Harmonies de la Costa Blanca
“El llibre ha participat en la convocatòria de premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l'ús del valencià de l’any 2025.”
Edita:
Foguera Pla Hospital
Direcció i coordinació: Alicia De La Rasilla
Portada, disseny i maquetació: Ana Ruano i Gisbert, Oriana Penyataro i Lacalle
Impressió i encuadernació:
ALVAREZ GROUP DESIGN, Calle Joaquín Coronel 1, Elda (Alicante)
Material fotogrà昀椀c: Arxiu Municipal d’Alacant - Arxiu membres de la Foguera Pla Hospital - Reme Vélez - Manuel Yagüe - Inmaculada Samper - Lis Srakocic
Material literari:
José Fuentes - Vicente Rodríguez - Jorge Sanfeliu - Ana María Uroz - acordesfesteros.es - musicafestera.comhistoria-hispanica.rah.es - alicantepedia.com
Supervisió lingüística: Alicia De La Rasilla
Distribució:
Foguera Pla Hospital - Carrer Martínez de Velasco, 13. 03013 Alacant
Exemplar gratuït. 200 exemplars impresos i distribuïts
Difusió digital:
Versió digital: https://issuu.com/fogueraplahospital
Instagram: @hogueraplahospital
Facebook: Hoguera Pla-Hospital
Als nostres col·laboradors
Amb agraïment per l'ajuda incondicional que sempre ens han brindat, sent per a nosaltres el major dels honors comptar amb la seua inestimable col·laboració.
Col·laboradors
GeneralitatValenciana - Patronat Provincial deTurisme de la Costa Blanca - Excel·lentíssim Ajuntament d’AlacantRegidoria de Festes - Federació de les Fogueres de Sant
Joan - Cos de Bombers de l'Ajuntament d’Alacant - Cos de la Policia Local d’Alacant - Excel·lentíssima Diputació Provincial d'Alacant i Fundació MARQ per la concessió dels jardins del MARQ per a realitzar el nostre acte o昀椀cial de Proclamació de Belleses i Dames d'Honor
A Belén Abegón, Rosina Marhuenda, Helena Martínez Nuria Navarro per l’esforç i l’ajuda amb la realització d’aquest llibret.
Depòsit legal A-239-2016
Imprés a Espanya
Saludes o昀椀cials
Harmonies de la Costa Blanca
Sons de festa
Artesans de l’Harmonia
Arrels d’Harmonia
Sons de l’Harmonia
Pla Hospital 2025
Presidents
Comissió Representants Comissió d’honor
Falla germana Monuments Programa de festes
Recorregut fester
Guia comercial
President Generalitat Valenciana
Carlos Mazón Guixot
El nostre poble va patir l’octubre passat una situació d’extrema gravetat, però des del primer moment vam fer un gran esforç per a la reconstrucció econòmica i social i per a evitar que en el futur tornàrem a viure una tragèdia com esta. La nostra societat ha donat un gran exemple en estos mesos. La Generalitat està treballant amb tots els recursos per a refer tot allò que va resultar afectat i per a establir les bases d’un entorn més resilient.
Encara queda per fer, però hem aconseguit avançar i continuem treballant. La solidaritat que hem rebut ha sigut molt important en uns moments tan difícils. No oblidarem mai la resposta unànime i desinteressada que es va mobilitzar des de tots els àmbits, també des del món festiu. Heu demostrat de nou que som els primers quan es tracta d’unir esforços per a eixir d’una situació tan greu com la que vam viure. Rebeu des d’ací el meu agraïment.
La nostra és una terra de celebracions populars i entre les més conegudes estan les Fogueres de Sant Joan, una festa magní昀椀ca que cada mes de juny dona la benvinguda a l’estiu. Gràcies a molta gent que treballa plena d’entusiasme per a garantir la seua continuïtat i projectar-la cap al futur, les fogueres omplin cada any els carrers alacantins de color, música i alegria durant uns dies molt especials.
Dones i hòmens de diferents generacions uniu cada any el vostre esforç i la vostra il·lusió a la Foguera Pla Hospital per a plantar un monument que és el símbol de la vostra espenta i de l’estima que sentiu per les nostres tradicions. Durant anys heu mantingut viva la 昀氀ama de la festa i cada mes de juny, quan la Foguera Pla Hospital torna al carrer, és un gran motiu d’orgull per a tots. Vull animar-vos a viure intensament cada instant d’estes jornades úniques i a fer de les Fogueres de 2025 una celebració inoblidable.
Des de la tribuna que m’heu oferit al vostre Llibret de Festes, vull enviar-vos la meua felicitació a tots els integrants de la Foguera Pla Hospital d’Alacant. També vull fer-vos arribar un fort abraç i els meus millors desitjos per al futur d’una Foguera com la vostra, que ha sabut mantindre la seua 昀椀delitat a les nostres tradicions i agermanar a moltes persones al llarg del temps.
President de la Diputació d’Alacant Toni Pérez
Les Fogueres de Sant Joan porten el nom de la nostra terra a tots els racons del món, difonent la singularitat d’aquesta celebració i mostrant la il·lusió i l’entrega amb què festers i veïns viviu aquests intensos dies de festa. Coincidint amb el solstici d’estiu, Alacant es transforma en un meravellós decorat coronat per espectaculars monuments, que són la màxima representació de l’art efímer a la província.
Com a president de la Diputació d’Alacant, per a mi suposa un immens honor dedicar unes afectuoses paraules a tots els integrants de la Foguera Pla Hospital, amb la qual compartim un vincle molt especial a través del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ), en els jardins i les instal·lacions del qual han tingut lloc algunes de les presentacions i moments més emotius de la foguera. Podeu estar molt orgullosos de la gran comunitat que heu creat, una família solidària, generosa i unida per l’immens amor que mostreu cap a aquesta celebració única, declarada d’interés turístic internacional. Els èxits recollits al llarg de la vostra història són el fruit del treball ben fet, de l’aposta per uns monuments de qualitat que, any rere any, semblen proclamar el seu poder davant l’admiració de tots els qui s’acosten a aquest volgut i singular barri alacantí.
Per tot això, voldria traslladar-vos el compromís de la institució provincial, on sempre trobareu suport per a continuar creixent i promocionant les nostres benvolgudes festes del foc. Compteu amb tot el nostre suport i reconeixement per contribuir a engrandir les Fogueres de Sant Joan i la cultura de la millor terreta del món.
¡Bones festes!
Alcalde de la ciutat d’Alacant
Luis Barcala Sierra
Harmonies de la Costa Blanca és el títol d’aquest llibret de la foguera Pla Hospital, que presideixen Helena Martínez Romá i el xiquet Álvaro Martínez Martínez. En passar les seues pàgines ens emboliquen, mentalment, els compassos dels pasdobles de les bandes de música i els sons de la música tradicional, la de sempre, la de la dolçaina i el tabalet. Els que, molt ben documentats i relatius a la Costa Blanca, s’analitzen en aquest llibret.
Tinc raó? No hi ha millor manera per a començar a llambregar aquesta publicació que fer-ho d’aquesta suggeridora manera.
Música, en les seues diferents facetes, com un dels pilars de les fogueres. I que en Pla Hospital, i en els seus prop de 70 foguerers adults i infantils, cobrarà especial protagonisme en l’Entrada de Bandes de juny amb una colla de 20 músics interpretant peces tradicionals. Així s’aposta i valora la nostra cultura.
O, si ens n’anem a les passades Falles, com vau poder escoltar en l’Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats quan vau des昀椀lar amb la vostra falla germana, Verge del Cap-José María Mortes Lerma, i va sonar el pasdoble València que, segur estic, va tindre una especial connotació d’emotivitat en passar per la plaça de la Verge.
Música per recuperar en Pla Hospital. Em consta que esteu en això i, encara que àrdua, serà una tasca molt grati昀椀cant si aconseguiu trobar-la. Em referisc a la del pasdoble Brises del Pla, i la seua consegüent lletra, que Pedro López Escribano componguera en 1932, coincidint amb la fundació d’aquesta foguera que té a Celia Compañ i Samper i a Atenea Peris i Sobrino, com bellees adulta i infantil 2025.
Música que emocionarà en Pla-Hospital en la nit del 24 de juny quan, tots taral·larejant el pasdoble Les Fogueres de San Chuan, cremen El pèndol i La meua opció és..., totes dues del consolidat Eliot García.
Si vostres bellees, citades anteriorment, i les seues dames d’honor -Berta Compañ i Samper, Paula Mora i Moletta, Lucía Arias i Comos i Diana Marta Corrigan i Srakocic- van ser proclamades amb ‘Colors d´Alacant’, he pretés que aquest saluda evoque les harmonies de la Costa Blanca que també són colors d´Alacant.
President de la federació de les Fogueres de Sant Joan
David Olivares
Més de 140 municipis donen forma a la Costa Blanca. Un xicotet gran paradís ple de costums i tradicions que han passat de generació en generació i que constitueixen un patrimoni únic i irreemplaçable.
Si hi ha un element que uneix a tots els pobles i ciutats que formem part de la Costa Blanca, eixe és la música. Els alacantins no concebem les nostres celebracions, siguen les que siguen, sense una banda sonora que les convertisca en úniques. És ací on entren les nostres associacions musicals, les nostres bandes de música de la Costa Blanca. Per xicotet que siga el municipi, sempre hi ha una escola, i això és un autèntic tresor.
En la publicació que tenen a les seues mans queda, una vegada més de manifest, la gran qualitat que tenen les agrupacions musicals de la nostra terra. Sense elles, les nostres festes de fogueres no serien possibles. Tant de bo este mes de juny, quan escolten un pasdoble en Fogueres, recorden les pàgines que llegiran. Estic segur que així serà.
Juny ha arribat amb la seua música però també amb el color dels ninots, les nits de racó i la pólvora. Són els nostres dies més importants i ens mereixem gaudir-los al màxim després de tot el que hem treballat en tota la ciutat, per descomptat també en la foguera Pla Hospital. M’agradaria apro昀椀tar estes línies per a donar l’enhorabona a la comissió per l’esforç realitzat durant l’exercici. No deixeu de somiar perquè és l’única manera de mantindre viva la 昀氀ama fogueril cada mes de juny.
Bones festes!
La música és l’ànima de la festa, la melodia que uneix cors i aviva l’esperit de la nostra tradició. Harmonies de la Costa Blanca és un homenatge a eixa música que ressona en cada racó dels nostres carrers, acompanyant amb la seua màgia les Fogueres de Sant Joan i altres festes de foc, els Moros i Cristians i la Setmana Santa.
Aquest llibre és un viatge a través de les notes i acords que han marcat la història festiva de la Costa Blanca. La música de la Costa Blanca és un re昀氀ex de la seua diversitat i riquesa cultural. Municipis com Benidorm, Dénia, Xàbia, Altea, Calp, Villena, Elx, Torrevella o la Vila Joiosa, entre molts altres, han contribuït amb les seues bandes, colles i agrupacions musicals a la tradició festera de la província. Cada localitat ha aportat la seua essència a través de melodies que acompanyen tant les entrades de Moros i Cristians com les solemnes processons de Setmana Santa o l’explosió d’alegria de les Fogueres de Sant Joan.
Harmonies de
Amb profund respecte i admiració, evoquem la memòria de grans compositors com Luis Torregrosa, Juan Latorre Baeza, José Alfosea Pastor, Manuel García Ortiz i Juli Micó Cerdà, entre tants altres que han deixat una empremta inesborrable en el panorama musical de les nostres festes.
Les bandes de música i colles tradicionals han sigut pilars fonamentals des de la fundació de les Fogueres de Sant Joan en 1928. Amb les seues des昀椀lades, cornetes, tambors i dolçaines, han omplit de ritme i alegria els carrers d’Alacant, des de l’emblemàtica plaça dels Estels, epicentre de les aclamades mascletades, 昀椀ns a la plaça de l’Ajuntament, on cada any el pregó inicia la festa amb l’acompanyament de les millors bandes de música i l’elegància dels nostres vestits tradicionals.
Aquest tribut a la música festera no seria possible sense la dedicació irrompible de la Diputació d’Alacant, la Federació de les Fogueres de Sant Joan, l’Ajuntament d’Alacant i totes les fogueres i barraques que, amb el seu esforç i passió, han aconseguit que la música de les nostres festes traspasse fronteres i ressone en tots els racons del món. Acompanya’ns en aquest recorregut melòdic, on la història i la passió s’entrellacen en una harmonia perfecta que manté viva l’essència de les nostres festes.
Sons de festa Sons
La meua terra beneïda cada dia que naix la llum del sol, al ritme d’un pasdoble, abrace en el meu moment beneït el foc i la 昀氀ama viva que tu, terra meua, em regales.
En la meua imaginació, en la meua realitat, una abraçada teua.
Estimada núvia alacantina, amb el teu gipó, la teua falda, les sinagües i el cancan, el teu fermall, amb la teua Mare de Déu del Remei, i el teu cor ple de passió.
Eres la llum en la meua foscor, la criatura més perfecta i bella de totes les mars.
La meua mar Mediterrània em regala el que és impossible de substituir la teua mirada i el teu somriure, bressolats per la teua ànima.
Somnie sentir les teues mans en el meu rostre.
El meu cor no pot concebre una felicitat tan sublim.
Una sola lletra, escrita en la teua memòria, és el meu anhel.
Una mirada a l’arc de Sant Martí sobre la mar, mentre el rostre del castell és testimoni de la teua bellesa.
En el teu somni, abraçant el passat, la teua bandera blava s’alça en el cel, mirant la lluna en la nit i el sol durant el dia.
El meu jo interior es desborda de joia. Com més t’acostes, més s’estremeix el meu cos 昀椀ns a una plenitud extrema.
Cada 昀氀ama és testimoni de la teua presència, junt amb milers de cors. Testimonis silenciosos de la teua gran bellesa, del monument que s’alça per a donar alegria a tantes ànimes.
Però res té sentit si tu, estimada núvia alacantina, no hi eres.
Cada melodia, cada pasdoble, cada sentiment i cada color bateguen en el meu Alacant més volgut. Una rosa no té perfum si tu no la portes.
Les palmeres dansen al teu compàs, amb la brisa que ens brinda la nostra terra.
Eres el meu regal més beneït. Amb la teua franja de bellesa alacantina, Alacant i jo celebrem la teua presència.
Un bes teu és l’impuls que necessita esta terra i el meu cor.
Els teus ulls tancats, somniant la nit de Sant Joan, és la meua nit perfecta.
Allò que inspira l’artista a crear la seua obra mestra, la seua cançó eterna, el seu monument insuperable.
La meua poesia més pura, en la que un colom, blanc com la bandera alacantina, eleva als cels i a l’in昀椀nit la meua estimada núvia alacantina.
Amb tu, la música i la lletra, el foc apassionat i la millor terra del món ho tenen tot.
Alacant et dona les gràcies per existir. I jo també.
Jorge Sanfeliu Huerta
Javier Quesada 2020
Artesans de l’Harmonia
Artesans de l’Harmonia
La música és una de les grans protagonistes de les nostres festes, i al llarg de la història, molts músics de la Costa Blanca han sabut plasmar en les seues composicions l’essència de les celebracions més arrelades a la nostra terra. Des dels pasdobles que acompanyen les des昀椀lades de les Fogueres 昀椀ns a les marxes que ressonen en les festes de Moros i Cristians o la música solemne de la Setmana Santa, aquests compositors han aconseguit immortalitzar en les seues obres la passió, l’emoció i la identitat de les nostres festivitats.
Les composicions que ens han llegat no només són una mostra de la destresa tècnica i creativa d’aquests músics, sinó també una invitació a viure la festa amb la intensitat que mereix. Els pasdobles, les marxes i altres peces dedicades a la nostra terra han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu, convertint-se en referents imprescindibles de la cultura festiva i musical de la Costa Blanca.
En aquesta secció, volem retre homenatge a aquests mestres de la música festera, qui amb les seues obres han contribuït a enriquir i preservar el nostre patrimoni musical, transmetent el fet de sentir de generacions senceres i deixant una empremta profunda en les nostres festes.
Enric Llaoì 2013
Ruperto Chapí i Lorente
Ruperto Chapí (Villena, 1851-Madrid, 1909) va ser una 昀椀gura fonamental de la música espanyola del segle XIX, especialment reconegut per la seua contribució a la zarzuela, un gènere teatral que va aconseguir una gran popularitat durant la seua època. Nascut en una família humil, amb una gran tradició musical, va començar els seus estudis musicals des de xicotet, aprenent a tocar instruments com el 昀氀autí i el cornetí, i va entrar a formar part de la Banda Música Nova de Villena, on va començar a compondre les seues primeres obres. A l’edat de setze anys, es va traslladar a Madrid per continuar els seus estudis musicals al conservatori, on va conéixer a destacats mestres i va començar a establir-se com a compositor.
Durant la seua etapa madrilenya, va aconseguir diversos èxits i va col·laborar amb importants teatres de l'època, consolidant-se com un dels grans compositors de zarzuela. A partir de 1879, va començar a compondre les seues obres més importants, com La corte de Granada (1879) i La tempestad (1882), amb les quals va consolidar la seua reputació. La seua obra més destacada, La Revoltosa (1897), va marcar un punt d'in昀氀exió en el gènere de la Zarzuela i va situar a Chapí com el compositor més rellevant de l’època en aquest àmbit. Aquesta obra va ser un gran èxit, no només a Madrid, sinó també en altres parts del món, i va consolidar la seua fama internacional.
A més de la seua tasca com a compositor de zarzuela, Chapí també va compondre obres per a orquestra i música de cambra. La Fantasía morisca (1879), una obra orquestral, és una de les seues composicions més conegudes, i exempli昀椀ca la in昀氀uència de la música popular i nacionalista en la
seua obra. També va escriure diversos quartets de corda, com el Cuarteto en fa mayor (1904) i el Cuarteto en si mayor (1906), així com altres peces per a música de cambra que van contribuir al desenvolupament de la música de cambra espanyola.
Chapí va ser un compositor molt prolí昀椀c, amb més de 200 obres en el seu catàleg, que inclouen zarzuela, òperes, música simfònica i de cambra. A més de la seua activitat compositiva, va jugar un paper clau en la creació de la Sociedad General de Autores, una institució fundada per protegir els drets dels compositors i autors.
Aquesta societat va tindre una gran importància per al desenvolupament de la música espanyola en aquell moment, i Chapí va ser un dels seus impulsors més destacats.
Pel que fa al seu llegat en la música de la Costa Blanca, Chapí va ser una 昀椀gura essencial en la vida cultural de la regió. Les seues obres, especialment aquelles que va compondre per a bandes, van enriquir profundament el repertori de les formacions musicals alacantines. Peces com Un día entre bosques (1860) i La corte de Granada (1a versió, 1872) continuen sent interpretades per bandes de la província, mantenint viu el llegat de Chapí en la música popular i festiva de la zona. La seua obra va in昀氀uir de manera decisiva en la música de les Fogueres d'Alacant, i el seu nom encara es recorda amb respecte en els cercles musicals de la regió.
La música de Chapí es caracteritza per un profund arrelament a la tradició popular espanyola, re昀氀ectint l’esperit nacionalista de l'època. El seu ús de temes folklòrics i de la música popular espanyola, així com la seua habilitat per a crear melodies memorables i una instrumentació rica i expressiva, van fer de les seues obres un element fonamental de la cultura musical del seu temps. Les seues composicions continuen sent una referència per a molts músics i compositors contemporanis.
Ruperto Chapí va ser una 昀椀gura clau en la història de la música espanyola i valenciana, i el seu llegat perdura no només a través de les seues obres, sinó també a través de la in昀氀uència que va tenir en les generacions posteriors de músics. La seua tasca com a compositor i com a defensor dels drets dels autors ha deixat una empremta profunda en la música de la Costa Blanca, que continua reconeixent-lo com una de les seues 昀椀gures més importants.
Óscar Esplá i Triay Óscar Esplá i Triay
Óscar Esplá (Alacant, 1886- Madrid, 1976) és una de les 昀椀gures musicals més rellevants d’Alacant, de la Costa Blanca i de la música espanyola del segle XX. La seua obra, d’un estil re昀椀nat i personal, es caracteritza per una fusió entre la tradició musical espanyola i les innovacions harmòniques del segle XX.
Encara que inicialment es va formar en enginyeria, la seua passió per la música el va portar a dedicar-se plenament a la composició. La seua formació inicial va ser autodidacta, tot i que va rebre ensenyaments musicals del seu pare, Trino Esplá, i dels mestres Fernando Lloret i Juan Latorre Baeza. Va desenvolupar un llenguatge musical que re昀氀ectia tant les in昀氀uències de la música popular com la seua pròpia visió artística.
La seua producció musical és àmplia i variada. Entre les seues obres destaquen el poema simfònic
El sueño de Eros (1910), la Suite levantina (1911) i la cantata La nochebuena del diablo (1923). També va compondre el poema simfònic Don Quijote velando las armas (1924) i la Sinfonía Aitana (1964)
A més, va contribuir a la versió o昀椀cial de l’himne de Riego durant la Segona República Espanyola. La seua música es caracteritza per una combinació d’elements tradicionals de la música espanyola amb in昀氀uències de l’impressionisme francés, especialment en el tractament harmònic. Aquesta síntesi li va permetre desenvolupar un llenguatge propi que re昀氀ectia tant les arrels mediterrànies
com les tendències europees de l’època. A més, va ser un gran defensor de la música espanyola en l’àmbit internacional.
El 1909 va guanyar el primer premi en el concurs de la Societat Nacional de Música de Viena amb la seua Suite levantina Aquest èxit el va impulsar a dedicar-se plenament a la música i a ampliar els seus estudis amb mestres com Ferdinand Löwe a Àustria, Max Reger a Alemanya i Camille SaintSaëns a França.
El 1924 va dur a terme una revisió escènica i musical del Misteri d’Elx, contribuint a la preservació i difusió d’aquest tresor cultural valencià. Durant la Guerra Civil Espanyola, Esplá es va exiliar a Bèlgica, on va treballar com a crític musical per al diari Le Soir. No va poder tornar a Espanya 昀椀ns al 1950, gràcies a la mediació de Germán Bernácer Tormo.
A Alacant, el seu llegat perdura en el nom del Conservatori Superior de Música Óscar Esplá, un centre de formació musical de prestigi que ha format generacions d’intèrprets i compositors, així com en el Premi Internacional de Composició Óscar Esplá, creat el 1955 per la ciutat d’Alacant per fomentar la creació musical contemporània. El 1956 va ser elegit membre de l’Académie des Beaux-Arts de París i, el 1959, va rebre la Gran Creu de l’Ordre d’Alfons X el Savi.
A més, la seua in昀氀uència també es deixa notar en la música festera, ja que el seu amor per les melodies i ritmes populars valencians ha servit d’inspiració per a molts compositors de pasdobles i marxes, gèneres fonamentals en les Fogueres de Sant Joan i altres festes de la Costa Blanca. La seua música re昀氀ecteix una síntesi entre la tradició espanyola i les in昀氀uències europees contemporànies, amb una clara inspiració en el folklore de la seua terra natal. Esplá va ser un dels membres del Grupo de los Cuatro, juntament amb Roberto Gerhard, Frederic Mompou i Adolfo Salazar, que buscaven una renovació de la música espanyola.
Óscar Esplá va morir a Madrid el 6 de gener de 1976 i està enterrat a l’església del monestir de la Santa Faç d’Alacant, complint així el seu desig de descansar a la seua terra natal.
Luis Torregrosa (Alacant, 1871-Madrid, 1960) va començar els seus estudis musicals amb Antonio Huertas i, sent encara molt jove, va ser contractat per formar part de l’orquestra del Teatre Español d’Alacant com a professor de 昀氀auta. Quan va complir catorze anys, ja era membre de l’orquestra del Teatre Principal de la ciutat com a instrumentista d’oboé, instrument al qual es va dedicar abans d’orientar de昀椀nitivament la seua carrera cap a la direcció musical.
Dos anys després, es va traslladar a Madrid per estudiar al Reial Conservatori de Música, on, a més d’aconseguir diversos primers premis d’oboé, es va formar en les disciplines d’harmonia i composició.
La seua trajectòria com a oboista a la capital espanyola va ser fulgurant: va ocupar la plaça d’oboé a la Reial Banda d’Alabarders durant vuit anys, va ser seleccionat per concurs per formar part de l’Orquestra de la Reial Capella i va 昀椀gurar com a membre fundador de l’Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció de l’insigne Enrique Fernández Arbós. També va destacar com a solista a l’orquestra del Teatre Real.
Després d’aquesta etapa madrilenya, va tornar a Alacant i, desvprés de superar un concurs-oposició, va ser nomenat director de la Banda Municipal d’Alacant el 1912, agrupació que ell mateix va fundar i que va dirigir durant trenta-dos anys, 昀椀ns a la seua jubilació el 1944. Paral·lelament, va ser professor d’oboé al Reial Conservatori de Música de Madrid des de 1919, ocupant primer la plaça de manera interina i obtenint-la en propietat l’any següent.
Luis Torregrosa García
El 1939 va ser nomenat director de l’Orquestra Simfònica d’Alacant, un càrrec que reforçava el seu compromís amb la música de la seua terra. El seu treball incansable per a l’enriquiment del panorama musical alacantí li va valer el reconeixement de la ciutat, que li va concedir el títol de Fill Predilecte i li va atorgar la Medalla d’Or d’Alacant.
A més de la seua tasca com a director i pedagog, Torregrosa va deixar una empremta important en el repertori bandístic i orquestral de la seua època. La seua direcció de la Banda Municipal d’Alacant va suposar un punt d’in昀氀exió en la qualitat artística de la formació, convertint-la en un referent nacional. Sota la seua batuta, la banda va realitzar concerts de gran prestigi i va interpretar obres d’autors de renom, consolidant-se com un element fonamental en la vida cultural alacantina.
Com a compositor, la seua producció inclou pasdobles i peces de caràcter festiu, algunes de les quals han romàs en l’imaginari col·lectiu de les Fogueres i altres festivitats de la Costa Blanca, com és l’himne de la nostra festa, Les Fogueres de San Chuan. El seu domini de l’harmonia i la instrumentació es re昀氀ecteix en les seues obres, moltes de les quals es caracteritzen per un lirisme elegant i una gran riquesa melòdica.
El seu llegat es manté viu a través de la música que va impulsar i de les institucions que va contribuir a consolidar. Encara avui, la Banda Simfònica Municipal d’Alacant, així com moltes altres formacions bandístiques de la província, continuen interpretant les seues obres i reconeixent la seua in昀氀uència en la història de la música valenciana.
Manuel Berná (Albatera, 1915-Torrevella, 2011) fou un destacat compositor i director d’orquestra i banda alacantí que va deixar una empremta signi昀椀cativa en el panorama musical espanyol del segle XX.
Des de ben jove, Berná va mostrar una inclinació natural per la música. Va rebre les primeres lliçons del seu pare, Francisco Berná, fundador i director de la banda del seu poble natal. Aquesta in昀氀uència primerenca el va portar a integrar-se en la banda de música Unió Musical L’Aurora d’Albatera, on va començar la seua trajectòria musical.
El 29 de març de 1924, des昀椀la per primera vegada amb la banda del seu poble natal en una processó de Setmana Santa. Va cursar estudis musicals al Conservatori de Madrid i va guanyar el 1943 la plaça de director de la Banda de Música del Vaixell Escola Juan Sebastián de Elcano. Quan es llicencia del Vaixell Escola, es pren un descans i, durant aquest període, prepara oposicions per a director, dirigint la Societat Musical L’Aliança de Mutxamel, sent nomenat, anys més tard, director honorari de la banda. El novembre de 1947, es va convertir en tinent-director de la banda del Regiment d’Infanteria Sevilla núm. 40, a Cartagena, càrrec que va ocupar 昀椀ns al 1954. També va dirigir l’Orquestra Simfònica de Ceuta, la banda de música de l’Agrupació d’Infanteria San Quintín de Valladolid, l’Orquestra Simfònica Val·lisoletana i l’Orquestra Clàssica de Valladolid. Va culminar la seua carrera militar com a comandant en cap de la Secció de Música i Bandes del Ministeri de l’Exèrcit.
Després de la jubilació de la seua vida militar, va dedicar gran part del seu temps a l’ensenyament. Durant huit anys va estar al capdavant del Conservatori Municipal d’Oriola, institució que va fundar i organitzar al costat de la seua dona com a
Manuel Berná i García
professora de piano, l’any 1982 aconseguint la seua implantació a la ciutat.
La producció musical de Berná és àmplia i diversa, abastant gèneres com pasdobles, marxes processionals, havaneres i música militar per a banda. Entre les seues composicions destacades es troben Albatera, Albatereando, Aquell instant, Així cante jo, Sucre bruna, Crist de l’Amor, Festa valenciana i Fi de mil·lenni.
La seua música re昀氀ecteix una profunda connexió amb les tradicions musicals de la seua terra, alhora que incorpora elements innovadors que demostren la seua capacitat d’evolucionar i adaptar-se a les noves corrents de la seua època.
L’impacte de Berná en la societat és manifest en els nombrosos reconeixements que va rebre al llarg de la seua vida. Albatera li va concedir la Medalla d’Or del poble el 1979, va dedicar-li una escola de música al seu nom i el va nomenar Confrare d’Honor de la Setmana Santa d’Albatera el 2004. Altres distincions inclouen la Creu de Primera Classe del Mèrit Militar, la Creu Blanca d’Àfrica i la Placa, Encàrrec i Creu de l’Orde de San Hermenegildo. A més a més, va ser membre d’honor de l’Institut d’Estudis Alacantins.
Manuel Berná García va deixar un llegat musical que continua sent valorat i interpretat. La seua dedicació i contribució a la música, especialment en l’àmbit de les bandes, han estat fonamentals per al desenvolupament i la promoció de la cultura musical a la Comunitat Valenciana i a Espanya.
Són tantes les formes de de昀椀nir la música que triar-ne una és pràcticament impossible.
Amb els seus in昀椀nits recursos la seua força emocional, la música té la capacitat de connectar amb els sentiments més profunds ajudar-nos a suportar els moments més difícils del dia a dia. Ens recorda que, 昀椀ns i tot enmig del caos, sempre hi ha espai per a la bellesa i per a l’esperança.
La música és poderosa. Uneix persones, crea records, evoca emocions parla un llenguatge universal capaç de tocar l’ànima, independentment del lloc d’origen o de la cultura.
Amb aquest convenciment, fa uns quants anys vaig decidir formar part d’una banda. I ho vaig fer amb un instrument que, per desgràcia, molt pocs coneixien o volien tocar: el fagot.
Eixe gran desconegut de la música clàssica que, sovint, queda fora de l’imaginari col·lectiu per la poca difusió cultural que té aquest gènere en el nostre país.
Quan parlem d’instruments musicals, ràpidament ens ve al cap el violí, el piano, la 昀氀auta, el saxo o el clarinet. Però, el fagot? Per què no és tan conegut? La resposta és senzilla:cal una formació cultural més sòlida i, malauradament, encara ens queda molt per fer en aquest sentit.
Vivim en un país de sol i platja, de tapes, cervesa i futbol. I això no és cap problema, ben al contrari: cal gaudir de tot allò que ens ofereix la nostra terra. Però també és fonamental garantir als nostres joves l’accés a la cultura i a la música, perquè aporta bene昀椀cis indiscutibles:
· Millora la motricitat.
· Estimula la memòria i l’atenció.
· Fomenta la creativitat i la capacitat d’expressar sentiments i pensaments.
· Potencia els sentits i la consciència corporal.
Amb constància i molta il·lusió vaig continuar el meu camí amb el fagot 昀椀ns a completar els estudis superiors en el Conservatori. He de reconéixer que, per ser dona, em vaig trobar amb professorat que dubtava que aconseguira acabar els estudis, ja que, en els anys huitanta, aquest instrument estava tradicionalment associat als homes, mentre que les dones semblava que només podien tocar el piano, la 昀氀auta o el clarinet.
Música, camins de vida i i igualtat
Ana María Uroz
Francisco Amat i García
Però vaig continuar endavant. Vaig continuar tocant en orquestres i, gràcies a un curs de música antiga, vaig descobrir un instrument que em captivà: la dolçaina.
Tradicionalment, la dolçaina ha estat un instrument masculí. No obstant això, la realitat actual ha canviat, i tot i que encara hi ha una majoria d’homes, cada vegada són més les dolçaineres que destaquen pel seu talent i dedicació. Aquesta bona salut de la dolçaina valenciana es deu, en gran part, a l’esforç constant dels músics per mantindre viva la nostra música tradicional.
La dolçaina està present en el carrer, en les festes de barri, en les des昀椀lades de Moros i Cristians i, naturalment, en les nostres estimades Fogueres de Sant Joan. També ha trobat el seu lloc en escoles, conservatoris i escenaris que aposten per ella, obrint-la a nous públics i adaptant-la als temps actuals.
S’han incorporat nous sons i formes d’interpretació al repertori més clàssic. Això ha permés connectar amb un públic més ampli. Dins d’aquestes noves formes, destaca el format de colla amb instruments de metall com la tuba o la trompa, que aporten una sonoritat més moderna. A més, la dolçaina ha entrat en grups de música folk, on es fusionen estils com el rock o el jazz. Hui en dia compagine la interpretació d’aquests dos meravellosos instruments, el fagot la dolçaina, tant en orquestres com en colles i bandes.
Tinc l’honor de ser la directora de la Colla Alacant i treballe com a professora de música a l’IES 8 de Març d’Alacant. I voldria concloure aquest senzill article amb una de les meues frases favorites, que resumeix perfectament la importància de continuar obrint camí per a les dones dins del món musical:
«Sent que he de lluitar per la meua música, perquè vull que les dones dirigisquen les seues ments cap a treballs grans i difícils, en lloc de continuar abraçant la riba, temoroses de fer-se a la mar.» — Ethel Smyth (1858–1944)
Francisco Amat (Sant Vicent del Raspeig, 1952) inicià el seu camí musical amb tan sols nou anys a l’Acadèmia de la Societat Musical La Esperanza, on va rebre les primeres lliçons de solfeig de la mà del mestre Luis García, i posteriorment de l’instructor Emilio Gómez Barberá. La seua formació acadèmica es consolidà a partir de 1964, quan ingressà com a alumne o昀椀cial en el Conservatori Óscar Esplà d’Alacant, on cursà estudis amb mestres de reconegut prestigi com Rafael Casasempere, Joaquín Chicano Sotoca, Jesús Mula Martínez, Jaime Mas Porcel, Esmeralda Iñesta Sepulcro, Ildefonso Sancristóbal Muñoz i el mateix Óscar Esplà Triay, entre altres, obtenint sempre quali昀椀cacions excel·lents.
La seua destacada trajectòria acadèmica es veié reconeguda amb el primer premi de Fi d’Assignatura en l’especialitat d’Harmonia (1972) i amb el premi extraordinari en Contrapunt i Fuga (1975). Està en possessió dels títols o昀椀cials de solfeig, clarinet, piano i composició.
L’any 1969 accedí per oposició a la plaça d’interí de clarinet a la Banda Municipal de Música de l’Excm. Ajuntament d’Alacant. Tres anys després, en 1972, obtingué la plaça de sergent músic en la Banda de Música de la Marina i, ja en 1976, consolidà la seua carrera aconseguint en propietat la plaça de professor de clarinet en la mateixa Banda Municipal d’Alacant. Durant una dècada fou clarinet solista d’aquesta formació.
Al llarg de la seua vida musical, ha participat en nombroses agrupacions de cambra. És fundador del Quintet Beethoven i del Quartet de Clarinets Shay Music, i ha format part del Sextet Verge de la
Pau. També ha oferit diversos concerts com a solista, demostrant una gran sensibilitat artística i domini tècnic.
Com a part de la seua contínua formació, ha assistit a cursos de clarinet amb Joaquín Chicano, Francisco Florido, entre altres, i a classes de direcció amb 昀椀gures tan rellevants com Vicente Spiteri, director alacantí de gran prestigi i amic personal.
Ha tingut l’honor de dirigir com a mestre convidat la Banda Municipal de Bilbao, així com les bandes de Sella, Finestrat, Villafranqueza i moltes altres. Igualment, ha estat director titular de les bandes de Sant Vicent del Raspeig, Sant Blai (Alacant) i Alguenya.
La seua dedicació a la música no s’ha limitat a la interpretació i la direcció, sinó que també ha destacat com a compositor. La seua producció inclou obres per a grups de cambra — pianos, duets, trios, quartets i quintets— i per a grans formacions. Entre les seues composicions més signi昀椀catives es troben el poema simfònic Quintañón, les suites Enyorances, Mediterrània i De Festes, així com Obertura Senzilla. També ha compost peces per a la festa, com pasdobles i marxes mores i cristianes. És autor de l’Himne de Festes de Sant Vicent i de l’Himne del Bicentenari de la Parròquia.
A més, ha desenvolupat una intensa activitat docent com a professor de solfeig, clarinet i harmonia al Conservatori Superior de Música Óscar Esplà d’Alacant. Actualment, i després d’un llarg recorregut professional, ocupa per oposició el càrrec de subdirector de la Banda Municipal de Música de l’Excm. Ajuntament d’Alacant, continuant així al servei de la música i de la seua ciutat natal.
El mestre José Alfosea (Santa Pola, 1891-Alacant, 1964), ha passat a la història com una 昀椀gura destacada en la composició de pasdobles, un gènere que va saber dotar de caràcter i emoció. Fill menut d’una família humil —el seu pare regentava una barberia—, va créixer ajudant al negoci familiar. La manca d’un conservatori a Alacant i les difícils condicions de l’època li impediren accedir a una formació reglada, però això no frenà el seu talent natural ni la seua passió per la música.
La seua única titulació acadèmica va ser un diploma obtingut per correspondència el 1924, després de cursar els estudis elementals d’harmonia a l’Acadèmia Erviti de Sant Sebastià. Però ja abans d’aquesta data, Alfosea havia deixat empremta a localitats com Santa Pola i Elx, on formà rondalles i agrupacions musicals, per a les quals componia i transcrivia música tradicional.
Gràcies a la seua habilitat i intuïció, va arribar a dirigir l’Orfeó Espanyol d’Argel abans de fer els vint anys, fet que evidenciava el seu talent com a pedagog i músic. No fou 昀椀ns al 1934 quan va iniciar la seua carrera professional a temps complet, en aconseguir una plaça com a músic a la Banda Municipal d’Alacant, on es mantingué en actiu 昀椀ns a la seua jubilació, el gener de 1961. Paral·lelament, va dirigir també la Banda de la Creu Roja, amb la qual va obtenir un contracte per a interpretar a la plaça de bous d’Alacant durant la dècada dels quaranta. Açò va propiciar la creació dels seus primers pasdobles taurins, com Alegrias Taurinas (1942), Dámaso Gómez (1948) o Alicante Club Taurino (1957).
Al mateix temps, es dedicà amb passió a l’ensenyament musical, recuperant l’esperit de les seues primeres iniciatives a Santa Pola. Va formar rondalles en escoles i entitats culturals i va contribuir al desenvolupament musical de molts joves. Però si
José Alfosea i Pastor
per alguna cosa sobresurt la 昀椀gura d’Alfosea, és per la seua prolí昀椀ca activitat com a compositor de pasdobles, gènere en el qual es convertí en un referent indiscutible.
Amb una producció que supera les dues-centes obres, la seua etapa de major esplendor creativa es concentra entre els anys quaranta i cinquanta. Algunes de les seues composicions més celebrades foren guardonades en concursos prestigiosos: ¡El Jalifa llega! (1923, primer premi a Villena), Mis Amores (1943, primer premi nacional), Señorío Español (1951, primer premi a Alcoi), o Brisas del Mar (1951, premi a Alacant). Altres títols remarcables inclouen Paco Alonso (1944), Ramón Gilabert (1949), Francisco Alberola (1949), Perla Alicantina, ¡Viva Alacant! o Gastón Castelló (1964).
El seu estil, profundament arrelat en la tradició i la música popular, es caracteritza per un ús expressiu del contrast dinàmic i del color instrumental. Alternava amb mestria passatges brillants i enèrgics, interpretats per la secció de metalls, amb melodies suaus i delicades con昀椀ades als clarinets, als quals exigia gran virtuosisme. Les seues partitures presenten crescendos extensos que retarden la resolució melòdica i mantenen la tensió dramàtica, elements clau en la música per a banda.
A més, seleccionava tonalitats accessibles per a facilitar-ne la lectura —com re menor, fa major, do major i la menor— i evitava armadures amb moltes alteracions, conscient de les possibilitats i límits de les bandes populars.
La memòria d’Alfosea perdura en la cultura musical valenciana: l’Agrupació Musical de Santa Pola du el seu nom, i tant a Alacant com a Santa Pola hi ha carrers que honoren la seua 昀椀gura. La seua música continua viva, com a testimoni d’un llegat que va nàixer del poble i per al poble.
Juli Micó (l’Olleria, 1943) va tindre una infància profundament arrelada a les tradicions populars i a la música, com bé recorda el conegut refrany: “De l’Olleria, els músics de dolçaina i tabalet”. Amb tan sols onze anys ja formava part de la banda del seu poble com a clarinetista.
De jove ingressà a l’Orde dels Caputxins, on professà com a frare l’any 1964. Posteriorment, cursà estudis de Filoso昀椀a i Teologia, i es llicencià a Roma després de dos anys d’estada. Al cap de trenta-cinc anys es traslladà al convent dels Caputxins de la ciutat d’Alacant, on exercí com a frare guàrdia durant huit anys. Paral·lelament, desenvolupà la seua tasca professional com a jardiner a l’Ajuntament d’Alacant, 昀椀ns a la seua jubilació.
L’any 1980 un bon amic li regalà una dolçaina, instrument que començà a tocar de manera autodidàctica 昀椀ns que, en 1990, assistí a l’Aplec de Dolçainers de Petrer. Allí descobrí el Grup de Percussió de Sant Blai d’Alacant, on s’incorporà i rebé les seues primeres classes formals. Gràcies al seu primer mestre, accedí més endavant a la Colla de Dolçaina i Tabalet de Sant Antoni d’Alacant, agrupació que dirigí durant una dècada.
Com a compositor, inicià la seua trajectòria l’any 1992 amb la creació de Marxeta Cristiana, coneguda posteriorment com El Terrós. Des d’aquell moemtn, ha escrit més de cinquanta composicions per a dolçaina, que abracen diversos gèneres i formats: cercaviles, marxes mores i cristianes, pasdobles, marxes de processó, valsos, rumbes, havaneres, boleros i nadales, entre d’altres. També ha dut a terme reconegudes adaptacions per a dolçaina, com ara fragments del Misteri d’Elx, cançons de la República i peces de bandes sonores cinematogrà昀椀ques.
Juli Micó i Cerdá
La seua producció musical ha estat enregistrada en diversos suports. El tema El Terrós apareix al disc homònim de la Colla el 1996. Al CD Somnis d’Aixa, de la Colla de Sant Antoni, es recullen peces com Aixa, Jose Àngel Girao, Coca i Bacores, L’Alegria i altres set composicions. També destaquen Julia Vicent, publicada al disc commemoratiu de la tercera trobada de la Federació de Dolçainers Tabaleters, o El pardalet, inclosa en Un tresor d’argent, editat per la Colla El Terrós amb motiu del seu 25é aniversari. A més, l’any 2002 es publicà el llibret de partitures 10 anys de festa en festa, que reuneix una selecció de les seues obres més representatives.
L’any 2003, després d’una llarga etapa al capdavant de la Colla de Sant Antoni, Juli Micó decidí cedir el relleu en la direcció per donar pas a una nova etapa dins del grup. Tanmateix, continuà vinculat activament al projecte a través de L’Escoleta, en el qual desenvolupà una intensa tasca pedagògica. Des d’allí, impulsà la formació musical de noves generacions, tant en les classes de llenguatge musical com en la direcció de l’ensemble instrumental dels alumnes.
La 昀椀gura de Juli Micó representa un pont entre la tradició musical valenciana la renovació del repertori per a dolçaina. La seua trajectòria, tant com a intèrpret, compositor, mestre i director, ha deixat una empremta profunda en la cultura popular del nostre territori.
Saúl Gómez (Ontinyent, 1982) és un dels músics valencians amb més projecció del panorama actual. Formació i passió es donen la mà en la seua trajectòria, que abraça camps tan diversos com la interpretació, la direcció i la composició.
És professor superior de música, titulat en percussió composició pel Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, i en direcció d’orquestra pel Conservatori del Liceu de Barcelona. A més, s’ha perfeccionat en direcció de banda a l’ISEB de Trento (Itàlia), on va estudiar amb mestres de renom com Felix Hauswirth, Franco Cesarini i Jan Cober.
La seua carrera com a director l’ha portat a dirigir nombroses agrupacions tant a Espanya com a diferents països europeus. En l’actualitat, és director titular del Centre Instructiu Musical La Armónica de Bunyol, una de les societats musicals més prestigioses del nostre territori.
Ha tingut l’oportunitat de compartir escenari amb solistes de reconeixement internacional com Vasko Vasilev, Pacho Flores, José Franch-Ballester, Steven Mead, Luís González, Roberto Turlo, Juan Lago o Pablo Zinger, així com amb agrupacions de gran projecció com Spanish Brass. En molts d’aquests concerts, ha dirigit estrenes d’obres de destacats compositors espanyols contemporanis.
L’any 2018 va ser nomenat director de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), amb la qual va oferir actuacions a la Comunitat Valenciana, Madrid i França, a més d’estrenar diverses obres.
Saúl Gómez i Soler
Com a compositor, Saül Gómez compta amb una prolí昀椀ca activitat i amb segell editorial propi. Entre les més de vint obres que ha escrit, destaquen marxes mores com Santiago Capitán Abencerraje (2009) o Kapytan (2018); marxes cristianes com Adalil (2000) o Veles e Vents (2011); i pasdobles com Va per les seques (2010). La seua música, plena de color i expressivitat, s’ha convertit en part del repertori habitual de moltes bandes festes.
Regularment, participa com a membre del jurat en certàmens nacionals i internacionals. A més, ha publicat dos enregistraments monogrà昀椀cs amb música simfònica pròpia: Breath i Gioia, que han tingut una molt bona acollida per part de la crítica del públic.
Ha rebut nombrosos encàrrecs d’entitats de prestigi com l’Orquestra Simfònica de RTVE, el Certamen Internacional de Bandes de València (2015), el Certamen d’Altea (2021), el Festival Internacional de Percussió Percute (2016), la Generalitat Valenciana, els ajuntaments de València, Barcelona Pamplona, entre d’altres. També ha creat obres per a destacats intèrprets com Jose Franch Ballester, José Cháfer, Javier Llopis, María José Montiel i el duet Madrid Okho.
Al llarg de la seua trajectòria ha sigut reconegut amb diversos guardons, com la Menció Honorí昀椀ca de l’Ajuntament d’Ontinyent o el Premi Cervino. És membre actiu de l’Acadèmia de la Música Valenciana, de l’Associació de Compositors Valencians (COSICOVA), de MUSIMAGEN i de l’acadèmia dels Grammy. Ha rebut la insígnia de plata del Club de Futbol Ontinyent i de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent.
Amb tan sols trenta anys, l’Ajuntament d’Ontinyent li atorgava, l’any 2010, la seua Menció Honorí昀椀ca, com a reconeixement a una carrera que no ha deixat de créixer des d’aleshores i que continua deixant empremta en el món de la música valenciana i internacional.
Patrícia Peinado (Sant Vicent del Raspeig, 1975) inicia el seu camí en la música a l’edat de huit anys de la mà d’Elena Pérez Segura, preparant-se com a alumna lliure a Múrcia i posteriorment a l’Escola de Música de Sant Vicent. Realitza els estudis elementals de piano a l’Escola de Música Dansa de la localitat i, més avant, continua la formació al Conservatori Óscar Esplá d’Alacant, on accedeix a mitjan nivell professional. En aquest centre obté tant el títol professional com el superior de Piano i Llenguatge Musical, amb professors de referència com Margarita Sitges Joan Enric Canet.
Atreta per la direcció coral, es matricula en el Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València, on rep formació del catedràtic Eduardo Cifre Gallego i aconsegueix el títol superior en Direcció de Cor amb la màxima quali昀椀cació, Matrícula d’Honor. Abans d’acabar els estudis, és requerida pel Conservatori Superior d’Alacant per impartir classes de piano complementari.
Finalitza els estudis de direcció coral l’any 2003 i, poc després, és cridada per ocupar la plaça de pianista repertorista en les classes del prestigiós director Manuel Galduf. En 2005 supera les oposicions per a accedir a una de les dues places de Direcció de Cor convocades, una d’elles en el Conservatori Professional Guitarrista José Tomás d’Alacant.
Allí desenvolupa una tasca docent exemplar en l’àrea de Conjunt Coral, tant en grau elemental com en grau professional. Entre 2012 i 2017 ocupa o昀椀cialment la plaça de professora de cor, funció que exerceix exclusivament des de l’any 2017 昀椀ns a l’actualitat. Compatibilitza els estudis musicals amb la formació acadèmica, cursant l’EGB al Col·legi Santa Faç, regentat per les germanes salesianes, el batxillerat a l’Institut Canastell.
Malgrat haver superat la selectivitat amb la intenció d’estudiar història, opta 昀椀nalment per dedicar-se plenament a la seua gran passió: la música. Per completar la seua formació en direcció, assisteix a cursos amb mestres com Francesc Cabrelles i Juan Antonio Espinos a Mutxamel, i
Patrícia Peinado i Brotons
amb Diego Ramón Lluc a Lleida, de qui rep abundant material didàctic orientat al treball coral amb infants.
L’any 1993 s’integra en la Massa Coral La Aurora, inicialment com a coralista i posteriorment com a pianista acompanyant. Més endavant, entre 1996 i 2006, forma part de la junta directiva de la Societat Musical La Esperanza i participa com a cantant en un grup de cambra fundat pel mestre Albert Alcaraz. A partir de 1997 dirigeix el Cor Lillo Juan de l’Associació Cultural Ball i Art de Sant Vicent, després d’haver fundat prèviament el Cor Infantil de la Foguera Lillo Juan de la mateixa localitat. A partir de 2005 assumeix també la direcció del Taller de Cor de Persones Majors, activitat promoguda per la Regidoria del Major de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig.
A partir de 2010 comença una prolí昀椀ca activitat compositiva centrada en temàtiques festeres. Entre les seues obres destaquen Cruzados de San Vicente (2010), Las Cadenas y la Esmeralda per a la Filà Navarros de Sant Blai (2011) Capitanes Contrabandistas, dedicada als seus oncles, en honor als càrrecs exercits a Villafranqueza. És autora de la lletra de l’himne de la Foguera Lillo Juan i coautora, juntament amb Pepita Moltó Peral, de la recuperació de l’Himne a la Mare de Déu del Carme, patrona de les Fogueres de Sant Vicent.
A petició de la Confraria de la Mare de Déu del Carme, col·labora amb Francisco Amat en la composició de l’Himne de la Coronació, amb lletra escrita per sa mare, Puri昀椀cació Brotons Morant. L’any 2015, té l’honor de dirigir l’Himne al Fester l’Himne de Sant Vicent en l’acte d’inici de les Festes Patronals i de Moros Cristians.
Amb arrels profundes en la tradició musical, cal destacar que un rebesavi seu va exercir com a Cornetí de Mando del rei Alfons XIII, mentre que una besàvia destacava pel seu talent vocal pel domini de l’acordió. Una trajectòria artística que es nodreix, sens dubte, d’un ric llegat familiar i d’un profund compromís amb la cultura i les festes del seu poble.
Arrels d’Harmonia
La música festera no seria el que és sense la passió i l’esforç de les bandes, agrupacions musicals i colles que, any rere any, fan vibrar els carrers de les nostres ciutats i pobles. A la Costa Blanca, aquestes formacions són els veritables motors que impulsen la festa, amb les seues interpretacions d’emblemàtics pasdobles, marxes mores i cristianes, i altres peces dedicades a les celebracions locals.
Des de les bandes de música més reconegudes 昀椀ns a les colles més arrelades, cada formació aporta el seu toc distintiu, contribuint de manera decisiva a la vitalitat de les nostres festivitats. Aquestes agrupacions no només tenen un paper fonamental en l’animació dels actes, sinó que també són responsables de mantenir i enriquir la tradició musical festera, oferint als nostres sentits melodies que ens connecten amb les nostres arrels.
En aquesta secció, farem un recorregut per algunes de les bandes, agrupacions i colles més representatives de la Costa Blanca, descobrint la seua història, el seu repertori i el seu impacte en les festes. Conéixer-les és entendre com la música festera ha arribat a ser un element tan essencial de la nostra identitat cultural i festiva.
Arrels d’Harmonia
Banda Municipal 1913 Archivo Municipal Alicante
Arrels d’Harmonia
Agrupación Musical Sociedad Cultural y Deportiva Carolinas
Alacant
L’Agrupació Musical S.C.D Carolines va nàixer l’any 1975, impulsada per la passió d’un grup de músics del barri de Carolines d’Alacant. El seu primer concert va tindre lloc a l’Aula de Cultura de l’antiga Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia, i des de llavors ha protagonitzat una trajectòria plena d’èxits.
L’any 1976 obtingué el segon premi en el 9é Certamen de Pasdobles d’Alacant, iniciant així una destacada activitat musical que l’ha portada a participar en actes culturals, festius i o昀椀cials tant dins com fora de la província, incloent ciutats com Madrid, Toledo, València, Salamanca o Múrcia.
Actualment, la banda adulta compta amb seixanta músics i la juvenil amb vint-i-cinc. Aquest creixement ha estat possible gràcies a l’Escola de Música pròpia, que forma més d’un centenar d’alumnes de totes les edats. La banda juvenil, fundada el 1998, ha estat dirigida per destacats mestres com José Manuel Martínez Alonso, José Ángel Lloret Domenech i José Joaquín Sarmiento Peinado.
Carolines ha participat en diversos certàmens i festivals, destacant el primer premi obtingut en el 2n Certamen de Pasdobles de les Fogueres de Sant Joan (1995) i en les edicions juvenils de 2003 i 2005. També és habitual la seua participació en intercanvis musicals, setmanes culturals i actes de la FSMCV.
L’agrupació ha acompanyat la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan en promocions nacionals a ciutats com Madrid, Salamanca, Màlaga, Valladolid, Logronyo, Lleó i Burgos. En reconeixement a la seua tasca, ha rebut la Medalla de Plata a les Belles Arts, la Medalla d’Or de la Generalitat Valenciana i l’Emblema d’Or de la Comissió Gestora.
En l’àmbit fester, destaca la seua participació en Moros i Cristians, on acompanya Capitanies i càrrecs festers en entrades espectaculars, amb formacions que superen el centenar de músics.
També ha actuat internacionalment, com en les festes de l’illa de Vela Luka (Croàcia). Al llarg de la seua història, ha estat dirigida per mestres com José Juan Ibáñez (fundador), José Aparicio Peiró, José Tomás Moñinos Baeza, Manuel Salido Reyes i, des de 2011, per Jaume Pascual Sirera. Hui continua sent un referent musical i cultural al cor d’Alacant.
Unión Musical Ciudad de Asís Alacant
Amb una trajectòria que arranca l’any 1958, però que es consolida o昀椀cialment el 1992, la Unión Musical Ciudad de Asís representa un dels referents musicals del teixit associatiu d’Alacant.
Vinculada des dels seus inicis a l’impuls social i educatiu del barri homònim, la banda és hereva de la Juventud Franciscana de Alicante, fundada pel missioner Pare Àngel de Carcaixent, 昀椀gura clau en la història cultural i urbanística del barri.
Amb seu al carrer Vall de Gallinera, la societat musical compta amb una banda principal de més de 65 músics, una banda juvenil amb 30 joves talents i una reconeguda escola de música, que acull més de 200 alumnes. Aquesta escola, batejada amb el nom del Pare Àngel, és una peça fonamental del projecte educatiu de la Unió Musical i un planter constant per a la formació de nous músics.
La societat ha viscut moments decisius al llarg de la seua història, com el trasllat als seus actuals locals el 1996, 昀椀nançat gràcies a l’esforç col·lectiu de músics, famílies i veïns, o la professionalització de la formació pedagògica, amb 昀椀gures destacades al capdavant de l’escola i de la direcció artística de la banda.
La Unión Musical Ciudad de Asís és avui una entitat plenament consolidada, integrada en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, i que continua oferint música, formació i cohesió social a través de projectes que combinen tradició i innovació. Amb direcció actual de Francisco Antonio Soler Compañ, i una mirada sempre posada en el futur, la banda segueix 昀椀del al seu origen: fer del barri d’Assís un espai viu, sonor i participatiu.
Colla de dolçaina i tabalet L’Embolic Alacant
El grup de dolçaina i tabalet L’Embolic va nàixer o昀椀cialment el gener de 2002, tot i que el projecte ja es gestava des de feia uns mesos. Els seus fundadors foren Miguel Herrero i Miguel Ángel Ivorra, antics músics de la coneguda banda Los Claveles, i Miguel Herrero Palacios, 昀椀ll del primer i músic en actiu de la reconeguda S.C.D Carolinas.
Des del primer moment, el grup es va marcar com a objectiu principal la difusió de la música tradicional valenciana, així com la promoció de la dolçaina i el tabal com a instruments essencials de les nostres festes i actes culturals. Aquesta passió compartida va atreure nous membres i va permetre que L’Embolic es consolidara com una de les colles més representatives de la ciutat d’Alacant.
Al llarg dels anys, han desenvolupat una intensa activitat musical i pedagògica que ha contribuït notablement a la difusió i preservació de la música tradicional. Durant quatre temporades, participaren en el programa setmanal Locos por la 昀椀esta, emés per la televisió local d’Alacant, una iniciativa que permeté acostar la dolçaina i el tabal a un públic més ampli. També han tingut una implicació destacada en les jornades didàctiques organitzades per la Federació de les Fogueres de Sant Joan, on han realitzat tallers i demostracions pensades per a apropar aquests instruments a les noves generacions. A més, han compost nombroses peces originals per a dolçaina, enriquint així el repertori d’aquest instrument emblemàtic. Paral·lelament, duen a terme l’ensenyament regular de dolçaina i tabal al seu local d’assaig, amb la ferma voluntat de formar nous músics i garantir la continuïtat d’aquesta tradició tan arrelada al nostre territori.
Amb més de vint anys de trajectòria, L’Embolic continua treballant per mantindre viva la nostra música popular, acostant-la a la gent i reivindicant el seu valor com a part essencial de la cultura festiva valenciana.
Societat Musical l’Harmonia
Alacant
La Societat Musical l’Harmonia es va fundar l’agost de 2005 amb l’objectiu d’ampliar l’oferta musical de la ciutat d’Alacant, interpretar música de qualitat, organitzar concerts, cursos, conferències, festivals i participar en certàmens, tot sense oblidar la seua implicació en les festes populars.
La banda es va presentar o昀椀cialment el 14 de gener de 2006, en un concert celebrat a l’AulaCAM. Al mes d’abril de 2006 va aconseguir el Segon Premi de la tercera secció en el XXXV Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació d’Alacant, un reconeixement que va suposar un gran impuls per a aquesta banda recentment constituïda. El 30 de març de 2007 va rebre el Premi Casal Jaume I com a reconeixement a la seua tasca de defensa de la cultura alacantina.
Des dels seus inicis, ha obtingut nombrosos guardons, entre els quals cal destacar la Menció d’Honor en el Certamen de la Comunitat Valenciana, el segon premi en el Certamen Nacional de Múrcia i el tercer premi en el Certamen Internacional de València. A més de la seua activitat musical, l’Harmonia també du a terme una important tasca benè昀椀ca, amb un concert solidari anual des de la seua fundació. Les seues actuacions s’han realitzat tant a Alacant com en diverses ciutats espanyoles, havent organitzat dos encontres internacionals de bandes i enregistrat cinc CD.
Actualment, l’Harmonia compta amb una banda jove composta per 60 educands i una escola amb més de 200 alumnes i 25 professors. A més, té una Big Band formada principalment per alumnes adults, un ensemble de clarinets, un ensemble de saxòfons i una banda infantil. La banda titular la componen actualment 80 músics federats, la majoria d’ells estudiants de grau mitjà i superior, juntament amb músics a昀椀cionats i diversos professionals.
Agrupación Musical Santa Cruz
Alacant
L’Agrupació Musical Santa Cruz va nàixer l’any 2003, dins de l’Excel·lentíssima Germandat de Santa Cruz, com a banda de cornetes. Després d’un breu parèntesi, l’any 2010 es va refundar gràcies a antics components de la Banda de cornetes i tambors del barri José Antonio, d’Alacant. La nova formació va ser dirigida per D. Moncho Riquelme Sánchez com a Germà Major Confrare i Rafael Oliva Carrión com a president de la banda.
La primera aparició pública de l’agrupació va tindre lloc el 16 d’abril de 2011, en el pregó de la germandat, sent aquest moment també la seua presentació o昀椀cial com a banda de la confraria. El 20 d’abril, Dimecres Sant, van participar per primera vegada junt amb la germandat, des del cor d’Alacant, iniciant així una sèrie d’actes i esdeveniments que han marcat la seua trajectòria.
En 2013 assumeixen el canvi convertint-se en agrupació musical. Eixe mateix any participen en el VI Certamen Nacional de Música Processional d’Alacant. En 2016, en el VI certamen d’Asp i en l’organitzat per la germandat Cristo de las Penas i la Santa Mujer Verónica d’Alacant, en 2017. En 2018 participaren en els certàmens benè昀椀cs que organitza la Germandat de Santa Cruz i en el certamen organitzat per l’Agrupació Musical Cristo de la Salud i Humildad de Benidorm, en l’acte de la qual s’agermanen les dues agrupacions musicals sota la batuta d’un mateix director.
Actualment, l’agrupació ha canviat el seu nom per l’actual, d’Agrupació Musical Santa Cruz. A més, col·labora amb els xiquets i xiquetes de la Germandat Agustina de Nuestro Padre Jesús Despojado, oferint classes de tambor amb la 昀椀nalitat de formar una futura banda de planter.
En l’actualitat, estan immersos en un procés de renovació d’estil musical, en col·laboració amb l’Agrupació Virgen del Sufragio de Benidorm, amb la seua presidenta Ana María Cano al capdavant, el director musical Juan José Toro i la resta de components, que formen una gran família a la qual l’Agrupació Musical Santa Cruz agraeix enormement la seua dedicació i esforç incondicional, amb més de 45 components.
Colla de dolçainers i tabaleters La Canya Alacant
La Colla de Dolçainers i Tabaleters La Canya, amb seu a Alacant, és una agrupació musical de caràcter local que inicià la seua trajectòria el desembre de 1993, impulsada per la formació adquirida pels seus membres fundadors a l’Aula Oberta d’Alacant, sota la direcció musical d’Eliseo García.
El projecte naix a partir de la iniciativa d’Antonio Alcázar, Salvador Villaplana, Felipe Vela i Ferran Ramón, i es va consolidar progressivament amb la incorporació d’alumnes de dolçaina i tabal provinents de l’Escola Municipal d’Aula Oberta, especialment durant els anys 1995 i 1996.
Entre 1997 i 1999, La Canya prengué part en les actuacions estivals organitzades a la plataforma de la platja de Sant Joan i, des d’eixe moment, ha desenvolupat una intensa activitat musical per tota la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes. Ha estat present en cercaviles, des昀椀lades, despertades, aplecs i nombrosos esdeveniments culturals, amb una destacada vinculació a les Festes de les Fogueres de Sant Joan i als Moros i Cristians.
En l’actualitat, la colla compta amb huit dolçainers i sis percussionistes, i disposa d’un repertori format per més de cinquanta composicions, moltes d’elles interpretades en concerts, festes i celebracions populars tant a Alacant com arreu de la província. Gràcies a la seua trajectòria, La Canya és considerada una de les colles més veteranes i representatives de la ciutat.
La formació forma part de la Federació de Folklore d’Alacant des de la seua fundació l’any 2011, col·laborant activament en la promoció i la difusió de les manifestacions culturals i tradicionals del territori. Igualment, està inscrita a la Federació de Dolçainers i Tabaleters de la Comunitat Valenciana, participant en aplecs regionals i assemblees amb l’objectiu de projectar i digni昀椀car el patrimoni musical valencià.
A més, La Canya coordina l’Escola Tradicional de Dolçaina i Tabal, un espai obert a qualsevol persona que desitge iniciar-se o perfeccionar-se en la interpretació d’aquests instruments, fomentant així la continuïtat i el relleu generacional en l’àmbit de la música tradicional.
Amb tres dècades de trajectòria, La Canya continua treballant amb entusiasme per mantenir viva la 昀氀ama de la cultura popular i festiva, aportant so, color i arrels a cada celebració on fa sentir la seua música.
Societat Musical La Lira
Alfàs del Pi
Tot i que l’Alfàs del Pi havia comptat amb una banda de música en temps passats, aquesta es va dissoldre arran de la Guerra Civil i no es va recuperar immediatament després del con昀氀icte. Durant dècades, l’oferta d’oci es reduïa a activitats com el futbol, 昀椀ns que un grup de veïns i veïnes, moguts per l’estima a la música i el desig de recuperar una part essencial del patrimoni cultural local, va decidir reimpulsar la banda.
El renaixement musical es remunta a l’any 1979, quan es va constituir una nova junta directiva encapçalada per José Aznar Devesa. En aquell moment, la col·laboració de diversos músics vinculats al Castelló Conde de l’Alfàs —una sala d’espectacles medievals amb orquestra pròpia—, com ara Ramón Ramis i Manuel Fornás, va resultar fonamental. Aquests músics van ser els encarregats d’iniciar en el solfeig els joves alfasins que s’aproparen amb entusiasme a la iniciativa.
Amb el pas dels mesos, Francisco Pérez Devesa va assumir la responsabilitat dels assajos de la banda i de les classes de formació musical, les quals es realitzaven en horari de vesprada. L’impuls educatiu i cultural va donar els seus fruits, i el 26 d’octubre de 1980, amb una trentena de joves plens d’il·lusió, naixia o昀椀cialment la Societat Musical La Lira de l’Alfàs del Pi. En aquesta etapa fundacional, Francisco Savall i Josefa Ortuño van actuar com a padrins, simbolitzant l’inici d’una nova etapa musical al municipi.
Els primers assajos es van dur a terme a la Casa Abadia, al costat de l’Església, per a traslladar-se poc després a les instal·lacions situades a la plaça de les Escoles Velles. Finalment, amb la construcció de la Casa de Cultura, la banda va establir la seua seu de昀椀nitiva en aquest espai, on continua desenvolupant la seua activitat.
En l’actualitat, la direcció artística de La Lira recau en David Fernández, qui lidera un grup de prop de 65 músics compromesos amb la música i amb la dinamització cultural del poble. Fidels als seus orígens, continuen fomentant la formació de noves generacions de músics i participant activament en les festes i esdeveniments del municipi, consolidant-se com un pilar fonamental de la vida cultural i festiva de l’Alfàs del Pi.
Societat Filharmònica Alteanense
Altea
La Societat Filharmònica Alteanense es va fundar l’any 1889 amb la creació d’una agrupació musical dirigida pel mestre V. Marzal. Posteriorment, es va consolidar oficialment gràcies a l’impuls de José Pérez Albiñana, mestre i músic alteà, i des de llavors ha estat la principal entitat cultural del municipi. La filharmònica ha estat un referent per a la música i la cultura d’Altea, amb una trajectòria marcada per la creació d’una biblioteca pública als anys trenta i la publicació de la revista Altea entre 1931 i 1936.
Al llarg de la seua història, la filharmònica ha comptat amb diversos directors destacats, com José Pérez Albiñana, Octavio Juan Palacio i Joaquín Pérez Montaner, entre molts d’altres. Actualment, la direcció de la societat està a càrrec de Rafael M. Garrigós García.
Els èxits de la Societat Filharmònica Alteanense són nombrosos i diversos. Des de 1972, quan va aconseguir els primers premis en certàmens com el de Crevillent, fins als reconeixements internacionals com les medalles d’or al Concurs Mundial de la Música de Kerkrade en 1985 i 1989. També ha obtingut els primers premis en certàmens nacionals com el Certamen Internacional Ciutat de València i el Certamen Nacional de Bandes Ciutat de Múrcia. El 1992 va rebre el Premi Nacional Cultura Viva per la seua gran qualitat interpretativa.
A més, la Filharmònica ha deixat una empremta en els mitjans de comunicació, amb nombrosos enregistraments per a RNE, TVE i Canal 9, i ha publicat diversos discs i cintes.
Unión Musical de Benidorm
Benidorm
La Unión Musical de Benidorm, una de les entitats culturals més destacades de la ciutat, va ser fundada el 3 de juny de 1926 sota el nom de Filharmònica Benidormense, coincidint amb la festivitat del Corpus Christi. Des dels seus inicis, va ser un pilar essencial en les festes i celebracions del municipi. Després de la Guerra Civil, la banda va reprendre la seua activitat el 1942 amb el nom actual.
Durant les dècades de 1960, 1970 i 1980, gràcies a directors com José Pérez Barceló i Rafael Doménech Pardo, la banda va viure una etapa de gran esplendor, participant en esdeveniments de gran rellevància, com la visita del Papa Joan Pau II a Madrid. La banda també va actuar al Gran Casino de Deauville, augmentant així el seu prestigi.
La seua sòlida escola de música i la implicació de la comunitat van permetre a la Unión Musical de Benidorm obtenir nombrosos premis i reconeixements, incloent-hi el Primer Premi Provincial i Autonòmic de Bandes de Primera Secció el 1993 i altres distincions destacades com el Primer Premi al Certamen Provincial de Bandes d’Alacant el 2005 i la victòria al Certamen de Música Festera d’Elda el 2012.
Malgrat haver viscut dues escissions que van donar lloc a noves formacions, la unió musical ha mantingut la seua identitat i ha continuat com a referent en la formació de músics professionals. Com a reconeixement a la seua tasca, ha estat guardonada amb la Medalla Corporativa com a primera entitat cultural de Benidorm i la Distinció Cultural Ciutat de Benidorm.
Societat lírica i musical de Benissa
Benissa
La presència de la música en les celebracions populars de Benissa està documentada des del segle XIX, segons deixen constància els arxius municipals. L’any 1890 es fundà la primera agrupació musical formalment constituïda, gràcies a un acord signat entre diversos músics locals i el mestre Diego Crespo, donant lloc a la creació d’una banda coneguda popularment com la de Diego el Flare.
Amb el pas dels anys, la formació va ser dirigida per destacats mestres com Eduardo Bordes i Baptista Ivars. Posteriorment, es contractà Manuel Tomàs, alumne del prestigiós compositor José Serrano, fet que contribuí a enriquir el nivell artístic de la banda. Ja en la dècada dels quaranta, prengueren el relleu els directors Miguel Oltra i Luis Fornés, 昀椀ns que el benisser José Bertomeu Tur assumí la batuta durant aproximadament vint-i-sis anys, deixant una profunda empremta musical. Després, li seguiren noms com Leopoldo Vidal, Cipriano Esteban, Ernest Perales, Ernest Artal i Juan J. Silvestre, sota les direccions dels quals la banda participà en certàmens de gran prestigi com els d’Altea, Benidorm i Campo de Criptana, obtenint en ells diversos segons i tercers premis.
El relleu generacional arribà l’any 1986 amb el també benisser Javier Santacreu, qui es mantingué al capdavant 昀椀ns al 2006. Aquell mateix any, Josep D. Cano Gracià prengué el testimoni i dirigí la banda 昀椀ns a 2016. Durant aquest període, la societat visqué un moment d’esplendor, amb actuacions tan destacades com el concert oferit al Palau de la Música de València en gener de 1999. A més, obtingué importants reconeixements com el segon premi al Certamen Provincial d’Alacant de 1994, el primer premi al IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella en 2011 i, 昀椀nalment, un meritori segon premi al XLIII Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació d’Alacant en 2014.
Una 昀椀ta signi昀椀cativa en la història recent de l’entitat es produí l’any 2012, quan els mateixos músics decidiren implicar-se activament en la gestió de la societat i passaren aformar part de la junta directiva, assumi nt responsabilitats de gran pes.
L’any 2015, la Societat Lírica i Musical de Benissa celebrà el 125é aniversari de la seua fundació amb un ampli programa d’actes commemoratius. Amb motiu d’aquesta efemèride, va rebre la Medalla d’Or de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, com a reconeixement a la seua trajectòria, constància i aportació a la cultura musical del territori.
En l’actualitat, aquesta emblemàtica banda de música —que compta amb una plantilla estable propera al centenar de músics— és dirigida pel mestre Miguel Ángel Grau Martínez, qui n’assumí la direcció el setembre de 2016. Sota la seua batuta, la societat continua forjant el seu camí amb entusiasme, mantenint viu l’esperit que l’ha fet referent musical del municipi durant més de cent trenta anys.
Agrupació Artística Musical de Dénia
Dénia
Fundada l’abril de 1952, l’Agrupació Artística Musical de Dénia reprén una llarga tradició musical que es remunta a principis del segle XX, quan la ciutat ja comptava amb diverses formacions. Des de la seua constitució o昀椀cial, el 25 de juny del mateix any, la banda ha estat un referent cultural a la Marina Alta.
Impulsada inicialment per 昀椀gures com Manuel Lattur Català i Enrique Almiñana —i posteriorment pels seus 昀椀lls, Manuel Lattur Montón i Santiago Almiñana—, la formació va consolidar-se ràpidament i es va fer un lloc al panorama musical valencià. Un moment destacat fou l’enregistrament del seu primer disc el 1975 amb el segell Columbia, junt amb la Coral de Crevillent i la Banda Municipal d’Alacant. Uns anys abans, el 1970, ja havia estat guardonada amb el segon premi al Concurs de Bandes d’Elx.
Al llarg de la seua trajectòria, la banda ha anat avançant també en la inclusió social, amb l’arribada de les primeres dones músics el 1981, homenatjades o昀椀cialment per l’Ajuntament de Dénia en el Dia Internacional de la Dona de 2022. Una altra 昀椀gura clau va ser Josep Sendra i Piera, homenatjat amb el nom de la sala d’assaig des de 1978.
El seu compromís amb la innovació i l’educació es va veure reconegut el 2014 amb el premi a la Gestió de Societats Musicals de la FSMCV, pel projecte Música Interactiva per a Tots i Totes. El 2023, l’entitat rebé el premi Euterpe-Àngel Asunción a la Participació Federal, recollit per una representació de 30 músics en un acte institucional al Palau de la Generalitat.
Actualment, l’agrupació està formada per 85 músics i presidida per Robert Frau, mantenint ben viu l’esperit d’una formació que ha sabut evolucionar sense perdre les seues arrels.
Agrupación Musical de Guardamar del Segura
Guardamar del Segura
Els orígens de l’Agrupació Musical de Guardamar estan estretament vinculats a la festivitat de Sant Jaume. Tal com assenyala Juan de Dios Aguilar Gómez en la seua obra Historia de la Música en la Provincia de Alicante, la formació de bandes de música va sorgir de la necessitat d’animar les celebracions populars i oferir una alternativa cultural en l’àmbit rural.
La primera referència documental d’una banda de música a Guardamar data de 1895, amb Ricardo Alarcón i Vinuesa com a director. La seua creació podria estar in昀氀uïda per la presència de bandes de poblacions veïnes que ja actuaven a les festes locals. També destaca la seua participació en actes com la Festa de l’Arbre (1903) i, ja en els anys vint, en la visita del rei Alfons XIII i altres esdeveniments rellevants. La construcció d’un templet de música a la plaça Bermúdez de Castro simbolitza el suport institucional a la banda.
A partir de 1949, amb la retirada del mestre Cuadrado, la banda entra en un període d’activitat intermitent, agreujat per l’aparició d’orquestres que captaren més l’atenció. No obstant això, l’esperit musical es manté viu gràcies a l’ensenyament del mateix mestre i d’altres músics locals. A principis dels anys setanta, s’organitzen classes de solfeig, i el 1977, gràcies a l’impuls de Rafael Gallud, José Zaragoza i l’alcalde Francisco García Viudes, la banda es reactiva.
Amb Pepito Rodríguez Bernabé com a director, la banda torna a des昀椀lar pel poble el Diumenge de Rams, després d’haver adquirit nous instruments amb el suport municipal. Després d’un breu període de recerca, Antonio Carrillo assumeix la direcció amb l’ajuda de Manuel Gómez Aldeguer, que imparteix classes 昀椀ns a 1987. En els anys següents passen diversos directors, com Javier Álvaro Corell i Bernardo Pérez Pellicer, amb qui l’agrupació aconsegueix reconeixements en certàmens. També destaquen els períodes de Santiago Durá, Julián Gallego i Antonio Trives.
A partir de 2001, José Antonio Pastor Ruiz pren el relleu. El 2015, amb Antonio Ramón Andreu Aráez com a president, s’impulsa una nova etapa amb una junta formada íntegrament per músics, i s’homologa o昀椀cialment l’Escola de Música (2018). En 2021, sota la direcció de José María González Olivares, la banda rep dues distincions importants: el nomenament com a Pregonera de la Setmana Santa i la Insígnia d’Or de la Junta Central de Moros i Cristians.
Actualment, la direcció musical recau en Francisco Clemente Esquiva (des d’octubre de 2022), i la presidència en Julia Luelmo Sánchez (des de març de 2023), qui continuen treballant per mantindre viva aquesta entitat centenària, vertebradora de la vida cultural i festiva de Guardamar.
Agrupació Musical Mediterraneo la Vila Joiosa
Vila Joiosa
L’Agrupació Musical Mediterraneo de la Vila Joiosa va ser fundada el 15 d’agost de 1993 amb l’objectiu de promoure la música valenciana. Malgrat els recursos limitats inicials, la passió del grup fundador, presidit per Joan Bautista Pérez Mingot, va fer possible la creació d’aquesta societat musical, que avui compta amb més de 100 membres.
La banda va realitzar la seua primera actuació pública el 11 de desembre de 1993, amb una cercavila per la festivitat de Santa Cecília, marcant l’inici d’una trajectòria de creixement i consolidació. Ha estat present en nombrosos actes culturals i festius a la Vila Joiosa i altres municipis de la província, i ha participat en intercanvis musicals a diverses localitats de la Comunitat Valenciana.
A més de la seua activitat local, l’agrupació ha aconseguit reconeixement a nivell autonòmic i nacional, amb actuacions destacades a esdeveniments com la Fira Internacional de Turisme (FITUR) de Madrid. Els seus èxits musicals inclouen diversos premis, com el Primer Premi amb Menció d’Honor al Certamen Provincial de Bandes de Música (2009) i el Primer Premi a la secció tercera del Certamen de Bigastre (2014).
La direcció artística de la banda ha estat a càrrec de diversos professionals al llarg dels anys, i actualment, el mestre David Domènech Lluch lidera la Banda Titular. A més, la banda jove, creada el 2011, és dirigida per David Fernández Rodríguez i ha adquirit un paper important en concerts i activitats. Amb gairebé tres dècades d’història, l’Agrupació Musical Mediterraneo continua sent un pilar fonamental de la vida cultural i musical de la Vila Joiosa, un clar exemple de la força de la música com a eina de cohesió social i cultural.
Societat Musical L’Aliança
Mutxamiel
La Societat Musical L’Aliança de Mutxamel va ser fundada a mitjan segle XIX, en un moment en què el municipi no comptava amb una societat musical pròpia. La seua creació va ser possible gràcies a l’aposta de Sala Marco, qui va hipotecar la seua pròpia casa per adquirir instruments de qualitat i va redactar l’acta fundacional de l’entitat. Inicialment anomenada Sociedad Filarmónica La Alianza, va ser dirigida per Higinio Marín i va comptar amb músics fundadors majoritàriament llauradors del poble. A poc a poc, la banda es va convertir en una peça essencial de les celebracions locals, com la Setmana Santa i les festes en honor a la Mare de Déu de Loreto.
Després d’un període de crisi durant la dècada de 1910, la banda va ser reactivada per Francisco Martínez Ots. A partir de 1924, va passar a anomenar-se formalment Societat Musical L’Aliança i va establir una estructura organitzada. Tot i l’interruptor provocat per la Guerra Civil, l’entitat va recuperar la seua activitat i es va consolidar com a centre cultural de la vila. La 昀椀gura de José Méndez Izquierdo va ser clau en la seua estabilització, dirigint la banda durant més de 20 anys.
En l’actualitat, la societat compta amb una banda principal de noranta músics, una banda jove i una escola de música amb prop de 150 alumnes. Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements, incloent premis en certàmens de prestigi com els Certàmens Provincials de Cocentaina i la Sénia. A més, va organitzar el Curs de Direcció d’Orquestra i Banda Vila de Mutxamel entre 1990 i 2006. En commemoració dels seus cent cinquanta anys, l’any 2007 va publicar un CD recopilatori i el 2010, es va editar un llibre sobre la seua història, reconegut amb el Premi Euterpe el 2011.
Sociedad Musical La Esperanza
Sant Vicent del Raspeig
A 昀椀nals del segle XIX, l’any 1899, amb la desaparició de la Societat Filharmònica, sorgí una nova agrupació musical fundada pel prevere En José Aracil, que va ser anomenada Santa Cecília. Aquesta entitat, però, tingué una vida curta, ja que va durar només cinc anys.
A partir de la dissolució de la Societat Santa Cecília, es començà a organitzar i formar la Banda de Música La Esperanza, que va fer la seua primera actuació o昀椀cial durant les festes patronals de l’any 1905. Així doncs, són ja més de cent quinze anys d’història que acrediten a la Banda com la més antiga de les associacions del municipi, sent una part fonamental de la història de Sant Vicent del Raspeig i dels seus habitants, oferint la seua música en una gran varietat d’esdeveniments i contribuint al desenvolupament cultural i social de la vila.
Durant aquest llarg recorregut, la banda ha estat dirigida per destacats mestres, com el mateix Juan Miralles, autor de l’himne de Sant Vicent del Raspeig; José Torregrosa, que va aconseguir el Primer Premi en el Certamen Ciutat de Villena el 1940, i va repetir el segon lloc l’any següent.
L’any 1950, la direcció de la Banda va ser assumida per Luis Torregrosa, qui, entre altres èxits, va obtenir el Segon Premi en el Certamen de la Ciutat d’Elx.
El 1963, José Gómez Villa es va fer càrrec de la direcció, i el 1980, Francisco Amat García, nat a Sant Vicent, va prendre la batuta en una etapa difícil, ja que el nombre de músics era reduït. Durant aquesta nova etapa, que es va allargar 昀椀ns al 2008, la Banda va aconseguir importants reconeixements i premis de gran valor.
Aquesta trajectòria fa que la banda de música La Esperanza siga una peça clau en la vida cultural del municipi, mantenint una tradició musical arrelada a la comunitat i oferint un llegat de més d’un segle de música i passió per l’art.
Banda Unió Musical Santa Pola
La tradició musical a Santa Pola es remunta a l’any 1860, quan es va constituir la primera banda de música del municipi, sota el nom de Santa Cecília. No obstant això, no seria 昀椀ns al 1978 quan naixeria la Associació Musical de Teatre i Cultura i Banda Unió Musical de Santa Pola, impulsada pel mestratge i l’entusiasme de Manuel Marhuenda Pacheco. A partir d’aquest moment, la música es convertiria en una constant inseparable dels carrers d’aquesta vila marinera, sempre viva gràcies al ressò de les percussions i les melodies dels instruments de vent
En aquell primer període de creixement també van sorgir altres iniciatives artístiques que enriquiren el teixit cultural santapoler: el Grup de Dansa Sal Marinera i la Colla el Freu, que, inicialment, formaven part de la mateixa banda. Amb el pas del temps, aquestes agrupacions optaren per seguir camins independents i desenvolupar els seus projectes artístics amb entitat pròpia. Va ser en eixe context de canvi quan es decidí modi昀椀car la denominació original per l’actual Banda Unió Musical Santa Pola, un nom més 昀椀del a la realitat i més fàcilment identi昀椀cable.
L’any 1992 marca un altre punt d’in昀氀exió fonamental amb la fundació de l’Escola de Música Mestre Alfosea, presidida per Antonio Dols. Aquesta escola es va concebre com un planter per garantir el relleu generacional de músics i reduir la dependència de professionals forans. El camí, però, no fou fàcil: en els inicis, un grup de persones es va bolcar a cercar 昀椀nançament per adquirir instruments i recuperar antics músics de la banda ‘Santa Cecília’, amb l’esperança de revitalitzar la vida musical local.
Un nou capítol s’obriria l’any 2002, quan divergències internes entre els mateixos músics–tant per interessos com per visions diferents sobre la direcció artística–acabaren derivant en una escissió. Així naixia la Banda Mare de Déu de Loreto, fruit d’un con昀氀icte originat per la coexistència de dues 昀椀gures directives: un director de carrer i un director de banda.
La Banda Unió Musical de Santa Pola és una de les entitats musicals més importants de la localitat. Al llarg de la seua trajectòria, ha destacat per la seua activitat cultural, amb una producció discogrà昀椀ca que inclou tres CD: el primer dedicat al compositor local José Alfosea Pastor; el segon, gravat en directe amb diversos concerts per a solistes i orquestra de vent; i el tercer, també en directe, resultat d’un concert al Palau de la Música de València.
La banda ha realitzat nombrosos concerts a diferents ciutats, com Santa Pola, Elx, Oriola, Alacant, València, Madrid, i ha participat en dues gires internacionals, a Galícia i França. A més, ha presentat espectacles musicals monogrà昀椀cs i 昀椀ns i tot ha celebrat un piromusical.
En l’actualitat, la Unió Musical de Santa Pola és dirigida per José Jaime Sempere Linares, professor del Conservatori Professional d’Alacant, i compta amb un planter de més de 40 músics. La presidenta de l’entitat és M. José Lafuente, qui va prendre el relleu de Jaime Botella després que aquest no es presentés per a la reelecció a la darrera junta.
Agrupació Musical Cultural de Teulada Teulada
L’Agrupació Musical Cultural de Teulada té els seus orígens a 昀椀nals del segle XIX, amb la creació d’una primera formació musical al voltant de 1875 sota la direcció de Jaume Ivars. A pesar de les di昀椀cultats socials i econòmiques, el projecte va evolucionar amb diversos noms com Vicente Berenguer, José Bertomeu i Joaquim Sastre, 昀椀ns a la reactivació de la banda després de la Guerra Civil sota la direcció de José Perelló.
A la dècada de 1970, gràcies a l’impuls de teuladins i al suport de l’Ajuntament, es funda o昀椀cialment l’Agrupació Musical Cultural de Teulada el 1973, amb Francisco González Navarro com a primer director. Es crea també una escola de música per formar nous músics, la qual va garantir el creixement i la qualitat de la banda en les dècades següents.
A partir de la dècada de 1980, la banda es consolida com una de les més actives de la comarca, participant en festes i intercanvis amb altres agrupacions. Els anys 90 marquen una etapa de maduresa, amb directors com José Benetó i Rafael Doménech, i viatges culturals que reforcen els vincles amb pobles agermanats. El 2003, en el seu 30è aniversari, la banda grava el seu primer disc, una 昀椀ta important en la seua trajectòria.
La Banda Juvenil creada a l’escola de música també s’ha consolidat com a plataforma educativa, formant músics que posteriorment han arribat a bandes professionals. Al llarg dels anys, diversos mestres han dirigit l’agrupació, contribuint a elevar el seu nivell artístic. La banda ha estat present en certàmens, festivals i actes festius de Teulada, jugant un paper clau en la vida cultural del municipi.
Amb més de 50 anys de trajectòria o昀椀cial i més de 100 anys d’història, l’Agrupació Musical Cultural de Teulada compta actualment amb uns 300 socis i 130 músics actius, i continua sent un dels pilars de la cultura local. Des de gener de 2023, David González Tormo n’és el director titular, coincidint amb la celebració del seu cinquanta aniversari.
Sociedad Musical Ciudad de Torrevieja Los Salerosos
Torrevella
La Sociedad Musical Ciudad de Torrevieja, coneguda popularment com Los Salerosos, va ser fundada el 1990 per un grup d’amics amb inquietuds culturals comunes. Inicialment amb només 16 músics, va començar a oferir actuacions diverses, obtenint ràpidament reconeixements, com el Primer Premi en l’entrada de bandes de les Fogueres d’Alacant el 1992 i 1994. A partir de 1999, la banda va iniciar una nova etapa sota la direcció de Don Miguel Hernández Mazón, participant en esdeveniments internacionals destacats, com a Granada, Madrid, Roma i Ciutat del Vaticà.
Durant els anys 2000, Los Salerosos van rebre reconeixements internacionals i van organitzar intercanvis culturals amb agrupacions d’Itàlia i Alemanya. El 2007, van inaugurar una nova seu social amb una escola de música activa que ofereix formació gratuïta als alumnes. El 2011, la banda va ser la primera banda espanyola a participar en el festival Musikparade a Alemanya, amb un èxit rotund.
A més de la seua activitat internacional, la societat ha organitzat el Festival Internacional de Bandes de Música Ciutat de Torrevella des de 2003, convertint-lo en una cita destacada al calendari musical. El 2014, va rebre el Premi Diego Ramírez Pastor, màxima distinció local.
Actualment, Los Salerosos són un referent cultural de Torrevella i una de les bandes més reconegudes a nivell nacional i internacional.
Unión Musical Torrevejense
Torrevella
La Unión Musical Torrevejense (UMT), fundada el 1896 pel mestre Antonio Gil Lucco i refundada en 1927 amb la seua denominació actual, és una de les entitats culturals més destacades de Torrevella. Les arrels musicals de la vila daten de 1842, quan ja existia una agrupació musical que posava música als actes solemnes. Tot i les di昀椀cultats econòmiques, la banda va continuar activa 昀椀ns a la creació de昀椀nitiva de la UMT el 1896, sota la direcció de Gil Lucco, que va marcar un punt d’in昀氀exió amb el tercer premi al certamen d’Alacant de 1888.
Durant els anys següents, la banda va integrar dones en les seves 昀椀les i va passar per diverses etapes, destacant el treball del mestre Francisco Casanovas Tallardá, que va suposar un gran impuls artístic a partir de 1970. A la dècada de 1960, gràcies a l’impuls de José Albentosa Gil, la UMT va remodelar la seua seu i, a principis dels anys 90, es va traslladar al Palau de la Música.
Amb una mitjana de 80 músics, la banda ha obtingut diversos premis en certàmens nacionals i internacionals. Ha destacat en competicions com el Certamen Nacional de Bandes de Música Ciutat de Múrcia (1987 i 2007), el Certamen Nacional de Bandes de Música Vila de Leganés (2003), i ha aconseguit grans èxits internacionals, com el primer premi al Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (2003) i la medalla de plata al World Music Contest de Kerkrade (2009).
Amb més de 120 anys d’història, la UMT continua sent un referent de la música bandística, aportant a la ciutat de Torrevella un llegat cultural de gran valor.
Sociedad Musical La Amistad Villafranqueza
Amb arrels documentades que es remunten a l’any 1856, la Sociedad Musical La Amistad de Villafranqueza representa una de les institucions bandístiques amb més solera de la província d’Alacant. Des del seu naixement formal al voltant de l’any 1900, amb la legalització o昀椀cial en 1905, ha mantingut una activitat ininterrompuda que la consolida com una formació de referència al territori valencià.
Al llarg del segle XX i 昀椀ns a l’actualitat, la banda ha estat dirigida per destacades 昀椀gures com Francisco Salaverri, José Torregrosa, Rafael Segura i, des de 2004, Eduardo Peris Signes, actual director i professor de la Banda Municipal d’Alacant. Sota la seua batuta, la formació ha assolit un alt nivell artístic i musical.
Amb una plantilla actual d’uns huitanta-cinc músics formats majoritàriament a la pròpia escola, la banda ha participat activament en certàmens i festivals d’arreu de la Comunitat Valenciana, obtenint nombrosos reconeixements. Destaquen, entre altres, el primer premi i menció d’honor al Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana (2016), el primer premi a l’Entrada de Bandes de les Fogueres d’Alacant (2024), i el recent triomf al 53é Certamen Provincial de Bandes d’Alacant (2025).
La seua seu actual, l’Auditori José Torregrosa Alcaraz, situada al carrer Castelar, acull tant les activitats de la banda com les de l’Escola de Música Rafael Segura Galán, on es formen noves generacions de músics des de ben petits, amb una oferta educativa oberta, diversa i de qualitat.
La Sociedad Musical La Amistad continua sent un exemple de compromís cultural, arrelament veïnal i passió per la música, un autèntic referent del teixit musical valencià que honra el nom del barri del Palamó arreu del territori.
Sons de l’Harmonia
La música festera és un re昀氀ex de la nostra cultura, una expressió sonora que es manté viva gràcies als compositors que, amb la seua creativitat i passió, han sabut traduir en melodies l’esperit de les nostres festes. Des de les primeres notes que acompanyaven els actes de les Fogueres 昀椀ns a les potents marxes que animen les des昀椀lades de Moros i Cristians, la composició de música festera ha estat sempre un element fonamental per a transmetre l’emoció i la grandiositat d’aquestes celebracions.
Les peces musicals que formen part de les festes de la Costa Blanca no són només composicions per a ser escoltades, sinó també per a ser viscudes. Cada pasdoble, cada marxa mora o cristiana, cada himne dedicat a les nostres tradicions, porta amb si una història, un sentiment i un motiu profund que uneix els qui les interpreten i els qui les escolten.
En aquesta secció, explorarem els orígens de diverses composicions emblemàtiques, analitzant com els compositors han aconseguit crear obres que, amb el temps, s’han convertit en autèntiques icones de les nostres festes. També descobrirem els processos creatius que han donat lloc a aquestes obres, tot identi昀椀cant els elements que les fan úniques i representen l’essència de la nostra identitat festera.
Sons de l’Harmonia
Vicent Granell, 2015
Belén Abegón, Bellesa Bellesa de Maisonnave
Pasodoble Fester
Autor: José Fuentes i Barberà
Quan l’amor per la festa i la tradició es fon amb la màgia de la música, naixen amistats tan especials com la que va donar lloc a aquesta composició, que hui tinc el goig de compartir amb tots vosaltres.
Belén Abegón, Bellesa de Maisonnave Belén és un pasdoble fester escrit en l’any 2023 per encàrrec del seu pare, Ximo, un gran enamorat de les festes i de la seua música. Aquesta peça naix com a homenatge a la seua 昀椀lla, que en aquell any va ostentar amb orgull el càrrec de Bellesa de la Foguera Maisonnave.
El pasdoble es vertebra en tres parts ben diferenciades, però unides per un mateix 昀椀l conductor: eixe 昀椀l de seda que travessa les indumentàries dels qui viuen amb emoció els dies grans de la nostra ciutat.
L’inici de la composició pretén re昀氀ectir dues de les grans passions de Belén: les festes de Moros i Cristians i les Fogueres. Per això, s’hi fonen amb naturalitat ambdós ambients festius, anticipant els matisos i motius que aniran apareixent al llarg de l’obra.
Tot seguit, s’introdueix un tema que evoca el camí recorregut per Belén des de la seua infantesa 昀椀ns a convertir-se en Bellesa de la seua comissió. Aquesta secció creix progressivament en intensitat, a tall de metàfora del mateix creixement personal i fester, com si es tractara de la vida mateixa.
La part central del pasdoble s’inspira en l’estil més tradicional de les melodies que ens acompanyen en despertades, cercaviles, ofrenes o entrades de bandes. En ella, cal destacar un gest molt especial: una picada d’ullet al pasdoble Caridad Guardiola Guardiola, una de les peces preferides tant per a Belén com pel seu pare. Aquesta obra, composta per Antonio Carrillos, fou dedicada a la Banderera de Sant Blai de 1987, també a petició del seu pare.
Finalment, arribem al trio —també conegut com la part cantable del pasdoble—, escrit amb l’essència més clàssica dels pasdobles fets per a les Fogueres. Ací, la melodia es veu envoltada per adorns delicats que pretenen evocar els detalls que completen el vestit de núvia alacantina.
Una melodia que ens transporta a aquells instants màgics on la música, la bellesa, la passió i l’amor per la festa omplin de vida tots i cadascun dels racons de la nostra ciutat.
"Escaneja per a escoltar Belén Abegón, Belleza de Maisonnave"
L’ànima d’una marxa: marxa: El camí creatiu d’una composició camí creatiu per a Setmana Santa
Autor: José Fuentes Barberà
La Setmana Santa és molt més que una tradició religiosa. És emoció, patrimoni, silenci i música. La marxa de processó és una veu que plora i camina amb els passos. Com a compositor, per a mi escriure una marxa no és només un exercici musical: és una experiència espiritual i emocional que s’arrela al cor del poble i a la meua pròpia ànima.
L’inici: primer s’escolta i s’observa s’escolta i s’observa
Abans de tocar una sola nota al piano o escriure cap compàs, comence escoltant i observant. Sent els sons dels carrers per on eixirà la processó, parle amb els membres de la confraria, observe la imatge, el pas; mire les cares dels qui el porten, dels qui el contemplen i el veneren. Cada germandat té una essència única i pròpia; totes presenten una història i una manera de viure la fe. El meu primer treball és capturar eixa identitat i transformar-la en so.
En molts casos, també se m’encarrega la marxa per commemorar una efemèride concreta o un sentiment col·lectiu. En eixos casos, el context històric i emocional marca les primeres línies, com és el cas de Milagro del Martes Santo del Martes Santo No és el mateix escriure una marxa per a un Crist que per a una Mare de Déu. El llenguatge musical canvia: en l’un preval la gravetat, la tensió continguda; en l’altra, l’amor o el dol dolç.
La melodia com a eix vertebrador
Una vegada tinc clara l’essència, naix la melodia. Sempre comence pel tema principal, o 昀椀ns i tot per una melodia que es transforma. No em preocupe encara per l’orquestració ni la instrumentació. Només pense en una melodia que puga caminar al ritme dels tambors, que puga ser cantada sense paraules per un cor que sent, o simplement que re昀氀ectisca tot allò que es viu durant eixos moments.
Aquesta melodia ha de ser profunda, senzilla però carregada de signi昀椀cat. Moltes vegades, les idees em venen al cap de sobte: en una caminada pel port, en una visita a l’església de Santa Maria o en silenci, a casa. Prova d’això són les gravacions d’àudio que m’envie a mi mateix. Quan arriba, l’agafe amb delicadesa i comence a construir al seu voltant.
L’harmonia: emocions en moviment
Una vegada de昀椀nida la melodia, treballe l’harmonia. Ací és on el cor es dilata o s’estreny. La música processional sol tindre una estructura ternària (A-B-A), en què la primera secció presenta el tema, la segona introdueix un contrast —més íntim, més dramàtic o més lluminós—, i la tercera retorna amb més força o bé combina idees ja exposades.
L’harmonia ha d’ajudar a fer aquest viatge emocional. M’agrada utilitzar progressions que evoquen el dolor sense caure en l’estridència, que eleven l’esperit, però mantenen els peus en terra. En el fons, es tracta de posar música a la fe i descriure allò que va viure Jesús cap al Calvari, com conte a la marxa Via Vitae.
L’orquestració: fer parlar cada instrument fer cada instrument
Quan ja tinc clara la melodia i l’harmonia, passe a l’orquestració. En una banda de música, cada instrument té un paper fonamental. El clarinet, per exemple, és l’encarregat de plorar; el trombó, de cridar des del més profund; la 昀氀auta, de donar llum. És com dirigir una dramatúrgia sonora, però donant veu a tots els instruments.
Espere que cada instrument tinga el seu moment. La percussió, per descomptat, marca el pas, però també pot accentuar un lament o reforçar un clímax. La tuba i el bombardí aporten solidesa, com les espatles dels portants que sostenen el pas. El cor de metalls, quan entra amb tota la seua força, és l’alé col·lectiu que puja al cel.
L’assaig: la música pren vida vida
Una part emocionant del procés és el primer assaig amb la banda. És el moment en què la marxa, que 昀椀ns ara només havia viscut en paper o al meu cap, cobra vida. Sona. Respira. Camina. Escoltar-la per primera vegada és sempre commovedor. De vegades, ajustem alguna cosa: una dinàmica que no funciona, un solo que necessita més protagonisme. Però el més important és veure com la banda fa seua la música i li dona el seu punt de vista com a intèrpret.
El dia de la processó: culminació del camí
El dia de la culminació del camí
Quan arriba la Setmana Santa, una processó extraordinària o un dia concret —eixe moment en què la marxa s’interpreta al carrer, a l’església o a l’auditori per primera vegada—, el cor batega fort, sobretot si estàs al capdavant de la banda. Escolte els primers compassos i m’adone que la música ja no és meua. És de tots: de la confraria, del Crist o de la Mare de Déu que acompanya, i de tots els 昀椀dels que hi són i hi seran en el futur.
Cada llàgrima, cada sospir, cada silenci entre notes diu més que mil paraules. I pense: ha valgut la pena cada hora d’esforç, cada nit de dubte, cada revisió o nova idea que canviaria o 昀椀ns i tot afegiria. Perquè una marxa de processó no és només una obra musical: és una oració en forma de so.
Escaneja per a escoltar Via Vitae
De Mahomet a Kapytan: De Mahomet a Un viatge musical per les marxes Un les marxes de Moros i Cristians
La música festera és un dels pilars fonamentals de les Festes de Moros i Cristians, declarades d’Interés Turístic Internacional en ciutats com Alcoi, i d’Interés Turístic Nacional en moltes altres localitats del sud-est peninsular, com Calp. Les marxes mores i cristianes no sols acompanyen les des昀椀lades de les comparses: construeixen atmosferes, reforcen emocions, conten històries sense paraules. Són, en de昀椀nitiva, la banda sonora viva d’unes celebracions que conjuguen història, teatre i fervor popular.
Els inicis (1900–1939): la recerca d’una identitat musical pròpia
A principis del segle XX, les festes de Moros i Cristians vivien un procés de consolidació com a grans espectacles populars. Tanmateix, la música que les acompanyava continuava depenent en gran manera del pasdoble o de peces sense relació directa amb la celebració.
Un dels fets fundacionals del gènere va ser la marxa mora Mahomet (1882) de Juan Cantó Francés, considerada la primera obra composta especí昀椀cament per a una comparsa mora. Encara que molt in昀氀uïda pel pasdoble, aquesta peça conté ja elements del que després seria la marxa mora: un tempo més pausat, un aire cerimonial i una sonoritat que evoca el punt oriental.
Durant aquests primers anys, algunes bandes experimentaven amb arranjaments de temes populars, o adaptaven melodies amb aires exòtics per a ajustar-se al caràcter de la des昀椀lada. Però encara no existia un llenguatge musical propi i de昀椀nit.
Escaneja per a escoltar Mahomet
Consolidació del gènere (1940–1959): primeres marxes mores i cristianes recognoscibles
A partir dels anys quaranta, la música festera comença a per昀椀lar-se com un gènere amb característiques pròpies, diferenciades del pasdoble tradicional. És llavors quan apareixen compositors com Gonzalo Blanes, Vicente Pérez Jorge o Fernando Tormo Ibáñez, que comencen a experimentar amb estructures musicals més adequades al pas de les comparses.
Un exemple emblemàtic d’aquesta etapa és la marxa mora Chimo (1964), del compositor José María Ferrero Pastor, encara que tècnicament ja pertany al període següent, la seua in昀氀uència comença a gestar-se ací. Chimo, escrita per a la comparsa Abencerrajes d’Ontinyent, serà una de les obres més importants del repertori fester: carregada de lirisme, misteri i bellesa melòdica, va suposar un abans i un després en la història del gènere.
Jorge Donat, 2023
Edat d’or (1960–1980): naixement d’un llenguatge propi i expansió imparable
Durant aquestes dècades, les marxes mores i cristianes arriben a una autèntica maduresa artística. Les festes es professionalitzen, els boatos es tornen més complexos i teatrals, i les bandes de música eleven el seu nivell tècnic. En aquest context, els compositors comencen a explorar nous recursos tímbrics i harmònics per a dotar d’identitat pròpia cada tipus de marxa.
En el bàndol moro, aquesta evolució es re昀氀ecteix en obres com Chimo (1964) de José María Ferrero Pastor, peça emblemàtica que va transformar la marxa mora en un gènere evocador, líric i amb gran càrrega emocional. La seua atmosfera orientalitzant i solemne va obrir la porta a un enfocament més introspectiu, reforçat anys després per Uziel (1975) de José Rafael Pascual Vilaplana, que amb el seu ritme lent i envoltant, va consolidar aquesta estètica mística i narrativa.
Per la seua part, la marxa cristiana va prendre un rumb més èpic i brillant amb Aleluya (1964) d’Amando Blanquer Ponsoda, una de les primeres a trencar amb el pasdoble i acostar-se al llenguatge simfònic, incorporant elements medievals i heroics. En aquesta mateixa línia, l’arranjament simfònic de L’Entrà del Crist per Saül Gómez Soler va aportar solemnitat i grandiositat a una melodia tradicional, marcant un punt d’in昀氀exió en l’evolució del gènere.
Durant aquesta etapa, es 昀椀xen també els elements estructurals típics del gènere: introducció, tema A, desenvolupament melòdic i un clímax 昀椀nal que reforça l’espectacularitat de la des昀椀lada.
Diversi昀椀cació i riquesa estilística (1980–2000): noves formes d’expressió A partir dels anys huitanta, la música festera experimenta una veritable explosió creativa. Compositors com Francisco Esteve Pastor, Amando Blanquer, Rafael Mullor Grau, Francisco Valor Llorens, Joan Enric Canet Todolí o Miguel Picó Biosca amplien el repertori amb obres cada vegada més so昀椀sticades.
Apareixen marxes amb tints simfònics, estructures més lliures, harmonies modernes i un tractament orquestral molt acurat. Algunes 昀椀ns i tot incorporen in昀氀uències del jazz, del cine o de la música contemporània.
Entre les marxes mores més destacades d’aquesta època, es troba Ximo (1985) de Francisco Valor Llorens, una obra que ret homenatge a José María Ferrero i que combina lirisme i modernitat. La seua delicadesa i solemnitat l’han convertida en una peça molt utilitzada en boatos moros, sent una de les composicions més representatives del gènere.
La in昀氀uència de José Rafael Pascual Vilaplana es manté forta en aquesta època amb marxes com Tarde de Abril (1998), una obra introspectiva i melancòlica que converteix la marxa mora en un veritable poema musical, explorant la faceta més emocional i expressiva del gènere.
En l’àmbit de les marxes cristianes, Creu Daurà (1990) de Rafael Mullor Grau destaca per la seua energia i caràcter heroic, convertint-se en una peça ideal per als moments culminants de les des昀椀lades, com les entrades de capitans.
Època contemporània (2000–actualitat): professionalització i projecció internacional
En els últims anys, la música festera ha viscut una professionalització sense precedents. Els conservatoris de la Comunitat Valenciana han format tota una generació de compositors i directors que aporten noves mirades al gènere. Les bandes graven discos temàtics, s’organitzen concursos de composició, i les marxes festeres són interpretades en auditoris de tot Espanya i 昀椀ns i tot de l’estranger.
La música festera també s’ha convertit en objecte d’estudi acadèmic, i comença a reivindicar-se com un gènere artístic amb identitat pròpia, no sols com a música funcional per a festes.
Una de les composicions més destacades és Kapytan (2018) de Saül Gómez Soler, una marxa cristiana vibrant que destaca per la seua orquestració cinematogrà昀椀ca. D’altra banda, Yabani (2017) de José Ángel Calero es presenta com una marxa mora contemporània que fusiona tradició i modernitat de manera efectiva. Amb una sonoritat profunda i matisada, ha guanyat rellevància especialment en boatos i des昀椀lades nocturnes, on la seua mescla de passatges solemnes i vigorosos genera un contrast dramàtic ideal per a aquests moments.
Finalment, Soc mudèjar (2020) de Francisco Valor Llorens s’erigeix en una marxa mora de gran potència emocional. Amb una combinació de lirisme i poder, aquesta obra ha sigut molt ben acollida en les festivitats actuals, on la seua capacitat per a generar una atmosfera commovedora i alhora imponent la fa indispensable en moltes celebracions.
Escaneja per a escoltar Kapytan
La música festera a la Costa Blanca: un patrimoni sonor compartit
La Vila Joiosa: tradició i renovació sonora
La Vila Joiosa és un altre nucli clau de la festa i la música festera. Ací trobem exemples com Zalé Arraez de Francisco Lacalle (1964), una marxa mora que s’ha convertit en senya d’identitat de l’inici fester en interpretar-se en l’Entrada de Bandes. Aquesta peça, de tall tradicional, conviu amb creacions més recents com Atram, composta el 2010 per José Rafael Pascual Vilaplana i dedicada a Marta de Torre Llinares, Capitana dels Moros del Ri昀昀. Aquesta obra destaca per la seua atmosfera densa i envoltant, ideal per a transmetre el pes simbòlic d’una capitania mora.
Elx: identitat festera amb accent propi
A Elx també trobem composicions que expressen l’arrelament i el reconeixement festers. Enyorança, pasdoble dianer de Francisco Valor Llorens, va ser encarregat per Roberto Fernández Macià i dedicat a la comparsa “Les Huestes del Califa”, com a homenatge a la seua trajectòria. Ministre Abanderat, marxa mora de Damián Magallón Ferrández, ret tribut a Antonio Martínez Campos “el Ministre” amb motiu del seu nomenament com a Abanderat l’any 2018. Aquestes obres no sols acompanyen des昀椀lades, sinó que digni昀椀quen les trajectòries personals i les senyes d’identitat de les comparses il·licitanes.
Guardamar del Segura: la música com a símbol de pertinença
La localitat de Guardamar també ha enriquit el repertori fester amb composicions com Cruzados de Guardamar de Ventura Cartagena Guirao, una marxa cristiana composta per a la comparsa homònima amb motiu del seu desé aniversari i any de capitania el 2005. En l’àmbit moro, destaca Negros La Pluma d’Antonio Carrillos Colomina, dedicada a la comparsa del mateix nom pel seu 25 aniversari, evocant el seu estil particular des que des昀椀len amb ella des del 2002. Ambdues peces subratllen el poder de la música per a commemorar i perpetuar la identitat dels col·lectius festers.
El Campello: nous referents per a noves generacions
A El Campello, la composició Ponent d’Abel Marco representa una contribució recent al repertori fester, dedicada als Capitans de la comparsa Marinos. Interpretada en concert, aquesta peça reforça la connexió entre la música de banda i els cicles festius de la localitat.
Calp i l’herència de Jesús Mula
A Calp, el compositor Jesús Mula ha deixat una marca musical profunda amb obres com Festes a Calp i El Miracle, que capturen l’esperit de les celebracions locals i s’han integrat de manera destacada en les des昀椀lades i actes o昀椀cials.
Xàbia i una dedicatòria musical en clau cristiana
A Xàbia, la música festera també ha trobat espai per a l’expressió personalitzada i el reconeixement col·lectiu. Un exemple destacat és la marxa cristiana Javier Capità Filà Ballesters, composta per Ramón García i Soler el 2019, amb motiu de la Capitania Cristiana de Javier García Moragues. L’obra, carregada de força i solemnitat, re昀氀ecteix l’esperit combatiu i l’orgull de la 昀椀lada Ballesters, i ha estat interpretada tant en des昀椀lades com en concerts commemoratius.
Aquesta peça s’uneix a altres creacions que, encara que no sempre formen part del repertori habitual, ajuden a construir un arxiu sonor propi per a la festa de Xàbia, reforçant així la identitat de les 昀椀lades i el paper de la música com a eix de cohesió i emoció compartida.
Alacant: creativitat festera al servei de la tradició Al barri de Sant Blai, bressol de les festes de Moros i Cristians a la ciutat d’Alacant, la música festera ha assolit un nivell de producció i personalització notable. Un clar exemple el trobem en la Capitania Mora de la 昀椀lada Abbasides de 2022, que va encarregar 昀椀ns a quatre obres noves per al seu cicle fester: el pasdoble Músic i Dianer de Vicent Cerdà i Peris, dedicat a l’abanderat del capità; Susana, una marxa mora composta pel mateix autor en honor a la favorita; ¡Gerra!, marxa mercenària de Miquel Morales Climent per a l’esquadra especial del Capità; i Al-Laqant, de José Tomás Moñinos Baeza, una evocadora peça que remet als orígens islàmics d’Alacant al segle VIII.
La Capitania Cristiana de 2024 ha seguit aquest mateix camí de creació musical amb encàrrecs com Cortina Capitán de José Salvador González Moreno, pasdoble dedicat al capità cristià Antonio Sánchez Rodenas; Ego Ruderico de Saül Gómez Soler, potent marxa cristiana per a l’esquadra especial de la capitana; o Lubna i Ximena i Lubmena, fanfàrria i marxa cristiana de José Rafael Pascual Vilaplana dedicades a la 昀椀lada Navarros en el seu cinquanta aniversari i any d’alferecia. Arafasí, de Rubén Urbán Segura, reforça també els vincles entre 昀椀lades i bandes, en estar escrita per a la 昀椀lada Aragonesos i la seua banda habitual, la Instructiva Musical d’Alfarrasí.
Escaneja per a escoltar Al-Laqant
La música de la Setmana Santa d’Alacant:
Tradició, Devoció i Identitat Sonora i Identitat Sonora
El Dilluns Sant ressona amb El Cristo Morenet i Plegaria al Cristo El Morenet per part de la Cofradía Cristo El Morenet de los Hombres del Mar, la Hermandad del Prendimiento y Nuestra Señora del Consuelo interpreta Jesús del Prendimiento i Virgen Madre del Consuelo, mentre que Despojado por Amor i Cristo Despojado acompanyen la Hermandad Agustina de Nuestro Padre Jesús Despojado de sus Vestiduras. La Hermandad Penitencial del Santísimo Cristo de la Humildad y Paciencia y Nuestra Señora de las Lágrimas porta Señor Tú eres mi Humildad, Mater Humilis, Y en tus lágrimas, Humildad, Lágrimas de Humildad, Lunes Santo de Humildad i Humildad y Paciencia.
El Dimarts Sant, la Hermandad Penitencial Stabat Mater destaca amb les marxes Stabat Mater, Cristo de la Caña i Per Crucem Ad Lucem. La Muy Ilustre, Penitencial y Franciscana Cofradía del Santísimo Ecce-Homo y Nuestra Señora de la Amargura compta amb marxes pròpies com Ecce Homo de Alicante i Via Crucis del Cristo de la Canyeta Cristo del Mar, Habanera de los Dolores, Virgen de los Dolores Coronada i Reina de Santa María sonen amb la Real y Muy Ilustre Hermandad Sacramental del Santísimo Cristo del Mar, Nuestra Señora de los Dolores Coronada y San Juan de la Palma. La Hermandad de Nuestro Padre Jesús des昀椀la amb Nuestra Madre sube por Labradores, Pater Noster i Nuestro Padre Jesús de Nazaret
El Dimecres Sant, la Hermandad Penitencial de Santa Cruz des昀椀la amb un conjunt de marxes com Pasión en Santa Cruz o Al Rey de Santa Cruz. La Cofradía Sacramental del Cristo del Divino Amor y Nuestra Señora de la Soledad La Marinera interpreta Divino Amor i Soledad
La Setmana Santa d’Alacant, rica en devoció i solemnitat, disposa d’un important patrimoni musical vinculat a les confraries i germandats de la ciutat. Aquest llegat sonor es manifesta en una gran varietat de marxes processionals, moltes d’elles compostes expressament per a cada imatge o pas.
Obri la celebració l’himne o昀椀cial, Plegaria Alicantina, obra de Francisco Grau Vegara, dedicat a la Junta Major de Confraries i Germandats de la Setmana Santa d’Alacant, interpretat per la Banda Simfònica Municipal d’Alacant.
El Diumenge de Rams destaca per la marxa La Burrita, dedicada a la Hermandad de la Sagrada Entrada de Jesús Triunfante en Jerusalem, a càrrec de la Societat Musical La Amistad de Villafranqueza. La mateixa jornada, la Real Hermandad Sacramental de Jesús en Samaria, Santa Oración en el Huerto y Santísima Virgen de la Paz compta amb les marxes Oración, Por el peso de la Cruz i Verónica Alacantina. També es fan sentir Tu es Petrus i Las lágrimas de San Pedro, dedicades a la Real y Muy Ilustre Cofradía del Santísimo Cristo de las Almas y de San Pedro Apóstol. La Real Cofradía del Santísimo Cristo del Hallazgo y la Virgen Dolorosa processiona amb les marxes homònimes. La Penitencial Hermandad de Jesús Atado a la Columna en su Santa Flagelación porta Tarde de Ramos i Corona de Espines
La Real, Muy Ilustre, Santa y Sacramental Hermandad de la Misericordia, Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y Nuestra Señora de la Esperanza Coronada des昀椀la amb Pasión y Gloria, Esperanza de la Misericordia, Nuestra Señora de la Esperanza, Himno de la Coronación de Ntra. Sra. de la Esperanza, Esperanza de Alicante Coronada i La Chicotá
El Dijous Sant, la Muy Piadosa Hermandad y Cofradía de Nazarenos de la Santa Redención incorpora una fanfàrria de metals anomenada Santa Redención, En tus manos Señor i María Santísima del Mayor Dolor. La Ponti昀椀cia, Real, Ilustre, Venerable y Salesiana Hermandad Sacramental de la Santa Cena de Alicante compta amb Al Cristo de la Caída i María Misericordia Auxiliadora. La Cofradía de Nuestra Señora de la Piedad y Caridad y Cristo de la Paz destaca amb Cristo de la Paz de Benalúa, Oh Piadosa i la marxa de trobada La muerte no es el 昀椀nal. La Hermandad del Santísimo Cristo de la Buena Muerte y Nuestra Señora de las Angustias des昀椀la amb Plegaria al Cristo de la Buena Muerte
El Divendres Sant, la Cofradía de la Sentencia de Jesús acompanya la seua processó amb Granaderos. La Hermandad Penitencial de Mater Desolata y Santísimo Cristo de la Expiración y del Espíritu Santo és acompanyada per una marxa homònima. La Hermandad del Santo Sepulcro destaca amb Sepelio Alicantino, interpretada per la Banda Municipal de Ciutat d’Assís. La Real y Muy Ilustre Cofradía de Nuestra Señora de la Soledad de Santa María processiona amb una selecció de marxes entre les quals hi ha Soledad Alicantina, Maire de la Soledat d´Alacant i Camino de Soledad.
Finalment, el Diumenge de Resurrecció, la Hermandad del Santísimo Cristo Resucitado i la Gloriosa Hermandad de Nuestra Señora de la Alegría tanquen la Setmana Santa alacantina amb les marxes Virgen de la Alegría, en memòria de José Ángel Guirao, i L’Alegria, del mestre Juli Micó, interpretades per la Sociedad Cultural i Deportiva Carolines.
Aquest ampli ventall de composicions demostra la vitalitat musical de la Setmana Santa alacantina i el compromís de músics i bandes amb una tradició que, any rere any, es manté viva als nostres carrers.
Harmonies de la Costa Blanca Pla Hospital
President Infantil
Álvaro Martínez i Martínez
Benvolguda comissió: Amb el cor ple d’emoció, em dirigisc a tots vosaltres com a president infantil de la Foguera Pla Hospital. Per a mi, és un veritable honor representar tots els xiquets i xiquetes, en el mateix lloc on, anys enrere, també ho va fer la meua mare com a bellesa, lluint l’escut de la nostra foguera sobre el meu pit: un símbol de l’amor que sent per aquesta comissió.
Comence aquest repte ple d’il·lusions. És un càrrec que signi昀椀ca molt per a mi.
Sempre estic disposat a assistir a cada acte, portant el meu millor somriure al costat de les meues representants infantils: Lucía i Diana, les meues dames i amigues. I, especialment, al costat de la meua bellesa, Atenea. Ella és com una germana per a mi. Junts hem crescut i, enguany, tan especial i signi昀椀catiu per a nosaltres, volíem compartirlo de la mà, creant més moments especials, sumats als que ja hem viscut, sempre acompanyats de les nostres famílies. Enguany, estaré acompanyant-les en cadascun dels seus actes per a omplir-los de records inoblidables.Tots aquests moments vull viure’ls al costat de la meua gran mestra i companya, Helena Martínez, la nostra presidenta, i de les seues representants adultes: Berta i Paula, com a dames, i Celia, com a bellesa. Cadascuna d’elles forma l’elenc perfecte per a fer d’aquest un any únic i inoblidable. Som un equip excel·lent.
Però permeteu-me que, en aquest xicotet discurs, dedique aquest any a qui em guia en cadascun dels meus moments festers. Aquest any tan especial per a mi és un homenatge al meu besavi, José Tormo, veritable artífex que hui estiguem en aquesta meravellosa foguera. Ell és i serà el meu referent. El seu amor i passió per les festes han fet que la meua mare, i ara jo, les visquem des del cor.
És ací on es guarden els millors records i des d’on naixen els nostres millors somriures. Comissió, espere que gaudiu d’aquest any tan bonic amb tot aquest meravellós equip. Gràcies per donar-me aquesta oportunitat. Promet fer-ho tan bé com siga possible.
Felices Fogueres 2025 Amb afecte, Álvaro Martínez i Martínez President infantil.
Presidenta
Helena Martínez i Romá
GRÀCIES... Així començava les meues paraules l’any passat, i així crec que he de començar cada any les paraules que, des d’aquest llibret, vos dirigisc a cadascun de vosaltres: comissionats, veïns, col·laboradors i amics. GRÀCIES perquè, a vegades, les coses no ixen com les havíem somiades, a vegades les expectatives són unes i la realitat una altra, però això no fa que deixem de somiar, ni que deixem d’intentar fer allò que ens apassiona.
Els foguerers som així. Alguns dirien que estem fets d’una pasta especial, però res més lluny de la realitat.
El nostre somni és plantar monuments als nostres barris, que durant uns dies la nostra ciutat es convertisca en un museu a l’aire lliure, ple d’obres d’art efímeres que tothom puga contemplar i admirar. I que, la nit de Sant Joan, i complint amb una tradició quasi centenària, vegem cremar l’esforç de tot un any per, a continuació i sense descans, començar a somiar amb els monuments de l’any següent. El nostre somni és omplir de llum i so els nostres carrers. Que les llums il·luminen les nits d’un estiu acabat d’estrenar, i que la música ressonen pels carrers al ritme de bandes, xarangues i colles. El nostre somni és omplir de festa els nostres barris. Que durant uns dies oblidem la rutina i compartim amb amics i veïns moments d’alegria i rialles.
A la nostra estimada Foguera Pla Hospital, enguany compartim aquest somni amb tres dones: Celia, Paula i Berta, i amb tres xiquetes: Atenea, Lucía i Diana. Elles són les nostres belleses i dames d’honor 2025, que, junt amb Álvaro, el nostre president infantil, ompliran de somriures i llum els carrers del nostre barri.
Els nostres somnis foguerers també els compartim amb els nostres germans de foc, els nostres amics de la Falla Virgen de la Cabeza José María Mortes Lerma. Cada any ens obrin les portes del seu casal per permetre’ns gaudir de les seues estimades falles. Enguany, i per primera vegada, tres grans dones encapçalen aquesta comissió: Carmen, Carolina i Carolina, que acompanyaran en tot moment a Marta Sanchís Ortí, fallera major; Marta Alcaide Avivar, fallera major infantil, i Álvaro Martínez Rodenas, president infantil.
El meu somni foguerer el compartisc amb gent especial, persones que han estat al meu costat al llarg d’aquests tres anys, persones que en tot moment m’han donat suport i m’han ensenyat tant. Són els meus companys presidents de les fogueres de la meua ciutat. Durant els 365 dies de l’any treballem pels nostres barris i per la nostra ciutat, ideant i organitzant activitats que ens permeten obtindre els recursos necessaris per a continuar, any rere any, amb la festa més fermosa. I això no seria possible sense el suport de totes les persones que formen part de les nostres comissions.
Finalment, voldria tindre un agraïment especial per a una persona amiga d’aquesta foguera, que, malauradament, ens va deixar fa uns mesos. Durant anys va ser el responsable de les nostres cremades, la persona que, cada vegada que ho necessitàvem, ens portava 昀椀ns al racó les traques i les torxes. El pròxim Nadal, en la nostra tradicional cercavila de torxes, les nostres—les teues—torxes s’encendran per tu, Pedro Luis. Senyor Pirotècnic...!
Com cada any, voldria convidar-vos a tots a gaudir durant els pròxims dies del que més ens agrada i pel que tant treballem: LES FOGUERES DE SANT JOAN.
Bones Fogueres 2025!
Helena Martínez i Romá Presienta.
Commissió Infantil Commissió
Presidenta: Helena Martinez i Romá
Vicepresidenta econòmica delegada de loteries: Ana Isabel Marhuenda i Más
Vicepresidenta: Nuria Navarro i Mendiola
Tresorera i delegada de protocol: Alba del Carmen Martínez i López
Secretària delegada de llibret: Alicia de la Rasilla i Ramirez
Delegada de federació: Elena Lloret i Marhuenda
Delegada de belleses: Rosina Marhuenda i Mas
Delegada artística: Laura Muñoz i Heredia
Delegada artística: María Sirvent i Llinares
Delegada de belleses infantils: Pilar Flores i Joaquín
Delegada d’infantils: Laura García i Martínez
Delegada d’infantils: Ana Belén Flores i Joaquín
Delegada de llibret infantil: Lis Analia Srakocic i Zárate
Delegada d’indumentària: Tatiana Romero i Bru
Delegada de festejos: Manuela Heredia i Nieto
Delegada de xarxes socials: Belén Villar i Rosales
Subdelegada de xarxes socials: María Lloret i Marhuenda
Delegat de racó popular: Luis Daniel Menargues i Dominguez
Delegat de racó popular: Dimas Arias i González
Delegat de monuments: Pablo de la Rasilla i Sánchez
Delegat de pirotècnia: Enrique Muñoz i Pages
Delegat d’escenogra昀椀a decorats: Vicente Rodríguez i Jacobo
Delegat d’escenogra昀椀a i decorats: Francisco González iVillacañas
Delegada d’escenogra昀椀a decorats: Nerea Flores i Capacete
Delegada d’escenogra昀椀a decorats: Nuria Menargues i Lorenzo
Delegat de racó social: Jorge Sanfeliu i Huerta
President: Álvaro Martínez i Martínez
Banderí vicepresident: Marcus Defonsi i Scifo
Banderí: Bruno Martínez i González
Vicepresidenta econòmica: Atenea Peris i Sobrino
Secretària: So昀椀a Ferri i Flores
Tresorera: Lucia Arias i Comos
Delegada de llibret: Diana Marta Corrigan i Srakocic
Delegada artística: Patrícia González i Solís
Delegada de música: Vega Enriquez de Salamanca i Linares
Delegada de despertà: Elisa Ivorra i Birlain
Delegat de pirotècnia: Edgar Zaragoza i Peris
Delegada d’esports: Oriana Inglese i Sala
Delegat d’actes populars: Tomás Ivorra I Birlain
Delegat d’indumentària: Hugo Valor i Romero
Delegat de cartilles: Hugo Baran Dogu i Miralles
Delegada de belleses: Carla Martínez i Martínez
Delegada de 昀氀ors: Coral Miranda i García
Delegat de monument: Nael Sohbi i García
Delegada de xarxes socials: Leyla Sohbi i García
Delegat de federació: Vicente Ares Peris i Sobrino
Delegada de federació: Carlota Martínez i Segura
Delegat de protocol: Beltran Martínez i Segura
Delegat de jocs: Leo Valor i Romero
Vocals:
Tamara Alberola i Birlain, Maria Dolores Birlain i Parra, Maria del Carmen Capacete i Rodríguez, Cristina Chaves i Vidal, Estefanía Comos i López, Berta Compañ i Samper, Celia Compañ i Samper, Pablo de la Rasilla i Ramirez, Bárbara Filiu i Sánchez, Alba Flores i Capacete, Maria Flores i Capacete, Eva Valentina García i Martínez, Marta Martínez i López, Maria Miralles i Flores, Maria Paula Mora i Moletta, David Paredes i Peris, Laura Puig i Sales i Tania Sobrino i Iniesta.
Bellesa Infantil
Atenea Peris i Sobrino
Bellesa
Celia Compañ i Samper
Dames d´Honor
Berta Compañ i Samper; Paula Mora i Moletta
Dames d´Honor Infantils
Diana Marta Corrigan i Srakocic
Lucía Arias i Comos
Padrina d´Honor
Padrina d´Honor Infantil
Sofía Ferri i Flores
Eva Valentina García i Martínez
Comissionada d´Honor Infantil
Vega Enriquez De Salamanca i Linares
Comissionada d´Honor
Falla Germana
Virgen de la Cabeza José María Mortes Lerma
President Infantil
Fallera Major Infantil
Fallera Major
Presidentes
Laura García i Martínez
Álvaro Martínez i Ródenas
Marta Sanchis i Ortí
Carolina Alcaide i Carbonell, Carolina Barranco i Sapiña i Carmen Sánchez i Reig
Marta Alcaide i Avivar
I tu, què tries? I tu, Eliot García Foguera Infantil 2025
A la ciutat d’Alacant, a la riba de la mar Mediterrània, sota les arenes daurades de la platja del Postiguet, dos xiquets, Nico i Remeieta, van descobrir un antic llum. En fregar-lo, un geni va aparéixer i, en comptes de concedir-los tres desitjos, els va ensenyar la importància de triar, ja que cada elecció formaria part de la seua vida.
El geni, amb la seua veu profunda i la seua mirada sàvia, va explicar als xiquets que la vida és un viatge ple de decisions. Cada elecció que fem, per xicoteta que semble, ens porta per un camí diferent. Algunes eleccions ens condueixen a la felicitat, mentre que unes altres ens porten a desa昀椀aments.
Remeieta i Nico van escoltar atentament. El geni els va parlar de la importància de sospesar les opcions:
—Prefereixen un amic pelut que ronque o un que moga la cua?
Nico, que sempre havia somiat a tindre un gos, va respondre sense dubtar:
—Un gos!
En canvi, Remeieta va imaginar les aventures que podria viure amb un gat i va cridar:
—Un gat!
—Excel·lent! —va exclamar el geni—. Ara, on els agradaria passar les seues vacances: en una platja assolellada o en una muntanya majestuosa?
Aquesta vegada, Remeieta va ser la primera a respondre:
—La platja! M’encanta construir castells d’arena.
Nico, que preferia l’aire fresc i les caminades, va triar la muntanya.
El geni va somriure.
—Quines eleccions tan interessants! Què prefereixen, un gelat o un granissat?
Remeieta, llépola, va dir:
—Gelat de maduixa!
Nico, assedegat, va preferir un granissat de llima.
Els xiquets van comprendre que en la vida tot són eleccions i que, per xicotetes que semblen, no sols afecten les seues vides, sinó també les de qui els envolten. Es van adonar que cada decisió és una oportunitat per a aprendre i créixer.
I tu, què tries?
El pèndol
Eliot García
Foguera 2025
En el cor del temps, on el passat s’entrellaça amb els ressons del futur, jau el pèndol de la vida. No és un mer objecte de metall i corda, sinó el batec mateix de l’existència, un símbol etern de l’oscil·lació perpètua que de昀椀neix el nostre viatge.
Cada vaivé del pèndol és un capítol en el llibre de la vida, un recordatori que cap cosa roman estàtica. En el seu moviment, veiem re昀氀ectides les marees de la destinació, les estacions de l’ànima, les alegries i les penes que ens modelen.
No obstant això, en eixa oscil·lació constant trobem la bellesa de la manca de permanència, la saviesa de l’acceptació, la força de la resiliència. El pèndol ens ensenya que cada caiguda és una oportunitat per a renàixer, que cada ascens és un recordatori de la nostra capacitat per a elevar-nos.
Així, el pèndol segueix la seua dansa eterna, un recordatori que som part d’un ritme còsmic, un ball in昀椀nit entre la llum i la foscor, la creació i la destrucció, el principi i la 昀椀. I en cada oscil·lació, trobem la promesa d’un nou començament, l’esperança d’un demà millor.
En l’esfera política, en la qual la història s’escriu amb la tinta de les oscil·lacions, les societats, com pèndols suspesos en el temps, es balancegen entre la tirania i la llibertat, entre la centralització i la dispersió del poder. Les dictadures, amb el seu pes aclaparador, representen un extrem, mentre que les democràcies, en la seua cerca d’equilibri, intenten contindre el vaivé. Fins i tot dins d’aquestes últimes, el pèndol es mou entre l’esquerra i la dreta, entre l’individualisme i el col·lectivisme, entre el liberalisme i el conservadorisme, dibuixant un arc que rede昀椀neix constantment les polítiques i els valors socials. L’esquerra, amb el seu èmfasi en la igualtat i la justícia social, tira del pèndol cap a un extrem, mentre que la dreta, amb la seua defensa de la llibertat individual i el lliure mercat, l’impulsa cap a l’altre. Aquest moviment perpetu, aquesta dialèctica constant, modela el curs de la història, en què cada acció política provoca una reacció, cada tendència social engendra la seua contrària.
Els estils de vida i les modes, per part seua, també se sotmeten a aquest moviment pendular. Les tendències emergeixen i s’esvaeixen, només per a ressorgir amb el pas del temps, com si el pèndol traçara un cercle en l’arena del temps. La moda, en particular, és un re昀氀ex d’aquesta dansa, un ressò d’èpoques passades que es reinventen en el present. Les actituds socials, com les ones en una mar embravida, 昀氀uctuen entre la valoració de la individualitat i la preocupació pel benestar col·lectiu, impulsades pels corrents de la tecnologia, l’economia i la cultura.
En aquest constant vaivé, la societat busca un punt d’equilibri, un lloc on l’estabilitat i el canvi puguen coexistir. El pèndol, amb el seu moviment etern, ens recorda que la vida és una dansa d’oposats, una cerca incessant d’harmonia enmig del caos.
Programa de Festes
Diumenge 1 de juny:
–Certamen d’arrossos
Lloc: parc lo Morant
Hora: 12:00 h.
Divendres 6 de juny:
–Música per a una festa
Lloc: aparcament ADDA
Hora: 18:30 h.
–Homenatge a foguerers i barraquers morts
Lloc: plaça d’Espanya
Hora: 19:00 h.
–Des昀椀lada del pregó
Lloc: itinerari o昀椀cial
Hora: 19:30 h.
–Pregó de festes
Lloc: plaça de l’ajuntament d’Alacant
Hora: 21:00 h.
–Festa del pregó
Lloc: zona Volvo
Hora: 23:00 h.
Dissabte 7 de juny:
–Des昀椀lada cavalcada del ninot
Lloc: itinerari o昀椀cial
Hora: 19:00 h.
Diumenge 8 de juny:
–Mascletà Pólvora tot l’any
Lloc: centre comercial Puerta de Alicante
Hora: 14:00 h.
Dissabte 14 de juny:
-Des昀椀lada d’entrada de bandes i comissions
Lloc: itinerari o昀椀cial
Hora: 18:30 h.
Dimenge 15 de juny:
–Mascletà Gran Vía
Lloc: centre comercial Gran Vía
Hora: 14:00 h
Dilluns 16 de juny:
–Arribada del foc
Lloc: El Corte Inglés (Maisonnave)
Hora: 23:00 h.
Dimecres 18 de juny:
–La sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Crespo
Lloc: plaça dels Estels
Hora: 14:00 h.
Dijous 19 de juny:
–2a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Turis
Lloc: plaça dels Estels
Hora: 14:00 h.
–Plantà de la foguera infantil del districte i racó popular
Lloc: carrer General Elizaicin
Hora: 23:45 h.
Divendres 20 de juny:
–3a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Ferrández
Lloc: plaça dels Estels
Hora: 14:00 h.
–Inauguració del racó popular foguera Pla Hospital
Lloc: carrer General Elizaicin
Hora: 22:00 h.
–Plantà de la foguera adulta del districte
Lloc: carrer General Elizaicin
Hora: 23:45 h.
Dissabte 21 de juny:
–4a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Alto Palancia
Lloc: plaça dels Estels
Hora: 14:00 h.
–Cercaviles pel districte de Pla Hospital
Hora: 19.00 h.
–Racó popular foguera Pla Hospital. Nit temàtica: eivissenca
Lloc: carrer General Elizaicin
Hora: 22:00 h.
Diumenge 22 de juny:
–Des昀椀lada d’entrega de premis fogueres i barraques
Lloc: itinerari o昀椀cial
Hora: 11:00 h.
–5a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Fuegos Arti昀椀ciales del Mediterráneo
Lloc: plaça dels Estels
Hora: 14:00 h.
–Ofrena de 昀氀ors a la nostra patrona Verge del Remei
Lloc: itinerari o昀椀cial
Hora d’inici: 18:30 h
–Racó popular foguera Pla Hospital
Lloc: carrer General Elizaicin
Hora: 22:00 h.
Dilluns 23 de juny:
–Cercaviles Pla Hospital de visita a fogueres i barraques veïnes
Hora: 12:00 h.
–6a sessió del concurs de mascletà · Pirotècnia Hermanos Ferrández
Lloc: plaça dels Estels
Hora: 14:00 h.
–Des昀椀lada folklòrica internacional
Lloc: itinerari o昀椀cial
Hora: 20.00 h.
–Racó popular foguera Pla Hospital. Nit temàtica: Disney
Lloc: carrer General Elizaicin
Hora: 22:00 h.
Dimarts
24 de juny:
–Despertà pel districte de Pla Hospital
Hora: 08:00 h.
–Jocs per als comissionats i comissionades de la foguera
Lloc: racó foguera Pla Hospital
Hora: 12:00 h.
–7a sessió del concurs de mascletà ·
Pirotècnia Hermanos Sirvent
Lloc: plaça dels Estels
Hora: 14:00 h.
–Cercaviles pel districte de Pla Hospital
Hora: 19:00 h.
–Racó popular foguera Pla Hospital
Lloc: carrer General Elizaicin
Hora: 22:00 h.
–Monumental palmera ·
Pirotècnia Hermanos Ferrández
Lloc: muntanya del Benacantil
Hora: 00:00 h.
-Cremà Fogueres O昀椀cials. Seguidament, cremà de les fogueres dels districtes de la ciutat.
Hora: 00:00 h.
Dijous 29 de juny:
–Coso multicolor
Lloc: itinerari o昀椀cial
Hora: 19:00 h.
Des del 25 al 29 de juny:
–Concurs internacional de focs arti昀椀cials
Lloc: platja del Cocó
Hora: 00:00 h.
