La Costa Blanca entre fils

LA COSTA BLANCA

ENTRE

C O

FFFILS É O

FOGUERA PLA-HOSPITAL 2024

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

Als nostres col·laboradors

Amb agraïment per l’ajuda incondicional que sempre ens han brindat, sent per a nosaltres el major dels honors comptar amb la seua inestimable col·laboració.

Col·laboradors

Excel·lentíssim Ajuntament d’Alacant Regidoria de Festes

Federació de les Fogueres de Sant Joan, Cos de Bombers de l’Ajuntament d’Alacant, Cos de la Policia Local d’Alacant, Excel·lentíssima Diputació Provincial d’Alacant Fundació MARQ per la concessió dels jardins del MARQ per a realitzar el nostre acte oficial de Proclamació de Belleses i Dames d’Honor 2023

Esteve Soler López, cronista de l’associació Santa Marta Pedro Torregrosa Orozco, secretari general en Junta Major de Germandats i Confraries de la Setmana Santa d’Alacant

Direcció

Alicia De La Rasilla

Portada, disseny i maquetació OFIBOOK S.L.U.

Material fotogràfic

Reme Fotògrafes Antonio Motos

José Simarro Manuel Yagüe

A Patricia González, Ana Marhuenda, Rosina Marhuenda, Helena Martínez, Laura Muñoz, Nuria Navarro, Maria Sirvent

Lis Srakocic per l’esforç i l’ajuda amb la realització d’aquest llibret.

Impressió Ofibook

Depòsit legal

A-239-2016

Vicente Rodríguez Jacobo

Comissionat foguera Pla-Hospital

De tornada a casa.

L’any 1997 vaig començar en la Germandat del Prendiment i La nostra Senyora del Consol del nostre barri on vaig ser portant i després capatàs. També he format part de la Germanor Ecce Homo i La nostra Senyora de l’Amargor. En totes dues germanors he vist les diferents teles per a les vestes que s’emporten des de la gerga blanca, vellut i la seda, amb un ampli ventall de colors gràcies als mantells de les verges.

Amb les festes de Moros i Cristians he tingut relació amb les comparses dels Benimerins i Sarraïns del poble de la meua família, Callosa del Segura. Els Benimerins tenen el seu propi himne i la bellesa dels seus vestits per la seua gran varietat cada any sorprén a tots, però el més important és la música que porten. Tenen entre les diverses bandes a la filharmònica de Callosa del Segura i a l’Agrupació Musical Sant Roque, en les quals tinc molts familiars en les seues files.

És per a mi un gran honor tornar a estar en la Foguera Pla Hospital on l’any 1996 vaig entrar com comissionat. El recorregut per les fogueres va començar ací, en el Pla, on vaig estar sis anys, en els quals en un d’ells vaig tindre l’oportunitat de ser el president. Després vaig estar tres anys en la Foguera Sagrada Família, i l’any passat en la Foguera Bulevard del Pla Garbinet. Quan va començar tota aquesta beneïda bogeria per la festa, els homes portaven vestit fosc amb camisa blanca i el faixí de la foguera, el qual era conegut com el vestit de cucaracha, i que amb els anys ha desaparegut. Ara, per als homes és el vestit de saragüell i el de torrentí. Per a les dones el del segle XVIII i el de núvia alacantina, exclusiu de les Belleses i Dames d’Honor.

Salutació al barri i a la meua comissió i us desitge bones fogueres 2024. La meua gran felicitació.

David Olivares Cortés

President de la Federació de les Fogueres de Sant Joan

La Costa Blanca és eixe eix imaginari que tracem al llarg de la nostra província i que és sinònim de moltes coses: de calor, de bona gent, de turisme, de música, de tradicions compartides i, per a nosaltres els foguerers i barraquers, de les festes del foc.

La Foguera Pla Hospital ha volgut dedicar el seu llibret a eixa línia imaginària, però amb especial interés en la seua història i indumentària. Visitarem, de forma virtual a través de les pàgines d’aquesta publicació, diferents localitats que són més que atractives per a visitar cada dia de l’any, no sols en els seus dies grans.

En les fogueres presumim de germanor i que millor homenatge que dedicar-li aquestes pàgines. Per això, crec que la publicació que tenen entre mans és una lectura imprescindible per a aquells que vulguen conéixer “un poc més” sobre la cultura alacantina.

No puc deixar escapar l’oportunitat de donar l’enhorabona a la Foguera Pla Hospital pel treball fet al llarg de l’any. Si parlem de cuidar les nostres tradicions, i valorar la nostra cultura, no podem passar per alt el treball que fem els foguerers durant l’any. Vull donar les gràcies als components de la foguera pels esforços duts a terme per a mantindre viva la festa oficial de la ciutat.

Finalment, us anime a viure cada instant de la nostra festa al carrer, en companyia de família i amics, perquè eixe és el millor camí per a acaronar allò que és nostre: les Fogueres de Sant Joan. Bones festes!

Luis Barcala Sierra

Alcalde de la ciutat d’Alacant

El respecte i el reconeixement de la tradició són consubstancials a les diferents festes que se celebren a la província d’Alacant. Un dels aspectes que defineixen bé com han evolucionat les diferents celebracions és el de la indumentària. Sobre aquesta qüestió tracta el documentat llibret que ha editat la comissió de la foguera Pla-Hospital, que presideixen Helena Martínez Romá i el xiquet Bruno Martínez González. Les meues felicitats per aquesta lloable iniciativa.

Endinsar-nos en les pàgines d’aquesta publicació suposa un recorregut per la indumentària que visten els protagonistes de les diferents festes del foc, Moros i Cristians i Setmana Santa, a Alacant, el Campello, Sant Vicent del Raspeig, Dénia, la Vila Joiosa i Oriola. Comporta, també, un homenatge escrit cap als artesans que amb destres mans són capaces de crear autèntiques peces de col·lecció festera.

Els indumentaristes, integrants d’un dels sectors més afectats per la pandèmia, s’han tornat a reinventar en els últims anys. Han superat aquell dificilíssim moment per a tornar a posar la seua imaginació al servei de la Festa. Considere, per tant, aquest llibret com un homenatge a tots ells. Pla-Hospital, des del fundacional 1932, sempre ha tingut a la foguera com un dels seus punts de referència. Soc conscient de les dificultats que ocasiona poder plantar en un barri, amb menys cartilles de les desitjades. Des d’ací les meues enhorabones cap als qui sou capaces de fer-ho. No importa, en les circumstàncies actuals, la categoria. Sí, el fet de resistir. Qui ho fa, acaba vencent. En moments d’un cert pessimisme, penseu en eixe tercer premi en el concurs de Fogueres Innovadores amb ‘Mar i Foc’, de Pedro Espadero.

Aquest saluda serveix, al temps, per a felicitar a les vostres belleses dames adultes i infantils. A Eva Valentina García Martínez, perquè va fer realitat el somni que fora de la seua mare, la presidenta, qui li imposara la banda. A la xicoteta Sofía Ferri Flores, continuadora d’una saga familiar en Pla-Hospital. A Laura García Martínez, perquè us farà recordar la figura del seu besavi, Vicente Romá. I, concloc, amb les xicotetes dames d’honor Lucía, Diana i Vega perquè lluiran amb la innocència dels seus anys el tradicional vestit de núvia alacantina, que dissenyara Don Tomás Valcárcel Deza. D’aquest històric indumentarista, es compleixen vint-i-cinc anys de la seua defunció.

Toni Pérez

President de la Diputació d’Alacant

Com a president de la Diputació d’Alacant, suposa per a mi una enorme alegria participar en aquest Llibret de Festes de les Fogueres de Sant Joan que any rere any editeu amb orgull i dedicació des de la Foguera Pla-Hospital.

La vostra dilatada trajectòria, unida a aquesta institució per l’històric vincle amb l’edifici que antany va albergar l’Hospital Provincial Sant Joan de Déu i que hui acull el nostre benvolgut Museu Arqueològic, MARQ, vos ha fet mereixedors de destacats premis reconeixements, com l’Emblema de Plata i Or ‘Foguera Exemplar 1990’. Però, per damunt de tot, vos ha convertit en un referent de les festes en punt de trobada de multitud d’alacantins que no dubten a apropar-se fins a l’emblemàtic barri que vos dona nom per a compartir amb vosaltres eixos dies grans admirar els espectaculars monuments foguerers que vos representen.

Al llarg dels últims mesos heu preparat amb gran afecte i entusiasme cadascun dels actes que conformen el calendari festiu, experiències i sentiments que poseu al servei de la vostra comunitat que vos ajuden a mantindre vives unes tradicions que vos confereixen una idiosincràsia pròpia, amb la qual enriquiu el llegat cultural i històric de la nostra província. A més, en aquesta ocasió, a través d’aquestes pàgines ens brindeu l’oportunitat de conéixer en profunditat les celebracions de la Costa Blanca, les seues tradicions i les seues característiques, des dels Moros i Cristians fins a la Setmana Santa i, per descomptat, les festes de foc.

Des de la Diputació teniu tot el nostre suport en eixa obstinació, perquè som conscients de la importància de les nostres festes populars, no sols com a part de la nostra identitat, a la qual contribueix el caràcter obert i hospitalari de les gents d’aquesta terra, sinó també com a motor econòmic i reclam turístic.

Vos desitge uns dies inoblidables i vos reitere les meues més sinceres felicitacions, de manera especial a la comissió presidida per Helena Martínez i a totes les persones que treballeu per la festa, per l’afecte que sempre poseu en aquesta celebració i per l’entusiasme que ens contagieu a la gent que gaudim amb vosaltres de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant.

Tot pel Pla!

Carlos Mazón President de la Generalitat Valenciana

S’acosten les festes de Sant Joan, i la ciutat d’Alacant es prepara per a viure-les intensament, convertint els seus carrers i places en el millor escenari per a un gran nombre d’actes en els quals s’uneixen tradició i modernitat i en els quals gent de totes les generacions i procedències comparteix unes jornades d’alegria germanor. Les Fogueres concentraran totes les mirades i al costat d’elles els alacantins i els visitants tindran l’oportunitat de gaudir al màxim d’unes magnífiques celebracions que deixaran sens dubte en tots records inoblidables.

La Foguera Pla Hospital, amb molts anys de fidelitat a les tradicions alacantines a la seua esquena, eixirà de nou al carrer en 2024 per a renovar el seu compromís amb la festa. Serà de nou un gran referent per a moltes persones que en un ambient distés participaran de manera activa en qualsevol de les celebracions que se succeeixen aquests dies i faran brillar de nou a Alacant com la gran ciutat hospitalària, oberta acollidora que és.

Des de les pàgines del vostre llibret de festes vull enviar-vos una cordial salutació a tots els que amb el vostre esforç durant tot un any feu possible que la Foguera Pla Hospital siga cada mes de juny un gran punt de trobada en el qual la festa es viu plenament. Juntament amb aquesta salutació vull fer-vos arribar també els meus millors desitjos per a aquests dies en què vos unireu per a fer d’aquestes festes de Sant Joan de 2024 l’esplèndida festa que tots volem compartir.

ENTRE LA COSTA BLANCA FILS

Entre fils ens vestim en els dies grans de festa. No importa en quina part de la Costa Blanca estigues –si bé aquesta comprén des de Dénia al Pilar de la Foradada– perquè sempre trobaràs fils formant la indumentària més espectacular amb la qual els festers festeres recorreran els carrers d’Alacant, Benidorm, Calp, Moraira o Oriola, entre altres municipis que la formen.

Vestir-nos amb les nostres millors gal·les i donar el valor que mereix a la indumentària típica de la província d’Alacant és un treball que tots nosaltres hem de dur a terme per a perseverar la tradició cultura de la nostra terra.

D’entre totes les festes i celebracions que podem trobar al llarg de la Costa Blanca hi ha tres que destaquen: la Setmana Santa, embolicada en la fe; els Moros Cristians, lluites conquestes en les quals predomina la força; les Fogueres de Sant Joan que abracen el foc cada 24 de juny.

Fe, força i foc, entre fils tots junts fem festa.

FILS ENTRE É

Setmana Santa d’Alacant

Interés Turístic Nacional

És la Setmana Santa d’Alacant, diferent, valuosa i innovadora, on es combina la sobrietat i el recolliment amb la policromia. On la palmera és mut protagonista que ens acostarà als paratges per on discorreguera la vida de Jesús de Natzaret, la passió de la qual, mort resurrecció es poden contemplar al llarg de 28 processons, amb prop de 9.000 participants un total de 115 obres d’art reunides en 58 Passos.

Els animats carrers de l’Alacant d’ahir i de hui, se senten atretes pel color de les vestes l’interés d’unes obres d’art religiós que ixen de les esglésies per a ser contemplades, mesclant-se d’aquesta manera la devoció amb el profà.

Ja els cronistes ens parlen que allà pels segles XVII i XVIII, qualsevol manifestació festiva anava unida a un esdeveniment religiós. D’això són testimoni les festes tan tradicionals per a nosaltres com el Porrate de Sant Antoni, els Moros i Cristians, les festes populars dels barris i les Fogueres de Sant Joan. Totes elles demostren que l’alacantí entremescla moments d’oci esplai amb el sentit religiós. Aquesta és una manera de ser de la gent d’aquestes terres. Potser per a alguns pot resultar una miqueta irrespectuós, per a nosaltres és la fe popular.

Aquesta ciutat combina tots els seus signes d’identitat en el matí del Diumenge de Pasqua: els sons de la música festiva, característica d’aquesta terra, entremesclant-se els vestits de natzarens amb els d’alacantí, unides les dues celebracions, la Setmana Santa les Fogueres, bressolant cadenciosament la imatge de Crist Ressuscitat Ntra. Sra. de l’Alegria, aquesta última gestada en el si de les comissions de fogueres participant, per tant, com uns membres més. I, entre milers “d’al·leluies” que descendeixen de la façana de l’ajuntament s’imparteix la benedicció a la ciutat. Un Alacant de passió que bolca la seua ser davant un llenç que es va quedar entre nosaltres.

Pedro Torregrosa i Orozco, Secretari General de la Junta Major de Germandats Confraries de la Setmana Santa d’Alacant

Entre fils

En la Setmana Santa d’Alacant, podem diferenciar tres grans grups de participants en les processons, amb indumentària totalment diferent: els portants a varal o costal, les dames de mantellina o manolas i els natzarens, caputxins o germans de fila.

Portants: són les persones encarregades de portar els passos durant les processons. A Alacant hi ha dos formar molt diferents de portar-los:

• Varal: els passos porten varals exteriors i els portants carreguen el pes directament sobre els seus muscles. La indumentària dels portants a varal la podem classificar en tres apartats diferents:

• Mateixa uniformitat que els natzarens, caputxins o germans de fila de la germandat/ confraria: vestit fosc amb camisa blanca corbata.

• Habite o túnica especial de portant, sent el cas més cridaner el dels portants de la Stma. Verge de l’Alegria, la indumentària de la qual és la de saragüell.

• Costal: els passos porten travesseres interiors i els portants porten sobre els seus muscles un costal, que és un sac resistent ple de palla o material similar. Aquest element serveix per a distribuir el pes del pas i protegir els muscles dels portants. A Alacant no existeix una uniformitat en la vestimenta dels portants a costal, si bé en algunes germandats i confraries porten una samarreta una dessuadora amb l’escut o el nom de la germandat.

Dames de mantellina, també dites en algunes zones com a manolas:

A diferència d’altres ciutats, a Alacant participen activament en les processons, portant veles, vares i diferents estris, insígnies o atributs de les germandats confraries.

Existeixen moltes normatives sobre la indumentària de les dames de mantellina, coincidint pràcticament totes en:

Vestit: negre, llis, sense transparències, sense escots pronunciats ni adorns ostentosos, poc cenyits, de mànega llarga i el llarg de la falda per davall del genoll.

Calçat: sabata negra, tancat sense adorns daurats o platejats. No s’han d’emportar sandàlies o sabates destalonades.

oAccessoris: pinta alta. Mantellina i guants negres curts. Calces fosques i sense dibuixos. No s’emportarà a les mans bossa ni qualsevol altre objecte que no siga el ciri o vara corresponent.

Altres dels requisits: trossa baixa o a mitjana altura per a subjectar la pinta, maquillatge sense estridències el més discret possible, evitant els colors vius.

Natzarens, caputxins o germans de fila: a continuació es detalla la indumentària de les 28 germandats confraries de la Setmana Santa d’Alacant, on es pot apreciar la gran varietat de teixits colors, i els diferents elements que complementen les túniques vestes.

Real i molt il·lustre, santa i sacramental Germandat de la Misericòrdia, El Nostre Pare Jesús del Gran Poder i La Nostra Senyora de l’Esperança Coronada

Any de fundació: 1860. Seu canònica: parròquia de la Misericòrdia

Indumentària: vesta de color blanc-crema amb botonadura de ras negre, antifaç capa de ras color negre. Sobre la capa se situarà l’escut de la germandat en el muscle esquerre. Cíngol daurat sobre la cintura acabant amb dues borles del mateix color. Calcetins i guants blancs, calçat negre. Medalla de la germandat.

Real i molt il·lustre Germandat Sacramental del Santíssim Crist de la Mar, La Nostra Senyora dels Dolors Coronada i Sant Joan de la Palma

Any de fundació: 1917. Seu canònica: basílica de Santa Maria

Indumentària: vesta antifaç de color blanc amb l’escut de la corporació brodeu. Sobre la cintura es col·locarà un cíngol d’abacà, complementat amb guants, calcetins i calçat blanc juntament amb la medalla de la germandat. Distintiu d’aquesta germandat és portar una palma entre els seus germans de fila, seguidors de Sant Joan de la Palma, deixeble estimat.

Germandat del Santíssim Crist de la Bona Mort i La Nostra Senyora de les Angoixes.

Any de fundació: 1926.

Seu canònica: santa església cocatedral de Sant Nicolau de Bari Indumentària: túnica antifaç de color negre. Porten capa de color roig, i l’escut de la confraria sobre l’antifaç. Completa l’hàbit calçat negre la medalla de la corporació.

Germandat el nostre Pare Jesús

Any de fundació: 1941.

Seu canònica: santa església cocatedral de Sant Nicolau de Bari Indumentària: és tradicional d’aquesta germandat portar vesta antifaç de color morat, símbol

dels seguidors de Jesús Natzaré. Sobre l’antifaç situem l’escut brodat de la germandat. Per a complementar l’hàbit porten cíngol daurat a la cintura rematat en les seues extremitats amb borles del mateix color anul·lació franciscana. Guants blancs, calçat de color negre, calcetins negres i medalla de la germandat.

Confraria Sacramental del Crist del Diví Amor i Ntra.

Sra. de la Soledat “La Marinera”

Any de fundació: 1942.

Seu canònica: convent de les Monges de la Sang

Indumentària: vesta i antifaç ras de color roig sang. Porten capa rasa de color blanc sobre el muscle esquerre l’escut de la corporació brodat. A la cintura trobem cordó daurat. Es complementa amb guants calcetins blancs calçat de color roig.

Germandat de la Sagrada Entrada de Jesús Triomfant a Jerusalem

Any de fundació: 1942.

Seu canònica: parròquia de la Sagrada Resurrecció

Indumentària: cada Diumenge de Rams tots els xiquets de la ciutat acompanyen amb les seues millors gales al pas de Jesús Triomfant per les principals vies i artèries de la ciutat, portant les seues branques d’olivera i palmes en commemoració d’aquest dia tan característic de la Setmana Santa.

Germandat del Sant Sepulcre

Any de fundació: 1948.

Seu canònica: santa església cocatedral de Sant Nicolau de Bari Indumentària: túnica de color morat, antifaç i capa de color blanc. L’escut corporatiu de la

germandat brodat sobre l’antifaç i sobre la capa, porten cordó a la cintura de color daurat. Es complementa amb guants blancs, calçat negre, calcetins negres medalla de la germandat.

Germandat Penitencial de Santa Cruz

Any de fundació: 1945.

Seu canònica: ermita de Santa Cruz

Indumentària: vesta antifaç ras de color negre. Porten sobre l’antifaç l’escut de la corporació brodat i la medalla de la germandat. A la cintura trobem cordó roig amb lligam franciscà. Es complementa amb guants, calcetins i calçat de color negre.

Molt Il·lustre, Penitencial i Franciscana Confraria del Stm. Ecce-Homo i La nostra Senyora de l’Amargor

Any de fundació: 1946.

Seu canònica: parròquia Sant Antoni de Pàdua

Indumentària: túnica negra amb botonadura en color roig cardenal. Antifaç i capa, també, en roig cardenal. L’emblema de la confraria es podrà apreciar brodat sobre l’antifaç. Es completa l’hàbit amb cíngol de seda en color roig cardenal, guants i calcetins blancs i sabates negres.

Real Germandat Sacramental del Stm. Crist de les Penes i Santa Dona Verònica

Any de fundació: 1947.

Seu canònica: basílica de Santa Maria

Indumentària: vesta, antifaç, calcetins guants de color blanc. Capa cordó realitzats en color blau. En el centre de l’antifaç es col·loca l’escut de la Germandat Matriu del Stm. Crist de la Mar, així com en la capa se situa l’escut corresponent a la Germandat de la Santa Dona Verònica. Es completa amb calcetins i calçat blanc medalla de la germandat.

Germandat Penitencial Mater Desolata

Any de fundació: 1948.

Seu canònica: parròquia Sant Josep de Carolines

Indumentària: túnica antifaç de color roig. L’escut corporatiu de la germandat brodat sobre l’antifaç, porten cordó a la cintura de color roig. Es complementa amb guants blancs, calçat negre i medalla de la confraria.

Confraria de la nostra Senyora de la Pietat i Caritat i Crist de la Pau

Any de fundació: 1949.

Seu canònica: parròquia Sant Joan Baptista

Indumentària: túnica antifaç color blau Alacant. Capa, en color blanc. L’emblema de la confraria es podrà apreciar brodat sobre la capa. Es completa l’hàbit amb cordó en color blanc-i- blau, guants blancs, calçat negre i medalla sobre l’antifaç.

Real Germandat Sacramental de Jesús en Samaria, Santa Oració en l’Hort i Santíssima Verge de la Pau.

Any de fundació: 1954.

Seu canònica: basílica de Santa Maria

Indumentària: vesta, antifaç, calcetins i guants de color blanc. Capa faixí realitzat en color malva. En el centre de l’antifaç es col·loca l’escut de la Germandat Matriu del Stm. Crist de la Mar, així com en la capa se situa l’escut corresponent a la Germandat de la Santa Oració en l’Hort. Es completa amb calcetins calçat blanc i medalla de la germandat.

Germandat Penitencial del Perdó

Any de fundació: 1956.

Seu canònica: santa església cocatedral de Sant Nicolau de Bari Indumentària: túnica d’arpillera i antifaç color negre. Donada l’austeritat del seu abillament,

sobre l’antifaç porten la medalla de la corporació, una creu amb cordó roig i a la cintura una corda d’espart entrellaçada. Es completa amb guants blancs i calçat negre, encara que és tradicional que gran part dels seus participants vagen descalços.

Molt Piadosa Germandat i Confraria de Natzarens de la Santa Redempció

Any de fundació: 1959.

Seu canònica: parròquia Sant Antoni de Pàdua

Indumentària: túnica negra amb botonadura en color roig cardenal. Antifaç i capa, també, en roig cardenal. L’emblema de la confraria es podrà apreciar brodat sobre l’antifaç. Es completa l’hàbit amb cíngol de seda en color roig cardenal, guants calcetins blancs i sabates negres.

Pontifícia, Real, Il·lustre, Venerable i Salesiana Germandat Sacramental del Sant Sopar d’Alacant

Any de fundació: 1962.

Seu canònica: parròquia Maria Auxiliadora

Indumentària: els germans de fila porten túnica antifaç color ivori. Capa, també, en color roig. L’emblema de la confraria es podrà apreciar brodat sobre l’antifaç. Es completa l’hàbit amb faixí de seda en color roig, guants i calcetins blancs i sabates roges. Els portants porten l’hàbit monacal color bordeus, cíngol cardenalici color ivori guants, calcetins i sabates negres.

Real i Molt Il·lustre Confraria de la nostra Senyora de la Soledat de Santa Maria

Any de fundació: 1982.

Seu canònica: basílica de Santa Maria d’Alacant

Indumentària: túnica de botonadura color blanc, antifaç faixí de vellut blau. L’escut corporatiu de la germandat brodat sobre l’antifaç. Es complementa amb guants blancs, calçat negre i medalla de la confraria.

Penitencial Germandat de Jesús Atado a la Columna en la seua Santa Flagel·lació

Any de fundació: 1988.

Seu canònica: parròquia de Sant Blas

Indumentària: vesta antifaç de ras color aiguamarina. Així mateix la capa i el faixí ras de color ivori. Porten també guants blancs, calçat negre i medalla de la germandat.

Real Confraria del Santíssim Crist de la Troballa i la Verge Dolorosa

Any de fundació: 1992.

Seu canònica: parròquia Sant Josep de Vilafranquesa

Indumentària: vesta de botonadura i antifaç de color morat. Capa de color blanc amb l’escut de la confraria sobre la mateixa a l’altura del muscle. Porten guants cordó a la cintura blancs, calçat negre i la medalla de la Confraria.

Germandat Penitència Stabat Mater

Any de fundació: 1993.

Seu canònica: capella Col·legi Sagrat Cor - GG. Maristes

Indumentària: vesta de color morat i antifaç de color daurat vell. Sobre la cintura es col·locarà també un cordó en color or vell acabant les seues extremitats en borles, també, del mateix color. Així mateix, porten guants blancs, calçat calcetins de color negre medalla de la germandat.

Germandat del Stmo. Crist Ressuscitat

Any de fundació: 1995.

Seu canònica: santa església cocatedral de Sant Nicolau de Bari

Indumentària: participen els membres de totes les germandats confraries, amb la seua indumentària habitual sense cobrir el cap.

Germandat del Prendiment i la nostra Senyora del Consol

Any de fundació: 1996.

Seu canònica: parròquia El Bon Pastor

Indumentària: vesta antifaç de color blanc. Així mateix, porten sobre els homes una capa verd sanitari en relació amb els orígens de la germandat amb el món sanitari, a la cintura trobem cordó blanc i verd. Es complementa amb guants blancs, calçat negre medalla de la germandat.

Germandat Penitencial del Santíssim Crist de la Humilitat i Paciència i la nostra Senyora de les Llàgrimes

Any de fundació: 1996.

Seu canònica: parròquia La nostra Senyora de Gràcia

Indumentària: hàbit franciscà amb vesta de color marró, antifaç cíngol realitzats en color ivori. Sobre el cíngol es col·loca un rosari de completa austeritat acabant les extremitats del cordó amb els tres nusos franciscans. Es completa amb calcetins i calçat negre, guants blancs medalla de la germandat. Aquest caràcter penitencial que adopta la confraria permet que els membres de les seues files puguen anar descalços durant tota l’estació de penitència.

Gloriosa Germandat de la nostra Senyora de l’Alegria

Any de fundació: 1996.

Seu canònica: basílica de Santa Maria d’Alacant

Indumentària: túnica de color blau Alacant amb coll en alça, no porten antifaç. Sobre la túnica trobem l’escapulari de color blanc, símbol de la puresa amb l’escut de la germandat brodat. Es complementa l’hàbit amb guants blancs i calçat negre. Portants: La verge és portada pels homes de les Fogueres de Sant Joan, que llueixen la indumentària tradicional alacantina de saragüell.

Real i Molt Il·lustre Confraria del Santíssim Crist de les Ànimes i de Sant Pere Apòstol

Any de fundació: 1997.

Seu canònica: basílica de Santa Maria

Indumentària: vesta de color ivori, antifaç, i faixí de vellut blau marí. Porten guants blancs, calçat negre i la medalla de la Confraria de Sant Pere sobre l’antifaç.

Any de fundació: 1996.

Seu canònica: ermita de la nostra Senyora del Socors

Indumentària: hàbit monacal, compost de vesta i caputxa de color blau Alacant, la caputxa amb el folre interior de color blanc, també porten casulla de color blanc amb l’escut de la confraria brodat en el centre. Es complementa amb un cordó roig lligat a la cintura, calcetins i guants blancs, característiques sandàlies monacals.

Germandat Agustina del nostre Pare Jesús Despullat de les seues Vestidures

Any de fundació: 1998.

Seu canònica: parròquia de Santa Teresa · Col·legi Agustins Indumentària: vesta de color roig. Antifaç capa realitzats en color blau. El roig i blau són dos colors representatius del Col·legi Sant Agustí d’Alacant. També porta cíngol, guants i calcetins de color blanc, calçat de color negre i medalla de la confraria.

Confraria de la Sentència de Jesús

Any de fundació: 2002.

Seu canònica: parròquia El Bon Pastor

Indumentària: túnica antifaç de color roig. L’escut corporatiu de la germandat brodat sobre l’antifaç, porten faixí de color roig. Es complementa l’hàbit amb punta blanca en l’empunyadura de les mànegues, guants blancs, calçat negre i medalla de la confraria.

Confraria Crist “El Morenet” dels Homes de la Mar

FILS O R Ç A

Festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa

Interés Turístic Internacional

Esteve Soler i López Cronista Associació Santa Marta

Les festes de Moros Cristians del nostre poble tenen el seu origen en la commemoració del salvament del poble d’un atac per part dels Pirates Turcs, encapçalats per Zalé Arraez, que es va produir el 29 de juliol de 1538. Els invasors no van poder conquerir la Vila ni fer presoners ni esclaus als nostres avantpassats. Aquest dia, el 29 de juliol, era la festivitat de Santa Marta, a la qual se’n van encomanar perquè els ajudara.

A mitjan matí, quan pareixia que tot estava perdut, es va alçar una forta llevantà, així com l’arribada de forces cristianes des d’Alcoi, que van desbaratar la incursió. A partir d’aquesta data, Santa Marta va ser popularment triada com a patrona del poble.

Tenim notícies de les primeres celebracions a partir de 1758. Serà a partir de la segona meitat del segle XIX quan agafen l’estructura moderna de Festes de Moros Cristians. Abans es feien: alardos, balls i processons.

Actualment, se celebren des del 24 al 31 de juliol. Destaquen les seues desfilades, ambaixades, alardos i processons. Però entre tot destaca el Desembarcament Moro que es realitza la matinada del 27 al 28 de juliol, acte declarat d’Interés Turístic Internacional.

El nombre de festers està al voltant de 4000, agrupant-se en vint-i-dues companyies, onze mores i onze cristianes, la qual cada una d’elles té el seu capità. Després tenim les figures dels reis, un per cada bàndol, que cada any li correspon a una companyia diferent i, per tant, a cada companyia li toca cada onze anys. Cada companyia té el seu quarter, el qual és la seua seu festera, on fa la seua festa del dia a dia.

Les festes de la Vila es caracteritzen, no sols pels seus actes oficials, sinó per la festa oberta que s’organitza en cada quarter. Cal destacar la importància que té la dona en la festa des de fa molts anys.

Les festes són organitzades per l’Associació Santa Marta. Els actes oficials més importants són:

• 24 de juliol: entrada Oficial de Bandes de Música, acompanyades pel capità banderer de cada companyia.

• 25 de juliol, dia de Sant Jaume: desfilada de les tropes. Cada any desfila un bàndol en primer lloc.

• 26 de juliol: desfilada de les tropes.

• 27 de juliol: partida i desembarcament dels contrabandistes. A poqueta nit desfile i ambaixada beduïna.

• 28 de juliol a la matinada: concentració baixada a la platja de les tropes cristianes. Combat naval desembarcament moro. Després ambaixada mora. A la vesprada: alardo i ambaixada cristiana amb la reconquesta del castell. En acabant, desfilada fins a l’església parroquial i acció de gràcies a la patrona Santa Marta.

• 29 de juliol, dia de Santa Marta: missa solemne. A la vesprada processó amb la participació dels càrrecs festers.

• 30 de juliol: concurs de paelles entre les companyies festeres.

• 31 de juliol: desfilada de carrosses amb els festers més petits amb llançament de dolços.

Entre fils

La vestimenta de la festa ha anat evolucionant igual que ha fet la societat. Les primeres fotografies que es tenen són de finals del segle XIX, de l’estil que es feien en Alcoi. S’ha de tindre en compte que hi havia una gran relació comercial humana entre la Vila i Alcoi. Per als vilers, fins que es va construir el ferrocarril Alcoi-Gandia, era el port d’eixida de les manufactures d’Alcoi i al mateix temps d’entrada de matèries primeres. Alcoi era el principal mercat del peix de la nostra badia i en reates de matxos pujaven cada vesprada a Alcoi pel conegut Camí del Peix.

Cada companyia adaptava el seu vestuari als seus orígens. Com no podia ser d’una altra manera, vestits de dones vestits d’homes.

Els vestits de la primera part del segle XX eren senzills, devien ser econòmics i barats. Moltes gel·labes eren les que duien els nostres mariners del Marroc quan anaven a pescar i vestits cristians que feien les dones i mares dels festers.

A mesura que el nivell econòmic de la població va anar pujant, van anant sofisticant-se i encarint-se. Les companyies tradicionals com els Contrabandistes, Llauradors, Marinos i Caçadors ho tenien més fàcil. Els moros van anar combinant-se els colors específics per a cada companyia així com els logotips propis: alacrans, mitges llunes, estrelles de huit puntes, etc.

En l’actualitat, la majoria de les companyies tenen dos vestits: un oficial per les desfilades processons, i un altre per a la resta de les festes –el desembarcament i la reconquesta– normalment anomenat vestit de batalla.

S’ha de tindre en compte que les festes de la Vila se celebren l’última setmana de juliol en plena canícula d’estiu on les temperatures són molt elevades, raó per la qual deuen ser fresquets i còmodes.

Bàndol cristià

Catalans. La companyia de les quatre barres troba el seu origen a la Vila en el batalló de voluntaris catalans que participaren en la guerra d’Àfrica de 1859-1860. Present a les festes, almenys, des de 1901, és l’encarregada d’acompanyar l’emissari moro davant les tropes del rei cristià durant l’acte del Desembarcament.

Artilleria cristiana. Des de 1964, els seus membres defensen la costa vilera amb els trons del seu canó de nom “Cleopatra”. Són els encarregats de disparar les 21 salves d’honor a Santa Marta en acabat l’acte d’acció de gràcies a la patrona la nit del 28 de juliol.

Contrabandistes. Apareixen des dels primers moments de la festa moderna, el 1876, protagonitzant dos actes propis, l’Alijo de Contrabandistes i Pirates i l’Ambaixada Contrabandista. Fonamentada en els antics bandolers andalusos destaquen per la seua desfilada alegre vistosa al ritme de pasdobles.

Pirates corsaris. Datada per primera vegada el 1947, els pirates de la Vila podrien simbolitzar aquells mariners vilers que s’armaven en cors per assaltar naus enemigues als segles XIV XV, si bé, tant indumentària com la bandera de les dues tíbies i la calavera, els acosta més als pirates caribenys. Comparteixen amb els Contrabandistes l’acte de l’Alijo.

Destralers. Companyia hereva dels antics Hacheros, fundats l’any 1901. Fa la seua aparició en la festa l’any 1983, prenent com a símbols els colors blanc negre, les dues destrals creuats i el lleó rampant.

Llauradors. La companyia que representa el poble pla armat contra l’atacant data el seu origen en 1952. Des d’aquell moment posats de saragüells o davantal, forca en mà, atorguen al conjunt de la festa un component popular i tradicional valencià.

Almogàvers. La Gran Companyia que atemorí la Mediterrània al segle XIV al crit de “Desperta Ferro” es troba representada a la Vila des de 1981. Els identifica el seu color verd i la imatge del linx ibèric, present en armes, bandera i indumentària.

Marinos. Presents a la festa des de 1876, on ja apareixen junt els contrabandistes en l’acte de l’Alijo fent-los front enmig la mar. Destaquen pel seu pas marcial en la desfilada a l’estil de les esquadres militars de gastadors.

Caçadors. Apareixen ja a les festes de l’any 1901. Vinculada històricament al barri de l’Ermita de Sant Antoni, presenta també la particularitat de desfilar a l’estil dels gastadors. En l’acte de l’ambaixada Contrabandista representen el paper de sentinella del castell.

Voluntaris. Les quatre barres i la flor de lis són els seus símbols. La seua presència es documenta per primera vegada el 1901 si bé sembla que ja existien abans, tot representant els voluntaris que s’embarcaren per combatre en les campanyes africanes de la segona meitat del segle XIX.

Pescadors. Associada en els seus orígens al barri del Poble Nou. Apareixen per primera vegada el 1958. Participen junt els Marinos en l’acte de l’Alijo bregant en la mar contra Pirates i Contrabandistes. Acompanyen la seua desfilada amb aparells arts de pesca i amb grans cistelles de marisc bullit.

Bàndol Moro

Beduïns. Coneguts popularment com Els Pollosos. Foren la primera companyia mora de la Vila. Participen en la festa des del 1876 representant l’acte propi de l’Ambaixada dels Beduïns. Els identifica l’espingarda, la gel·laba i el color blau clar.

Pirates barbarescos. Representen els qui tantes vegades, aplegats des de les costes de Barbaria (Algèria), atacaren la Vila durant els segles XVI i XVII, destacant el fallit assalt de 1538 que dona origen a les festes. Fundada en 1964 destaquen per portar un pas moro propi en la desfilada, el conegut com a Pas Barbaresc.

Tuàreg. Fundada en 1963 apareixen en les festes l’any següent. El dromedari, les llargues gel·labes i el turbant amb ample vel, tot de color blau obscur, són els trets identificadors de la representació d’aquesta tribu berber del desert del Sàhara en les festes de la Vila.

Moros del riff. L’escorpí i els colors taronja negre simbolitzen la companyia que evoca el territori nord-africà del Rif. Fou fundada el 1964. Durant diversos anys (1966-1983) organitzaren el conegut com a Festival de la Cançó Vilera, un acte de gran popularitat que se celebrava unes setmanes abans de festes.

Negres. Oficialment constituïda en 1967 a partir d’una anterior coneguda com a Guàrdia Negra del Rei Moro existent ja a les festes de 1902. De fàcil reconeixement perquè porten la pell la cara pintada. Són l’única companyia de la Vila que treuen en la desfilada allò que es coneix com a esquadres de negres.

Artilleria de l’islam. Apareixen per primera vegada en les festes de 1965 sumant-se a les forces artilleres del bàndol moro. El canó i els colors blanc-i-vermells són els símbols que els identifiquen.

Moros de capeta. Si bé la seua participació en la festa es remunta a 1947, hi ha testimonis que la situen ja en les festes de 1926. La llarga capa que acompanya la seua indumentària és el que dona origen al nom. En l’actualitat destaquen pel viu dels seus colors i la doble ploma blanca i blava que decora el seu turbant.

Moros mercaders. És la companyia més jove de quantes participen en la festa. Naix l’any 1981 i ixen per primera vegada l’any següent. La seua indumentària i simbologia evoquen les mítiques caravanes del desert. Els caracteritza el bulliciós mercadet que munten al transcurs de la desfilada.

Artilleria mora. L’existència de canons i artillers a les primeres festes de moros cristians de la Vila ens porten a pensar en la seua existència ja aleshores, si bé no podem documentar-la com a tal fins a 1947. Els identifica el canó i els colors roig i negre.

Moros Pak·kos. Naix l’any 1952 inspirada en la comparsa els Pacos de Mutxamel, que deuen el seu nom als franctiradors rifenys que fustigaven les tropes espanyoles durant les campanyes militars del nord del Marroc. L’estrella de cinc puntes i els colors roig, blanc-i-blau són els seus trets identificadors.

Guàrdia negra. Apareix a les festes del 1975, un any després de la seua fundació. Com a símbols propis presenten una cobra índia en posició d’atac la kuffiya o mocador palestí amb la que es cobreixen durant els actes de batalla.

ENTRE

FILS O c

Fogueres de Sant Joan d’Alacant

Interés Turístic Internacional

Les Fogueres de Sant Joan d’Alacant tenen el seu origen en la tradició que tenien els agricultors per fer xicotetes fogueres el 24 de Juny, per a celebrar el dia més llarg de l’any. En 1928 de la mà de José Maria Py, la ciutat celebra les primeres fogueres de la història. En aquesta època hi havia poques dones que formaren part de la festa, és al llarg dels anys quan s’incrementa el nombre de persones interessades en ella.

En 1932 va sorgir per primera vegada la figura de la Bellesa del Foc, sent la primera Amparito Quereda Bernabeu. Però no va ser fins a 1940 quan Tomás Varcárcel va inventar el vestit de núvia alacantina, el qual va ser definit com a vestit oficial de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant. El vestit va rebre dures crítiques fins a la dècada dels 60 no va ser reconegut i utilitzat amb normalitat. En l’actualitat, l’abillament que utilitzen les dones és el que va crear Tomás Varcárcel. Al llarg dels anys ha anat evolucionant, però s’usen els mateixos elements des del moment de la seua creació. Cal destacar quatre elements clau del vestit: la mantilla, el pentinat, la falda i el cosset.

La mantilla, en els seus inicis era de xicotetes dimensions i no s’emmidonava, no obstant això, actualment aquesta sí que s’emmidona i a més compta amb 7 canelles que alcen la mantilla per damunt del cap.

El pentinat era inespecífic a vegades s’adornava amb un clavell, hui dia és obligatori portar una trossa amb el pèl retirat de la cara i la flor del taronger en la part dreta del cap, en el cas del vestit de núvia alacantina. El cosset és un altre dels elements que ha experimentat algun canvi: actualment compta amb unes mànegues “en martell” s’adornen amb pedreria. En els seus inicis el tipus de teixit per a la seua confecció era ras, passant pel vellut ara s’utilitzen rasos brocats. Finalment, la falda presentava dues caigudes en lloc de les quatre actuals el vol era inferior, perquè en lloc d’utilitzar un cancan es feia ús de sinagües emmidonades, la qual cosa donava menys vol a la falda. Quant a l’home aquests vestien de carrer, ja que fins a 1971 no hi havia un vestit d’indumentària per a ells. Es va crear un vestit a imatge semblança del faller valencià, que a penes ha experimentat canvis al llarg dels anys, perquè es va crear en una època tardana.

Vestit de mudar de dona, segle XVIII.

Vestit de mudar de dona, segle XVIII.

Camisa: peça interior que arriba fins al genoll. Realitzada en llenç o cotó més tosc resistent per al cos de la camisa per a les mànegues un llenç o cotó més fi.

Escot quadrat o redó. Arrufades en l’escot i tancada amb un botó o arrufada mitjançant una cinta que s’acordona. Les mànegues són rectes soltes o bé recollint el vol cridant-les de fanal tancades per mitjà d’un botó o cintes. Les camises de mudar solen portar encaixos i puntes en l’escot i mànega, i a vegades, era freqüent enriquir-la amb brodats en cadeneta o realços en l’escot, muscles o punys. També les havia de mànega llarga, usades per al fred, el puny es tanca mitjançant un botó.

Sinagües: de llenç, fil o cotó, amb ampli vol adornades amb volant i/o puntes. El vol es recull en la cintura per mitjà de xicotets plecs que es poden distribuir per igual, o bé distribuir-se en dues parts, la part posterior de doble grandària que la davantera i es nua per mitjà de cintes, nuant-se davant mitjançant dues cintes i la davantera es porta cap arrere amb altres dues cintes que es creuen i es torna a nuar davant. Podent-se portar més d’una per a aconseguir major vol.

Guardapeus: és la peça més representativa del segle XVIII. Es confecciona igual que les sinagües, repartint el seu vol en dues parts, sent la part posterior de doble grandària que la davantera i es nua per mitjà de cintes, nuant-se davant mitjançant dues cintes i la davantera es porta cap arrere amb altres dues cintes que es creuen i es torna a nuar davant.

Els teixits emprats per a confeccionar les faldes de mudar són la seda: ras, filadís, tafetà, domàs, brocat, o espolí. Poden ser llises, llistades, estampades o brodades. Poden anar o no folrades, com a protecció porten un rode d’uns 20 cm com a màxim en la part inferior i interior, d’un teixit diferent i el color del qual contrasta amb la resta de la falda. Les faldes llises poden anar guarnides amb galons de plata i or, galons de seda vellut, randes, volants, randes de plata i or, puntes, entre altres. És llarga, la vora arribarà a 15 cm del sòl amb sabata inclosa.

Gipó: peça ajustada al cos que va des dels muscles fins a la cintura. Enrederat, sent la manera tradicional, amb espart, olivera, o canya, el qual podrà ser o no visible.

Confeccionat en seda pot o no ser del mateix teixit de la falda. En el cas de ser totes dues peces del mateix teixit es denominarà vesti.. Va folrat en llenç.

Porta mangues ajustades que poden ser curtes fins al colze o per davall del colze, i llargues fins a el canell. En el cas dels de mànega llarga, el puny pot ser enlairat, ajustat per mitjà de botons, amb puny o voltes i amb algun

senzill adorn i fins i tot amb puntes. Escot ampli, redó o quadrat, deixant veure en tots els casos les puntes del coll de la camisa. Els colls dels gipons com les puntes que apunten, en cap cas, aniran alçats i no aniran proveïts de solapes. L’esquena va rematada amb una aleta central de la mateixa grandària que la resta o un poc més llarga, en total entre 7 9 aletes. Les seues formes poden ser rectangulars, trapezoidals, entre altes. Una de les característiques principals d’aquesta peça és la pala davantera, acabada en punta rígida, partida en dues i cordada per mitjà de traus interiors o exteriors, pels quals passa un cordó. Sol ser el doble de llarga que la resta de les aletes, rematada amb forma quadrada, circular o triangular.

La part davantera podrà ser també d’un teixit diferent. A vegades, les aletes laterals i l’aleta de l’esquena podran ser substituïdes per un xicoteta faldilla arrufada o plisada, però en cap cas podrà anar amb polissó. Poden anar oberts per davant o per darrere. També solen adornar-se amb xicotets llaços.

Com a complement, podrà usar-se el peto. És una peça la funció de la qual és la de prolongar l’ús del gipó quan aquest queda xicotet, és de forma triangular, rígida, folrada amb llenç o una altra tela i endurit, es col·loca sobre la camisa es manté per mitjà de cintes lligades a l’esquena o per mitjà dels cordons que procedeixen del gipó.

Tafanera: peça ajustada al cos que va des dels muscles fins a la cintura, diferenciant-se del gipó que no porta mànegues, sinó que va proveïda de tirants que van en disminució de darrere cap avant, acabant en una xicoteta punta redona que pot anar per davall o per damunt, cosida o lligada amb cordons o botonar-se.

Haurà de ser sempre usada amb la camisa de mànega curta o llarga. Els teixit emprat és la seda. Va també enrederades folrades en llenç. Igual que el gipó, va proveït d’aletes: la central posterior, les aletes laterals i la pala davantera. Poden anar obertes per davant o per darrere, l’enrederat ser visible o no. Pot anar adornades amb fil de plata i or, cuir, cobrint costures formant senzills dibuixos.

Mocador de muscles: és una peça obligada. De seda, admetent-se altres teixits fins i transparents: mussolina, batista, organdí, entre altres. Generalment de color blanc, llisos o brodats en cadeneta amb fil de cotó, or o plata guarnits amb randes i encaixos, calats bastes, els quals poden anar rematats amb punta o fistó. També es feien calats i calats que formaven quadres o línies paral·leles on es broden dibuixos florals, garlandes o cistelles. La seua forma quadrada es col·loca doblegant-ho en diagonal formant un triangle deixant caure una de les puntes sobre l’esquena les altres dues cap avant, podent-se lligar els dos extrems sobre el pit; creuant-se subjectant-se a les dues primeres aletes del gipó; els extrems s’introdueixen en l’escot del pit o es passen a través de l’acordonat del gipó o de la tafanera; o es forma una graciosa llaçada amb els extrems del mocador sobre el pit; o bé deixar les puntes soltes per a després subjectar-les amb el davantal.

Durant l’hivern, podrà cenyir-se al coll cobrint l’escot del gipó o tafaner i de la camisa, mentre que a l’estiu, es podrà vorejar l’escot del gipó o tafaner deixant veure la guarnició de les randes de la camisa. No és necessari que vaja a joc amb el davantal.

Davantal: peça de diverses formes –quadrada, rectangular, redona, ovalada– que es col·loca sobre la falda. Confeccionat amb teixits de seda, com la gerga, filadís o tafetà, teixits fins de cotó com la musolina, batista o organdí. Generalment de color negre, blanc o foscos, encara que també podran ser de color, segons el teixit de seda. De dimensions variades: llargs, curts, amplis, estrets, mai arribaran a la vora de la falda.Van arrufats per mitjà de xicotets plecs lligats per mitjà de cintes, fent un nus o llaç.

Brodat en cadeneta del mateix color que el teixit del davantal o de diferents colors o en or o plata, guarnits amb randes o encaixos, calats, puntes, volants i aplicacions de cintes de seda. Les vores rematades amb fistó, randes puntes metàl·liques. No és necessari que vaja a joc amb el mocador.

Calces: fetes de seda, fil o cotó. Calades i fins i tot brodades. Arriben fins al genoll i se subjecten per mitjà de les lligacames, cinta llarga llisa o amb dibuixos.

Sabates: són de mig taló, sent aquest amb forma de rodet. Negre o folrats. Poden portar sivelles o qualsevol altre adorn de l’època,com llaç o galó.

Còfia: és una espècie de sac de seda de tela o malla que es col·loca al cap per a recollir el pèl, adornada amb una cinta formant un llaç en la part superior davantera a uns dos o tres dits del naixement del cabell i rematada amb una borla.

Mantellina: peça que serveix per a cobrir el cap l’esquena en actes religiosos. Confeccionada en baieta, seda o ras pot ser de diferents tipus:

Mitja lluna: en general de llana, com la baieta, podent aparéixer també confeccionada en altres teixits més lleugers, com a mussolines, gases o sedes, normalment de color blanca o negra. Guarnida al voltant per cinta llisa de seda d’uns tres dits d’ample. Amb forma de mig cercle, arribant fins a la meitat de l’esquena. També podrà anar guarnida amb aplicacions de vellut, o rematada al voltant amb punta o encaix.

Tovalla: de teixit de seda, gasa o mussolina. És de forma rectangular, recordant a la peça a la qual fa al·lusió el seu nom. Poden ser blanques o negres; llises o adornar-se amb brodats en cadeneta o realç, accentuant-se aquest brodat en el centre de la peça, simplificant-se en la resta de la peça. Els extrems poden anar rematats amb xicotetes puntes, encaixos o fistons. La seua longitud pot arribar als 2 metres, sent la seua amplària variable, de 80 a 100 cm. També podrà ser tota d’encaix.

Tern o encaix: format per tres peces. Una central de teixits com el ras, la seda o el tafetà, de forma rectangular o ovalada; una altra formada per una punta àmplia; i la tercera part destinada al capdavant, també de punta una mica arrufada i rectangular. Generalment de color negre, encara que també podrà ser blanc.

El fet que les mantellines siguen de color blanc o negre res té a veure amb la condició social de la persona, sinó que ve condicionat per la moda del moment.

Mocador de tapar o mantó: peça d’abric. És una peça àmplia molt llarga que es plega de diferents formes per a col·locar-se sobre els muscles. Pot ser en teixits de seda o llana.

Vestit de mudar d’home, segle XVIII.

Vestit de mudar d’home, segle XVIII.

Camisa: és llarga –de tipus camisó– oberta per davant fins a la meitat del pit, tancada per mitjà de botons de pasta o folrats del llenç de la camisa. De fil, lli o cotó blanc. Mànegues llargues amples, arrufades en la part superior, rematades en puny.

Es recomana que siguen amb coll, evitant que siga de tirella. La part davantera pot anar adornada amb plecs en tots dos costats. El cos de la camisa es realitza d’un teixit més tosc i les mànegues i el coll de teixit més fi, encara que també podrà ser tota del mateix teixit.

Calçotets: peça interior, confeccionada en tela de lli o cotó. La seua faiçó és igual o similar a la dels calçons, canviant només en la manera de cordar-se’ls, ja que porten una obertura en forma de bragueta i que es recullen en el genoll per mitjà de cintes.

Calçons de fredolic: peça folgada que s’ajusta a la cintura per mitjà d’unes cintes que els arrissarà fent plecs naturals. Per a donar-li amplitud, es col·loca una peça de forma quadrada en l’entrecruix anomenada cuadrillo Confeccionada amb teixit de llana, com la baieta, drap o drap fi. De color negre o, en tot cas, de colors molt foscos. Es col·loca damunt dels saragüells, deixant-se veure aquests últims almenys uns 5 centímetres. Mai aniran oberts en els laterals, ni brodats. Quan s’usa aquesta peça es pot considerar també com una peça de mudar, ja que pot ser utilitzada amb sabates. Sempre haurà d’anar acompanyat pel saragüell.

Calçons: peça que va des de la cintura fins al genoll, amb dues obertures en els laterals a l’altura del genoll, tancant-se per mitjà de traus botons que poden ser de la mateixa tela o metàl·lics. Per a ajustar-ho al genoll es poden usar unes tires de drap o un altre gènere, tancades amb una sivella o bé cordons nuats. Tapa rectangular davantera amb traus, que arriba fins a la cintura. Poden portar butxaca a l’altura dels malucs. Confeccionat en teixits de llana o seda, sense estampats i en tonalitats fosques o suaus.

Jupetí: peça sense mànegues que cobreix des dels muscles fins a la cintura o un poc més. Podem diferenciar dos tipus:

El que arriba fins a la cintura. Obert per davant amb coll amb tirella i solapes triangulars o sense coll –escot a caixa cordat de dalt a baix–. Confeccionat tot de la mateixa tela en teixit de cotó o seda preferentment amb dibuix xicotet. Folrat generalment de llenç. Es tanca per mitjà de traus botons. La botonadura consistirà en mançanetes, monedes o folrats de la mateixa tela distribuïts en una sola filera o en dos laterals; també pot anar croat. A l’altura de la cintura podrà portar butxaques.

El que cobreix des dels muscles fins per davall de la cintura. Aquest sempre anirà acompanyat de la jupa llarga. Generalment no sol portar coll, va obert per davant tancat per mitjà de traus botons. Mai sobrepassarà el llarg de la jupa llarga.

El jupetí, podrà ser tot del mateix teixit o portar l’esquena d’un altre teixit llis diferent (lli, cotó)

Faixa: entre les seues funcions està la d’assegurar els calçons i la camisa, i protegir les zones lumbars. D’estam o llana –llistada o llisa– o de seda. Rematada per un xicotet serrell del mateix teixit. Es podrà portar tant per damunt com per davall del jupetí que arriba fins a la cintura, en cas del jupetí més llarg, la faixa sempre anirà per davall, en cap dels dos casos, mai es deixaran a la vista els serrells. No és necessari que la faixa vaja a joc amb les calces i el mocador.

Calces: de fil, cotó o seda. Poden ser llises, de colors, amb dibuixos, calades o brodades. Arriben fins al genoll. No és necessari que vagen a joc amb la faixa i el mocador. Per a subjectar-les s’utilitza els lligacames, que és una cinta llarga llisa o amb dibuixos.

Sabata: de color negre o fosc, adornat amb sivelles. Haurà de ser emprat amb els calçons, els calçons de fredolic i/o la jupa o jaqueta curta. Mai serà usat amb el saragüell. També podrà utilitzar- se la espardenya, sempre que no s’utilitzen teixits de seda.

Peces per al cap: el cap haurà d’anar cobert en els actes oficials amb l’ús d’una de les peces següents:

Mocador: Quadrat, de cotó o seda. En colors llisos, llistats, a quadres o estampats. Es pot col·locar de diferents formes:

Senzilla: doblegat en diagonal, deixant caure les tres puntes sobre el clatell.

Cua: doblegat en diagonal, ajustat el mocador al capdavant, una punta es deixa penjada darrere sobre el clatell, mentre que les altres puntes s’enrotllen formant un cordó, embolicant el cap i nuant-se a l’altura del front.

Barret: ajustat al capdavant, deixar la punta penjant en un costat, generalment el dret i aquesta pot quedar penjada simplement o bé recollir-se doblegada a mode de barret.

Fumeral: una vegada doblegat en diagonal, es doblega una altra volta sobre si mateix per a formar una banda àmplia que embolica el cap i es nua a un costat formant un tub o ximenera.

Còfia: espècie de sac de cotó o seda que serveix per a recollir el cabell està rematat per un arboç.

En cap cas podrà emportar-se el mocador nuat al coll, sent eixe ús, indegut. No és necessari que el mocador ni la còfia, vagen a joc amb les mitjanes i la faixa.

Barret: tots els tipus de barret s’emporten per damunt d’altres complements del cap com el mocador o la còfia.

L’esquivadora: és un dels més antics, pot ser de vellut o drap de color negre.

La rodina: barret confeccionat en vellut i drap de color negre, d’ala ampla rematada amb una espècie de barana, sent el casquet de forma cilíndrica, acabat en un tronc de con.

El de teula: l’ala de la qual està doblegada cap a la copa en tots dos costats.

El de tres pics: té l’ala alçada per tres terceres parts, amb el que es forma en la seua base una espècie de triangle amb els pics a manera d’un cresol.

Corpens d’abric:

La jaqueta curta: peça que cobreix des dels muscles fins a la cintura i porta mànegues. Confeccionada tota de la mateixa tela en teixits de llana, preferentment en tons foscos. Les mànegues poden anar rematades amb botons, galons o un altre tipus d’ornamentació. També poden anar subjectes al muscle per mitjà de cordons, botons o cintes. Pot portar o no coll.

La jupa: peça que cobreix des dels muscles fins un poc més davall de la cintura, proveïda de mànegues llargues i estretes. Confeccionada tota de la mateixa tela, en teixits de llana preferentment en tons foscos o en seda.

La capa: peça llarga i àmplia que arriba quasi fins als peus. De drap de color negre o molt foscos.

Vestit de dona de faena, segle XVIII.

Camisa: peça interior que arriba fins al genoll. Realitzada en llenç o cotó més tosc i resistent per al cos de la camisa i per a les mànegues un llenç o cotó més fi.

Escot quadrat o redó. Arrufades en l’escot i tancada amb un botó o arrufada mitjançant una cinta que s’acordona. Les mànegues són rectes i soltes o bé recollint el vol cridant-les de fanal i tancades per mitjà d’un botó cintes. Les camises de faena no solen portar randes i si la porta serà xicoteta. El puny es senzill o adornat amb plecs. També les havia de mànega llarga, usades per al fred, el puny es tanca mitjançant un botó.

Sinagües: fetes de llenç, fil o cotó, amb ampli vol i adornades amb volant i/o puntes. El vol es recull en la cintura per mitjà de xicotets plecs que es poden distribuir per igual, o bé distribuir-se en dues parts. La part posterior és de doble grandària que la davantera i es nua per mitjà de cintes, nuant-se davant mitjançant dues cintes, i la davantera es porta cap arrere amb altres dues cintes que es creuen i es torna a nuar davant.

Faldeta: tipus de falda que serà usada a l’hivern, confeccionada en llana, drap o baieta. La seua faiçó és igual a la de les sinagües. En colors llisos, amb xicotetes ratlles intercalades o formant quadres. Pot anar adornada amb tavelles, tires de vellut negre, guarnides amb galons o cordonet. Dibuixos estampats fets amb impressió a foc que seran de color negre o fosc. És llarga, la vora arribarà fins a uns 20 cm del sòl. En la part inferior interna porta una banda de tela de diferent teixit anomenada rode, d’uns 20 cm d’ample.

Faldellí: Falda confeccionada en cotó com indianes o mussolina. Pot ser llis, llistat o florejat. La seua forma és igual que la de les sinagües i la faldeta, distribuint-se el vol en dues parts. La part davantera és un terç del total, subjectant-se ambdues per mitjà de cintes. El seu deixaria anar, a uns 20 cm del sòl i també va proveïda de l’anomenat rode.

De manera orientativa, els adorns generalment en les florejades, es limita a volants aplicacions de cintes o encaixos. En cas de ser llis, poden portar beines.

Gipó: peça ajustada al cos que va des dels muscles fins a la cintura. Enrederat, sent la manera tradicional, amb espart, olivera, canya, entre altres. Confeccionat en llana o cotó.

Pot o no ser del mateix teixit de la falda. Va folrat en llenç. Porta mangues ajustades que poden ser curtes fins al colze o per davall del colze, i llargues fins al canell. Escot ampli, redó o quadrat, deixant veure en tots els casos les puntes del coll de la camisa. Els colls dels gipons ,com les puntes que apunten, en cap cas aniran alçats no aniran proveïts de solapes.

Vestit de dona de faena, segle XVIII.

L’esquena va rematada amb una aleta central de la mateixa grandària que la resta o un poc més llarga, en total entre 7 i 9 aletes. Les seues formes poden ser rectangulars o trapezoidals. Una de les característiques principals d’aquesta peça és la pala davantera, acabada en punta rígida, partida en dues cordada per mitjà de traus interiors o exteriors, pels quals passa un cordó. Sol ser el doble de llarga que la resta de les aletes, rematada amb forma quadrada, circular o triangular. La part davantera podrà ser també d’un altre teixit.

Tafanera: peça ajustada al cos que va des dels muscles fins a la cintura, diferenciant-se del gipó que no porta mànegues, sinó que va proveïda de tirants que van en disminució de darrere cap avant, acabant en una xicoteta punta redona que pot anar per davall o per damunt, cosida o lligada amb cordons o botonar-se.

Haurà de ser sempre usada amb la camisa de mànega curta o llarga. El teixit emprat és el cotó en colors llisos, a ratlles, quadres o flors xicotetes. Va també enrederades folrades en llenç. Igual que el gipó, va proveït d’aletes: la central posterior, les aletes laterals la pala davantera. Com a ornamentació, podrà utilitzar-se passamaneries en l’escot, muscles, cisa rematada d’aletes com a teixits de llenç, vellut, llana o galons.

Mocador de muscles: es tracta d’una peça obligada. De llana per a l’hivern o cotó per al temps càlid. Estampats amb dibuixos florals o geomètrics, ratlles, quadres i de color. De forma quadrada, que es col·loca doblegant-ho en diagonal formant un triangle, deixant caure una de les puntes sobre l’esquena les altres dues cap avant, podent anar croades a la cintura, nuades o per mitjà d’un llaç. En cap cas aniran cosides les puntes en els laterals. La seua grandària no serà molt gran. No és necessari que vaja a joc amb el davantal o la falda.

Davantal: peça de diverses formes, com quadrat o rectangular, que es col·loca sobre la falda. Arrufat per mitjà de xicotets plecs que es recullen per mitjà d’una cinta cordant-se en la part posterior per mitjà d’un nus o llaç. Confeccionat en teixits de llana o cotó. Aquests davantals generalment són més amplis, podent arribar fins a un màxim de 10 cm per damunt de la falda. Els adorns emprats per a la seua confecció solen ser entredós i calats; pot portar o no xicotetes butxaques.

Calces: de fil o cotó, de colors, llistades i fins tot brodades. Arriben fins al genoll se subjecten per mitjà de les lligacames, cinta llarga llisa o amb dibuixos.

Espardenyes: de cànem o espart, amb cintes de cotó de colors nuades a la cama. Mai aniran folrades de la tela de la falda. No portaran tascó, podent portar una alçaria d’uns 3 cm com a màxim.

En els vestits de cotó, també podrà usar-se la sabata, que serà baix i amb sivella.

Vestit d’home de faena, segle XVIII.

Camisa: és llarga, de tipus camisó, oberta per davant fins a la meitat del pit, tancada per mitjà de botons de pasta o folrats del llenç de la camisa o amb cintes de cotó.

De fil, lli o cotó blanc. Mànegues llargues amples, arrufades en la part superior, i rematades en puny. Es recomanen que siguen amb coll, evitant que siga de tirella. La part davantera pot anar adornada amb plecs en tots dos costats. El cos de la camisa es realitza d’un teixit més tosc les mànegues i el coll de teixit més fi, encara que també podrà ser tota del mateix teixit.

Saragüells: calçons folgats de color blanc que s’ajusta a la cintura per mitjà d’unes cintes que els arrissarà fent plecs naturals. Per a donar-li amplitud i comoditat, en la entrecuix es pot col·locar una peça de forma quadrada anomenada cuadrillo

Jupetí: peça sense mànegues que arriba fins a la cintura. Obert per davant amb coll amb tirella i solapes triangulars o sense coll, escot a caixa cordat de dalt a baix.

Confeccionat tot de la mateixa tela en teixit de cotó amb dibuix xicotet com quadres, ratlles, flors o dibuixos geomètrics. No és apropiat l’ús de teixits amb seda, lluentors o metalls. Folrat generalment de llenç. Es tanca per mitjà de traus botons. La botonadura consistirà en mançanetes, monedes o folrats de la mateixa tela distribuïts en una sola filera o en dos laterals, també pot anar croat. A l’altura de la cintura podrà portar butxaques

Faixa: entre les seues funcions està la d’assegurar els calçons la camisa, i protegir les zones lumbars. D’estam o llana –llistada o llisa–. Rematada per un xicotet serrell del mateix teixit. Es podrà portar tant per damunt com per davall del jupetí mai es deixaran a la vista els serrells. No és necessari que la faixa vaja a joc amb les mitjanes el mocador.

Calces o polaines: de fil o cotó. Poden ser llises, de colors, amb dibuixos tradicionals o calades. Arriben fins al genoll, igual que les polaines que són una espècie de mitjanes que manquen dempeus o en tot cas porten una traveta que passa per davall de la planta del peu. No és necessari que vagen a joc amb la faixa el mocador. Per a subjectar les calces o polaines s’utilitza les lligacames, que és una cinta llarga llisa o amb dibuixos tradicionals com flors, geomètrics, llistats.

Eespardenyes: de cànem o espart, amb cintes nuades a la cama.

Vestit d’home de faena, segle XVIII.

Peces per al cap: el cap haurà d’anar cobert en els actes oficials amb l’ús d’una de les peces següents:

Mocador: Quadrat, de cotó o seda. En colors llisos, llistats, a quadres o estampats. Es pot col·locar de diferents formes:

Senzilla: doblegat en diagonal, deixant caure les tres puntes sobre el clatell.

Cua: doblegat en diagonal, ajustat el mocador al capdavant, una punta es deixa penjada darrere sobre el clatell, mentre que les altres puntes s’enrotllen formant un cordó, embolicant el cap i nuant-se a l’altura del front.

Barret: ajustat al capdavant, deixar la punta penjant en un costat, generalment el dret i aquesta

pot quedar penjada simplement o bé recollir-se doblegada a mode de barret.

Fumeral: una vegada doblegat en diagonal, es doblega una altra volta sobre si mateix per a formar una banda àmplia que embolica el cap i es nua a un costat formant un tub o ximenera.

Còfia: espècie de sac de cotó o seda que serveix per a recollir el cabell està rematat per un arboç.

En cap cas podrà emportar-se el mocador nuat al coll, sent eixe ús, indegut. No és necessari que el mocador ni la còfia, vagen a joc amb les mitjanes i la faixa.

Barret: tots els tipus de barret s’emporten per damunt d’altres complements del cap com el mocador o la còfia.

L’esquivadora: és un dels més antics, pot ser de vellut o drap de color negre.

La rodina: barret confeccionat en vellut i drap de color negre, d’ala ampla rematada amb una espècie de barana, sent el casquet de forma cilíndrica, acabat en un tronc de con.

Peces d’abric:

La manta: serveix com a abric, per tant, serà àmplia. El seu disseny és ratllat o a quadres. Confeccionada en llana. En altres ocasions també pot ser rectangular, sense arborços, semblança a les alforges, llistada i de colors més forts.

L’alforja: Confeccionada en llana, consisteix en una peça rectangular els extrems de la qual van proveïts de grans butxaques, es remata amb vetes o cordons i els extrems s’adornen amb boles o serrells.

La jaqueta curta: Peça que cobreix des dels muscles fins a la cintura i porta mànegues. Confeccionada tota de la mateixa tela en teixits de llana, preferentment en tons foscos. Les mànegues poden anar rematades amb botons, galons o un altre tipus d’ornamentació, també poden anar subjectes al muscle per mitjà de cordons, botons o cintes. Pot portar o no coll.

La capa: peça llarga i àmplia que arriba quasi fins als peus. De drap de color negre o molt foscos.

Vestit de núvia alacantina

Sinagües: de fil o cotó. De color blanc o beix, amb ampli vol repartit per igual, podent anar adornades amb volants, puntes o beines. Poden portar butxaques. Com a complement a les sinagües podrà emportar-se un cancan per a donar un volum natural a la falda.

Falda: de gran vol que serà de 2,5 a 3 caigudes depenent de l’ample de la tela. Llarga (a 15 cm del sòl –inclosos les sabates– intentant que aquests es puguen veure. En les xiquetes se tindrá en compte la grandària d’aquestes. La tela a emprar pot ser domàs, brocat, espolí, seda, entre altes, amb colors i/o metalls. També poden anar brodades i/o pintades.

Cosset: de vellut, ras o brocat en negre. Ajustat al cos sense balenes. Obert per davant i subjecte amb botons metàl·lics. Escot de pic rivetat d’encaix d’1 a 1,5 cm de color blanc o natural, podent-se portar un altre encaix de color negre col·locant-se davall de l’encaix blanc. La mànega és de tall de sastre, amb la copa arrufada el puny en forma de destral, rivetat d’encaix igual que en l’escot. Els punys poden anar brodats en negre sense arribar a l’altura del colze porten tres botons de filigrana, or, plata també pot portar algun xicotet detall. Sempre s’emporta per dins de la falda.

Mantellina: és d’encaix o tul blanc o beix. La seua forma és de triangle. Porta punta de cotó, blonda, entre altres. El cos de tul pot anar brodat en fil d’or, de plata, de coure, seda blanca o beix, i adornat amb lluentons, canonet o pedreria. Va arrufada en la part davantera, l’altura de la qual no superarà els 10 cm –8 cm per a les xiquetes–, emmidonant-se solament la part arrufada de la punta, formant aproximadament 5 o 7 canons. Se subjecta al capdavant per mitjà de forquetes –mai amb diadema– col·locats per darrere de l’encaix. Respecte al seu llarg, el pic posterior no arribarà fins a la cintura, caurà a l’altura del muscle, i els pics davanters no sobrepassaran la cintura. També podrà ser d’una sola peça.

Davantal: de tul negre, punta en negre, i pot anar brodat en fil d’or, plata, coure o seda negra. Arredonit amb aquesta punta i subjecte a la cintura per mitjà d’una llaçada natural, podent anar el llaç rematat amb un senzill detall. La grandària per a l’adulta serà com a mínim de 40 a 42 cm. També podrà ser d’una sola peça.

Calces: de color blanc o beix, de seda o cotó. Calades o brodades.

Sabates: negres, de ras, vellut llis i/o brocats. Escotats, tipus saló sense plataforma i, en cas de portar-la, que estiga amagada. El taló tindrà una altura màxima d’uns 11 cm.

Banda: en el vestit de núvia alacantina és obligatori l’ús de la banda acreditativa del càrrec.

Peça d’abric (Optativa): mocador de tapar.

Vestit de núvia alacantina

Vestit d’home, segle XIX.

Vestit d’home, segle XIX.

Camisa: és llarga, de tipus camisó, oberta per davant fins a la meitat del pit, tancada per mitjà de botons de pasta o folrats del llenç de la camisa. De fil, lli o cotó blanc. Mànegues llargues amples, arrufades en la part superior, i rematades en puny.

Amb coll. La part davantera pot anar adornada amb plecs en tots dos costats. El cos de la camisa es realitza d’un teixit més tosc i les mànegues i el coll de teixit més fi, encara que també podrà ser tota del mateix teixit. Per a aquest vestit, el coll podrà ser també de tirella.

Pantalons: peça llarga que arriba fins al turmell es recomana que es confeccione igual que els calçons del segle XVIII: amb tapa rectangular davantera amb traus, que arriba fins a la cintura. Poden portar butxaca a l’altura dels malucs. Confeccionat en teixits de llana, drap, pana i cotó.

Jupetí: peça sense mànegues que arriba fins a la cintura. Obert per davant amb coll amb tirella i solapes triangulars o sense coll, escot de caixa cordat de dalt a baix. Confeccionat tot de la mateixa tela en teixit de cotó amb dibuix xicotet: quadres, ratlles, flors o dibuixos geomètrics. No és apropiat l’ús de teixits amb seda, lluentors o metalls, i está folrat generalment de llenç. Es tanca per mitjà de traus i botons. La botonadura consistirà en mançanetes, monedes o folrats de la mateixa tela distribuïts en una sola filera o en dos laterals, també pot anar croat. A l’altura de la cintura podrà portar butxaques.

També podrà ser utilitzat el jupetí l’esquena del qual podrà ser confeccionada amb un teixit diferent, ras o cotó preferentment en tons foscos, portarà dues tires agafades per una sivella.

Faixa: entre les seues funcions està la d’assegurar els calçons i la camisa, i protegir les zones lumbars. D’estam o llana llistada o llisa. Rematada per un xicotet serrell del mateix teixit. Es podrà portar tant per damunt com per davall del jupetí i mai es deixaran a la vista els serrells.

Calces: de cotó, llises. Arriben fins al genoll.

Mocador: quadrat, de cotó o seda. En colors llisos, llistats, a quadres o estampats. Es pot col·locar de diferents formes:

Senzilla: doblegat en diagonal, deixant caure les tres puntes sobre el clatell.

Cua: doblegat en diagonal, ajustat el mocador al capdavant, una punta es deixa penjada darrere sobre el clatell, mentre que les altres puntes s’enrotllen formant un cordó, embolicant el cap i nuant-se a l’altura del front.

Barret: ajustat al capdavant, deixar la punta penjant en un costat, generalment el dret i aquesta

pot quedar penjada simplement o bé recollir-se doblegada a mode de barret.

Fumeral: una vegada doblegat en diagonal, es doblega una altra volta sobre si mateix per a formar una banda àmplia que embolica el cap es nua a un costat formant un tub o ximenera.

Brusa: camisa generalment en tons foscos, de fil, lli o de cotó. És de tipus camisó curt, oberta totalment en la seua part davantera. Proveïda de canesú al qual es cus el vol característic per mitjà de plecs xicotets o tauletes. Mànegues llargues, àmplies i molt arrufades en els muscles, acabades en estrets punys. El coll de tirella i amb botonadura de pasta o folrats de la mateixa tela, en la part superior de l’obertura davantera. Pot anar per damunt o davall de la faixa.

Calçat: s’usarà sabata sense sivella. Opcionalment, es podrà utilitzar una sabata negra de cordons.

I també es podrà utilitzar la espardenya.

FILS

PL A 2024 H O S P I T

A L

Helena Martínez Romá Presidenta

GRÀCIES. Així crec que he de començar el meu saluda, donant les gràcies a tots vosaltres, veïns, col·laboradors i amics, a tots aquells que poseu el vostre granet d’arena perquè cada 20 de juny podem plantar els nostres monuments, eixos que són el resultat de l’esforç que durant tot un any realitza un grup de bojos per la festa.

Com sabeu, aquest és el meu segon any al capdavant d’aquesta veterana comissió, encara que a vegades les situacions hagen sigut difícils, sé que compte amb gent entusiasta i entregada a la festa i a aquest barri. Gent que durant tot l’any no descansa, ideant activitats noves, participant en qualsevol esdeveniment en el qual ens conviden o sol·liciten la nostra col·laboració, o simplement intentant aconseguir els recursos econòmics necessaris perquè la màgia del foc es faça realitat un juny més en el nostre benvolgut barri.

A ells va un especial agraïment per part meua, perquè puc dir molt alt que la meua comissió la integren persones treballadores amants de les fogueres.

El passat dia 22 d’octubre, i en el marc incomparable dels Jardins del Marq, vaig tindre l’honor d’imposar dues bandes molt especials. Valentina i Laura, Bellesa i Dama d’Honor 2024 de la Foguera Pla Hospital. Compartir amb elles enguany està sent molt emotiu. En molts dels actes l’emoció ha fet que per les meues galtes es llisquen algunes llàgrimes, perquè elles dues són això, les xiquetes dels meus ulls.

I enguany ho compartirem amb quatre xiquetes que juntes són pura dinamita. Sofia encapçala el grup. Ella és la Bellesa Infantil de l’etern somriure. Lucía, Diana Vega, les seues Dames d’Honor Infantils, el trio perfecte perquè qualsevol moment siga divertit. I per a cuidar de totes elles està Bruno, el President Infantil, el còmplice de qualsevol joc i una persona també molt especial per a mi.

No puc oblidar-me dels nostres amics de la Falla Verge de la Cabeza-Jose María Mortes Lerma, amb els quals compartim tants moments festers i que ens fan sentir com a casa cada vegada que ens veiem. Al capdavant d’eixa comissió fallera es troba una gran dona, Rosa Carsí. Enguany al costat d’ella Mónica Sendra, Fallera Major; Marta Pérez, Fallera Major Infantil Hugo Serrano, President Infantil. Gràcies pel tracte que rebem de la vostra part cada vegada que ens veiem.

Des d’aquestes línies vull donar també les gràcies als meus companys presidents de les fogueres barraques del sector 5, per tots els moments que hem viscut els que ens queden, per ensenyar-me tantes i tantes coses, pel suport que ens brindem. Vint-i- tres associacions que fan que al juny la festa de fogueres es visca en cada racó de cadascuna dels carrers del Pla-Carolines-Bulevard.

Potser perquè la meua infantesa continua jugant en aquests carrers, és per això que em sent tan feliç quan torne al meu barri, el Pla. Barri alacantí pròxim a la nostra mar Mediterrània, el que banya la nostra Costa Blanca. I arribant el mes de juny els nostres carrers s’engalanen per a celebrar les festes grans de la nostra ciutat. Des de les pàgines d’aquest llibret, voldria convidar a tots al fet que els pròxims dies de fogueres aparquem les nostres diferències, oblidem les nostres rutines gaudim del que més ens agrada i pel que tant treballem, LES FOGUERES DE SANT JOAN.

Gràcies, gràcies mil vegades gràcies!

Felices fogueres 2024.

Bruno Martínez González

President Infantil

Hola, comissió,

Des de fa uns anys, us he representat elevant la nostra banderola cap al més alt.

Lluint el nostre escut en cada desfilada, per cada racó i cada acte.

Però enguany assumisc un nou càrrec amb molta il·lusió i emoció. No sols per continuar amb vosaltres un any més, sinó perquè també és per a mi un honor representar a tots els xiquets i xiquetes com a President Infantil de la Foguera Pla Hospital.

Sempre predisposat i amb el meu millor somriure, però sobretot cuidat d’elles: Vega, Diana, Lucía i, especialment, de la nostra volguda Bellesa Infantil Sofia. Ací estaré acompanyant-les a cada moment especial de la festa.

Encara que si continue parlant de moments persones especials, no puc evitar no parlar d’elles. Afronte el càrrec amb la millor mestra de la festa, la nostra presidenta Helena Martínez. I encara que la meua mirada estiga focalitzada en les nostres quatre xiques, la meua ment i el meu cor també està amb elles, Laura i la nostra brillant Bellesa Valentina.

En fi, no us enganyaré. No puc estar millor envoltat!

La vena festera la bellesa m’envaeix per tots els costats. No puc deixar de pensar en tot el que gaudirem en els pròxims dies.

Comissió, espere que gaudiu de tots els moments bonics que estan per arribar. Jo ja els estic gaudint us puc assegurar que mai he somrigut tant. Gràcies per aquesta oportunitat tan especial.

Us desitge unes felices fogueres 2024.

COMISSIÓ

Presidenta: Helena Martinez Romá

Vicepresidenta econòmica i tresorera: Ana Isabel Marhuenda Más

Vicepresidenta: Nuria Navarro Mendiola

Secretària i delegada de protocol: Alba del Carmen Martínez López

Delegada de federació: Elena Lloret Marhuenda

Assessora jurídica: Sofia Morata Martinez

Delegada de Belleses: Rosina Marhuenda Mas

Delegada artística: Laura Muñoz Heredia

Delegat de Belleses Infantils: Francisco González Villacañas

Delegada de Belleses Infantils: Pliar Flores Joaquín

Delegada d’infantils: Estefanía Comos López

Delegada de llibret: Alicia de la Rasilla Ramirez

Delegada de llibret: Nuria Menargues Lorenzo

Delegada d’indumentària: Tatiana Romero Bru

Delegada de xarxes socials: Belén Villar Rosales

Delegat de racó popular: Luis Daniel Menargues Dominguez

Delegat de racó popular: Dimas Arias González

Delegada de música: Tamara Alberola Birlain

Delegada de flors: Maria del Carmen Capacete Rodríguez

Delegat de monuments: Pablo de la Rasilla Sánchez

Delegat de pirotècnia: Enrique Muñoz Pages

Vocals:

María Dolores Birlain Parra, Cristina Chaves Vidal, Pablo de la Rasilla Ramirez, Bárbara Filiu Sánchez, Alba Flores Capacete, Maria Flores Capacete, Nerea Flores Capacete, Ana Belén Flores Joaquín, Eva Valentina García Martínez, Laura García Martínez, Manuela Heredia Nieto, María Lloret Marhuenda, María Jesús Martínez Hernández, Marta Martínez López, Maria Miralles Flores, David Paredes Peris, Laura Puig Sales, Vicente Rodríguez Jacobo, Maria Sirvent Linares, Lis Analia Srakocic Zárate

COMISSIÓ INFANTIL

Comissió infantil

President: Bruno Martínez González

Vicepresident 1r: Tomás Ivorra Birlain

Vicepresidenta 2a: Atenea Peris Sobrino

Banderí: Marcus Defonsi Scifo

Secretària: Sofia Ferri Flores

Tresorera: Lucia Arias Comos

Delegada de loteries: Diana Marta Corrigan Srakocic

Delegada de música: Vega Enriquez de Salamanca Linares

Delegada de llibret: Patricia González Solís

Delegada de despertà: Elisa Ivorra Birlain

Delegat artístic: Álvaro Martínez Martínez

Delegat de pirotècnia: Edgar Zaragoza Peris

Delegada d´esports: Oriana Inglese Sala

Delegat d´actes populars: Enzo Enriquez de Salamanca Linares

Delegat d’indumentària: Hugo Valor Romero

Delegat de cartilles: Hugo Baran Dogu Miralles

Delegada de belleses: Carla Martínez Martínez

Delegada de flors: Coral Miranda García

Delegat de monument: Nael Sohbi García

Delegada de xarxes socials: Leyla Sohbi García

Delegat de federació: Vicente Ares Peris Sobrino

Sofía Ferri Flores

Bellesa Infantil

Eva Valentina García Martínez

Bellesa

Lucía Arias Comos

Dama d’Honor Infantil

Diana Marta Corrigan Srakocic

Dama d’Honor Infantil

Vega Enriquez De Salamanca Linares

Dama d’Honor Infantil

Laura García Martinez

Dama d’Honor

Alicia De La Rasilla Ramírez

Patrícia González Solis

Padrina d’Honor

Padrina d’Honor Infantil

Elena Lloret Marhuenda

Comissionada d’Honor

Falla Germana

Presidenta

Nuria Menargues

Comissionada d’Honor

Rosa Carsí Parra

Hugo Serrano Valero

Mónica Sendra Soriano

Marta Pérez Fernández

Lorenzo

President Infantil

Fallera Major

Fallera Major Infantil

Virgen de la Cabeza José María Mortes Lerma

“Un lloc que conéixer”

Foguera infantil 2024 · Eliot García

Ací Sol daurat informant des de dalt. Notícies fresques, friscas:

El Déu de la mar ve a veure’ns! Quina emoció! Quina alegria!

Peixets alacantins, prepareu-vos per a rebre a tan important visita.

Mostrar-li quant interessant és aquesta costa. La bella Costa Blanca. En gastronomia, rica, rica amb els seus arrossos, caldos i dolços. Amb les platges més impressionants, plenes de vida marina i quilòmetres sencers de blanques brillants arenes. Terra plena de tradició, cultura i festes, en la qual es gaudeix i s’aprén sense límits amb passió, on el benestar i la salut van al capdavant.

Terra de mar amb un interior brillant.

De fons, el Mediterrani: terra de calor, amb les seues nits multicolor.

“Peixos de ciutat”

Foguera 2024 · Eliot García

Alacant està plena de peixos... Peixos en una mar d’asfalt.

Els pots veure viatjant com a sardines en llanda en el bus o nadant a tot córrer

al treball. Alguns mirant al Mediterrani amb nostàlgia.

Els problemes del dia a dia fan dels peixos alacantins, peixos resistents.

N’hi ha grans i xicotets. Bonics no tan agraciats.

Deixant un rastre de bambolles al seu pas, continuen movent les seues aletes per a viure

un altre dia en aquesta mar.

El pescador solitari observa amb curiositat i tira la canya a veure què atrapa:

Un peix idealista, un peix cansat o potser un peix fester? Qualsevol, segur

que és saborós com un nero. Ric en Omega A! (d’Alacant).

Una ciutat de peixos en una mar d’asfalt... Tots som peixos.

Alacant està ple de peixos.

Peixos de ciutat.

Marc Sedano Ortega

Cremaor del xupló

Leo Valor Romero

President del xupló

Carmen Morata

Bellesa del xupló

Programa de Festes

Dissabte

1 de juny

–Evento ADDA. Mascletà Lloc: aparcament ADDA Hora: 18:00 h.

–Inici de festa

Lloc: Porta auditori ADDA Hora: 19:00 h.

–Festa homenatge a Foguerers i Barraquers morts Lloc: plaça d’Espanya

Hora: 19:30 h.

–Desfilada del pregó Lloc: itinerari oficial Hora: 20:00 h.

–Pregó de festes

Lloc: plaça de l’ajuntament d’Alacant Hora: 21:30 h.

–Festa del pregó

Lloc: zona Volvo - port d’Alacant Hora: 23:00 h.

Diumenge 2 de juny

–Mascletà Pòlvora tot l’any

Lloc: districte foguera Don Bosco Hora: 14:00 h.

Divendres

7 de juny

–Mascletà Pòlvora tot l’any

Lloc: districte foguera Baver-Els Antigons Hora: 23:00 h.

Dissabte 8 de juny

–Desfilada d’Entrada de bandes i comissions Lloc: itinerari oficial

Hora: 18:30 h.

Dissabte 15 de juny

–Mascletà Pòlvora tot l’any

Lloc: Avinguda Pintor Xavier Soler Hora: 14:00 h.

–Desfile Cavalcada del Ninot Lloc: itinerari oficial

Dilluns 17 de juny

–Arribada del foc

Lloc: El Corte Inglés (Maisonnave) Hora: 23:30 h.

Dimarts

18 de juny

–1a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Tamarit

Lloc: plaça dels Estels

Hora: 14:00 h.

Dimecres 19 de juny

–2a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Coeters

Dragon Lloc: plaça dels Estels

Hora: 14:00 h.

–Plantà de la foguera infantil del districte racó popular

Lloc: carrer General Elizaicin

Hora: 23:45 h.

Dijous 20 de juny

–3a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Ferrandez Lloc: plaça dels Estels

Hora: 14:00 h.

–Plantà de la foguera adulta del districte Lloc: carrer General Elizaicin

Hora: 23:45 h.

–Inauguració del racó popular foguera Pla Hospital Lloc: carrer General Elizaicin

Hora: 22:00 h.

Divendres 21 de juny

–4a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Turis

Lloc: plaça dels Estels

Hora: 14:00 h.

–Ofrena a la nostra patrona Verge del Remei Lloc: itinerari oficial (plaça dels Estels–plaça de l’Ajuntament)

Hora d’inici: 18:00 h

–Racó Popular Foguera Pla Hospital Lloc: carrer General Elizaicin

Hora: 22:00 h.

Dissabte 22 de juny

Lloc: Rambla de Méndez Núñez Hora: 11:00 h.

–Cercaviles pel districte de Pla Hospital Hora: 19.00 h.

–5a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Tamarit Lloc: plaça dels Estels Hora: 14:00 h.

–Racó Popular Foguera Pla Hospital. Nit temàtica: eivissenca Lloc: carrer General Elizaicin Hora: 22:00 h.

Diumenge 23 de juny

–Cercaviles Pla Hospital de visita a fogueres i barraques veïnes Hora: 12:00 h.

–6a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Fuegos Artificiales del Mediterráneo Lloc: plaça dels Estels Hora: 14:00 h.

–Desfilada folklòrica internacional Lloc: itinerari oficial Hora: 20.00 h.

–Racó Popular Foguera Pla Hospital. Nit temàtica: Grease Lloc: carrer General Elizaicin Hora: 22:00 h.

Dilluns 24 de juny

–Despertà pel districte de Pla Hospital Hora: 08:00 h. –Jocs i activitats per als comissionats i comissionades de la foguera Hora: 12:00 h.

–7a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Hermanos Ferrández Lloc: plaça dels Estels Hora: 14:00 h.

–Cercaviles pel districte de Pla Hospital Hora: 19:00 h.

–Racó Popular Foguera Pla Hospital Lloc: carrer General Elizaicin Hora: 22:00 h.

–Palmera des del cim del Benacantil · Pirotècnia Hermanos Ferrández Lloc: muntanya del Benacantil Hora: 00:00 h.

-Cremà Fogueres Oficials. Seguidament, cremà de les fogueres dels districtes de la ciutat. Hora: 00:00 h.

Des del 25 al 29 de juny

–Concurs internacional de focs artificials Lloc: platja del Cocó Hora: 00:00 h.

I M A T G E S ANYS