ÍENERGIAl
La fi de l'era del petroli Encara que les recents pujades en el preu del petroli desperten alguna alarma, pareix que ens quedem amb la idea que pot tornar a baixar. La por a l'exhauriment dels recursos petrolífers és ràpidament alleujada pels que sostenen que les reserves inclús duraran molts anys. I és veritat. erò els problemes per a l'economia mundial no començaran quan s'acabe el petroli, sinó quan ja no es puga augmentar més la producció i aquesta comence a declinar. És l'anomenat "pic del petroli". Per què és aquest el moment important?. Perquè el model econòmic actual, es basa en un creixement sostingut per una disponibilitat d'energia molt barata i és totalment dependent del petroli per a tot: com a combustible per al transport, però també per a la climatització, la indústria i fins i tot per a la producció agrícola. Les conseqüències d'una disminució contínua i irreversible de l'extracció de petroli estan clares: un col·lapse econòmic i alimentari sense precedents. El geofísic M. King Hubbert, va ser molt criticat perquè l'any 1956 va predir que la producció de petroli dels Estats Units (el major productor mundial) aconseguiria un màxim a finals dels anys 60 o principis dels 70. Els fets, no obstant això, li van donar la raó. Efectivament, l'any 1971 va ser l'any en què els EUA van produir més petroli i des de llavors han produït cada vegada menys. L'anomenada, des d'aleshores, corba de Hubbert es basa en el simple fet que per extraure petroli (o molts altres recursos naturals), primer cal descobrir-lo, de manera que la corba de la producció és un reflex de la de descobriments, però amb 40 anys de retard, quan ja s'ha extret la meitat del que hi ha en el jaciment. La dita corba s'ha aplicat a tots els jaciments petroliers del món, i concorda molt bé en quasi tots els casos. El petroli europeu del 22 Mar del Nord va arribar l'any 2000 al pic de la corba, aquesta vegada amb un retard de menys de 30 anys respecte al màxim dels descobriments. Nova tecnologia ajuda en l'extracció, sí. Però només a extraure inclús
l«n
I95C 196D ij70
1965 <SSO "SS. 301-5 2 2 0
2DÏ
ÏH4D 2 5 0
2[K
Que passa si s'aplica la corba de Hubbert a la producció mundial?. Resulta que el descobriment de nous jaciments va ser màxim l'any 1964, fa exactament 40 anys. És a dir, ja hauríem d'haver arribat al màxim de la producció. L'embargament de petroli decidit pels països de l'OPEC que va provocar les crisis energètiques i recessions dels anys 70 és, paradoxalment, el que ens dóna uns anys més. Les últimes previsions situen el pic en el 20081. És important tindré en compte que cap nou descobriment ni tecnologia pot alterar significativament aquesta dada.
Corba de Hubbert de la producció de petroli mundial 1, 2 (En milers de milions de barrils)
més ràpid el que hi ha. Mentrestant, la demanda de petroli no fa més que augmentar, tant en les societats ja industrialitzades, com en els països de major creixement poblacional i econòmic, com a Xina o l'índia, que desgraciadament procuren copiar els nostres models de vida, producció i transport, encara amb menor consciència que nosaltres respecte als seus impactes. Estats Units, per la seua banda, desestabilitza països i s'embarca en guerres per assegurar-se el control d'aquest recurs cada vegada més escàs. En les pròximes dècades l'estructura de la nostra societat i economia sofrirà, com a conseqüència de totes aquestes tendències, uns canvis sense precedents. Per què no ens estem preparant?. Els mitjans de comunicació solen dir-nos que la pujada de preus és deguda a una estranya combinació d'alts impostos, especulació dels mercats, crisi d'orient mitjà i jocs de l'OPEC. Augmentant un poc la producció tornaran a baixar. Però la preocupació per aconseguir preus per barril de 40$ és ridícula. El que cal fer és preveure com funcionarà l'economia quan els preus arriben a 100$ per barril. Sobretot, s'hauria d'obrir un debat que incloga a tota la societat i plantege com volem fer front al
canvi. Estem preparats a renunciar a tindré 2 o 3 cotxes per família? A dissenyar les ciutats i l'economia amb l'estalvi energètic com a principi, per lliurar-nos de la necessitat d'usar el cotxe per anar a qualsevol lloc?. Solucions per intentar evitar la imminent catàstrofe n'hi ha, però el mirar a una altra banda i seguir desperdiciant el temps què es deuria destinar a començar a actuar no ens ajudarà massa. Les solucions que suposen un canvi cultural i de l'organització productiva no són fàcils, i per això cal actuar ja. L'eficiència i estalvi energètic, un model de mobilitat basat en el transport públic i la bicicleta, junt amb l'ús massiu de les energies renovables, aquest és el camí que hauríem de mamprendre. Hui millor que demà. Miquel Torres miquel.t@gmx.net (publicat en el diari Levante de València el dia 30 de setembre del 2004) Referències; 1.- ASPO: Association for the study of Peak Oïl (Associació per l'estudi del Pic del Petroli) http://www.peakoil.net/ 2.- Hubbert Peak Oïl Production http://www.hubbertpeak.com/