PREMIS 2011
Cyber love i altres històries…
Entrada del dia 12/01/2010 Ahir vaig quedar amb un xic, com ja us havia avançat. El seu nom és Carles, i és absolutament perfecte: alt, atractiu, ulls verds, simpàtic, amable… Ho té tot. M’ho vaig passar de meravella: feia temps que no em divertia tant. Em trobe tan a gust quan estem junts... Ho sé. Només hem quedat una vegada, però sent que tenim una connexió especial. Mira si és això, que estic tornant a creure en l’amor. Puc imaginar la vostra opinió: que encara és molt prompte..., però, de veres xiques, l’heu de veure. A més és del poble, advocat i tampoc no té fills; diu que no està capacitat per a ser pare. Fins i tot en eixes coses coincidim! Açò sí que és tindre sort; no et trobes així gent tots el dies. De moment, li he donat el meu telèfon i m’ha promés tornar a cridar-me. Bé, ja us aniré avançant més capítols, que he de corregir uns exàmens i encara em queda una bona estona. Desitjaria que estiguéreu totes ací, però sé que d’alguna manera ho esteu. Fins prompte.
Entrada del dia 13/01/2010 Hui dos alumnes s’han barallat a l’hora de l’esbarjo. He hagut de cridar els seus pares perquè vingueren a parlar amb mi… I, a qui no sabeu a qui he vist? Ho podeu imaginar, clar: el xic d’ahir a la nit, pare d’un alumne de la meua tutoria! No ho podia creure! Damunt ha aparegut amb la dona. És increïble, que ximple que he sigut. No existeixen els homes perfectes, i no hauria d’haver caigut en la trampa. A ell, aquella situació pareixia divertir-lo. Jo, amb una cara de pàmfila que no me la llevava ningú, i la dona preguntant que si em passava alguna cosa. –Doncs, clar que em passa! –li he dit–. Vigile el seu marit, perquè no sé si això d’apuntar-se estant casat a pàgines web per a trobar parella li ve de patologia familiar o per alguna altra cosa. Crec que he provocat un divorci. Però amb mi no es juga, i si pensava que anava a quedar-me callada per ser la professora del seu fill, estava molt equivocat. Bé, ara que ja he aprés a no confiar cegament en les persones, intentaré fixar-me un poc més en la gent que vaig coneixent. De moment, no m’han buscat per a cap altra cita, però no us preocupeu, que si passa alguna cosa, sereu les primeres a assabentar-vos-en. Fins a la pròxima cita, amigues meues.
32
La Rosa