Viure en Salut 76. Número 4/2008

SER MARE A LA COMUNITAT VALENCIANA ■ EMBARÀS I DIVERSITAT CULTURAL ■ MATERNIDAD E INMIGRACIÓN ■ DE LA PREPARACIÓN AL PARTO A LA EDUCACIÓN PARA SER PADRES ■ PLANIFICACIÓ DE LA GESTACIÓ I CONSULTA PRECONCEPCIONAL ■ EL PART ‘NO INTERVENCIONISTA’ I LA HUMANITZACIÓ DEL NAIXEMENT ■ ELS CONTAMINANTS AMBIENTALS I L’ALIMENTACIÓ MATERNA EN EL DESENROTLLAMENT FETAL I INFANTIL ■ GRUP NODRISSA. LA VESPRADA MÀGICA DE CADA SETMANA ■ AMAMANTA. TALLERS DE LACTÀNCIA EN CENTRES DE SALUT I VOLUNTARIAT DE SUPORT MARE A MARE EN HOSPITALS ■ SINA. SUPORT A LES MARES EN CRIANÇA

76 4 / 2008

Maternitat El desig i la decisió de la dona de ser mare

últimes pàginesMaternitat

EDITA

Generalitat Valenciana.

Conselleria de Sanitat.

Direcció General de Salut Pública DIRECCIÓ

v

Unitat d’Educació per a la Salut

S 75 Menjadors escolars

REDACCIÓ

Javier Parra

v

vS 74

S 73 Càncer infantil

Salut ambiental (II)

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC

Servei d’Assumptes Generals MAQUETACIÓ

Javier Parra FOTOGRAFIA

Javier Parra DISSENY DE PORTADA

Javier Parra COL·LABORADORS D’ESTE NÚMERO

Amparo Albiñana. Carme Barona.

Soledad Carreguí. Patricia Escobar.

Manuel Fillol. Salomé Laredo.

Rosa Mas. Isabel Miralles.

Laura Pacheco. Ezequiel F. Pérez.

v

S 72 Trastorn bipolar

Xarxa Inma-València.

v

v

S 71 Diabetis

S 70 Tabaquisme passiu

vS 68

S 67 Atencions pal·liatives

IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓ

Rotodoménech SL DISTRIBUCIÓ

Redyser DIPÒSIT LEGAL

V-1063-1988

VIURE EN SALUT s’envia gratuïtament a tots els col·legis, ajuntaments i centres sanitaris de la Comunitat Valenciana.

També es tramet a les associacions, entitats o persones que ens ho sol·liciten.

Agrairíem que se'ns comunicara qualsevol anomalia observada en la recepció, per tal de corregir-la, i també els canvis de domicili.

vS 69

La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN SALUT, no s'identifica necessàriament amb les opinions expressades pels redactors i col·laboradors de la publicació.

Salut ambiental

VIURE EN SALUT autoritza la reproducció dels seus textos, sempre que se'n cite la procedència. Alhora, demanem que ens feu arribar dos exemplars de la publicació on s'incloguen els seus continguts.

Us convidem a fer una revista cada vegada més vostra. No dubteu a donar-nos la vostra opinió sobre la revista, expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opinió que hi apareixen, aportar suggeriments, plantejar dubtes o peticions, etcètera. Esperem les vostres col·laboracions.

Adreceu-vos a: Direcció General de Salut Pública Unitat d’Educació per a la Salut C/ del Misser Mascó, 31-33 46010 València 96 386 01 55 viure_salut@gva.es

v

Malalties rares

SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA Per a subscriure's a Viure en Salut cal comunicar les dades demanades, per a la qual cosa es pot utilitzar qualsevol d’estos mitjans: correu postal, correu electrònic o telèfon.

1 ■ Nom i cognoms

Adreça postal

2 ■ Domicili 3 ■ Localitat 4 ■ Província 5 ■ Telèfon 6 ■ Codi postal

correu electrònic

Direcció General de Salut Pública Unitat d’Educació per a la Salut C/ del Misser Mascó, 31-33 46010 València viure_salut@gva.es

7 ■ Data de naixement 8 ■ Professió

2

Telèfon

96 386 01 55

vS 76

editorial

Maternitat

A

l llarg de les tres últimes dècades, el perfil reproductiu de les dones espanyoles i de la Comunitat Valenciana s'ha modificat substancialment, en el context d'un accelerat procés de canvi global que ens ha portat a confluir amb l'àmbit europeu. El nou marc social i cultural ha contribuït a obrir un espai de llibertat perquè les dones puguen prendre la decisió de ser o no ser mares i de triarne el moment i, si és el cas, la forma d'aconseguir-ho. Els rols que tradicionalment tenien assignats hòmens i dones han anat donant pas a una nova manera d'entendre la maternitat i paternitat des de la idea que hòmens i dones han començat a compartir els diferents aspectes que comporta la criança.

Sumari

vS 76 últimes pàgines

2 .......................Últims números publicats

Des del punt de vista sanitari, la possibilitat de planificar la gestació oferix avantatges indubtables, pel fet d'avançar determinades intervencions que permetran adoptar mesures preventives perquè quan es produïsca la gestació, es desenvolupe de la manera més saludable i segura. Això es veu recolzat per la realització d'estudis d'investigació en l'etapa perinatal i infantil, que reforcen la necessitat d’orientar les actuacions de promoció de la salut basades en l'evidència científica.

editorial 3 ..........................................................

informe 4 .....................Ser mare a la Comunitat Valenciana. Programa d’Embaràs, Part i Puerperi CARME BARONA.

6 ...............Embaràs i diversitat cultural ROSA MAS.

7 .....................Maternidad e inmigración PATRICIA ESCOBAR.

8 ..............De la preparación al parto a la educación para ser padres AMPARO ALBIÑANA.

10 ..............Planificació de la gestació i

Els canvis socioculturals han comportat la tendència a tindre menys fills, alhora que els resultats en salut perinatal han anat millorant fins a equiparar-se als del nostre entorn europeu. No obstant això, la progressiva disminució de la fecunditat va començar a invertir la tendència amb el canvi de segle, de manera paral·lela a la intensificació del fenomen migratori. Les dones que participen en els fluxos migratoris internacionals conformen una població majoritàriament en edat fèrtil, les necessitats sociosanitàries de la qual estan vinculades sobretot a la reproducció i la maternitat. En este sentit, el sistema de salut ha de considerar que en les seues pautes i comportaments en salut reproductiva intervenen tant les concepcions socioculturals i sanitàries d'origen, prèvies a la immigració (nivell d'educació, rol social de la dona, concepcions sobre la maternitat, necessitats de salut percebudes, grau d'autonomia personal) com determinades condicions del país d'acollida, com ara la seua situació administrativa i sociolaboral, les barreres lingüístiques o el desconeixement de les prestacions sanitàries.

Un altre dels grans reptes amb què es troba en estos moments el sistema de salut és la conseqüència derivada de la tecnificació, sovint excessiva, d'un esdeveniment fisiològic com és l'embaràs, part, puerperi i inici de la criança que, per a obtindre elevats resultats en salut, ha repercutit negativament restant protagonisme i capacitat de decidir a la dona. D'esta manera, en l'actualitat ens trobem en un procés de debat social en què, des de l'àmbit sanitari, s'està veient la necessitat de trobar un equilibri entre el que és una assistència segura, que garantisca el manteniment dels resultats en salut aconseguits, alhora que s'afavorisca una major participació de les dones en la presa de decisions sobre la vivència de la seua maternitat.

consulta preconcepcional EZEQUIEL F. PÉREZ.

12 .........El part ‘no intervencionista’ i la humanització del naixement SOLEDAD CARREGUÍ. MANUEL FILLOL.

14..............Els contaminants ambientals i l’alimentació materna en el desenrollament fetal i infantil XARXA INMA-VALÈNCIA.

experiències 16...............Grup Nodrissa. La vesprada màgica de cada setmana.

LAURA PACHECO.

Amamanta. Tallers de lactància en centres de salut i voluntariat de suport mare a mare en hospitals.

SALOMÉ LAREDO.

Sina. Suport a les mares en criança ISABEL MIRALLES.

agenda 18.............Cursos. Congressos. Seminaris

En este context d'humanització de l'atenció, de participació ciutadana, reforç a través de l'autoajuda i suport a la criança, és en el que estan desenrotllant un paper essencial i recuperant un espai fonamental algunes associacions de suport a la maternitat i la criança. Així, el taller de lactància, de massatge infantil o altres fòrums de reunió semblants, amb el foment de la comunicació entre mares i pares en situació semblant, contribuïxen a normalitzar tots els aspectes que fan més natural la relació entre mares, pares i fills.

Estos són alguns dels aspectes essencials que conformen una situació tan quotidiana i al mateix temps tan especial pel que té de vivencial, com és la de ser mare hui, en el segle XXI, a la Comunitat Valenciana.

recursos 19 ................................Materials temàtics

vS 76

3

informeMaternitat Ser mare a la Comunitat Valenciana Programa d’Embarás, Part i Puerperi CARME BARONA

En les últimes dècades, la nostra societat ha experimentat importants canvis socials que comporten, a partir de la idea de compartir la criança, una nova manera d'entendre la maternitat i la paternitat. Al mateix temps, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, s'ha observat que esta evolució del model sociocultural ha modificat substancialment el perfil reproductiu de les dones. Entre estos canvis cal mencionar la disminució de la fecunditat i el retard en l'edat de procreació.

'Organització Mundial de la Salut (OMS), en el seu document marc Salut 21 per a la regió Europea, planteja als països membres que en les seues línies estratègiques de planificació sanitària incloguen una sèrie d'etapes crítiques en la vida de les persones, marcades per esdeveniments vitals específics. Entre estos esdeveniments es troba el procés de la maternitat i el moment del naixement.

L

L'atenció a la salut de l'embaràs, part i puerperi, és una prestació que es garantix des del sistema sanitari públic a totes les dones residents a la Comunitat Valenciana, les bases de la qual van ser establides en el Decret 147/1986, regulador del Programa de la Mare. El disseny que va adoptar este programa, responia a les idees introduïdes en els anys 70 pel moviment denominat “La nova Salut Pública”, que va destacar la important influència dels factors socials i de l'entorn sobre la salut. Així es va fer pivotar el control dels embarassos de baix risc en el nivell assistencial d'atenció primària, i es va imprimir un canvi conceptual important en la manera d'abordar l'atenció a l'embaràs, en integrar activitats preventives i d'educació sanitària individual i grupal al control obstètric tradicional.

En l'actualitat, el programa manté tant l'estructura bàsica com els principis de promoció de la salut que li van fer veure la llum, i diferencia dos tipus d'actuacions: unes de caràcter assistencial, dirigides a vigilar la salut de la dona en l'embaràs, part i puerperi i unes altres de promoció de la salut que inclouen la preparació física i psicològica de cara al part i l'educació per a la

4

maternitat/paternitat en l'embaràs i puerperi.

Però també cal destacar que al llarg dels últims anys ha patit importants actualitzacions en el contingut, amb la finalitat d'adaptar-se a les necessitats que imposa tant la dinàmica social com els avanços avalats des de l'evidència científica.

Vigilància de la salut de l'embarassada Encara que l'embaràs es considera una situació fisiològica per a la dona, resulta fonamental fer una sèrie de controls de salut programats, amb la finalitat de comprovar que discorre adequadament. Un inici precoç de l'atenció sanitària prenatal, en el primer trimestre de gestació, és fonamental per a establir de manera exacta l'edat gestacional i fer possible la detecció precoç de patologia obstètrica o mèdica intercurrent, i s'identifiquen així els embarassos de risc que requerixen atencions especials. Per a aconseguir un control adequat, és convenient que es facen almenys sis visites prenatals pautades i una visita puerperal després de l'alta hospitalària, durant la primera setmana postpart.

El protocol per a vigilar la salut de la gestant comprén una sèrie de controls que inclouen exploracions físiques, analítiques, ecografies i proves especials que es fan en diferents moments de la gestació. El tipus d'intervenció (presa de tensió arterial, control del pes, urinocultiu, hemograma, serologia, etcètera) i el moment de la seua realització, ha sigut establit per consens amb diferents especialistes experts (obstetres, microbiòlegs, neonatòlegs, comares, metges de família). La idea que subjau és que totes les actuacions que incorpore el protocol proporcio-

nen beneficis en termes de morbimortalitat materna i fetal i que s'evite l'excés de medicalització amb actuacions que no siguen necessàries.

Entre les intervencions que ha incorporat el protocol en les seues últimes actualitzacions cal destacar la inclusió recent de la serologia convencional per a la detecció de la Malaltia de Chagas, en les dones procedents d'àrees geogràfiques on esta malaltia és endèmica, com són la majoria de països llatinoamericans. La finalitat és seguir adequadament estes dones i detectar precoçment la infecció congènita en el nounat.

La realització de tres ecografies, una en cada trimestre de gestació, és un dels pilars per al diagnòstic prenatal de defectes congènits. Així, en el primer trimestre de gestació, l'aparició d'una translucència nucal de l'embrió per damunt de les xifres reconegudes, ha de fer pensar en una possible associació amb la síndrome de Down. L'ecografia proposada en la setmana 18-20 està dirigida fonamentalment a fer l'estudi morfològic fetal per a detectar malformacions.

Finalment, l'ecografia de la setmana 34 aporta informació sobre l'estàtica fetal, inserció de la placenta i líquid amniòtic. La realització de més ecografies en un embaràs de baix risc, no té fonament científic i no reporta millores en termes de resultats en salut per a la mare ni per al fetus.

Al llarg del tercer trimestre de gestació el protocol inclou tres proves que val la pena destacar perquè permeten adoptar mesures preventives amb repercussions importants sobre el fetus. La detecció de la diabetis gestacional, per mitjà del test d’O’Sullivan, comportarà el control i tractament precoç de les dones detectades i evitarà les seues conseqüències en el fetus. La profilaxi de la isoimmunització Rh, per mitjà de la identificació primerenca de les dones Rh negatives, suposa l'administració d'immunoglobulina anti-D en la setmana 28 de gestació i en el moment del part quan el nounat siga Rh positiu. Finalment la realització d'un cultiu del frotis vaginal i rectal en la setmana 35-37 de gestació permet previndre les infeccions causades per l'estreptococ B, una de les causes més greus de sèpsia en el nounat.

Promoció de la salut A més de la vigilància de la salut, les atencions de l'embarassada recolzen en gran manera en el seguiment d'hàbits i conductes saludables per a afavorir tant la salut de la mare com la del fetus.

Així, l'educació per a la salut es fa per mitjà del consell individual, en el marc de la consulta prenatal, i a través de l'educació sanitària en grups dirigits a mares i pares. És necessari que els pares

vS 76

informe

Maternitat Naixements segons l’edat de la mare

Ocupació de les mares

Font: Servici de Salut Infantil i de la Dona. DGSP.

Font: Full Resum de l’Embaràs. Servici de Salut Infantil i de la Dona. DGSP.

1991 2006

45

60

1992

56,7%

55%

2006 50 40

40

33,6% 28,8%

30

35

20 10

5%

3,6%

30 0 Amas de casa

Asalariada

Empresària/Professional

25

Nivell d’educació de les mares Font: Full Resum de l’Embaràs. Servici de Salut Infantil i de la Dona. DGSP.

20

1992 80

15

75% 2006

70 60

10

52%

50 40

5

25,7%

30 17,7%

20

0 15-19

20-24

coneguen la importància dels hàbits relacionats amb la higiene, nutrició i activitat física de la gestant i que reben informació específica sobre determinades conductes favorables com la lactància materna, i desfavorables com el consum d'alcohol i tabac durant la gestació. L'embaràs és un bon moment per a abandonar estos hàbits amb efectes clarament desfavorables sobre la seua salut i la del bebé.

Al llarg de les últimes dècades, la nostra societat ha experimentat importants canvis en la seua organització social i econòmica, que afecten els rols que tradicionalment tenien assignats hòmens i dones. Això porta associada una nova manera d'entendre la maternitat i paternitat des de la idea que hòmens i dones compartiran els diferents aspectes que comporta la criança. Per això, el que des de l'àmbit sanitari va nàixer i es va oferir a les dones com “cursos de preparació al part”, s'està adaptant a les necessitats i demandes del nou model de societat davant el qual ens trobem, i es convertix en “cursos d'educació per a la maternitat i paternitat”. En este espai, els professionals sanitaris que atenen les gestants a la Comunitat Valenciana contribuïxen a capacitar les parelles en el desplegament d'habilitats per a l'autoatenció i adequada evolució de l'embaràs i per a la posterior atenció del nounat, procurant una vivència harmoniosa de la maternitat i paternitat per ambdós membres de la parella.

Les activitats de promoció de la salut també es prolonguen després del part. El puerperi és una etapa molt especial per a la parella que acaba de tindre un fill/a, en la qual es fa especialment necessari tant un increment del suport informal (parella, pares, amics...) com formal (professionals sanitaris i grups de suport). No obstant això les xarxes de suport tradicionals cada vegada estan més compromeses (les àvies també treballen, les parelles viuen lluny de la família, es té menys relació amb els veïns...), i fan necessària una major implicació de les xarxes formals de suport. Per això, des del Programa d'Atenció a l'Embaràs, Part i Puerperi s'està posant en marxa en els centres d'atenció primària, tota una oferta de tallers dirigits a mares i pares, en els quals es

vS 76

25-29

30-34

35-39

40 i més

dóna cabuda a la col·laboració de determinats grups de suport. L'objectiu és afavorir la recuperació física i psicològica de la dona i donar suport als pares en la seua nova situació, afavorint l'establiment del vincle afectiu amb el fill/a.

Els tallers són sessions, normalment conjuntes per a mares i bebés, en les quals es duen a terme exercicis de recuperació física de la mare, seguits de sessions de massatge infantil i gimnàstica del bebé, en les quals també s'invita a participar el pare. A més, les noves mares també poden prendre part en els tallers de lactància materna, que coordinen normalment les comares dels centres de salut, ajudades moltes vegades per grups de mares formalment constituïdes en grups de suport a la lactància.

El perfil de les mares de la Comunitat Valenciana Al llarg de les últimes dècades, el perfil reproductiu de les dones de la Comunitat Valenciana s'ha modificat substancialment, en el context d'un model sociocultural dinàmic que no ha deixat d'evolucionar. Entre estos canvis cal mencionar la disminució de la fecunditat i el retard en l'edat de procreació. Estos canvis en la salut reproductiva es deuen a diversos factors, entre els quals, sens dubte, cal destacar el progressiu accés de la dona al mercat laboral, la millora de la situació econòmica, la major autonomia de la dona per a la presa de decisions sobre el seu projecte vital o el desenvolupament i accés a l'anticoncepció, entre altres.

El nombre mitjà de fills per dona, que en 1975 se situava a la Comunitat Valenciana en 2,92, al llarg dels anys huitanta va començar a adoptar una tendència decreixent, amb el seu màxim descens en 1998 (1,18 fills per dona), moment a partir del qual va començar a canviar discretament de tendència, fins a aconseguir l'actual xifra d'1,38 en 2007. Esta reducció de la fecunditat, es troba vinculada a un accés cada vegada més tardà a la maternitat. Així, l'edat mitjana de les mares valencianes, que en 1980 era de 28 anys, en 2004 s'havia retardat a 30,74 i en 2007 ha passat a situar-se en 30,8 anys. Això suposa que el grup de dones de 30-34 anys és en l'actualitat el que concentra el major percentatge d'em-

17,3% 6%

10 0 Primaris

Secundaris

Universitaris

barassos, desplaçant al de 25-29 anys, sobre el qual requeia el major volum de gestacions a principi dels anys noranta.

El major nivell d'estudis que han anat aconseguint les dones en l'última dècada i la seua progressiva incorporació al mercat laboral, també troben reflex en el conjunt de dones embarassades. En l'any 1992 el 23,7% de les gestants ateses en el control prenatal per les comares comptaven amb estudis secundaris i universitaris, percentatge que en 2006 s'havia elevat fins al 43%. D'acord amb la mateixa font d'informació, el Full Resum de l'Embaràs, es constata un important gir en el perfil laboral de les gestants.

Si bé en 1992 predominava el grup d'ames de casa, amb el 55%, esta xifra s'ha reduït gradualment fins al 28,8% en 2006, any en què van predominar les gestants treballadores, amb el 56,7%.

Un altre aspecte que mereix menció és l'impacte del fenomen migratori sobre la salut reproductiva, amb una clara influència en el canvi de tendència a l'alça de les taxes de natalitat. A la Comunitat Valenciana, els naixements de mare estrangera han passat de representar un 4% en 2000 a suposar el 19% en 2006. Esta distribució és desigual en les tres províncies, i és Castelló la que concentra el major volum de mares estrangeres, amb un percentatge del 22,4%, seguida d'Alacant amb el 20,5% i València amb un 14,2%.

Quant als indicadors sanitaris del control de la gestació, la seua avaluació en 2006 mostra que les embarassades acudixen prompte a la primera consulta prenatal (88% en les 12 primeres setmanes) i reben una mitjana de nou visites de la comare i quatre de l'obstetre. Això sens dubte repercutix que els resultats en salut perinatal a la Comunitat Valenciana siguen comparables als trobats en els països més desenvolupats del nostre entorn.

Carme Barona Vilar.

Unitat de Salut Perinatal.

Direcció General de Salut Pública.

5

informeMaternitat Embaràs i diversitat cultural ROSA MAS

En els últims anys s'ha observat a la Comunitat Valenciana un increment en la pluralitat de nacionalitats corresponents a les dones ateses en el Programa de Control i Seguiment de l'Embaràs.

Les diferents característiques d'estes dones, ja siguen sociodemogràfiques, econòmiques o culturals, fan necessària l'adaptació dels servicis sanitaris als seus requeriments específics. n els últims anys, s'ha observat un lleuger increment de la taxa de natalitat a Espanya, a la qual ha contribuït de manera considerable l'augment de naixements de mares estrangeres. De forma semblant, a la Comunitat Valenciana, este fenomen s'ha evidenciat en l'increment i diversitat de nacionalitats de les dones ateses per les comares en el Programa de Control i Seguiment de l'Embaràs en Atenció Primària, que ha arribat l'any 2006 a un 20,7% de gestants estrangeres.

Es tracta d'un col·lectiu de dones constituït, majoritàriament, per immigrants econòmics procedents de països de baix nivell socioeconòmic, especialment d'Amèrica Llatina (33,7%), Europa de l'Est (24,2%) i Nord d'Àfrica (16,6%). La seua distribució per departaments de salut resulta heterogènia, tant en el percentatge d'embarassades estrangeres ateses com en el país de procedència.

E

6

L'anàlisi de les dades contingudes en el registre específic del Programa d'Atenció a la Mare (Full Resum de l'Embaràs), referits a l'any 2006, ens permet aproximar-nos al perfil sociodemogràfic i sanitari de les gestants estrangeres, i mostrar diferències no sols respecte a les embarassades valencianes, sinó també entre elles en funció del seu origen geogràfic. Generalment, es tracta d'una població jove, amb una major taxa de natalitat i que tenen fills a edats més primerenques que la població autòctona. Les embarassades d'Europa de l'Est són les més jóvens, amb una edat mitjana de 26,3 anys i un major percentatge d'embarassades menors de 20 anys. En l'extrem oposat, se situen les gestants d'Europa Occidental i Amèrica del Nord amb una edat mitjana de 31,8 anys i un 30,7% de gestants majors de 35 anys, xifres lleugerament superiors a les que presenten les embarassades valencianes.

Respecte a la paritat, el percentatge de dones amb dos o més gestacions prèvies és superior en les embarassades estrangeres, independentment del país d'origen, que arriba a un 38,5% en el cas de les dones subsaharianes. Quant a la seua formació, hi ha diferents graus segons la zona geogràfica de naixement, i destaca especialment el menor nivell d'estudis de les dones procedents tant del Nord d'Àfrica com d'Àfrica Subsahariana, amb un poc més d'un quart de gestants analfabetes o que no han finalitzat els estudis primaris. Finalment, en relació amb la situació laboral, el 65,5% de les dones d'Europa Occidental i Amèrica del Nord realitza un treball remunerat durant l'embaràs, percentatge semblant al de les gestants valencianes. En la resta de col·lectius, la proporció de dones treballadores durant l'embaràs és menor, accentuant-se en el cas de les dones originàries del Nord d'Àfrica amb només un 11,1% d'embarassades amb una activitat laboral remunerada.

Altres dades que ens aporta este registre fan referència a hàbits i estils de vida que poden incidir de forma negativa en la salut de la mare i el xiquet, com és el cas del consum de tabac durant la gestació. Encara que es tracta d'un hàbit mundialment estés, hi ha distints patrons en el consum de tabac en funció del gènere i del context socioeconòmic i cultural de cada país. En general, els països d'ingressos alts presenten una prevalença de dones fumadores molt superior a l'existent en països en via de desenvolupament, encara que actualment amb una tendència creixent en estos últims. Estes diferències es manifesten, al seu torn, en un consum de tabac desigual entre les gestants estrangeres residents en la Comunitat. L'any 2006, el percentatge de fumadores durant l'embaràs va ser superior en les dones procedents d'Europa Occidental i Amèrica

del Nord (21,7%), un poc per damunt de les gestants autòctones, i seguides de les dones d'Europa Oriental (15,6%). En la resta d'embarassades estrangeres el consum de tabac va ser quasi inexistent, amb percentatges de fumadores menors del 5%.

Són conegudes les dificultats que, en general, presenta la població estrangera, especialment els immigrants econòmics, en l'accés i la utilització dels servicis sanitaris. En el cas de l'atenció prenatal, s'ha evidenciat tant un inici tardà en el control de la gestació com un menor nombre de visites i proves diagnòstiques, independentment del país de naixement de l'embarassada. Les diferències culturals en el concepte de salut i malaltia, així com les discrepàncies amb el model sanitari de referència, poden fer que el control prenatal no siga percebut com necessari.

Al costat de tot això, altres factors com les barreres lingüístiques, el desconeixement de les prestacions i del funcionament del sistema sanitari valencià, la situació administrativa irregular o la precarietat laboral, poden dificultar l'accés al control i seguiment de l'embaràs. Estos condicionants incidixen especialment en les pràctiques preventives i de promoció de la salut, i es constata una menor participació de les gestants estrangeres en les distintes activitats d'educació sanitària per a la maternitat i paternitat en grup que es duen a terme en els centres d'atenció primària.

Les diferents característiques de les gestants estrangeres, ja siguen sociodemogràfiques, econòmiques o culturals, fan necessària l'adaptació dels servicis sanitaris als requeriments específics d'estes dones, que no han de ser considerades com un col·lectiu homogeni.

L'adopció d'estratègies dirigides a aprofitar al màxim cada contacte amb l'embarassada, concentrant les actuacions sanitàries i proves diagnòstiques, així com una major flexibilitat horària o la participació de mediadors interculturals i disponibilitat de materials de promoció de la salut en diferents idiomes, són algunes de les intervencions que afavoriran una atenció prenatal de qualitat. En este sentit, la Conselleria de Sanitat ha editat recentment diversos materials de suport a la maternitat i paternitat en distints idiomes com a reforç a les activitats d'educació sanitària en l'embaràs i puerperi en les mares estrangeres.

Rosa Mas Pons.

Servici de Salut Infantil i de la Dona.

Direcció General de Salut Pública.

vS 76

informe

Maternitat

Maternidad e inmigración PATRICIA ESCOBAR

Para la mujer inmigrante el hecho de ser madre es una experiencia doblemente intensa: a la maternidad misma se suma el factor desplazamiento. Pese al positivo balance que nuestro sistema sanitario obtiene en la atención a estas mujeres, aún debe hacerse un esfuerzo en la labor continuada de mejora del conocimiento de sus contextos sociales y culturales. Esto redundará en una mayor eficacia de las atenciones sociosanitarias que se les prestan. unque en los últimos años han aparecido numerosos estudios sobre maternidad, aunque muchos especialistas (médicos, psicólogos, sociólogos, etcétera) han analizado, comentado y reconstruido la etapa de la maternidad, las mujeres extranjeras apenas se han expresado en lo que a su vida como madre se refiere .

A

En España, de todos los nacimientos, entre el 13% y el 15% son de mujeres extranjeras, cifra considerable. Por tanto, si queremos comprender la maternidad asociada al factor inmigración, tendremos que combinar ambos planos, puesto que son por sí mismos experiencias intensas para la mujer .

Para empezar hay que tener en cuenta que la mujer tiene que abandonar su terruño, vecindad o comunidad y sobre todo a sus seres queridos –y las que ya son madres, entre éstos a sus hijos–, y una vez en destino se enfrentan a “problemáti-

vS 76

cas” como documentación, alojamiento, comunicación, conocimiento del entorno, adaptación al medio, trabajo, etcétera, por mencionar algunas.

Además, cuando esta misma mujer es irregular la figura se torna aún más dura.

Ahora bien, si todas estas “problemáticas” que se han mencionado, se analizan desde el punto de vista sociosanitario nos encontramos que en el plano de la comunicación, estas mujeres, ya sea en la etapa gestacional o no, se sienten inhibidas en el momento de dirijirse a su médico, bien por desconfianza o por miedo .

Aún existe un gran porcentaje de mujeres que no realizan el control prenatal en los países de origen, a pesar de que en la gran mayoría de ellos ya se han implantado estrategias en este campo.

Sin embargo, aún no existe una buena cobertura y, por tanto, la mujer no está familiarizada con esto, por lo que no acude con regularidad a sus controles o únicamente se presenta en el centro de salud, generalmente urgencias, en el momento del parto o ante otra complicación que se derive del embarazo.

Entonces, partiendo de esta preocupación que es de interés y actualidad crecientes son varias las iniciativas que deberían salir a flote, como por ejemplo las siguientes: •A través de la Administración y poderes públicos potenciar la captación de la mujer embarazada inmigrante, facilitando el acceso al servicio sanitario y acortando las listas de espera.

•Mejorar el sistema de información incorporando nuevas variables en los expedientes clínicos, como profesión u ocupación actual y previa a la migración.

•Otro agente que debe jugar un papel relevante son los profesionales de la salud. Éstos deberían recibir una formación contínua sobre aspectos antropomórficos asistenciales. Es necesario preguntarse cómo se vive el embarazo en distintas culturas, es importante tener en cuenta que cuando se atiende a una madre inmigrante en un centro de salud, la familia y su entorno de origen la han dotado de costumbres, formas de ser, actuar y pensar que influyen de manera predominante y que para ella tienen tanto valor como lo nuevo que va conociendo.

•Favorecer una adaptación mutua tanto de la mujer inmigrante como del personal sanitario.

Es decir, aceptar a esa mujer primero como persona y no como extranjera. Éstas son algunas de las tareas más urgentes que hemos de llevar a cabo si pretendemos perfeccionar los servicios de atención por parte del sistema sanitario hacia la futura madre.

Pero no todo lo que podemos decir es negativo.

Es más, sin duda, los datos positivos superan en gran medida a los negativos, en cuanto a cobertura, gratuidad y eficiencia de la atención sanitaria hacia la mujer. En realidad, lo que se pretende no es analizar el abanico de percepciones de lo positivo y lo negativo, sino condensar en una sola palabra la imagen mayoritaria y prácticamente generalizada de las mujeres que tuvieron la oportunidad de ser madres en este país y esa palabra es: ¡gracias!

Coincidimos todas en que buena parte de lo que englobamos como “problemáticas” son más bien retos y nuevos desafíos para el sistema sanitario.

Por eso me permito hacerles partícipes a ustedes como lectores de mi experiencia como usuaria de los servicios de salud. Aunque los primeros recuerdos relacionados con mi deseo de ser madre son muy vagos, sé con exactitud en que momento el tema se volvió emocionalmente importante para mí, fue cuando en mi país de origen me dijeron que un embarazo para mi sería practicamente imposible y que si me aferraba a la idea de ser madre terminaría con un mal final para mí y para mi futuro hijo, esto a raíz de una enfermedad autoinmune (LES) cuyo tratamiento allí es de difícil acceso. Decidimos entonces mi esposo y yo buscar el lugar donde tuviese la oportunidad de nacer aquella criatura.

Gracias a la atención –sin diferencias de nacionalidad– recibida, todos los avances y conocimientos de la medicina se pusieron a disposición mía y de mi bebé, naciendo una niña de 30 semanas de gestación, 1Kg de peso y 37cm de longitud, que ahora gracias a esa entrega y vocación conjunta de enfermeras, médicos, especialistas, etcétera, es una niña de 15 meses, sana y agradecida con la vida por que le dieron el regalo de nacer.

Por la boca de esta madre hablan muchas otras; ...que existen algunas mujeres que utilizan sus posibilidades de maternidad para beneficio propio, por ejemplo tener hijos para no ser expulsadas, no lo sé, que es cierto que existe irresponsabilidad respecto a concebir y poder ocuparse posteriormente de sus hijos, tal vez; sin embargo, la gran mayoría de aquí o de allá, buscamos ser la madre perfecta y esta búsqueda nos durará toda la vida, porque a medida que pasa el tiempo, crecemos, cambiamos, tenemos mayor comprensión de nosotras mismas y de nuestros hijos.

Estoy convencida de que las mujeres y los hombres, inmigrantes o no, pueden compartirlo todo, explicándose, hablándose en un plano de oportunidad igualdad y paz.

Patricia Escobar Flores.

Médica. Colaboradora de Cáritas.

7

informeMaternitat De la preparación al parto a la educación para ser padres AMPARO ALBIÑANA

Actualmente, en la Comunidad Valenciana, con la puesta en marcha del Programa de Educación para Ser Padres, además del seguimento del embarazo en la consulta, se ofrece a las parejas que deciden ser padres una serie de actividades grupales complementarias de carácter formativo e informativo que tienen por objetivo que la pareja pueda ser protagonista del desarrollo de su embarazo, parto y puerperio. Una de las novedades destacables es la inclusión del futuro padre como protagonista en todo el proceso del embarazo y posterior crianza.

uando una pareja decide ser padres puede sorprenderse al encontrar en su centro de salud una serie de servicios que en el pasado eran impensables. Además del seguimiento del embarazo en consulta, actualmente se les ofrece en la Comunidad Valenciana el Programa de Educación para Ser Padres en el que se realizan actividades de carácter grupal. A este tema es al que nos vamos a referir.

C

Las sesiones que se realizan en grupo son formativas e informativas y tienen como objetivo que la pareja pueda ser protagonista en el desarrollo de su embarazo, parto y puerperio. Nos referimos a lo que antes conocíamos como “preparación al parto” y que tras una revisión de las necesidades que en la actualidad se plantean los futuros padres, amplía y actualiza sus contenidos para conseguir una vivencia positiva de su maternidad/paternidad, convirtiéndose en la “educación para ser padres”.

En el primer trimestre de la gestación se realiza una sesión inicial en grupo, en la que se les informa de los cambios físicos que se producen en el embarazo, la evolución del desarrollo fetal, la alimentación más adecuada y los hábitos saludables a potenciar (ejercicio, descanso, cuidados bucodentales…). Además, se explican los aspectos psicológicos y sociales que implican la maternidad, ya que la mujer puede sentirse confusa si no experimenta una sensación de completa felicidad con el embarazo, aclarando que pueden producirse sentimientos contradictorios de alegría y tristeza, que se consideran normales ante los cambios que se van a producir en su vida. Se trabajan las etiquetas y mitos transmitidos, que a menudo pueden preocupar a los futuros padres produciéndoles miedo e inseguridad, para que puedan cambiarlos por datos científicamente probados. Se les informa de las diversas maneras de contactar de forma temprana con su bebé, por medio del tacto (a través de la piel del abdomen de la madre) o por la voz, la música… Y, finalmente, se explican los derechos legislados para la protección del embarazo y la maternidad. Se trata de una charla participativa y activa donde pueden aclarar dudas y encontrarse con otras parejas que comparten la misma etapa.

En torno a la semana 26-28 comienzan las sesiones grupales pautadas que tienen continuidad hasta el momento del parto. Tienen una primera parte dedicada a la preparación física mediante ejercicios de gimnasia, aprendizaje de técnicas respiratorias para el momento del parto y prácticas de relajación y visualización para

8

poner en contacto el cuerpo y la mente. La segunda parte de estas sesiones se dedica a tratar diversos temas que abarcan desde los clásicamente tratados en la preparación al parto, a otros que van a ayudar a afrontar de forma positiva los cambios que se producen en la estructura familiar con la llegada del bebé a la familia. Una de la novedades a resaltar es la inclusión del futuro padre como protagonista en todo el proceso que se está desarrollando, ya que también él necesita conocer cuál es su papel, debido a que la función del padre ha experimentado un cambio en nuestra sociedad al estar más presente y participativo en el ámbito doméstico y en la crianza.

Estos temas y su orientación son los siguientes: Alimentación. Se da información sobre las necesi-

dades nutricionales especiales que requiere el embarazo y la lactancia por su importancia tanto en la salud de la embarazada como en la del bebé. Se revisa cuál es la dieta habitual de las gestantes y se elabora conjuntamente un menú variado, equilibrado y adecuado a sus necesidades actuales.

Maternidad, paternidad, sexualidad. En este tema

se trata: •El rol de género. Para entender el papel o rol adjudicado tradicionalmente a los hombres y mujeres, se realiza una reflexión conjunta en la que se van señalando las diferencias, que cultural y socialmente se han trasmitido en función de sexo y que han creado desigualdades.

En la actualidad muchas de estas conductas están cambiando pero es necesario caer en la cuenta de cuáles son las actitudes que se siguen considerado como “normales” y que sería importante revisar para no establecer diferencias entre niños y niñas (desde el rosa o azul cuando son bebés, a los juegos y juguetes diferenciados o la expresión de sentimientos que son consentidos o no según sea el sexo…). Se trata de analizar la forma en que cada uno/a ha sido educado/a, para tener la posibilidad de no repetir modelos que no se deseen transmitir cuando se eduque al hijo/a, con el fin de dar la oportunidad a cada niño o niña de desarrollarse según sus propias capacidades y con ello conseguir que se establezcan relaciones de respeto e igualdad entre los sexos.

•La sexualidad. La forma de vivir la sexualidad, mujeres y hombres, también está marcada por la cultura y es el resultado de un aprendizaje.

Los mensajes que han recibido unas y otros son

vS 76

informe

Maternitat tan diferenciados que es necesaria una buena comunicación en la pareja para llegar al entendimiento.

La sexualidad femenina ha estado marcada por un ideal romántico, en el que la genitalidad o el deseo ha sido censurado, mientras que la sexualidad masculina ha sido considerada como genital, deseante y activa. En la actualidad, estos patrones están cambiando, las mujeres pueden plantear sus necesidades y los hombres ya no son los únicos responsables de la satisfacción sexual femenina, lo que hace posible vivir una sexualidad en condiciones de mayor igualdad y reciprocidad.

•Maternidad/paternidad. Los cambios que se han producido en la actualidad han dado lugar a un nuevo modelo de ser padres. El sostén económico de la familia ya no recae sólo en el hombre, ya que la mujer se encuentra más implicada en lo social y económico, y el hombre tiene un mayor protagonismo en la casa y la crianza. Este nuevo modelo posibilita tener relaciones basadas en el diálogo, el respeto y la igualdad. El padre, que tradicionalmente era excluido de la crianza, la comparte formando parte del vínculo afectivo con el niño/a y la madre, sirviendo además como un nuevo modelo de identificación para el hijo/a al sentirlo afectuoso, cercano y disponible.

El parto. La actitud de la mujer ante el parto está

condicionada por los mensajes recibidos que tradicionalmente han sido negativos, lo que le genera ansiedad. En esta sesión se explican detalladamente los desencadenantes del parto, los signos y síntomas de su puesta en marcha y todas las etapas del parto, para que la mujer, interpretando los mensajes de su cuerpo, pueda vivir este momento de forma positiva, participativa y consciente. Es fundamental que su pareja colabore activamente transmitiéndole tranquilidad y confianza, le ayude a relajarse y visualizar (como han practicado en la educación para ser padres) y le dé apoyo emocional en todas las etapas del parto. Por medio de una información completa, se trata de erradicar mitos y misterios que dramatizan este momento, para cambiarlo por un acontecimiento feliz, la meta deseada durante mucho tiempo, el momento de conocer a su hijo/a.

El puerperio. Es la etapa que comienza inmediatamente después del parto y abarca alrededor de cinco semanas, en ella la mujer experimenta cambios físicos, psicológicos y familiares. Se explican las adaptaciones y signos de alarma que se pueden producir a nivel físico, así como los cuidados a realizar. Los cambios a nivel psicológico y emocional son de gran importancia y no deben ser descuidados, ya que es un momento de muchas demandas, sobre todo del bebé, pero también otras (visitas, casa…) y la mujer tiene que darse un tiempo para atender sus propias necesidades, aceptar sus limitaciones personales y adaptarse a la nueva situación. Cuando esto no se da, puede aparecer llanto, irritabilidad, ansiedad… por sentirse desbordada. Para evitar esta situación es necesario que la pareja se plantee de antemano, los cambios que se van a producir en la familia y cómo adaptarse a ellos, hacer un reparto de tareas y responsabilidades, estableciendo una planificación conjunta para readaptarse a la nueva situación.

vS 76

La lactancia. La lactancia materna da la posibilidad de ofrecer al bebé la alimentación más completa y adecuada a sus necesidades, a la vez que le proporciona protección, cercanía y un contacto íntimo y continuado con la madre que favorece el vínculo afectivo. Este tema tratado desde el comienzo de los cursos de preparación al parto, se amplia en la educación para ser padres, al dar una información completa de las ventajas para el bebé y para la madre. Se dan indicaciones para prevenir inconvenientes, recomendando un inicio precoz (en la primera hora tras el nacimiento), sin horario (cuando lo desee el bebé), hasta el vaciado del pecho, en una postura adecuada y evitando el uso del chupete y biberón hasta que esté establecida la lactancia. Se explica la forma de extracción y conservación de la leche para su uso, entre otras posibilidades, cuando la madre se reincorpora al trabajo, y se recomienda una duración de al menos seis meses, pautando el destete progresivo para una mejor adaptación de la madre y el bebé. Se les informa sobre los “grupos de apoyo a la lactancia materna” como otro recurso que pueden utilizar en cualquier momento y que es de gran efectividad para mantener una lactancia satisfactoria.

La comunicación con el bebé. Es posible estable-

cer comunicación con el bebé desde antes de su nacimiento, ya que puede oír, sentir y responder a los estímulos que le llegan desde el exterior.

Esta comunicación sirve para transmitirle tranquilidad y bienestar, a la vez que estimula su maduración. Por esta razón es aconsejable comenzar a realizarla a partir del primer trimestre de gestación por medio de la voz, música, movimiento, tacto… Esta forma de estimular su desarrollo biológico, mental y social tiene continuidad tras el nacimiento y supone mejorar el vínculo afectivo de los padres con el bebé, dando una mayor calidad a su relación, proporcionando al niño/a un medio adecuado para el desarrollo global de sus capacidades. Se explica la forma de estimular la psicomotricidad y los sentidos, desde el nacimiento hasta los seis meses, con distintos ejercicios adaptados a cada etapa. Se indica la técnica del masaje infantil como otra forma de vinculación y estimulación del bebé.

Los cuidados del bebé. En esta sesión se explican

todas las actuaciones que ya desde el paritorio recibe el recién nacido, para luego abordar las de la vuelta a casa. Los cuidados que precisa un bebé no son especiales ni difíciles, se trata de aprender a conocerle prestándole atención para comprender cuáles son sus necesidades y dar una respuesta adecuada a ellas. Pero es importante que la pareja llegue a un consenso sobre la forma en que quiere actuar, para no dar mensajes contradictorios o recurrir a la improvisación en un momento en que muchas rutinas y costumbres que había en la familia cambian. Se les informa de los recursos que desde el centro de salud se prestan para el cuidado de la madre y el bebé y del acceso directo al Programa de Salud Infantil del Niño/a.

La anticoncepción en el puerperio. Tras el parto, el cuerpo de la mujer necesita un tiempo de recuperación y adaptación. Se considera adecuado esperar dos años antes de plantearse un nuevo embarazo, por esta razón es importante utilizar desde la primera relación coital un método anticonceptivo. En esta sesión se da información

sobre los diferentes métodos anticonceptivos y su utilización en la etapa del puerperio, para que cada pareja elija de acuerdo con sus preferencias.

Talleres en el puerperio Tras el nacimiento del bebé, además de las consultas individuales en el centro de salud, siguen las sesiones grupales con la madre, el padre y el bebé. Estos talleres inciden especialmente en los siguientes aspectos: •De forma específica para la madre y para su recuperación física, se realizan ejercicios de gimnasia adecuados a esta etapa. Se sigue practicando la relajación para la madre y el padre con el objetivo de que la incorporen a su vida de forma habitual y, en especial, para afrontar mejor este momento de cambios y adaptaciones.

•Con el bebé se realizan talleres para la estimulación sensorial y de la psicomotricidad por medio de ejercicios y masaje. Se aconseja que sea el padre quien la practique para mejorar el vínculo afectivo con el niño/a, ya que se reincorpora al trabajo antes que la madre.

•El taller de lactancia sirve para que las madres intercambien sus experiencias, consulten sus dudas, practiquen posturas adecuadas para dar de mamar y resuelvan problemas, para de esta forma mantener una lactancia materna satisfactoria todo el tiempo que deseen.

•Se realizan charlas con los padres para que expresen su vivencia del parto y el puerperio; las adaptaciones a los cambios familiares; la manera de vivir la maternidad/paternidad; si se han cumplido o no las expectativas que tenían en el embarazo (con el hijo/a, la pareja…); dudas en los cuidados del recién nacido; la forma de comunicación/vinculación con el bebé; aclaraciones sobre anticoncepción, y el disfrute de la sexualidad (como una expresión más de su amor), para retomar su complicidad como pareja.

Los talleres son un lugar de encuentro para madres y padres, se realizan en un clima de confianza, ya que la implicación de las parejas en la Educación para ser padres les ha permitido conocerse a lo largo de mucho tiempo. Esto facilita la expresión de dificultades y problemas que les puedan surgir y la búsqueda conjunta de soluciones.

Los padres y el bebé colaboran acudiendo a las sesiones de educación para ser padres con demostraciones prácticas en las clases de lactancia, comunicación con el bebé y cuidados del recién nacido.

El centro de salud quiere ser un apoyo para la familia y acompañarla en esta experiencia, impulsando este nuevo modelo de ser padres que con su amor, cuidados y presencia cotidiana, puede llevar a establecer las bases para crear personas solidarias y felices.

Amparo Albiñana Soler.

Matrona. Centro Salud San Marcelino.

Valencia.

9

informeMaternitat Planificació de la gestació i consulta preconcepcional EZEQUIEL F. PÉREZ

La baixa natalitat de poblacions com l'espanyola incrementa l'interés social i mèdic per l'obtenció d'uns productes gestacionals amb el màxim grau de normalitat i salut. L'assistència prenatal, un clar exemple de prevenció primària, posa en contacte la dona amb l'àmbit sanitari i està destinada a promoure la salut d'ella i de la seua descendència a través de l'avaluació del risc reproductiu i de les possibles malalties que es descobrisquen. s definix la consulta preconcepcional com “l'assistència mèdica, abans que l'embaràs comence, que pot ajudar a preparar la dona per a la gestació i el naixement i disminuir el risc de l'embaràs per a ella i per al fill/a”.

E

L'assistència prenatal té com a objectiu promoure la salut de la dona i de la futura descendència, fomentant la salut, avaluant el risc reproductiu i iniciant accions proporcionades als riscos i malalties descoberts. Requerix la participació de la dona, la seua família i el metge. Es tracta d'un clar exemple de prevenció primària i forma part de l'assistència prenatal de qualitat.

Un dels principals objectius d'este contacte de la dona amb l'àmbit sanitari serà la prevenció dels defectes congènits. La baixa natalitat de poblacions com l'espanyola, incrementa l'interés social i mèdic per l'obtenció d'uns productes gestacionals amb el màxim grau de normalitat i salut. La freqüència dels defectes congènits s'estima en fins un 10% dels nounats, i són greus en el 3% d'estos, evidenciables en el primer any de vida un 6% i, si s'inclouen defectes menors com nevus, polidactília, mugró supernumerari, angioma, etcétera, s'arriba a este 10% dels nounats.

La teratogenia (gènesi de les malformacions) s'ocupa de l'estudi de les causes i prevenció de les malformacions congènites. Per això, es denominen factors teratògens els responsables en tot o en part d'eixes malformacions. Com a responsables de les malformacions es definixen factors extrínsecs i factors intrínsecs. Entre els primers es troben els agents físics (radiacions ionitzants, radiacions nuclears o hipertèrmia, esta última discutida), els hàbits tòxics (alcohol, tabac i drogues), substàncies industrials o ocupacionals

10

(plom, mercuri) i alguns fàrmacs denominats teratògens. Els factors extrínsecs inclouen malalties infeccioses (rubèola, sífilis, toxoplasmosi, citomegalovirus) i determinades patologies maternes com la diabetis mellitus, la fenilcetonúria, l'hipotiroïdisme o la hiperplàsia suprarenal.

En molts casos, l'aparició de la malformació guarda relació amb alteracions genètiques o cromosòmiques, algunes d'elles ja existents en els pares o en la família i, per tant, susceptibles d'estudi i amb un possible consell reproductor sobre els seus riscos de repetició per a la decisió informada dels progenitors. Altres poden aparéixer de novo.

Molts dels factors esmentats són prevenibles o controlables durant la gestació, per mitjà de l'adequada planificació preconcepcional, per a reduir-ne la capacitat d'incidència durant la gestació i, per tant, l'aparició, no desitjada, de malformacions congènites.

Són diferents les accions a realitzar per a previndre els defectes congènits o alteracions en el desenvolupament normal de la gestació o del fetus (Figura 1): control de malalties maternes, control d'hàbits tòxics, modificació o supressió de fàrmacs teratògens, modificació de conductes ocupacionals de risc, prevenció de malalties infeccioses (vacunes), prevenció de defectes del tub neural (administració de folats) i aport de iode.

En el cas d'una malaltia tan freqüent com la diabetis pregestacional, una acció decidida abans de l'embaràs, millorarà els resultats obtinguts per a la mare i per al nounat. Les dones diabètiques sense control adequat tenen una major freqüència de defectes congènits (alteracions cardiovasculars, osteoarticulars, etcètera), més freqüents a major evolució de la patologia. Es fa imprescindible una planificació de la gestació amb un control adequat de xifres de glucèmia per al seu inici i una valoració renal, oftalmològica, coronària i neurològica prèvia a l'inici del procés gràvid.

Haurem de mantindre la normoglicèmia, retardar la gestació fins al bon control i instruir en dieta, exercici, autocontrol i ús d'insulina.

Quant a l'epilèpsia, també associada a un augment de malformacions congènites i mals resultats gestacionals, haurem d'adequar-ne el tractament farmacològic, evitar teratògens, usar monoterapia a dosis mínimes efectives i plantejar el diagnòstic prenatal de defectes del tub neural.

Serà important evitar convulsions i la suplementació amb folats des d'abans de l'embaràs.

Haurem de corregir igualment les carències nutritives i vitamíniques que poden associar-se a

vS 76

informe

Maternitat defectes congènits o alteracions del creixement correcte del fetus El tabaquisme, tant actiu com passiu, constituïx la primera causa de mort evitable i s'associa en l'embaràs a nombre més gran d'avortaments i a disminució del pes fetal. La planificació d'una gestació constituïx una excel·lent motivació a la futura mare fumadora per a abandonar l'hàbit tan perniciós.

L'alcohol és un factor teratogen comprovat, responsable de la síndrome alcohòlica fetal (retard del creixement fetal, alteracions neurològiques i alteracions de la morfologia facial). Amb xicotetes ingestes (un got de vi o un de licor) es poden

Accions preventives dels defectes congènits

vents orgànics, plom o mercuri. Han de ser traslladades a altres llocs de treball en començar la gestació. Respecte a la possibilitat que els gasos anestèsics puguen provocar avortaments, defectes congènits o prematuritat, les dades no són concloents. El contacte amb terminals visuals i les seues radiacions no pareixen tindre cap efecte negatiu.

Per a previndre l'adquisició periconcepcional d'infeccions de risc teratogen, evitarem pràctiques de risc en el cas de la sífilis o la tractarem adequadament si la detectem, evitarem contacte amb gats o ingesta de carn crua per a obviar la toxoplasmosi i, si no hi ha vacunació per a la

Analítica preconcepcional recomanada

1¨ Control de malalties maternes

¨ Hematòcrit i hemoglobina

2¨ Control d’hàbits tòxics

¨ Grup sanguini i Rh

3¨ Modificació o supressió de fàrmacs teratògens

¨ Glucèmia

4¨ Modificació de conductes ocupacionals de risc

¨ Proteïnúria

5¨ Prevenció de malalties infeccioses. Vacunes

¨ IgG rubèola i toxoplasmosi

6¨ Prevenció de DTN. Folats

¨ RPR

7¨ Consum de sal iodada

¨ VIH

produir alguns efectes fetals, però a partir d'una ingesta de més de litre i mig de cervesa, quasi un litre de vi o quasi mig de licor, els efectes són ja deleteris. L'alcohol és un hàbit que cal descartar per a l'època preconcepcional. Una cosa semblant ocorre amb les drogues, associades moltes vegades també amb alcohol i tabac, i responsables de malformacions o efectes negatius sobre el desenrotllament fetal. L'heroïna o la metadona són responsables de síndrome d'abstinència fetal i la cocaïna o les amfetamines podrien ser responsables de fissura palatina o alteracions vasculars, encara que les dades són contradictòries.

Davant de la planificació d'un embaràs, haurem de suprimir els fàrmacs de risc que s'estan utilitzant. Quan el tractament siga necessari, s'assumirà el fàrmac de menys risc. Especialment en les fases precoces de l'embaràs, la dona ha de ser conscient d'evitar l'autoadministració de fàrmacs. Qualsevol fàrmac ha de ser valorat i el seu potencial teratogènic, descartat. Tampoc és recomanable la utilització de fàrmacs poc experimentats, davant del desconeixement real del seu potencial risc. S'han d'evitar fàrmacs com l'àcid valproic, la penicil·lamina, els andrògens, el carbonat de liti, els antitiroides, molts antineoplàsics, alguns antibiòtics (estreptomicina, kanamicina, tetraciclines), la warfarina i altres anticoagulants cumarínics, les estatines, els retinoides o les altes dosis de vitamina A. S'ha de preveure la modificació de l'activitat laboral en dones que estan en contacte amb sol-

vS 76

rubèola, l'administrarem i establirem anticoncepció segura durant tres mesos. Evitar en la proximitat de la gestació vacunes com la de la rubèola, la parotiditis o la febra groga. No obstant això són segures la de la grip, tètans o hepatitis B. L'existència de defectes del tub neural (espina bífida, anacefàlia o encefalocele), pot disminuirse notablement per mitjà de la utilització durant el període previ a l'embaràs i en les seues etapes més precoces de suplements de folats. Els folats participen en el metabolisme essencial d'aminoàcids-proteïnes i de nucleòtids constituents dels àcids nucleics (bases púriques i pirimidíniques).

Per això són indispensables per a la neoformació, proliferació i recanvi cel·lular i tissular.

10.000 nounats. El tancament del tub neural té lloc cap al final del primer mes de la gestació (26-28 dies després de la concepció). Amb menys consistència es relaciona amb llavi leporí, fissura palatina i malformacions cardíaques o renals.

Els consells i educació alimentària i encara la suplementació dels aliments amb folats, no aconseguixen aportació suficient per a cobrir els potencials riscos, per la qual cosa es fa indispensable la suplementació farmacològica, preferentment preconcepcional, de 4 mcgr d'àcid fòlic al dia.

Quant a la suplementació amb iode, les últimes recomanacions de les entitats internacionals i locals establixen la insuficiència de dades per a recomanar suplements farmacològics específics de iode en el període preconcepcional, l’embaràs i la lactància. El càlcul de suplements s'ha d'individualitzar sobre la base de la ingesta alimentària i l'aportació dels multivitamínics. L'objectiu assenyalat per l’OMS és incrementar el consum de sal iodada en tota la població i, especialment, en el període preconcepcional, l’embaràs i la lactància. L'excés de suplementació amb iode pot induir efectes adversos en la funció tiroïdal.

L'analítica recomanada en la consulta preconcepcional consistix en: hematocrit i hemoglobina, grup sanguini i Rh, glucèmia, proteïnúria, IgG de rubèola i toxoplasmosi, RPR i VIH (esta última, amb l'autorització prèvia de la pacient).

La citologia es practicarà si li correspon a la dona d'acord amb els protocols establits i només si és tributària en el moment de la consulta.

(Figura 2) Opcionalment, i segons les característiques particulars de cada cas, es farà: VHB, anticossos de varicel·la, citomegalovirus, clamídia, determinació de gonococ, estudi de tuberculosi, cariotip o cribratge de portadores de malalties monogèniques com la fibrosi quística.

Resumint, les accions bàsiques per a mantindre la salut pre i periconcepcional són: consell nutricional, suplementació amb àcid fòlic, ús de sal iodada, evitar el consum de tabac, alcohol i drogues, activitat física i laboral normal, evitar exposició a teratògens farmacològics i ambientals, pràctiques sexuals segures, planificació familiar, suport social i fer consulta preconcepcional i consulta prenatal precoç.

Està demostrat que el dèficit de folats (nutritiu o congènit) és la deficiència nutritiva amb major risc de causar una hiperhomocisteïnèmia, amb una relació directa amb la ingesta i els nivells plàsmics de folats. S'ha associat el dèficit de folats durant l'embaràs amb l'aparició de defectes congènits i, en menor grau, amb prematuritat i baix pes en nàixer. L'hiperhomocisteïnèmia, per la seua banda, pot ser responsable d'avortaments espontanis de repetició, hemorràgies placentàries, despreniment prematur de la placenta, preeclàmpsia, creixement intrauterí retardat i mort fetal.

B i b l i o g r a f i a

Les malformacions congènites relacionades amb el dèficit de folats són bàsicament els defectes del tub neural amb una prevalença de 1-2 per

Reaching optimal iodine nutrition in pregnant and lactating women and young children: programmatic recommendations. Public Health Nutrition: 10 (12A), 1527-1529.

Ezequiel Francisco Pérez Campos.

Cap del Servici d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital de Requena (València).

FABRE E, FERNANDEZ A, FORTUNA A. En: Fabre E, editor. Manual de asistencia al embarazo normal. 2ª ed. Zaragoza: INO Reproducciones S.A.; 2001. p 45-76.

CARRERA JM. Diagnóstico prenatal. Barcelona: Salvat Editores S.A.; 1987.

GALLO M, MIGUÉLEZ C, HERRERA A ET AL. Espina bífida: estudio integral del feto al niño, del diagnóstico prenatal a la prevención.

Serie monográfica Avances en Obstetricia y Ginecología 1995; 1.

11

informeMaternitat El part ‘no intervencionista’ i la humanització del naixement SOLEDAD CARREGUÍ. MANUEL FILLOL

Moltes dones desitgen que es respecte el procés natural del seu part i que es mantinga una actitud “no intervencionista”. Davant este nou repte, els obstetres del segle XXI, conscients dels avantatges que oferix esta actitud davant el part, tant per a la mare com per al fill, han d'adaptar-se a esta creixent demanda. El Servei d’Obstetrícia de l'hospital de la Plana s'ha plantejat un model d'excel·lència basat en l'atenció del part amb una actitud “no intervencionista” en els casos de baix risc i un part “humanitzat” en tots els seus possibles vessants: part eutòcic, instrumentat i cesària ins a l'inici dels anys 60 les dones espanyoles parien en el domicili de forma completament natural, amb l'ajuda dels familiars i de la comare. Estos parts no estaven medicalitzats, ni s'atenien amb una actitud intervencionista, però la morbimortalitat perinatal i materna era molt alta. Els familiars i la comare transmetien tot el

F 12

Un nounat en mans de sa mare instants després d’haver-li practicat un part “no intervencionista” a l’hospital de la Plana.

seu saber i ensenyances a les noves mares per a tindre un alletament amb èxit, i s'arribava a unes taxes de lactància materna molt altes.

Des de mitjan anys 60 i sobretot a partir dels 70, el part va passar a ser atés en l'àmbit hospitalari, es va medicalitzar i es va adoptar una actitud totalment intervencionista. Pensant que les dones majors tenien prolapses i incontinències condicionades pels parts domiciliaris, es van iniciar pràctiques, de forma empírica, que encara es mantenen en molts hospitals, com són l'ús sistemàtic de l'episiotomia i l'alta freqüència de la instrumentalització del part. La forma d'instrumentar el part es continua fent per escoles i es considera el tipus d'instrument que és menys lesiu. En determinades àrees geogràfiques s'usa exclusivament el fòrceps i en altres el vacuoextractor. El gran èxit del part hospitalari ha sigut la reducció de la morbimortalitat perinatal i materna, que han arribat a unes xifres mínimes.

Amb la medicalització del part, la lactància va passar a tindre un tractament semblant al de l'administració dels medicaments, amb recomanació de posar-se el nounat deu minuts en cada mamella i cada tres hores; es van perdre totes les antigues ensenyances dels familiars i de la comare, i van augmentar de forma espectacular les taxes de la lactància artificial. A este èxit ha

contribuït la pressió de les indústries de llets artificials i el suposat sentiment d'alliberament de la dona, que compartix amb la parella l'alimentació del fill i l'allibera parcialment d'eixa càrrega.

En els anys 90, l'augment de les demandes legals i la pràctica d'una medicina defensiva incrementa de forma espectacular el nombre de cesàries i de parts instrumentats, sense trobar cap reflex en la disminució de la taxa de morbimortalitat perinatal i materna.

Al final del segle XX comencem a posar en tela de juí totes les nostres pràctiques de l'atenció al part. La bibliografia amb metodologia rigorosa ens demostra que l'episiotomia no protegix la dona del prolapse i de la incontinència1, que el part instrumentat és un factor de risc per a l'aparició de disfuncions del sòl pelvià2, que si hem d'instrumentar el part, és menys lesiu per al sòl pelvià el vacuoextractor que el fòrceps2,3, que la llibertat de moviment durant el període de la dilatació afavorix el procés del part4, que la posició en decúbit no és l'única opció per al part5 i que, en línies generals, és molt més beneficiosa una actitud no intervencionista que intervencionista2. Tot això ens indica que hem de canviar les nostres rutines, fruit de l'empirisme, que ara no tenen suport en l'evidència.

vS 76

informe

Maternitat Taxes d’episiotomia en parts eutòcics i instrumentats

control (monitorització interna contínua, pulsioximetria, etcètera).

Instrumental 100

Total Eutòcic

95,5 %

94,4 %

80

84,1 %

84,2 %

83,7 %

81,5 %

60 57,3 % 48,5 % 40

45,9 % 37,9 %

35,3%

33,3 %

20

30,9 %

21,7 %

21,2 %

20,4 %

18,7 %

13,9 %

0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

Taxes de parts eutòcics, cesàries i instrumentats Parts eutòcics 100

Cesàries Parts instrumentats

90 80 70 60

66,53 %

67,72 %

67.19 %

68,8 % 66,19%

67,79 %

69 % 65,89 %

50 40 30

24,39% 21 %

20 10 9,2 %

11,39%

2000

2001

17,79%

16,39 %

17,99%

15,19%

14,99 %

15,89 %

16,79 % 15,59 %

17,99 % 15,89 %

17,1 %

•Durant el període expulsiu es dóna llibertat de posició per a parir (aponada, en el llit, asseguda,etcètera) i no es posa limitació als seus desitjos, sempre que la seguretat estiga garantida. Es fa una pràctica restrictiva de l'episiotomia, limitant-se a les necessàries. En la gràfica núm.1 es mostra l'evolució de les taxes d'episiotomies. Es fomenta la pràctica del part eutócic, limitant els parts instrumentats i les cesàries a les indicacions necessàries. En la gràfica núm. 2 es mostra l'evolució de les taxa de parts i cesàries. Es fomenta el contacte pell amb pell amb la mare.

S'acompanya durant el part per la persona desitjada, a la qual s'invita a tallar el cordó. Es retarda tallar el cordó fins a deixar de bategar.

Si pot ser, es fan les primeres atencions del nounat (eixugament, identificació, etcètera) sobre l'abdomen de la mare, respectant al màxim el contacte pell amb pell i la unió mare i fill. Amb este contacte precoç es fomenta la lactància materna, i es procura que a l'eixida de l'àrea del paritori haja mamat. En el puerperi, s'intenta promoure un ambient adequat per a l'establiment del vincle mare-nounat-pare. En resum, se seguixen les recomanacions de l'OMS. Part humanitzat. La humanització del part no es limita als parts de baix risc. Els parts de risc tenen els mateixos patrons de respecte, informació, llibertat de posició, alleujament del dolor; consensuat i informant la dona de totes les actuacions.

De la mateixa manera, es fomenta el contacte precoç i continu del nounat amb la mare. En els casos d'impossibilitat de contacte amb la mare (cesàries, necessitat d'atencions especials, etcètera) s'oferix el contacte “pell amb pell” amb el pare.

La satisfacció i el goig en el naixement també depén de l'acompanyament dels parts, per això cuidarem la manera de nàixer, en definitiva, la manera de viure.

13,8 % Soledad Carreguí i Vilar.

Comare.

Manuel Fillol i Crespo.

Obstetra.

Hospital de la Plana.

Vila-Real (Castellón).

0 2002

2003

Al mateix temps, hi ha un moviment en el món occidental, en el qual la dona se sent la principal protagonista del part i vol decidir com vol parir.

Moltes dones volen que es respecte el procés natural del seu part i que es mantinga una actitud “no intervencionista”, sap que la lactància materna és la millor opció i vol recuperar el vincle amb el nadó que li proporciona esta lactància.

A Holanda, quasi el 40% de les dones parixen a casa, al Regne Unit més del 60%, entre cases de naixement i hospitals, parixen per mitjà d'un part “no intervencionista” i una taxa de lactància materna molt superior a la nostra. Les seues taxes de morbimortalitat perinatal i materna són tan bones com les nostres.

Els obstetres del segle XXI ens trobem davant d'un nou repte. Hem d'adaptar-nos a esta demanda, hem de ser conscients de tots els seus avantatges. Hem de saber que esta pràctica no incrementa cap risc per a la morbimortalitat, ni per a la futura aparició de disfuncions del sòl pelvià.

L'evidència ens avala i l’OMS ens ho recomana6.

vS 76

2004

2005

2006

2007

El Servici d'Obstetrícia de l'hospital de la Plana s'ha plantejat un model d'excel·lència basat en l'atenció del part amb una actitud “no intervencionista” en els casos de baix risc i un part “humanitzat” en tots els seus possibles vessants: part eutòcic, instrumentat i cesària.

Part no intervencionista. Es fa sempre que el part

siga de baix risc, s'informa la dona que és ella qui ha de decidir l'opció de part.

•El part de baix risc és atribució de la comare, que el controla i assistix. Només es recorre a l'obstetre quan el part presenta algun factor de risc.

•Durant la dilatació se'n respecta l'evolució natural, s'exercix el mínim intervencionisme possible. No s'aplica rasurat, ni ènema. Se li deixa llibertat de moviment, de beure o prendre aliments si en vol. S'acompanya durant tot el procés per la persona que desitge. Se li dóna suport i ajuda. Se li alleuja el dolor amb tots els mitjans no farmacològics i farmacològics disponibles. Es practiquen els controls necessaris i segurs, evitant el “ús excessiu” de mitjans de

B i b l i o g r a f i a C ARROLI G, B ALIZAN J. Episiotomía en el parto vaginal. En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2007 Número 1. Oxford: Update Software LTD. Disponible en: http//www.update.software.com (Traducida de The Cochrane Library, 2007, Issue 1. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd).

III ICI 2004. http://www.urotoday.com/287/conference_reports/ici_2004/ici_2004_conference_ conference_highlights.html.

JOHANSON RB, MENON V. Extracción con ventosa versus forceps para el parto vaginal asistido. En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2007 Número 1. Oxford: Update Software LTD. Disponible en: http//www.update.software.com (Traducida de The Cochrane Library, 2007, Issue 1. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd) HODNETT ED, GATES S, HOFMEYR GJ, SAHALA C. Apoyo continuo a las mujeres durante el parto. En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2007 Número 1. Oxford: Update Software LTD. Disponible en: http//www.update.software.com (Traducida de The Cochrane Library, 2007, Issue 1. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd) GUPTA JK, HOFMEYR GR. Posición de la mujer durante el periodo expulsivo del trabajo de parto. En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2007 Número 1. Oxford: Update Software LTD. Disponible en: http//www.update.software.com (Traducida de The Cochrane Library, 2007, Issue 1. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd) CHALMERS B, MANGIATERRA V, PORTER R. WHO principles of perinatal care: the essential antenatal, perinatal and postpartum care course. Bith 2001; 28:202-7

13

informeMaternitat Els contaminants ambientals i l’alimentació materna en el desenrotllament fetal i infantil GRUP INMA-VALÈNCIA

Constatada l'evidència de la influència de la dieta i de l'exposició a dosis baixes de contaminants ambientals en el desenvolupament fetal i infantil del xiquet, en l'any 2003 es va constituir la Xarxa d'Investigació Cooperativa Infància i Medi Ambient (Xarxa INMA) per a estudiar estos efectes.

Esta xarxa d'investigació reunix grups de treball multidisciplinari d'universitats, conselleries de salut, hospitals i centres d'investigació espanyols de distintes àrees geogràfiques. ada vegada hi ha major evidència de la influència de la dieta i de l'exposició a dosis baixes de contaminants ambientals durant l'etapa prenatal i primera infància sobre la salut i el benestar del xiquet. Seguint les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i de la Unió Europea, l'any 2003 es va constituir la Xarxa d'Investigació Cooperativa Infància i Medi Ambient (Xarxa INMA) per a estudiar els efectes dels contaminants ambientals i de l'alimentació materna en el desenrotllament fetal i infantil.

Finançada per l'Institut de Salut Carles III, esta xarxa d'investigació reunix grups de treball multidisciplinari pertanyents a universitats, conselleries de salut, hospitals i centres d'investigació

C 14

espanyols de distintes àrees geogràfiques: Barcelona, Granada, Menorca, Astúries, Madrid, Guipúscoa i València. En l'actualitat, la xarxa du a terme sis estudis de seguiment o cohorts d'aproximadament 4.000 dones embarassades i els seus fills, des de l'inici de l'embaràs. En l'actualitat les cohorts inclouen xiquets nounats i fins als 10 anys d'edat.

La Xarxa té com a objectius principals, d'una banda, descriure l'exposició individual durant la gestació i la primera infància als contaminants ambientals més importants en l'aire, l'aigua i la dieta, com són els compostos organoclorats, el mercuri, el plom i diversos contaminants de l'aire exterior i interior de les cases. Es valora així mateix la dieta de la mare i del xiquet des d'una doble vessant: com a via d'incorporació d'estos contaminants, però també com a vehicle de nutrients necessaris per al correcte desenrotllament, com és el cas dels àcids grassos essencials, l'àcid fòlic o el iode, o bé com a agents que ens protegixen davant dels riscos ambientals, tal com ocorre amb els nutrients antioxidants. Com a efectes en salut es valora el creixement fetal, la funció tiroide de la mare i del xiquet, el desenvolupament neuroconductual infantil, el creixement pondoestatural i l'obesitat, i el risc d'infeccions respiratòries, al·lèrgia i asma durant la infància.

A la Comunitat Valenciana s'inicia l'any 2003 la cohort INMA-València amb la col·laboració de grups d'investigació pertanyents a tres institucions: Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut (EVES), l'Hospital Universitari la Fe, i la Universitat Miguel Hernández. La zona d'estudi la constituïx l'Àrea de Salut 5 (34 municipis) més una zona de salut de l'Àrea 6 (ciutat de València) de la província de València, població que compta, per tant, amb representació urbana, semiurbana i rural.

En el període 2004-2006 es va reclutar una mostra poblacional de 800 parells de mares i xiquets.

Les dones embarassades es van seleccionar per mostratge consecutiu entre totes les de l'àrees d'estudi que van acudir al cribratge poblacional de malformacions congènita i síndrome de Down que es fa entre les setmanes 10-13 de gestació en l'Hospital la Fe, de referència per a l'àrea. Totes les dones elegibles van ser incloses després de l'obtenció del consentiment informat. El seguiment es va fer en l'Hospital la Fe on les dones embarassades de la zona fan un mínim de tres visites per a control obstètric i ecogràfic en les setmanes 10-13, 20 i 28-32 de gestació i també per a donar a llum.

El seguiment s'ha fet fins ara en cada trimestre de la gestació, al naixement, a l'any i als dos anys del xiquet. La informació es recull per mitjà de qües-

tionaris per entrevista personal i telefònics, revisió de registres clínics, ecografies, exploració pediàtrica, tests psicomètrics, determinació en mostres biològiques de marcadors nutricionals (vitamines antioxidants, àcids grassos essencials, àcid fòlic i iode) i contaminants ambientals (compostos organoclorats, com PCBs i DDT, mercuri, plom, hidroxipiré), així com mesuraments de nivells de diversos contaminants en mostres d'aire (partícules, NO2, compostos orgànics volàtils i ozó) i aigua (trihalometans).

Al febrer del 2006 es va completar la recollida d'informació fins al moment del part, i al març del 2008 finalitzarà el seguiment de tots els xiquets de la cohort fins als dos anys d'edat.

L'estudi continuarà en un principi fins al 2010 per a completar el seguiment dels xiquets fins als quatre anys d'edat.

Dins de la Xarxa INMA considerem un valor fonamental l'adequada comunicació dels resultats de l'estudi. Per això es procura informar els participants (dones embarassades i pares dels xiquets) i a la població general a través dels mitjans de comunicació, butlletins periòdics i la pàgina web de la Xarxa (http://www.infanciaymedioambiente.org). En este sentit, s'han remés ja als pares quatre butlletins informatius amb les troballes més rellevants que es van obtenint i amb consells d'educació per a la salut (vegeu les figures 1 i 2).

Els resultats obtinguts fins ara s'han difós també en publicacions i reunions científiques, i s'han comunicat als servicis de salut implicats, amb especial menció de la col·laboració establida amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona i amb el d'Higiene dels Aliments, ambdós de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. Entre estos resultats cal destacar la troballa de nivells mitjans de mercuri en sang de cordó en una submostra de 255 nounats de 9.9 micrograms per litre. Estos valors se situen per damunt dels observats en altres països europeus, per exemple a Suècia (1,3 mcg/L), i són, no obstant això, semblants als que s'han trobat al Japó (9,8 mcg/L) i a Taiwan (9,2 mcg/L). El que compartim amb estes dos últimes poblacions és un consum elevat de peix en la nostra dieta diària.

En la nostra població, els nivells de mercuri es relacionen amb el consum de peix, principalment l'emperador o peix espasa. Els estudis que s'han dut a terme per a comprovar quins nivells de mercuri en sang són perillosos per al xiquet encara no han donat resultats concloents. S'ha vist que a partir de nivells de 58 mcg/L se podrien associar a xicotets trastorns del desenrotllament neurològic i conductual en alguns xiquets estu-

vS 76

informe

Maternitat Butlletí informatiu

diats a les Illes Faroe i a Nova Zelanda. No obstant això, a Seychelles, amb nivells de mercuri semblants a les Illes Faroe i molt superiors als trobats en el nostre estudi, estos trastorns no s'han detectat. L'estudi conjunt de l'exposició prenatal a mercuri en totes les cohorts INMA permetrà descriure els nivells mitjans en distintes zones geogràfiques d'Espanya així com avaluar els factors associats als dits nivells tenint en compte els diferents patrons nutricionals de cada àrea. En la cohort INMA-Valencia, quan es completen totes les exploracions del desenrotllament psicomotor a l'any de vida dels xiquets per mitjà del test de Bayley, ens serà possible avaluar l'efecte de la ingesta de peix sobre el desenrotllament neuroconductual, tenint en compte el possible balanç risc-benefici que suposa la ingesta a través del peix tant de mercuri i altres compostos tòxics, com d'àcids grassos essencials i iode.

Els primers resultats per a contaminació atmosfèrica mostren un gradient de contaminants amb nivells més alts en les zones urbanes i pròximes a trànsit dens de vehicles, mentre que en les zones de l'interior els nivells de contaminants són més baixos. En els mesuraments fets en l'interior dels edificis s'ha trobat una relació clara entre l'existència de fonts de contaminants en l'interior de la casa, principalment persones que fumen, i els nivells detectats. Per als contaminants en l'aigua, les concentracions de trihalometans van ser sensiblement més altes en les zones urbanes (75.6 mg/L) que en la zona rural (10.9 mg/L). També hem preguntat a les mares quins són els problemes que perceben en el seu entorn i com creuen que poden afectar la seua salut. Els problemes ambientals més referits per elles són el soroll, la contaminació atmosfèrica i la brutícia. Els dos últims també apareixen com els més referits en l'enquesta ambiental feta pel Centre d'Investigació Sociològica (CIS) en l'any 2005. A més a més, les mares senten que els dos primers, especialment la contaminació atmosfèrica, poden representar un perill per a la salut de la seua família.

Quant a resultats de les anàlisis descriptives de nutrients essencials, com ara el iode, cal ressaltar que a pesar d'existir mesures preventives pobla-

vS 76

Exemple de consells d’educació per a la salut

cionals per a la prevenció del dèficit d'este element, com ara el consum de sal iodada o suplements de iode durant l'embaràs i lactància, no s'ha establit una política clara comuna de suplementación de iode ni tampoc un sistema de vigilància de l'estat de la ingesta a nivell poblacional, i se'n desconeix la situació actual en l'embaràs. Existix al seu torn controvèrsia i debat a escala nacional i internacional sobre la necessitat i conveniència de suplementar totes les embarassades i sobre la dosi a recomanar, especialment en les àrees amb una ingesta adequada d'este nutrient a través de la dieta i sal iodada, atés que tant la deficiència com l'excés de iode poden alterar la funció tiroide. Resultats obtinguts en l'anàlisi de la cohort INMA-Valencia mostren una mitjana de iodúria en el primer trimestre de l'embaràs de 133 mg/L, dins dels límits adequats per a població general, encara que lleugerament per davall dels recomanats durant el període de l'embaràs (150-249 mg/L). En la nostra mostra, un 64% de les embarassades consumixen sal iodada, el 77% referix una ingesta adequada a través de la dieta, tenint en compte la suplementació amb sal iodada, i aproximadament un 50% van rebre suplements farmacològics amb iode durant el primer trimestre de l'embaràs. Actualment estem analitzant, en les diferents cohorts INMA, la relació de l'estat nutricional de iode i la suplementació durant l'embaràs amb la funció tiroide materna, així com el seu efecte sobre el desenrotllament neuroconductual del xiquet a l'any d'edat. D'altra banda, s'estan també analitzant els nivells de compostos organoclorats en sang materna i de cordó, i d'altres nutrients com àcids grassos essencials i antioxidants.

A curt termini, els esforços en la cohort INMAValència es dirigiran a la preparació de la visita de seguiment dels 4-6 anys i a la continuació de les anàlisis i difusió de resultats de les fases d'embaràs i primer any de vida del xiquet. També s'han d'estretir i optimitzar les col·laboracions tant escala nacional com internacional, actualment s'ha integrat la Xarxa en el CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública finançat per l'Institut de Salut Carles III, així com en diverses

propostes europees. I sobretot, continuar amb el compromís de proporcionar informació útil en medi ambient i salut Infantil als professionals de la salut, del medi ambient i als i gestors i decisors polítics a fi de poder continuar avançant en l'estudi dels determinants mediambientals de la salut infantil i en la promoció d'estratègies d'intervenció apropiades per a la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut dels xiquets i les xiquetes.

El nostre agraïment més sincer a les famílies participants, sense les quals el projecte no es podria dur a terme, i als professionals que han col·laborat amb la cohort INMA-València.

Grup INMA-València: Línia d'Epidemiologia i Salut Ambiental de l'Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut (EVES), Departament de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández (UMH) i Hospital Maternoinfantil de l'Hospital Universitari la Fe.

B i b l i o g r a f i a RAMON R, BALLESTER F, REBAGLIATO M, et al, en nombre de la Red INMA. La Red de Investigación 'Infancia y Medio Ambiente' (Red INMA): protocolo de estudio. Rev Esp Salud Pública 2005; 79: 203-20.

RIBAS-FITO N, RAMON R, BALLESTER F, ET AL . Child health and the environment: the INMA Spanish Study.Paediatr Perinat Epidemiol. 2006 Sep;20(5):403-10.

ESPLUGUES A, FERNANDEZ-PATIER R, AGUILERA I, ET AL. Exposición a contaminantes atmosféricos durante el embarazo y desarrollo prenatal y neonatal: protocolo de investigación en el proyecto INMA (Infancia y Medio Ambiente). Gac Sanit. 2007;21:162-71.

REBAGLIATO M, BALLESTER F, RAMON RM, MARCO A, en representación del grupo INMA-Valencia. Efectos de la exposición prenatal a contaminantes ambientales y de la dieta materna en el neurodesarrollo. La Red de investigación 'Infancia y Medio Ambiente' (Red INMA). Rev Neurol. 2007;44 Suppl 3:S15-8.

RAMON R, MURCIA M, BALLESTER F, ET AL. Prenatal exposure to mercury in a prospective mother-infant cohort study in a Mediterranean area, Valencia, Spain. Sci Total Environ 2008 15;392(1):69-78 LLOP S, BALLESTER F, ESTARLICH M, ET AL. Ambient air pollution and annoyance responses from pregnant women. Atmospheric Environment (en premsa).

15

experiènciesMaternitat Grup Nodrissa

Amamanta

La vesprada màgica de cada setmana

Tallers de lactància en centres suport mare a mare enhospita

LAURA PACHECO

SALOMÉ LAREDO

a separació geogràfica de les distintes generacions d'una mateixa família és, sense cap dubte, un d'els motius de pèrdua de costums, creències i models de vida. Per un altra banda, la forma de vida en les ciutats, no necesàriament grans, ha fet que la comunicació entre grups siga cada vegada més difícil. El taller de lactància és una manera de restablir la comunicació entre mares i pares en situacions semblants, preocupats per la forma de criar als seus fills i filles. La funció d'aquestes reunions és normalitzar tots aquells aspectes que fan més natural la relació entre mares, pares i fills.

L

Cada setmana, durant dues hores de la vesprada del dilluns, unes mares seuen en cercle amb els seus fills i filles per a contar-se experiències sobre la criança. De vegades les acompanyen les seues parelles. Quasi sempre són les mateixes mares durant un periode llarg, encara que de vegades desapareixen durant unes setmanes per a tornar després. Algunes venen un dia i no tornen, altres acudeixen des de l'embaràs. La majoria ho fan per aprendre i després se'n adonen que saben més del que pensaven i que només deuen guiar-se pel sentit comú, -allò que en els temps que corren es prou difícil de trobar, però que precisament les mares tenen ben desenvolupat-. Unes venen pocs dies després del part, altres als dos, tres, sis mesos, quan comencen a sentir pressió del seu entorn respecte a la lactància, el lloc on deu dormir el bebé o quan iniciar l'alimentació complementària.

Cadascuna conta com ha anat la setmana i expresa els seus sentiments, les demés escolten.

Cada experiència és única, cada decisió és respectada per totes, cada consell és valorat com el millor. El taller de lactància és el lloc on cada mare es sent lliure tenint cura del seu fill: donar pit, fer un massatge, engronsar-lo mentre dorm, deixar-lo al centre del cercle junt als altres nens perquè es miren uns als altres, besar-lo, acaronar-lo; segures de que el lloc on estan i les persones que les acompanyen van a respectar cadascun dels seus actes.

La importància dels temes a tractar és directament proporcional a la preocupació que afecta a mares i pares i, malgrat totes les qüestions són importants, el primer és tractar les urgents: clivelles al pit, xiquets que no s'agafen correctament per mamar o mares amb manifestacions clares de depressió. Sense cap dubte són “temes estrela” l'augment de pes dels xiquets, els ritmes de son, el retorn de la mare al treball, la lactància a demanda o la introducció de nous ali-

16

ments. Tots els assistents al taller tenim veu en cada assumpte, des de la mare més inexperta a cadascuna de les consultores en la sessió: la forma en que altres mares han abordat estos temes és la millor ajuda i es reforça amb les recomanacions que fem les monitores del taller.

Superar els problemes que es plantegen és molt més senzill quan les idees i les solucions venen d'altres mares amb els mateixos problemes i inquietuts.

Bona part de les preguntes que es fan al taller comencen de la mateixa manera: –És normal que...? I la resposta quasi sempre és: –Sí, és normal. D'aquesta manera moltes dificultats i problemes deixen de ser dificultats i problemes per a convertir-se en una forma nova de vida que requereix una adaptació per part de pares i fills.

Per a moltes mares és la millor manera de començar la setmana; o és l’estímul per a continuar set dies més. És admirable que mares sense cap inconvenient en la criança desitgen que arrive el moment del taller per saber com està aquella mare a la que van aconsellar. I no és menys sorprenent que mares que han rebut ajuda de manera satisfactòria esperen amb il·lussió la vesprada del dilluns per a rebre les felicitacions de la resta de companyes. Si l'experiència d'alletar és extraordinària, compartir-la amb altres mares és encara més enriquidor.

La màgia de la maternitat, entessa com el respecte als nostres fills, apareix cada vesprada en el taller de lactància i fa ressorgir el millor de cadascun de nosaltres.

Laura Pacheco Torrijo.

Mare, infermera i representant del Grup Nodrissa.

Més informació: Taller de lactància materna.

Grup Nodrissa.

Reunions Dilluns de 4 a 6 vesprada.

Edifici Llunàtics.

Dénia. Alacant.

Tel: 630 44 50 76 / 690 63 85 78. www.grupnodrissa.org

es de l'any 2000, Amamanta, com a grup de suport a la lactància materna, treballa per a donar suport i acompanyar la mare que desitja alletar, per a això col·labora amb els professionals sanitaris (comares, infermeres pediàtriques, metges pediatres, auxiliars d'infermeria, etcètera) que desitgen treballar amb mares lactants i no sols per o per a elles.1

D

L'experiència d'estos huit anys, ha permés a Amamanta posar a punt i promoure dos ferramentes efectives, amb evidència científica demostrada, en l'inici i manteniment de la lactància.2 1) El taller de lactància en el centre de salut.

2) El voluntariat de mares en l'hospital que dóna suport les noves mares i els seus bebés en les plantes de puerperi.

La primera ferramenta, són els tallers de lactància en els centres de salut, allí es proporciona l'espai i el temps necessaris perquè les mares i els xiquets es troben amb altres mares en la mateixa situació. El professional que les acompanya posa en pràctica els seus coneixements en el camp de la lactància humana, i millora la seua formació en les àrees de comunicació i de relacions humanes. Este empatitza amb les mares que desitgen alletar i proporciona no sols suport personal i emocional sinó també assessorament, dóna resposta als dubtes i proposa solucions per a enfrontar-se amb els problemes quan sorgix la necessitat, etcètera.

La trobada periòdica i continuada aconseguix que les dones guanyen seguretat, confiança, i que reforcen així el valor de les seues decisions com a mares, estimulant en elles un creixement personal increïble, que possibilita el suport d'unes a altres dins del taller. Hi ha evidència científica que la dita ajuda resulta tant o més efectiva que la proporcionada pel professional.3 Este compromís mare a mare que les dones adquirixen en el Taller de Lactància, les mou a lluitar per iniciar el contacte amb les mares acabades de parir en la mateixa planta de maternitat de l'hospital. És allí on la partera viu la soledat “rodejada de gent”, la sensació d'estar perduda i incompresa, encara que estiga en el millor hospital. 4 D'esta manera, al febrer de 2007, Amamanta donà començament al voluntariat de suport a la lactància materna, en l'Hospital la Fe de València, una de les iniciatives més pioneres i innovadores per al foment de la lactància des que van sorgir els tallers de lactància.

vS 76

Maternitat

experiències

Sina de salut i voluntariat de ls

Suport a les mares en criança ISABEL MIRALLES

Esta segona ferramenta de suport a la dona que decidix alletar és un projecte que naix d'un acord entre l'hospital la Fe i Amamanta, el qual va ser ratificat posteriorment per mitjà d'un conveni amb la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana.

El voluntariat de mares es desenrotlla diàriament en la planta de maternitat, en horari 14.30 h i les 17.30 h. Bàsicament, consistix en un “taller de lactància” en la sala de familiars destinat a resoldre els primers dubtes de les mares i reforçar la seua confiança en el fet natural de l'alletament.

També, proporcionem suport personal i individualitzat en les habitacions per a aquelles mares que no es poden alçar.

Totes les voluntàries, un total de 30, són mares amb àmplia experiència i formació en lactància materna, amb rodatge en els tallers de lactància i conscients del treball emocional tan important que porten a terme.

Les mares ateses per les voluntàries reben informació sobre el taller de lactància al centre de salut més pròxim al seu domicili, perquè així puguen continuar sentint-se acompanyades pel professional sanitari i per altres mares experimentades en este període tan sensible com el que suposa la volta a casa després del part.

Des d'Amamanta sentim que esta és la manera d'unir el treball de foment de la lactància fet als centres de salut amb el dels hospitals, i en esta línia pionera volem continuar creixent.

Salomé Laredo Ortiz.

Amamanta. Grup de suport a la lactància materna.

Més informació: www.amamanta.es salome.laredo@uv.es

B i b l i o g r a f i a 1.ROZADA MONTEMURRO R, LAREDO ORTIZ, S. Porqué a los sanitarios de la red pública nos puede interesar poner en marcha talleres de lactancia en los centros de salud. Medicina Naturista, 2006; Nº 10: 683-685. SIN. 1576-3080.

2. Rozada Montemurro R, Laredo Ortiz, S. Talleres de lactancia en la cartera de servicios de los centros de salud. Medicina Naturista, 2006; Nº 10: 686-688. SIN 1576-3080.

3. Estudio sobre Evidencia Científica de la Organización Mundial de la Salud “Hacia una lactancia feliz”. 1980 4. La maternidad y el encuentro con la propia sombra. Laura Gutman

vS 76

ina és una associació de dones sense finalitat lucrativa i d'àmbit autonòmic, que naix de la inquietud d'un grup de mares i les seues famílies, que posa a la disposició sensibilitat, experiència vital, professionalitat des de diverses disciplines, etcètera, per a sumar-se en un projecte a favor dels drets de la maternitat, paternitat i criança saludable, destacant la importància de l'atenció i co-responsabilitat en la humanització i respecte als processos naturals des de la gestació i durant el desenvolupament evolutiu de la infància i la convivència familiar.

S

La gestació saludable, el part conscient i humanitzat, la lactància materna i el postpart sostingut i satisfactori, les pautes de criança-educació pròximes a les necessitats bàsiques del xiquet, el suport social a la funció i el valor de la criança per a les famílies i la societat són alguns dels aspectes més destacats promoguts per Sina.

mares i famílies que reclamen la creació de grups de suport en les seues localitats.

D'altra banda, les administracions públiques comencen a mostrar ja el seu suport i priorització per a articular mesures en favor d'una humanització de la reproducció i la criança saludable i coresponsable com a factor de prevenció i equilibri social en la salut, el benestar i la cultura del desenrotllament.

D'esta manera pareix que podem recuperar la importància del vincle maternofilial i familiar des de l'origen per a l'establiment d'una afecció correcta, imprescindible en el desenrotllament psicològic del bebé, futur adult, així com la necessitat d'una continuïtat gradual i ajustada als processos i necessitats evolutives del ser humà en maduració i les exigències familiars i socials respectives.

Accions associatives i servicis.

La pròpia experiència viscuda dels seus membres davant de les distintes dificultats familiars, socials, econòmiques i culturals amb les quals moltes dones, i les seues famílies, ens trobem quan decidim triar una criança informada, opcional, humanitzada i per tant, referida a principis d'igualtat (gènere, condició, participació, etcètera) a l'hora de viure i desenvolupar la seua maternitat, paternitat i criança és el detonant per a la participació i impuls de diferents programes i línies de desenrotllament que permeten acompanyar i promoure formes d'atenció a usuaris i professionals en este camp.

L'accés a la informació objectiva en resposta a una necessitat prioritària per a poder prendre decisions en matèria de criança i educació, d'alternatives a les formes de vida: referències, enllaços, articles, assessoria especialitzada, etcètera

En l'actualitat, Sina és, a més d'una associació de dones, una entitat de gestió de voluntariat i està reconeguda en la gestió de la prestació de servicis socials per la Conselleria de Benestar Social.

La mediació i el suport davant de la resolució de traves i dificultats fruit de la discriminació a la maternitat i la criança en el nostre entorn immediat i social i en qualsevol dels seus àmbits: laboral, educatiu, sanitari, cultural, etcètera (gestió de casos, suport legislatiu, solidaritat i reivindicació, etcètera)

L'intercanvi amb altres associacions i institucions, les seues aportacions i demandes, suposa un procés de retroalimentació del qual han anat sorgint diferents respostes: cursos, ponències, trobades, exposicions, congressos, jornades, etcètera. Totes estes actuacions han fet possible que SINA siga coneguda en nombroses poblacions de fora i dins de la província de València.

El resultat, un increment de la demanda de persones que volen informació i assessorament en estos temes, així com la sol·licitud d'una formació més específica i integral sobre salut reproductiva i lactància, pautes de criança i educació humanitzada i coresponsable, és un fet reflectit en el nombre de telefonades que rebem en l'associació, per la sol·licitud de professionals sanitaris i assistencials del nostre suport en hospitals i centres de salut, servicis socials, però sobretot per les

La recuperació de les xarxes de suport i els recursos socials de desenrotllament (grups d'ajuda, jornades, xarxes d'especialització, etcètera) i participació comunitaris faciliten el nostre treball i potencien la comunicació directa entre la mare i els membres de la seua comunitat.

El disseny i ajust de programes per a la gestió i desenrotllament d'accions locals, formatives, de voluntariat, etcètera.

Isabel Miralles Roldán.

Sina. Associació de suport a les mares en criança.

Més informació: Centre Sina d’Atenció i Recursos.

C/ Convent de Santa Clara,núm. 12, portes10-11 46002 València.

Tel./Fax 96 394 08 68 Mòbil 639 51 48 51 www.asociacionsina.org sina@asociacionsina.org

17

cursos congressos seminaris conferències

agendaMaternitat

CURSOS DE POSTGRAU I D’ESPECIALITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Informació i preinscripcions: Fundació Universitat-Empresa. ADEIT Plaça Verge de la Pau, 3 46001-VALÈNCIA Tel. 96 398 39 26 Fax: 963 51 28 18 www.adeit.uv.es formacion.adeit@uv.es

Horari:

Lloc:

Preinscripció:

Divendres, disabte y diumenge.

Divendres de 16.00 h. a 19.00 hores.

Disabte de 09.00 h. a 14.00 hores i de 16.00 h. a 19.00 hores. Diumenges de 10.00 h. a 14.00 hores.

Escola Nacional de Salut. Madrid

31 de juliol de 2008

Places:

Data:

30 alumnes.

Duració:

del 15 de setembre de 2008 al 19 de desembre de 2008.

960 hores

Horari:

Matrícula:

Preinscripció:

matins.

175,00 euros.

17 d'agost de 2008

Matrícula:

Preinscripció:

Data:

600 .

Fins el 2 d’abril de 2008.

del 17 de setembre de 2008 al 20 de juny de 2009.

CURSOS DE L’ESCOLA NACIONAL DE SANITAT

Horari:

¨ANTROPOLOGIA DE L'ALIMENTACIÓ

matins i vesprades.

Organitza:

Per a informació complementèria sobre inscripció i matrícula, poden posar-se en contacte amb la Secretaria de Cursos de l'Escola Nacional de Sanitat.

Tel: 918222296 - 918222243 Fax: 913877864 secretaria.cursos@isciii.es C/ Sinesio Delgado, 8.

28029 Madrid

Matrícula:

Institut de Salut Carles III. Escola Nacional de Salut.

2.880 .

Lloc:

¨DIPLOMA SUPERIOR DE PROMOCIÓ DE LA SALUT

Escola Nacional de Salut. Madrid

Organitza:

30 alumnes.

Institut de Salut Carles III. Escola Nacional de Salut.

Duració:

Lloc:

Preinscripció:

Escola Nacional de Salut. Madrid

25 d'abril de 2008

¨MÀSTER DE SALUT PÚBLICA (OFICIAL SANITARI)

Places:

Data:

25 alumnes.

del 6 al 15 de maig de 2008.

Organitza:

Duració:

Horari:

Institut de Salut Carles III. Escola Nacional de Salut.

400 hores

vesprades.

Preinscripció:

Matrícula:

Lloc:

4 de setembre de 2008

180 .

Escola Nacional de Salut. Madrid

Data:

Places:

45 alumnes.

del 15 de setembre de 2008 al 10 de desembre de 2008.

Duració:

Horari:

1.000 hores

matins.

XII EDICIÓ DEL CONCURS FOTOGRÀFIC ‘LACTÀNCIA MATERNA. HOSPITAL MARINA ALTA’ 2008

Preinscripció:

Matrícula:

Organitza:

1 de juliol de 2008

1.600 .

Grup Nodrissa, en col·laboració amb el Servei de Pediatria de l’hospital Marina Alta, el patrocini de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, i el suport de l’Ajuntament de Dénia i la CAM “Obras sociales”.

Data:

¨CERTIFICAT EL MASSATGE EN FISIOTERÀPIA. 3a Edició

del 3 de setembre de 2008 al 30 de juny de 2009.

Organitza:

Horari:

¨DIPLOMA DE ESPECIALITZACIÓ EN DIRECCIÓ I GESTIÓ D'UNITATS CLÍNIQUES

Departament de Fisioteràpia.

matins i vesprades.

Organitza:

Lloc:

Matrícula:

Col.legi Oficial de Fisioterapèutes de la Comunitat Valenciana

3.000 .

Institut de Salut Carles III. Escola Nacional de Salut.

Dirigit a:

Places:

30 hores

Bases:

Lloc:

www.grupnodrissa.org.

Escola Nacional de Salut. Madrid

Informació de contacte:

Diplomats en Fisioteràpia.

¨MÀSTER DE SALUT PÚBLICA INTERNACIONAL 2008-2009

Places:

Duració:

Organitza:

40 alumnes.

del 4 de maig de 2008 al 27 de maig de 2008.

Institut de Salut Carles III. Escola Nacional de Salut.

Duració:

Telèfons: 630 44 50 76 - 679 343 431.

Partida Plana d'Est, 4. 03700 Dénia. grupnodrissa@gmail.com.

120 hores

Amb motiu del DIA MUNDIAL SENSE TABAC 2008, la Conselleria de Sanitat convoca el CONCURS PROJECTE EDUCATIU DE PREVENCIÓ DEL TABAQUISME a la Comunitat Valenciana 1. Podran participar en el concurs els centres docents d’ESO. 2. El tema del treball serà el tabac. Es podrà fer qualsevol activitat docent (relacionada o no amb l’expressió plàstica) que incloga objectius educatius, cognitius, actitudinals i procedimentals encaminats a la prevenció del tabaquisme.

3. Els treballs es presentaran en forma de memòria del projecte que inclourà els continguts descrits en l’annex.

4. Els participants hauran de presentar els seus treballs junt a un sobre tancat que contindrà el nom complet del centre docent, l’adreça, el telèfon i el nom de l’autor o els autors.

5. Els treballs s’enviaran als centres de Salut Pública de l’àrea on estiga el centre. La memòria anirà en un sobre tancat amb indicació del lema.

6. El termini d’admissió de treballs acabarà el 30 d’abril de 2006.

18

7. Un jurat seleccionat pel centre de Salut Pública de l’àrea triarà el millor treball del seu àmbit territorial segons criteris d’originalitat, factibilitat, adequació, etcètera. El centre de Salut Pública de l’àrea lliurarà un premi al centre docent guanyador en la seua àrea.

8. Dels treballs seleccionats pels centres de Salut Pública, s’elegirà el guanyador de la Comunitat Valenciana, que podrà ser reproduït i difós, si es considera adequat, segons les característiques del treball.

9. Abans del dia 31 de maig de 2006 es farà públic el resultat del concurs.

10. El centre docent a què pertanya el treball guanyador de la Comunitat Valenciana rebrà per part de la Direcció General de Salut Pública una acreditació i un obsequi valorat en 1.500 euros.

11. La Direcció General de Salut Pública serà propietària exclusiva de l’original premiat. La

Conselleria de Sanitat es reserva tots els drets de publicació del treball premiat mantenint-ne l’autoria.

Per a més informació dirigiu-vos al centre de salut pública d’àrea corresponent: Peníscola, 21 Benicarló 96 447 43 11 ■ Avd. del Mar, 8 Castelló 96 435 83 40 ■ València Sant Vicent, 83 València 96 318 48 63 ■ Ceramista Alfons Blat, 6 Manises 96 154 43 85 ■ Plaça Escoles Pies, 1 Utiel 96 217 21 11 ■ Pintor Ribera, 28 Torrent 96 156 10 81 ■ La Pau, s/n Alzira 96 245 74 21 ■ Duc Carles de Borja, 9 Gandia 96 286 96 11 ■ Jaume I, s/n Dénia 96 578 66 51 ■ Plaça de la Seu, 11 Xàtiva 96 227 43 51 ■ Albereda, 41 Alcoi 96 552 33 12 ■ Veneçuela, s/n Benidorm 96 586 57 11 ■ Plaça d’Espanya, 6 Alacant 96 647 85 62 ■ Magallanes, 16 Elda 96 538 72 12 ■ Antonio Mora Fernandez, s/n Elx 96 667 96 35 ■ Cardenal Desprades, 7 Orihuela 96 530 06 70

vS 76

Maternitat

Un moment molt especial: després del part

El teu bebé: les primeres atencions

recursos

lactància materna: és més natural

Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.

Editat en valencià, romanés, anglés, àrab i castellà.

Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.

Editat en valencià, romanès, anglés, àrab i castellà.

Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.

Editat en valencià, romanès, anglés, àrab i castellà.

Esta publicació informa sobre els canvis personals, familiars i socials que implica l'arribada del bebé. A més, fa un recull, entre d'altres, de consells sobre els aspectes següents: atencions de salut en el puerperi, alimentació, higiene, sexualitat, salut emocional, beneficis de la relaxació i, fent especial èmfasi, exercicis més adients per a la recuperació física de la mare.

N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).

Adreçat als nous pares, esta publicació vol ser una eina que els servisca de suport per a la criança del bebé durant les primeres setmanes de vida.

En les seus pàgines podem trobar informació que permetrà a la mare i al pare coneixer millor els aspectes relacionats amb la salut i les atencions afectives i sanitàries del nounat. A més a més s'hi troba un recull de qüestions administratives, així com de telèfons i webs d'interés.

N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca.

Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).

Este llibre recull tots els aspectes que envolten la lactància materna, com ara: els avantatges de la llet materna, la manera més adequada de donar pit, l'alimentació de la mare, els medicaments que cal tindre en compte, com cuidar els pits, problemes que poden sorgir, resposta a dubtes i preguntes, on buscar suports i la legislació de suport a la dona treballadora en la maternitat i la lactància.

N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca.

Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78)

La aventura de ser padres.

Guía para la educación grupal en el embarazo, parto y puerperio

Control básico del embarazo en la Comunidad Valenciana. Manual para profesionales sanitarios

Protecció de la maternitat.

Guia bàsica per a la prevenció de riscos laborals durant l’embaràs i la lactància

Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.

Editat en castellà.

ISBN: 84-482-3729-3

Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.

Editat en castellà.

ISBN: 84-482-3105-8

Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.

Editat en valencià i en castellà.

ISBN: 84-482-4485-0

Esta guia es presenta com una proposta de suport, en l'elaboració de la qual s'han tingut en compte tots aquells canvis que s'han anat produint en la nostra societat en els últims anys. S'hi aborden aspectes com el paper de liderat i animació de les comares en els grups d'educació, la importància de mantindre uns hàbits saludables, els canvis en la relació de parella en esta nova situació, l'abordatge del puerperi com una etapa de canvis, el part i la lactància, entre d'altres.

N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).

El contingut d'este material reflectix el que ha de ser el control bàsic que tota dona embarasada ha de rebre a la Comunitat Valenciana, independentment del seu lloc de residència o d'altres factors socials.

Les actuacions que es recullen en esta publicació han sigut establides amb la col·laboració i el consens de professionals sanitaris que fan una tasca d'atenció a la salut de les dones embarassades en diferents àmbits i nivells assistencials N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca.

Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).

Esta guia, adreçada sobretot als professionals de l'assistència sanitària, és una publicació tècnica de consulta que recopila en un sol document, i de manera abreviada, la normativa i els coneixements tecnicosanitaris actuals. Esta publicació es una part fonamental del Programa de Prevenció de Riscos Laborals durant l'Embaràs i la Lactància, el qual tracta d'oferir respostes preventives i millorar les condicions de salut de la mare i evitar els riscos que tot embaràs comporta.

N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca.

Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78)

Prevención de la infección congénita y perinatal en la Comunidad Valenciana Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat.

Editat en castellà.

ISBN: 978-84-482-4796-6 Fruit de l'actualització de les recomanacions per tractar l'estratègia de prevenció de les infeccions de transmissió vertical a la Comunitat Valenciana, este manual pretén ser una ferramenta per als professionals encarregats de l'atenció de la salut de la dona en l'etapa preconcepcional i durant la gestació. Entre altres temes, hi podrem trobar informació sobre la situació de les malalties de transmissió vertical a la Comunitat Valenciana, la consulta preconcepcional i el control microbiològic de l'embarassada.

N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca.

Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).

vS 76

Direcció General de Salut Pública. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Secció de Perinatal

Esteu pensant tindre un fill?

Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.

Edició bilingüe en valencià i castellà.

Este tríptic es un resum sobre tots els avantatges que té planejar un embarás. Quan una parella decidix tindre un fill convé acudir uns mesos abans a la consulta del metge o la comare. L'aplicació d'algunes mesures preventives en eixe moment permetrà que l'embaràs es desenvolupe de manera saludable i segura.

N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca.

Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).

http://www.sp.san.gva.es/DgspWeb Dins de la web de la Direcció General de Salut Pública, la Secció de Salut Perinatal del Servici de Salut Infantil i de la Dona posa a l'abast de la població un apartat on s'ha fet un complet recull d'informació sobre tot allò que envolta loa maternitat, com ara: embaràs i salut, el part, el puerperi, els drets davant la maternitat/paternitat, materials de divulgació editats i enllaços dìnterés.

19

Viure en Salut aniversari

200

La salut en la paraula

8