“Aigües per Sant Joan lleven vi, oli i pa” - Llibret 2021
“Aigües per Sant Joan lleven vi, oli i pa”
FOGUERA SANT BLAI - LA TORRETA
FESTES D´INTERÉS TURÍSTIC INTERNACIONAL - BIC
Edita
Associació cultural Foguera Sant Blai-La Torreta
Idea, direcció i coordinació general Verónica Pérez
Realització dossier cultural i disseny Verónica Pérez
Direcció comercial
Luis Morata i Nuria Guillén
Asessoria lingüistica
Departament de promoció de l’ús del valencià de l’Ajuntament d’Alacant, Kiko Vinal i Manuel Alejandro Carrillo
Realització i edició audiovisual
Alberto Alonso “Sur-Ficción Audiovisual”
Fotografies i vídeos
José Domingo Parra, ADGonzález, Reme Vélez, Tony Diez Fotografo, Vigueras Fotografía i Alacantí TV
Direcció d’imatge i disseny de portada “Aigües per Sant Joan lleven vi, oli i pa” - Beatríz Varó i Verónica Pérez
Impressió INGRA impresiones
Depòsit legal
A 384-2012
Difusió digital
Instagram: @sblatorreta Facebook: Foguera Sant Blai la Torreta
Pots consultar aquest llibret en versió digital al següent codi QR, a la pàgina web ISSUU o a les nostres xarxes socials.
«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2021»
“Aigües per Sant Joan lleven vi, oli i pa”
Som allò que som pels que fórem. Ací homenatgem l’or líquid, pel que fa al consol més antic dels necis i al representant de la sang sagrada. Esbrinarem les seues propietats i els seus orígens. Descobrirem com a través del temps aquests tres elements han evolucionat i han marcat el caràcter de la nostra comarca. La gastronomia és cultura i, per tant, part de la nostra identitat. Recorrerem els nostres territoris a la recerca dels detalls pels quals la nostra província ha format part de la cultura gastronòmica del nostre país, fins i tot en forma de festivitats. Benvinguts al viatge!
“Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l’any”
Els foguerers han sabut mantindre viva la flama de la nostra festa en aquests temps difícils. Les nostres representants van veure com el seu somni es posposava, però, han tornat a traure mantellina i flor del taronger per a tornar a lluir el vestit de nóvia alacantina. El 2022, l’art efímer ple de crítica i sàtira tornarà a aparéixer perquè el ritu purificador del foc torne a marcar la fi i l’inici d’un nou any fester.
“Més val una festa, que dos diumenges”
El nostre any a través de les fotografies, paraules, reconeixements, riures i alguna llàgrima. Ací podràs veure tot el sentiment torreter plasmat en imatges. Tots aquests records formen part de la memòria torretera.
“D’amics, mai n’hi ha prou”
No hi haurà prou paraules per a agrair el suport de tots els amics que any rere any ens ajuden a fer realitat aquestes pàgines i que col·laboren a fi que la festa continue viva.
Continguts
Imposició de bandes a les nostres representants
Noelia Vinal, Xiqueta de Alacant. Pasdoble compost per a Noelia
Entrevista a les nostres belleses 2021
Concurs Artístic de Fogueres Infantil
Acomidament de Silvia
Acomidament de Marina
Concurs Artístic de Fogueres Adult La Torreta es queda a casa
Proclamació dama d’honor bellesa del foc 2022
Elecció bellesa del foc infantil d’Alacant 2019
Nadala digital 2020 Brindis nadalenc 2020
“Aigües per Sant Joan
lleven vi, oli i pa”
“La boca és per a menjar, per a beure i per a callar”
La cuina ha estat íntimament lligada a la cultura, història i forma de vida dels pobles a través dels anys. Sabors, olors i colors que exemplifiquen la identitat i la continuïtat de la cultura gastronòmica del mediterrani. Això és el resultat de la unió de pobles, cultures i religions que aporten l’essència de la nostra personalitat.
Mediterrani
Tal com cantava Serrat “Cent pobles d’Algesires a Istanbul”, el mar Mediterrani està situat entre terres. Les seues quatre penínsules (Ibèrica, Italiana, Balcànica i Anatòlia) uneixen els habitants i el mar des del seu començament.
Un clima que serveix com a nexe entre els paisatges i les formes de viure, la qual cosa hi estableix una unitat essencial amb una admirable importància econòmica i cultural.
Segons l’historiador francés Fernand Braudel, el mar Mediterrani no es pot veure com un element únic. El nostre mar comprén moltes peces i múltiples paisatges. Ni tan sols és un simple mar, sinó una progressió d’ells mateixos. Ni tampoc és una única civilització, sinó diverses barrejades entre si.
Deia Néstor Luján -periodista i gastrònom- que: <<La cuina està vinculada a la nostra forma de ser, a la cultura i a la història>>. La dieta mediterrània és el model perfecte d’aquest fet, atès que és el producte final de la unió de les nostres cultures, religions i polítiques.
És per això que la dieta mediterrània és una mescla de models dietètics, els quals se sostenen en el consum equilibrat de cereals, fruita, hortalisses, llegums, peixos, formatges, vi, oli d’oliva i fruita seca. I entre tots aquests aliments, l’olivera, el blat i la vinya són els únics autòctons dels països banyats pel mar Mediterrani.
Els romans van recol·lectar l’herència dels seus precursors grecs, cretencs i fenicis, els quals van construir un imperi de producció i comerç que, mitjançant la navegació, van fer d’aquests tres element la tríada perfecta.
Plutarc va escriure “els homes no es conviden per menjar i beure, sinó per menjar i beure tots junts”, pel que fa al poder de convocatòria que té la dieta mediterrània des de sempre.
La dieta mediterrània fou inscrita l’any 2013 en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco i és un exemple perfecte d’identitat i continuïtat per a la Unesco.
“Oli abundant, bon any per davant”
Or líquid, de valor gastronòmic innegable i excel·lent qualitat. Té propietats dignes de campions; un aspecte daurat i la flaire del qual és embriagadora. Brollat d’un arbre amb característiques d’ocell fènix, distintiu de l’èxit, símbol de la pau i oli sagrat. S’ha emprat en els nostres últims moments, com a inspiració de pintors i escriptors i ha enllumenat les nostres llars.
Oliveres i mediterrani, dos termes impossible de dissociar. L’olivera ha actuat com a missatger cultural entre els països des del Mare Nostrum, per la qual cosa és símbol de caràcter i particularitat de la cultura mediterrània.
“On l’olivera es rendeix, s’acaba el mar Mediterrani” - Georges Duhamel.
Exigeix poc, tot i que reclama temps per a formar-se, per la qual cosa arriba a ser centenari. Igual que els seus habitants és amant del sol i de la mar pròxima. L’oli d’oliva podria definir-se com un suc de fruites, en aquest cas d’olives. Les olives són una drupa (terme botànic que descriu un fruit carnós amb un os llenyós) sucosa i molt oliosa. L’oliva augmenta la seua quantitat d’oli a mesura que madura.
Al principi és verd i després, es torna de color lila o marró-violaci (verol) per a convertir-se en una oliva negra i rugosa a la fi del procés de maduració. Si no s’arreplega dels arbres, cau al sòl on pot romandre molt de temps conservada. Aquesta peculiaritat pogué ser la inspiració en què els egipcis descobriren la seua utilitat en la tanatopràxia.
Les seues flors apareixen de maig a juny, els fruits de les quals sorgeixen des de setembre fins a desembre, per la qual cosa es produïxen una mitjana de huitanta quilos d’oliva o, inclús, set-cents quilos d’exemplars especials. L’olivera, fins i tot, pot ressorgir de les seues cendres, tal com ho fa l’ocell Fènix, per tal com és capaç de regenerar-se des dels òrgans de la reserva d’arrels denominades zuecas. Hi ha una dita popular que diu: <<l’olivera és el resultat del treball de tres generacions: el iaio la planta, el fill la poda i el net arreplega el fruit>> reafirma el cicle vital de l’arbre.
Dades històriques
Els primers fòssils de fulles d’olivera foren descoberts a la República de sant Marí que daten des de sis milions d’anys aC. També al nord d’Àfrica s’ha trobat fusta d’ullastre amb més de quaranta mil anys d’antiguitat. Els xipriotes utilitzaven l’oli d’oliva com a combustible per a fondre el coure des de fa més de quatre mil anys.
Fins i tot, a Egipte l’oli d’oliva era molt apreciat perquè s’utilitzava per a finalitats cosmètiques. La mitologia conta que la deessa Iris, cedí els coneixements als egipcis per extraure l’oli de les olives. Existixen nombroses referències a l’olivera a les seues rames i els seus fruits en els jeroglífics, en dibuixos i en estàtues.
La història cristiana esmenta que quan Adán estava prop a morir-se de vell, un àngel es va aparéixer a un dels seus fills i va aconsellar-lo que en el seu enterrament li posara tres llavors en els seus llavis. De la tomba van brollar tres arbres: una olivera, un xiprer i un cedre. Com que la seua particularitat per a regene rar-se i que el seu fruit produïa l’oli el qual simbolitzava l’esperit de Déu, l’olivera era sinònim d’immortalitat.
Per als hebreus, una rama d’olivera significava la pau amb Déu i, segles després, el gran Pablo Picasso va convertir-la en un símbol mundial, pel que fa als seus dibuixos amb coloms. L’olivera fou proclamada com a arbre sagrat per les civilitzacions antigues. Poseidó i Atenea competien per la possessió d’Àtica i Zeus decidí resoldre-ho, per la qual cosa els demanà que li presentaren la invenció més útil. Poseidó feu que sorgira de la terra un cavall capaç de guanyar combats o arrossegar carros pesats, per tal de fer invencibles els seus exèrcits. Atenea tocà l’acròpolis amb la seua llança i brollà una olivera, font de l’oli per a il·luminar, per a cuinar i per a perfumar-se. Els atenesos, apassionats amb la intervenció de la deessa, van elegir-la guardiana de la ciutat. Homer ( segle VIII aC) nomenà en multitud de vegades l’oli en la Ilíada i l’Odissea, per la qual cosa hi feu referència a l’oli com “or líquid”.
A més, en conta com Odisseu, atrapat en la cova del ciclop, clavà una estaca d’olivera en l’ull del gegant. En la Grècia clàssica, hi era l’olivera el senyal de la victòria. El kótinos era una corona feta amb rames d’olivera salvatge i s’utilit zava per a enaltir els campions olímpics, cosa que feia evident la distinció que el donava el món antic a l’arbre sagrat.
Coronacions de reis, d’atletes guanyadors i d’altres per a protegir la seua anatomia en el transcurs de les batalles esportives; també per a la cura i l’adorn del cos; per a l’enllumenat religiós i la unció de reis i sacerdots. Fins i tot en algunes regions d’Itàlia, en l’actualitat, al començament de cada sembra, es passa una rama d’olivera per la rella de l’aladre, a fi d’obtindre una bona collita.
Si l’oli té una distinció duradora és la d’oli sagrat per excel·lència. És part fonamental dels sagraments en les seues tres modalitats: sant Crisma (oli barrejat amb bàlsam), en el baptisme (oli dels catecúmens) i en l’extremunció (oli dels malalts). Fou amb l’arribada dels àrabs el moment en el qual aprofitaren per a introduir nous hàbits i noves denominacions en l’olivar com oliva, oli i ullastre (al-zait: oliva; al-zaitum: oli; zebujj: ullastre)
Els àrabs diferenciaven tres tipus d’oli: zayt al-ma, el qual era l’oli procedent d’olives madures abans de premsar-ne; zayt al masara, oli obtingut després de premsar la pasta; zayt al mathaj, que era l’oli obtingut d’un segon premsatge. La paraula almazara, la qual dona nom al lloc on se esprem, era l’equivalent al vocable castellà molino. Alcuza era la setrillera de llanda tradicional que s’usava en les llars andalusos, la qual derivava de la paraula àrab al-cuza
El seu ús culinari va arribar fins al Renaixement i, a poc a poc, el seu valor nutricional va assolir-hi més protagonisme. El descobriment de l’electricitat va limitar el seu ús per a la il·luminació fins a fer-ho gairebé desaparéixer, tot i que es va mantindre la seua utilització per a cultes religiosos.
I pot ser que no existisca una versió més internacional i actual del simbolisme de l’olivera, per això en juliol de l’any 1969, Neil Armstrong, el primer home que va trepitjar la Lluna, va depositar-hi una rama d’olivera sobre la seua su perfície com a senyal de pau universal.
L’olivera en l’art de curar
Les propietats curatives de l’oli en les preparacions que es fan servir (empastos, bàlsams, purgatius, ungüents) han sigut tractats de forma exhaustiva des de l’antiguitat fins als nostres dies. L’oli d’oliva figurava entre els remeis més usats en la confecció de les diferents receptes d’Hipòcrates (377 aC).
Sorano d’Efes en el seu llibre “Les malalties de les dones” (segle II dC) escriví: <<La sàvia dona seu, estén sobre les seues cuixes i genolls una tovallola de lli cru o una altra roba. Tot seguit, hi deposita el nounat, el desvestix i unta el seu cos amb l’oli d’oliva tebi>>.
La fulla d’olivera fou usada per les civilitzacions de la conca mediterrània amb diverses indicacions terapèutiques. Es va fer servir per a la curació de llagues de la boca, per al tractament de la ronya, com antipirètic, antihipertensiu
Una menció especial mereix el passatge del Quixot en què apareix l’oli d’Aparici: “Van fer traure l’oli d’Aparici per a curar al Quixot de les esgarrapades que els gats li van fer en el cos”. L’oli d’Aparici era una preparació medicinal d’oli inventada en el segle XVI per Aparici Zubiría, ingredient principal del qual era l’hipèric. “Car com l’oli d’Aparici”, era un vell refrany conegut en el món, el qual destacava el
L’olivera en la literatura
Sovra candido vel, cinta di uliva,/ donna m’apparve sotto verde manto /vestita di color di fiamma viva
Dante Alighieri – Purgatori
El camp d’oliveres s’obri i es tanca com un ventall. Sobre l’olivar hi ha un cel afonat i una pluja fosca d’estels freds. Tremola junc i penombra a la vora del riu. Es rissa l’aire gris. Les oliveres estan carregades de crits. Un esbart d’ocells captius, que mouen les seues llarguíssimes cues en l’ombrienc Paisatge - Federico García Lorca
¡Ay fortuna, cógeme esta aceituna! Aceituna lisonjera, verde y tierna por de fuera y por de dentro madera, fruta dura e importuna. ¡Ay fortuna, cógeme esa aceituna! El Villano en su rincón.
Lope de Vega
<<Olivera solitària lluny de l’olivar, al costat de la font olivera hospitalària que donas la teua ombra a un home pensatiu i a una aigua transparent, a la vora del camí que blanqueja, guarda les teues verdes rames, vell olivera la deessa d’ulls glaucs Atenea…>>
Olivera del camí - Antonio Machado
En Miguel d’Unamuno sentenciava:
“El món es dividix en dos. La línia fronterera passa pel Loira. Al nord d’ella habiten homes rossos que cuinen amb mantega. Al sud d’aquesta frontera habiten homes xicotets i bruns, que cuinen amb oli d’oliva. Són déus”.
L’oli en el refranyer valencià
“Les olives per Sant Joan són com un gra de sal; per Sant Pere, com un gra de pebre”
“Olives, una per Sant Joan i cent per Nadal”
“Flor d’olivera per Sant Joan, oli en gran”
“L’oli de Sant Joan, tira i cura”
“Si l’olivera és florida per Sant Joan, oli fareu en quantitat gran”
“Oli abundant, bon any per davant”
“L´olivera és més agraïda que la gent i, per cadascuna, te´n torna cent”
“El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en oli i en vi”
“Pel setembre, l’oli a la gerra i la cabra a la serra”
“Tu pagaràs, peix menut, l’oli que t’has begut”
“A casa, per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli ho han de fer”
“Amb oli a les piques, les cases són riques”
“Flor d’olivera per Sant Joan, oli en gran”
“Flor en abril, oli en setrill”
“L’aigua d’agost, tot oli i tot most”
“L’aigua de gener posa l’oli a l’oliver, el vi al celler i el gra al graner”
“Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment”
“L’oli, del gener, i les botifarres, del febrer”
“L’oli i l’amic, l’antic”
“L’olivera plantada per Sant Martí és la que fa l’oli més fi”
Entre la cultura popular estan molt difoses també les endevinalles, solució de les quals és l’oliva o l’oli.
Amb tres lletres formaràs, una cosa d’aliment d’un color molt transparent, que per menjar n’usaràs.
No és cosa bona per beure, tampoc cosa per menjar, a molta gent alimenta, i estant groc, malalt no està.
L’arbre el fruit ha de donar, la premsa l’ha de premsar, te l’has de menjar amb pa i la roba et pots tacar.
Un líquid de color d’or, que no és licor; com el licor és espès i no en té res.
En canvi és un aliment que en molts guisats i en la cuina hi és molt convenient.
És verd i no és julivert, és groc i no és safrà; i tonto, tonto serà qui no ho endevinarà.
Sóc beneït com cristià i dintre el foc em puc estar.
És groc com el safrà i per tot es pot posar.
“No
sempre està el forn per a pa assaonat”
Aliment essencial des dels inicis de la història -adorat pels egipcis- ha estat com a protagonista de miracles. S’ha usat en la pintura i ha causat esdeveniments que han fet història. Menjar de ximples i estrella de sopars sagnats. Enyorat des de la distància i guia del camí a casa. Aquest aliment ha sigut sou, medicina, consol i distracció, i s’ha convertit en pilar fonamental de la nostra gastronomia.
El pa
El pa és un aliment essencial que ocupa un lloc preferent en la dieta tradicional dels països d’Europa, Orient Mitjà, Índia i Amèrica, a més de fer-lo servir com a referència espiritual de moltíssimes religions. En totes les cultures occidentals representa l’aliment sagrat.
Ens recorda l’escriptor Matvejevic que el pa va nàixer entre cendres sobre pedra i que és més antic que l’escriptura. El pa, fins i tot, és un dels pilars fonamentals de les dietes mediterrànies, a les quals aporta hidrats de carboni, proteïnes, fibra i minerals.
El pa comú és una barreja calculada de blat, rent i sal, la qual es pasta amb molta cura, fermenta i cou en un forn. El rent provoca la seua fermentació mitjançant els microorganismes que en formen part. Les xicotetes bambolles de diòxid de carboni (CO2) que queden atrapades en la massa humida del pa són la conseqüència per la qual la mescla té un volum i una esponjositat molt característica. El pa fet sense rent s’anomena pa alís.
Dades històriques
El seu origen està disputat per diferents països des d’Egipte, el qual té la primera referència a la utilització del rent, fins a Grècia, Roma i Palestina. En la muntanya Mysa (Fenícia) ja es manejava el blat d’espelta.
Els egipcis tenien com a deessa del pa a Isis, la qual va portar els grans de blat cultivable des del Líban fins a les ribes del riu Nil. Segons el mite, la deïtat Isis va descobrir el blat i l’ordi i va revelar aquest descobriment a Osiris l’home. Renenutet era la deessa egípcia de les collites i el seu fill, Nerpi, el déu del blat. Els faraons repartien els grans de blat entre els seus súbdits. La importància del pa va ser tan important que inclús, assolí ser la moneda de canvi amb què es pagaven els salaris. El pa era imprescindible en la vida quotidiana dels egipcis.En la dieta egípcia el pa era un aliment fonamental i era objecte d’especial veneració en el llibre dels morts. Aquest llibre tracta d’un text funerari que incloïa tots aquells consells, fórmules i sortilegis que ajudaven al difunt durant la seua estada en la Duat (inframon) per a superar el judici d’Osiris i viatjar a l’Arau (paradís), segons la mitologia egípcia.
Els hebreus van tindre el seu primer contacte amb el pa durant els seus anys d’esclavitud a Egipte. L’arribada a la terra promesa -conduïts per Moisés- va coincidir amb una autèntica cultura del pa que distingia entre el pa sense fermentar, el qual s’anomena pa alís, i el pa fermentat considerat com impur. La celebració de la Pasqua, que recordava l’eixida d’Egipte, dictava:
<<Es menjarà pa alís durant set dies. No obstant això, no es veurà massa fermentada en cap llar ni en cap territori>>
La Bíblia esmenta el pa 361 vegades i el blat més de 40 ocasions. En el llibre del Gènesi es pot llegir com Yahvé Déu li diu a Adán:
“Per haver escoltat la veu de la teua dona i haver menjat de l’arbre prohibit, del qual jo t’havia prohibit menjar, maleït siga el sòl per la teua causa […] amb la suor del teu rostre menjaràs el pa”.
Jesús va nàixer en Betlem o Betlehem (Bet: casa; Lehem: pa) poble el nom del qual en arameu significa “casa del pa”. En la vida de Jesús, ocupà un lloc important, atès que fou un símbol clau en la temptació del desert, en la multiplicació dels pans i fins a la Santa cena.
Grècia assumí i desenvolupà la indústria fornera i celebrà les collites de blat en nom de la deessa Deméter. La dona grega era la moledora i la fornera. Els mageiros eren d’una casta professional d’un alt poder econòmic de què eren especialistes a pastar farines i fer pa. El zyma era el rent més empleat i s’aconseguia amb llúpol i most. El pa va tindre una notable influència a la ciència mèdica. Hipòcrates -pare de la medicina- recomanava els malalts diferents tipus de pa, a fi que els baixara la febre, els facilitara la micció i els regulara el trànsit intestinal. Galeno en el seu de sanitate tuenda parla del tipus de pa que devien menjar els ancians: “Pel que fa al pa els ancians cal que eviten que no estiga gens salat, fermentat, pastat, ni tan sols ben cuit, així com la farina de la flor i els aliments que estiguen preparats”.
Els forners es van unir en un gremi o associació, el nombre de la qual era corpus pistorum (corporació de forners), que tenia una festa d’aniversari presidida per la deessa del forn Fomai. Pel que fa al regnat d’August, primer emperador romà, hi havia a Roma fins a 329 forns. A les ruïnes de Pompeia, s’hi han trobat restes carbonitzades de pa.
Hispània es va convertir en el proveïdor oficial de blat per a Roma durant la dominació romana, per tal com el seu blat era considerat com el millor de tot l’imperi. El forner es convertí en un professional ben considerat. Aquest ofici estava lliure d’impostos i es transmetia de pares a fills.
És en el segle II dC la primera vegada que es va llegir l’expressió panem et circenses de la mà del poeta romà Juvenal, el qual deia:
<<El poble que abans atorgava poder i legions, ha perdut tot l’interés per la política i, avui, sols desitja dues coses amb ànsia: pa i circ>>.
Juvenal criticava la forma en què els governants mantenien adormits a la ciutadania romana i ocultaven les seues errades. Ho feien de manera que els donaven masses d’aliment gratuïtament i espectacles de pa i peixet com el circ.
El pa en l’art
La presència del pa en les diferents expressions artístiques ha estat rellevant al llarg de la història. El seu valor simbòlic en diferents rituals religiosos i socials, així com la importància com aliment, ha servit com inspiració de molts artistes.
L’art funerari d’Egipte ha deixat una gran riquesa de jeroglífics, els quals representen escenes de la sembra i la recol·lecció dels cereals, així com del procés d’elaboració del pa. En les pintures murals de les catacumbes romanes es van representar per tots els costats el pa i el vi.
Els grans mestres del Renaixement van deixar testimonis excepcionals dels temes bíblics en què no faltava el pa, tal com la Santa cena de Leonardo Da Vinci. Fins i tot, l’artista neerlandés Rembrandt va utilitzar midó de blat per aconseguir que les seues pintures foren més adherents i transparents.
El pa en la literatura
Són molts els autors grecs que mencionen el pa en les seues obres, tal com ho fa Homer, Aristòfanes, Plató i Ateneu. A Espanya, des de Gonzalo de Berceo fins a Cervantes, hi ha sigut el pa prou important en la literatura del segle d’or.
El pa és la solució a la fam en la Bíblia i és el centre d’un dels seus passatges més coneguts; Jesús multiplicant pans i peixos per donar menjars als fidels que li acompanyaven en el seu retir.
En el moment en què no tenim el pa prop de la mà torna a la nostra ment; la seua escorça cruixent i la seua molla deliciosa. Azorín es va exiliar a Paris i trobava a faltar el pa tant que en una de les seues obres, hi va detallar tots els pans espanyols de l’època: “Hogaza, mollete, rosca, libreta, tetera, morena, oblada, bodigo, zatico, cantero, corrusco, pan leudado; incluso con levadura. Pan ácimo o cenceño, sin levadura, pan pintado […]”.
El pa, inclús, podia servir de guia com ho feia Pulgarcito amb les molles, per bé que no va tindre en compte la fam dels ocells. També el pa era el protagonista d’un capítol en el Pigall de Tormes. El jove pigall li va furtar la clau del bagul dels pans al seu amo, el qual era el clergue avariciós. En el moment en què va ser descobert el robatori, el jove li va fer creure que eren els animals els qui havien menjat el pa.
Què haguera passat si Jean Valjean en els Miserables no hi haguera furtat eixe pa per alimentar a la seua família? Aquesta meravellosa epopeia del poeta i escriptor francés Víctor Hugo, la qual va ser un referent en el segle XIX, és un gran exemple que va ensenyar com el pa potser és el desencadenant de grans històries.
Quan la fam ens trau a ballar, a ningú li importa aquest: <<pan con pan, comida de tontos>>. El pa és el company perfecte que, sense llevar-se el protagonisme, acompanya a la resta d’aliments.
Podríem omplir milers de pàgines amb exemples de pel·lícules, els títols de les quals fan referència al pa, però parlarem d’aquella en què el pa és el protagonista.
Las Hurdes, tierra sin pan, de Luis Buñuel; El pan nuestro de cada día, de King Vidor o la tradicional Marcelino, pan y vino; Pan y chocolate, El pan debajo del brazo, Pan amor y Andalucía i la millor de totes, Pa negre, en guardonada als Premis Goya 2010.
El pa i el seté art han sigut relacionats moltíssimes vegades de manera indirecta, per mitjà del famós sàndwitx cubà de Chef; o aprenent a pastar-lo; o en pel·lícules com La passió, en què Mel Gibson el beneïa en la llengua hebrea durant la Santa cena.
El pa en el refranyer espanyol
Al llarg de la història, persones anònimes han deixat refranys, cançons i cobles sobre el pa i el blat.
“El dia de Sant Joan, al sol es cou el pa”
“Per Sant Joan afany, pa per tot l’any”
“Si vols tenir pa, llaura per Sant Joan”
Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar
“Tant si sembres primerenc com si sembres tardà, entre Sant Joan i Sant Pere hauràs d’arreplegar”
“Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa”
“El pa i el vi, fan més curt el camí”
“El sol és mija vida; el pa i el vi, l’altra mija”
“El dormir no porta pa”
“Lo pa llescat sense vergonya es menjat”
També són moltes les endevinalles sobre el pa i el blat.
“No sempre está el forn pera pa asaonat”
“Pa de taverna, ni farta ni governa”
“Pa comprat, no en menja el gat”
“Per molt pa, nunca mal any”
“Qui vullga vi i pa, sembré primerenc i pode tardà”
“Tiraor de farina i replegaor de segó”
“Pa comprat, no en menja el gat”
“Tot siga per amor de Deu, pa i trons”
“Plujes per Sanct Joan, lleven vi i no ponen pa”
“Qui vullga vi i pa, sembré primerenc i pode tardà”
“A casa, per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli ho han de fer”
Jo visc sempre en el palau, la pàtria en té en son sí, sóc el company d’un veí que per mal nom es diu Pau.
Si em cerques en el paller propte em trobaràs, jo et toc!, i si vols saber qui sóc pregunta-ho a algun forner.
Jo sóc fill de la terra, desolat el cel, i tothom em reclama amb gran anhel.
Tothom em demana tendre, ningú no em vol vell, rics i pobres se’m mengen fins a la pell.
En palaus i barraques entrada hi tinc, i tothom m’aprecia perquè els sostinc.
Mentre terra existeixi i l’univers, a mi té de voler-me tot el món senser.
Com més fresc, sóc més calent, i em fan de distintes formes; em vol el pobre i el ric,i per amar-me, em devoren.
Al camp verdeja, a casa blanqueja, serveix d’aliment, i, com més fresc, més calent.
Pa pastat de mà, i menjat avui.
Endevina què sóc jo.
Com més fresc, més calent sóc.
Vaig néixer verd, em torno groc, em pasten blanc i acabo al foc.
Al palau i a la cabana m’aixequen grans monuments; sens mi no hi hauria Pàtria, ni panotxes ni parets.
Com més fresc, més calent, i em fan de distintes formes; em vol el pobre i el ric, i per amar-me em devoren. Com més fresc més calent.
“El sol és mitja
vida;
el vi, l’altra mitja”
Amb cent segles d’existència, des de Zagros a Canaán es van anar difonent els secrets d’aquest elixir. Tresor de faraons, motiu de reunió i representant de sang sagrada. Ha format part de pintures sobre el pecat original, i d’històries contra gegants en algun lloc de la Manxa. És un símbol de la terra promesa, evasor de preocupacions i conductor de celebracions.
El vi ha format part de la cultura dels pobles medite rranis des de fa més de 10.000 anys. Tal com deia el Rei Alfons X “el Savi”:
Cal viatjar fins als voltants de la muntanya Zagros, actualment regió entre Geòrgia, Armènia i Iran, per a trobar-hi l’origen de la vinya. Arbust del gènere vitis, la plantació del qual es localitza entre els paral·lels 30° i 50° de tots dos hemisferis del nostre planeta. La collita de la vinya, la qual estudia la viticultura, concreta que succeeix en l’àrea mediterrània a l’octubre.
Tot el procés de cultiu, així com les seues fases, s’ha identificat des de l’anti guitat amb el déu Bacus i la tardor.
Pel que fa al cicle de la vida entre el vi i els humans, el qual és atrevit en la seua joventut, madura durant la seua criança en barril de fusta o en botella i arriba a la seua maduresa a mesura que envelleix.
Dades històriques
La regió mediterrània la qual s’estén des del Caucas fins a la Terra Promesa, suposava ser la terra adequada per al vi, puix que tenia unes condicions climàtiques perfectes i un sòl fèrtil.
Tots els secrets d’elaboració i conservació del vi i els seus majors guardians es van desenvolupar a la terra de Canaán (Líban i Israel), Egipte i Creta.
L’alta societat sempre va prendre en consideració al vi, atés que era el protagonista de qualsevol esdeveniment important.
L’escriptor i expert sommelier Hugh Johnson explicava que els primers bevedors d’alcohol pensaven que tenien una vida <<desagradable, brutal i curta>>. Quan van experimentar els efectes del vi per primera vegada degueren creure que estaven davant d’“una visió del paradís”.
En totes les religions podem trobar la simbiosi entre el vi i el culte diví, perquè foren més de 20 els déus dedicats o consagrats al vi o la vinya.
Segons “Les Metamorfosis” d’Ovidi, Filemó i Baucis, eren un matrimoni d’ancians qui van ser els únics de la seua localitat, els quals van acollir els déus Zeus i Hermes -segons la mitologia grega- o Júpiter i Mercuri -segons la mitologia romana- en la seua llar sense saber que eren déus. El matrimoni no els va reconéixer fins que van adonar-se que el pitxer de vi que els havien oferit, sempre es mantenia ple a pesar del seu consum.
La primera referència escrita sobre el vi va aparéixer en l’Antic Testament (Gènesi 9/20-21) on es contava la història de Noé, en la qual plantava vinyes i en bevia. Aquest fet es va considerar la primera borratxera de la història. En la Bíblia s’esmenta la paraula vi almenys 140 vegades.
Per als israelites la vinya era el símbol de la Terra Promesa, ja que per als fidels el primer senyal que hi va arribar a Moisés va ser un raïm. En el Llibre de l’Eclesiastés es pot llegir: “ves, menja alegrement el teu pa i beu a gust el teu vi”.
Les vinyes apareixen relacionades amb el poble d’Israel en nombroses paràboles. Jesús va realitzar el seu primer miracle en les noces de Canaán en què va transformar l’aigua en vi (Joan 2/9-9-10; Jesucrist va proclamar el vi com sagrament durant la Santa cena (Mateu 26).
Podem presentar -com a prova- les llavors de raïm trobades en excavacions a Turquia, Síria o Jordània, les quals els arqueòlegs daten aproximadament l’any 8000 aC.
La investigadora catalana Maria Rosa Guasch explica en el llibre “El vi en l’Antic Egipte” que els egipcis bevien vi blanc (yrp) i vi negre (shedeh), després d’estudiar-ne les àmfores procedents de la tomba del faraó Tutankamón.
En el seu últim viatge i entre altres tresors, Tutankamón hi portava els millors vins dels seus cellers protegits en gerres amb inscripcions de la seua qualitat, collita, procedència i elaboració d’aqueixos vins.
Els grecs també van mantindre una relació amb el vi des del segle VIII aC. Hipòcrates, pare de la medicina, aconsellava beure-lo “ni massa calent, ni massa fred” i el va utilitzar com antitèrmic, diürètic i antisèptic general.
A la Grècia clàssica el déu del vi Dionisos, formava part d’una forma essencial de la seua mitologia. A l’hivern se celebraven els festivals de Dionisos, on el déu ocupava el seu tron a la vora de l’escenari en el qual actuaven les mènades (ballarines) que intentaven escapar dels sàtirs.
Els grecs eren bevedors socials, tal com ho demostren els seus simposis, paraula que significa “beure en companyia”, on degustaven els vins. Els homes es reunien, una vegada que havien acabat de menjar, per a beure tombats en lliteres amb els braços recolzats.
L’amfitrió decidia la proporció en la qual s’havia de rebaixar el vi amb aigua en la crátera. Una vegada realitzada la mescla s’extreia amb el khytos i se servia els convidats amb el kylix.
També solien divertir-se amb un joc anomenat kottabos, en què es llançaven les restes de la copa de vi a un disc que feia sonar una campana. Aquest apareix representat en nombrosos atuells grecs.
Els romans coneixien al déu del vi pel seu nom lidi, Bacus. Aquest era identificat pels etruscos amb el nom de Fufkans.
Els romans preferien el vi rebaixat i aromatitzat. A més, cuit per a reduir-lo per tal d’obtindre tres varietats: la sapa, reduït a dos terços del seu volum original; el defrutum, cuit fins a reduir-lo a la meitat; i carenum, vi reduït a un terç.
Una altra modalitat era l’addició de mel al vi, la mescla dels quals es denominava mulsum i que els romans prenien en l’aperitiu (gustatio).
El vi i l’art
La viticultura ha servit d’inspiració pels artistes de moltes èpoques, especialment pel que fa als simbolismes del vi, tant la seua representació pels déus Dionisos i Bacus com la tradició cristiana en la pintura o en la literatura.
La creació del món ha estat representada en moltes ocasions durant totes les èpoques. L’obra més antiga del pecat original és el fresc del segle IV de la catacumba de Sant Pietro i Sant Marcelí de Roma. Adán i Eva estan nus i cobreixen les seues parts íntimes amb fulles, el patró de les quals se segueix en altres obres, per la qual cosa podem assenyalar que les fulles són de vinyes.
Un altre moment estel·lar de la fe cristiana és el de l’eucaristia, quan el vi s’identifica amb la sang de Jesucrist. La Santa cena ha sigut representada milers de vegades en la pintura. El quadre més reconegut és el fresc de Leonardo da Vinci, el qual es conserva a Milà, on es representa el sagrament del pa i el vi.
Tampoc les representacions del primer miracle de Jesús no són poques, com ara la conversió de l’aigua en vi en Les noces de Canaán. El quadre més famós i espectacular és l’obra de Paolo Veronese, el qual es conserva al Museu del Louvre de París.
El vi no podia faltar tampoc en cap festa a l’Espanya del segle XVIII. Francesc J. Goya representà el vi i la seua cultura en quadres com La verema o La tardor, El berenar, El bevedor o La prada de Sant Isidre.
El vi i la literatura
La Bíblia -el llibre més antic i a hores d’ara el més llegit- fa contínues referències al vi i a totes les fases del seu cultiu i elaboració. És tan important en aquesta obra que en el monogràfic de Xavier Marquínez La Bíblia, el subtítol diu “Primer tractat de viticultura i enologia”. El vi és la beguda més anomenada, després de l’aigua, en els llibres sagrats.
També la literatura espanyola de l’Edat mitjana està plena d’al·lusions al vi, com ara en el Llibre del bon amor de l’Arxipreste d’Hita. En diferents clàssics de la literatura espanyola, tal com Quevedo en les seues poesies o en el Pigall de Tormes (anònim, 1534) hi són constants també les al·lusions.
Però si hem de destacar una obra que reflectisca la importància del vi, aquesta és L’enginyós gentilhom El Quixot de la Manxa; on se cita fins a 43 vegades. La sobrietat del Quixot contrasta amb la devoció de Sancho Panza, com ara quan El Quixot nomena el seu fidel amic governador de l’illa Barataria i li diu solemnement:
<<Sigues temperat en el beure, tot i que el vi en gran quantitat, ni guarda secret ni compleix paraula>>.
El vi al cine
Podríem deixar una llista molt llarga de pel·lícules en què el vi apareix, per bé que ens centrarem en les històries on el vi siga el protagonista o tinga un especial sentit.
El director de cine Federico Fellini deia: <<Un bon vi és com una bona pel·lícula: persisteix un instant en la boca i t’hi deixa un sabor de glòria; és de nou en cada xarrup i, tal com succeeix amb les pel·lícules, naix i renaix en cada assaboridor>>.
El patriarca de la família d’El raïm de la ira deia: <<Per fi podré fartar-me’n. Prendré de la vinya un ram prou gran i l’esclafaré contra la meua cara fins que el seu suc em caiga per la barbeta. Pot ser que m’endinse en un atifell ple de raïm sec sobre elles i les esclafe fins que no en quede res>>.
Un altre exemple apareix en Que bell és viure!, l’àngel que Frank Capra col·loca a Bailey i entra amb el seu patrocinat en el Bar Martini’s i demana un <<vi ben calent amb prou canyella i poc clavell>>.
Si cal assenyalar una pel·lícula com un cant al vi i als seus plaers, aquesta és Sideways (entre copes). Una història formada per l’amistat, un viatge i un paisatge d’excepció en la qual el protagonista, retroba l’amor en plena crisi d’edat crítica. Tot això ho aconsegueix pel seu gust per les coses bones, il·lustrades en el vi. Si heu vist aquesta pel·lícula entendreu com el vi és en realitat l’actor principal i haureu tingut, sens dubte, l’impuls de tastar Pinot Noir. Les vendes van créixer de forma molt important després de l’estrena de la pel·lícula.
“Los valents i el bon vi duren poc”
“El pa i el vi, fan més curt el camí”
“El sol és mija vida; el pa i el vi, l’atra mija”
“A l’hivern, bona roba i vi calent”
“Pa pa i vi, vi.”
“El vi fá sang i l’aigua fanch”
“Qui vullga vi i pa, sembré primerenc i pode tardà”
“Si vols viure sá, suca en vi lo pa”
“A falta de pa, bona es la coca”
“Plujes per Sanct Joan, lleven vi i no ponen pa”
“Pa pa i vi, vi”
“Quant hú s’emborracha que tinga bon vi”
“Qui vullga vi i pa, sembré primerenc i pode tardà”
“El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en oli i en vi”
“A casa, per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli ho han de fer”
“El que es cria amb aigua s’ha de menjar amb vi, com l’arròs i el peixolí”
“L’aigua de gener posa l’oli a l’oliver, el vi al celler i el gra al graner”
“Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment”
“Llenya, vi, llibre i amic, el més vell, el preferit”
“Llibres i vins, els més antics”
“Llibres i vins, els més vells són els més fins”
“N’hi ha de negre, n’hi ha de blanc, la dolçura al cor s’atura i és molt bo, sols que no dura”
“Endevina, endevineta: Qui és negre, qui és blanc, qui en té un pam, qui no en té tant”
“Me’n vaig a la plaça, me’n compro un pam, me’n menjo un pam i en llenço un pam”
“Una fruita tardorenca, que és blanca o negra, segons madura. Tothom la menja, fermentada i feta suc la bevem en Porró”
“Nat d’abril, florit de maig, collit de setembre, quantes dones fa estendre!”
“Qui en té un pam, qui no en té tant, els rodons hi són, donen gust al cos i fan el ventre gros”
“El pa, negret; el vi, agret, i l’oli, sabentet”
“No hi ha alegria amb la panxa buida”
No hi ha millor forma per a entendre la història i la tradició d’un poble que conèixer la seua cuina, per la qual cosa devem les nostres arrels a l’Antiga Grècia. I va ser allí on van sorgir la majoria dels pilars de la nostra gastronomia mediterrània. El pa, el vi i l’oli es van convertir en productes de primera necessitat després que els romans els van considerar essencials en la seua alimentació.
És per això que la cuina mediterrània -i en conseqüència la gastronomia alacantina- és producte d’una combinació de moltes cultures, civilitzacions i història que ha evolucionat al llarg dels anys. Encara que no hem d’oblidar el caràcter autòcton que els atorga una personalitat especial a aquests tres aliments.
Aleshores, la nostra manera de combinar sabors i nostres formes pròpies d’elaboració, a més de l´excel·lent qualitat dels nostres ingredients, han fet d’Alacant una terra gastronòmicament singular.
La gastronomia alacantina és senzilla i tradicional, alhora que creativa, puix que manté els seus orígens mediterranis. I, al llarg del temps, ha evolucionat i ha convertit a Alacant en tot un referent amb un patrimoni de valor incalculable.
A més, rebem influències murcianes, valencianes i fins i tot, manxegues. Malgrat això, se’n diferència de les altres per la combinació de productes de la mar, tal com les gambes roges o els rogers, amb productes de les hortes.
Per exemple, al febrer de 1911 la Diputació va oferir un esmorzar al Rei, on s’incloïa una varietat dels plats alacantins més representatius: olives d’Onil, sobrassada de Tàrbena, espàrrecs de Busot, filets de vedella d’Oriola, confits d’Alcoi, ametles de la Vila Joiosa i dàtils d’Elx. I per a beure, vi claret i vi negre Dupuy, idoni per a mostrar-los el Rei les nostres majors joies gastronòmiques.
Maria José San Román
Podríem escriure mil pàgines més, però no podríem ressaltar la importància i l’excel·lència de la gastronomia alacantina com ella ho ha fet. Nascuda en 1955 a Valladolid, María José ha col·locat a Alacant en un lloc privilegiat dins de la gastronomia espanyola i mundial. Per això, compta amb una estrela Michelin i dos sols Repsol, que la proclamen com a portaveu de la gastronomia alacantina. Així mateix, ara per ara, és presidenta de Dones en Gastronomia, que és un moviment col·laboratiu per a ajudar a la visibilitat de la dona en la gastronomia.
És una empresària amb caràcter alacantí pur i defén el talent femení i la igualtat en la gastronomia. María José San Román és una cuinera que mai ha deixat d’aprendre i millorar. Ella ha sabut aportar tocs d’innovació a la tradició mediterrània i alacantina sense perdre gens d’identitat.
Ha col·laborat amb el sector vitivinícola espanyol en campanyes de comunicació, com ara <<Qui sap beure, sap viure>>, on es pretenia difondre la importància i el valor del vi com a part fonamental de la nostra cultura, paisatge i gastronomia.
En 2019 va ser l’encarregada de mostrar la nostra gastronomia al president de la república del Perú en la Moncloa. Una varietat d’olis i pans artesanals, productes alacantins i maridatge de vins de la Denominació d’Origen Protegida Vi d’Alacant, foren els protagonistes de la mostra gastronòmica. El vi també forma part de la seua cuina -que dona nom al seu restaurant- el qual és el protagonista de plats tan innovadors com el seu arròs amb vi negre monastrell.
Des de fa diversos anys, dedica tot el seu temps a perseguir les qualitats del safrà, l’arròs i de forma molt particular l’oli i les farines dels pans. Una norma tan clara en el vi és que com millor siga el raïm millor serà el vi, és difícil d’aconseguir que es comprenga amb el pa. La farina atorgarà millors característiques al pa com millor siga la seua qualitat.
Veu com el pa espanyol resultava cada vegada més industrial i menys artesà, per la qual cosa va decidir obrir el seu propi obrador i d’aquesta forma, tornar a donar vida al pa artesà alacantí. En un lloc tan privilegiat i alacantí com l’esplanada, ofereix un exemple perfecte d’allò que és un pa casolà, ja que cuida la procedència i la qualitat de les farines que ho componen. A través de l’olor de mantega i farina, viatja a la seua infantesa, a la seua llar sobre la fàbrica de galetes del seu pare.
Ambaixadora internacional i defensora de les qualitats de l’oli d’oliva verge extra, treballa dia a dia per a revelar els secrets del maridatge entre les varietats d’oli d’oliva i els aliments amb els quals es combinen. I com a conseqüència d’aquest treball, apareixen delícies com la crema gelada d’oli hojiblanca, mel, flors i pol·len, que és una de les seues postres estrela. Un altre dels seus productes més innovadors és l’arròs de taronja caramel·litzat, el qual és un arròs amb llet sense llet. L’oli d’oliva verge extra realitza el paper de la llet i juntament amb la melmelada de taronja hi aporten el sabor i l’aspecte cremós tradicionals.
La seua investigació amb l’oli va començar després d’un congrés a Verona, Itàlia, en què es va adonar que calia treballar per aprofundir sobre les possibilitats culinàries de totes les varietats de l’oli del nostre país. Els sabors dels plats canvien molt segons l’oli utilitzat, per això el seu restaurant resultà ser el començament de la curiositat dels visitants per totes les propietats i usos que donà l’oli. En els seus restaurants treballa diàriament amb les varietats morruda, hojiblanca, cornicabra, arbequina, picual royal, i amb varietats del llevant com alfafara i farga.
Per tot això, creiem que no hi ha millor persona per a destacar la importància dels nostres productes, la importància del bon oli, del bon pa i del bon vi, com María José San Román. La gastronomia és cultura, i no hi ha ambaixadora i defensora millor de la nostra cultura que ella.
“Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa”
Magraneta, pataqueta, corfat, tonya, panquemao, fogasseta i moltes més varietats han estat part principal de les nostres llars. És tan protagonista a la nostra província que, fins i tot, li hem dedicat una festa patronal.
Alacant i el pa
Pel que fa al pa, en té Alacant -entre les seues creacions- diversos tipus:
• Magraneta: com el seu nom indica, aquest pa posseeix la forma de la magrana, fruita molt present a la província. Té corfa fina, llisa i daurada i és perfecte per a acompanyar qualsevol menjar.
• Pa rosat: Té un caràcter esponjós i forma trenada. És un dels més consumits, pel fet que és ideal per a torrades al desdejuni.
• Pataqueta: Aquest és típic al llarg de tota la Comunitat Valenciana. Té forma semblant al croissant, és de crosta poc cruixent i excel·lent per a preparar entrepans.
• Corfat: De molla esponjosa i tendra, de forma peculiar i corfa cruixent.
• Muntera: És de corfa fosca, amb una capa de farina empolvorada, i és ideal per a emportar-se´l per a menjar en el camp. Rep el seu nom del barret típic dels toreros.
• Pirulí: barra estreta i curta.
• Tonya, mona, panquemao o fogasseta: és tradició menjar-se aquest pa dolç el dia de Sant Vicent Ferrer, el qual consisteix en una massa bescuitada, dolça i redona que té crosta fina, torrada i clivellada, feta d’ou i sucre. Segons la localitat rep diversos noms: pa cremat, pa amb ou, pa de vent, pa d’aire, pa de socarrat o pa adormit.
Cal fer una especial referència al pa tradicional cuit en brases i cendres de Castalla. Les coques fetes per als gaspatxos es caracteritzen per ser blanes alhora que cruixents, i tindre forma unflada, a més de ser una bona mostra d’un pa amb mil·lennis d’història. És per això que a Alacant cal que estem orgullosos del culte al pa que hui dia es fa en molts punts de la nostra província.
D’altra banda, Panatics és una plataforma que reconeix el treball diari dels mestres forners i realitza cada any la “Ruta del pa”. En aquest sentit, Alacant ha comptat amb dos guardons en la seua última edició: Nelli Iñíguez Teruel de Pan de Oro i Ramón Maciá López de Better Pan són els dos obradors que han convertit la ciutat en parada obligatòria dins del món de la fleca.
Convé recalcar la veneració del pa a la nostra província on, fins i tot, apareix a les nostres festes més singulars, com és el cas del pa beneït de La Torre de les Maçanes. Aquesta xicoteta població, de menys de 800 habitants, es troba a 42 km de la ciutat d’Alacant i al mes de maig celebra les festes patronals en honor al seu sant patró, Sant Gregori. En concret, el 9 de maig s’hi fa el ritual del pa beneït.
Així mateix, el seu origen es remunta l’any 1658, quan els veïns van reclamar la intervenció del sant per a protegir-se d’una plaga de llagostes que atacava el Regne de València. En agraïment al miracle, es realitzaven diversos actes commemoratius. El més important és una desfilada, en la qual les clavariesses -dones solteres de la localitat- porten al cap un pa d’uns 6 o 8 kg fins a l’església, on ha de ser beneït i repartit entre els assistents.
Pel que fa a la seua elaboració, es realitza artesanalment i és pastat en forma cònica o semiesfèrica. Està compost a base de farina, ous, oli, llet i sucre, la composició del qual és similar a la utilitzada en les tonyes o brioixos, enfornats en diferents pobles alacantins. El pa es transporta damunt d’un llibrell adornat amb motius florals i amb fines teles perfectament brodades per a l’ocasió.
N’hi ha que vegen en aquest ritual una referència a cerimònies primitives d’ofrenes del pa com antics ritus a Àrtemis (deessa de les muntanyes i boscos), Demeter, Ceres (deessa del cereal) o Tanit (deessa de la fecunditat), encara que cap antropòleg no ha pogut certificar la seua vinculació.
Aquest ritu es repeteix d’una forma pareguda en altres localitats com Benifallim, Gorga, Mazaleón (Terol) o Escatrón (Saragossa), però tal com s’ha dit, és especial a La Torre de les Maçanes perquè les clavariesses poden repetir la distinció més d’un any.
“Fins a Sant Joan, tot vi és rabadà”
Ha estat enaltit per poetes àrabs, a més de ser company de viatges al voltant del món i, fins i tot, ha sigut calmant en els últims moments de reis. El nostre vi ha estat reconegut com un dels millors del món per gent de totes les procedències i estaments.
Alacant i el vi
Tots els orígens dels vins potser estan relacionats amb rondalles i llegendes, i com a mostra d’aquestes vinculacions, el vi alacantí. Així doncs, a la nostra província van ser els ibers els qui van començar a cultivar la vinya per prendre vi en família, encara que ja hi existira de manera silvestre.
A la zona del marquesat, l’existència de grans viles dedicades al cultiu de la vinya -i, fins i tot, restes d’una fàbrica d’àmfores per al vi- ens confirmen la importància del vi a la província.
A banda d’això, a Dénia es troba el jaciment arqueològic de Benimaqua, un dels més antics d’Europa. Al trobar-se tan a prop de la mar, fa pensar que tinguera la finalitat de l’exportació.
En canvi, les primeres aparicions escrites ens arriben de mans de poetes àrabs, que enaltien les qualitats dels nostres vins. En el llibre de Repartiment -llibre de registre del segle XIII on els escribes del Rei Jaume I anotaven les promeses de donacions de propietats, quan s’acabara la conquesta de València- existien apartats sobre les vinyes dels pobles d’Alacant.
Amb tot i això, no és fins al segle XV quan els nostres vins comencen a destacar. En l’any 1510, Ferran el Catòlic, va prohibir la distribució de qualsevol vi de fora d’Alacant. Felip II va escriure:
<<La collita de Vi sia la Mes principal de la qual se sustenta molta gent així principal com plebeyos [sic]>>.
A més d’això, el famós geògraf i metge alemany, viatger i coautor de les Cròniques de Nuremberg, Hieronymus Münzer, va descobrir el nostre vi al seu llibre Itinerarium sive prereginatio per Hispanium en l’any 1942. Quan va descriure d’Alacant digué:
<<...en la parte oriental de esta tierra elaborase mucha cantidad de vino blanco, pero es aún más el que llaman tinto de Alicante, de gran mercado en Inglaterra, Escocia, Flandes y otros lugares de Europa…>>.
És adient esmentar que la producció en els segles XVII i XVIII començà a ser imparable a la zona de Monfort, Novelda i Oriola.
Concretament, fins al 1834 es va mantindre el monopoli que impedia exportar vins no procedents de la província pel nostre port i va entrar així en el segle d’or la producció vitivinícola d’Alacant.
De manera paral·lela és a Cocentaina on es crea la primera estació enològica d’Espanya per a intentar frenar l’arribada de la fil·loxera, un insecte paràsit de la vinya. A més, el nostre vi ha portat una certa calma en moments tan durs com van ser els últims minuts del Rei Lluís XIV de França, en què l’únic aliment que menjava eren bescuits mullats en vi d’Alacant.
Fins i tot, es diu que el nostre vi va peregrinar al costat d’una de les figures viatgeres més conegudes, l’almirall Julio Guillén. Julio va escriure que el vi d’Alacant va ser aquell que va acompanyar a Elcano en el segon viatge arreu del món.
Això no obstant, no en tenim proves, però pot ser que el vot al testament d’Elcano davant la Santa Faç, fora en agraïment al nostre vi i a la seua ajuda durant el viatge.
Al monestir de la Santa Faç es troba un mosaic i una reproducció de la Nau Victòria, la qual dona veracitat a aquesta promesa.
Un dels vins més coneguts de la nostra província va ser l’anomenat Fondillón, de què es deia que estava compost principalment amb la varietat de raïm monastrell. Cabanilles, organista i compositor espanyol de música barroca, digué que <<el vertader vi alacantí s’havia de fer amb raïm de monastrell>>. Aquesta varietat li aporta la grossària, la dolçor i alguna aspror, que són propietats per les quals es caracteritza.
En últim terme, el 1932 es creà la Denominació d’Origen Alacant i el seu primer consell regulador es va constituir el 1957.
“El olor a mosto en las claras mañanas de cielo nuevo. Carros llenos de uva que retiembla al entrar el carro en los baches. Las vendimiadoras, de dos en dos, con su hondo capazo y sus falces. Inclinadas sobre las recias y rastreras cepas. Canciones. Puyas que van y vienen. En el lagar los pisadores –pierna desnuda- que pasan y repasan cantando sobre las tablas. Con sus pies descalzos de alborgas o alpargatas de esparto. El olor fuerte en toda la ciudad del recio, espeso mosto; el olor en todas las casas del campo. El olor en toda la tierra alicantina”. Azorín.
“Nos trajeron frutas incomparables, uvas de moscatel zumosas y tersas, vino llameante, el típico de Alicante. El rumor del reflujo del mar fue nuestra música de sobremesa, las estrellas del cielo, la iluminación; hacía una noche de ve rano como no la había experimentado nunca. Y sabía que a la mañana siguiente comenzaría un nuevo día de verano con su noche; y así, mu chas otras en la cálida España”.
Hans Christian Andersen.
“Si l’olivera és florida per Sant Joan, oli fareu en quantitat gran”
Hi ha varietats autòctones plenes d’essència alacantina, tractades des de la forma més tradicional fins a la més actual. La nostra província té referències de la utilització d’aquest elixir des de Teulada fins a Alcoi, Cocentaina i Onil en cosmètics, il·luminació per a finalment abastir els nostres habitants.
Alacant i l’oli
Al món, hi existeixen quasi 400 varietats d’oliva de les quals 200 es cultiven a Espanya. Encara que procedisquen, fins i tot, de la mateixa varietat d’olivera, el clima en les diferents zones d’Espanya i les diferents propietats dels sòls, atorguen a cada oli propietats organolèptiques úniques.
Per moltes raons, la terra d’Alacant és considerada clau per al cultiu de l’oli d’oliva.
De fet, a la nostra província es cultiven varietats d’olives autòctones, que no es cultiven fora de les nostres fronteres, com la blanqueta o la alfararenca, la qual cosa fa que tinguen propietats úniques.
Llavors, tres dels productors de la nostra província estan sota la protecció de la denominació d’origen de la Comunitat Valenciana (Almàssera L’Alqueria, Socapma i Cooperativa Agrícola Catòlica de Cocentaina). Malgrat això, Alacant té moltes més almàsseres on es produeix oli de la millor qualitat. Hi trobem olis produïts a l’estil tradicional, amb premsatge, o d’una forma més moderna, com el centrifugat.
D’altra banda, la nostra zona de producció es troba dividida en dues parts: una d’elles abasta les comarques del nord (L’Alcoià, El Comtat i ambdues Marines) i l’altra abasta centre i sud (Alt, Baix i Vinalopó Mitjà, L’Alcantí i la Foia de Castalla).
Com ara, tenim testimoniatges d’ossos d’olives carbonitzats, trobats a la cova de les Cendres (Teulada), que ens mostren l’ús de les olives silvestres a la nostra comunitat. Encara que no és fins al segle III aC, l’Edat de Ferro, quan es té clara constància del cultiu i de la producció d’oli a la província d’Alacant.A més, existeixen exemples del seu ús en la preparació de cosmètics, ocupats per dones d’altres categories a l’època ibèrica, representades en imatges d’aqueixa época.
Als voltants d’Alcoi i Cocentaina, concretament al santuari romà de la Serreta, hi trobem llums d’oli, ja que encendre llucanes formava part dels rituals de la zona.Si observem el nostre paisatge, hi veurem com els llauradors escalonaren els vessants, per a fer possible el cultiu d’aquest fruit. Convé ressaltar les varietats d’oliva o d’oliveres més utilitzades a la província d’Alacant: arbequina, picual, rojal d’Alacant o rojal de Canyada, camamil.la Villalonga, blanqueta, changlot real, alfafara o alfafarenca, genovesa, hojiblanca, cornicabra, callosina i, en menor mesura, cuquillo.
Finalment, a Onil es troba el museu de l’Oli, el qual està situat en l’antiga almàssera de la Vila. Dins del museu trobarem una ampla exposició de peces datades des del segle XV. Aquest centre suposa un espai destinat a la difusió de la cultura i la filosofia de l’oli d’oliva i és un pilar bàsic de la nostra comunitat. També, és possible adquirir el famós “Oli d’Onil” amb més de 500 anys d’història i tradició en aquest poble. En 2008 aquest oli va ser premiat amb la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura per la seua aportació a la artesania de l’oli d’oliva.
“Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any”
Els foguerers hem sabut mantindre viva la flama de la nostra festa en aquests temps difícils. Les nostres representants van veure com el seu somni es posposava, però, han tornat a traure mantellina i flor del taronger per a tornar a lluir el vestit de nóvia alacantina. El 2022, l’art efímer ple de crítica i sàtira tornarà a aparéixer perquè el ritu purificador del foc torne a marcar la fi i l’inici d’un nou any fester.
M’enfronte al full en blanc del primer saluda que faig com a president i, immediatament, la ment em fa l’ullet i comprenc que en la vida, a vegades, també està tot per escriure.
Ja fa dos anys que agafí la presidència de la nostra comissió i en aquest període de temps en què vivim, ara per ara, una etapa inèdita en la nostra festa. Els primers mesos no feien presagiar la bolcada que les nostres vides -i per tant la festa- donaria de la nit al dia. Dur, ha sigut molt dur. Ens hem enfrontat el dolor, la malaltia, la mort, però també la incertesa pels nostres treballs, pel futur de les nostres famílies, pel <<què passarà demà?>>; sí, així s’ha desenvolupat tot, però ací seguim.
Ara com ara, que tornem a alçar el vol, en primer lloc vull expressar el meu afecte i admiració per elles, les nostres mantillas, les dones i xiquetes les quals tenien totes les il·lusions posades en unes bandes que encara no han pogut lluir com mereixien. Xiques, moltes gràcies per haver continuat il·luminant el nostre camí amb els vostres somriures.
Tampoc vull deixar passar l’ocasió per a agrair l’esforç que han fet els meus companys de la junta directiva, als encarregats de les diferents delegacions, i a la resta de comissionats que -d’una forma o una altrahan continuat amb el treball dia a dia per la nostra comissió en un temps ple d’entrebancs.
Ara, que la vida que de veritat ens agrada sembla més pròxima, a tots vosaltres que ací continueu, gràcies, de debò. Moltes gràcies!
Luis Alfonso Morata i Algarra, President
Luis Alfonso Morata i Algarra President
Paula Esteve i José
Presidenta infantil
Em dic Paula i com tots sabeu, porte tota la meua vida en aquest món tan meravellós de les fogueres de Sant Joan i porte molts anys en aquesta gran foguera. Tot i que som encara xiquets ens adonem de tot allò que, durant la pandèmia, ens hem perdut; però, abans de tot, m'agradaria enviar un bes molt gran a tots aquests xiquets i xiquetes que han perdut algun ser estimat. Per a mi, fon un orgull ser bellesa d'aquesta foguera, i ara per ara, representar a tota la meua comissió infantil i més encara, ja que tinc la sort de compartir enguany amb la meua cosina, la nostra bellesa Inmaculada García José. Només desitge que tots i cadascun dels xiquets que componem aquesta comissió, puguem gaudir de la nostra festa l'any vinent.
Felices fogueres 2022.
Paula Esteve i José, Presidenta infantil.
Torreters Infantils i Juvenils 2019/2020 - 2020/2021
ÁFRICA BONETE PANADERO
AITANA JIMÉNEZ CREMADES
ALBERTO ALONSO MORENO
ANA CIFUENTES GRANDE
CRISTINA GEA LLOPIS
GLORIA CIFUENTES GRANDE
ICÍAR BERNA AZNAR
AARÓN NAVARRO GUILLÉN
ADRIANA RODRÍGUEZ PALOMARES
AITANA DÍAZ HERNÁNDEZ
ALEJANDRO VARCÁRCEL PALOMA -
RES
ALMA JAVALOYES FERRÁNDIZ
ANNA PLANELLES POVEDA
CARLA VILLANUEVA VICENTE
CLAUDIA VICEDO MATEO
DANIEL JOSÉ DÍAZ VARÓ
DAVID JIMÉNEZ CREMADES
EMMA MENA SÁNCHEZ
ESTELA DÍAZ HERNÁNDEZ
GABRIELA RONDÓN MORA
HUGO DURÁN VARÓ
INMACULADA GARCÍA JOSÉ
IRENE MARTÍNEZ GARCÍA
IRENE SEGADO OLIVER
ISABEL PLANELLES POVEDA
AURA JOSÉ POYATOS
ELENA LÓPEZ PASCUAL
GONZALO CARRILLO SALMERÓN
HUGO MICHELL MIÑANO
LAURA GALVAÑ RODRÍGUEZ
LUCAS GOSÁLBEZ POLA
LAURA CERDÁ TRIPIANA
LEYRE ALONSO MORENO
MARI CARMEN PANCRACIO LÓPEZ
NOA NAVARRO LIZÓN
PAULA ESTEVE JOSÉ
PAULA SEGADO OLIVER
SANDRA MEZQUIDA GARCÍA
JOSÉ GALVAÑ RODRÍGUEZ
JUAN GASPAR PERAL
LLUNA HELIZ PASTOR
LUCÍA FONT ARROYO
LUCÍA SÁNCHEZ GREGORIO
MARINA PLA PÉREZ
MARINA RODRÍGUEZ PALOMARES
MARTA ARROYO LLOBREGAT
MARTÍN HELIZ PASTOR
MIGUEL CAYUELAS PERAL
MIREYA GALÁN RUÍZ
NOELIA VINAL RONDÓN
PAULA JAVALOYES FERRÁNDIZ
SARA MICHELL MIÑANO
SINAÍ UREÑA SOLANO
SOFÍA GALÁN RUÍZ
SOFÍA LÓPEZ PASCUAL
VALERIA LÓPEZ PASCUAL
ZOE DURÁN VARÓ
MARÍA MERINO AGUDO
NEREA DÍAZ HERNÁNDEZ
PENÉLOPE GÓMEZ MILLÁN
SANDRA AZNAR GIL
SOFÍA MICHELL MIÑANO
Torreters adultos 2019/2020
- 2020/2021
AARÓN TORREGROSA RODAS
ADORACIÓN MOLINA VARCÁRCEL
ADRIÁN NAVARRETE RUBIO
ALBA MARTÍNEZ ANAYA
ALBERTO ALONSO ROCAMORA
ALMUDENA PALOMARES VALERO
ALMUDENA RUÍZ SERRANO
AMPARO GUERRERO ALBERÓ
ANA ISABEL LLOBREGAT ARQUES
ANA SANTOS URUÑUELA
ÁNGEL GALÁN PONS
ÁNGELA MACARENA PÉREZ ESQUERDO
ANTONIO DOMÍNGUEZ TRILLO
ANTONIO FUENTES RUÍZ
BÁRBARA MAZÓN MOLINA
BÁRBARA MOLINA ORTEGA
BEATRIZ VARÓ FERRANDO
CARMEN PARRA MARTÍNEZ
CARMEN VICTORIA MARTÍNEZ REBOLLO
CRISTINA HERNANDO CARRATALÁ
CRISTINA MORENO ARANEGA
CYNTHIA SANTOS CARRILLO
DANIEL CAYUELAS PERAL
DOLORES CARRILLO GARCÍA
EMMA SÁNCHEZ LLOBREGAT
ERIKA POLA MARTÍN
FERNANDO PÉREZ TEROL
FRANCISCO CABRERA PASTOR
FRANCISCO CASTO VINAL MARTÍNEZ
GENOVEVA PÉREZ TARÍ
JAVIER CANTOS PÉREZ
JOSÉ ANSELMO DÍAZ SÁNCHEZ
JOSÉ DOMINGO PARRA SILVENTE
JUAN CARLOS NAVARRO ALCOLEA
JULIA SANTOS URUÑUELA
JULIA URUÑUELA DE LA CAMPA
LARA CREMADES TORÁ
LAURA PARRA MARTÍNEZ
LIRIOS RODAS PASTOR
LORENA LLOBREGAT ARQUES
LORENA MARTÍNEZ ANAYA
LUIS ALFONSO MORATA ALGARRA
MANUEL CARRILLO GARCÍA
MARÍA DOLORES FAJARDO MARTÍNEZ
MARÍA EMILIA HERNÁNDEZ BENITO
MARÍA GEA LLOPIS
MARÍA JOSÉ MOLINA MARTÍNEZ
MARÍA LUISA CARRILLO GARCÍA
MARÍA LUISA PIÑA GARCÍA
MARÍA SANTOS URUÑUELA
MARINA CABRERA MOLINA
MARINA TORREGROSA LLOBREGAT
NOELIA RONDÓN ESPINOSA
NURIA GUILLÉN BERENGUER
ÓSCAR JIMÉNEZ GÓMEZ
PATRICIA JOSÉ VICTORIA
RICARDO ANT. BERNA VALLEJO
RICARDO GALBIS MORATA
ROSA CARPE BONMATÍ
ROSA REYES HERNANDO
SARA VÁZQUEZ HERNÁNDEZ
SILVIA MORATA PÉREZ
SOFÍA MORATA PÉREZ
VANESA PALOMARES VALERO
VERÓNICA PÉREZ ESQUERDO
VERÓNICA SALMERÓN LLOBREGAT
VICENTA TERESA ESQUERDO BUFORN
VICENTE MORATA DURÁ
Foguera infantil:
Sant Blai-La Torreta
Artista: Manuel Martínez i Reig
Lema: Qüestió de família
Any: 2020
Família!, quina paraula més complexa, bonica i sobretot, molt important en tots els temps, fins i tot, en aquests moments tan tecnològics estar amb els nostres i compartir-hi molts moments.
En la foguera fem un repàs a les diferents maneres de veure una família; tradicional, monoparental, convivents, família festera, d’acolliment, fins i tot, sentimental. Després, en un àmbit més jovial, tenim la família Adams, família de paraules, etcètera.
Només cal recordar que la paraula família es defineix com un grup de persones emparentades entre si, que viuen juntes segons els drets humans. És l’element natural, universal, i fonamental de la societat i en té dret a la protecció.
Tot això i alguna coseta més podrem veure en la nostra foguera, la temàtica de la qual es representarà mitjançant una gran festa d’aniversari -a què estarem tots convidats- i passarem una agradable estona, a més de veure fotos antigues i repassar qui és qui en aquesta gran família que és Sant Blai-La Torreta, de la mà de Manuel Martínez i Reig.
Foguera: Sant Blai-La Torreta
Artista: Manuel Martínez i Reig
Lema: Inumatis.
Any: 2020
Tres semideesses són les encarregades de ressuscitar els morts més valents de les guerres. En aquest cas, recuperen els més il·lustres personatges de la història d’Alacant. Homes i dones que han destacat per diverses facetes culturals. Així, en les escenes veiem, entre d’altres:
Gabriel Miró, escriptor. 1879.
Miguel Hernández, poeta. 1910.
Óscar Esplá, compositor. 1886.
Jose María Manzanares, torero. 1953.
Jorge Juan, científic i marí. 1713.
Rafael Altamira, historiador, pedagog i jurista. 1866.
Ruperto Chapí, músic i compositor. 1851.
Jose María Py, fill predilecte d’Alacant i creador de les fogueres. 1881.
Imposició de bandes a les nostres representants
Bellesa i dames d’honor
Bellesa 2022
Alba
Martínez i Anaya
Entrevista a les nostres belleses 2022
Ansie l'olor de pólvora, el bullici als carrers, les nits interminables que donen pas a un nou dia al ritme de la música. Anhele les desfilades en les quals es passegen centenars d'il·lusions renovades i els monuments que omplin de vida i color els nostres carrers. Somie estar dins d'una mascletà en la plaça dels estels i ofrenar el meu ram a la nostra patrona. Sobretot, desitge que tots aquests sentiments que han aflorat en nosaltres aquests anys, i tot l'esforç que realitzeu per mantindre viva la nostra foguera, es veja recompensat en les tan delerades fogueres 2022.
Bellesa infantil 2022
Inmaculada García i José
Entrevista a les nostres belleses 2022
Als meus amics i amigues de la Torreta, cal dir-vos que estem cada dia més prop de tornar a abraçarnos, de riure i jugar en el racó, de preparar balls, disfresses i de compartir. Us convide a tancar els ulls i imaginar-nos totes les coses que té la nostra festa i tot allò que ens fa sentir. La nostra il·lusió continua viva i l’espurna de les fogueres tornarà a encendre els carrers del nostre barri per a omplir-los de llum, color i alegria. Així que, preparar-vos torreters, atés que s’acosten les millors fogueres que tots puguem imaginar, perquè tots
Dama d’honor
Laura Cerdá i Tripiana
Dama d’honor
Leyre Alonso i Moreno
Dama d’honor
Cristina Gea i Llopis
Dama d’honor
Gloria Cifuentes
i Grande
Dama d’honor
Sara Vázquez i Hernández
Dama d’honor
Ana Cifuentes
i Grande
Dama d’honor Infantil
Sara Michel i Miñano
Dama d’honor
Infantil
Sofía López
i Pascual
Comissió d’ honor
Germans de foc
Barraca Si No Plou Bufa (Alacant)
Falla Regne de València – Duc de Calàbria (València)
Gaiata 7 – Cor de la Ciutat (Castelló)
Padrina d’ honor
Silvia Morata i Pérez
Padrina d’ honor infantil
Marina Rodríguez i Palomares
Minibellesa
Sofía Galán i Ruiz
Minifestera d’ honor
Mireya Galán i Ruiz
Padrina d’honor perpètua
Verónica Salmerón i Llobregat
President d’ honor
José Manuel Lledó i Cortés
Torreter d’ honor perpètu
Vicente Morata i Durá
Torreters d’ honor
José Luis Torregrosa i Alemany
Juan Alonso i Cortés
“Cervecería Nou San Blas”
Manuel Navarro i Segura
“Café Cies”
María Gea i Llopis
Bárbara Mazón i Molina
Marina Torregrosa i Llobregat
Rosa Reyes i Hernando
Banderins
Hugo Durán i Varó
David Jiménez i Cremades
i Ruiz
Minibellesa
Sofía Galán
Minifestera d’ honor
Mireya Galán
i Ruiz
Padrina d’honor infantil
Marina Rodríguez i Palomares
Acomidament de Marina
Padrina d’honor
Silvia Morata i Pérez
Acomidament de Silvia
Banderí Hugo Durán i Varó
Banderí David Jiménez i Cremades
Barraca Si no plou bufa
Benvolgudes, benvolguts, veïns, veïnes i col·laboradors, Hem tornat!
Després de molt de temps, més del que ens haguera agradat, podem tornar a publicar el nostre llibret i, d’aquesta manera, dirigir-nos a vosaltres.
Volem fer-vos-en partícips de la volta i junts treballar perquè les pròximes festes de fogueres lluïsquen tal com les coneixem. Tant la barraca Si No Plou Bufa com la foguera Sant Blai-La Torreta, encapçalada pel seu president, Luis Morata, faran tots els possibles perquè així esdevinga.
Tot perquè, al cap i a la fi, la nostra padrina, Irene Segado i Oliver, puga gaudir-ne dels dies grans i acompanyar-hi Alba, Inmaculada i les seues dames d’honor en tots els actes de fogueres.
En tot aquest temps, fins i tot, hem tingut bones notícies. Poguérem veure acomiadar-se del seu càrrec la nostra bellesa del foc infantil d’Alacant 2019, Noelia Vinal i Rondón i, a més a més, en la mateixa plaça de bous ser testimonis del nomenament com a dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant 2022, Sílvia Morata i Pérez. La barraca Si No Plou Bufa us dona l’enhorabona a ambdues per portar el nom de la vostra foguera i el del barri de la Torreta per tots els racons d’Alacant.
Comptem amb tots vosaltres per a la volta, no hi falteu!
Manuel Alejandro Carrillo i García, President Barraca Si no plou bufa.
LEMA: JA NO ES EL POBLE VELL
CATEGORIA: 3ª
ESCALA: 1:30
President Barraca Si no plou bufa
Manuel Alejandro Carrillo i García
Padrina Barraca Si no plou bufa
Irene Segado i Oliver
Banderí Barraca Si no plou bufa
Aaron Navarro i Guillén
Festes agermanades
Falla “Regne de Valéncia - Duc de
Calàbria”
Benvolguts ‘torreters’, si be és cert que els agermanaments de nostres Festes del Fòc nos han servit per a fruir recíprocament de nostres respectius festejos i maneres de viure-los, no és menys cert que els dos últims anys nos ha tocat viure uns eixercicis molt durs per a tots aquells que sentim en les venes les nostres festes del fòc. Per a la Falla del Regne ha representant un gran estímul els sentir-nos recolzats per nostres germans foguerers en els moments fallers tan durs com els que hem patit. ¡Gràcies, moltes gràcies, amics!. Estos fets li donen un gran valor afegit a l’agermanament. Ya fa dos eixercicis puguérem fruir de vostra exquisita acollida durant les Fogueres, en eixe any tan especial que nos permeté en l’Ofrena acompanyar a vostra i nostra Noèlia Vinal com a Bellea del Fòc Infantil i emocionar-nos junts en la seua arribada a la Concatedral. I, per supost, amprar-vos un poquet de vostra festa en el barri per a compartir-la i sentir el carinyo de tota la Comissió. Durant este temps heu vixcut un canvi de President, Lluís Morata va substituir a Kiko Vinal, el ‘Presi’ de l’agermanament, a qui li desigem tot lo millor en el seu càrrec de Vicepresident en la Federació. Segur que el seu bon quefer redundarà en benefici de tots nosatres. A Lluís, el meu homòlec, m’agradaria, a trevés d’estes llínees, donar tot el meu suport per a continuar treballant de valent, com porta fent estos dos anys, per a poder fruïr als carrers, més pronte que tart, del frut de la seua gran llabor al front de tot el colectiu. Ara que pareix que en el nostre sacrifici estem acabant per fi en esta maleïda pandèmia vos esperam a participar en l’Ofrena de Valéncia, si Deu vol. Estic segur de que tot lo passat servirà per a fer-nos més forts i gojar com mai de les nostres Festes del Fòc. ¡Vixquen les Falles i les Fogueres! ¡Vixquen Alacant i Valéncia!
Vicente Hèrcules i Codes President de la Falla Regne de Valéncia-Duc de Calàbria
Estimats amics,
En aquests temps tan difícils per a les festes de les nostres ciutats, és el nostre desig que tot això passe al més aviat possible i puguem tornar a celebrar aquells moments màgics que compartim amb tots vosaltres. No tardarem a ajuntar-nos com a germans que som per a celebrar tan anhelades festes. Us fem una forta abraçada a tots els membres de la foguera Sant Blai-La Torreta, de part de tota la comissió de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat, especialment d’Alejandro, Helena i Sofia. Una salutació.
Alejandro Navarro i Canós. President.
Noelia Vinal i Rondón
Representar a la ciutat d’Alacant ha sigut una experiència molt especial alhora que inoblidable i, a pesar de les circumstàncies, he pogut gaudir-ne intensament amb totes les meues companyes. Estic molt agraïda perquè he sigut molt afortunada de poder complir el meu somni i haver pogut ser la cara i la veu de tots els xiquets i xiquetes de la millor terra del món.
Per descomptat, també per haver-ho fet al costat de la gent de la meua foguera, que m’han estat donant suport en cada acte que he tingut. També ha sigut molt important ser la primera bellesa del foc tant adulta com infantil de la meua foguera i de segur que no seré l’última que hi haja.
Conéixer a molta gent ha sigut una de les millors coses que m’emporte del meu càrrec, atés que la calor i la companyia tant de les meues dames com de tots els foguerers i barraquers no té preu ni comparació. Vull donar les gràcies a la meua foguera per donar-me l’oportunitat d’escriure aquestes paraules en el nostre llibret com a bellesa del foc infantil d’Alacant 2019-2020. A hores d’ara, cal treballar perquè les fogueres 2022 siguen les millors de la història.
Noelia Vinal i Rondón. Bellesa del foc infantil d’Alacant 2019-2020
Bellesa del foc infantil d’Alacant 2019
Elecció de Noelia com a bellesa del foc infantil d’Alacant
Noelia Vinal. Xiqueta d’Alacant. Pasdoble compost per a Noelia
“Més
val una festa, que dos diumenges”
El nostre any a través de les fotografies, paraules, reconeixements, riures i alguna llàgrima. Ací podràs veure tot el sentiment torreter plasmat en imatges. Tots aquests records formen part de la memòria torretera.
1-2
3-5 Macroglobotà Chufi Certamen de paelles 2019
6-10
Exposició del ninot 2019
11-13 14-15
Presentació d’esbossos
Visita als tallers dels nostres artistes
16-18
19
El Pregó de fogueres 2019 Presentació d’esbossos i llibrets de Sant Blai agrupació
Cavalcada del ninot 2019
Visita d’infantils a bombers
Cremà Foguera Nazaret
26-31 32-33 Monuments 2019 Carrer adornat 2019
Arribada del foc
Entrada de bandes
Plantà foguera infantil i festa temàtica
plaça
48
45-51 Ofrena a la Mare de Déu del Remei 49
52-55
Berenar amb la nostra bellesa del foc, Noelia
i les seues dames d’honor
56-62 Cremà 2019
Convivències presidents infantils en Terra Mitica
Sopar d’aniversari de la foguera
Canvi d’exercici
Festes del barri de Los Ángeles
Processó en honor a la Verge del Remei
Festes barri Sant Agustí
Eleccions a la presidència de la federació de fogueres
Esmorzar de Sant Blai agrupació
Concurs de paelles foguera Santa isabel
Distinció flama a l’ús del valencià en la foguera
Berenar i taller infantil d’halloween
Ofrena Verge del Pilar convidades pel Centre aragonés d’Alacant
Oktoberfest foguera PSB i Portatge
Gal·la premis Festa i tradició
Taller de carabasses halloween
Convivències dames infantils
86-93 Concurs artístic de fogueres
92-94 Certamen de teatre
Taller d’adornaments i decoració nadalenca
Convivències dames adultes
Processó de Sant Nicolás
Gal·la nadalenca infantil SBLT
Concurs artístic de fogueres infantil
Concurs artístic de fogueres adult
99 100-102
El concurs de nadales
Els nostres betlems
Visita de Papa Noel al racó
Concurs del millor arbre, aparador i betlem de Nadal del barri
La visita a betlems de la ciutat i la xocolatada
Pilotada nadalenca associacions de veïns PAU
Sopar de Nadal
Brindis de Nadal de les belleses 2019
Gala de fogueres en Nadal Festa de cap d’any en el racó
Presentacions fogueres amigues
Inauguració exposició del curs de fotografia
124
124-129 La Pedida 2019
130-131
132
133
Processó Sant Blai
Campionat de futbolí infantil
Concert de música i festes
130
131
132
133
139 Proclamació 2019
135
136 137
138
140-145
146 Santa Faç a casa
Ofrena de la nostra barraca a la Verge del Remei 2020
144
La Torreta es queda a casa
Ofrena solidària fogueres
Palmera castell de Santa Bàrbara
Presentacions fogueres amigues 2021
Neteja del nostre racó
Visita patges reals associacions de veïns PAU
Premis concurs dibuix nadalenc
Premis concurse de carabasses de halloween
Concert ADDA
Visita del jurat als nostres betlems 2020
Estació de penitència parròquia de Sant Blai
Inaguració nou carrer del nostre districte
digital 2020
nadalenc 2020
162
163
164
Nadala
Brindis
Exposició del ninot 2021 Ninot al carrer 2021
Visita a la mascletá virtual
Concert Luis Torregrosa i Garcia
Benedicció d’adreços
Presentació llibret fogueres, música, història i devoció
Concert associació musical Sant Antoni (Elda)
Càrrecs moros i cristians Sant Blai 24 Juny 2021
Torreta solidària
Visita desfilada benèfica unitat oncologia pediàtrica hospital general d’Alacant
Jornada d’activitats APAMM (associació provincial d’Alacant de dones amb càncer de mama)
Recollida d’aliments SBLT Càritas
Visita unitat oncologia pediàtrica - Aula hospitalària hospital general d’Alacant
Presentació Torreta solidària sala àmbit cultural “El corte Inglés”
Taula informativa APAMM (associació provincial d’Alacant de dones amb càncer
Marina Rodríguez i Palomares
Candidata al títol de bellesa del foc infantil i les seues dames d’honor
Silvia Morata i Pérez
Candidata al títol de bellesa del foc i les seues dames d’honor
Silvia Morata i Pérez
Dama d’honor de la bellesa del foc 2022
Proclamació de Silvia Morata com a Dama d’honor de la bellesa del foc 2022
Premis 2018 - 2019
5é
Premis 2019 - 2021
4t PREMI CERTAMEN DE TEATRE
2n PREMI CERTAMEN DE NADALES MODALITAT CANÇÓ NADALENCA
4t PREMI BETLEM ADULT MÉS INNOVADOR
1r PREMI BETLEM INFANTIL MÉS INNOVADOR
MILLOR VESTUARI I ESTILISME CONCURS ARTÍSTIC INFANTIL
2n PREMI CONCURS ARTÍSTIC INFANTIL
3r PREMI CONCURS ARTÍSTIC ADULT
“D’amics, mai no n’hi ha prou”
No hi haurà prou paraules per a agrair el suport de tots els amics que any rere any ens ajuden a fer realitataquestes pàgines i que col·laboren a fi que la festa continue viva.