Page 1

8

n. tardor 2011

Serelles mai més!

Aquest dossier ha estat redactat per a les activitats de convivència «Prenguem Serelles» dels dies 2, 3 i 4 de setembre de 2011, convocades pel Moviment 15-M d’Alcoi i en les que hem col·laborat La Carrasca - Ecologistes en Acció i el Centre Excursionista d’Alcoi.

La urbanització de Serelles, en les faldes de solana de la serra de Mariola, no només és una agressió directa sobre aquest espai protegit i el seu paisatge, sinó també una agressió al conjunt de la ciutat, amb greus conseqüències per a la qualitat de vida, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. La major part del terreny que s’ha arrasat es trobava en l’àrea agrícola de la zona d’amortiment d’impactes del Parc Natural de Mariola, dins d’una Zona d’Especial Protecció de les Aus; a més, ni tan sols s’ha complit les condicions establides per la Conselleria de Medi Ambient de respectar els barrancs i les vies pecuàries. Des del punt de vista econòmic, la falta de compradors ha conduït aquest projecte a un estrepitós fracàs, que en bona part repercutirà en el poble d’Alcoi.

BUTLLETÍ INFORMATIU

Edita:

de la Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció

Imprés sobre paper reciclat Depòsit legal: A-892-2003 Imprimeix: Gràfiques El Cid

C/ del Camí, s/n (Glorieta) Apartat de correus 252 03800 ALCOI - Tel. 96 554 31 35 alcoi@ecologistesenaccio.org http://www.xarxaneta.org/carrasca


2

La urbanització de Serelles: un desastre ecològic, social i econòmic Primera proposta formal d’urbanitzar Serelles Els tràmits per a reclassificar com a urbanitzables els terrenys situats en les faldes de Mariola, entre el Xorrador i el camí de Serelles, al terme municipal d’Alcoi, comencen l’any 2001, amb un projecte promogut per l’empresa Luxender SL. Luxender pretenia la construcció de 420 habitatges en unes 33,33 hectàrees de terrenys inclosos en l’àrea d’amortiment d’impactes del Parc Natural de la serra de Mariola. Prèviament aquests terrenys havien de transformar-se en urbanitzables residencials (mitjançant el tràmit anomenat homologació modificativa). La major part eren sòl no urbanitzable agrícola i forestal, però també hi havia 11,5 hectàrees de sòl urbanitzable no programat d’ús industrial i sòl no urbanitzable de protecció de vies pecuàries. El projecte va entropessar amb un informe negatiu de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi de la Conselleria de Medi Ambient, de 17 d’abril de 2001, que considerava injustificada la reclassificació dels terrenys i indicava alguns altres aspectes inacceptables.

Primera proposta d’homologació del Sector “Solana d’Alcoi” Només uns mesos després, en la tardor del mateix any 2001, és el govern municipal del Partit Popular (PP) qui pren la iniciativa —almenys formalment— i inicia els

tràmits per a una homologació modificativa (reclassificació de terrenys no urbanitzables) del Sector "Solana d’Alcoi" que amplia la proposta anterior de Luxender fins a un total de més de 81 hectàrees (810.100 m2) i la possibilitat de construir uns 1.500 nous habitatges, bàsicament unifamiliars, aparellats i adosats. La zona afectada, que ara incloïa també terrenys de la partida de Cotes Altes, anava des de les

A pesar d’això, el 7 de juliol de 2001 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) l’anunci d’exposició pública de l’Estudi d’Impacte Ambiental adjunt a l’homologació modificativa del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Alcoi, al sector Serelles. La Carrasca-Ecologistes en Acció va presentar el 8 de juny les corresponents al·legacions contra l’homologació sol·licitada per Luxender. Aquesta proposta d’homologació mai no es va aprovar i s’arxivà sense donar més explicacions; ni tan sols es van contestar les al·legacions presentades.

Acció realitzada el 2003 en Serelles per a denunciar les actuacions.


3 proximitats de la font del Xorrador i el camp de tir, fins a Gormaget, ja fitant amb Cocentaina. L’aleshores alcalde, Miguel Peralta, afirmava que "amb aquesta urbanització podrem ofertar en Alcoi un tipus de residència que té una demanda clara" (Ciudad de Alcoy, 3 de novembre de 2001). En el ple de l’Ajuntament de 30 de novembre de 2001 es va desestimar l’admissió a tràmit de la proposta d’homologació modificativa, amb el vot unànime de l’oposició (el PP governava en minoria en aquell moment: 12 regidors d’un total de 25). La reclassificació sol·licitada va rebre també un informe desfavorable de la Conselleria, pels mateixos motius que la proposta anterior.

L’Ajuntament aprova la proposta definitiva En febrer de 2002 el govern municipal del PP torna a la càrrega, amb un projecte d’homologació 1 molt semblant al que ja es va rebutjar en novembre de l’any anterior. En aquest ocasió es pretén la urbanització de 76 hectàrees, repartides en tres sectors, amb un total de 1800 habitatges, principalment unifamiliars. Amb aquesta finalitat, l’objecte de l’expedient és reclassificar 64,73 hectàrees de sòl no urbanitzable (inclòs en l’àrea agrícola de l’àrea d’amortiment d’impactes del Parc Natural de la serra de Mariola 2) a sòl urbanitzable, i fixar com El redactor d’aquest projecte d’homologació (i dels anteriors: el redactat per a Luxender i el primer de l’Ajuntament d’Alcoi) és l’arquitecte Jesús Quesada Polo, que presideix l’empresa “Laboratorio de Proyectos, SL”. Jesús Quesada està imputat en el cas Brugal, com a redactor del PGOU d’Alacant. 1

Realment en el projecte d’homologació presentat, el govern municipal té el cinisme d’intentar reclassificar també terrenys de protecció forestal, a pesar dels informes previs de la Conselleria de Medi Ambient que advertien que aquesta pretensió era il·legal; posteriorment modifica la proposta, ja que la Conselleria confirma que no seria admissible. 2

En el concert previ del nou PGOU (febrer/2010) el PP encara pretenia convertir en urbanitzables els sectors 2 i 3.

a ús global el residencial per a tot l’àmbit (eliminant les 11,5 hectàrees de sòl urbanitzable no programat industrial). No obstant això, en aquesta ocasió sí que aconsegueix el suport dels regidors trànsfugues del grup mixt 3 i, així, en la sessió plenària de 22 de febrer de 2002 de l’Ajuntament d’Alcoi s’acorda admetre a tràmit la Proposta d’Homologació Modificativa dels sectors Solana d’Alcoi. Uns mesos després (23/07/2002) es publica al DOGV l’anunci de l’Ajuntament d’Alcoi mitjançant el qual se sotmet a informació pública la proposta d’homologació i el corresponent Estudi d’Impacte Ambiental. Durant el termini d’exposició pública diverses persones i entitats presenten al·legacions; entre aquestes, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció (el 28/08/2002). Finalment, el 25 d’octubre del mateix any el ple de l’Ajuntament d’Alcoi aprova provisionalment l’homologació modificativa del Aquests eren els “sanusistes” Francisco Carbonell Gras, Julia Company Sanus (neboda de l’exalcalde José Sanus i actual secretària de la Cambra de Comerç d’Alcoi), María José Segura Gómez i Manuel Medina Martínez. El primer se’n va eixir del PSOE en desembre de 2000, mentre que els altres tres ho van fer en febrer de 2002. 3

sector Solana, amb els vots favorables del PP i, novament, dels regidors trànsfugues del grup mixt. Els grups de l’oposició (PSOE, EU i NE) van votar en contra argumentant que la urbanització no estava justificada, que podia provocar una saturació de la oferta d’habitatge i que era una iniciativa que només responia als interessos de "constructors concrets".

Les nostres raons per oposar-nos a la urbanització de Serelles La Carrasca-Ecologistes en Acció va considerar des d’un principi que aquesta era una operació que responia a interessos especulatius (de Luxender SL) i que no buscava en absolut el benestar col·lectiu; a més de denunciar els greus impactes ambientals i socials que tindria la urbanització, vam al·legar també que incomplia la legislació urbanística valenciana, ja que no hi havia cap justificació de la urgència i la necessitat d’aquesta reclassificació (ni per motius de creixement demogràfic, ni per falta d’altres llocs on construir habitatges unifamiliars a mitjà termini).


4

Aquests eren, en resum, els nostres arguments: Impactes ambientals i socials La urbanització de Serelles suposa la imposició d’un model de creixement urbà ambientalment i socialment insostenible, que és més costós de mantenir per a l’erari municipal. A més, les seues implicacions poden ser molt negatives per a la recuperació i rehabilitació del centre de la ciutat i poden provocar un augment del ja elevat nombre d’habitatges desocupats.

Fort augment del trànsit Provocarà un augment del greu caos circulatori que pateix Alcoi, ja que els habitants de la urbanització dependran del cotxe per a tot. Això comportarà un greu impacte ambiental i social sobre el conjunt de la ciutat, especialment sobre el barri de l’Eixample, que absorbirà la major part del nou trànsit generat i, per tant, més soroll, més contaminació atmosfèrica, més barreres i un major perill d’atropellaments.

Alt consum de sòl

Trencament amb el model de ciutat compacta, densa i multifuncional L’aprovació de l’homologació representaria abandonar el model de ciutat compacta mediterrània que —com bé exposa l’Auditoria Ambiental Municipal 4— presenta indubtables avantatges respecte a la ciutat difusa, generadora de greus impactes socials, ambientals i econòmics. 4 “Algunes de les conseqüències de la ciutat difusa i especialitzada són la compartimentació del territori provocada per les xarxes de transport, la separació territorial de funcions (zones residencials extensives, àrees comercials, universitats, zones d’oficines, indústries, etc.), la degradació urbana provocada per la congestió i l’estrès ambiental, la pèrdua d’estabilitat i cohesió social derivada de la separació espacial de grups segregats socialment en funció de la seva renda, el consum i malbaratament de sòl, energia i recursos naturals i l’explotació sense límits dels recursos locals, regionals i globals per a mantenir l’organització i la complexitat de la ciutat. Oposat a aquest tipus de ciutat tenim la ciutat compacta i densa amb continuïtat formal, multifuncional, heterogènia i diversa en tota la seva extensió. Aquest tipus de ciutat basa en la seva complexitat interna l’obtenció de cohesió social i competitivitat econòmica, alhora que estalvia sòl, energia i recursos naturals i manté la biodiversitat dels espais agrícoles i naturals que l’envolten.”

un empitjorament de la ja preocupant situació dels nostres aqüífers.

La dependència del cotxe és conseqüència del caràcter monofuncional de la urbanització, és a dir, del seu ús quasi exclusivament residencial, que obligarà els seus habitants a anar a àrees allunyades per a satisfer les necessitats quotidianes (treball, escola, compres, gestions, sanitat, oci, etc.); tant les distàncies dels recorreguts com les fortes pendents de la zona limitaran els desplaçaments a peu. A més, el autobusos urbans no poden atendre adequadament la urbanització a causa de la baixa densitat d’habitatges, que fa impossible un servei de transport col·lectiu viable.

El model d’edificació que es proposa és el que consumeix més superfície de terreny per habitant, cosa totalment inacceptable en un terme amb les característiques topogràfiques i ambientals d’Alcoi. El balafiament de sòl agrícola o natural —un capital insubstituïble— és una greu irresponsabilitat, que impedeix en el futur el manteniment o la implantació d’usos realment necessaris i beneficiosos per al conjunt de la ciutat.

Balafiament d’aigua

Consum d’energia

Un bon exemple del balafiament de recursos naturals d’aquesta urbanització el trobem en el cas de l’aigua, amb conseqüències per al conjunt de la població d’Alcoi tant pel que fa al subministrament com a la depuració de les aigües residuals.

Creixerà significativament, no només per l’increment del trànsit, sinó també perquè les cases unifamiliars tenen un consum energètic per habitant proporcionalment més elevat que altres tipologies de construcció. Així mateix, la major distància de via pública per habitatge en les urbanitzacions representa un element d’ineficiència pel que fa a l’enllumenat públic, ja que calen més punts de llum per servir a una població molt menor.

El consum d’aigua en els habitatges unifamiliars és molt superior —entre 2 i 12 voltes més— al dels pisos o cases baixes sense jardí. Això comportàra


5

Impacte paisatgístic S’ha produït la destrucció del paisatge, amb la desaparició definitiva de barrancs, zones de cultiu de secà i d’altres elements tradicionals com ara els camins, els marges, etc.

Sobrecost i degradació de la ciutat El manteniment de les infraestructures i serveis d’una urbanització dispersa (xarxa de clavegueram i de subministrament d’aigua, enllumenat, neteja, etc.), amb una baixa densitat de població, té un cost elevat que haurem de pagar el conjunt dels ciutadans d’Alcoi.

La urbanització desplaçarà cap a zones més sensibles l’impacte derivat de la proximitat de la ciutat. Entre les conseqüències d’aquesta major pressió humana destaca l’increment del risc d’incendis forestals. La pèrdua de àrees agrícoles pot ocasionar significatius impactes en la diversitat biològica 5.

La tramitació en la Conselleria de Territori i Habitatge El 29/11/2002 l’Ajuntament presentà a la Conselleria de Territori i Habitatge (equivalent a Medi Ambient i Urbanisme) el document definitiu que va ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental. La tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental demostra que per a la Conselleria van pesar més les pressions polítiques que els criteris ambientals.

A més, aquesta urbanització incrementa el perill de degradació per als barris de la ciutat, que poden perdre població i les inversions que necessiten, ja que l’expansió de la superfície de la ciutat no es correspon a cap augment de la població.

Impacte sobre Mariola L’àrea d’amortiment d’impactes té com a funció la preservació dels valors ecològics i paisatgístics del parc natural de Mariola.

De fet, l’únic informe tècnic sobre l’impacte ambiental de la reclassificació a urbanitzables de les zones agrícoles (autèntic nucli del projecte) és contundent 6: exposa que les àrees agrícoles que pretenen reclassificar-se compleixen un important paper amortidor d’impactes paisatgístics, que el procés de reconversió d’àrees agrícoles de secà en zones urbanes està suposant un empobriment seriós dels entorns forestals immediats, que els paisatges agraris tradicionals poden considerar-se en l’actualitat un dels paisatges més amenaçats, que l’ecosistema mediterrani és per davant de tot 5 Justament en el medi mediterrani és l’estructura en mosaic la que aconsegueix generar i mantenir una major diversitat biològica que als ecosistemes més septentrionals. La major diversistat acostuma a trobar-se en els marges de transició entre espais agro-ramaders oberts i espais forestals més tancats, perquè és la combinació de tots dos allò que permet a moltes espècies trobar alhora hàbitat i aliment, fet confirmat per molts treballs de camp concrets. 6 Informe de 26/08/2002 de la tècnica de Parcs Naturals dels Serveis Territorials d’Alacant de la Conselleria de Territori i Habitatge.

un sistema agroforestal on les espècies forestals depenen dels enclaus agrícoles per a la seua alimentació ja que les preses bàsiques de nombroses espècies protegides mediterrànies viuen en la vora de plantes herbàcies que acompanyen els cultius i que necessiten els medis agrícoles per a sobreviure. En conseqüència, l’informe considerava que l’eliminació d’aquests terrenys agrícoles suposaria un impacte sever per a la biodiversitat del parc i, en conseqüència, concloïa informant desfavorablement el projecte d’homologació tramitat per l’Ajuntament d’Alcoi. No obstant això, en la Declaració d’Impacte Ambiental 7 dictada el 23/03/2004 pel director general de Gestió del Medi Natural no s’incorporaren les conclusions de l’esmentat informe tècnic, ja que —segons s’indicava— "aquest informe ha sigut objecte de contrast en camp en el procés d’avaluació, no observant-se els riscos que inclou pel que fa a la importància ecològica de determinades espècies de fauna cinegètica comuna i la seua capacitat per a alimentar la fauna protegida, així com una valoració de la funció ecològica i amenaça de desaparició del paisatge agrari". La pròpia Conselleria de Territori i Habitatge va haver de reconéixer més endavant que la decisió d’ignorar l’informe de la tècnica de Parcs Naturals no es va fonamentar en estudis de base o en criteris tècnics detallats. En definitiva, la Declaració d’Impacte Ambiental dictada per la Conselleria de Territori i Habitatge va considerar acceptable als efectes ambientals l’homologació modificativa dels sectors Solana d’Alcoi. Per rentar-se mínimament la cara, va establir una sèrie de condicions ambientals, entre les quals les més importants eren l’obligació de respectar les vies pecuàries que travessen la zona (la del Teular del Llonganisser i la del Coll de Sabata) i els barrancs que baixen de Mariola, en els quals hauria de mantenir-se la vegetació natural i potenciar la seua funció de corredors ecològics. Com veurem, ni tan sols això es va respectar. Publicada en el DOGV de 21 de juny de 2005. 7


6 Una volta el projecte comptava amb la DIA favorable, es va encarregar un nou informe per tal d’avaluar la compatibilitat de l’homologació amb la normativa del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de Mariola. Aquest nou informe tècnic, emés el 10 de desembre de 2004, va qüestionar la justificació de la necessitat de reclassificar els terrenys agrícoles i va acceptar com a compatible només el Sector 1 (el que ara s’ha urbanitzat), mentre que va proposar la suspensió de l’aprovació de l’homologació per als sectors 2 i 3. Finalment aquest és el criteri que es va recollir en la Resolució de 17 de gener de 2005, del conseller de Territori i Habitatge, mitjançant la qual s’aprovà definitivament l’Homologació del sector 1 de la Solana d’Alcoi, amb condicionants, i es va suspendre la tramitació dels sectors 2 i 3 8.

Valenciana, que ens va donar la raó en les qüestions principals 9. Per tal d’ajornar el compliment d’aquesta sentència, Luxender SL i l’Ajuntament d’Alcoi van presentar dos recursos de cassació al Tribunal Suprem; el de l’Ajuntament ni tan sols va ser admés a tràmit, mentre que el de Luxender SL encara no s’ha resolt.

es converteix també en un carrer més de la urbanització. Pel que fa als barrancs, també s’incompleix l’obligació de garantir-ne la continuïtat física i biològica: apareixen seccionats transversalment per diversos carrers i fins i tot algunes zones d’edificació envaeixen alguns trams.

Altres incompliments ambientals de la urbanització de Serelles

El PAI Solana 1 s’adjudica al projecte il·legal de Luxender En abril de 2005 es va iniciar el període d’exposició pública del programa per al desenvolupament de la actuació integrada del sector Solana-1, juntament amb el pla parcial i el projecte d’urbanització. Aquests documents reprenen la filosofia primigènia del projecte i ni tan sols respecten les condicions ambientals fixades en el procés d’aprovació definitiva de la homologació. La via pecuària del Teular del Llonganisser —que es la que travessa el sector i sobre la qual la DIA proposava desviarne el traçat— queda convertida en la principal via de circulació motoritzada de la urbanització —amb aparcaments inclosos— i sobre la qual desemboca la major part del trànsit rodat de la resta de carrers.

L’Ajuntament va desestimar les al·legacions presentades per La Carrasca-Ecologistes en Acció i per l’Associació de Veïns Zona Nord. Per al govern municipal del PP, el projecte era totalment legal; fins i tot es va atrevir a defensar que col·locar uns tubs de drenatge en els punts on els vials es creuen amb els barrancs és prou per a mantenir la continuïtat física i biològica dels barrancs i potenciar la seua funció com a corredors ecològics.

Tampoc es respecta la via pecuària del Coll de Sabata, que

El programa es va aprovar en juliol de 2005 i es va seleccionar Luxender SL com a agent urbanizador.

La Resolució va ser publicada en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant de 28/02/2005 (pàgs. 13-16).

La Carrasca va presentar un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat

8

Cal destacar que totes les denúncies dirigides per La Carrasca-Ecologistes en Acció a la Conselleria de Territori i Habitatge demanant que es verificara el compliment de les condicions ambientals de l’homologació van ser totalment infructuoses. La Conselleria fins i tot va autoritzar Luxender a ocupar temporalment les dos vies pecuàries saltant-se a la torera l’obligació de sotmetre els expedients al tràmit d’informació pública 10.

A la tolerància de la Conselleria, cal afegir la connivència de la Gerència de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi, que era la responsable de vigilar el compliment de la Declaració d’Impacte Ambiental 11. Per començar, Luxender estava obligada a redactar i presentar abans de l’inici de les obres un Programa de Vigilància 9

Vegeu el requadre de la pàg. 7.

L’article 14 de la Llei 3/1995 de vies pecuàries disposa que les ocupacions temporals de les vies pecuàries “seran sotmeses a informació pública per espai d’un mes”. 10

11 Una de les funcions de la Gerència de Medi Ambient municipal era, justament, “efectuar el seguiment de l’aplicació i el compliment de les mesures preventives i correctores que es determinen en les declaracions d’impacte ambiental que afecten el terme municipal d’Alcoi” (Art. 4.2.5 del Reglament de Funcionament de la Gerència de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi, publicat al BOP d’Alacant de 16/12/2005).


7 Ambiental 12: "Se redactará un Programa de Vigilancia Ambiental que durante la ejecución de las obras controlará el estricto cumplimiento de la Declaración de Impacto Ambiental. En este sentido, se deberán emitir todos los informes y acatar todos los requerimientos que durante la ejecución de los trabajos provengan de la Gerencia de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Alcoy." A pesar d’això, aquest Programa de Vigilància Ambiental no es va redactar mai; difícilment es podia, per tant, controlar el compliment de les condicions de la Declaració d’Impacte Ambiental 13. També tenia l’obligació de reforestar amb espècies autòctones característiques del Parc Natural de Mariola les àrees forestals adjacents al sector urbanitzat. Tot i això, Luxender no ha presentat cap Pla de Reforestació, ni ha dut a terme cap dels treballs als quals estava obligada.

S’ha incomplit així mateix la condició de la Declaració d’Impacte Ambiental relativa a la protecció de les basses i xarxes de reg de la zona, atés el seu valor històric i etnològic. Aquest incompliment va obligar la

Sindicatura de Greuges a emetre una recomanació 14 a l’Ajuntament d’Alcoi en gener de 2008. 14 Recomanació de 17/01/2008 de la Síndica de Greuges: http://guadalaviar.gva. es/sindic/Resoluciones/10128085.pdf

La sentència del Tribunal Superior de Justícia anul·la parts essencials de la urbanització de Serelles La sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) el 25/05/2009 anul·la aspectes essencials del Pla Parcial de la urbanització de Serelles, donant resposta al recurs presentat per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció en juliol de 2006, que se centrava fonamentalment en la defensa de les vies pecuàries afectades (la del Coll de Sabata i la del Teular del Llonganisser) i en la conservació dels barrancs que travessen l’àrea urbanitzada. La Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de l’homologació de Serelles exigia que la urbanització respectara les vies pecuàries, que són autèntics corredors ecològics i, a més, afavoreixen activitats com ara el passeig, el senderisme i d’altres formes de contacte amb la natura. A pesar d’això, el Pla aprovat per l’Ajuntament d’Alcoi convertia aquestes vies pecuàries en simples vials per al trànsit motoritzat, vulnerant clarament la Llei de vies pecuàries. Per al Tribunal, l’ús de la via pecuària per al trànsit rodat és absolutament incompatible —i per tant il·legal—, tal com ho havia advertit La Carrasca en totes les al·legacions, els recursos i les denúncies presentats des d’un començament. Per al TSJ: "[...] una cosa es autorizar [...], de forma excepcional y puntual, el tráfico de vehículos que no sean agrícolas, y otra que el tráfico rodado sea el uso ordinario de la vía pecuaria. [...] Nada que ver, obviamente, con el uso habitual, siquiera sea "moderado", de vehículos de motor. Este uso es absolutamente incompatible con la vía pecuaria salvo cuando de forma EXCEPCIONAL Y PUNTUAL, lo pueda autorizar la comunidad autónoma; o se trate de vehículos agrícolas. La norma es tan clara que exime a la sala de argumentar más [...]" Un altre requisit bàsic de la DIA que l’Ajuntament d’Alcoi ha incomplit és el manteniment íntegre dels barrancs com a corredors ecològics i la conservació de la seua vegetació natural. Per al Tribunal és més que evident l’incompliment d’aquesta condició: "[...] realmente resulta impensable que el tratamiento dado a esos barrancos respete su condición de corredor ecológico." "[...] es impensable que un barranco interrumpido por calles y rellenado debajo de las mismas pueda cumplir con su función de corredor ecológico". El recurs ecologista també impugnava la consideració dels barrancs com a zones verdes, tal com va proposar l’urbanitzador (Luxender) i aprovà el Govern municipal. També en aquesta qüestió el TSJ accepta la petició ecologista i dictamina que s’han d’excloure els barrancs del còmput de zones verdes, les quals no poden tenir un accés difícil per als vianants. En canvi, el Tribunal no accepta els plantejaments de La Carrasca pel que fa a les altures màximes de les edificacions i a la ubicació de les dotacions. Aquesta sentència demostra, una volta més, la nefasta gestió municipal en temes urbanístics, que massa sovint posa els interessos privats especulatius per davant del compliment de la legalitat i de l’interés públic. És vergonyós que tant els membres del Govern local com determinats tècnics municipals rebutjaren amb arguments estrambòtics les al·legacions presentades, que estaven perfectament fonamentades, com s’ha demostrat. És més, la sentència és molt contundent i deixa ben clar que el Pla aprovat per l’Ajuntament té aspectes inacceptables, la correcció dels quals exigirà una modificació profunda de la urbanització.

Aquesta obligació està inclosa en l’aprovació del Pla Parcial del sector Solana 1 de Serelles (publicada al BOP d’Alacant d’11/04/2006). 12

Vegeu la recomanació de 08/06/2008 del Síndic de Greuges: http://guadalaviar. gva.es/sindic/Resoluciones/10187619.pdf 13

El cas de Serelles té molts paral·lelismes amb el de la Rosaleda: les dos són actuacions molt discutides socialment; que han acabat concretant-se en uns projectes a la mida dels interessos de les empreses promotores; que han comptat amb l’aprovació i el suport total del Govern del Partit Popular, fins al punt de permetre la vulneració flagrant de la legalitat; que han estat possibles gràcies també a la connivència de tècnics i assessors legals municipals; i tot això adobat amb un menyspreu absolut pel treball de les entitats socials en defensa del medi ambient i de la qualitat de vida de la ciutat.


8 Per acabar, tampoc no s’ha complit una altra exigència clara de la declaració d’impacte ambiental: l’obligació de mantenir la vegetació natural en les ribes dels barrancs que travessen el sector urbanístic, cosa que es pot comprovar a simple vista.

Del fracàs econòmic al concurs de creditors Les obres d’urbanització de Serelles havien d’estar acabades en març de 2008, encara que a petició de Luxender el Govern Municipal va prorrogar el termini d’execució en 12 mesos. L’empresa va atribuir aquest retard a problemes amb el desviament de la línia elèctrica, però sembla ser que la causa real era la seua greu situació econòmica; de fet, només havia aconseguit 32 compradors per als seus habitatges (i això durant els anys en què no havia esclatat encara la crisi immobiliària). Sis mesos després, en setembre de 2008, Luxender despatxava sis treballadors i, en octubre, 10 més. A final de mes es confirmaven els rumors que s’escampaven des de feia setmanes: el grup immobiliari havia demanat al Jutjat Mercantil núm. 2 d’Alacant la declaració de concurs de creditors (l’antiga suspensió de pagaments) deixant un deute important entre les petites i mitjanes empreses d’Alcoi i la comarca que havien treballat en les obres. Luxender va intentar frenar la inquietud (i la possible retirada) dels compradors garantint que podrien viure en les seues

Lliurament de les llicències de primera ocupació a un grup de compradors.

cases en gener de 2009; al poc temps tornava a assegurar que el lliurament dels habitatges es produiria en juliol i, així, en diverses ocasions. Davant de l’incompliment dels compromisos firmats, va començar un degoteig de renúncies per part dels compradors, que reclamaren la devolució dels avals depositats (a la qual es va resistir alguna entitat bancària, cosa que els obligà a acudir als tribunals). Finalment ja semblava que els pocs que quedaven podrien viure prompte en les seues noves cases: a finals d’octubre de 2010 l’Ajuntament d’Alcoi va firmar la recepció parcial i provisional de les obres i Sedano protagonitzà un acte esperpèntic i propagandístic (a l’estil del NO-DO) en el qual es va fotografiar lliurant les llicències de primera ocupació a un grup de compradors; la qüestió és que ell no pintava res en l’assumpte i el que els va donar eren simples fotocòpies, ja que a qui se li han de facilitar les llicències és al promotor, qui les ha d’entregar als compradors quan formalitzen el contracte de compra. Però ni així: les deficiències i altres problemes tornaven a impedir ocupar els habitatges, de manera que a hores d’ara s’ha retirat la pràctica totalitat dels compradors (fins i tot alguns de la foto amb Sedano!) i a Serelles només viuen dos famílies i una més s’hi traslladarà pròximament. Per una altra banda, en març d’enguany els mitjans de

comunicació feien públic que, segons els administradors del concurs d’acreedors, el deute de Luxender supera els 42 millons d’euros, mentre que el seu dèficit patrimonial és de 845.350 euros.

Més incompliments fonamentals: el pont i el depòsit Per si fóra poc, Luxender no ha complit l’obligació de construir al seu càrrec un depòsit d’aigües soterrat o semisoterrat de 6.000 m3 i un pont de 13 metres d’amplària des de la carretera del Preventori (a l’altura de la piscina municipal), que hauria de ser la principal via d’accés a la urbanització No es fins setembre de 2009 que l’empresa presenta a l’Ajuntament d’Alcoi una proposta per al pont, una obra que ja feïa un any i mig que havia d’estar acabada. Els tècnics municipals van requerir millores en la documentació presentada (que no podia considerar-se realment un projecte bàsic), les quals no s’han aportat per l’empresa. La qüestió és que aquesta infraestructura ni té el projecte aprovat, ni s’ha començat a construir encara. El depòsit d’aigües, necessari per abastir la urbanització i millorar el subministrament al barri de la Zona Nord, tampoc no s’ha construït.


9

Recepció parcial i provisional Amb la finalitat de facilitar a Luxender la venda de les primeres cases i la possibilitat d’ingressar una suma important de diners (quan els compradors firmen l’escriptura de compra, l’empresa cobra ja el seu import total), el govern municipal alcoià forçà en octubre de 2010 la recepció parcial i provisional d’una part de la urbanització, la qual cosa podia permetre l’obtenció de les llicències d’ocupació necessàries per a formalitzar la venda de fins a 47 habitatges unifamiliars. Aquesta recepció, que afecta només a una part dels carrers urbanitzats, es va firmar a pesar de l’existència de nombroses deficiències detallades en els informes dels tècnics municipals i de la mancança del pont i el depòsit.

Sanció de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a Luxender... i a l’Ajuntament d’Alcoi Per si fóra poc, en maig de 2011 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va obrir un expedient sancionador a Luxender pels danys produïts en els barrancs per les obres il·legals. La multa prevista podria arribar als 601.000 euros, i a més s’haurien de reparar els desperfectes provocats, amb un cost superior als 850.000 euros. Es dóna el cas que la notificació de la sanció es va dur a terme mitjançant el Butlletí Oficial de l’Estat, ja que no es va poder localitzar l’empresa 15.

L’empresa promotora al·lega davant del Ministeri que qui va aprovar la urbanització va ser l’Ajuntament, i afegeix que tot el que va fer a Serelles va ser per "indicació expressa" del govern municipal de Sedano.

Més obres il·legals de Luxender, ara al barranc del Cint A mitjans d’agost de l’any passat, excursionistes i habitants de la zona van tenir la sorpresa de trobar-se una excavadora ampliant el camí d’entrada al barranc del Cint. Afortunadament van aconseguir que el treballador parara la màquina i van avisar dels fets a membres de La Carrasca-Ecologistes en Acció i als agents mediambientals, que van paralitzar l’actuació.

A més de les deficiències detectades pels tècnics de l’Ajuntament, el passat mes d’abril La Carrasca-Ecologistes en Acció va denunciar l’incompliment de les normes d’accessibilitat al medi urbà en diversos aspectes: amplària de la banda lliure per a vianants, deficiències en els guals («vados») per a vianants i vehicles, deficiències en rampes i escales de la via pública, etc. Encara que aquest primer expedient s’ha arxivat per defectes de forma, el Ministeri de Medi Ambient, com que les infraccions no havien prescrit, l’ha reiniciat de nou amb una novetat important: ara considera que la responsabilitat no és només de Luxender, sinó també de l’Ajuntament d’Alcoi com a titular de la «competència d’ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística». 15 “Anuncio de la Confederación Hidrográfica del Júcar, por el que se procede a la publicación oficial del extracto del Pliego de Cargos del expediente sancionador 2009DO0055 incoado a Luxender, S.L., por infracción del Texto Refundido de la Ley de Aguas.” (BOE de 03/05/2011)

L’obra, que tenia com a finalitat instal·lar una conducció d’aigua potable des de la canalització procedent del barranc del Cint fins la urbanització de Serelles, estava duent-se a terme en terrenys forestals de l’àrea d’amortiment d’impactes del Parc Natural de la serra de Mariola (sòl no urbanitzable d’especial protecció) i, a més, en la via pecuària del Teular del Llonganisser. Luxender va afirmar que disposava de tots els permisos necessaris, però es va comprovar que no era així: ni tenia la


10 preceptiva declaració d’impacte ambiental, ni disposava d’autorització per a l’ocupació de la via pecuària, ni tan sols comptava amb llicència d’obres. A pesar de les pressions de l’empresa i de les gestions de l’Ajuntament d’Alcoi, la Conselleria de Medi Ambient (a qui La Carrasca va presentar les denúncies corresponents) va mantenir la paralització de les obres.

L’intent de desviar les vies pecuàries Com ja hem explicat, la Declaració d’Impacte Ambiental de l’homologació de Serelles exigia que s’exclogueren de la urbanització les vies pecuàries. Com que Luxender (amb la connivència del govern municipal) va incomplir aquest requisit, ara es troba amb uns carrers que no són legals, segons la sentència del Tribunal Superior de Justícia, ja que se superposen a aquelles.

responen a cap interés públic, sinó a l’interés particular d’una empresa que pretén traure profit de la il·legalitat que ha comés. A més, es canviaria un camí tradicional còmode i segur —raó per la qual és molt usat per excursionistes, esportistes i passejants en general— per un traçat alternatiu que discorreria per una zona molt més accidentada i amb desnivells que el farien impracticable.

Nou Pla General d’Ordenació Urbana

Açò ho pague jo? La connivència del govern municipal amb Luxender ha sigut descarada des d’un principi; l’Ajuntament, en compte d’actuar pensant en els interessos generals de la ciutat, ho ha fet com si fóra l’assessor de l’empresa. És inacceptable que ara, a més, siga el poble d’Alcoi qui haja de fer front al cost de les il·legalitats comeses. Cal exigir que paguen els responsables: l’empresa i, per part de l’Ajuntament, tècnics i polítics que hagen actuat negligentment.

En l’any 2008 l’Ajuntament d’Alcoi va iniciar la tramitació del concert previ del nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat; en aquesta fase és quan s’estableixen les línies generals de la planificació urbanística per als pròxims anys, cosa que condicionarà en gran manera el futur d’Alcoi.

Si bé la solució lògica i justa seria la modificació de la urbanització i la restauració dels terrenys ocupats il·legalment, la promotora el que pretén és modificar el traçat de les dos vies pecuàries, de manera que discórreguen per l’exterior de la urbanització, fent una volta insòlita. Així, a més, canviaria uns terrenys situats en sòl no urbanitzable protegit (de baix valor econòmic), per uns altres enmig d’una urbanització, la qual cosa constituiria un negoci redó. Per a La Carrasca-Ecologistes en Acció aquests canvis de traçat són inacceptables, ja que no

Doncs bé, el document consultiu elaborat per l’anterior govern municipal inclou totes les aberracions urbanístiques insostenibles defensades pel PP: polígon industrial en la vall de la Canal, urbanització amb camp de golf de Xirillent, una nova urbanització a l’Estepar i, com no, les fases 2 i 3 de la urbanització de Serelles. Encara que l’actual govern municipal ha anunciat un distanciament clar amb el model urbanístic del PP, hem d’exigir que tots aquests projectes siguen retirats del concert previ i del futur PGOU. Amb la destrossa actual ja en tenim prou i massa.

Així mateix, cal comprovar si a partir de la recepció parcial i provisional de les obres l’Ajuntament d’Alcoi ha estat fent-se càrrec de les despeses de manteniment i conservació de la urbanització (jardineria, neteja, conservació i funcionament de les instal·lacions, consum d’aigua i electricitat, etc.). En eixe cas s’hauria d’exigir el pagament d’aquestes a Luxender i depurar les responsabilitats corresponents en l’Ajuntament.


11 La normativa és molt clara al respecte: «La conservació de les obres públiques municipals és responsabilitat de l’ajuntament des de la seua recepció definitiva, i abans ho és de l’urbanitzador» (art. 79 de la Llei reguladora de l’activitat urbanística). També cal impedir que es produïsca la recepció definitiva de les obres fins que s’hagen corregit totes les deficiències i il·legalitats detectades, incloses les referents a les vies pecuàries i als barrancs.

Protesta en la inauguració de la fira Urbe Desarrollo (23/11/2006) a Paterna. Mentrestant, en l’interior, l’aleshores alcalde d’Alcoi, Jorge Sedano, promocionava en l’estand de l’Ajuntament la urbanització de Serelles i la urbanització amb camp de golf de Xirillent (les dos en la serra de Mariola), i també el projecte de l’Estambrera.

Información, 4 / novembre / 2008 OPINIÓN

Surfistas estrellados JAVIER LLOPIS Se suponía que esta gente iba a sacarnos de pobres, que iba a llevarnos en andas hacia una nueva edad de oro, tachonada de chalés de alto standing y de urbanizaciones llenas de ingleses millonarios. Sin embargo, al final, todas las expectativas se han visto defraudadas. Lo único que tenemos es un enorme bocado en el parque natural de la Sierra de Mariola, un montón de propietarios de viviendas aterrorizados ante la incertidumbre de perder su dinero y decenas de proveedores, electricistas, fontaneros y carpinteros “enganchados” en una suspensión del pagos de las gordas. Esta es la crónica alcoyana de la promotora Luxender y del frustrado proyecto para convertir la zona de Serelles en una gran área residencial. Estaríamos ante una historia más de estos tiempos de crisis de la construcción, si no fuera por un elemento importante y altamente significativo: la urbanización de Serelles es un proyecto en el que se ha implicado hasta las cachas el gobierno municipal del PP; sí, ese mismo gobierno que ahora dice que no sabe nada del asunto. El montaje de una gran área residencial en esta parte de la ciudad fue una apuesta rotunda del actual Ayuntamiento de Alcoy, que retorció la legalidad ambiental y dio todos los pasos posibles para abrirle el camino a la promotora. Se vendió el plan urbanístico como un instrumento clave para el desarrollo futuro de la ciudad y se trató la propuesta de la constructora con un mimo que para sí habrían querido otras empresas alcoyanas. Al final, la cruda realidad de la crisis del ladrillo ha dejado con el culo al aire un modelo económico por el que el PP alcoyano lleva apostando desde que llegó al poder hace ocho años. El único plan de futuro de los populares alcoyanos era surfear sobre la ola de boom inmobiliario y ahora, cuando la burbuja se ha deshinchado, el surfista se ha estrellado de forma espectacular. La fe ciega en las bondades de la construcción ha impedido que el Ayuntamiento de Alcoy apoye otras iniciativas empresariales más solidas y solventes. Ahora, estamos pagando todos las consecuencias de un error de cálculo fácilmente previsible.


Acosta’t a la natura… …a costa de formigonar l’entorn En el segle XXI ja no és estètic un paisatge amb oliveres, marges, basses, camins… A més, ¿per a què volem els especuladors un Parc Natural si no podem fer negoci amb els terrenys més pròxims?

Acosta’t a la llibertat… …a costa de ser un esclau del cotxe A peu? Amb autobús? Quina vulgaritat! Vivint a Serelles hauràs d’anar amb cotxe  al treball, a l’escola, a comprar, al cinema, a la filà… I no et preocupes: el trànsit  i la contaminació els aguantaran sobretot els veïns de l’Eixample.

Acosta’t a una urbanització que naix… …a costa de la mort d’altres barris Alcoi no creix en població. Per això, com més gent se’n va a viure a les urbanitzacions, més es degraden els barris. T’agradaria viure en un barri degradat? No esperes més: la ciutat ja no té futur.

Acosta’t als espais oberts… …a costa de tancar-te en el teu món En Serelles no hi haurà carrers com els que coneixes, sinó vials sense xiquets jugant, ni botigues, ni vells passejant. Per fi evitaràs barrejar-te amb la xusma i podràs estar-te tancat a casa, envoltat de reixes i alarmes.

Acosta’t al paradís… …a costa de l’aigua que no tenim Presumiràs de gastar moltíssima més aigua que els altres habitants d’Alcoi: en el jardí, en la piscina… A més, el manteniment de les infraestructures i dels serveis públics ens els pagaran entre tots, encara que costen més cars.

infoverd nº 8 - tardor 2011: Serelles mai més!  

Aquest dossier ha estat redactat per a les activitats de convivència «Prenguem Serelles» dels dies 2, 3 i 4 de setembre de 2011, convocades...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you