AIGUA PER A TOTS // El caçador caçat s'escapa amb la ajuda del Tribunal Superior de Justicia // Trist aniversari // L'e< l'estampeta: sobre el projecte del PRUG del parc natural d ' Espadà // Volem el Quadro de Santiago protegit.
*&.
butlletí 1-05 Imatge portada: Assut d ' A n t e l l a , ÍDatas)
n u lü8 > SUMARI
LA CASA VERDA (Publicació quatrimestral) Redacció G. de Felipe, R. Alcón, A. Goytre, J . Villanueva V. Navarro, Y. Monroig, J . de la Cueva, F. García, R. Pardo, M. Riera, P. de Felipe Fotografia Fons de Acció Ecologista Agró (Fons AEA) Datas Ragu Rai Disseny Estudio L. Ortún Maquetació M. Castillo Imprimeix Grafimar S. Coop. V.
//
BREUS
04. BREUS
//
Comissions COMISSIÓ DE TERRITORI Reunió: dimecres (21 h.) Coordinador: Víctor Navarro( victormatheu® inicia.es) COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL
CAÇA
08. EL CAÇADOR CAÇAT S' ESCAPA AMB LA AJUDA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Reunió: dimecres (21 h.) Coordinadora: Yolanda Monroig (ymonroig® icav.es)
//
P.H.N.
COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI
09. AIGUA PER ATOTS
Reunió: dimarts (20 h.) Coordinador: Salva Ramos (salva@salvaramo5.net] COMISSIÓ DE RESIDUS
/ / OBJECCIÓ FISCAL
Reunió: sense data fixa Coordinador: Claudi Parrell ( claudi72 @ wanadoo.es) ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE) Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep U,baix) CAMP DE MORVEDRE
15. NI UN EURO PER A LA GUERRA: OBJECIÓ A LA DESPESA
Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep 11 baix). Es tracten tots els temes de treball (residus, educació ambiental.defensa animal
)
El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres. e-mails: butlleti_casaverda@yahoo.es / fons.medi.ambient@uv.es Tel: 9 6 3 9 1 7 8 64
//
INTERNACIONAL
16. TRIST ANIVERSARI
/ / TERRITORI 18. L'ESTAFA DE L'ESTAMPETA: SOBRE EL PROJECTE DEL PRUG DEL PARC NATURAL DE LA SERRA D'ESPADÀ
/ / CONSUM 21. OPCIONS DE CONSUM RESPONSABLE / / ENERGIA ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ L'HORTA La Casa Verda C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencia Tel/Fax. 963 9 1 78 64 e-mail: lhorta@accioecologista-agro.org www.accioecologista-agro.org LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3", 12530 Borriana EL C A M P DE MORVEDRE St. Josep 1 1 , 46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 08 54 e-mail: agromor@hotmail.com web: www.agromor.tk LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n° 9 4 , 46760-Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col·legi la Sénia, Corts Valencianes 4 , 46690 L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640 Moixent LA RIBERA Eva Tudela e-mail: evatr@eresmas.com LA M A R I N A Joan Sala e-mail: salaireig@terra.es Acció Etologista-Agró té conveni de col·laboració amb els grups: ACDEMA (Baixada del Carme s/n. Torrecerdà. 46650-Canals] Les Tosquetes (Estació de RENFE, Ctra. Xàtica s/n. 46680-Albaida) Col·lectiu Marfull [Tel. 96 391 71 68) Associació Talassemtane per al Medi Ambient I el Desenvolupament (ATED) de Xaouen (Marroc)
22. LA FI DE L'ERA DEL PETROLI / / TRANSPORT 23. PUNT SENSE RETORN ? / / TERRITORI 24. VOLEM EL QUADRO DE SANTIAGO PROTEGIT / / A R T D OCELLS 27. EPÍLEG / / OBSERVATORI 28. RESUM DE DECISIONS ADOPTADES
//ONG's 23. SURVIVAL
> EDITORIAL
L'estratègia del cigró Introducció a la teoria del caos: si es deixa esvarar un cigró per un pla inclinat de superfície irregular, és impossible predir la seua trajectòria, però és segur que el cigró arribarà fins al final.
registres amb milers d'al·legacions (més de 10.000 a Alfauir i Ròtova) i els ajuntaments comencen a fer marxa enrere desclassificant sòl (Gata), suspenent llicències (Teulada), desfent convenis (Benigembla) o establint formes de participació dels veïns (Pedreguer).
areixia que anava a ser com un passeig. Ha tingut i té de la seua part la inestimable col·laboració de la Generalitat i dels Ajuntaments i l'enorme poder econòmic dels grups financers i immobiliaris. Ha jugat i juga al seu favor, com una cobra, l'efecte hipnòtic, paralitzant, de l'enriquiment fàcil i la revaloració ràpida. Pareixia que el qualificat com "urbanisme desaforat i caníbal" no anava a trobar oposició.
Com s'ha arribat a aquesta situació? Cal reconèixer que Abusos Urbanístics No, a pesar del contradictori de les seues reivindicacions, ha contribuït a conformar un estat d'opinió contrari a les urbanitzacions en el litoral en sectors ben diversos de la societat valenciana, amb unes campanyes intel·ligents i efectives. Pot ser que la intervenció d'Acció Ecologista-Agró a la Vall de Gallinera, a l'Atzúvia, a Dénia, haja contribuït a trencar el mur d'escepticisme, el sentiment d'inutilitat enfront de qualsevol manifestació de rebuig. I, per descomptat, la presència en aquest País dels representants del Parlament Europeu, i el seu posterior informe, han tret els colors a més d'un.
I no ha estat així. A la tornada de l'estiu passat els esdeveniments es van precipitar i on aparentment no hi havia res van començar a brollar clamors, protestes, accions, que s'han consolidat en nous "Salvem...", en Plataformes Comarcals i de País, en aliances amb altres moviments, Xúquer Viu i Abusos Urbanístics No. Tots contra l'urbanisme desaforat i caníbal. La revolta ha començat, la Marina i la Safor són el seu epicentre. És cert que les coses han canviat: ja no hi ha un "NO A LA GUERRA" que mobilitze, no sorgeix un projecte polític i social que il-lusione, ni persones en qui delegar amb confiança, i les que hi ha ens han dit clarament que allò que calga fer ja ho faran elles, que nosaltres quietets i a votar. Tot anima a la desmobilització. No obstant això, es convoquen manifestacions a peu i amb bici i assisteixen milers de veïns (Sanet i Negrals, Ondara), es col·lapsen
Cal seguir lluitant, cal imitar l'estratègia del cigró. La defensa del territori, dels recursos naturals, de la qualitat de vida per a tot el que es viu és un acte d'afirmació de la sensibilitat, del sentit comú, del respecte cap als altres, els que ens acompanyen i els que vindran; era i és, encara que peque de poc postmodern, una qüestió de compromís personal aliè a l'èxit o fracàs a curt termini. Cada acció, cada protesta, cada denúncia, és com donar una espenteta a aquest cigró aparentment caòtic. Ara li toca al Parc Natural de l'Albufera.
BREUS
A Blasco li agrada el parany Com és sabut Acció EcologistaAgró porta quinquennis (ni més ni menys que des de l'any 1988!) lluitant contra el parany, un mètode de caça massiu i no selectiu, que les distintes administracions autonòmiques que s'han anat succeint aquests anys han intentat legalitzar. L'últim intent va ser el Decret 135/2000 del Conseller Modrego que pretenia colar el parany com a mètode tradicional de caça.
pensa utilitzar com a palanca l'article 10é de la Llei de Caça de la Comunitat Valenciana que diu el següent: "També tenen la consideració de modalitats tradicionals aquelles altres que emprant mètodes prohibits per a les modalitats esportives davant de la inexistència d'una solució satisfactòria, són susceptibles d'autorització". El Conseller Blasco, i per extensió tot el Consell, entra en una dinàmica molt perillosa no fent cas de les sentències judicials espanyoles i europees. Amb quina autoritat moral pretenen exigir després als ciutadans que complisquen les lleis? A quins estranys interessos respon lencabotament obstinat de legalitzar el parany?
No obstant això, el 9 de desembre del 2004 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg es pronuncia sobre el Decret de Modrego i ho fa contra el regne d'Espanya obligant a derogar el citat decret. A pesar d'això, el Govern Valencià continua encabotat a legalitzar el parany i als pocs dies de la condemna de la Unió Europea, el Conseller de Territori i Habitatge, Rafael Blasco, anuncia que el seu departament estudia regular-lo com a modalitat de caça. Probablement,
De tota manera i en qualsevol cas, que sàpiga el Conseller que si aprova algun reglament legalitzant el parany el denunciarem per prevaricació. Rafa Pardo
Cullera un altre pla insostenible L'Ajuntament de Cullera, amb l'ajuda i assessorament de la Conselleria de Territori i Habitatge, està tramitant el Pla Parcial Horta-Port de Cullera. Aquest pla (conegut com el Manhatan de Cullera) pretén alçar a la vora esquerra del Xúquer un munto de gratacels (i un port esportiu amb 1000 amarraments) que incrementarien la massificació del litoral, devaluant els seus valors naturals i repercutint sobre i la qualitat de vida dels habitants de i Cullera i comarca. 3
Acció ecologista-Agró l'ha recorregut perquè: 1) Només beneficiaria als urbanitzadors. No hi ha raons d'interés públic (causes excepcionals d'interés
públic argumenta el document urbanístic) que justifiquen un increment d'usos i habitatges que permetria duplicar, pràcticament, la població de Cullera. 2) No s'ha realitzat estudi d'impacte ambiental. 3) No es demostra la viabilitat econòmica i financera del pla. 4) S'ubica en una zona inundable. 5) S'agreujaria l'actual problema d'intrusió salina. Aquesta macrourbanització, amb port incorporat, es construiria sobre terrenys amb valor ambiental afectats per la zona de servitud de protecció que genera el domini públic marítim i terrestre. És un territori susceptible de protecció ja que constitueix una fita
paisatgística (horta històrica) de la població, alineat amb la muntanya i el nucli urbà. La seqüència, Castell-Nucli Urbà-Horta Històrica-Riu-Platja, defineix la identitat de Cullera. Comissió de Territori.
TERRITORI
Netejar no és arrasar
La frase "netejar no és arrasar" és de fa deu anys i correspon a una xicoteta manifestació d'Acció ecologista-Agró a l'esplanada del Mirador del Pla del Garbí davant una actuació de "silvicultura preventiva" al mes pur estil de Bush (que opina que no es pot cremar lo que no existeix). Pensem que després dels incendis es quan s'han de fer les coses amb més prudència i no passar del no fer res a arrasar-ho tot. En el moment actual han canviat els polítics de la Conselleria i inclús el nom de la Conselleria de Medi Ambient. Però els mateixos enginyers de montes continuen al cap de la seua conselleria fent les mateixes coses. Ara, han canviat
la empresa subcontractada. Aleshores era una de Moixent i ara és TRAGSA, és a dir, l'Estat. Els "desbroces" per les pendents del Puntal de lAbella, de lAlt del Pi i de Les Penyes de Guaita que sols produeixen nous barrancsjunt a unes tales improcedents (que sols faciliten la propagació de les plantes més piròfites) en les famoses franges de seguretat que faciliten als futurs incendis. Aquest arrasament sense selectivitat de tots els arbusts inclou les plantes per les quals s'han fet algunes microreserves com la Calluna vulgarís a La Mallada de Segart, etc. Això ens fan cridar de nou l'atenció de la societat per tal d'aconseguir que
El passat 26 de febrer, es celebrà a València l'Assemblea General de la nostra entitat. Es va fer un repàs a les activitats del darrer any. L'estudi del litoral, els projectes desenvolupats a les marjals d'Almenara y dels Moros, les activitats en les comarques, el seguiment de les zones humides, dels espais naturals, les lluites contra la cimentació del territori, el parany, el G-2 a Almenara, el transvasament del Xúquer, el Quadro de Santiago a Benicàssim, les urbanitzacions de El Puig i la Bossarta a Carcaixent. Ens informarem dels plets pendents. També es va debatre la situació del Consell Ibèric, y es ratificà el conveni signat amb el col·lectiu ATED de Marroc, per col·laborar en projectes al Rif. S'aprovaren els comptes del 2004 i el pressupost 2005. Es renovà, d'acord amb els estatuts, la Comissió Permanent, incorporant-se com a vocals Eva Tudela i William Colom, com a secretari Antonio Goytre, i com a president Enric Amer.
se treballe amb el màxim respecte a la diversitat vegetal i a la successió de les nostres muntanyes cap a una vegetació més madura. Com estan fent-se les mateixes actuacions amb idèntics criteris en Olocau i altres pobles del Camp de Túria de l'àmbit del Parc de la Calderona, pensem que deurien parar i encetar un debat amb organismes universitaris i amb el mon ecologista i reunir també a la Junta Rectora per tal de consensuar uns mínims mediambientals i no posar en perill el bon estat ecològic de les mases forestals per utilitzar maquinaries inadequades i criteris equivocats.
Juan Ruiz Pescador
TENSIÓ
COMARQUES
Acció ecologista - Agró ja té seu a sueca
La Junta de l'Associació Muntanyeta dels Sants de Sueca va contactar amb Acció ecologísta-Agró, que no tenia delegació a la capital de la Ribera Baixa. Aquest contacte va servir per a valorar molt positivament la proposta de sumar els esforços dels ecologistes de Sueca i treballar tots junts en una mateixa direcció, constituint a partir de gener de 2005 una nova delegació territorial d'AE-A. El grup neix, doncs, de la fusió de L'Associació Muntanyeta dels Sants i dels membres d'Acció ecologista-Agró de Sueca, i obre les portes a que una associació ecologista consolidada i amb projecció supra-local puga tenir presència al nostre poble, amb gent de (o propera a) Sueca. També permetrà a L'Associació Muntanyeta dels Sants una major difusió i arribar a mes gent. El grup ja ha començat a treballar i aquestes han sigut les seues primeres actuacions: 1) Campanya per a promocionar l'ús de la bicicleta Els tres pilars bàsics de la campanya seran els següents: • Presentació d'instàncies a l'ajuntament. Considerem que la nostra
Ciutat i el seu entorn reuneixen moltes condicions per a permetre un ús de la bicicleta molt major. Demanem la construcció de nous circuits de carrils bici així com facilitar l'ús urbà de la bicicleta construint pàrkings a les portes de totes les escoles i els instituts y en una sèrie de llocs estratègics com l'ajuntament, el parc de l'estació, l'ambulatori.... • Excursions en bicicleta pel terme. Tots els darrers dissabtes de cada mes s'efectuaran excursions per l'Albufera i el Baix Xúquer per a mostrar als suecans i les suecanes el gran potencial de l'entorn per al cidoturisme. Esteu tots convidats. •Tallers de manteniment bàsic de bicicletes. Realitzarem tallers de manteniment bàsic de bicicletes per a grans i menuts.
2) Caracterització i millora de les zones humides del municipi de Sueca: riu Xúquer i Ullal de Baldoví Els nostres anàlisi varen constatar la contaminació del Xúquer i del major brollador de L'Albufera. Les conclusions del treball de camp no són res positives. Tant l'assut del riu Xúquer a Sueca com l'Ullal de Baldoví presenten alarmants
índex de contaminació. En tots dos casos, els diferents paràmetres obtinguts en les mesures es dispararen superant els límits de les normatives. 3) Voluntariat mediambiental de caracterització de qualitat de l'aigua de diferents paratges municipals. El 22 i 23 de gener, tingué lloc la jornada de Voluntariat Ambiental Sueca'05. Les activitats que férem foren molt variades, començant amb la presentació de les mateixes jornades aixi com de totes les campanyes que hi ha organitzades per a aquest any: sistemes dunars, conservació de l'avifauna, residus, bones practiques en la casa, educació ambiental, programa Volcam, diagnòstic de la caca i aigua. Posteriorment ens dirigirem al Saler per a poder gaudir del meravellós ecosistema dunar que existeix a aquesta zona, relicte del que fou el litoral valencià, per a poder desprès fer una comparació i anàlisi de l'estat de conservació dels "sistemes dunars" que tenim al Municipi de Sueca.
Claudi Parrell Per a contactar: muntanyeta@gmail.com
COMARQUES
Activitats Camp de Morvedre Ha finalitzat l'any 2004 i amb ell s'ha tancat un any d'intensa activitat ecologista. Durant aquest període hem estat treballant en diversos fronts com ara l'educació ambiental, el tractament de residus, la instal·lació de la central Tèrmica a Sagunt, el projecte de la Marjal d'Almenara i la defensa de les zones humides en general. En lo que respecta a educació mediambiental s'ha continuat treballant com el darrers anys als col·legis mitjançant activitats com pot ser el dia de l'arbre, investigant a l'escola o visites guiades a la marjal. A més aquest any s'ha pogut dur a terme junt a l'ajuntament de Sagunt un curs de voluntariat al litoral dirigit a joves a partir de 16 anys durant l'estiu i que pretén tindré una continuïtat. El projecte de la marjal d'Almenara continua sent uns del primers objectius i a banda de fer nombroses visites tant per a aficionats com per a especialistes, durant l'estiu es va realitzar un projecte de voluntariat finançat per la CAM que va consistir en l'eliminació de flora intrusa als voltants de l'ullal i la restauració del mirador de Venus. Per altra banda un acord de custòdia amb l'ajuntament de Sagunt per a la cessió de la Finca de Penya permetrà un avanç important en l'expansió del LIC d'Almenara. També cal dir que a l'estiu hem rebut un dur colp amb l'eixida de la sentència del G2 que no ens ha sigut favorable com sabreu. De totes formes la sentència ha sigut portada al Tribunal Suprem pels nostres advocats i tenim esperances de que allí i de forma irrevocable ens done la raó. La bici també ha tingut protagonisme aquest any sobre tot degut a la tradicional celebració del DIA de la BICI a Sagunt, les varies eixides a la VIA VERDA i la posada en marxa del pla de vials no motoritzats al terme de Sagunt.
Cal mencionar encara que ja ho sabreu que a l'octubre es va celebrar el sèptim Wichitero Rock que va servir per commemorar els 20 anys d'activitat d'Acció Ecologista Agró i que vol consolidar-se com la festa anual d'Agró del Camp de Morvedre.
Si voleu mantenir-vos informats del que s'ha fet o del que s'està fent més freqüentment podeu obtindré la informació de la pàgina Web o on intentem ficar de forma continuada les novetats mes importants.
Per tot això pensem que l'any que ha acabat ha sigut un bon any en lo que respecta a l'ecologisme i podem mostrarnos satisfets pel que s'ha fet i s'està fent.
Acció ecologista - Agró Camp de Morvedre
(CAÇA)
El caçador caçat s'escapa amb l'ajuda del Tribunal Superior de Justícia La caça al Parc Natural de l'Albufera es venia autoritzant, des de 1992, per mitjà d'una ordre específica que completava l'Ordre general de vedes. Com tal ordre, es publicava en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana a principis de setembre, ens assabentàvem tots i cada u feia el que més li convenia. Enguany les coses han sigut diferents. arribat el 30 de setembre, l'ordre no s'havia publicat, però es donava per fet que el dissabte 2 d'octubre començava la temporada, i així va ser. L'ordre és necessària, llavors, què estava passant?, què nova malifeta havia comès el PP? Efectivament, una malifeta. Un bon dia, un comunicant anònim ens envia una Resolució del Director General de Gestió del Medi Natural per la qual es regulava la caça a l'Albufera. Convenientment analitzada va resultar que: - el seu contingut sobrepassava els límits que l'imposa l'ordre general de vedes. - autoritzava uns horaris de caça no permesos per la legislació bàsica, concretament la caça nocturna.
- permetia la caça d'espècies protegides (Llei 4/1989, de Conservació de la flora i fauna silvestres) i no contemplades en la relació d'espècies declarades com aptes per a ser massacrades (Ordre de 21 de juny del 2004). - el termini per a caçar a l'Albufera, del 2 d'octubre 2004 al 6 de febrer 2005, és més ampli que el previst per a la caça en general. Però la malifeta era una miqueta més grossa. A pesar de que el contingut de la resolució era exactament el mateix, quant als assumptes tractats, que el de les ordres d'anys anteriors, en aquesta ocasió no es publica en el DOGV però sí es comunica directament a les societats de caçadors i als ajuntaments amb vedats de caça. Tots callen i el dia 2 escomencen a pegar tirs. Al no publicar-se en el DOGV per a general coneixement, la norma, pel seu contingut regulador i referit a qüestions mediambientals, no entra en vigor, ja que la publicitat és un requisit essencial, sobretot per a poder ser recorreguda. Gràcies al nostre anònim col·laborador vam poder presentar un recurs en que incloíem la petició de la suspensió de l'activitat de caça en els termes autoritzats per la Conselleria, en tant es resolia el recurs i perquè una sentència favorable tinguera algun sentit. Malgrat que la temporada dura des del 2 d'octubre fins al 6 de febrer, com així remarcàvem en el text del recurs, i que vam poder presentar-lo el 9 de desembre, la Sala el va admetre a tràmit el 21 de gener i li donava, com és la seua obligació, 5 dies a l'administració perquè es manifestarà sobre la suspensió cautelar de la norma: les carcallades encara s'escolten en els tenebrosos corredors de la Conselleria, i quasi van i diuen que, per ells, es pot suspendre, per al que va a servir! De ser greu el que va ocórrer al Tribunal, ho és més si considerem que el recurs contra l'Ajuntament de Benicàssim el vam presentar el dia 26 de novembre i s'admet el 9 de desembre i el recurs contra el PRUG de l'Albufera el vam presentar el 20 de gener i l'han admès el 3 de febrer.
Agróns abatuts per furtius a l'Albufera
Comissió Jurídica
El dia 31 de gener, com estava previst, la Comissió Tècnica encarregada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer d'analitzar la viabilitat del transvasament Xúquer-Vinalopó va emetre el seu veredicte: "Hi ha aigua per a tots, però no del Xúquer". Amb això volia dir que l'abastiment urbà de l'Alacantí i la Marina Baixa s'haurà de resoldre per mitjà de dessaladores, ja que la capacitat del transvasament oscil·larà en una forquilla d'entre 12 i 62 hm3 anuals de cabals transvasables, en funció del grau d'execució d'altres factors, encara que garanteix que no es recorrerà a l'aqüífer de la plana de València. L'aigua transvasada només s'usarà en l'agricultura i usos ambientals. S'ha resolt el problema del Xúquer i de l'Albufera? Pareix que no, que haurem de mantindré oberta aquesta secció uns quants Butlletins més. De moment, els ecologistes (Acció ecologista-Agró, ADENA, Greenpeace, SEU/BirdLife i Ecologistes en Acció), la Plataforma Xúquer Viu i la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, hem trencat el diàleg amb la Confederació. A més, pel camí han quedat alguns cadàvers i una autèntica cerimònia de la confusió, en la que han intervingut els propis tècnics de la Confederació, el PSOE-PSPV, els regants del Vinalopó... La pregunta del milió és la mateixa: es diga el que es diga, l'aigua que hi ha en el Xúquer és la que hi ha, i no és prou; llavors, quan es parla de realitzar el transvasament, de què s'està parlant? de transvasar aigua? de fer despesa en obra pública? de quedar bé amb el potencial electorat alacantí?
ÍP.H.NI
I.- L'aigua del Xúquer i el transvasament Xúquer-Vinalopó
^ H n el mes de desembre, quan comença a consolidar-se l'evidència que els 80 hm^ previstos són una rifada, ixen a la llum dos intents de manipulació, un sorgit des de la pròpia Confederació, dirigit a trucar els informes tècnics, i l'altre dirigit directament a l'opinió pública, com a forma de pressionar als tècnics de la CHJ i als polítics. - Segons un estudi elaborat per una consultora contractada per la CHJ en 2003, I el valor mitjà de les transferències del Xúquer i al Vinalopó se situa en 72,3 hm^, si bé en ~TT els períodes més crítics de sequera pot arribar a disminuir fins 20 h W . L'informe de la consultora contempla la utilització conjunta d'aigües superficials i subterrànies de la conca baixa del Xúquer, els coneguts com a pous de sequera, dels que s'extraurien 29 hm^ de
forma contínua, el que suposaria reduir en 5,6 hm^ a l'any els retorns a l'Albufera i minvaria en 21,1 hm^/any els drenatges al llit del Xúquer. Aquest informe va ser dirigit i coordinat per dos alts responsables de la Confederació. L'informe va servir de base per a l'informe enviat al Banc Europeu d'Inversions i va ser manipulat perquè en la simulació introduïda en el programa informàtic es van canviar les prioritats de les diferents demandes, donant preferència a la demanda urbana del Vinalopó sobre les demandes agràries de la Ribera, entre altres martingales, i així en el model que es va remetre al BEI resultarà prou aigua per al Vinalopó. - El 30 de desembre del 2004 es publica en la premsa la notícia que "el Ministeri de
Medi Ambient certifica que el Xúquer té cabal per transvasar al Vinalopó" i que "la comissió tècnica avala el transvasament i assegura que no afectarà ni al riu ni a l'Albufera". La Plataforma Xúquer Viu ix al pas d'aquesta informació i aclareix que es tracta d'una filtració interessada pel president de la Junta d'Usuaris del Vinalopó, partidari del transvasament. També els polítics han tirat llenya al foc: En una reunió amb regants valencians, Joan Ignasi Pla es manifesta a favor del transvasament (d'aigua?, de l'obra?). ERPV amenaça amb no donar el seu suport a Zapatero si s'autoritza el transvasament. Per a Agustí Cerdà "no es tracta d'aigua sí o aigua no, sinó per a qui, a qui va a afavorir i quin model de desenvolupament industrial,
(P.H.N.)
turístic i agrícola es va a seguir". - L'últim informe de l'OCDE sobre la situació mediambiental a Espanya, recentment publicat, estableix que el 30 % de les aigües superficials del Xúquer estan contaminades, a més la contaminació extrema arriba al 10% del cabal. L'informe destaca que en les aigües subterrànies de les planures del Xúquer s'arriba a superar en un 100% el màxim de contaminació per nitrats permès per la normativa europea. Denuncia, finalment, que el preu mitjà de l'aigua al País Valencià (71 cèntims/m3) és inferior a la mitjana espanyola (78 cèntims/m3) i apunta que mentre no es pague el preu real no hi haurà gestió correcta de la demanda d'aigua. - Una vegada fet públic l'informe de la
Comissió Tècnica del Transvasament, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, a través del seu representant en la Comissió, realitza el següent pronunciament: "L'encàrrec realitzat a la Comissió és avaluar les disponibilitats d'aigua en el Xúquer per a transferir al Vinalopó complint les condicions imposades per la Comissió Europea, així com els costos reals de l'aigua transferida. Conclusions: 1.- El Xúquer és un riu deficitari respecte a les demandes existents en la seua pròpia conca, a causa de la sobreexplotació dels aqüífers de La Manxa Oriental. 2.- En la situació actual del riu és dubtós que es puga assegurar una adequada reserva de cabal ambiental en el Xúquer i l'Albufera sense afectar als usos agraris de la Ribera.
3.- Respectant la prioritat de les demandes pròpies de la conca del Xúquer (abastiment urbà de València, Sèquia Reial del Xúquer, Regs del Canal Xúquer-Túria, gestió d'Alarcón, restriccions ambientals degudes a l'Albufera i el Xúquer), només es podria transvasar aigua al Vinalopó un any de cada tres o quatre, amb una mitjana de cabals entre 8 i 20 hm3/any, en funció de les reserves que s'establisquen per al Xúquer i l'Albufera. 4.- En les condicions actuals del Xúquer el transvasament Xúquer-Vinalopó és inviable. Si, malgrat això, es construirà la conducció es vulneraria la prioritat de les reserves ambientals i les demandes agràries de la Ribera del Xúquer, introduint un nou element de tensió en una conca que ja es troba en una situació crítica"
(PHN)
II.- La modernització de regadius de la Sèquia Reial del Xúquer ^ H s un altre dels temes objecte de discussió en relació amb la viabilitat del transvasament. Es tracta del següent: els regants de la Unitat Sindical d'Usuaris del Xúquer van cedir l'embassament d'Alarcón a l'Estat a canvi de la modernització dels regs de la Sèquia Reial del Xúquer. La implantació del reg per goteig en substitució del reg a manta havia d'alliberar els cabals necessaris per a corregir dèficits hídrics a Albacete i, sobretot, en el Vinalopó. Al mateix temps, la substitució del reg a manta per reg per goteig disminuirà els retorns que van a parar a l'Albufera. En tot cas, les coses estan així:
Els regants valencians del Xúquer han demanat a la CHJ i al Ministeri d'Agricultura que assumisquen les obres de modernització de regadius de la Sèquia Reial que hauria d'executar la Generalitat en compliment del conveni d'Alarcón de 2001, firmat entre Zaplana i Jaume Matas. Dels 45 sectors assignats a la Generalitat s'està actuant en tres, altres tants seran finançats pel Ministeri d'Agricultura i en els 39 restants no hi ha ni projecte. La Generalitat, en l'anomenat pacte d'Alarcón, es va comprometre a invertir 60 milions d'euros en modernització de regadius.
III.- La plataforma per un Xúquer i una Albufera vius Del 19 al 21 de novembre es van celebrar a València la Segona Sessió del Fòrum Permanent Xúquer i Albufera vius i el Fòrum Social per una nova cultura de l'aigua. Aquestes són, resumides, les seues conclusions:
"I ^ H a recuperació integral de la Conca del Xúquer constitueix un objectiu irrenunciable i, donada la situació de sobreexplotació, urgent per a la societat valenciana. La Directiva Marc d'Aigües imposa l'obligació d'adoptar les mesures necessàries perquè el riu recupere un bon estat ecològic. El riu Xúquer i algun dels seus afluents presenten uns valors de biodiversitat extraordinaris, actualment en perill. És el cas del peix anomenat Loina del Xúquer que s es troba en perill d'extinció. 3 L'aplicació de models d'anàlisi amb validesa 12 internacional dóna com resultat un cabal ecològic, en condicions normals, de 30 metres cúbics per segon en la desembocadura. El cabal ecològic mínim per garantir el bon estat ecològic dels
ecosistemes fluvials, les aigües de transició i les aigües costaneres, oscil·la, en la desembocadura, entre 8 i 20 m'/s., que correspon a un cabal mínim permanent de 15 m3/s. L'Albufera es troba en un estat de degradació extrema: en els darrers 25 anys ha perdut el 70 % del cabal que rebia del Xúquer i la càrrega contaminant s'ha multiplicat. La dràstica reducció d'aquesta càrrega i la garantia d'una aportació anual d'entre 300 i 500 hm* d'aigua de bona qualitat, són condicions necessàries per al bon funcionament ecològic i la protecció de la biodiversitat dels seus ecosistemes. Resulta evident que no es poden executar transferències des del Xúquer fins que s'asseguren els cabals ecològics del riu i del llac i es resolga el problema de la
contaminació. Per tot això, vam demanar als responsables polítics i a les administracions competents una actuació immediata que resolga els problemes exposats i la paralització del transvasament Xúquer-Vinalopó." El 17 de desembre la Plataforma presenta el "Compromís pel Xúquer i l'Albufera. Deu punts per una nova cultura de l'aigua", manifest que reproduïm en la pàgina 13. *EI firmen al gener els partits: Bloc Nacionalista Valencià, EUPV, ERPV, Els Verds- Esquerra Ecologista (C. Arnal), Els Verds del PV (J.F. Peris, David Hammerstein). A partir d'aquest moment esbuscaran tot tipus d'adhesions. El 20 de gener, 30 càrrecs públics municipals de la Ribera Baixa, pertanyents als partits PSOE, EU, ERPV, Bloc, UV i un regidor del PP de Sueca, es reuneixen convocats per la Plataforma Xúquer Viu, amb l'objectiu de coordinar actuacions amb vista a la paralització del transvasament.
Compromís pel Xúquer i l'Albufera Deu punts per una nova cultura de l'aigua Els partits sotasignants* volem manifestar que: Davant la situació de greu sobreexplotació que pateix el Xúquer que està posant en perill la seua pròpia supervivència i la constatació de que el principal riu dels valencians i les valencianes és el més desprotegit del rius mediterranis espanyols, Davant l'estat de degradació en què es troba l'Albufera per l'elevada càrrega contaminant i la pèrdua espectacular d'aigua que ha sofert en les últimes dècades, Ens comprometem des de les institucions en què hui estem representats i especialment des del Govern de la Generalitat Valenciana -al qual esperem accedir al 2007- a defensar la recuperació del Xúquer i l'Albufera segons els principis de la Nova Cultura de l'Aigua i a considerar com a punts irrenunciables d'un programa de govern els següents compromisos: 1. Considerar els rius, les zones humides i les masses d'aigua en general com a fonts de vida, de paisatge i de cultura. Hem de reconciliar-nos amb els nostres ecosistemes fluvials i per això defensem rius i zones humides vives. 2. Treballar per una ordenació racional i sostenible del territori on l'especulació urbanística i la destrucció del propi territori siguen desterrades de manera definitiva del nostre País. En aquest sentit es limitaran els projectes urbanitzadors a les disponibilitats d'aigua i de manera que generen el menor impacte sobre el territori. 3. Exigir de l'autoritat competent de la gestió de la conca del Xúquer la recuperació integral del riu, la renaturalització i continuïtat del seu curs des de Tous fins el mar, i a la consecució del bon estat ecològic de les seues aigües, segons els principis de la Directiva Marc de l'Aigua. Per a aconseguir aquest objectiu, exigirem que es garantitze per al Xúquer un cabal ecològic durant tot el seu curs i en desembocadura, que siga adequat a la seua importància i que siga calculat amb els mateixos criteris científics que s'han utilitzat per als restants rius mediterranis. 4. Exigir que es detinga la sobreexplotació dels aqüífers del Xúquer que actualment s'efectua a la Manxa Oriental, conseqüència del acte Zaplana-Bono que va donar lloc al Pla Hidrològic de Xúquer, reordenant les explotacions fins assolir un règim sostenible segons els criteris de la Directiva Marc de l'Aigua, en què es garantitze el manteniment del bon estat dels ecosistemes aquàtics associats, en quest cas el riu Xúquer.
altres rius, i en particular el transvasament Xúquer-Vinalopó, per considerar que la recuperació total del riu, dels seus aqüífers i ecosistemes és incompatible amb la realització de nous transvasaments de qualsevol tipus. 6. Adoptar les mesures suficients per a recuperar de manera integral l'Albufera, la principal zona humida del País Valencià, reduint la càrrega i els vessaments contaminants que hui es produeixen fins arribar a la seua pràctica desaparició protegint els aqüífers de la plana de València de qualsevol nova proposta d'utilització que no siga la de reserva per a situacions de greu sequera a la Ribera i a València, i exigint l'aportació directa d'aigua del Xúquer a l'Albufera en substitució de les pèrdues que puga produir la modernització dels regadius de la Ribera, i en tot cas, en quantitat suficient per tal d'assolir el bon estat ecològic del llac, segons els criteris de referència estipulats en la Directiva Marc de l'Aigua. 7. Revisar el Pla Rector d'Us i Gestió del Parc Natural de l'Albufera (PRUG) que ha suposat un retrocés en la conservació d'aquest emblemàtic espai natural protegit, incloent-hi les prescripcions necessàries sobre el règim hidrològic del Parc. 8. Plantejar alternatives eficaces i realistes per a la resolució sense demora de les necessitats hídriques del Vinalopó, la qual cosa és possible amb els recursos, infraestructures i tecnologies actualment disponibles, sense necessitat del transvasament Xúquer-Vinalopó.
9. Exigir la immediata revisió del Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer respectant estrictament els principis de la Directiva Marc, i incorporant les consideracions exposades en els anteriors punts. 10. Garantir la participació ciutadana en l'elaboració i la presa de decisions sobre els anteriors punts, de manera que els diferents sectors socials (científics, ecologistes, regants, moviments socials...) se senten protagonistes del futur del nostre riu i de l'Albufera. PER UN XÚQUER VIU PER UNA ALBUFERA VIVA València 21 de gener de 2005
11
5. Aplicar tots els mitjans polítics i jurídics al nostre abast per a paralitzar qualsevol nova transferència d'aigües des del Xúquer a
*EI firmen al gener els partits: Bloc Nacionalista Valencià, EUPV, ERPV, Els Verds- Esquerra Ecologista (C. Arnal), Els Verds del PV (J.F. Peris, David Hammerstein). A partir d'aquest moment esbuscaran tot tipus d'adhesions.
(P.H.N.)
IV. La Sentència del Suprem La guinda al desficaci que hi ha entorn de la gestió de l'aigua la va posar la publicació d'una Sentència del Tribunal Suprem l'octubre de l'any passat. El Tribunal Suprem anul·la la part més important del Reial Decret pel qual s'aprovava el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, amb la qual cosa el transvasament Xúquer-Vinalopó queda sense cobertura legal, és a dir, ni 80 hm 3 ni 20; ni Comissió Tècnica ni res, el transvasament no es pot fer. Tot això, cal reconèixer-ho, per mitjà d'una interpretació del concepte de conca hidrogràfica prou irracional, contradictori amb la Directiva Marc de l'Aigua, però vigent quan es va aprovar el Pla Hidrològic de Conca.
^ H 1 problema, no obstant això, no està en el contingut de la Sentència, perquè les lleis i els decrets es canvien, i la incorporació a la normativa interna de la Directiva Marc servirà per arreglar les coses. El més greu de l'assumpte és que, a pesar de que el recurs ve donant voltes des de finals de 1999, ningú s'havia preocupat de seguirli la pista. L'Ordre Ministerial origen del recurs, és de 1999, i ja va ser impugnada per una misteriosa "Fundación para el Desarrollo de Albacete", que va nàixer i va créixer a l'ombra de Pepe Bono. Les successives resolucions contràries als seus interessos no van desanimar a aquesta Fundació, que va arribar fins al Tribunal Suprem. Allí el recurs va ser admès a tràmit a l'abril del 2002, i es va donar trasllat de l'expedient a l'Advocacia de l'Estat al gener del 2004. No obstant això, quan es fa pública la Sentència, tot el món es mostra perplex i sorprès. Però per altra banda, com ens diu la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (Antonio Estevan, EL PAÍS 8.01.05): - "La sentència... pot ser, si se sap administrar, una excel·lent oportunitat per al País Valencià, perquè el pot alliberar en poc de temps del Pla de Conca vigent, que és greument lesiu per als interessos valencians." 14 - "L'aplicació de la Sentència obligaria a les autoritats a reconèixer públicament la situació tal com és, i a posar en marxa veritables solucions." - "El principal valor de la sentència és que
pot facilitar la revisió anticipada del Pla del Xúquer en un context polític i jurídic totalment distint....Ara està vigent la Directiva Marc de l'Aigua europea, que estableix unes exigències de protecció
ambiental, d'eficiència econòmica i de transparència de costos desconegudes fins hui en la política hidràulica espanyola...". Així siga. Coordinat per Antonio Goytre
I OBJECCIÓ FISCAL I
Ni un euro oer a uerra: objecció a la despesa
kecents declaracions del nostre actual carpetovetònic hiperministre de la guerra ho deixaven ben clar: aquells que pensaven que la victòria del partit socialista anava a significar una reducció del pressupost de Defensa (sic) estaven equivocats. Per tant, res de nou baix del sol en la política militar: la preparació per a la guerra continuarà sent una de les prioritats del govern espanyol. Els números parlen més clar que les declaracions polítiques i els PGE per a 2005 destinen 18.909 milions d'euros, el 6'75 % del total, per a mantindré engreixats els engranatges de la maquinària de guerra espanyola. És dir, uns 52 milions d'euros diaris sumant el pressupost del ministeri de Defensa, els nous projectes d'armament (Eurofighter, fragates F100, helicòpters d'atac, tancs Leopard, etc), els corps i forces de seguretat de l'Estat i les contribucions a l'OTAN i l'UEO, entre altres partides econòmiques. Aquestes barbaritats es fan gràcies al nostre consentiment tàcit. Trenquem eixe silenci. No és només un imperatiu ètic, per desgràcia ara està molt clar que també és una
qüestió de supervivència trencar la lògica d'un joc en el que les poblacions de qualsevol part del món posem els diners i també els morts. Hi ha un manera de portar a la nostra declaració de la renda el "NO a la guerra". Es diu OBJECCIÓ A LA DESPESA MILITAR i es tracta d'un gest desobedient, constructiu i compromès,i a la vegada, és molt senzill de realitzar i no té, ara per ara, cap conseqüència legal o administrativa. Si fas objecció a la despesa militar desvies de la teua declaració els diners que anirien a parar a l'estructura militarista cap a qualsevol associació o projecte que estiga construint, ací i ara, un món diferent, com per exemple Acció Ecologista-Agró. Si voleu més informació per a afegir-vos a aquesta campanya col·lectiva que el passat any seguiren al menys un centenar de persones de l'entorn de la ciutat de València, podeu enviar-nos un missatge a Alternativa Antimilitarista-MOC València reti rada@xarxaneta.org
"Era mitjanit a Bhopal...", així pot començar la narració d'una història que, a l'hora d'ara, es converteix en el trist aniversari d'una catàstrofe humana i mediambiental: en la matinada del 4 de desembre de 1984, en la fàbrica que Union Carbide Corporation (UCC) tenia als afores de la ciutat índia de Bhopal, es va produir un accident: quaranta tones d'isocianat de metil i cianur d'hidrogen, una mescla extremadament tòxica, es van escampar per l'aire.
Diccionari catastròfic Afectats: Les persones que van sofrir les conseqüències directes o indirectes de la fuga de la qual el vintè aniversari es compleix. Classes: 1) morts, 2) afectats per malalties greus i 3) un altre tipus d'afectats. En altres situacions s'anomenen danys col·laterals Bhopal: Capital de l'estat de Madhya Pradesh, índia. 900.000 habitants. En 1969 s'instal·la una fàbrica de pesticides a 7 km. del centre de la ciutat. Al seu voltant se situa | una comunitat de "sense sostre" de 25.000 I persones. 16
Contaminació: Junt amb el pesticida, les víctimes i els beneficis per als accionistes, forma el pòquer d'asos d'UCC. Dos tipus: - Anterior a l'accident: Segons investigacions
de Greenpeace, comença en el mateix moment en què la fàbrica inicia la seua activitat: "UCC va emmagatzemar gran quantitat de substàncies perilloses, no va elaborar un pla d'emergència, va ignorar advertències sobre el risc existent.." Vessaments rutinaris i accidents deguts a errades de seguretat.
són molt tolerants en qüestions mediambientals i no cal invertir en mesures de seguretat. Líder mundial en productes químics, es fa amb UCC en 2001. Vendes anuals (2003): 33.000 milions de dòlars. Empleats: 46.000. Opera en els sectors d'alimentació!, transport, salut!, medicina i construcció.
- Posterior a l'accident: En 1999, Greenpeace inspecciona els terrenys de la fàbrica: pesticides, residus perillosos, contaminació del sòl i el subsòl amb metalls pesats i substàncies clorades. Contaminació de pous i aqüífers, únic abastiment d'aigua per als habitants de la zona.
Malalts crònics: Les persones de Bhopal que, en compte de morir, pateixen càncer, malalties degeneratives, mutacions, irritació de l'aparell respiratori, ceguera, cataractes, gastritis, tuberculosi, disfuncions hormonals. S'ha detectat també supressió de la lactància, augment de parts de xiquets morts, d'avortaments espontanis i de la mortalitat infantil. Es calcula que són uns 150.000.
Dow chemical: Conglomerat econòmic que s'instal·la en els països on és més barat produir perquè, entre altres coses, aquests
Fàbrica: Union Carbide Corporation (
[INTERNACIONAL!
UCC), multinacional de productes químics, s'instal·la a Bhopal. La factoria es dedica a la producció d'un pesticida. El 51% pertany a UCC i el 49 % a empreses índies, la majoria de propietat estatal. Inconscients: Els que consenten, a la vista de com les gasta, que Dow Chemical s'instal·le en els seus voltants, com els de les comarques de Tarragona. Dow Chemical Ibèrica acaba d'inaugurar (el 19 d'octubre passat) una planta de fibra sintètica, ocasió que va aprofitar per anunciar que invertirà 200 milions d'euros en una altra de polietilè. Isocianat de metil: Aquest gas, que s'ha detectat en el fum dels cigarrets, anul·la la funció biològica de les proteïnes, afecta a molècules responsables de la transmissió dels impulsos nerviosos i de la reproducció cel·lular, crema els ulls, les vies respiratòries i danya tots els sistemes vitals. Morts: Persones que han deixat d'existir com a conseqüència del contacte amb els gasos tòxics. Es calcula que el seu nombre oscil·la entre 20.000 i 30.000, d'ells 8.000 en els tres dies posteriors a la fuga. La resta, a conseqüència dels danys patits. Encara hui mor una persona cada dos dies. Altres afectats: Més de 55.000, segons la Cort Suprema índia. Es refereix als que han sobreviscut l'accident i a aquelles persones que s'han contagiat amb posterioritat, ja que l'aigua, el sòl i l'aire en la zona estan contaminats, o bé han rebut la malaltia junt amb el codi genètic dels seus pares.
Això que s anomena responsabilitats
... I empresa... es va negarà admetre cap responsabilitat en els fets i sobretot... a facilitar informació sobre la naturalesa i característiques dels productes alliberats... Aquesta actitud es manté en l'actualitat
per als afectats. Aquesta actitud es manté en l'actualitat, de manera que se segueix sense conèixer la causa última dels danys personals produïts i no es pot procedir a la descontaminació de la zona. Tampoc ha procedit a retirar els productes abandonats en tancar la factoria. L'actuació del Govern indi també és digna de menció: com era copropietari de la factoria no va demostrar un interès especial per aclarir els fets i exigir responsabilitats. De fet, després de cinc anys de plets, arriba inclús a un acord extrajudicial amb UCC segons el qual la multinacional accepta una responsabilitat "moral" en els fets i entrega al govern 470 milions de dòlars en concepte de reparació. A canvi, el govern indi eximeix a l'empresa de qualsevol responsabilitat penal. Aquests diners no van ser distribuïts entre els afectats, i va haver de ser la Cort Suprema la que, al juliol del 2004, obligarà al govern a entregar-los al més de mig milió de persones amb dret a indemnització. Les actuacions realitzades des de 1984 davant tribunals dels Estats Units tampoc han tingut èxit. No s'ha dictat sentència en cap cas, no es concedeix l'extradició dels responsables d'UCC quan es va produir la fuga i no s'obliga a DCH a comparèixer davant els tribunals.
Epíleg El que va ocórrer a Bhopal pot tornar a ocórrer en qualsevol moment A l'índia o a qualsevol país no desenvolupat. Pot tindré alguna cosa a vore amb la sensibilitat mediambiental que mostren els ciutadans "occidentals" per a les seues coses.
Les investigacions realitzades després de la catàstrofe van demostrar que una part de les mesures de seguretat adoptades havien sigut desactivades i la resta no van funcionar o eren insuficients.
Antonio Goytre
La reacció de l'empresa va ser exemplar: es va negar a admetre cap responsabilitat en els fets i sobretot, es va negar a facilitar informació sobre la naturalesa i característiques dels productes alliberats, amb la qual cosa no es va poder dissenyar un tractament específic i eficaç
NOTA: La informació per elaborar aquest | document s'ha obtingut de: "Era mitjanit a 3 Bhopal", de Javier Moro i Dominique 17 Lapierre, i de les pàgines web "elmundo.es", Amnistia Internacional, "discapnet", "elconfidencial.com", "javarm", "wanadoo.es actualidad", "roj oynegro.info".
[TERRITORll
L'estafa de l'estampeta: sobre el projecte de PRUG del parc natural de la serra d'Espadà. L'interés d'aquest document és que es tracta del primer PRUG redactat per la Generalitat que tracta d'un Parc Natural situat en una zona rural. Abraça un significatiu nombre de municipis, que pateixen un greu procés d'empobriment socioeconòmic i de despoblació.
(TERRITORI)
altra banda, les estratègies d'ordenació del territori elaborats en els últims anys per la Generalitat Valenciana (Estratègies de Vertebració Territorial, COPUT, 1995; Hipòtesi de Model Territorial, COPUT, 2002) i per organismes europeus (Estratègia Territorial Europea, Comissió Europea, 1999; Principis Directors per al Desenvolupament Territorial Sostenible, CEMAT, 2000) coincideixen a assenyalar que el desenvolupament econòmic de les zones rurals en situació de regressió econòmica i demogràfica ha de basar-se en els seus recursos naturals i mediambientals, la qual cosa implica que la protecció, regeneració i explotació dels mateixos és un dels pilars sobre els quals fonamentar qualsevol estratègia de desenvolupament. L'altre, la implicació directa i ferma de les administracions locals i dels agents socials i econòmics presents en el territori en la gestió i explotació d'aquests recursos. Les víctimes
Són 19 els municipis afectats pel Parc Natural, vinculats a tres comarques històriques: Alt Palància, Alt Millars i Plana Baixa. D'ells, 11 tenen tot el seu terme municipal dins del Parc i la resta, excepte Artana, que es veu afectat tangencialment (només el 14 % del seu terme municipal), aporten més del 50 % del seu territori. És evident que es tracta d'una important afecció territorial i, en conseqüència, ja que "les determinacions del PRUG prevaldran sobre el planejament urbanístic" (art. 4 en relació amb l'art. 40 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana), les disposicions contingudes en el PRUG poden tindré repercussions molt significatives per aquests municipis. La debilitat estructural (prenent en consideració les variables de població, pressupost municipal i organització administrativa) dels municipis afectats és un altre factor que reforça la seua dependència respecte del model d'ús i gestió del Parc Natural que es dissenye i, sobretot, de la forma en què s'aplique. L'anàlisi de la població dels municipis ofereix els resultats que resumim al quadre. És cert que no es pot establir
L'ANÀLISI DE LA POBLACIÓ DELS MUNICIPIS O F E R E I X ELS S E G Ü E N T S RESULTATS: a) En termes absoluts - 1000-2000 hab.: 1 municipi - 500-999 hab.: 4 municipis - 250-499 hab.: 6 municipis - 100-249 hab.: 5 municipis - 0-100 hab.: 3 municipis b) Segons la seua evolució, consolidada o tendencial, en els últims 10 anys: - Població creixent: 3 municipis - Població estabilitzada: 4 municipis - Població decreixent: 12 municipis
Cal tindré en compte que l'evolució decreixent de la població en municipis de menys de 1000 habitants és símptoma de problemes de supervivència a mitjà termini.
una correlació directa entre població i recursos econòmics, però és un fet que l'àmbit territorial considerat es troba en situació de regressió econòmica estructural. No es constata la presència de recursos humans i materials propis que possibiliten l'enlairament socioeconòmic d'aquests municipis. Els pressupostos municipals tenen, al respecte, una doble utilitat: d'una banda, són un indicador prou fiable del dinamisme econòmic del municipi i, per una altra, adverteixen amb absoluta claredat sobre la capacitat de gestió dels respectius governs locals. La dades ens mostren que excepte dos municipis la resta tenen un pressupost inicial inferior a 700.000 euros (en 8 casos, inferior a 250.000 euros) i es correlacionen directament amb les dades de població i amb el fet que, excepte en dos casos, les plantilles municipals manquen de tècnics mitjans o superiors (les funcions de secretaria es troben assegurades, en tot cas, per la Diputació Provincial). Tot i que es tracta d'una anàlisi generalitzadora i feta d'indicis, d'allò que s'ha exposat es dedueix que la incorporació
efectiva de la majoria dels municipis afectats a la gestió del Parc Natural dependrà dels recursos externs que s'habiliten. Alhora, aquesta incorporació és absolutament necessària per a assegurar el bon fi de la iniciativa. L'estafador
El cas del PN de la Serra d'Espadà resulta paradigmàtic: un territori en regressió dotat d'uns recursos naturals i mediambientals de gran valor. La conseqüència és òbvia: d'acord amb aquelles estratègies, els recursos naturals i mediambientals han de ser la més important matèria primera sobre la qual fonamentar un desenvolupament econòmic i social a llarg termini, per la qual cosa la seua posada en valor (protecció, regeneració i explotació) ha de ser prioritària sobre qualsevol altra a forma d'activitat econòmica incompatible I amb aquella. A més, tal possibilitat ha de ^ ser percebuda com real tant per l'administració local com pels agents econòmics i socials, i això només s'aconsegueix per mitjà de la seua incorporació a les decisions de gestió i
fTERRITORll
publicacions, ramaderia, accessibilitat, museus, personal.
Els recursos naturals... han de... fonamentar un desenvolupament econòmic i social a llarg termini, per la qual cosa la seua posada en valor ... ha de ser prioritària sobre quasevol altra forma d'activitat econòmica
ff sobretot, a través d'actuacions que demostren en la pràctica que la declaració d'un Parc Natural no és una càrrega, un conjunt de limitacions, sinó que és un benefici. Aplicades al projecte de PRUG les anteriors reflexions, s'extrauen les següents conclusions: D'acord amb allò que s'ha disposat per l'article 100 del projecte, la gestió del Parc Natural es portarà a efecte, amb caràcter general, dins del marc tècnic i gestor constituït pels Programes d'Actuació que es defineixen en el PRUG. Segons el document es preveuen 62 Programes d'Actuació que es refereixen, exhaustivament, als aspectes que integren la gestió d'un Parc Natural, això vol dir que, a aquests efectes, està tot per fer. Els Programes d'Actuació són de contingut divers: estudis, Plans de Gestió, inversions, divulgació, dotació de personal i abracen multitud de sectors com l'ús i gaudi del Parc, aprofitament turístic, educació ambiental, conservació i regeneració de | vegetació i fauna, protecció i rehabilitació I de recursos naturals, incendis, gestió de 20 residus, muntanyes i masses forestals, abocadors, línies elèctriques, depuració d'aigües residuals, geologia, patrimoni històric, cultural i etnològic, xarxa viària, artesania, comercialització de productes,
Tan llarga retafila només pretén mostrar l'ambiciós del projecte, tant que resulta preocupant i invita a sospitar que el paper és molt sofert. Seria preferible menys bones intencions i més realitats. Cal afegir que el termini per a la realització de totes les actuacions es prolonga durant els vuit primers anys de la vigència del PRUG. Des del punt de vista financer la proposta és espectacular. La Conselleria pretén fernos creure que en aquest termini de 8 anys, la Generalitat, la Diputació de Castelló, i en menor mesura la iniciativa privada i fins i tot el Ministeri de Cultura, es van a gastar 24.685.000 euros, una cosa així com sis vegades la suma de tots els pressupostos municipals. L'estafa Com ja s'ha apuntat, la correcta gestió del Parc Natural és la condició necessària per a l'adhesió dels municipis i agents socials al mateix, i la garantia que es tracta d'una iniciativa viable i consistent per al desenvolupament econòmic i social de les zones rurals en regressió.
í
.
m
No es tracta de ser desconfiat, però l'experiència demostra de manera irrefutable que la conselleria, qualsevol conselleria o dependència administrativa, és absolutament incapaç, en el cas que tinguera intenció real de fer-ho, d'escometre, redactar i aprovar semblant quantitat de Programes en el termini previst, mantenint la gestió diària dels seus assumptes. D'altra banda, l'ocupació i l'ús del territori no es deté i és previsible que en tant es redacten tals programes d'actuació es produïsquen intervencions que, a pesar de requerir autorització administrativa, no van a poder ser emmarcades en les determinacions dels mencionats Programes. Com més es prolongue en el temps la seua elaboració, més possibilitats hi ha que no servisquen per a gran cosa. Però la situació resulta més problemàtica per quant ni la pròpia elaboració dels Programes està assegurada. L'article 100 admet que l'elaboració d'aquests instruments de gestió quede supeditada a circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos. I ja se sap com està la Generalitat de disponibilitat de recursos. La Comissió de Territori
e consum responsable Des de fa unes dècades, molts xiquets quan se'ls pregunta d'on "ix" la llet, la resposta que donen és: el supermercat. Pareguera que les vaques no tingueren res que vore amb la producció de llet. Però als adults, en un altre nivell, els passa quelcom semblant amb la majoria de productes. Per continuar amb l'exemple de la llet: on ha sigut produïda? quants quilòmetres "ha recorregut" i quant de combustible ha sigut cremat, és a dir quant s'ha contaminat? quina quantitat d'antibiòtics, hormones, etc. se li han donat a les vaques? com se'ls ha alimentat? amb farratges i cereals ecològics, lliures de contaminants? o tal vegada amb aliments que contenen restes d'altres animals, de pesticides o dacsa transgènica? quan bevem eixa llet amb eixos productes tòxics, com afecta nostra salut? La quantitat de preguntes que ens podem fer és ingent.
ada vegada hi ha més persones amb consciència ecològica, amb desig que es promouen una vida digna per a les persones que viuen en països del Sud, etc. i per a satisfer les nostres necessitats conseqüentment, es fa ineludible unir els nostres valors personals i les nostres conductes de consum per a poder viure una vida harmònica. D'ací sorgeix la importància de saber, com el nostre consum pot afavorir aquelles conductes benignes amb la naturalesa, amb els drets humans d'altres persones, que potencien la participació ciutadana, etc. El consum responsable, conscient o ètic potencia el paper del consumidor al prendre consciència clara i concreta que cada persona pot promoure un món segons els seus valors de drets humans, ecologia, etc. a partir de canviar la seua conducta en dos aspectes fonamentals: Com consumir: reduint el nostre consum, fent-nos càrrec del nostre estil de vida i salut, reutilitzant objectes, aprenent a planificar el que necessitem, evitant comprar compulsivament, meditant el que necessitem i perquè creiem necessitar-ho, usant productes de segona mà, etc. Què consumir: comprar productes duradors, productes del comerç just (aquells que es paga un preu digne al treballador, normalment dels països del sud), alimentar-se amb productes ecològics (aquells
que han sigut produïts sense pesticides ni adobs químics), adquirir servicis d'empreses que promouen valors ecològics contra aquelles que només es pinten de verd, ús d'electrodomèstics de baix consum, etc. Al conèixer les implicacions de consumir determinats productes o a determinats fabricants podem fomentar processos de fabricació nets, legislacions laborals justes o afavorint sistemes polítics transparents. O tot al contrari. Està en la nostra mà. La bona notícia és que hi ha moltes alternatives en la nostra manera de consumir que permeten dirigir la nostra conducta cap al tipus de societat que busquem, trobant la nostra plenitud, no al consumir desmesuradament, sinó sabent què és el que ens satisfà en el fons. Opcions és la única revista que informa de les possibilitats de consum responsable. Si vols baixar-te els primers 7 números entra en www.Opcions.org. S'edita en català i castellà i només es ven per subscripció. Per a subscriure't entra en la web d'Opcions o telefona al 93 412 75 94. També pots consultar la revista en el Fons de documentació de la Casa Verda. Si penses que seria útil fer una secció de consum responsable en el Butlletí de la Casa Verda, fes-ho saber i ens ho plantejarem. butlleti_casaverda(S>yahoo.es
ÍENERGIAl
La fi de l'era del petroli Encara que les recents pujades en el preu del petroli desperten alguna alarma, pareix que ens quedem amb la idea que pot tornar a baixar. La por a l'exhauriment dels recursos petrolífers és ràpidament alleujada pels que sostenen que les reserves inclús duraran molts anys. I és veritat. erò els problemes per a l'economia mundial no començaran quan s'acabe el petroli, sinó quan ja no es puga augmentar més la producció i aquesta comence a declinar. És l'anomenat "pic del petroli". Per què és aquest el moment important?. Perquè el model econòmic actual, es basa en un creixement sostingut per una disponibilitat d'energia molt barata i és totalment dependent del petroli per a tot: com a combustible per al transport, però també per a la climatització, la indústria i fins i tot per a la producció agrícola. Les conseqüències d'una disminució contínua i irreversible de l'extracció de petroli estan clares: un col·lapse econòmic i alimentari sense precedents. El geofísic M. King Hubbert, va ser molt criticat perquè l'any 1956 va predir que la producció de petroli dels Estats Units (el major productor mundial) aconseguiria un màxim a finals dels anys 60 o principis dels 70. Els fets, no obstant això, li van donar la raó. Efectivament, l'any 1971 va ser l'any en què els EUA van produir més petroli i des de llavors han produït cada vegada menys. L'anomenada, des d'aleshores, corba de Hubbert es basa en el simple fet que per extraure petroli (o molts altres recursos naturals), primer cal descobrir-lo, de manera que la corba de la producció és un reflex de la de descobriments, però amb 40 anys de retard, quan ja s'ha extret la meitat del que hi ha en el jaciment. La dita corba s'ha aplicat a tots els jaciments petroliers del món, i concorda molt bé en quasi tots els casos. El petroli europeu del 22 Mar del Nord va arribar l'any 2000 al pic de la corba, aquesta vegada amb un retard de menys de 30 anys respecte al màxim dels descobriments. Nova tecnologia ajuda en l'extracció, sí. Però només a extraure inclús
l«n
I95C 196D ij70
1965 <SSO "SS. 301-5 2 2 0
2DÏ
ÏH4D 2 5 0
2[K
Que passa si s'aplica la corba de Hubbert a la producció mundial?. Resulta que el descobriment de nous jaciments va ser màxim l'any 1964, fa exactament 40 anys. És a dir, ja hauríem d'haver arribat al màxim de la producció. L'embargament de petroli decidit pels països de l'OPEC que va provocar les crisis energètiques i recessions dels anys 70 és, paradoxalment, el que ens dóna uns anys més. Les últimes previsions situen el pic en el 20081. És important tindré en compte que cap nou descobriment ni tecnologia pot alterar significativament aquesta dada.
Corba de Hubbert de la producció de petroli mundial 1, 2 (En milers de milions de barrils)
més ràpid el que hi ha. Mentrestant, la demanda de petroli no fa més que augmentar, tant en les societats ja industrialitzades, com en els països de major creixement poblacional i econòmic, com a Xina o l'índia, que desgraciadament procuren copiar els nostres models de vida, producció i transport, encara amb menor consciència que nosaltres respecte als seus impactes. Estats Units, per la seua banda, desestabilitza països i s'embarca en guerres per assegurar-se el control d'aquest recurs cada vegada més escàs. En les pròximes dècades l'estructura de la nostra societat i economia sofrirà, com a conseqüència de totes aquestes tendències, uns canvis sense precedents. Per què no ens estem preparant?. Els mitjans de comunicació solen dir-nos que la pujada de preus és deguda a una estranya combinació d'alts impostos, especulació dels mercats, crisi d'orient mitjà i jocs de l'OPEC. Augmentant un poc la producció tornaran a baixar. Però la preocupació per aconseguir preus per barril de 40$ és ridícula. El que cal fer és preveure com funcionarà l'economia quan els preus arriben a 100$ per barril. Sobretot, s'hauria d'obrir un debat que incloga a tota la societat i plantege com volem fer front al
canvi. Estem preparats a renunciar a tindré 2 o 3 cotxes per família? A dissenyar les ciutats i l'economia amb l'estalvi energètic com a principi, per lliurar-nos de la necessitat d'usar el cotxe per anar a qualsevol lloc?. Solucions per intentar evitar la imminent catàstrofe n'hi ha, però el mirar a una altra banda i seguir desperdiciant el temps què es deuria destinar a començar a actuar no ens ajudarà massa. Les solucions que suposen un canvi cultural i de l'organització productiva no són fàcils, i per això cal actuar ja. L'eficiència i estalvi energètic, un model de mobilitat basat en el transport públic i la bicicleta, junt amb l'ús massiu de les energies renovables, aquest és el camí que hauríem de mamprendre. Hui millor que demà. Miquel Torres miquel.t@gmx.net (publicat en el diari Levante de València el dia 30 de setembre del 2004) Referències; 1.- ASPO: Association for the study of Peak Oïl (Associació per l'estudi del Pic del Petroli) http://www.peakoil.net/ 2.- Hubbert Peak Oïl Production http://www.hubbertpeak.com/
íTRANSPORT)
Punt sense retc Mirem els nostres xiquets amb molt d'amor quan són els nostres fills, amb afecte i simpatia quan són fills de familiars i amics, i mirem normalment amb tendresa aquella innocència vital que transmet qualsevol xiquet a qualsevol lloc del món. Algunes vegades ens preguntem com serà el món que els deixem, però pocs de nosaltres ens plantegem que potser hauríem de canviar moltes coses i algunes realment importants. "La Terra no és una herència dels nostres pares; és un llegat per als nostres fills". Així de clara i sàvia sona aquesta llegendària frase dels indis d'Amèrica del Nord.
^ H m resulta desoladora la imatge de les nostres ciutats i pobles. Carrers completament envaïts de cotxes, fins i tot hi ha més dels que veiem: n'hi ha en aparcaments, garatges, tallers i fàbriques. Em resulta desoladora per diverses i òbvies raons: els cotxes contaminen l'aire que respirem, fan massa soroll, ocupen l'espai d'una manera absolutista i omnipresent, ens diferencien socialment i, sobretot, són perillosos i provoquen una catàstrofe humanitària constant (milers i milers de morts, molts ferits i famílies destrossades).
És imprescindible plantar cara a aquest sistema de vida únic, que imposa una manera estandaritzada i individualista de mobilitat i transport
d'aquells que no decideixen encara, i nosaltres decidim per ells i de moment seguirem conduint el món cap al caos ambiental. Els canvis han de propiciar-se i és molt difícil que vinguen sols; per això la nostra actitud positiva és de vital importància. Es indispensable plantar cara a aquest sistema de vida únic, que imposa una manera estandaritzada i individualista de mobilitat i transport. És veritat que els governs i les administracions haurien de garantir aquestes qüestions, però tots sabem que som nosaltres, amb la nostra actitud, els qui podem esdevenir els canvis. Depèn en gran part de la nostra pròpia responsabilitat cap a on s'incline la balança. La ciència, el pensament i la societat han avançat en múltiples aspectes, però cap d'ells servirà de res si els models de desenvolupament no deixen de ser insostenibles. El caos ambiental és una tragèdia de conseqüències imprevisibles i, desgraciadament, és molt segur que el punt sense retorn es trobe tan prop que requerisca una urgent i vertadera revolució social, un canvi definitiu en la manera de concebre la nostra relació amb el planeta que ens acull. "L'ecologia no és un capritx d'uns quants conservacionistes, és un salt evolutiu en L· consciència humana"
És veritat que els automòbils també ens fan la vida més fàcil, que ens porten de viatge, al treball, al cine i a les nostres casetes del camp; encara que moltes vegades ens sentim estranys en contemplarnos a nosaltres interessades, bel·licistes i desgavellades, davant de la guerra, davant de la invasió d'un país amb les reserves de petroli necessari per seguir alimentant milions de motors al món i, de passada, tota una indústria capaç de generar (així ho està fent) el caos ambiental. Per què la nostra actitud de rebuig davant de les guerres pel petroli no es converteix en acció o consciència ambiental? Per què critiquem el que evidentment va ser una mala gestió d'una tragèdia marítima (el Prestige) i, això no obstant, no ens plantegem tan activament els riscos que ocasiona llançar milions de tones de CO2 i chapapote volàtil a l'atmosfera? Per què ens indignem amb tanta ràbia davant de la violència del terrorisme i altres desgraciades tragèdies, i en canvi ens resignem d'una manera, m'atrevisc a dir que covarda, als milers de morts i ferits que produeixen els accidents de trànsit? Lamentablement, amb la nostra actitud estem imposant-nos al dret
Fernando Mafé Huertas Membre del Col·lectiu València en Bici-Acció ecologista Agró)
MAR MEDITERRANEO
COSTA ORIENTAL DE ESPANA
PLANO DE LA OLLA DE BENICASIM LEVANTADO EN 1878, POR LA COMISION HIDROGRÀFICA
al mando del capitàn de fragata D. RAFAEL PARDO DE FIGUEROA
Lugar de Benicasim
cl·, 4884
-• ,"•• * "•••v^yv·BP- i?"• s í ; - • £
••
i ^ ^ p ^ ^ p í ^ p g ^ : - ^., .'..„••> * # "
4/.-
•«7 * »
-*;
c >> *?•
,.-r.. :; "
ElCuadro
J-"--.,'-'-i:"'^
</£</ ttéarfro /
(Marisma)
*•<••
/
"•V
Aquest plànol de 1881 (dipositat en un arxiu històric de Madrid) constitueix una altra prova més de que El Quadro de Santiago és un humedal.
íTERRITORI!
Volem el Quadro de Santiago protegit. Com era de preveure, la baralla que mantenim amb l'Ajuntament de Benicàssim a compte de la zona humida del Quadro de Santiago (també anomenat el Prat o Pla del Quadro) ha aterrat a la Sala del contenciós administratiu. Farts de reunions, d'excuses, de comprovar com presumptes aliats es passaven al bàndol del totxo o al llimb dels justos, dels que no es capfiquen per una zona humida de menys, li vam demanar a l'Ajuntament directament que classificarà el Pla del Quadro com el que ha de ser: sòl no urbanitzable de protecció especial. I no ens va fer ni cas, és a dir, va donar el silenci per resposta. Ara toca discutir la qüestió en la Sala, encara que el fet que el cas haja caigut en la Secció Segona no és una notícia esperançadora. Detallem a continuació els arguments en què basem la nostra postura.
I. EL QUADRO DE SANTIAGO ÉS UNA ZONA HUMIDA
II. LES ZONES HUMIDES HAN DE SER PROTEGIDES
En els documents aportats des de 2003 per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ (v. Butlletí 106) n'hi ha prou informació, contrastada i rigorosa, demostrant inequívocament que el Quadro de Santiago és una zona humida.
La tesi d'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ha estat i és que la condició de zona humida del Quadro de Santiago obliga a la seua protecció i la Llei d'Espais Naturals Protegits de la Generalitat Valenciana, a la seua qualificació com a sòl no urbanitzable d'especial protecció.
Darrerament SEHUMED (Sede para el Estudio de los Humedales Mediterràneos) ha aportat un Informe que avala i ratifica tal qüestió. És significatiu que comence dient: "Aquest estudi té com a objectiu analitzar les possibilitats de restauració del Quadro de Santiago (Benicàssim, Castelló), zona humida que forma part d'una altra més extensa que inclou la Marjaleria de Castelló". I destaca després que els principals valors i funcions de la zona humida són la descàrrega d'aigües subterrànies, el control d'inundacions, la regulació de la qualitat de les aigües i el seu paper protector front la intrusió marina. També posa de manifest l'interès dels saladars i d'altres comunitats vegetals que encara subsisteixen (afirma que poden ser incloses en la Xarxa ecològica europea Natura 2000) i la possibilitat de restaurar les formacions vegetals originals en les àrees més degradades.
Entenem que la Direcció General per a la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient avala la nostra tesi de protecció, especialment quan indica:
mecanisme administratiu... per a... activitats de rehabilitació... En aquest mateix sentit, L· Lhi de Conservació dels Espais Naturals especifica que "la pL·nificació hidrològica haurà de preveure a cada conca hidrogràfica les necessitats i requisits per a la conservació i restauració dels espais naturals en ella existents, i en particular de les zones humides"
(Escrit de José Luis Herranz Sàez, Director General per a la Biodiversitat, Ministeri de Medi Ambient, de 28 de juny del 2004).
És necessari reiterar que el fet que una zona humida no estiga inclosa en aquesta Llista Ramsar no significa, ni de bon tros, que no La vigent L·gisL·ció d'Aigües... considera que, siga objecte d'interès d'aquest Conveni; el en general, les zones humides són mereixedores Conveni de Ramsar és un tractat internacional de ser conservades en la seua qualitat d'element l'objectiu últim del qual és L· conservació i ús constitutiu del cicle de l'aigua. I aquesta racional de tots les zones humides de cada país consideració s'estén, fins i tot, a les "superfícies membre, i encara que mostra una particuL·r que, per mitjà de les adaptacions corresponents, atenció amb les incloses en L· seua Llista (ja pogueren recuperar o adquirir L· condició de que en general són les més importants i millor zones humides, ... l'Administració realitzarà conservades de cada país), ni L· Secretaria del | els estudis necessaris, en ordre a rehabilitar o Conveni ni els estats membres poden I restaurar com a zones humides, si procedeix, desinteressar-se de L· resta de zones humides... aquelles que hagueren estat dessecades per causes Però, a més, no es pot afirmar en aquest naturals o artificials"...considerant, fins i tot, moment que la zona no es veja afectada per L· possibilitat que aquesta restauració siga de "ningún conveni ni catàleg de protecció", ja caràcter obligatori... S'assenyala, també, el que es tracta, total o parcialment, d'una zona
(TERRITORI!
catàleg de protecció. És rellevant en aquest punt allò que ha manifestat la Direcció General per a la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient i transcrit més amunt, però cal afegir que l'exclusió de la marjal del Quadro de Santiago en el Catàleg de Zones Humides Valencianes no significa, ni moltíssim menys, que es puga urbanitzar. (Mireu la sentència sobre el cas de la marjal de Massamagrell).
El Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana arreplega aquelles zones humides de rellevància a nivell autonòmic i la resta de zones humides valencianes deuen protegir-se a través del planejament municipal. Explícitament així ho arreplega el propi instrument normatiu a l'indicar: En tractar-se d'una catalogació promoguda des de l'àmbit autonòmic, ha de ser aquest el nivell de referència a aconseguir, restant exclosos de la mateixa aquelles que posseïsquen només un interès local; exclusió que en absolut significa desprotecció, doncs les legislacions urbanística i territorialposseeixen suficients instruments de protecció i mecanisme de gestió per garantir la seua conservació com a sòl no urbanitzable d'especial protecció.
umida (en miüor o pitjor estat de conservació) i per tant, segons la vigent legisL·ció d'aigües, té un règim preventiu de protecció, ja que es prohibeixL·seua dessecació excepte per motius de sanitat o d'alt interès públic ...independentment que encara no haja estat inclosa a l'inventari de Zones Humides. (Escrit de José Luis Herranz Sàez, Director General per a la Biodiversitat, Ministeri de Medi Ambient, de 19 d' octubre del 2004). III. LES EXCUSES I TERGIVERSACIONS DE L'AJUNTAMENT DE BENICÀSSIM I DE LA CONSELLERIA DE TERRITORI I HABITATGE. L'Ajuntament pretén, en principi, negar la condició de zona humida. Aquesta pretensió no es manté a la vista dels informes elaborats per científics i tècnics competents. A més, com ja vam indicar al seu moment, la pròpia Conselleria de Medi Ambient en la Declaració d'Impacte Ambiental, manifesta conèixer aquesta condició, quan fa constar que, la zona de marjaleria del Quadro de Santiago es considera mereixedora de protecció i potenciació i és una de les poques zones que es preserven dels ambients que s'han conservat més intactes i que d'antuvi ocupaven àrees més extenses. Inexplicablement i contràriament a la legislació aplicable, tal protecció no va ser portada a terme. L'Ajuntament insisteix que els grups ecologistes pressionen per declarar el mencionat parc públic com zona humida. Reiterem, una vegada més, que la zona humida existeix i que no cal declarar-la sinó protegir-la d'acord al que hi diu la llei.
El catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana arreplega aquelles zones humides de rellevància a nivell autonòmic i la resta de zones humides valencianes deuen protegir-se a través del planejament municipal
ff
L'Ajuntament pretén basar la seua defensa en que la zona humida no està inclosa en la Llista Ramsar, ni en cap conveni ni en cap
IV. LA NOSTRA POSTURA Entenem que el que primer deu de fer-se és delimitar l'àrea de marjal de la partida del Quadro de Santiago. Una vegada d e t e r m i n a d a la superfície amb característiques de zona humida —degradada o no degradada-, ha de procedir-se a la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicàssim i classificar aquesta superfície com sòl no urbanitzable d'especial protecció. I, a l'hora, haurà de procedir-se a la restauració de l'àrea, amb la intervenció de totes les administracions responsables. Com dèiem al principi, vam decidir sol·licitar la classificació de la zona humida com a sòl no urbanitzable d'especial protecció directament a l'Ajuntament. Aquest a més de no contestar, insisteix en urbanitzar la marjal obligant-nos a mamprendre actuacions legals, és a dir, al recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Benicàssim. Víctor Navarro Comissió de Territori
st.
ocells
ART D OCELLS I
ML
Aquesta secció va nàixer per commemorar el 30é aniversari de la mort de Pablo Neruda. Ara s'acaba. Al llarg de xxx Butlletins hem anat compartint poemes trets del llibre Arte de pàjaros, publicat per Lynx amb pròleg dels naturalistes Josep del Hoyo i Jordi Sargatal (una edició molt recomanable). Com a despedida ací teniu uns fragments de l'epíleg del poemari. Paula de Felipe
:píleg
si Epílogo
El poeta s'acomiada dels ocells El poeta se despide de los pàjaros (...) Sí sí sí sí sí sí, sóc un desesperat ocellaire, no puc corregir-me i encara que no em conviden els pardals a l'enramada, al cel o a l'oceà, a la seua conversació, al seu banquet, jo m'invite tot sol i els aguaite M sense prejuí algun: cagarneres grogues, tords negres, foscos cormorans pescadors o metàl·liques merles, rossinyols, vibrants colibrís, Jo, poeta popular, provincià, ocellaire, vaig anar pel món buscant la vida: ocell a ocell vaig conèixer la terra: vaig reconèixer on volava el foc: la precipitació de l'energia i el meu desinterès va quedar premiat perquè encara que ningú no em va pagar per això vaig rebre aquelles ales en l'ànima i la immobilitat no em va detindré.
•
Sí sí sí sí sí sí, soy un desesperado pajarero, no puedo corregirme y aunque no me conviden los pàjaros a la enramada,
al cielo o al océano, a su conversación, a su banquete, yo me invito a mi mismo y los acecho sin prejuicio alguono: jilgueros amari llos, tordos negros, oscuros cormoranes pescadores o metàlicos mirlos, ruisenores, : \ V vibrantes colibríes, Yo, poeta popular, provinciano, pajarero, fui por el mundo buscando la vida: pàjaro a pàjaro conocí la tierra: reconocí dónde volaba el fuego: la precipitadón de la energia y mi desinterès quedo premiado porque aunque nadie me pago por eso recibí aquellas alas en el alma y la inmovilidad no me detuvo.
IOBSERVATORI I
Observatori Aquesta secció està dedicada a comprovar si "el poder públic" i especialment la Conselleria de Territori i Habitatge" (el responsable de la qual és Rafael Blasco) compleix amb la seua obligació.
Diu la Constitució que els poders públics P/C vetlaran per la utilització racional de totsc els recursos naturals, a fi de ... defensar i restaurar el medi ambient (art. 45.2). També diu que el reconeixement, el respecte i la protecció d'aquest principi, al costat d'altres, informarà l'actuació dels poders públics (art. 53.3).
L'ultima avaluació de l'any 2004 té dos clars protagonistes, els boscos i els espais naturals desprotegits, i un toc de glamour a l'estil de les revistes del cor: la coronació del conseller Blasco com Cessar dels Parcs Naturals. I.- ELS BOSCOS ( ^ | Segons fonts de la Conselleria de Territori i Habitatge (Diari 1 Levante de 6 de setembre) en el període 1995 - 2003 el foc ha arrasat 263.273 ha. de bosc, que representa una miqueta més del 20 % del sòl forestal del País Valencià. En aquest mateix període s'han repoblat 26.594 ha. (el 10,1 % de la part cremada i el 2,1 % del sòl forestal). aprovat el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat
Valenciana (Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat) La superfície de caràcter forestal és de 1.247.090 ha., el 53,6 % del territori de la País Valencià. El Pla no conté cap referència directa a la repoblació forestal ni al tractament dels sòls afectats pels incendis. Només es parla que una de les directrius dels Plans Forestals de Demarcació, que estan per fer, serà la restauració del medi natural. I.3.- S'ha catalogat una superfície forestal de 1549,64 ha., que afecta als municipis d'Aiora, Altura, Morella, Quesa i la Vallibona. II.- ESPAIS PROTEGITS I ESPÈCIES PROTEGIDES Es tracta, sens dubte, del tema punter del semestre i de l'any i, desgraciadament, no per la bondat mediambiental de les mesures
IOBSERVATORI I
adoptade II. 1.- L'aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió del P. N. de l'Albufera (Decret 259/2004, de 19 de novembre, acompanyat per la modificació simultània del Decret 71/1993, de 31 de maig, de règim jurídic del Parc Natural de l'Albufera). No s'afronta ni es resol cap dels problemes que actualment pateix el Parc (necessitats hidrològiques, de contaminació, destrucció de flora i fauna, pressió antròpica, planificació de l'ús i gaudi, educació ambiental, eliminació d'usos i activitats il·legals, etc.) sinó que es promou la seua utilització residencial (urbanització en Pinedo) i recreativa (instal·lació d'usos hotelers i de restauració), ocupació del sòl per equipaments terciaris, foment de la caça, etc. I de la recuperació dels terrenys del Parador del Saler i del camp de golf, ni paraula. H.2.- Resolució de 29 de setembre del 2004, de la DG de Gestió del Medi Natural, per la qual s'aprova el Reglament Especial de caça en el P. N. de l'Albufera per a la temporada 2004-2005. La Resolució, el contingut de la qual és il·legal per diversos motius, va ser notificada directament i exclusivament als caçadors i als Ajuntaments afectats ocultant la seua existència al públic en general, la qual cosa la converteix en nul·la. Acció Ecologista-Agró l'ha recorregut davant del Tribunal Superior de Justícia sol·licitant la immediata suspensió. L'assumpte té tota la pinta de convertir-se en polèmic, per la qual cosa caldrà referirse a això en un pròxim Butlletí. ^ H Decret 161/2004, de 3 de setembre, de regulació dels Paratges Naturals Municipals. El decret incorpora una modificació substancial no contemplada en el fins ara vigent, que es camufla en l'article 3, apartat 3, lletra f). Ací es disposa que l'ajuntament, en la sol·licitud de declaració d'un paratge municipal, haurà d'aportar la conformitat expressa per escrit dels propietaris dels terrenys afectats, cas que els hi haja, i si no, no hi ha paratge. I açò, a què ve?. Potser l'explicació es trobe en la pròpia Llei 11/1994, que diu, en l'article 9, apartat 2, que els usos i activitats permesos en els paratges municipals seran els compatibles amb les finalitats que motiven la seua declaració, excloent-se la utilització
urbanística dels terrenys..Resulta decebedor comprovar que cap municipi haja protestat 0 mamprès accions contra el decret. II.4.- La coronació de Blasco. El Decret 264/2004, de 3 de desembre, pel qual es modifica la composició de les juntes rectores dels parcs naturals del País Valencià, té com a finalitat convertir el conseller responsable del medi ambient en president nat de les Juntes Rectores de tots els Parcs Naturals, amb veu i vot. Es tracta d'una mesura intranscendent ja que el conseller assisteix 1 presideix les Juntes Rectores quan i com té per convenient. Però el més cridaner és que se li atorga capacitat diriment, és a dir, de desfer els empats en les votacions, situació que, segons la nostra experiència, no s'ha produït mai, perquè les Juntes Rectores estan dissenyades per a decidir "a la búlgara", és a dir, per aclaparadora majoria a favor de l'administració. II.5.- Altres mesures. - Decret 121/2004, pel qual s'aprova el PORN i la revisió del PRUG del PN del Carrascar de la Font Roja (El PN va ser creat per Decret de 1987 i, fins ara, no hi havia PORN) - Ordre de 22 d'octubre del 2004, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es declaren 5 reserves de fauna al País Valencià. Es tracta de la Cova de les Rates Penades del Cap d'Or, a Teulada; la Cova de les Rates Penades, de Ròtova; la Marjal del Senillar, a Teulada (fartet, Aphanius iberus); la Bassa del Barranc de Sant Miquel d'Albocàsser (ofegabous, pleurodeles waltl) i la Casa del Pozo, de Villena (xoriguer petit, falco naumanii) - Decret 265/004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació del Samaruc a la Comunitat Valenciana. - Decret 280/2004, de 17 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva III.- LLEIS - Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable. - Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la comunitat valenciana. Sense comentaris, de segur que caldrà referirse a elles en el futur.
IV.- RESIDUS Per mitjà de les corresponents Ordres (de 29 d'octubre i de 2 de desembre) del conseller de Territori i Habitatge, s'aproven els Plans Zonals de Residus de les Zones II, IV i V; VI, VII i IX; X, XI i XII; XIII. V.- PREBENDES - Resolució de 15 de setembre, de la Conselleria de T i H, per la qual es concedeixen ajudes destinades a realitzar activitats mediambientals, que es distribueixen de la següent manera: a) Entitats: Es reparteix un total de 54.450 euros, i destaquen la Fundació pel desenvolupament rural de Penyagolosa (17.745), AIMPLAS (15.861) i Centre Excursionista de València (10.133). b) Municipis: es reparteix un total de 36.060 euros entre 8 ajuntaments, 7 del PP i 1 del PSOE. El que més, Castelló de la Plana (13.006 euros) i el que menys, el del PSOE, Aras de los Olmos (696 euros) VI.- NOTÍCIES I BONS DESITJÓS. - Informació del Diari LEVANTE, 9 de setembre: El 3 de juliol va ser presentat pel President Camps el Manifest de la societat valenciana per a un desenvolupament sostenible . - Informació del Diari LEVANTE, 20 de setembre: La GV ha descontaminat dos (Muro d'Alcoi i Rambla de la Viuda) dels vuit paratges inclosos en el conveni marc firmat amb el govern central en 1995 per a desenvolupar el Pla Nacional de Recuperació de Sòls Contaminats, la vigència del qual finalitza en 2005. - Informació del Diari LEVANTE, 31 d'octubre: Segons la Conselleria de Territori i Habitatge, el País Valencià ha multiplicat per nou la superfície protegida, arribant a 682.862 ha. entre Parcs Naturals (15) i zones humides (48 i 45.000 ha.). El que no diu és que en aquesta superfície estan incloses les zones LIC (llocs d'interès comunitari), que no són més que una proposta per ser incorporades a la Xarxa Natura 2000, si reuneixen les condicions establides. Llavors serà quan estiguen protegides, mentrestant, 1 no compten amb cap fórmula de protecció. 1 29
Antonio Goytre
ÍONG si
Una finestra oberta Des d'aquesta finestra volem asomar-nos a la labor d'altres grups que, com nosaltres, treballen i lluiten en busca d'un equilibri mundial més just. "En un món de comerç global i liberalitzat, en el que tot és vendible i la potència econòmica és l'únic factor determinant del poder i del control, els recursos es trasladen dels pobres als rics, i la contaminació dels rics als pobres. El resultat és un apartheid "ambiental" a escala mundial." Vandana Shiva, El món al límit
(2001).
Survival Pels pobles indígenes ^ H Is pobles indígenes es caracteritzen per el seu respecte amb la naturalesa, per no tractar de doblegar-la si no de conviure amb ella. "Son exemples d'adaptació de la vida humana a entorns hostils, com deserts i zones polars. Aquesta adaptació no es basa en el control ni la dominació dels elements naturals sinó, molt al contrari, en el seu coneixement íntim, en la percepció dels seus ritmes i processos, per molt subtils que siguen. És aquesta comprensió profunda el
que els porta a aprofitar els recursos en funció de necessitats immediates, no amb afany acumulatiu; ser conscients dels límits de la terra i respectar-los, permet que les seues maneres de viure puguen continuar il·limitadament en el temps, el qual no tenen massa clar que els occidentals puguem afirmar del nostre model". Aquestes són paraules de Diana de Horma, una de les responsables de Survival Espanya. Survival Internacional, una ong completament independent, es dedica a recolzar als pobles indígenes per mitjà de campanyes. Defèn el seu dret a decidir el seu propi futur i els ajuda a protegir les seues vides, terres i drets humans. Els indígenes sòn desposseïts de la terra on han viscut durant generacions a causa del racisme, l'avarícia i la tirania. La mineria, la recerca de petroli, les preses i la tala de boscos porten als indígenes a la pobresa, la malaltia i la desesperació. Des de Filipines a Perú, des de Sibèria a Sudan es repeteix la mateixa història. Survival es va fundar en 1969 i 20 anys més tard va ser guardonada amb el Premi Nobel Alternatiu (1989). El seu mètode de treball combina campanyes internacionals de pressió (com la de la imatge) amb programes d'educació per fomentar el respecte i la valoració des del "nord" a les maneres de
viure dels pobles indígenes, ja que pensen que "La força més eficaç per assegurar canvis permanents és la pressió de l'opinió pública". També manté un contacte directe amb centenars d'organitzacions indígenes. Els ofereix una plataforma des de la qual parlar directament amb companyies, governs, etc, així com la informació que necessiten perquè la seua veu s'escolte. I afavoreix el contacte entre diferents pobles indígenes. Encara que Survival ha aconseguit prou èxits, el que ells valoren com la major victòria és com, des del seu naixement, l'actitud del món "desenvolupat" i de la població noindígena dels països del sud cap als pobles indígenes ha canviat: hui la seua experiència i els seus valors es consideren importants i els assumptes indígenes són un punt destacat en el debat polític i cultural. En aquest moment Survival té set campanyes en marxa, defensa als Innu a Canadà, als Wichí a Argentina, als Jarawa a l'índia, als Bosquimans a Bostwana, als Pehuenches a Xile, als Subanen a Filipines i als GuaraníKaiowí a Brasil. Si t'interessa el tema o vols col·laborar amb ells pots trobar molta més informació en www.survival.es Paula de Felipe
FONS de DOCUMENTACIÓ del MEDI AMBIENT
I ' - I K
•••: i
•• l ' M ' '•
•
• '
••-
!
::•
D E L
AGUILÀ IMPERIAL IBÈRICA lAquih làjlbürtíi
q LJEB RANT A H U ESOS iCypatlus b»rb,tlu$\ EN ESPAIA
MEDIO AMBIENTE Y PARTICIPACIÓN
ESTRATÈGIA PARA I_A CONSERVACIÓN DEL QUEBRANTAHUESOS (GYPAETUS BARBATUS) EN ESPANA. (ESPÈCIES AMENAZADAS). Direcdón General de conservación de la naturaleza/Comisión nacional de protección de la naturaleza/ Organismo autónomo parques nacionales., Madrid : Ministerio de Medio Ambiente, 2002.
una perspectiva desde la psicologia ambiental y el derecho
Estratègies aprovades per la Comissió Nacional de Protecció de la Natura per coordinar els plans de recuperació i conservació de dues de les espècies més amenaçades a Espanya de perill d'extinció.
I I
guia bàsica preguntes t
Estratègies aprovades per la Comissió Nacional de Protecció de la Natura per coordinar els plans de recuperació i conservació de dues de les espècies més amenaçades a Espanya de perill d'extinció.
I
MEDIO AMBIENTE Y PARTICIPACIÓN: UNA PERSPECTIVA DESDE LA PSICOLOGIA AMBIENTAL Y EL DERECHO. Bilbao: Univerïidad del País Vasco / Servicio editorial, 2003. CORRALIZA, J.A. et al. (eds.).,
Medi, .
ambient
Anuari d'entitats catalanes 10M
Experts en psicologia i dret ambientals analitzen múltiples procediments de participació en la gestió i protecció del medi ambient dins de l'àmbit jurídic actual.
I
GUIA BÀSICA 50 PREGUNTES I RESPOSTES. Directiva 2003/87/CE : comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a la UE . BUSTOS, M., Barcelona: Agència d'Energia de Barcelona, 2004.
MEDI AMBIENT: ANUARI D'ENTITATS CATALANES, 2004. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 2004.
Últim directori d'aquest centre amb més de 190 entitats catalanes dedicades al medi ambient. Inclou cinc articles sobre l'actualitat mediambiental del país.
Nova guia de l'APPA elaborada en forma de preguntes i respostes per tal d'aproximar els ciutadans a les noves polítiques de la Unió Europea en matèria de regulació de drets d'emissió. "Qui contamina, paga".
Sala de consulta: Portal de Valldigna 15-baix. 46003-València (entrada per c/Salinas) Horari: dimarts i dimecres: 18'30-21'30 h. Tel.: 963925463 E-mail: Fons.medi.ambient@uv.exs www.uv.es/-fonsmeda
I
ESTRATÈGIA PARA LA CONSERVACIÓN DEL ÀGUILA IMPERIAL IBÉRICA <AQ_Q_UILA ADALBERTI) EN ESPANA. {ESPÈCIES AMENAZADAS).Dirección General de conservación de la naturaleza/Comisión nacional de protección de la naturaleza/ Organismo autónomo parques nacionales., Madrid : Ministerio de Medio Ambiente, 2002.
Dinterés per als usuaris: El préstec de llibres (fins a un màxim de 15 dies) només és possible acudint personalment a la sala de consulta. Als residents a c i è n c i a s'els recomana acudir personalment a la sala.
A través de la pàgina web del Fons pot accedir-se al directori de revistes i butlletins que poden consultar-se en el Fons i a la base de dades de recursos electrònics, amb prop de 1500 URL sobre qualsevol recurs ambiental i de desenvolupament. També pot fer-se la sol·licitud d'informació per mitjà del formulari electrònic (no recomanat per a residents a valència).
FUNERAL CORPORE INSEPULTO DIVENDRES 5 DE NOVEMBRE 19:30 PLAÇA DE LA REINA VALÈNCIA
PREGEU EN MEMÒRIA DEL
RIU XÚQUER Qui després de milions d' anys d' aportar terres a la seua ribera, i de més de 2000 anys de regar una de les comarques més fèrtils de tota Europa, HA MORT miserablement, víctima de 1' avarícia sense miraments dels poderosos, de la falta de respecte per la Natura, de l'especulació urbanística salvatje a les costes d'Alacant, Múrcia i Almeria, dels beneficis astronòmics de les grans constructores, de les transformacions il' legals de terres de secà a les grans finques dels senyoritos de tota la vida amb la inestimable ajuda dels polítics i periodistes corruptes que cobren comissions milionàries per a fer creure a la gent les mentides més descarades. L'aigua del Xúquer era massa bona perquè la gastarà la gent normal i corrent. Ara, amb l'excusa de la modernització del regadius i el magnífic TRANSVASSAMENT XÚQUER-VINALOPÓ , anirà a fer més rics els que ja són molt rics. Moltes gràcies. El funeral tindrà lloc el divendres 5 de novembre a poqueta nit. Es deixarà que residus industrials i aigües fecals depurades i sense depurar passen pel cadàver. Els ecosistemes terrestres, la mar Mediterrànea i les generacions futures us agraïxen la vostra assitència. * Es recomana a tota la població que prepare ambientadors per a les males olors i teles mosquiteres per a les fínestres, seguint l'exemple dels veïns del riu Segura.
Envieu aquesta butlleta a-. IA CASA VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valencia Tel. 963 9178 64
FES-TE SO
'ACCIÓ ECOLOGISTA
Desitge fer-me soci d'Acció Ecologista Agró
Forma de pagament
QUOTA ANUAL * (tria la mes adequada per a tu) Aquesta quota es revisarà anualment amb l'IPC
* | _ | 16,01 €
LJ «,*8€
53,35 €
64,02 €
DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
* estudiants i aturats COBRAMENT:
ANUAL (1 rebut]
NOM I COGNOMS SEMESTRAL (2 rebuts) PROFESIÓ CTA.:
ADREÇA POBLACIÓ
CODI POSTAL
COMARCA
TEL
FIRMA:
OBSERVACIONS