Issuu on Google+

Em plau sobre manera presentar un nou treball de I'editorial Faximil, una empresa jove que esti demostrant sentit, competencia i sensibilitat envers la recuperacio i la difusió de publicacions culturals valencianes reculades que es trobaven fora de I'abast d'un públic ampli. I es que el desenvolupament cultural de les societats modernes ens ha creat la necessitat de disposar de catilegs, índexs de consulta i altres formats que faciliten la localització i disponibilitat dels escrits, per tal d'assegurar la preservaciódels originals i I'acces senzill per als investigadors, o per als simples curiosos i desficiosos. Si a aixo afegim la comoditat que suposa poder consultar-los i imprimir-los a casa, la labor de Faximil es revalora i adquireix mes rellevancia. Entre les revistes digitalitzades en els últims anys per I'empresa d'Alfons Moreira cal esmentar i'Gpill (etapa 1979- 199 l), Hora de Gpaña (19371938), Cuadernos de Ruedo Ibérico ( 1 965- 1 979), Arquitecturas Bis ( 19741985), i em consta que tenen en preparació I'edició de Valencia Semanal (1977- 1980). A mes, te altres col-leccions de Ilibre antic i d'obres de consulta, integrades, entre d'altres, pel Catálogo de la biblioteca de Salva (1872), Icones et descriptiones plantarum de Cavanilles ( 1 79 1 - 1 80 1 ), Observaciones del Reyno de Valencia, del mateix autor ( 1 795- 1 797), o el Viage literario a las iglesias de España de Lorenzo i Villanueva (1804- 1852). Entre les obres de consulta trobem \'Atlas histórico de la ilustración anatómica, I'AtIas y diccionario histórico de las plantas medicinales i Cartograf'a histórica de la ciudad de Valencia (volum 1, 1608- 1929). Ara, pero, ens ocupa I'aparició en C D de La República de les Uetres, publicada a Valencia entre 1934 i 1936, una de les nostres revistes culturals mes dignes que nomes havia conegut una edició facsímil en paper prologada per Lluís Guarner I'any 1984, a expenses de VAjuntament de Valencia regit per Ricard Perez Casado. La novetat i I'excel-lencia d'aquest treball rau en el fet que permet la recerca seqüencial en els exem-

plars, la interrogacio a text complet en les mes de 300 pagines de la revista, i la navegado, visualització i impressió optimitzades propies del format pdf. A mes, aporta tambe una acurada descripció bibliografica dels articles que permet la recerca per autor, materia i títol. Roma Seguí (bibliotecari documentalista de la Bibliotecavalenciana) s'ha fet carrec de I'estudi preliminar, titulat: çUn somni trencat del nacionalisme valencia La República de les Uetres~.Aquestarevista trimestral, dirigida per La República de les Lletres. Miquel Duran i Tortajada, Títol va saber aglutinar de nou (CD-ROM) molts dels escriptors Editorial Faximil Edicions Digitals. valencianistes que havien Any.. .2005 publicat en el setmanari El Comí (1932- 1934), desaparegut arran dels canvis polítics esdema per a les noves generacions literavinguts a partir de la fi de 1933 i de les ries i artístiques en general, la qual cosa ens permetria elaborar una mena d'adesavinences entre els diversos sectors del valencianisme. Entre molts altres genda de les activitats culturals que es esmentem Adolf Pizcueta, Caries Salvaprodu'en aleshores arreu de I'area lindor, Emili Gómez Nadal, Lluís Guarner, güística catalana. Enric Navarro i Borras, FrancescAlme- En una lectura superficial, afloren immediatament les qüestions que, la i Vives, Domenec Fletcher, Martí de encara hui, continuen esterilitzant els Riquer, Eduard López Chavarri, Nicolau valencians com a poble. ES per aixo que Primitiu, Eduard Martínez Ferrando, en la conjuntura actual, quan es debat Francesc Bosch Morata, Enric Soler i el projecte d'un nou Estatut per al País Godes o EnricValor. Valencia, sembla una bona ocasió per a El subtítol, ~Quadernsde literatura, art visitar les pagines d'aquella revista. i política)), palesa una concepció unitiSegons el curador: ((La República de les ria de la cultura, tal com evidencia el Uetres es una de les fites historiques primer editorial: ÇAfirmem que les lleque cal consultar, que cal rellegir amb tres i I'art no poden deslligar-se de la vida política d'un país [...l. Creiem que delectacio, perque els arguments que formen part destacada, important, de la es plantegen son actuals. N o s'ha de mateixa vida política. I als pobles que pensar que s'ha arribat a unes conclurenaixen o als paisos que es transforsions, sense coneixer el fonament. La lectura de La República de les Uetres men, les lletres, les arts, la cultura ensenya que cal examinar la realitat enforteixen o debiliten llurs constituamb arguments, perque les seues placions politiques.)) Duna banda, La nes ofereixen al lector pensaments, República de les Uetres inclou ardcles idee; reflexions. ES a dir, un tresor que que tracten qüestions nacionalistes, en 'intent de recuperar consciencia cal reivindicar.)) Reivindiquem-lo, nacional; de I'altra, serveix de platafor- doncs. 1

......... ... .........

73


La República digital