/noticia/4976838/0/les-fogueres-se-acercan-a-zaragoza-en-las-convivencias-delas-belleas-de-alicntes/ (consultada 02/2024).

14.Una ona de mantellines invaïren Còrdova Font: Tot Alacant. www. todoalicante.es/hogueras-san-juan/ola-mantillas-invade-cordoba-20230325125323-ga.html (consultada 02/2024).

Figura 18. Convivències a Lisboa l’any 2017. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

Figura 19. Convivències a Múrcia l’any 2024. Font: David Olivares.

L’any passat les convivències es van celebrar a la ciutat de Còrdova. La premsa explicava l’èxit de la proposta: “La cremà, la mar de mantellines de la desfilada i la mascletà acosten Alacant i Còrdova en la promoció de la festa”. 15

Aquest 2024, les convivències s’han celebrat a Múrcia. En el seu anunci durant la tradicional gala de fogueres en Nadal, la regidora de festes anunciava que les fogueres conquistarien la ciutat de Múrcia mostrant: “la bellesa de la indumentària amb una mar de mantellines que desfilarà pel barri antic de la ciutat”. 16

Any rere any, la desfilada de mantellines ha sigut un dels actes clau de la promoció a les ciutats triades, tant a Espanya com fora d’ella. El vestit de núvia alacantina, com a identitat, és un tresor que no s’ha de perdre, ja que enllaça una idea visual amb un concepte com el de les fogueres, que a vegades resulta difícil d’explicar.

Un altre àmbit en el qual s’ha de cuidar la imatge i la identitat de marca de les fogueres és a través de la Federació de Fogueres.

En 2016 es presentava en la Universitat d’Alacant la nova imatge de la web de la Federació de Fogueres d’Alacant en la qual s’incloïa el nou logotip triat per concurs públic de la dissenyadora Eva Cogollos. En aquest nou logotip, la imatge del qual seria el de la festa en totes les publicacions i accions promocionals durant els següents anys, s’hi recollien els principals símbols que representaven a les fogueres: els monuments, el foc, l’aigua i la núvia alacantina. «És una marca clara, directa, senzilla, fàcilment recognoscible, moderna, innovadora, impactant. En definitiva: una marca completa», així definia Adrián Tárrega, assessor de l’àrea d’imatge i comunicació, el disseny seleccionat. 17

Desembre passat, l’actual Federació de Fogueres presentava la nova imatge corporativa que eliminava la representació de la núvia alacantina utilitzada fins llavors. Inés Quesada, vicepresidenta de l’àrea d’imatge i promoció de la Federació, explicava que: “és una imatge dissenyada per a ser reconeguda de manera immediata”. 18 La vicepresidenta destacava la importància de la creació d’una imatge unificada que enfortira la presència visual en esdeveniments festius i que creara una connexió emocional amb la comunitat alacantina.19

Resulta curiós que la imatge que la Federació ha creat per a mostrar als alacantins oblide una figura tan important com la bellesa o la figura de la núvia alacantina. No oblidem que la figura de la bellesa del foc és triada any rere any per a ser la màxima representació de la festa i, per tant, de la imatge interna i externa de les fogueres. La pàgina web de la federació continua amb el mateix disseny presentat en 2016, així que suposem que la nova imatge de la Federació només s’inclourà en xarxes socials.

En canvi, en l’elecció celebrada l’abril d’enguany, la imatge de la mantellina va identificar totes les candidates al títol de bellesa del foc. Les pantalles mostraven icones de mantellines amb cors en l’elecció infantil i un dibuix d’un brodat típic de la mantellina alacantina en l’elecció adulta.

En les nostres festes germanes, les falles anunciaven a la fi del passat any la creació de la marca corporativa Falles de València, que es presentaria la festa dins i fora de les seues fronteres. 20

També hem volgut entrevistarun gran foguerer com Kike Torres. Kike és comissionat de la foguera Angeles Felipe Bergé i té una àmplia experiència en el món de les fogueres, com a delegat artístic de la federació, guanyador del concurs de cartells de fogueres en diverses ocasions i membre de l’actual Federació de Fogueres de Sant Joan (FFSJ) com a assessor de l’àrea d’associacions.

Kike Torres ens ofereix la seua perspectiva sobre la importància de la mantellina de núvia alacantina com a element diferenciador i símbol cultural de la festa. Té clar el paper fonamental que juga la mantellina alacantina en la identitat d’aquestes festes:

15.Les belleses del foc conquisten Còrdova amb les fogueres. Font: Alacant Press. www.alicantepress.com/art/48695/las-belleas-del-foc-conquistancordoba-con-las-hogueras (consultada 02/2024).

16.Les fogueres d’Alacant conquistaran Múrcia amb la plantà d’un monument en les convivències. Font: Tot Alacant. www.todoalicante.es/hogueras-san-juan/hogueras-alicante-conquistaran-murcia-planta-monumento-convivencias-20231216214813-nt.html (consultada 02/2024).

17.‘Fogueres’, nova marca i logotip de les festes oficials de la ciutat. Font: Las Provincias. www.lasprovincias.es/alicante/201606/16/fogueres-nueva-marca-logotipo-20160616020902-v.html (consultada 02/2024).18. La Federació de Fogueres de Sant Joan presenta la imatge anual. Font: Diari d’Alacant. https://ca.diariodealicante.net/fogueres-imagen-anual/ (consultada 02/2024).

19.La Federació de Fogueres de Sant Joan presenta la seua imatge anual Font: Terreta Ràdio. https://terretaradio.es/la-federacio-de-fogueres-desant-joan-presenta-su-imagen-anual/ (consultada 02/2024).

20.Les falles tindran el seu propi logo i el dissenyarà Ibán Ramón. Font: València Plaza. www.valenciaplaza.com/las-fallas-tendran-su-propio-logo-ylo-disenara-iban-ramon (consultada 02/2024).

Figura 20. Cartell de la final del certamen artístic 2023 presentat per la Federació. Font: Arxiu Federació de Fogueres.

21. Mantellines en l’escenografia de l’elecció de la bellesa del foc infantil 2024. Font: Fotofilmax Fotògrafs.

“És l’element diferenciador que tenim sobre altres festes del foc com són les falles”, afirma amb rotunditat. De fet, assenyala que Elda és l’única localitat que, en les Falles, també utilitza aquest vestit tan especial.

La seua visió —basada en la seua experiència i la seua col·laboració amb l’àrea d’imatge i comunicació de la FFSJ— se centra en l’exportació de la festa a altres localitats. Per la qual cosa, considera crucial basar-se en els quatre pilars que sustenten les fogueres: la pólvora, la música, els monuments i l’art efímer, i, per descomptat, la bellesa de la dona alacantina, l’expressió màxima de la qual s’accentua en el vestit de núvia alacantina.

Si bé reconeix que: “Seria complicat dir-te per què mai ha estat representada la mantellina en un cartell oficial”, apunta a dues possibles explicacions: el disseny i la representació del col·lectiu femení. Quant al disseny, Kike suggereix que la cerca d’un cartell identificatiu per a la majoria de foguerers podria haver decantat la balança cap al vestit de “mudar”, considerat com l’abillament oficial que engloba un major nombre de dones en la festa.

“La mantellina és el nostre element diferenciador sobre altres festes germanes”, afirma amb fermesa. La seua visió es basa en la capacitat d’aquesta peça per a atorgar una identitat visual única a les fogueres, especialment en esdeveniments multitudinaris com a desfilades o actes oficials. Kike destaca la funció de la mantellina com a punt de referència visual, ja que permet identificar i destacar els càrrecs representatius, tant dins de les associacions com a les representants oficials de la festa. En aquest sentit, realitza una comparació amb les Falles de València, en què la identificació de les falleres majors resulta més complexa a causa de la gran quantitat de participants i l’absència d’un element distintiu tan cridaner com la mantellina.

“Té, tindrà i hauria de tindre futur per tots els punts que t’he esmentat amb anterioritat”, afirma amb convicció. Torres reitera les raons que ja ha exposat anteriorment: la capacitat de la mantellina per a diferenciar a les fogueres d’altres festes, la seua funció com a punt de referència visual per a càrrecs representatius i el seu atractiu visual per a visitants.En aquest sentit, destaca el potencial de la mantellina com a element de promoció de la festa: “En l’àmbit de l’exportació de la festa té una divulgació visual molt potent i és un gran reclam entre els visitants”.

Figura

La singularitat i la bellesa de la mantellina atrauen l’atenció i generen fascinació entre aquells que la descobreixen per primera vegada, cosa que fa que es convertisca en un símbol memorable de les fogueres.

Kike també posa en relleu l’ús que es fa de la mantellina en les Falles de València per a representar a Alacant: “Si ens fixem en les Falles de València, quan volen representar una escena en què parlen d’Alacant i les fogueres, sempre utilitzen aquest element per a definir-nos-hi i destacar-nos”. Aquesta constatació externa reforça la idea que la mantellina alacantina és un element distintiu i recognoscible, capaç de transmetre la identitat de les fogueres més enllà de les fronteres d’Alacant.

La inclusió de la mantellina en més espais i esdeveniments relacionats amb les fogueres, juntament amb la promoció activa com a element diferenciador, podria contribuir a consolidar-ne el paper com a símbol clau de la festa, tant per als alacantins com per al públic exterior. La mantellina de núvia alacantina, amb el seu halo de tradició i elegància, s’alça com un emblema inavaluable per a la promoció de les Fogueres de Sant Joan. La seua presència en els actes oficials a través de les belleses i dames i les màximes representants de la ciutat, la converteix en un símbol recognoscible de la festa, i captiva mirades i desperta l’interés per la nostra cultura. No obstant això, és necessari anar més enllà del seu simple ús com a accessori. Hem de prioritzar la promoció de la mantellina alacantina com un element integral de la identitat de les fogueres. Com aconseguir-ho? Cal potenciar-ne la visibilitat en mitjans de comunicació, esdeveniments culturals i turístics. Hem de dissenyar campanyes atractives que ressalten la seua bellesa, història i significat cultural. És necessari involucrar a la comunitat alacantina en la seua promoció a través de tallers, concursos i activitats. És menester buscar aliances amb entitats culturals, educatives i turístiques per a difondre el seu valor. Prioritzar la mantellina alacantina no sols enfortirà la imatge de les fogueres, sinó que permetrà preservar un llegat cultural perquè és una peça fonamental del vestit de núvia alacantí i símbol de la tradició. També cal revalorar l’artesania local, ja que la seua elaboració requereix gran destresa i cura. Sense oblidar-nos d’impulsar el turisme cultural, perquè la mantellina pot ser un atractiu turístic addicional per aquells que visiten Alacant durant les festes.

La mantellina de núvia alacantina ha de ser tractada com un tresor cultural, que ha de ser protegit i promogut amb orgull. Hem de col·locar-la en el centre de la nostra identitat i promoció, a fi de consolidar-la com un emblema del nostre ADN i un símbol de la riquesa cultural d’Alacant. La mantellina ha de ser una ambaixadora de la festa.

Una imatge que transmet tradició, elegància i passió per les festes de la nostra ciutat.

Figura 22. Arribada de turistes a l’estació marítima al maig de 1972. Font: Diari Informació. Perfecto Arjones.

La mantellina és un emblema de la identitat alacantina, un tresor cultural que engalana les dones alacantines en el seu camí cap a un any com a representants de la nostra ciutat, a més d’unir tradició i elegància.

La mantellina alacantina, amb el seu caràcter efímer, evoca la bellesa fugaç d’un any únic i inoblidable, tal com els nostres monuments. La mantellina és una obra d’art que resisteix el pas del temps, i conserva la seua essència i simbolisme.

La mantellina no sols és un element estètic, sinó també una expressió cultural que connecta amb les arrels més profundes d’Alacant. La seua presència en les fogueres no és casualitat, sinó un homenatge a les dones que han forjat la identitat d’aquesta ciutat i han mantingut viva la flama de les tradicions.

Tal com les flames dels focs artificials il·luminen el cel alacantí durant les festes, la mantellina irradia llum pròpia. És un símbol d’elegància, d’ànima festera i de força interior que caracteritza les dones alacantines.

La mantellina representa els alacantins, els foguerers i la nostra terreta. Quin millor element que la mantellina per a començar les Fogueres 2024.

Escenografia de l’elecció bellesa del foc infantil 2000. Font: Ana Belén Balibrea Sánchez

NOELIA

VINAL I RONDÓN

Presidenta Infantil

Presidenta Infantil de la foguera Sant Blai-La Torreta.

Soc Noelia Vinal, i acompanyaré les representants infantils durant aquest any en què ens esperen milers d’aventures i experiències noves. És molt especial per a mi formar part d’aquest equip i poder veure gaudir des de tan a prop a unes xiquetes que he vist créixer. El meu major orgull és pertànyer a la Torreta, i espere fer-ho tan bé com es mereix aquesta foguera, que sé que em farà gaudir del meu càrrec com si es tractara del primer vint-i-quatre de juny per a una xiqueta. Gràcies per confiar-hi i per ser la família que es tria.

Felices Fogueres 2024, Noelia Vinal i Rondón.

ALFONSO MORATA I ALGARRA LUIS

President

Quasi sense adonar-nos-en, ens posem davant del teclat per a escriure un xicotet saluda que forme part del nostre llibret. Quasi sense adonar-nos-en, ja ha tornat a passar un any. Un any ple de treball, alegries, tristeses, esforços, compromisos. Un any que quedarà guardat en la nostra memòria. Un any replet de moments, d’actes, de fotografies… Afortunadament, aquest llibret, com els anteriors, ens ajudarà amb el pas del temps a recordar tot allò que ha esdevingut en aquests últims dotze mesos. Eixe record, lluny d’un temps de nostàlgia, ha de tornar a portar-nos un moment d’alegria, a esbossar nous somriures, perquè, sabeu què?, Ja estem en fogueres!

Amb els meus millors desitjos per a comissionats, veïns i amics, gaudim-ne!

Luis Morata

JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENT

VICEPRESIDENT ÀREA D’ORGANITZACIÓ

VICEPRESIDENTA ÀREA DE FESTES

VICEPRESIDENTA ÀREA ECONÒMICA

SECRETARIA

TRESORER

DELEGACIÓ DE FEDERACIÓ

VOCALS

LUIS ALFONSO MORATA

FRANCISCO VINAL

ADORACIÓN MOLINA

BÁRBARA MAZÓN

JULIA URUÑUELA

RICARDO ANTONIO BERNA

ANTONIO DOMÍNGUEZ

AMPARO GUERRERO

NURIA GUILLÉN

SARA VÁZQUEZ

VERÓNICA PÉREZ

DELEGACIONS

DELEGACIÓ DE BELLESES

DELEGACIÓ DE PROTOCOL

DELEGACIÓ D’INFANTILS

DELEGACIÓ DE JUVENILS

DELEGACIÓ DE RACÓ SOCIAL

ADORACIÓN MOLINA

ANGELA PEREZ

AMPARO GUERRERO

AJUDANT: ERIKA POLA

ADORACIÓN MOLINA

DOLORES CARRILLO

SARA VÁZQUEZ

CYNTHIA SANTOS

SILVIA MORATA

NOELIA VINAL

ÓSCAR JIMENEZ GÓMEZ

LOLI CARRILLO

DELEGACIÓ DE MOVILITAT CAROLINA MARTÍN

DELEGACIÓ D’ENTRADES

DELEGACIÓ DE NADALES

DELEGACIÓ DE TEATRE

DELEGACIÓ DE LOTERIES

DELEGACIÓ DE ANUNCIS

MºLUISA PIÑA

JOSE FRANCISCO BOTELLA

EMMA SÁNCHEZ

NURIA GUILLÉN

DELEGACIÓ COMERCIAL LUIS MORATA

DELEGACIÓ DE CARTILLES

DELEGACIÓ ARTÍSTICA I VESTUARI

ALBA MARTÍNEZ

NOELIA RONDÓN

ANTONIO FUENTES

DELEGACIÓ DE CARTÓ FERNANDO PÉREZ

ÓSCAR JIMÉNEZ

VICENTE MORATA

DELEGACIÓ D’IMATGE

ICÍAR BERNA

DELEGACIÓ DE COMUNICACIÓ SARA VÁZQUEZ

DELEGACIÓ DE FOTOGRAFÍA

DELEGACIÓ DE MONUMENT

DELEGACIÓ DE RACÓ DE FOGUERES

DELEGACIÓ D’ORGANITZACIÓ

JOSÉ PARRA

JOSE ANTONIO PLAZA

MANUEL CARRILLO

JUAN CARLOS NAVARRO

RICARDO ANTONIO BERNA

MANU CARRILLO

JOSÉ PLAZA

JUAN CARLOS

AITANA JIMÉNEZ

CRISTINA HERNANDO

DELEGACIÓ DE CULTURA VERÓNICA PÉREZ

DELEGACIÓ DE INCIDENCIAS TONI DOMÍNGUEZ

DELEGACIÓ DE MUSICA

DELEGACIÓ SOLIDÀRIA

ALMUDENA RUIZ

JOSE FRANCISCO BOTELLA

LA TORRETA INFANTILS I JUVENILS

2023-2024

AARÓN NAVARRO GUILLÉN

ABRIL CARMONA POYATOS

ADÁN PLAZA SERRANO

ADRIÁN MARTÍNEZ GARCÍA

ADRIANA RODRÍGUEZ PALOMARES

ALBA MESEGUER GARCÍA

ALEJANDRA RAMÍREZ ORTEGA

ARIADNA ARCAINA BERNABÉ

AURA CARMONA POYATOS

CANDELA MÁS ZAPATA

CYNTHIA ORIOLA TORREGROSA

DANIEL GARCÍA DE JOSÉ

DAVID JIMÉNEZ CREMADES

ELENA LÓPEZ PASCUAL

EMMA MENA SÁNCHEZ

ESTELA DÍAZ HERNÁNDEZ

GABRIEL RAMÍREZ MUÑOZ

GABRIELA RONDÓN MORA

GONZALO CARRILLO SALMERÓN

GONZALO FERREYRA ALIAGA

HANNAH SOPHIA AGUDELO ECHEVERRY

HUGO DURÁN VARÓ

HUGO MARTÍNEZ GARCÍA

HUGO MICHELL MIÑANO

INÉS GÓMEZ-PIMPOLLO SANTOS

INMACULADA GARCÍA DE JOSÉ

IRENE MARTÍNEZ GARCÍA

IRENE SEGADO OLIVER

JOSÉ GALVAÑ RODRÍGUEZ

KEYLA ABENGOZAR GINER

LARA MAS SALA

LAURA GALVAÑ RODRÍGUEZ

LLUNA HELIZ PASTOR

LUCAS GOSÁLBEZ POLA

MANUELA CARRILLO SALMERÓN

MARÍA MEDINO AGUADO

MARINA RODRÍGUEZ PALOMARES

MARTA ARROYO LLOBREGAT

MARTÍN HELIZ PASTOR

MATEO MENA SÁNCHEZ

MIREIA COLLADO JIMÉNEZ

MIREYA GALÁN RUÍZ

NEREA DÍAZ HERNÁNDEZ

NOELIA VINAL RONDÓN

PAULA ESTEVE JOSÉ

PENÉLOPE GÓMEZ MILLÁN

ROSANA RAMÍREZ MUÑOZ

SARA MICHELL MIÑANO

SILVIA SEGADO OLIVER

SINAÍ UREÑA SOLANO

SOFÍA BONMATÍ CÁNOVAS

SOFÍA GALÁN RUÍZ

SOFÍA LÓPEZ PASCUAL

SOFÍA MICHELL MIÑANO

VALENTINA ROMERO MOMPEÁN

VALERIA LÓPEZ PASCUAL

VICTORIA FERREYRA ALIAGA

ZOE DURÁN VARÓ

ZULEMA AMORES SÁNCHEZ

LA TORRETA ADULTS

2023-2024

AARÓN TORREGROSA RODAS

ADORACIÓN MOLINA VARCÁRCEL

AITANA JIMÉNEZ CREMADES

ALBA MARTÍNEZ ANAYA

ALBA POYATOS FAJARDO

ALICIA GRANDE VICENTE

ALICIA VARÓ FERRANDO

ALMUDENA RUÍZ SERRANO

AMPARO GUERRERO ALBERO

ANA BELÉN MUÑOZ AMBERT

ANA CIFUENTES GRANDE

ANA ISABEL LLOBREGAT ARQUES

ANA SANTOS URUÑUELA

ÁNGELA MACARENA PÉREZ ESQUERDO

ANTONIO DOMÍNGUEZ TRILLO

ANTONIO FUENTES RUÍZ

BÁRBARA MAZÓN MOLINA

BÁRBARA MOLINA ORTEGA

BEATRIZ VARÓ FERRANDO

CARMEN PARRA MARTÍNEZ

CARMEN VICTORIA MARTÍNEZ REBOLLO

CAROLINA MARTÍN GINER

CRISTINA HERNANDO CARRATALÁ

CYNTHIA SANTOS CARRILLO

DANIEL CAYUELAS PERAL

DOLORES CARRILLO GARCÍA

EMMA SÁNCHEZ LLOBREGAT

ERIKA POLA MARTÍN

FERNANDO PÉREZ TEROL

FRANCISCO CASTO VINAL MARTÍNEZ

GENOVEVA PÉREZ TARÍ

GERMÁN CIFUENTES CERVANTES

GLORIA CIFUENTES GRANDE

ICÍAR BERNA AZNAR

IZAN CAMPOS AGUADO

JOSÉ ANTONIO PLAZA CHECA

JOSÉ DOMINGO PARRA SILVENTE

JOSÉ FRANCISCO BOTELLA PASTOR

JOSE LUIS GALINSOGA FOLGUEIRAS

JUAN CARLOS NAVARRO ALCOLEA

JUAN GASPAR PERAL

JULIA SANTOS URUÑUELA

JULIA URUÑUELA DE LA CAMPA

LARA CREMADES TORÁ

LAURA CERDÁ TRIPIANA

LEIRE ARCAINA BERNABÉ

LIRIOS RODAS PASTOR

LORENA LLOBREGAT ARQUES

LUIS ALFONSO MORATA ALGARRA

MANUEL CARRILLO GARCÍA

MARÍA DOLORES FAJARDO MARTÍNEZ

MARÍA LUISA PIÑA GARCÍA

MARINA TORREGROSA LLOBREGAT

MARISA CARRILLO GARCÍA

NOELIA RONDÓN ESPINOSA

NURIA GUILLÉN BERENGUER

ÓSCAR JIMÉNEZ GÓMEZ

PAULA SEGADO OLIVER

PENÉLOPE MILLÁN VERDEJO

RICARDO ANT. BERNA VALLEJO

ROSA CARPE BONMATÍ

SANDRA MEZQUIDA GARCÍA

SARA VÁZQUEZ HERNÁNDEZ

SILVIA MORATA PÉREZ

SOFÍA MORATA PÉREZ

TANIA ALIAGA BENEYTO

VANESA GARCÍA FERRÁNDIZ

VERÓNICA PÉREZ ESQUERDO

VERÓNICA SALMERÓN LLOBREGAT

VICENTA TERESA ESQUERDO BUFORN

VICENTE MORATA DURÁ

Foguera infantil

PRIMERA CATEGORIA

Sant Blai - La Torreta

LOREN I SERGIO FANDOS

ÓSEA

Hola xiquets i xiquetes! Soc Òsea una ninot de la foguera infantil de Sant Blai-la Torreta. Em sent súper afortunada perquè tinc molts amics i amigues ossis amb els quals aprenem i juguem junts a mantindre ferm la nostra casa que és l’aparell locomotor.

Sabeu que l’aparell locomotor està format per ossos, músculs, articulacions, tendons i lligaments? Som tants que és una bogeria! Són tots amics meus i li donem força i moviment al cos. També protegim els òrgans vitals com els pulmons, el cor o el cervell. Hi ha 206 ossos i el mes xicotet està en la teua oïda i es diu estrep. Som fonamentals per a mantindre l’estructura i el creixement del cos. Sense nosaltres serioses un cuc blandiblu! Molaaaaaaa, eh?

El que més ens agrada menjar són minerals, calci i fòsfor. Amb tots ells fabriquem cèl·lules en la sang que et fan créixer i desenvolupar-te com l’increïble…Hulk! I ser tan intel·ligent com Shakespeare i el seu Hamlet.

A que no saps com pots aconseguir-nos tots eixos minerals, calci i fòsfor? Perquè molt fàcil! Menjant moltes verdures, peix, proteïnes i llegums. És el que més necessitem per a fer-nos grans. Ah! I també has de moure’t i fer esport perquè com més ens mogues més creixem! Som així de nerviosos i entremaliats. Ens va la marxa, volem marxa! Ah i ens encanta veure la llum del sol, per això et demanem que isques tots els dies a l’exterior perquè els raigs del sol tenen vitamina D que ens fa lluir i estar sans i bonics.

Així és que recorda, cuida’ns i dona’ns tot el calci, vitamines i exercici que pugues. Així serem ossos durs de rosegar!

Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d’ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa).

Autor dels pictogrames Sergio Palao. Licencia CC (BY-NC-SA) Propietat Govern d’Aragó

SILENCIUS

LOREN FANDOS

Foguera

Sant Blai - La Torreta

PRIMERA CATEGORIA

SILENCIUS

El silenci

En el vast abisme de l’existència, on el soroll és constant i opressiu, s’hi troba un tresor que s’oculta assossegat i captivador: el silenci.

En un món ple de paraules i veus, on tots busquen ser escoltats, en el silenci es revela la veritat, es troba la pau i l’assossec anhelats.

El silenci parla en murmuris suaus, ens embolica amb el seu mantell de tranquil·litat, ens convida a escoltar el batec de l’ànima, a endinsar-nos en la nostra pròpia realitat.

En el silenci es troben respostes, s’esvaeixen els dubtes i la incertesa, es desperten els nostres sentits més profunds i creatius i descobrim la grandesa de la quietud.

El silenci és un amic fidel i savi, però cura perquè també pot ser opressiu si no és volgut. A vegades ho imposen contra la nostra llibertat i ens talla les ales de la nostra essència real.

No obstant això, quan el silenci és triat ens acompanya en els moments de soledat, ens guia pels camins més foscos, ens ensenya a escoltar i a meditar.

En la seua abraçada trobem consol, en la seua presència s’esborren les ferides, el silenci ens ofereix l’oportunitat, de trobar-nos amb nosaltres mateixos en la vida.

Per això, enmig d’aquest caos i efervescència que ens envolta, busquem moments de silenci, hi trobarem la vertadera essència, i descobrirem l’amor intern que sempre ens ha estimat.

Els pictogrames utilitzats procedeixen del banc de pictogrames d’ARASAAC (Centre Aragonés per a la Comunicació Augmentativa i Alternativa).

Autor dels pictogrames Sergio Palao. Licencia CC (BY-NC-SA) Propietat Govern d’Aragó

BELLESES I DAMES 2024 de la nostra Foguera

Marina Sara Keyla Sandra Emma

Marta Paula Adriana

MICHELL I MIÑANO

BELLESA INFANTIL

Per fi ha arribat!! El meu somni, la qual cosa tant havia esperat, és poder representar la meua foguera Sant Blai - La Torreta. Foguera que m’ha vist créixer.

Tant les meues dames Emma, Adriana, Marta i Keyla com jo anhelem gaudir de cada moment.

Tanque els ulls i imagine els carrers plens de mo numents, l’olor de pólvora, les desfilades i sobre tot la nit de la plantà en què els meus germans s’omplin d’arena i pedres per a plantar el nostre monument.

No puc estar més emocionada de compartir en guany amb Paula, Sandra i la preciosa Marina, dones que estimen la festa i ens ensenyen a ca dascuna de nosaltres com aprofitar aquest somni. Sou el nostre exemple!

Vull convidar tots els xiquets que visquen l’expe riència de viure en aquesta gran família que és la meua torreta. Unitat, emoció, esforç, esperança, riures, somnis, balls, amistat, però, sobretot, amor per les fogueres.

Vull aprofitar per a desitjar-vos unes felices Fo gueres 2024 a tota la comissió i al barri de la To rreta.

Sara Michell i Miñano, bellesa infantil

MARINA

TORREGROSA I LLOBREGAT

BELLESA

24 de juny de 2024. Una data que quedarà gravada, sens dubte, en la meua ment per sempre. Semblava que no arribava, però en un tancar i obrir d’ulls, la tenim molt a prop. Sense cap dubte, és un any per a gaudir, per a somriure i per a veure les coses boniques que té la vida, tancar cicles i donar

No puc estar més agraïda per poder viure enguany amb la meua Torreta, la que em va donar l’amor per les fogueres, i de fer-ho tan ben acompanyada. Gràcies sobretot a les que estan al peu de canó per a fer que tot això siga possible. Vull desitjar que tothom gaudisca d’unes festes increïbles, perquè

Marina Torregrosa i Llobregat, bellesa.

ADRIANA

RODRÍGUEZ I PALOMARES

Dama d’honor infantil

ABENGÓZAR I GINER

Dama d’honor infantil

MARTA

ARROYO I LLOBREGAT

Dama d’honor infantil

MENA I SÁNCHEZ

Dama d’honor infantil

MEZQUIDA I GARCÍA SANDRA

Dama d’honor

PAULA

SEGADO I OLIVER

Dama d’honor

COMISSIÓ D’HONOR

GERMANS DE FOC

Barraca Si No Plou, Bufa (Alacant)

Falla Regne de València – Duc de Calàbria (València)

Gaiata 7 – Cor de la Ciutat (Castelló)

PADRINA D’HONOR PERPÈTUA

Verónica Salmerón i Llobregat

Silvia Morata i Pérez

Alba Martínez i Anaya

PADRINA D’HONOR PERPÈTUA INFANTIL

Noelia Vinal i Rondón

PRESIDENT D’ HONOR

José Manuel Lledó i Cortés

TORRETER D’ HONOR PERPETU

Vicente Morata i Durá

TORRETERS D’ HONOR

José Luis Torregrosa i Alemany

Juan Alonso i Cortés “Cervecería Nou San Blas”

Manuel Navarro i Segura “Café Cies”

Silvio Cismaru “Frutería Silvio”

Sofía Galán i Ruiz

Mireya Galán i Ruiz

Icíar Berna i Aznar

Aitana Andrea Jiménez i Cremades

CANDELA

MAS I ZAPATA

Banderí

INMA GARCÍA I JOSÉ

Banderí

MARTÍNEZ I GARCÍA

Padrina d’honor infantil

Padrina d’honor PARRA I MARTÍNEZ CARMEN

ALBA torna a casa

Alba és la personificació de l’esperit foguerer. En ella es conjuguen la passió ardent de les festes, la força explosiva de la pólvora i la melodia vibrant que acompanya cada celebració. La seua presència és com una abraçada reconfortant en el dia de la cremà o la traca final d’una mascletà de juny, omplint tot d’alegria i vitalitat.

La Torreta és la seua llar. Ací va nàixer la seua passió per les festes i ací ha crescut com a festera. La foguera s’ompli d’orgull en veure-la tornar, convertida en una musa que inspira tots amb la seua elegància, la seua alegria contagiosa i el seu amor per les fogueres. T’hem vist lluir amb elegància la teua banda de dama d’honor de la bellesa del foc pels carrers de València i Castelló, i ens has fet gaudir amb la teua alegria contagiosa. Borriana, Múrcia i Còrdova també han sigut testimonis de la teua passió per les nostres festes.

Han passat més de cinc-cents dies des que vas assumir el teu càrrec, i cadascun d’ells ha sigut un regal. El teu somriure radiant com a representant d’Alacant ha il·luminat cada moment, i el teu orgull per la nostra ciutat s’ha fet sentir en cada racó.

La teua proximitat i calidesa han fet que la distància s’acurte. Malgrat els teus compromisos, sempre has buscat la manera de estar present, i has brindat el teu suport i ajuda incondicional. La teua disposició per a treballar per les fogueres han fet que no et sentim lluny, sinó sempre al nostre costat.

Eres un exemple de dedicació, passió i lliurament. El teu regnat ha deixat una empremta inesborrable a Alacant, i el teu llegat s’estendrà molt més enllà del teu any com a dama d’honor. Gràcies per ser una representant excepcional, per portar el nom de la nostra ciutat i de la nostra foguera amb orgull i per inspirar-nos amb la teua bondat i compromís.

En La Torreta ens sentim orgullosos de tu i t’esperem amb els braços oberts quan el teu regnat arribe a la seua fi. Gràcies per ser un exemple, per portar el nom de la nostra foguera amb orgull i per deixar-nos records que atresorarem per sempre. Sempre seràs història de Sant Blai-La Torreta.

ALBA MARTÍNEZ I

ANAYA

PADRINA D’HONOR PERPÈTUA

SI NO PLOU BUFA

la nostra barraca

UN PASSEIG PER L’ INDIA

LOREN FANDOS

Banderí de la barraca CAMPOS I AGUADO IZAN

CARRILLO I GARCÍA MANUEL

President de la barraca

Benvolgudes, benvolguts veïns, veïnes i col·laboradors,

Un any més, el llibret de la foguera Sant Blai la Torreta m’atorga el privilegi d’adreçar-me a tots vosaltres.

Així és que, amb aquesta nova publicació, volem fer-vos-en partícips del conjunt d’activitats i records de tot aquest últim any, en el qual gaudírem de les nostres anhelades festes de fogueres. Tant la barraca Si No Plou Bufa com la foguera Sant Blai la Torreta, encapçalada pels seus presidents, Luis Morata i Noelia Vinal, compliran els desitjos dels nostres amics del barri de La Torreta.

De la mateixa manera, vull donar-li l’enhorabona a la nostra padrina Gabriela Rondón Mora i desitjar-li les millors festes que hi haja tingut mai. A més a més, estic convençut que de bon gust hi acompanyarà a Marina, Sara i les seues dames d’honor, Paula, Sandra, Keyla, Emma, Marta i Adriana en tots els actes de fogueres.

No deixeu de visitar-ne la nostra portalada i el nostre racó que, sens dubte n’és el millor d’Alacant. Aquest any gaudirem encara més de totes les nits de fogueres. Comptem amb tots vosaltres!

Manuel Alejandro Carrillo i García

RONDÓN I MORA GABRIELA

Hola a tots! És un orgull per a mi ser la padrina de la barraca, i estic tan feliç de poder representar tots els barraquers de la barraca Si no plou, Bufa.

M’agradaria donar les gràcies a tots els que heu treballat tant, especialment al meu president, Manu, per a fer possible que les pròximes fogueres siguen meravelloses. La barraca i la foguera són simplement genials! Gràcies per fer que tot siga tan especial i per posar tant d’esforç en cada detall. Sense tots vosaltres, no seria possible tindre aquesta increïble festa!

Estic desitjant que arriben els dies de fogueres per a estar amb les meues amigues i per a gaudir de totes les coses divertides que farem juntes! Així que, gaudirem al màxim d’aquestes fogueres que estan a punt d’arribar!

Gabriela Rondón i Mora, Padrina de la barraca

Padrina de la barraca

FALLA

Regne de València - Duc de Calàbria

Falla agermanada

Benvolguts ‘torreters’,

Ya fa prou eixercicis que la Falla del Regne i la Foguera Sant Blai- La Torreta prenguérem la decissió d’unir els nostres camins per a poder fruir junts de les nostres festes germanes. Durants estos anys hem compartit moltes experiències, viviències, actes i moments entranyables, pero sorbetot nos hem empapat de l’esperit de fer foguera dels nostres germans de fòc. Eixe esperit que residix dins dels cors de tots els “torreters” és el mateix que viu en els fallers de la Falla del Regne. Eixe impuls que any rere any fa que pugam oferir a la nostra festa el nostre treball, la nostra manera de fer cultura i la nostra aposta per la falla i la foguera, allò que realment fa de les nostres festes lo que són.Per a nosatres sou fidel reflex de la nostra manera de entendre la festa i per això nos sentim orgullosos d’esta germanor que nos manté units. Esperem un any més poder acompanyar-vos durant l’Ofrena a la Mare de Déu del Remei i sentir la vostra emoció com a propia.

Vos agraixc d’avantmà la acollida i el carinyo que nos mostreu sempre que compartim en vosatros de la festa de les Fogueres. Desige de tot cor que gogeu de les Fogueres del 2024. Que els vostres éxits seguixquen sent la recompensa al vostre quefer i que continueu sent eixemple per a tota la ciutat d’Alacant.

¡Vixquen les Falles i les Fogueres! ¡Vixquen Alacant i Valéncia!

Rafael Hércules Ferraro - President de la Falla Regne de Valéncia - Duc de Calàbria.

GAIATA

7 “COR DE LA CIUTAT”

Gaiata agermanada

Des de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat volem donar les gràcies a la nostra Foguera germana, per donar-nos l’oportunitat d’escriure unes línies en el seu llibret. Ha arribat la vostra setmana gran, una setmana plena de tradicions, emocions i moments inoblidables. Una setmana on la Verge del Remei espera il·lusionada les vostres ofrenes i nosaltres la vostra Gaiata germana volem desitjar-vos que gaudiu d’unes Fogueres plenes d’alegria i felicitat, i esperem poder compartir amb vosaltres dies tan especials i màgics.

Salut i foc!

Alejandro, Raquel i Nadia

FOGUERES 2024

PROGRAMA DE FESTES

Dissabte 1 de juny

19.00 h Homenatge a foguerers i barraquers morts.

19.30 h Desfilada del pregó.

Començarem les fogueres amb l’arribada del pregó, que començarà a les 19.30 h. i recorrerem els nostres carrers des de la Plaça d’Espanya fins a arribar al nostre Ajuntament. Mirarem cap al balcó central de l’Ajuntament i després de sentir el pregó donarem oficialment la benvinguda a les fogueres gaudint d’una gran festa que la Federació prepara a la Zona Volvo.

Dissabte 8 de juny

18.30 h. Esta vesprada ens posarem tots els comissionats les nostres millores gales, llavats i ben pentinats, perquè és l’entrada de bandes, desfilada del nostre grat a què anirem pel centre desfilant juntament amb els nostres amics de la barraca Si no plou, bufa que vindran al nostre costat.

Divendres 14 de juny

23.30 h. Ja va sent tradició baixar a la plaça de l’estrela per a veure amb il·lusió l’espectacle de l’arribada del foc.

Dissabte 15 de juny

14:00 h. Mascletà Pólvora tot l´any - Gran Vía

19.00 h. Cavalcada del ninot.

En la cavalcada del ninot baixarem tots junts per a omplir els nostres carrers de colors i alegria. La Torreta en estos combats garanteix alegria, espectacle i bon gust.

Dimecres 19 de juny

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

19.00 h. Festa de la plantà dels nostres comisionats infantils.

21.00 h. Plantà del monument infantil. Este dia és el marcat perquè arribe al nostre districte la foguera que amb afecte —per a goig dels nostres comisionats infantils— Loren i Sergio Fandos han preparat.

Dijous 21 de juny

8.30 h. Tots junts ben enjorn i de segur que bastant cansats, ens posarem somrients i esperarem el jurat. El monument infantil impecable estarà esperant-los. Veurem si tant d’esforç es veurà recompensat. Serà a mitja matí quan estarem alçant el monument adult en l’encreuament acostumat. Estarem esperant —de segur que il·lusionats— per anar alçant les peces que Loren i Sergio Fandos han preparat.

22.00 h. Plantant la nostra portada, del racó i la barraca, començarà ja oficialment la marxa en la plaça. Hi compartirem les coques amb tonyina, les bacores i un got de bon vi. Però, sense perdre el temps perquè ens espera el treball, per la qual cosa haurem de deixar-ho per tal de deixar la foguera tota muntada i decorada.

Divendres 21 de juny

8.30 h. Tots de nou en la plaça, juntament amb els monuments, que ja hi està tot plantat. Este serà el moment de rebre els jurats de monuments, de portalada de barraca i de carrers adornats. Amb la il·lusió en els ulls —encara que de segurs molt cansats— ja que tot el que hui lluïm ens ho hem currat.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

18.30 h. Ofrena de flors.

Amb llàgrimes en els ulls, amb mantellines al cap, amb les gales més boniques per a ofrenar la nostra Mare de Déu del Remei resant.

22.00 h. De nou a boca de nit, el racó està esperant que la marxa de fogueres no decaiga en el nostre barri.

Dissabte 22 de juny

11.00h. Desfilada d’entrega de premis.

Tots els comissionats hem d’anar a buscar-los. És el dia de la collita d’allò que hem aconseguit amb molt de treball. Amb afecte, amb esforç i amb il·lusió, arreplegarem els premis que hem guanyat durant tot l’exercici.

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

22.00 h. Tornarà la festa al nostre racó a esta hora de la nit i ens estarà esperant.

Diumenge 23 de juny

14.00 h. Mascletá de concurs en la plaça dels estels.

22.00 h. La disco està preparada, la festa està esperant-nos i hem de disfrutar-la.

20.00 h. Desfilada folklòrica internacional pels carrers d’Alacant.

22.00 h. De nou a boca de nit, el racó està esperant que la marxa de fogueres no decaiga en el nostre barri.

Dilluns 24 de juny

14.00 h. Mascletà de concurs en la plaça dels estels.

15.00 h. Dinar d’agermanament de tota la comissió per a celebrar el dia de Sant Joan.

18.30 h. Cercavila per a arreplegar les nostres belleses i dames d’honor amb la nostra banda de música.

24.00 h. Ens posarem en el carrer a mirar la gran palmera que ens diu que ha arribat el moment de cremar les nostres fogueres. Després del ritu del foc que ja haurem disfrutat, vos recorde a tots junts que encara que estem molt cansats, ens esperen els treballs de deixar-ho tot arreglat perquè la festa, amics meus, finalitzarà en un tres i no res. Fins a les Fogueres 2025.

Segueix-nos en les nostres xarxes socials i estaràs actualitzat en tot moment de les nostres activitats

@SBLATORRETA

FOGUERA SANT BLAI LA TORRETA

ELS RECORDS de la

nostra foguera

Començàvem els preparatius per a les nostres Fogueres 2023 unint a totes les presidentes infantils en una jornada de convivència (1). Nostra súper presi, Zoe, va ser rebuda per la nostra comissió després d’un gran dia al costat dels seus companys de càrrec. Poc després la nostra dama, Iciar passava un meravellós dia a Tabarca al costat de la resta de dames d’honor de les comissions i tornava somrient a La Torreta al costat de la nostra dama d’honor de la bellesa del foc, Alba. (2) També les nostres dametes, Mireya i Sofía, van gaudir d’una jornada de convivències organitzada per la Federació de Fogueres. (3)

La delegació d’infantils va preparar el nostre particular retorn al futur i vam visitar tots junts el Museu Arcade d’Ibi, on els més xicotets i els no tan xicotets van gaudir de les màquines recreatives retro. (4-5)

Abril arribava carregat d’actes i les nostres representants van acompanyar a la foguera Santa Isabel en la celebració del seu 90 aniversari.(6)

La Torreta unida en la romeria de Santa Faç. Un dia ple d’alegria, devoció i companyia. Junts celebrem les nostres tradicions. Any rere any, milers de persones recorren els 12 quilòmetres que separen la cocatedral de Sant Nicolau del monestir de la Santa Faç en romeria. Els pelegrins visten el vestit típic, format per una brusa negra, un mocador al coll amb els colors de la ciutat, blanc i blau, i porten canyes de romer com a símbol de purificació.(7-8)

Res com un bon diumenge en el racó per a agafar forces a les portes del nostre benvolgut Juny.(911). Marta, comissionada de la foguera, acudia a l’acte organitzat per a infantils per la Federació al parc de cotxeres d’Alacant.(12)

Una vesprada d’allò més divertida juntament amb altres comissions de falles i fogueres. Gràcies a la Falla 300 d’Elda per seleccionar-nos per a participar en el concurs The Kings. Nosaltres, molt contents de ballar per tota la Comunitat. A més, orgullosos de la nostra torretera Laura, que es va emportar el PREMI ESTRELA!! (13-14) Pocs dies després, les nostres dames d’honor infantils, Sofía i Mireya, acompanyades pel nostre president, Luis, van acudir a l’acte de benedicció de les joies a la cocatedral de Sant Nicolau. Les Fogueres 2023 cada vegada estaven més a prop! (15)

Va arribar maig i la nostra bellesa, Irene i la nostra presidenta, Zoe, van gaudir al costat de la resta de representants de Sant Blai Agrupació a un berenar molt divertit.(16) Amb el museu MARQ de testimoni, alguns dels nostres torreters van recollir els seus emblemes honorífics de la Federació de Fogueres. La Torreta està molt orgullosa de la nostra presidenta, Zoe, i la nostra bellesa Infantil que van recollir l’emblema d’or infantil. Amparo, Manu, Verónica i Kiko, treballadors, foguerers i barraquers fins a la medul·la, que han treballat de manera incansable en les nostres delegacions torreteres i en la Federació de Fogueres. Enguany, va ser molt emotiu, ja que va ser la nostra dama d’honor de la bellesa del foc, Alba, l’encarregada de la imposició dels emblemes.(17-18)

Alacant fa olor de fogueres i els ninots van arribar a l’exposició del ninot en la Llotja.(19-20) En el racó, els esbossos oficials dels nostres monuments es presentaven a la nostra comissió. Manuel Martinez Reig seria l’encarregat de plantar el monument terra judici final en el nostre barri a més de la portalada de la nostra barraca Si no plou, bufa.(21-22).

Totes les representants i els torreters van acudir a visitar nostres els ninots i allí van poder gaudir de l’exposició al costat de la nostra benvolguda dama d’honor de la bellesa del foc, Alba. (23)

I va arribar la nit que fa que Alacant faça olor de pólvora, foc i màgia, la nit del pregó. Ja són ací, ja han arribat, ja estem en fogueres!(24-27)

Amb l’emoció del ninot fins i tot en el cos, les nostres representants van visitar els comerços del nostre barri per a entregar-los el cartell de representants i el seu cartell de col·laborador de les fogueres 2023.(28)

La pólvora arribà al sector 3 i tots junts gaudim d’una bona mascletá i un esmorzar on vam col·laborar totes les fogueres del sector. La pólvora i les fogueres arriben a tots els racons de la ciutat. Alacant fa olor de fogueres.(29)

Les fogueres tenen l’efímer com a característica i el llibret és de les poques coses que es mantenen en el temps i ens ajuda a guardar records. El nostre llibret 2023 ho vam presentar a la casa de la festa Manuel Ricarte acompanyats per totes les nostres representants i les delegacions encarregades de realitzar-lo. (30) A més, vam presentar el nostre llibret al costat de la resta dels companys de Sant Blai Agrupació en un acte conjunt.(31)

Les nostres representants recollien en el teatre Arniches el 11é premi a la promoció de l’ús del valencià en el llibret de la nostra foguera atorgat per la Generalitat Valenciana. A més, la Federació de Fogueres ens va guardonar amb el 2° premi de llibret de fogueres i amb el premi al llibret més original.(32-33)

Paelles en fogueres és sinònim de germanor, amistat, calor, menjar, bona gent i...guerra d’aigua! A més rebem la visita de les màximes representants de la ciutat i de la nostra estimada Alba.(34)

Vam tornar a alçar-nos amb el primer premi de la desfilada del ninot per segon any consecutiu. Amb un tema de tall ambiental denominat Torreta Natura, els nostres comissionats van mostrar als espectadors enginyosos vestits amb barrets de palla, vistosos tocats i maneguets que emulaven plantes i una monumental palmera de més de 3 metres d’alçària confeccionada amb cartons d’ous.(35-40)

La comissió va desfilar emocionada pels carrers d’Alacant omplint de música el nostre acte més pròxim a fogueres, l’entrada de bandes. En finalitzar, la nostra comissió realitzava el corredor homenatge a les nostres representants com és tradicional en la foguera. (41-45)

Com a part de la nostra preparació de les fogueres, la delegació d’infantils va organitzar un taller de primers auxilis i un taller de seguretat amb petards i cremades per pólvora al costat de la nostra comissionada Angela, infermera i voluntària en la Creu Roja, per a tots els comissionats i comissionades infantils.(46)

Els nostres càrrecs i la nostra barraca Si no plou, bufa, van donar el tret d’eixida a les Fogueres 2023 i van inaugurar el mercadet de fogueres, a més de gaudir de l’arribada del foc d’El Corte Inglés d’una forma molt especial.(47)

Començava la plantà infantil amb la nostra tradicional festa de disfresses. Els superherois van deixar la foguera infantil perfecta per al jurat. Prepararen entre tots els nostres xicotets la decoració del gran monument del constructor i esperaren al jurat. (48-49)

I no hi ha millor inici de Fogueres per a la nostra comissió que rebre en la que és la seua casa a la nostra dama d’honor de la bellesa del foc, Alba, al costat de la resta de les seues companyes, i la Federació de Fogueres. (50) L’equip de la plantà adulta acabava de matinada el monument. L’arena i les pedres tradicionals ja lluïen perfectes al voltant de les fogueres de Manuel Martínez i Reig. (51)

Les nostres representants reben el jurat al nostre monument infantil i al nostre monument adult, i la padrina de la nostra barraca els va rebre a la portalada en el nostre racó.(52-54)

Els nostres monuments no van ser els únics plantats en el nostre barri. La nostra comissió ajudà a la residència La Saleta, residència d’ancians del nostre districte, pel fet que poguera plantar la seua xicoteta foguera i fins i tot, tingueren la seua pròpia portalada de fogueres.(55)

La nostra comissió acudia el 22 de juny a recollir el resultat de tot un any d’afany i d’activitat en forma de premis, 16 en total. Molt orgullosos de tot el treball i l’esforç de tots i totes els torreters. (56) Acompanyades per la nostra falla i gaiata agermanada, la comissió gaudia de la nostra emocionant ofrena de flors a la nostra patrona la Verge del Remei. Els carrers d’Alacant, amb una flaire de clavells i la nostra cocatedral engalanada, rebien totes les comissions. (57-58)

La nostra comissió va ser guardonada amb el sisé premi a la desfilada de comissions de l’ofrena de flors i el sisé premi al motiu floral. Tots dos premis van ser recollits per labellesa i la delegada de protocol en el lliurament de premis, previ a la mascletá del dia 23.(59)

Arribà el dia 24, el dia més important, i tots junts vam anar-nos d’excursió a visitar altres fogueres visitant els seus monuments. A més, ens van entrevistar en la tele! Després gaudim de la mascletá i tots junts vam anar-nos-en a menjar al nostre racó. Vam repassar tots junts l’any viscut i es van entregar els emblemes atorgats per la Federació als nostres comissionats. (60-64)

Arribava el final dels nostres dies favorits de l’any. Un cicle es tancava amb la cremà dels monuments. Les representants 2023 van encendre la traca final de les nostres Fogueres 2023. (65-67) La nostra foguera participava en la cremá de la residència La Saleta, residència d’ancians del nostre districte.(68) Enguany tornava de nou la desfilada del cus multicolor, milers i milers de quilos de confeti que les nostres representants no van voler perdre’s.(69)

Les fogueres mai no acaben el juny, i les nostres representants acudeixen a multitud d’actes durant tot l’any. Les nostres representants, Irene, Aitana i Icíar, acompanyades pel nostre president, Luis, van acudir a l’acte de presentació de càrrecs de les festes de moros i cristians de Sant Blai. (70) Tot i la calor, tot i estar al juliol, els torreters ens trobàvem a faltar i vam dinar tots junts per a recordar tots els moments d’aquestes Fogueres 2023. (71)

També celebrem any rere any el sopar del denové aniversari de la foguera Sant Blai-La Torreta en el restaurant El Sorell, juntament amb un nombrós grup de comissionats i amics de la foguera que van voler acompanyar-nos-hi. A més, vàrem nomenar, tal com mereix, la nostra benvolguda Silvia Morata i Pérez com a padrina d’honor perpètua de la foguera, ja que fou una grandíssima representant del foc. Tinguérem l’honor de compartir la vetlada amb la nostra benvolguda dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant, Alba Martínez i Anaya, i la secretària general de la Federació de les Fogueres de Sant Joan, Rosana González i Gómez, la qual cosa sempre és un plaer.(72-73)

En l’assemblea de tancament d’exercici de la Federació de les Fogueres de Sant Joan , s’hi va donar a conéixer la composició del jurat per a triar les pròximes representants del foc, tant adultes com infantils. La família torretera volem felicitar la nostra comissionada —i delegada de protocol—, Amparo Guerrero, pel seu nomenament com a jurat per a escollir la bellesa del foc infantil i les seues dames d’honor per a les pròximes Fogueres 2024. (74)

Les nostres representants van acudir a la presentació de càrrecs, la Alborada i la processó a la Verge dels Àngels, a les quals ens va convidar la comissió de festes del barri dels Àngels. (75-76) La nostra dama d’honor, Aitana, acompanyada pel president de la foguera, van assitir a la processó en què es commemorava els vint-i-cinc anys de la coronació de la patrona de la nostra ciutat, la Verge del Remei, que a més coincidia amb els 375 anys del conegut com a miracle de la pesta.(77) La nostra comissionada, Almudena, juntament amb la candidatura de futur de David Olivares era triada com a membre del nou equip de la Federació de Fogueres i nosaltres orgullosos dels nostres torreters que lluiten per la festa de fogueres. (78)

Va arribar setembre i arribà la demanada de les futures representants de la foguera Sant Blai-La Torreta per a les pròximes fogueres de l’any 2024. Tots junts gaudim d’un esdeveniment emotiu que presentava el nou cicle de fogueres que estava per començar. (7881)

Començà el cicle de presentacions, enguany més llarg, que ens arribaria de viatge fins a la nostra presentació el febrer de l’any 2024. (82-85)

Amb l’arribada de la tardor, els nostres infantils van gaudir d’una vesprada de jocs i dibuixos en el nostre racó. Riures i colors es van apoderar de l’espai mentre els més xicotets exploraven la seua creativitat i se’n divertien en companyia. Un moment ideal per a enfortir-hi la unió i crear-ne records inoblidables. (86)

I no hi ha res millor per a iniciar l’exercici que un menjar en el nostre racó tots junts. Un espai de trobada on compartim sabors, anècdotes i riures. Un ritual que ens permet enfortir-ne els llaços i celebrar la vida en comunitat. (87-88)

I d’un arròs a un altre, gaudint de la novena edició d’arrossos nocturns realitzada per la foguera Santa Isabel. Una oportunitat perfecta d’unió i esbargiment. Una cita gastronòmica que ja s’ha convertit en una tradició. Una oportunitat perfecta per a degustar exquisits plats d’arròs en un ambient festiu i d’unió. Un esdeveniment que ens convida a gaudir de la bona companyia i la gastronomia local. (89)

En el dia de la Hispanitat i a més, el dia del Pilar, compartim aquest dia amb el centre cultural aragonés, en una missa de commemoració a la Verge del Pilar. Gràcies per la invitació i el tracte rebut! (90)

Els nostres xicotets torreters van gaudir d’una terrorífica vesprada en el racó.Van pintar, berenar i fins i tot, es van disfressar. Van ser uns autèntics monstres terrorífics! La diversió va estar assegurada. (91)

També organitzem en el nostre barri de La Torreta una gran festa en què gaudim d’un agradable matí entre dibuixos, disfresses i molta molta diversió. Gràcies a tots els que van assistir-hi i vos esperem el pròxim any. Feliç halloween a tots!! (92-93)

Sense perdre el ritme, la nostra dama, Icíar, va gaudir d’una trobada amb motiu de la celebració d’expofesta, on s’ha realitzat una desfilada homenatge a les dames d’honor adultes i infantils de les fogueres. (94) La nostra bellesa infantil, Irene,passava un increïble dia de convivència a Busot, amb la resta de belleses infantils 2023. La nostra preciosa Sofia també s’ho va passar espectacular. (95) Vam tindre el plaer de col·laborar amb la causa d’Alinur, a més d’acompanyar i afavorir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i vam comprar meravelloses bosses de la marca Cuple Marca.(96)

Una vesprada plena de solidaritat i moda on dissenyadors de l’acadèmia París van ensenyar els seus magnífics brodats mitjançant una desfilada infantil de somni amb la col·laboració de nostra foguera. A més, la representant d’APNEA va recollir els beneficis obtinguts amb la venda de polseres, clauers i roses de tela. Comptem amb la presència de la nostra meravellosa Alba Martínez. (97-98)

Vam tornar als escenaris amb ganes, força i il·lusió per a donar-li vida a Between nuts.Uns inventors que viuen dedicats als seus robots. Un lloc màgic en el qual conviuen passat i futur, i comparteixen a la perfecció somnis, música i diversió. Robots de tota mena cobraven vida a l’escenari, i crearen un ambient únic i fascinant. La història, plena d’humor i tendresa, ens va emocionar a tots i ens va fer reflexionar sobre la importància de l’amistat, la creativitat i la perseverança.

L’esforç i la dedicació han fet possible alçar-nos amb el 2n premi i millor interpretació. Gràcies a tots els que vau col·laborar perquè Between nuts siguera possible. A les nostres famílies, amics, col·laboradors i al públic en general pel seu suport incondicional.(99-103)

Vídeo de la nostra actuació en el certamen artístic 2023 Between Nuts del canal Som de Foc.

We Will take the helm’. Una colla de xiquets que passen les seues vesprades fantasiant amb navegar en un gran vaixell pirata, en què converteixen la seua faena diària en una gran diversió. Qualsevol granera, drap o raspall els inspira per a portar el ritme de la música. Hores de treball i esforç han fet possible aconseguir un 1r premi en el certamen artístic infantil i premi al millor vestuari i caracterització. Un agraïment especial a totes les persones que han col·laborat en aquest projecte. El seu talent, dedicació i entusiasme han sigut el vent en les veles que ha impulsat a aquests xicotets pirates a conquistar l’escenari. Vestuari, maquillatge, decorat, ball… Gràcies! (104-114)

Vídeo de la nostra actuació en el certamen artístic 2023 We Will take the helm del canal Som de Foc.

Actuació en la final del certamen artístic 2023, i veredicte del jurat i actuació dels guanyadors en Alacanti TV.

Tot i la ressaca del certamen artístic, vam celebrar un emotiu menjar nadalenc en els salons Joan XXIII. Ens vam reunir per a celebrar l’arribada del Nadal i els premis rebuts eixe cap de setmana, dels quals vam estar enormement agraïts. A més, vam aprofitar l’oportunitat per a nomenar la padrina de la nostra barraca Si no plou, bufa, Gabriela Rondón, per a l’exercici 2023-24.(115)

La nostra estimadíssima Inma va tindre l’oportunitat de presentar la final del certamen artístic en la modalitat d’única.Tot un orgull per a ella i tot un orgull per a nosaltres. I és que com esperàvem, ho va fer fet de forma brillant! A més, va tindre el plaer d’estar un ratet amb la nostra preciosa, Alba Martínez, dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant. (116-117)

Va arribar el Nadal a Alacant i els torreters van omplir de música els carrers, i van participar en el XXXVII certamen de Nadales amb el tema La nit de Nadal.. (118)

Any rere any se celebra l’arribada de les festes i les nostres xiques no van dubtar d’assistir a fogueres en

Els comissionats adults també vam traure les nostres millors gales per a acudir a l’esperat sopar de fogueres en Nadal. Moments previs, vam realitzar el tradicional brindis nadalenc en el qual les nostres belleses, Irene i Carmen, i els nostres presidents, Zoe i Luis, van felicitar les festes de la millor forma possible. (123-126)

Assistim a la celebració del brindis nadalenc realitzat per Sant Blai Agrupació. Al costat de les altres fogueres del sector, hem brindat per un bon Nadal i millor Ninou.(127-128) S’acostaven dies plens d’alegria i emoció per als més xicotets de la casa i els nostres xicotets torreters van tindre la gran sort de passar un ratet amb el Pare Noel i, per descomptat, donar les seues cartes! (129-130)

La Federació de les Fogueres de Sant Joan va organitzar un brindis en honor a les belleses del foc de la història de les Fogueres, inclosa la nostra estimadíssima, Noelia Vinal, bellesa del foc infantil d’Alacant 2019-2020. A més, Alba Martínez, dama d’honor de la bellesa del foc al costat de les seues companyes de foc, van ser les perfectes amfitriones de l’esdeveniment.(131-132)

Per a tancar un 2023 ple d’aventures, els més xicotets de la comissió van celebrar el Ninou en la plaça de l’Ajuntament. Van gaudir de música, jocs i balls fins a l’arribada del nou any. A més, van tindre l’oportunitat de visitar el pesebre municipal, una tradició que els acosta als costums nadalencs de la ciutat. (133134)

Carmen, la bellesa adulta, va assistir a la primera trobada amb el jurat, en què es van reunir les 77 candidates al títol de bellea del foc d’Alacant i la bellesa infantil 2023, Irene, es va reunir amb el jurat, que acompanyarà les candidates al títol de bellea del foc Infantil d’Alacant durant aquesta experiència. La nostra comissionada, Amparo, formarà part d’aquesta experiència com a jurat.(135-137)

El 2024 va arribar i els nostres infantils ho van celebrar en un sopar de gala en què van riure, van gaudir i van brindar per un 2024 ple d’emocions i alegries. (138-140)

Les nostres belleses, Carmen i Irene, van assistir a la casa de la festa per a recollir la distinció flama de l’associació cultural Casal Bernat i Baldoví. Aquesta ha sigut possible gràcies a l’ús del valencià en els cartells tant de la foguera adulta com de la infantil. (141)

La bellesa infantil, Irene, va assistir —al costat de la seua mare i el seu avi— a una entretinguda gimcana organitzada pel jurat de la bellea del foc infantil i els seues dames d’honor. (142)

Les nostres xiques 2024 van acudir a l’acte realitzat per Sant Blai Agrupació X Gal·la Units pel Foc. Allí vam conéixer les xiquetes i dones que representaran amb orgull les fogueres del nostre districte durant el cicle 2024-2025. Ens emociona dir que Noelia Vinal, comissionada de la nostra foguera i presidenta Infantil 2024, va ser l’encarregada de conduir aquest acte i presentar les belleses i dames 2024. A més, vam comptar amb la presència d’Alba Martínez, dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant. (143-146)

Carmen i Irene en els esmorzars amb el jurat 2024. Esplèndides com sempre! Durant la jornada, Carmen i les seues companyes, han gaudit de moments que marcaran una etapa inoblidable per a totes elles. Ens ompli d’orgull que Amparo Guerrero, membre de la nostra comissió i part del jurat infantil 2024, puga formar part d’aquesta experiència juntament amb Irene.(147-149)

La nostra dama d’honor, Sofía, acompanyada pel nostre president, Luis, van acudir a la solemne processó en honor del nostre Sant Patró Sant Blai, al costat de la nostra bellíssima Alba Martínez, dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant, acompanyada d’Almudena Ruiz, assessora de comunicació, imatge i promoció de la festa de les Fogueres de Sant Joan. (150)

La II edició del certamen artístic The Kings ens va deixar moments meravellosos. Vam poder recollir el tercer premi per l’actuació We will take the helm i la nostra boniquíssima Noelia el premi estrela juvenil. Merecidísim! Va ser una experiència plena d’emoció i companyonia.(151-152)

Vam tindre el plaer d’acompanyar a la Gloriosa Hermandad de la Virgen de la Alegría en el seu pregó, realitzat en la basílica de Santa María. A més, al president i padrina de la barraca Si no plou, bufa i al president de la comissió, els hi van entregar un agraïment en forma de pergamí, per la col·laboració amb la Hermandad. (153)

La nostra bellíssima, Carmen, va acudir a les entrevistes realitzades pel jurat de la bellesa del foc d’Alacant i els seues dames d’honor 2024. (154)

El torreters van passar moments d’unió i germanor assistint a la mascletá realitzada de vesprada, en l’ADDA. Una meravellosa oportunitat per a compartir moments que fan foguera.(155)

Les belleses 2023, Carmen i Irene, han assistit a la mascletá realitzada a càrrec de la pirotècnia Torí. I és que la mascletà ha sigut dedicada a totes les candidates; aquelles dones i xiquetes que representen la ciutat i cadascun dels barris d’Alacant. (156-157)

Som Festa TV va realitzar una entrevista a Carmen, la nostra candidata, en la qual, a més, va gaudir d’uns divertits moments amb altres candidates que s’hi trobaven. (158)

El compte arrere de les nostres representants arribava a la seua fi i finalitzava el cicle de presentacions, tan bon punt vam assitir a la presentació de la foguera Passeig de Gomiz. Ens feia especial il·lusió acompanyar a Sofia i Valeria, bellesa i dama d’honor infantil 2023 i Sofía, bellesa Infantil 2024, a les que tenim un especial afecte. Ho van fer increïble! (159)

Va arribar el dia tan esperat per a aquests cors de foc. Cinc xiquetes i tres dones que continuen la història d’aquesta foguera, amb mirades plenes de llum i passió que el passar del temps no ha pogut apagar. Podem dir que sou les nostres belleses i dames d’honor 2024 i desitgem que enguany siga una experiència de somni plena d’amistats, alegria, emoció i moments inoblidables en els quals no dubtarem a acompanyar-vos.(160-166)

ACOMIADADA REPRESENTANTS 2023

La nostra delegada de cultura va participar en la xarraeta de fogueres sobre el llibret de la foguera Santo Domingo Plaza de Tomás Válcarcel al costat d’altres delegats de llibret. (167)

Hem tingut el plaer d’assistir a les festes de la Magdalena, i hem acompanyat la gaiata Siete en l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó. Hem d’agrair l’immens tracte rebut per part de les padrines 2024, Balma i Noelia, el president, Alejandro, i la resta de la gaiata.(168-177)

Alhora, Carmen va viure un cap de setmana ple d’emoció, i va promocionar la festa alacantina a la província de Múrcia. Allí, es van celebrar les convivències de les candidates al títol de bellesa del foc d’Alacant i els seues dames d’honor 2024. Durant aquests dies, Carmen va tindre l’oportunitat de compartir experiències amb les altres candidates, a més de conéixer la cultura murciana i, per descomptat, parlar sobre les Fogueres de Sant Joan. En aquesta experiència també es trobava Alba Martínez, dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant 2023. La seua presència va ser un gran suport per a Carmen i per a la resta de les candidates. Alba, amb la seua simpatia i naturalitat, es va guanyar l’afecte de tots els presents. (178-179)

Sempre és un autèntic plaer assistir a les nostres festes veïnes i més encara si és de la mà de falla del Regne. Molt agraïts d’haver-vos pogut acompanyar en l’ofrena de flors de la Mare de Déu dels Desamparats de València. Esperem emocionats l’any vinent per a repetir-hi l’experiència. Més i millor! (180-183)

La nostra candidata, Carmen, va assistir al centre de turisme d’Alacant en què va dinar amb la resta de candidates. (184) Amb motiu del dia mundial de l’aigua, les nostres candidates, Irene i Carmen, van acudir a un tast d’aigües a cegues realitzada per Aigües d’Alacant. (185)

Va arribar la Setmana Santa i les processons. Les nostres xiques van processionar amb la Hermandad de Jesús Triunfante, i van acompanyar la ruqueta de matí. Les nostres xiquetes, amb motiu del diumenge de Rams, van processionar amb Sant Pere Apóstol. A més, al costat del nostre President Luis, van participar en la processó del Diumenge de Rams al costat de Cofradía de la Santa Flagelación d’Alacant. (186-188)

Irene va viure uns dies plens d’emoció, i va gaudir al costat de la resta de les seues companyes a Torrevella, on s’han realitzat les convivències de les candidates al títol de bellesa del foc infantil d’Alacant i els seues dames d’honor 2024. En aquesta experiència, també va estar la nostra comissionada i delegada de protocol, Amparo, com a jurat.(189-192)

També Irene va gaudir del museu del Marq i Carmen va dinar amb la resta de companyes en el restaurant Maestral.(193-194)

Van arribar els assajos de la gala adulta i Infantil, en les quals les nostres candidates i la nostra estimada Alba anhelaven amb nervis el gran dia. (195-198)

Irene i Carmen van lluir amb llum pròpia en les gales en la plaça de bous, un acte en el qual totes les comissions s’uneixen per a donar suport a les seues candidates. Al costat de Zoe i Luis, van gaudir de l’emotiu acte i van donar el colofó final amb el sopar realitzat en els salons Joan XXIII.(199-206)

A més, Alba també va desfilar en la gala com a dama d’honor de la bellesa del foc 2023 i vam poder aplaudir-li des de les graderies orgullosos de tot l’any representant Alacant (207-208)

L’endemà, Carmen i Irene van assistir, al costat dels seus presidents, a la recepció oficial de l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Alacant, que va tindre lloc al castell de Santa Bàrbara (209)

La comissió acompanyava les nostres candidates als assajos per a dos dels dies més importants de la seua etapa com a candidates. Les nostres estendards, Inma i Candela, van assajar també per a acompanyar les nostres candidates en una nit tan especial. (210-213)

La nostra comissió també acudia a la nostra tradicional romeria de Santa Faç.

La nostra candidata infantil, Irene, gaudia d’una nit inoblidable en la gala d’elecció de la bellesa del foc infantil i era rebuda per la comissió i per la bellesa adulta, Carmen, en el nostre racó per a explicar-nos com havia viscut l’experiència.

La nostra comissionada, Sofía, va ser triada dama d’honor de la bellea del foc infantil com a representant de la foguera Passeig de Gomiz. Quan va sonar el teu nom en la plaça de bous, el nostre cos es va omplir de felicitat. L’hem vista créixer i ens honra saber que Alacant sencera podrà conéixer-la. Estem segurs que representarà la festa i la nostra ciutat de la millor de les maneres.

L’elecció adulta també ens deixava moments agredolços perquè acabava l’any d’Alba com a dama d’honor de la bellesa del foc, però sabíem que això significava que tornava a casa. Gràcies per representar Alacant i Sant Blai-La Torreta d’una forma impecable i sempre amb un somriure.

Carmen i la resta dels seus companys van donar fi a un any inoblidable. Van rebre la calor de les seues fogueres i al costat de les seues comissions, s’hi van preparar per a rebre les Fogueres 2024.

ELS PREMIS

de la nostra foguera

12É PREMIO CATEGORIA CANÇÓ NADALENCA

DEL XXXVI CERTAMEN DE NADALES 2022DAL

2N PREMI I PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ EN EL CERTAMEN ARTÍSTIC ADULT 2023

2N PREMI LLIBRETS DE FOGUERES I PREMI AL LLIBRET MES ORIGINAL 2023

3R PREMI MODALITAT BETLEM INNOVADOR ADULT DEL XVII CONCURS DE PESEBRES

3R PREMI I PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ EN EL CERTAMEN ARTÍSTIC ADULT 2023

11E PREMI PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ EN EL LLIBRET GENERALITAT VALENCIANA

1R PREMI CAVALCADA DEL NINOT 2023

PREMI MILLOR CRÍTICA FOGUERES 2023 SEGONA CATEGORÍA

1R PREMI FOGUERA MES ACCESIBLE 2023

2N PREMI A LA MILLOR CRÍTICA AUDIOVISUAL A PUNT

6E PREMI COMISION DE FOGUERES OFRENA DE FLORS 2023

6E PREMI MOTIU FLORAL OFRENA DE FLORS 2023

2N PREMI I PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ EN EL CERTAMEN ARTÍSTIC ADULT 2023

5E PREMI PORTALADA DE LA NOSTRA BARRACA SI NO PLOU BUFA 3RA CATEGORIA

PREMI MILLOR VESTUARI I CARACTERITZACIÓ CERTAMEN ARTÍSTIC INFANTIL 2023

1R PREMI CERTAMEN ARTÍSTIC INFANTIL 2023

COL LABORADORS

de la nostra foguera

UNITS PEL FOC