La ciutat pensada | 20 setembre a 6 octubre 2018

Page 1


LA CIUTAT PENSADA Des de fa un parell d'anys, l'Associació Cultural València Pensa desenvolupa amb èxit -de públic i contingut- conferències, debats i actes culturals presidits per la voluntat de treure la filosofia de les aules, sobretot amb l'organització de les dues primeres edicions d'Avivament, el festival de filosofia de València. Compta, a més, amb el suport i compromís de la Llibreria Ramon Llull, seu de l'associació. Per la seua banda, Malalts de Ciutat -hereva d'Aula Ciutat- també s'ha dedicat a promoure debats i donar cabuda en el seu blog a opinions diverses sobre temes urbans i territorials. Ambdues associacions, conscients de la importància de reflexionar sobre la ciutat -el lloc on tot passaconsideren d'indubtable interés iniciar una activitat conjunta que davall el lema de La Ciutat Pensada té voluntat de seguir desenrotllant-se els anys venidors. Aquesta primera edició compta amb el suport i patrocini de l'Ajuntament de València.

2

3


Dijous 2O setembre

#PresentaciodeLlibre

#CafeRevolter

19 h. Llibreria Ramon Llull [Corona, 5] Presentació del llibre

La destrucción de la ciudad de Juan Manuel Agulles, Premi Catarata d’Assaig 2017 Podem continuar anomenant ciutats a allò que s'ha construït durant els dos últims segles d'industrialització? Megalòpolis i tecnòpolis proliferen hui en el nostre món, esborrant els límits interns i externs sobre els quals històricament s'ha construït la ciutat. Junt amb la multiplicació d'infraestructures urbanes de transport, energia o telecomunicacions, slums, camps de refugiats, poblats de xaboles, ciutats rodants i altres assentaments precaris i provisionals han acabat per convertir-se en les construccions més generalitzades de la nostra era industrial. Una expansió que encara que ha urbanitzat una gran part del planeta, davall el dictum indeclinable del creixement econòmic, està fent desaparéixer la ciutat com a element històric i forma de construir l'espai social. En aquest assaig, Juanma Agulles ens planteja un recorregut per les diferents formes que ha adoptat la destrucció de la ciutat a través de l'industrialisme i els seus plans urbanístics i arquitectònics, alhora que és una lúcida reflexió sobre les possibilitats d'eixir de la ciutat sense límits.

4

Dijous 2O setembre 22 h. Festinar Cabanyal [Doctor Lluch, 46] Café filosòfic sobre

Ideologia i política urbana a càrrec de Ramón Marrades El problema de l’urbanisme és que alguns el van disfressar de disciplina tècnica, neta d’ideologia, per a alegria d’alguns: plans i normes, llenguatges complexos i dibuixos preciosos en 3D que ens prometien una felicitat que mai arribava. En l’urbanisme, no obstant això, es concreten moltes posicions ideològiques. Les polítiques de mobilitat, habitatge, espai públic o turisme tenen impactes distributius distints. També és distint el seu nivell d’intervenció, poden ser més permissives a les decisions espontànies de la societat o influir més en elles.

5


Divendres 21 setembre

#TaulaRodona

#Passeig

19 h. IVAM Lab [Guillem de Castro, 118] Taula rodona

Estudiar la ciutat amb Antonio Hidalgo, Tito Llopis i Josep Sorribes La ciutat sol ser un tema prou habitual en la filosofia recent. Els enfocaments són nombrosos, variats, i molt interessants; inclús diria que (alguns) imprescindibles per a comprendre problemes importants del nostre temps. No obstant això, la filosofia no ha escomés encara la tasca específica d’elaborar una teoria de la ciutat rigorosa, ben provada conceptualment, un conjunt de conceptes, ben articulat, que funcione com un llenguatge susceptible de ser àmpliament compartit i, al mateix temps, analitzar com s’entrellacen les disciplines que des de diferents enfocaments estudien la ciutat. Amb quin objectiu? Donar compte del que significa habitar. Aquest és un fenomen summament complex, i no ja perquè formes d’habitar o viure hi haja moltes, com sol dir-se, sinó per la complexitat dels arreglaments tècnics i les infraestructures que les dites formes de viure precisen per a la seua reproducció.

6

Dissabte 22 setembre 12 h. Punt de trobada a la Llibreria Ramon Llull [Corona, 5] Passeig pel centre històric

La València lletja a càrrec de Josep Sorribes En el seu procés de creixement i transformació, les ciutats generen espais residuals (solars, àrees degradades...) que o bé no tenen valor de mercat o bé estan en expectativa de destí. Lògicament, el centre històric és pròdig en aquests espais i el passeig tracta d’evidenciar i explicar el procés.

7


#Leslliçonsdelsclassics

#Donesqueexpliquencoses

Dimecres 26 setembre 19 h. Llibreria Ramon Llull [Corona, 5]

La cultura de les ciutats, de Lewis Mumford (Pepitas de Calabaza, 2018) a càrrec de Ramón Marrades La cultura de les ciutats és potser l’obra més personal de Lewis Mumford. Sota la forma de tractat històric, l’autor fa un repàs fascinant per les diverses formes d’evolució de la ciutat des del nucli urbà organitzat al voltant dels gremis de l’Edat Mitjana, fins a les nefastes megalòpolis dels nostres dies, passant per la insensata ciutat barroca i la tenebrosa ciutat industrial. Però Mumford no es deté ací, i en els capítols finals arriba a proposar una forma d’estructuració social alternativa basada en el propi territori entés com a unitat viva, delimitant un projecte de ciutat «a escala humana» vinculat de forma natural al seu entorn, és a dir: la regió.

8

Dijous 27 setembre 19 h. Llibreria Ramon Llull [Corona, 5]

Reflexions sobre la figura de Jane Jacobs des del feminisme i la ciutat mediterrània a càrrec d’Inés Novella Abril Cinquanta anys després de la seua publicació, Mort i vida de les grans ciutats és, segons el New York Times, probablement el llibre més influent en la història de la planificació urbana. Jane Jacobs, columnista i crítica d’arquitectura de principis dels anys seixanta, afirmava que la diversitat i la vitalitat de les ciutats estaven sent destruïdes per alguns arquitectes i urbanistes molt influents. Jacobs defén l’abolició dels reglaments d’ordenació territorial i el restabliment de mercats lliures de terra, la qual cosa donaria com resultat barris densos i d’ús mixt.

9


#PresentaciodeLlibre

#Exposicio

Divendres 28 setembre

DiSSABTE 6 octubre

19 h. Llibreria Ramon Llull [Corona, 5]

12 h. Sala d’ Exposicions de l’Ajuntament de València [Arquebisbe Mayoral, 1]

Presentació del llibre

Cabanyal zona 0, cròniques de la resistència d’Enric Llopis La crònica recorre dues dècades de resistències populars al CabanyalCanyamelar. Aquest barri mariner de la ciutat de València s’ha vist sotmés durant més de 20 anys a processos d’especulació, degradació urbanística, espoli patrimonial i expulsió d’una part dels veïns. Van ser els anys durs dels governs municipals del PP al front del consistori en el període 1991-2015. Les amenaces es centraven aleshores en el projecte d’ampliació de l’avinguda Blasco Ibáñez, que partiria en dues meitats el barri i implicaria la destrucció de 1650 habitatges i 575 edificacions.

10

Visita guiada a l’exposició

Javier Goerlich Lleó: Arquitectura i Urbanisme a València 1914- 1962 a càrrec del seu responsable Tito Llopis (comissari) Francisco Javier Goerlich Lleó (València, 1886-1972) ha estat un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de València, tant pel gran nombre d’obres executades com pel seu càrrec d’arquitecte municipal (des del 1922) i arquitecte major (entre 1931 i 1956). Comptarem amb la guia del comissari de l’exposició l’arquitecte Tito Llopis (Vetges-Tu Mediterrània).

11


BIOS

Enric Llopis

Juan Manuel Agulles

Tito Llopis

és doctor en Sociologia i ha exercit la docència en les universitats d’Alacant, Múrcia i La Rioja. Actualment treballa en un centre per a persones sense llar i és professor associat en la Universitat d’Alacant. En els seus treballs ha posat en dubte les idees del progrés tecnològic, la viabilitat de la societat urbana i la capacitat dels moviments polítics contemporanis per a revertir el curs desastrós de la societat industrial. Ha participat en diversos projectes de difusió de pensament crític i ha col·laborat amb moviments en defensa del territori. Actualment és membre del Col·lectiu Cul de Sac, que edita la revista del mateix nom, i participa amb els seus articles en distintes publicacions dels mitjans llibertaris. Ha publicat els llibres Sociología, estatismo y dominación social (Brulot, 2010), Los límites de la conciencia. Ensayos contra la sociedad tecnológica (El Salmón, 2014), i Piloto automático. Notas sobre el sonambulismo contemporáneo (El Salmón, 2016).

(Alacant, 1950) Arquitecte, per la ETSAV de València en 1977. Membre fundador de la societat d’arquitectes “Vetges La teua i Mediterrània SLP, VTiM arqtes. Crític d’Art i Arquitectura des de 1991 de les associacions valenciana, espanyola i internacional (AVCA, AECA. AICA). Professor / ponent en el seminari Arquitectura del segle XX a València (Dip. ValènciaCTAV- ETSA- UPV). Membre del comitè editor i assessor científic de el “Registre i Fons Documental d’Arquitectura i Espais Públics de la Comunitat Valenciana” (1998- 2001). Professor en els cursos” Historia de la Ciutat” CTAV (2000- 2016). Arquitecte coordinador de la “Secció d’Arquitectura” de la Fundació “La llum de les imatges” 2000- 2006. Codirector de las “I Jornadas Internacionales de Paisajismo. La percepción y construcción del paisaje desde la técnica y el arte” (Valencia 2002- 2003). Professor de les 34;Jornadas de Rehabilitació del CTAV;. València (2013). Professor del Màster d' Arquitectura del Paisatge; de la Universitat Politècnica de La percepción y construcción del paisaje desde la técnica y el arte” (Valencia 2002- 2003). Professor de les 34;Jornadas de Rehabilitació del CTAV;. València (2013). Professor del Màster d' Arquitectura del Paisatge; de la Universitat Politècnica de Catalunya (2003). Membre de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Gal·lés. Experiència professional conjunta en Arquitectura i Urbanisme com a membre de l’equip Vetges Tu i Mediterrània.

Antonio Hidalgo és Llicenciat i doctorant en Filosofia per la Universitat de Múrcia, i Màster en Filosofia Teòrica i Pràctica per la UNED. Actualment és professor d’Educació Secundària i president de la Societat de Filosofia de la Regió de Múrcia. Investiga entorn del que denomina una “ontopraxeología de l’habitar”.

12

va nàixer a Madrid l’any 1971. És periodista i des de 2008 col·labora habitualment en les diferents seccions del diari Rebelión.org. Durant una dècada, ha alternat el treball professional en gabinets de comunicació institucionals amb la col·laboració en mitjans alternatius del País Valencià com L’Avanç, L’Accent o Ràdio Klara. Ha publicat articles periodístics durant la seva estada a Palestina, Cuba i Guatemala, a més d’articles i entrevistes a Diagonal, El Viejo Topo, Kaosenlared i Crònica Popular. És autor dels llibres Por Europa y contra el sistema euro (escrit conjuntament amb Manolo Monereo i Héctor Illueca), Gente precaria. La rebelión de los frigoríficos vacíos I Cabanyal zona 0, cròniques de la resistència.

13


Comissari de més de 35 exposicions i autor, director, editor o coordinador de més de 15 llibres i 50 articles, posseïx una extensa obra en què cal destacar la seua dedicació als temes de cartografia històrica, a la construcció del Jardí del Túria, a la història urbana contemporània, al paisajismo i a l’anàlisi del pensament i obra dels arquitectes. Entre altres publicacions: La ciudad moderna. Arquitectura racionalista en Valencia (IVAM, 1998); Representar la ciutat: València entre 1563 i 1929 (La NAU, 2005); Guía de Arquitectura de Valencia (CTAV, 2007/2010); Cartografía histórica de la ciudad de Valencia, 1608-1944 (UPV, 2010-2016); Javier Goerlich Lleó. Arquitecto valenciano, 1886-1914-1972 (AV-CTAV-Pentagraf, 2014); El Port de València. Història gráfica/Graphic history/Història gràfica, 1249-2017 (Autoritat Portuària de Valencia/Fundación CV Juan Arizo Serrulla, 2017).

Ramón Marrades és economista urbà (llicenciat en la Universitat de València i MSc per la Universitat d’Utrecht) i emprenedor social. És investigador en Econcult, la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura de la Universitat de València, i membre fundador de la plataforma internacional de jóvens urbanistes Urbego. Ha rebut una menció honorífica en l’International Young Planning Professional Award (2012) i el Premi Jóvens Emprenedors Socials de la Universitat Europea pel projecte Cent Peus (2013). En l’actualitat és Director d’estratègia de la Marina de València.

Inés Novella Abril va realitzar els seus estudis d’arquitectura en l’Escola d’Arquitectura de València i sobre estudis urbans en l’Estonian Academy of Arts, posteriorment va obtenir un màster en igualtat d’oportunitats per la Universitat CEUCardenal Herrera. Actualment treballa en el Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Madrid dins de la Càtedra UNESCO de Polítiques de Gènere en la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Les seues dues línies principals d’investigació aborden per un costat les polítiques d’igualtat i gènere en els camps tecnològics, i d’un

14

altre, el disseny arquitectònic i urbà amb perspectiva de gènere i des de 2012 desenrotlla projectes i investigacions independents des del seu propi estudi, NOVELLA | QUIXAL arquitectes, amb seu a València i Madrid. Inés ha sigut investigadora invitada en diferents universitats espanyoles i europees incloent la Universitat de Westminster de Londres. Actualment forma part de l’equip tècnic (DCN, ARUP, Rogers Stirk Harbour + Partners) que desenrotlla el projecte Madrid, Nou Nord assessorant en matèria de gènere, elaborant l’informe d’impacte de gènere i dirigint diferents activitats de participació amb dones dels barris directament afectats per aquesta important operació urbanística. A València, és part de l’equip tècnic encarregat del nou disseny de la Plaça de Bruges, i recentment ha sigut nomenada membre de Comité Internacional Assessor per a la Marina de València. El seu treball ha sigut seleccionat per a representar a Espanya en la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018.

Josep Sorribes (València, 1951). Professor titular del departament d’Estructura Econòmica de la Facultat d´Economia de la Universitat de València fins a la seua jubilació en 2017. Membre de l’Institut Interuniversitari de Desenrotllament Local (IIDL). Director del Centre de Documentació Europea de la Fundació General de la Universitat de València (1993-2017) i President de Malalts de Ciutat. Les seues principals línies de docència i investigació són l’Economia Regional i Urbana, Economia i Territori al País Valencià, les àrees metropolitanes i el govern local i la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. Col·laborador habitual d’El País, L’Espill, Eldiaricv i altres publicacions periòdiques. És autor d’una extensa obra, en la que cal destacar: Las ciudades del siglo XXI: el reto de la sostenibilidad (UNED-Alzira, 2001); Un país de ciutats o les ciutats d’un país (PUV, 2002); Rita Barberá, el pensamiento vacío (Faximil Edicions, 2007);València una ciutat manifestament millorable (Faximil Edicions, 2010); Construcción y destrucción de una ciudad (PUV 2014) i Nou Viatge pel País Valencià (amb Nestor Novell) (PUV 2017). Així mateix ha dirigit i és coautor del llibre La ciudad. Economía, sociedad, espacio y medio ambiente. Ed. Tirant lo Blanch. València 2012.

15


organitzen

patrocina

col.laboren

disseny www.martanegre.com