Page 1


butlletí 1-03 1TTUJ Imatge portada: Logotip emprat a la campanya de defensa de

>SUMARI

la Devesa de i 'Albufera (El Saler) a mitjans dels anys 70. LA CASA VERDA (Publicació trimestral) Redacció G.de Felipe,J.Villanueva, V. Navarro, Y. Monroig, J. de la Cueva, F. García, R. Pardo, M. Riera, I. Pérez Fotografia Fons de Acció Ecologista Agró Fons AEA Disseny i maquetació Estudio L. Ortún Imprimeix Grafimar S. Coop.V.

,

/ / BREUS

04. BREUS

Comissions COMISSIÓ DE TERRITORI Reunió: dimecres (21 h.) Coordinador: Víctor Navarro( victormatheu® inicia.es) COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL Reunió: dimecres(21 h.) Coordinadora:Yolanda Monroig {y monroig® icav.es) COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI Reunió: dimarts (20 h.) Coordinador: José Àngel (perz jan® gva.es) COMISSIÓ DE RESIDUS

/ / MEDI AMBIENT

)8. DES- PRESTIGE Drama politicosocial, marítim i ecològic 12. EL SALER: 25 ANYS DESPRÉS Tot... El Saler per al poble

Reunió: sense data fixa Coordinador: Claudi Parrell ( claudi72 @ wanadoo.es) COMISSIÓ DEL BOSC Reunió: sense data fixa Coordinador: pendent de canvi Col·laboradora en tenies d'energia: Cristina Domingo (cristina.domingo @ cultura.m400.gva.es)

/ / ECONOMIA

14. ELS BANCS ALTERNATIUS.2

ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE) Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S.Josep ll.baix)

/ / GUERRA

CAMP DE MORVEDRE Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S.Josep 11 baix). Es tracten tots els temes de treball (residus, educació ambiental.defensa animal

)

El butlletí de la Casa Verda reclama et teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres. e-mail: fons.medi.ambient@uv.es Tel: 96 391 78 64

17. GUERRA A L'IRAQ / / PHN 22. EL TRANSVASAMENT ES PREDACIÓ

/ / FESTES

25. BOU EMBOLAT

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3 a , 12530-Borriana EL CAMP DE MORVEDRE St. Josep 1 1 , 46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 08 54 e-mail: agromor@inicia.es LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n" 94, 46760 Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col.legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9,46640-Moixent ACDEMA Baixada del Carme s/n, Torrecerdà, 46650-Canals LESTOSBUETES Estació de R E N F E, Ctra. Xàtiva s/n 46680-Albaida Tel. 962 90 06 64 e-mail: tosquetes@inicia.es C0L.ECT1U MARFULL Tel. 963 9 1 71 68

LA CASA VERDA C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencia Tel/Fax. 963 91 78 64 e-mail: lhorta@accioecologista-agro.org www.accioecologista-agro.org

/ / INTERNACIONAL

26. LA TRANSICIÓ CUBANA A L'AGRICULTURA ECOLÒGICA


>EDITORIAL

No a la guerra

^ B inici de la guerra a Iraq ha coincidit amb el llançament d'una intensa campanya de comunicació per convéncer-nos de què, en realitat, els EUA i els seus aliats no invadeixen Iraq per disposar de les seues reserves de petroli -les segones del món després de les d'Aràbia Saudita- sinó per un interès humanitari, un profund amor a la llibertat i un apassionat interès pel desarmament dels que la impulsen.(...) Els qui portem anys lluitant contra les armes de destrucció massiva ens causa estupor que el país que posseeix el major arsenal d'aquest tipus - i l'únic que ha utilitzat armament nuclear- utilitze el desarmament com argument per justificar la guerra. Durant anys les denúncies d'Amnistia Internacional sobre violacions de drets humans a Iraq han estat desoïdes sistemàticament, i ara s'empren com a argument per a la guerra. Tot val quan està en joc el control polític i econòmic del planeta i dels seus recursos. Una de les conseqüències d'aquesta guerra, en la qual impera la llei del més fort, serà l'impuls al rearmament de molts països. Vorem, sens dubte, un creixement desorbitat de la despesa en armament a tot el món. Els vincles dels alts càrrecs de la Casa Blanca amb la indústria petrolíera són profunds. Des del propi George Bush, fins a la seua Consellera de Seguretat Nacional Condolezza •Rice, passant per Dick Cheney o Donald Evans. Tots ells han estat o continuen relacionats amb el negoci de l'or negre.

Condolezza Rice, exdirectiva de Chevron, va arribar inclús a donar nom a un petrolier de 130.000 tones. Quan encara no ha acabat la massacre, ja ha començat el repartiment del botí. El boicot al Protocol de Kioto no pareix un tribut suficient als senyors del petroli, així doncs s'han marcat una nova fita: el control de les reserves iraquianes. I si, a més, de passada, rebenten el sistema de les Nacions Unides obtenen un resultat extra. Quan encara 40.000 tones de fuel del Prestige s'amaguen amenaçadores en el fons de l'oceà atlàntic i sense haver-nos refet de les ferides que ens ha deixat la major marea negra de la nostra història, el Govern d'Aznar ens fica de ple en una guerra pel control del mateix petroli que mata les nostres costes. Ningú no entén realment quin és el paper d'Aznar en tot açò, però convindria recordar les paraules de Carlos Fonts: els imperis no tenen aliats, tenen vassalls. El moviment contra la guerra no ha fracassat per no poder evitar que començarà. S'ha erigit com l'única oposició real i efectiva a l'actual joc d'interessos econòmics i geoestratégics. Per això cal mantenir-nos ferms, perquè vivim temps difícils, però també temps d'esperança davant del creixent volum de la nostra veu ciutadana. Hui ens estan sentint, prompte hauran d'escoltar-nos. Juan López d'Uralde. Director executiu de Greenpeace Espanya


Exigim a L'Alcaldessa que no perpetue el parador i el camp de golf en el Parc Natural de l'Albufera Davant les intencions de la Secretaria d'Estat de Turisme per a reformar el Parador Nacional d'El Saler, Acció Ecologista-Agró MANIFESTA: 1 - Que el Pla General de València no permet cap modificació estructural, ja que li rebaixa les alçàries de tres a dos deixant-lo intencionadament com "fora d'ordenació substantiu" perquè no s'allargue la seua vida útil i en un futur es puga integrar com a espai lliure en el parc. Per això no procedix cap projecte de reforma, i exigim de l'alcaldessa que rebutge la petició de llicència i exigisca al parador la demolició dels edificis annexos (entre ells el barracó provisional construït per a la cimera de la Unió Europea) aplicant la legalitat com a qualsevol ciutadà. 2 - Exigim de la Generalitat Valenciana que modifique el projecte de PRUG presentat, que tal com hem denunciat reiteradament facilita l'especulació en el Parc, legalitza

indústries i requalifica els terrenys del camp de golf passant-los de Sòl No Urbanitzable d'especial protecció ecològica i ambiental, a sòl esportiu, amb la clara intenció de perpetuar una instal·lació impròpia d'un Parc Natural. I en aqueix sentit 3 - Demanem a l'Alcaldessa que siga coherent amb les al·legacions presentades per l'Ajuntament de València al PRUG on sol·licita que es mantinga per al camp de golf la protecció de sòl no urbanitzable d'especial protecció ecològica i ambiental, per tractar-se d'una zona que conserva la morfologia dunar original, constituint un dels pocs enclavaments del litoral en què aquesta s'ha mantingut. U - Considerem que és una bona oportunitat per a plantejar-se amb serietat i rigor una major coherència . política en aquest assumpte, i abordar d'una vegada per sempre la desaparició d'una activitat que en res beneficia a un dels millors ecosistemes d'Europa, exigint

a les nostres autoritats que abandonen la política de doble llenguatge a què ens tenen acostumats i no utilitzen el medi ambient per a parèixer mediambientalment correctes, quan les actuacions agredixen permanentment al medi natural. Acció Ecologista-Agró demana a l'Alcaldessa que inicie gestions amb l'estat perquè les 70 hectàrees que ocupa el camp de golf i el parador tornen a formar part del medi natural on es troben i les recupere el municipi. 5 - Demanem també a l'Alcaldessa que defenga amb més ímpetu el patrimoni natural dels valencians, i respecte d'això li recordem que ha sigut incapaç d'aconseguir -oblidant potser intencionadament la reclamació- els 90.000 m2 que el Ministeri de Turisme es va annexar de més, incorporant-los al camp de golf, aprofitant el tancament del recinte després de la seua cessió gratuïta. (Carta enviada a la Alcaldessa de València, el 30 de gener de 2003)

COMARQUES

Abocador clandestí a Carcaixent Al juliol del 2002 vam denunciar a la Conselleria de Medi Ambient l'existència d'un abocador en el solar situat junt a la tàpia posterior del cementeri de Carcaixent.

i i 1 4

[Agrupació de Carcaixent). Es tracta d'un clot, produït per l'extracció de terres, on s'aboquen olis, hidrocarburs, plàstics, restes d'electrodomèstics i altres ' deixalles que són cremades produint l'alliberament de dioxines i altres contaminants atmosfèrics. A més hi ha un risc evident per a l'aqüífer subjacent. Un mes després la Cap de l'Àrea de la Inspecció mediambiental ens comunicava que: _ Examinat l'arxiu que obra en l'Àrea d'Inspecció Mediambiental, no constaven antecedents sobre la qüestió plantejada. _En data 7 d'agost del 2002, se sol·licita informació a l'Ajuntament de Carcaixent relativa a si l'abocador objecte

de denúncia compta amb la preceptiva llicència municipal d'obertura. _Es procedeix a sol·licitar Informe de la Unitat Administrativa del Cos Nacional de Policia a fi de constatar la veracitat dels fets objecte de denúncia, responsable dels mateixos i alçament de la corresponent Acta Policial. Durant aquests llargs mesos no hem rebut la més mínima comunicació sobre el resultat de la denúncia, ni sobre el resultat dels informes requerits per la Conselleria de Medi Ambient. El que sí que hem pogut constatar, com pot ferho qualsevol ciutadà/ana interessat, és que continua l'activitat d'abocament i crema de tota classe de residus. Vam expressar la nostra protesta pel desistiment de funcions exercit per l'Ajuntament de Carcaixent i la Conselleria de Medi Ambient davant d'un risc per la salut pública i continuem exigint, tant a l'Ajuntament com a la

Conselleria, que clausuren d'una vegada aquest abocador clandestí.


TERRITORI

Ampliació port D. Lluis Campomanes Era's una vegada, fa molts, molts anys, en 1976, el Consell de Ministres va aprovar, en el marc del Pla Parcial que urbanitza el bell racó del Mascarat de la badia d'Altea, el port esportiu "Luis Campomanes", una concessió del domini públic marítim-terrestre, argumentada en l'interés del promotor del Pla Parcial de disposar de suficients servicis nàutics. Vint-i-cinc anys després, ampliada la urbanització, volen duplicar el port esportiu, que passaria de 542 amarramentsa 1.062. Vint-i-cinc anys després, la tramitació de l'ampliació patix d'una altra justificació que no siga la de l'actual promotor el grup "Ballester". No es justifica la necessitat de l'ampliació, hi ha amarraments buits en la badia d'Altea, i l'ampliació de l'ocupació del domini marítim-terrestre no s'ajusta al principi general de protecció del medi ambient.

L'estudi d'Impacte ambiental que s'acompanya, té clares insuficiències i carències, com estar redactat dos anys abans del projecte constructiu, no tindré rigor metodològic a l'analitzar importants indicadors ambientals 0 que la seua ||, presa de dades és molt limitada. La Conselleria de Medi Ambient, ha emès declaració d'impacte ambiental favorablement a pesar de la 10 hectàrees de praderia de posidenea oceànica afectades segons l'Institut d'Ecologia Litoral d'Alacant. AE-Agró, a part d'al-legarel projecte, va remetre un escrit de la CMA, recordant-los l'Orde de la Conselleria d'Agricultura de 23 de gener de 1992 que prohibix la destrucció de les praderies de faneròga-mes marines. No han contestat i insistixen en altres ports amb més del mateix, tot indica que ens vorem al jutjat amb algun signant. , Ben dorm. Així és com volen tota La costa valenciana

CARTA AL SOCI

El passat dissabte 1 de febrer, ens vam reunir al local de la Casa Verda, per a celebrar l'Assemblea General estatutària de l'Associació i tractar la problemàtica ambiental del nostre territori, i en concret les activitats i treballs en marxa: les actuacions judicials i les denuncies, els estudis i els projectes de protecció del medi que duem entre mans etc. (La comissió Permanent AEA). A nivell de funcionament intern s'aprovarem, tant els comptes anuals del 2002 com el pressupost de 2003, així com les altes i baixes dels socis. I com cada any es va procedir, segons dicten els estatuts, a la renovació del 50% dels membres de la Comissió Permanent del Grup. S'ha aprovà la incorporació dels següents companys/es: Francesc Garcia Velazques, Iolanda Monroig Sebastiàn, Nacho Guillén Paredes i Alejandro de la Cueva Martín , en substitució de Víctor Navarro Matheu, Jesús Donazar Sevilla,

Rafael Pardo Gutiérrez i Abelardo Martín de la Fuente. Desprès es votà als dos candidats presentats a la presidència, Enric Amer i Iolanda Monroig, resultant triada aquesta última. La distribució de tasques de la Comissió Permanent és la següent: Yolanda Monroig Sebastiàn com a presidenta, Ignacio Guillem Paredes com a secretari, Mercè Domènech Domènech com a tresorera, Alejandro de la Cueva Martín com a coordinador de grups sectorials, Enric Amer i Blanch com a coordinador de grups comarcals, Xavier Anduix Alcaraz coordinador de mitjans de comunicació, Imma Pérez Aparicio com coordinadora del Butlletí, Ivan Roure i Sancha representant davant el CIDN i Francesc Garcia Velazquez coordinadors de campanyes. Cal destacar respecte a la situació econòmica del col·lectiu, que continuem utilitzant reserves per compensar la crònica disminució dels ingressos per quotes dels socis, que com sabeu és

pràcticament l'única font d'ingressos el 95% del total. És urgent i necessari incrementar els ingressos per quotes, per tal de frenar la utilització de reserves del col·lectiu. Per tal motiu, es va decidir: - L'increment de les quotes d'acord amb l'IPC a l'any 2002, e U % . - Remetre el pagament anual el proper mes de juny. - Transmetre als socis/es la importància que té, el garantir la viabilitat financera e independència dels ingressos del col·lectiu, mitjançant les quotes dels socis/es. En aquest sentit cal fer nous socis/es, i es fa una crida als socis/es amb quotes endarrerides per posar-se al corrent. Tenim una nova adreça de c-electrònic: lhortafaaccioecologista-agro.org Us animen a que ens feu arribar la vostra per a informar-vos d'activitats i convocatòries. Esperem la vostra col·laboració i/o participació en totes les activitats. Salut, ecologia i pau.


BREUS INTERNACIONAL

INTERNACIONAL

El canvi climàtic es confirma A l'any 2001 es va enllestir el darrer informe (tercer) del Grup Intergovernamental d'Experts del Canvi Climàtic (IPCC) i fa poc de temps, el Ministeri de Medi Ambient feia públic un document de 36 fulls amb les principals conclusions. (Francesc Garcia). En ell es posa de manifest que les variables climàtiques han canviat durant el segle XX entre les quals, la temperatura global mitjana ha pujat entre 0,6 ± 0,2 °C, efecte produït per l'augment de gasos d'efecte hivernacle conseqüència de les activitats humanes. Un altre canvi observat és l'augment probable de la precipitació entre un 0,5% i un 1% per dècada durant el mateix segle en la major part dels continents a latituds mitjanes i altes de l'hemisferi nord, mentre que als continents de latituds tropicals l'augment ha estat entre el 0,2% i el 0,3% per dècada. Pel que fa a les pluges torrencials a les latituds mitjanes i altes de l'hemisferi nord és probable que hagen augmentat entre un 2% i un 4% durant tot el segle XX així com l'augment de la nuvolositat en un 2% en el mateix període i zona geogràfica.

LIPCC ha dut a terme noves prediccions respecte a com serà el clima al segle XXI i segons aquestes, la temperatura global tindrà un increment d'entre 1,4 i 5,8°C en el període 19902100. Aquestes dades han tingut una revisió a l'alça dels càlculs que es realitzaren l'any 1995 quan es preveia l'augment en una forquilla d'1 a 3,5°C, suposant un escalfament major a l'observat al llarg del segle XX. Distribució de la vulnerabilitat per zones geogràfiques. La vulnerabilitat de les poblacions humanes i els sistemes naturals és diferent segons les regions i poblacions, provocant diferències de sensibilitat i de capacitat d'adaptació. Encara que és probable que a totes les regions s'experimenten efectes adversos, la vulnerabilitat es distribueix, a grans trets: -És màxima en els petits estats-illes i les àrees costaneres baixes. -Molt alta a les regions menys desenvolupades com l'Àfrica, Centreamèrica, Sud-amèrica i Àsia, on les oportunitats d'adaptació són baixes. -A Europa la vulnerabilitat és significativament més alta al sud i a la zona Àrtica.

-A les regions amb una alta capacitat d'adaptació, existeixen comunitats vulnerables com els indígenes i l'adaptabilitat dels ecosistemes és limitada. Pel que fa a la capacitat d'adaptació i la vulnerabilitat a les regions europees, els principals punts de preocupació són: -L'escorrentia dels mesos d'estiu, la disponibilitat d'aigua i la humitat del sòl minvaran, probablement al sud d'Europa i augmentaran les diferències entre nord i sud. -La meitat de les glaceres alpines i grans àrees de tundra desapareixeran probablement per a finals d'aquest segle. -El risc d'inundació augmentarà a la majoria de les regions. A les zones costaneres el risc d'inundació, erosió i pèrdua de zones humides augmentarà substancialment. -Es produirà algun efecte positiu a l'agricultura a les regions del nord. La productivitat minvarà al sud i est d'Europa. -Es produirà un desplaçament cap a les zones més al nord i més altes de les zones biòtiques. La pèrdua d'importants hàbitats amenaçarà algunes espècies.


BREUS NACIONALl

TERRITORI

Humedals vius Al Novembre del 2002 València va ser la seu de la 8 a Reunió del Conveni de Ramsar. Van acudir representants de més de 130 països per discutir i proposar mesures que puguen assegurar el futur de les zones humides, ecosistemes greument amenaçats en nombroses àrees de la terra. Acció Ecologista-Agróva participar, junt amb altres ONG i grups ecologistes, defensant la conservació i ús racional de les escasses marjals que encara podem disfrutar. El Pla Hidrològic Nacional va ser el tema més cridaner (tant per les seues negatives repercussions sobre zones humides de la importància del Delta de l'Ebre o l'Albufera de València com per la manifestació que es va convocar i es va realitzar en aquelles

dates) però també vam tindré ocasió per denunciar la nefasta política de la Generalitat valenciana que elabora plans destructius per als aiguamolls valencians teòricament protegits, com el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) de l'Albufera, i tolera

l'arrasament d'altres, com ha ocorregut recentment a la marjal d'Almenara, La imatge: Bo d'ajuda, dissenyat per Manolo Roldàn, per col·laborar amb la campanya organitzada amb motiu de la reunió del Conveni Ramsar.

Kosovo i Afganistan ja vam rebutjar fons procedents dels països en conflicte, perquè vam considerar necessari mantindré la independència de l'acció humanitària davant de qualsevol interès polític o militar. Considerem inacceptable que el Govern espanyol siga part implicada en el conflicte i al mateix temps envie tropes

en missió humanitària, com una dimensió més de la resposta militar. S'ha de diferenciar clarament l'acció militar de l'acció humanitària. L'acció militar està supeditada a objectius polítics, mentre que l'acció humanitària té com a únic objectiu respondre a les necessitats de la població, després d'una avaluació lliure de les mateixes. Confiem poder respondre a les necessitats humanitàries que puguen sorgir a Iraq amb els fons procedents de països no bel·ligerants i a través de les aportacions de particulars"

GUERRA A L'IRAQ

Sobre l'ajuda humanitària L'opinió de Metges sense Fronteres (M5F) sobre "l'ajuda humanitària" amb la que Aznar està participant en la guerra d'Iraq és la següent: (J. Passola, Dtor. de Comunicació de MSF-Espanya). "En MSF hem decidit no acceptar el finançament del Govern espanyol per a activitats d'assistència humanitària a Iraq perquè Espanya és un dels països implicats en la guerra. A


DES-PRESTIGE Drama politicosocial, marítim i ecològic, en un acte i moltes escenes A les 15 hores, més o menys, del passat 13 de novembre, un petrolier rovellat i desmanegat, que navegava enfront de la Costa da Morte carregat de fuel de la pitjor qualitat, s'obri en canal i per la bretxa se li cola a borbollons l'oceà Atlàntic. Dies després jau, partit en dos, en el fons del mar, després d'un erràtic vagarejar que deixa un rastre de petroli assassí. A tot això pren el control de l'assumpte l'administració competent (?). Al final, un resultat conegut: la major marea negra mai sofrida per les costes gallegues


Escena Primera La senyora Maria Pineiro està que es puja per les parets. De dol perpetu pels que van morir o moriran en la mar o en l'exili, va d'un costat a un altre de la seua xicoteta vivenda, com un cormorà captiu. Cada vegada que passa per davant la tele, sempre encesa, es deté i la increpa, iracunda: "Com que no puc cuinar? Porte 40 anys guisant i ara em vénen que no puc cuinar. Just quan més falta fa!" La senyora Maria és una de les dones, qualsevol d'elles, de Corcubión, que va decidir posar-se a la faena. quan, amb sorprenent sincronia, van coincidir en el seu poble el fuel i els voluntaris, dos marees enverinades. "A aquests xics -els seus fillinos- cal donarlos de menjar, que si no se n'aniran i llavors, qui llevarà el maleït chapapote?". La Xunta de Galícia va prohibir a les dones de Corcubión preparar dinar per als voluntaris, quasi 500 persones, perquè no tenien el permís de manipuladores d'aliments. Això sí, no va oferir cap alternativa. "Un permís per guisar?, Un carnet....?"

Escena Segona Un esperó de pedres negres, greixoses, divideix la platja: allí estan els militars, ací

està el chapapote. A ple sol, aquelles fíguretes blanques escampades per damunt la sorra formant grupets, que s'afanyen a omplir els cabassos d'un inexistent quitrà, imprimeixen a l'escena un alegre aire d'estampa costumista. Quan m'acoste, d'entre la multitud de granotes blanques es destaca, de groc cridaner, un xic ben plantat que ve cap a mi, ha de ser el capitost. Es la primera vegada que ens vam trobar amb els militars, no sé com s'ho fan, així que li entre dur: - "Allò si que està net, en canvi aquesta part està feta una porqueria".Em mira fixament, amb sorna, es pren el seu temps i jo espere somrient. -"Ah, sou els dels pardals, doncs aquest matí no n'hem trobat cap, però és que en aquesta platja el mar deixa la merda en aquesta part, no allí, on estem nosaltres". Seguisc somrient, sense dir ni ase ni bèstia, i ell s'adona de l'absurd. Em confessa, crec que per a ell és quasi un alleujament, que ha intentat diverses vegades que li autoritzen a canviar de zona, perquè porten tot el matí arreplegant petxines, però no li ho autoritzen perquè en la planificació tocava aquest sector de la platja, i ací estan. Em recomana que anem al sud, per la zona de Muxía, que allí les marees vives han fet

autèntics desastres aquesta nit passada. Mentre s'allunya em ve al cap que ell tampoc està d'acord amb el que ocorre, encara que em costa admetre-ho.

Escena Tercera Ha deixat de ploure i cal aprofitar per menjar un poc, a pesar dels entrepans. Dos xics d'ADENA (aquests dies et pots trobar el personal més inesperat a qualsevol racó perdut de la costa), tan famolencs, mullats i embalbits com nosaltres, s'unixen al banquet. Busquen, a cegues però amb determinació, als equips de TRAGSA que netegen les roques amb aigua a pressió, diuen. Sospiten que estan utilitzant productes químics i volen agafar-los "in fraganti". El sistema de raig d'aigua calenta, amb detergent o sense ell, no dissol el quitrà sinó que el torna al mar fet boletes minúscules que encara són contaminants i són impossibles d'eliminar. Els detergents enverinen als peixos, i sí que estem veient peixos grans morts a la platja, sense taques de quitrà ni senyals de descomposició, morts fa poc de temps. Torna la pluja i nosaltres tornem al tall. Els ocellets morts, els peixos morts, els nostres testimonis de càrrec, ens esperen. Quan plou


f MEDI AMBIENTI

sembla que Galícia s'entristeix, per això plou tant aquests dies.

Escena Quarta En la Praia do Rostro, quina meravella!, la situació era còmica. Un Brigada arrossegava la seua existència, capficat, al voltant d'un munto de lones, bolics, cordes, taules, cadires... el que quedava del campament militar després de la marea de la nit anterior. Al costat, una enorme excavadora i un xic assegut al volant sentint la ràdio. Em diu: - "Pots deixar el cotxe ací, que no molesta. A mi em paguen per estar ací de 8 a 6 i no em pense moure encara que no hi haja faena". El Brigada tracta de justificar aquell desastre: havien muntat el campament en l'única zona plana del cordó de dunes, just el terreny que serveix de llit a l'aigua quan la marea, la feliç marea viva, puja més del compte, però, qui s'ho anava a imaginar? - "Doncs és una cosa que passa en quasi totes aquestes platges" li dic en pla de xanxa. Dolgut davant la situació tracta de salvar al seu exèrcit. M'explica que ells tenen els mitjans necessaris per afrontar aquest tipus de situacions, que en un moment, com a Kosovo!,et munten una ciutat, que podien haver instal·lat campaments provisionals per als voluntaris amb menjadors, latrines i fins i tot hospitals. Amb un cada 100 quilòmetres hauria sigut prou... Ell parla, s'enardeix defensant als seus; jo li done la raó, perquè la té, i pense en el que he vist, escoltat i llegit. Quina causa ha impedit que aquesta gent, que disposa dels mitjans adequats i no té una altra cosa millor que fer, haja estat ací des del primer moment?.

Escena Cinquena Una vegada embotit en la granota blanca, calçades les botes de goma i col·locats els guants, es completa l'aïllament amb cinta adhesiva que sella les bocamanegu.es i els baixos del pantaló. A partir d'aquest moment, ja que el quitrà és summament apegalós, és impossible rascar-se, netejar-se la cara de suor o de sorra, sonar-se els mocs, subjectar l'entrepà de l'esmorzar o l'ampolla per beure un poc d'aigua. D'ací que l'anomenat aguador o 10 sacamingas, segons qui requerirà els seus serveis, es convertirà en personatge popular. En tots els grups de recollidors de chapapote hi havia un o de vegades més i es passava tot el sant dia d'un costat a l'altre, donant o llevant, segons les necessitats de cada u. (I

pixar....o cagar?, ens vam preguntar tots. Llevar-se la granota significava inutilitzar-ho tot, així doncs per determinades necessitats calia esperar la fi de la jornada. Què hi farem!)

Escena Sisena La nostra tasca consistia a recórrer les platges, així com tots els trams de costa recorribles a peu, a la recerca d'ocells, vius per intentar recuperar-los, morts per empadronar-los i eliminar-los sense risc per a la salut (hi havia altres tasques col·laterals), per això els nostres pitjors enemics van ser els gossos solts. Sospitàvem que alguns grups de Tragsa eliminaven ocells per ordre superior, per evitar la seua comptabilització. De la competència dels gossos, en canvi, estàvem segurs, i de la seua agressivitat també perquè en alguna ocasió va caldre arribar a les mans...i a les dents. Arribar a la platja i descobrir les seues empremtes per la línia de la marea alta ens afonava la moral; teníem que recórrer-la en qualsevol cas i per endavant, sabíem que anava a ser inútil. Trobaríem, si de cas, algunes restes escampades, plomes ací i allà. Només en el cas que la bestiola estiguera molt descomposta la deixaven per a nosaltres, un detall de la seua part.

"Aquella greca fosca, apegalosa i pudent, que recorre tota la costa d'A Coruna (...) Vaig poder recórrer tota aquella costa i en totes parts me la vaig trobar"


MEDI AMBIENT

Escena Setena Els de Tragsa van arribar els primers, disposats a arreplegar chapapote i els ocells que trobaren. Els de SEU/BIRD-LIFE vam arribar després, a arreplegar ocells i buscar als de Tragsa perquè ens donaren els que havien arreplegat ells. Darrere de nosaltres va arribar un Guarda de Medi Ambient de la Xunta, que ens buscava a nosaltres perquè li donàrem les bestioles que havíem arreplegat. Per darrere d'ell va aparèixer un equip d'ADENA, buscant als de Tragsa per si portaven equips de neteja de roques amb aigua a pressió, i darrere de tots va aparèixer un enginyer de FOCSA que, amb l'excusa de controlar el nivell de contaminació, tractava de controlar el que ocorria per informar la Xunta. Tots en processó, buscant-nos els uns als altres, perseguint-nos, vigilant-nos. En un moment aquella platja es va convertir en un sainet. MedMec!, I dos ous bullits! Altres escenes que no oblidaré: Les dunes de les platges de Laxe sembrades de creus, tosques creus de canya, centenars d'elles, enfront del mar. Un símbol de redempció convertit en símbol de mort, com una advertència per a tots els que arribaren pel mar, aus i peixos, marees i tempestats: Atenció, humans solts! Aquella greca fosca, apegalosa i pudent, que recorre tota la costa d'A Corunya, els penya-segats, els espigons dels ports, les platges. Vaig poder recórrer tota aquella costa i en totes parts me la trobava. La desesperació dels que netejaven durant el dia el que el mar tornava a enviscar a la nit, una vegada i una altra, un dia darrere l'altre. Aquella gent, els meus companys i tots els altres, que va decidir posar de la seua part el seu temps, el seu esforç i els seus diners en algunes ocasions, per defensar la vida. Més que qualsevol altra cosa recordaré la por al mar que percebia. Els gallecs, supose, tenen sobrats motius per témer al mar, com els tenen per estar-li agraïts. El mar és part del seu ser, els alimenta i els serveix de finestra oberta cap a molts exilis, i els cobra el seu preu. Però aquesta empareix una por diferent perquè, en aquesta ocasió, ells no li han fet res, no li han robat res i, no obstant això, el mar els ataca i els fereix. Al llarg de la costa, recolzats als murs dels ports, sobre les dunes, quants d'ells miraven al mar!, com si fóra un altre diferent, com si no el conegueren, intentaven descobrir les seues intencions. Mariners desocupats, dones i ancians, abatuts i espantats, escrutaven les entranyes de la marea, seguien amb la vista la cresta de les onades a la recerca de senyals d'una nova agressió, indefensos davant d'una amenaça invisible, en tot cas, ja, inevitable. Antonio Goytre

Calen voluntaris Ens ha arribat aquesta carta dels companys d'ADEGA (Associació para a Defensa Ecoloxica de Galiza) demanant-nos ajuda.

Estimats companys i companyes: Em pose en contacte amb vosaltres per dir-vos que els voluntaris/es continuen fent falta a les nostres costes. Com vam analitzar en la nostra última Assemblea a Carnota, el treball a la costa encara no s'ha acabat, queda molt per fer. No ens podem acovardir ara que ja hi ha una infraestructura creada, i a pesar dels problemes que puga haver-hi, considerem que no s'està fent malament, com ens indiquen els responsables de distints ajuntaments. D'altra banda, des dels ajuntaments ens avisen diàriament per a què els portem els nostres voluntaris/es a les platges, perquè ells els primers, també consideren que segueix sent necessària la neteja de la nostra costa. El "chapapote" continua arribant i no podem deixar que l'administració pública ens intente convèncer que ja no cal el nostre treball. Tot i que el treball pot ser "menys gratificant", no podem deixar les nostres platges en l'estat en què es troben, perquè la contaminació és molt alta i el nostre medi ambient ja està prou castigat. Volem seguir comptant amb tots vosaltres per poder fer un treball digne en la nostra costa i que no es quede com ens la pretenen deixar. Recordeu que eixim tots els dies des de Santiago i que el telèfon de contacte per apuntar-se i vindré amb nosaltres és: 680 420 807 Una salutació Alberte Sànchez Secretari Xeral d'ADEGA

Asociación para a Defensa Ecoloxica de Galiza - ADEGA Praza Camilo Diaz Valino 15-2° A. 15704-Santiago (GALIZA) Tel. e Fax: 981-570099. E-mail: adegaOctv.es Web: www.adegagaliza.org


• MEDI AMBIENTI

El Saler: 25 Anys després...

Tot... El Saler per al poble Ens mostrem decidits a reprendre, "25 anys després..." la campanya El Saler per al Poble, que va originar una mobilització ciutadana exemplar contra l'especulació de les administracions franquistes i va permetre frenar la construcció en El Saler, gràcies a la qual ara els valencians podem fruir i sentir-nos orgullosos d'aquest important espai natural. I la reprenem per defensar el Parc Natural de l'Albufera perquè torna a instal·lar-se en les institucions valencianes la mateixa mentalitat de desenvolupament que va caracteritzar els governs que van possibilitar la construcció del Parador i les torres d'edificis.

12

valencians s'estimem el Parc Natural de l'Albufera i volem continuar recuperant els seus valors naturals i els seus paisatges irrepetibles. Volem ser fidels a la nostra responsabilitat de no malbaratar més el patrimoni natural dels nostres fills i nets. Va haver-hi un temps, no obstant, quan els que manaven van voler convertir la Devesa i l'Albufera en un gran complex turístic amb capacitat per allotjar 40.000 persones. Però el poble valencià, amb la consigna de EL SALER PER AL POBLE va dir NO! i és gràcies a aquesta mobilització i al treball de molts homes i dones que van lluitar en temps difícils, que ara podem gaudir d'un dels millors ecosistemes humits d'Europa. Malgrat tot, l'ajuntament franquista, l'oligarquia, de 1963 va regalar a l'Estat 72 hectàrees del nostre patrimoni natural més valuós, quasi el 10% de la pineda, per construir un Parador i un Camp de Golf, per al gaudi de les classes superiors de l'època. Amb els ajuntaments democràtics l'àrea és declarada Parc Natural, s'inicia la restauració del bosc malmès, es recuperen dunes i marjals, es redueix l'abocament d'aigües residuals i pas a pas l'espai és inclòs en el llistat de zones humides d'importància internacional. Però quan tots estàvem convençuts que el camí de la protecció no tenia volta enrere,

els vents d'involució del procés de recuperació de l'espai que l'actual Administració fomenta, tornen a amenaçar greument el futur del Parc. Per una banda el govern central, que ja va fer obres il·legals d'ampliació del Parador, pretén reconstruir-lo, tot i augmentant la superfície ocupada i el volum edificat, com a hotel de luxe, pretensió emparada per la Generalitat Valenciana amb la redacció d'un Pla Rector d'Ús i

u ExigimL.) la substitució del PRUG per un nou Plà respectuós amb el Parc

Gestió(PRUG)que preveu requalifïcar en zona esportiva el sector de Devesa ocupat il·lícitament pel camp de golf; permet noves instal·lacions industrials; promou edificacions d'ús terciari en zones actualment subjectes als màxims nivells de protecció; autoritza la canalització de sèquies en tota la marjal; autoritza noves urbanitzacions en el Parc com la de Pinedo, amb 200 xalets; legalitza i autoritza l'augment d'ocupació d'indústries fora d'ordenació; redueix les àrees de protecció del parc i un llarg llistat de despropòsits que suposen un gravíssim retrocés després de dècades de treball en positiu.

Per tot això, exigim: A l'Ajuntament de València la recuperació de les 72 hectàrees cedides a l'Estat per un plenari antidemocràtic, per tal d'incorporar-les al parc i impulsar-ne la restauració ecològica, a més de procedir a la demolició de les obres il·legals. A la Generalitat Valenciana la substitució del PRUG per un nou pla respectuós amb el Parc i que avance inequívocament en la seua recuperació... 25 anys després, es el moment de tornar a dir TOT EL SALER PER AL POBLE. Defensem el Parc Natural de l'Albufera. VALENCIÀ A U DE FEBRER DE 2003


I MEDI AMBIENTI

Cal canviar el PRUG de l'Albufera Les penúltimes cuades del Prestige i la guerra d'Iraq han acaparat tota la nostra atenció deixant en un segon plà les nostres tasques immediates. Així, no ha sigut possible continuar la campanya per a la recuperació de les dunes del Parador del Saler i la paralització dels plans per a desprotegir albufera,(és a dir del ja tristament cèlebre Pla Rector d'Ús i Gestió -PRUG- de

l'Albufera) que amenaça el futur del Parc. A pesar de tot la campanya "25 anys després...El Saler per al poble.Defensem el Parc Natural d'albufera" ja ha aconseguit el seu primer objectiu: obligar a Rita Barberà a paralitzar i retardar indefinidament (o almenys fins després de les eleccions) les obres d'ampliació del Parador i per tant d'evitar que este residu franquista consumarà una altra agressió al seu entorn.

És una bona notícia però no podem oblidar que el PRUG encara està ací i constituïx una gravísma amenaça per a l'Albufera. Per això estarem atents per a evitar que aquest Pla s'aprove i destruïsca el primer Parc Natural del País Valencià. Exigirem al Ajuntament i al Consell plans de protecció, que no ens estafen, que canvien el PRUG.

3

•üf


• ECONOMIA 1

Banca i ètica

Els bancs alternatius.2

condició que la iniciativa siga viable i que el grup responga conjuntament. En l'actualitat el Grameen Bank té seus a 39.000 aldees de Bangla Desh i gaudeix de més de dos milions de clients. L'èxit d'aquesta iniciativa ha propiciat que el seu model de microcrèdits s'haja estès a més de 60 països d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina i fins a altres països desenvolupats. A Europa també existeixen des de fa anys diversos bancs socials com els alemanys GLS-Bochum i l'Oko Bank , l'Alternative Bank Schweiz Ag (Banc Alternatiu de Suïssa), la Banca Popolare Ètica (Itàlia), Triodos Bank (Holanda), ADIE (França), i altres (consultar la taula d'adreces d'Internet).

La situació a l'Estat espanyol

La banca ètica En molts casos es prefereix parlar de banca social o banca alternativa per a marcar la diferència amb la banca tradicional i evitar l'ús d'un terme tan polèmic com banca ètica. La banca ètica o social és un intermediari financer que actua tenint en compte els valors ètics de la societat i pretén fomentar aquests valors. El seu principal objectiu és finançar activitats econòmiques amb valor social, i perquè açò siga possible cal obtindré beneficis o no podria mantindré la seua finalitat. La diferència fonamental amb la banca tradicional és que el seu únic objectiu no és obtindré beneficis i que tots els recursos financers són emprats en projectes ecològics o socials. D'altra banda, possiblement els inversors obtinguen menys interessos que en un banc comercial però tindran la garantia que tots els diners (i no sols els propis) serviran per finançar projectes amb els quals estiguen d'acord. La financiació dels bancs socials normalment procedeix de l'anomenat tercer sector, es a dir d'ONG, empreses d'economia social i cooperatives, a més d'inversors particulars. El banc social més conegut és el Grameen Bank, conegut també com "banc dels pobres", de Bangla Desh, fundat en 1983 pel professor Muhammad Yunus. Des d'aleshores, concedeix microcrèdits a famílies o grups de baixos ingressos, especialment de dones. Aquests microcrèdits es concedeixen, com en altres bancs similars, sense necessitat de garanties patrimonials o avals, amb l'única

En l'actualitat no existeixen pròpiament bancs socials a l'estat espanyol, encara que s'han posat en marxa algunes iniciatives, l'objectiu final de les quals és arribar a constituir bancs alternatius, semblants als què funcionen a altres països. L'única possibilitat legislativa que existeix per a fundar un banc ètic és mitjançant cooperatives de crèdit, encara que el dipòsit exigit per llei per a la constitució d'un banc és tan elevat que, en la pràctica, és molt difícil la seua posada en funcionament. D'altra banda, a diferència d'altres països on estan implantats des de fa anys, ací encara hi ha un nivell de consciència social escàs i no hi ha una xarxa de moviments socials alternatius ben implantada, que done confiança i estimule als potencials inversors. A l'estat espanyol ja hi ha iniciatives de distinta índole i que abracen des de l'àmbit local a xarxes estatals, algunes de les quals tenen com a objectiu final la constitució d'un banc alternatiu. Poden destacar-se les següents: - Finançament Ètic i Solidari a Catalunya (FETS) (Barcelona, 1999). És una associació d'entitats catalanes del tercer sector, integrada per 48 organitzacions i recolzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Un Sol Món (de la Caixa de Catalunya) i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Pretén fomentar l'estalvi i les inversions ètiques promocionant entitats que ofereixen aquesta possibilitat. El seu objectiu final és la creació d'un banc ètic a Catalunya. Inverteix en COOP57 (Serveis financers ètics i solidaris), Oikocrèdit de Catalunya i el fons ètic FIM (d'Intermón-Oxfam). - FETS amb la col·laboració de la Fundació Un Sol Món va organitzar a


I ECONOMIA 1

Adreces útils en internet - Finançament Ètic i Solidari (FETS): www.fcts.org - Red Estatal de Economia Alternativa y Solidaria (REAS): www.reasnet.com - Iniciativas de Economia Alternativa y Solidaria (IDEAS): www.eurosud.org/-ideas-co - Proyecto Trust: www.proyectotrust.net - Red de Utiles Financieros Alternativos y. Solidarios (RUFAS): www.reasnet.com/rufas - EnClau: www.estalvisolidari.org - La Hoja Somos Mundo: www.eurosud.org/somosmundo - Economistas sin fronteras: www.deahe.uned.es/ecosfron - ProEmpleo: www.proempleo.org - Biblioteca Virtual sobre Microcrèdit (recursos en Internet sobre el tema): www.gdrc.org/icm/spanish/Spanish.html - Campana de la Cumbre de Microcrédito : www.microcreditsummit.org/spanish/homesp.htm - United Nations Capital Development Fund (UNCDF) (microcrèdits i pobresa): www.uncdf.org - International Association of Investors in Social Economy (INAISE) (xarxa global d'institucions financeres de caràcter social i ambiental. Enllaços): www.inaise.org - Ethical Investment Research Service (EIRIS) (investigació ètica): www.eiris.org - New Economies Foundation (estudis d'economia social): www.neweconomics.org

Bancs ètics en internet - Banca Popolare Ètica (Itàlia): www.bancaetica.com -Triodos Bank (Holanda): www.triodos.com - South Shore Bank (Estats Units): www.sbk.com - Grameen Bank (Bangla Desh): www.grameen.com - SEWA Bank (índia): www.sewabank.org - Association pour le Droit à l'Initiative Economique (VAIG ADIAR) (França): www.adie.org - Oikocredit (Holanda): www.oikocredit.org - Societé d'Investissement et de Développement International (SIDI) (França): www.sidi.fr - Mercy Corps International (Estats Units): www.mercycorps.org - GLS Bochum (Alemanya):www.gemeinschaftsbank.de - Óko Bank (Finlàndia): www.okobank.com - The Co-operative Bank (Regne Unit): www.co-operativebank.co.uk - Caisse Solidaire du Nord-Pas de Calais (França): banque-solidarites.com/partenaires/fichpart_caissc_solidaire.htm - JAK Medlemsbank (Suècia): www.jak.se .- Alternative Bank ABS (Suïssa): www.abs.ch

Bibliografia - ALEMANY, J. Inversions ètiques a fons. El Temps Ambiental núm. 41, 1999, 16-21 - ALSINA, O. (Coord.). La banca ètica. Molt més que diners. Barcelona, FETS-Finançament Ètic i Solidari, 2001 - ARGANDONA, A.; SARSA, D. Los Fondos éticos y la promoción de la ètica inversora. Papeles de Ètica, Economia y Dirección núm. 5, 2000, 1-17 - CANAS, G. La rentabilidad del negocio verde y solidario. El País, 9-Juny-2002, p. 29 - DE SEBASTIAN, L. La banca ètica. El Temps Ambiental núm. 41, 1999, 6-7 - FETS. 14 Qüestions sobre els bancs ètics, [http://www.fets.org/bancs/questions.html] (consulta: 10 Juny 2002) - FONDOS "éticos" inviertenxen en transgénicos, petroleo, motor i multinacionales. Kale Gorria núm. 7, 2002, 44-47 - HAQUÈ, T. The role of Grameen Bank in community development and environmental improvement. Industry and Environment, 22(1), 1999, 24-27 - NUNEZ, M.; NAVARRO, C. Observatorio para a fondos solidarios. Integral núm. 265, 2002, p. 20 - NUNEZ, M.; NAVARRO, C. índice bursatil ético europeo. Gas Natural i Bankinter cumplen los requisitos. Integral núm. 266, 2002, p. 20 - PIULATS, O. Capital verde. Una ~dècada de bancos ecológicos. Integral, núm. 200, 1996, 42-45 - PIULATS, O. Los bancos alternativos. Integral, núm. 100, 1988, 20-25 - SALGADO, G. Tarjetas solidarias. Bancos y Cajas que ayudan a las ONG. Integral, núm. 231, 1999 - VILLAR, L. El primer banco social. Financia proyectos ecológicos y solidarios. Integral núm. 250, 2000 - YUNUS, M. El banco Grameen. Hika, març, 2000, 42-44

15


I ECONOMIA!

Barcelona a l'Octubre del 2000 el Primer Congrés de Banca Ètica a Catalunya. - Proyecto Trust. (Madrid, 1998). Forma part d'INAISE (Associació Internacional d'Inversors en Economia Social).Obtenen els recursosfinancersdel Triodos Bank d'Holanda i l'aportació d'inversors particulars (Cercle d'inversors) i altres entitats tradicionals. Financen iniciatives per a la creació d'empreses i iniciatives de caire social i ambiental i també ofereixen un servei d'assessorament i consultoria. - Enclau. Xarxa per al Finançament Alternatiu (València, 2000). Associació sorgida per al finançament de projectes de cooperació al desenvolupament presentats per les entitats associades. Pretén ampliar l'àmbit dels projectes a altres camps socials i ambientals així com poder arribar a crear un banc alternatiu. Els fons procedeixen de productes financers d' "estalvi solidari" de la Caixa Popular (fons solidari on es destina el 50% dels interessos nets dels estalvis). En l'actualitat són socis les associacions Atelier, Cerai (aquests de l'àmbit de cooperació per al desenvolupament), Iuna (lluita contra l'exclusió social) i Ingenieros sin Fronteras. - Acció Solidària contra l'Atur (Catalunya,1988). Fundació d'inspiració cristiana d'ajuda a projectes empresarials viables de persones desocupades. - Fundació Internacional de la Dóna Emprenedora (FIDEM). Recolza a les dones a crear empreses pròpies i les proporciona assessorament. - Red de Útiles Financieros Alternativos y Solidarios (RUFAS). Agrupa iniciatives de finançament solidari. En aquesta xarxa està inclosa Proempleo, Reas Euskadi, Asociación para la Financiación Solidaria de Zaragoza, IDEAS i també altres associacions orientades a la creació,d'ocupació i el desenvolupament local. - Red Estatal de Economia Alternativa y Solidaria (REAS). Xarxa de col·lectius, associacions i empreses, destinada a la creació 16 d' "empreses socials solidàries". La seua funció és posar en contacte persones o entitats que vulguen rendibilitzar socialment els seus diners finançant aquest tipus d'iniciatives. - Iniciativas de Economia Alternativa y Solidaria (IDEAS). Cooperativa dedicada al

"Ho hi ha suficients garanties "ètiques" sobre la destinació dels diners invertits en els fons ètics i solidaris dels bancs tradicionals" "La banca social és ja una realitat amb suficient maduresa i garantia a nivell mundial, encara que el seu pes és poc rellevant"

finançament mitjançant microcrèdits de projectes de comerç just. El seu objectiu final és la creació d'un banc alternatiu. A l'abril del 2001 van organitzar a Còrdova la V Trobada d'economia plural i solidària.

Conclusions No hi ha suficients garanties "ètiques" sobre la destinació dels diners invertits en els fons ètics i solidaris dels bancs tradicionals (dins dels quals actualment cal incloure també a les caixes d'estalvi). En qualsevol cas, no hi ha cap garantia que la resta del capital del banc s'invertisca "èticament". És pràcticament impossible establir, de forma clara i completa, la xarxa de relacions entre bancs i empreses i entre les inversions i les pràctiques d'aquestes. La banca social és ja una realitat amb suficient maduresa i garantia a nivell mundial, encara que el seu pes és poc rellevant respecte a la banca tradicional, constitueix una alternativa viable a aquesta per garantir que l'estalvi tinga una destinació socialment útil. Les persones que volen donar als seus estalvis una destinació socialment útil i les ONG (excloent les que han nascut davall l'ombra d'interessos partidistes o que la seua finalitat és l'obtenció de recursos econòmics) per pròpia coherència haurien d'impulsar aquest tipus d'iniciatives i ajudar al seu enfortiment. Jandro de la Cueva


I GUERRA...]

Guerra aTIraq

A continuació reproduïm la conferència de J. Fontana "Les raons d'una guerra" i un article sobre la contaminació que produeix l'urani esgotat emprat a l'Iraq LES RAONS D'UNA GUERRA Josep Fontana Discurs pronunciat per l'historiador Josep Fontana el 28-03-03 i publicat al Temps n° 982 El general Franks ha dit que aquesta seria una guerra diferent de totes les altres guerres conegudes. Hi estic d'acord. Mai no s'ha vist una guerra tan miserable i desigual: una guerra que l'agressor ha estat preparant durant dotze anys, esclafant prèviament la seva víctima per debilitar-la, a la vegada que difonia històries fantàstiques respecte del seu potencial militar -supercanons per llançar projectils nuclears, armes terribles de destrucció massiva- inflant l'amenaça d'un enemic fantasmal per magnificar una victòria anunciada. El primer que convé aclarir per entendre el que passa és que aquesta no és una guerra pel petroil. Altra cosa és que s'utilitzi el petroli per pagar almenys una part de la factura. Però el que està clar és que es tracta fonamentalment d'una guerra pel poder. Una guerra por afermar el prestigi dels Estats Units en la seva reclamació d'esdevenir dirigent universal, que és el que explica que necessitin desesperadament una victòria militar que atemoreixi els possibles discrepants, perquè potser convé recordar que la major part de les aventures bèl·liques dels nord-americaris des de la fi de la Segona Guerra Mundial —Corea, Vietnam, Somàliahan acabat en altres tants fracassos. Les seves úniques victòries indiscutibles són el desembarcament a l'illa de Grenada el 1983 i la invasió de Panamà el 1989; ja que respecte de l'Afganistan no esta gens clar que hagin fet gran cosa més que ocupar Kabul i deixar tota la resta com estava. I per entendre l'abast d'aquestes victòries, potser convé aclarir que l'illa de Grenada -la invasió de la qual va estar a punt de ser condemnada per les Nacions Unides, però ho va impedir el veto nord-americà- té una població inferior a la de l'Hospitalet (o sigui que no va ésser gran

cosa mas que l'operació de l'illa del Perejil). Pel que fa a l'Iraq, convé recodar que va començar un llarg i terrible enfrontament contra l'Iran el 1980, en una guer-ra en què rebia suport econòmic dels països àrabs sunnites, als quals defensava de l'amenaça que s'estengués cap al sud la revolució xiïta, i que va comptar amb suport militar dels Estats Units, els quals el 1982 autoritzaven, per exemple, la venda à Saddam Hussein de seixanta helicòpters, amb el pretext, escassament creïble, que eren per a usos agrícoles. Ronald Reagan va enviar a Saddam, cap al desembre del 1983, un emissari per negociar la represa de relacions diplomàtiques; un emissari que por cert era el mateix senyor Donald Rumsfeld, actual secretari, de Defensa dels Estats Units i un dels partidaris més aferrissats de fer la guerra al règim, amb qui va ajudar a la represa de les relacions el 1984 i amb qui els nordamericans van signar un acord de cooperació econòmica el 1987. Des d'aquest moment van ésser els països occidentals, i molt especialment els Estats Units i la Gran Bretanya, els que van proporcionar a Saddam Hussein no sols

u "El Pentàgon va negar el 1988 que Saddam tingués armes biològiques, tot i que les feia amb material delsEUA"

n

armament convencional, sinó tam-bé els mitjans per fabricar armes químiques i biològiques, contravenint totes les disposicions internacionals. En concret sabem que els Estats Units van vendre-li material biològic per fer àntrax, botulisme i altres agents, a través de la companyia American Type Culture Collection, en operacions que es feien amb contractes supervisats pel Departament de Comerç nord-americà. I ens consta que aquestes vendes van prosseguir fins i tot després que se sabés que els iraquians havien usat les armes químiques i biològiques contra els kurds i contra els iranians, povocant una immensa mortalitat. I el que encara és més, el Pentàgon va negar el 1988 que Saddam tingués un programa d'obtenció d'armes biològi-ques, malgrat que li havia de constar que les estava produint, amb elements dels quals el proveïen els Estats . Units mateix. Entre les facilitats que li van donar en aquests anys figurava a més informació secreta, obtinguda per satèl·lit, sobre les tropes iranianes, la localització d'aquestes i els desplaçaments. Bona prova de l'afecte dels Estats Units per Saddam la dóna la seva reacció quan, el maig del 1987, un pilot iraquià va confondre un destructor americà, que creia que era de l'Iran, i li va disparar dos míssils que van matar 37 mariners nordamericans. Malgrat els 37 morts, els americans van acceptar les excuses iraquianes i les compensacions econòmiques per les víctimes,


í GUERRA...1

porquè en aquests moments Saddam Hussein era el seu noi. I en aquest punt és on cal deixar clara una cosa. Els crims de Saddam Hussein són innegables: l'ús d'armes químiques contra els kurds i contra els iranians és un fet que no pot perdonar-se. Estic d'acord que cal que Saddam sigui portat davant d'un tribunal internacional que el jutgi per crims contra la humanitat. Però amb els criminals han de jutjar-se també els còmplices -això de la responsabilitat de qui col·labora voluntàriament en un crim és una cosa que el senyor Aznar i els seus companys del Partit Popular sembla que no entenen-, i entre els responsables amb Saddam dels crims que va cometre en aquella guerra hi ha molts membres de l'actual administració nord— americana, començant pel secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, que el van ajudar, armar i emparar. L'Iraq va sortir d'aquesta guerra amb més de cent mil morts i uns deutes que no era previsible que pogués pagar mai amb els ingressos del petroli. I, per acabar-ho d'adobar, durant aquests anys de guerra, mentre no podia exportar prou petroli, els estats del Golf, i en especial Kuwait, havien ocupat el seu lloc als mercats mundials i havien augmentat la producció, i en conseqüència, el preu del petroli havia caigut de 21 dòlars el barril a només 8, la qual cosa encara feia 18 més difícil als iraquians trobar recursos per pagar els deutes i reconstruir el país. L'Iraq, que considerava que havia estat fent una guerra no solament per a si mateix sinó també per defensar els emirats del Golf i l'Aràbia Saudita dels perills de la revolució xiïta, va

demanar a aquests països que disminuïssin la producció de petroli per aconseguir tornar a apujar els preus, i a la vegada va sol·licitar a Kuwait un gran préstec i li va exigir la solució d'alguns problemes de límits en una frontera que mai no havia estat definida adequadament -la qual era, encara, una d'aquelles fronteres colonials que els britànics van deixar ben

(...) amb els criminals (com Saddam) han de jutjarse també els còmplices (...) començant pel secretari de Defensa, Donald Rumsfield, que el van ayudar, armar i emparar

confuses per tot on van passar- i que afectav; una zona petroliera i unes illes del Golf que l'Iraq necessitava por poder construir un port. Eren moments en què Saddam ja no interessava com abans als Estats Units. Un cop desapareguda la Unió Soviètica com a rival en el control del Pròxim Orient, ja no feia falta competir amb aquesta per les influències, i un Iraq fort era, i és, una amenaça que preocupa l'estat d'Israel. Però Saddam, en converses amb l'ambaixadora nord-americana April Glaspié, va creure que aquesta es mostrava comprensiva i li insinuava que els nord-americans farien la vista grossa respecte a la seva reivindicació a Kuwait de dues illes i un camp petrolier fonterer tal com havien fet, fins ara, la vista grossa davant els seus crims. La invasió es va iniciar el 2 d'agost: el dia següent les Nacions Unides van manar que l'Iraq es retirés de Kuwait i el 6 d'agost van ordenar un embargament econòmic mundial contra el país. El 29 de novembre el Consell de Seguretat va acordar -amb l'abstenció de la Xina- la Intervenció militar si l'Iraq no es retirava de Kuwait abans del 15 de gener del 1991. Era la primera vegada des de Corea que s'arribava a una situació extrema semblant.


I GUERRA...1

I és que, mentrestant, una espantada senyora Thatcher li deia a Bush pare que si es tolerava "que Saddam sortís ben parat d'aquesta aventura podria envair fàcilment l'Aràbia Saudita i ocupar tot el territori del Golf en poc temps, amb la qual cosa controlaria el 65% de les reserves mundials de petroli i els podia fer xantatge a tots. Al mateix temps, Bush pare comprava la col·laboració de Turquia i mantenia fora del joc Gorbatxov, ofegat pels propis problemes polítics i econòmics. En un llibre escrit a mitges pel mateix president Bush i el seu assessor de Seguretat Nacional podem veure que quan el 15 de febrer Saddam va dir qüe estava disposat a complir amb la resolució 660 de l'ONU, incloent la seva marxa de Kuwait, el president va replicar "tenim una feina a mig fer" i va donar ordres de seguir endavant amb l'atac a l'Iraq, sense fer cas del fet que hagués acceptat la resolució de les Nacions Unides. La guerra, que s'havia preparat des del mateix mes d'agost del 1990 transportant tropes a l'Aràbia Saudita, es va iniciar amb una primera fase de 38 dies de bombardejos destructors, els quals els iraquians van replicar llançant uns quants míssils Scud contra l'Aràbia Sau-

dita i contra Israel, amb petites càrregues explosives -no pas químiques ni bacterianes,amb un balanç de 32 morts del seus enemics contra 20.000 víctimes dels bombardejos d'una coalició dominada per soldats nordamericans, amb participacions de britànics i francesos i altres de simbòliques d'altres països [Aznar recorda ara al PSOE que també hi va enviar vaixells de suport; l'arma més mortífera que van portar, però, em sembla que devia ser la Marta Sànchez i, que jo sàpiga, no la van arribar a desembacar]. El 24 de febrer va començar la tercera i decisiva fase de la guerra, amb la invasió del territori, i els combats es van acabar en tres dies. El balanç de morts en una confrontació en què la realitat tenia poc a veure amb l'escenificació virtual que se'ns mostrava per televisió va ésser de 376 dels atacants contra més de 100.000 iraquians, molts dels quals eren civils: un fet que demostra quin dels dos bàndols era el que tenia armes de destucció massiva. El que estava clar és que el poder militar iraquià -que, pel que es va veure a l'hora de la veritat, no devia ésser tan terrible- va quedar completament destruït. A les memòries el general Schwarzkopf, aquest mateix diu taxativament que "la seva capacitat d'agressió nuclear, biològica i química havia estat destruïda i aquesta situació no canviarà per poc que nosaltres ens esforcem a impedir-li rebre noves armes". Pel que fa a la democràcia 0 a la dictadura, aquesta qüestió no importava a ningú, fet del tot lògic sobretot si tenim en compte que, de fet, en aquella zona del planeta no hi ha avui ni hi ha hagut mai cap règim democràtic (incloent-hi Israel, que no té una constitució que fixi els drets dels seus ciutadans). I, ben pensat, de vegades es fa difícil creure que, contra el que pretén la retòrica bel·licista oficial, l'objectiu de la guerra fos aleshores, 1 sigui avui, Saddam Hussein, a qui no hauria estat pas tan difícil de fer fora en les condicions vigents a la fi de la guerra. Perquè la realitat és que en els dotze anys que han passat des de la fi de la guerra del Golf, la "coalició" ha seguit amb una altra guerra inacabable i duríssima contra els ciutadans de l'Iraq, amb bombardejos que provoquen morts civils i, sobretot, amb una campanya de sancions econòmiques que ha impedit als iraquians comprar ambulàncies o medicaments i que ha tingut unes conseqüències terribles sobre la salut i la vida dels seus habitants. Segons una/estimació que la Unicef va publicar el 1999, les sancions han estat

responsables del fet que, des de la fi de la guerra del Golf, hi hagi hagut cada mes 5.000 morts de nens d'edat inferior a cinc anys que •s'haurien evitat amb una atenció mèdica adecuada. En efecte, la taxa de mortalitat dels nens nascuts vius fins a cinc anys, que el 1990 era de 50 per 1.000, va arribar el 1998 a 125 per 1.000, més del doble. En línies generals es pot calcular que en els dotze anys que duren les sancions, per si soles deuen haver fet més de mig milió de morts de nens: més de cinc vegades les víctimes de la guerra del Golf. No en va, John i Karl Mueller escrivien a la revista nord-americana Foreign Affairs que les sancions econòmiques han estat l'arma més important de destrucció en massa que coneixem, i que possiblement -llegeixo literalment-, "han causat més morts durant

u Les sancions econòmiques han estat l'arma de destrucció massiva més important que coneixem

la postguerra freda que totes les armes de destrucció massiva al llarg de la història". Per això, quan calgui passar comptes als senyors Bush i Blair de les víctimes civils d'aquesta guerra, el balanç no es pot limitar a les morts causades pels bombardejos actuals, sinó que ha de començar amb el mig milió de nens morts per manca de recursos mèdics, com a conseqüència d'aquest primer acte de guerra preventiva, destinat a debilitar l'enemic per assegurar-se una victòria en aquesta invasió que no és el començament d'una guerra sinó la culminació d'un conflicte iniciat fa dotze anys. Això explica que Denis Halliday, l'antic coordinador humanitari de les Nacions Unides per l'Iraq, que va dimitir en protesta de la situació a la qual havia d'afrontar-se, hagi escrit recentment que "el que passa a l'Iraq és que, vulnerant les lleis internacionals, civils innocents estan sent col·lectivament


í GUERRA...1

20

castigats". I que respecte de l'anunci de la invasió que es preparava sostingués que: "No hi ha evidència, no hi ha justificació per als plans dels Estats Units de bombardejar viles i ciutats de l'Iraq -viles i ciutats poblades per nens, pels seus pares i les seves famílies, famílies com les vostres i com la meva." Perquè, una vegada més, com amb la guerra no declarada dels dotze anys de sancions, les víctimes principals tornaran a ser civils. En un número recent de The Economist, que no és precisament una publicació d'esquerra, es diu que l'Organització Mundial de la Salut prepara un programa d'emergència pel tractament urgent de 100.000 persones ferides per les bombes i de 400.000 més que necessitaran ajuda mèdica immediata, i s'afegeix que el problema pot augmentar exponencialment si la llita es perllonga. Tot això, per qué? Hi ha el petroli, és clar: les reserves de l'Iraq s'avaluen ara en un 11% de les del món, i se suposa que noves prospeccions podrien doblar aquesta proporció, de manera que poden arribar a ser més importants que les de l'Aràbia Saudita. No hem d'oblidar que les companyies petrolieres de Texas paguen les factures electorals del senyor Bush i que bona part dels membres del seu Govern, com la inefable senyora Condoleezza Rice, mantenen una estreta relació amb els interessos del petroli.

De la mateixa manera que sabem que continua havent-hi una relació econòmica entre el vicepresident Cheney i la companyia Hallyburton, que ja rep els primers megacontractes per refer el que abans haurà contribuït a destruir el mateix senyor Cheney en qualitat de vicepresident. Sens dubte, és una tàctica de negocis intel·ligent: com en aquella pel·lícula de Charlot en què el noi trencava el vidre i Charlot després en posava un de nou i així el cobrava. Amb la diferència, però, que és a una escala molt més gran i amb una previsió de molts milers de morts pel mig. Alguns poden pensar que les protestes són inútils, perquè és evident que no s'aconseguirà aturar aquesta guerra. Però cal protestar per evitar que torni a produir-se una situació semblant; cal fer de tothom el crit gallec del "Nunca màis". Així, cal crear una nova consciència cívica que impedeixi que els còmplices dels agressors tornin al poder. Aquest esplèndid desvetllament col·lectiu que en aquests dies es veu a les places i carrers ha de servir por obrir els ulls als\nostres conciutadans i per fer que s'ho pensin molt abans de donar un vot, en el cas de Catalunya, al senyor Fernàndez per l'alcaldia de Barcelona o al senyor Piqué per la presidència de la Generalitat de Catalunya. I si encara hi ha inconscients que els el donen, cal que es mirin bé les mans després d'haver posat el vot a l'urna, perquè probablement es trobaran els dits tacats de sang: donar suport als col·laboradors d'un crim és també una forma de complicitat. Desconeixent les promeses de guany que el senyor Bush ha fet a Aznar -per bé que segurament ha estat guiat sobretot pel seu desig personal d'entrar a la història, encara que sigui al costat dels criminals-, està clar que no poden ser tan grans com per justificar l'associació a aquest genocidi imperdonable, que no té altre objectiu que el d'anihilar i sometre un país sencer, senzillament per ensenyar al món una lliçó: que ara no hi ha més que un amo en l'escena internacional que s'ha d'obeir sense discussions ni protestes. De fet, als Estats Units ja es veuen automòbils que circulen amb un cartellet al darrere, que diu: "Avui l'Iraq, demà França." Per això, justament, aquesta guerra afecta tothom. Porquè no és contra l'Iraq, sinó contra les llibertats de tothom. Encara que la protesta no pugui servir per aturar-la, sí que pot servir per fer saber als que l'han organitzada que no han aconseguit atemorir-nos. Que tots som l'Iraq, i que per sotmetre'ns i fer-nos callar hauran de fer moltes més guerres: tantes, que no és possible que les guanyin totes.


I GUERRA... 1

ELS PERILLS N DE L'URANI ESGOTAT Font: The Guardian, 17 abril 2003 Traducció catalana propietat del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTPFNN) GCTPFNN Apartat de Correus 10095 E-08080 Barcelona (Catalunya) tel. 93-2680607 Els centenars de tones d'Urani esgotat que han sigut emprades per Gran Bretanya i els Estats Units a l'Iraq han de ser retirades per protegir a la població civil . Això es el que va manifestar la Royal Society el passat 16 d'abril, contradient les afirmacions del Pentàgon que afirmava que no era necessari retirar-les. Les afirmacions de la Royal Society alimenten la controvèrsia sobre l'ús de l'urani esgotat (UE), que és un molt eficaç destructor de tancs i rebentadór de bunquers, però que, en opinió de molts científics, pot causar càncers i altres malalties greus. La primera institució científica de la Gran Bretanya, la Royal Society, va mostrar la seva indignació a causa de les afirmacions del Pentàgon manifestant que tenia el suport de la Royal Society per dir que l'UE no era perillós De fet, la Royal Society va dir que tant els soldats com la població civil estaven en perill a curt i a llarg termini. La mainada que pugui jugar en indrets contaminats està especialment en perill. L'UE es el producte que queda una vegada s'ha enriquit l'urani per a la fabricació de combustible pels reactors nuclears. També es un producte obtingut de les plantes de reprocessament del combustible gastat en un reactor nuclear. Al món hi ha milers de tones d'UE emmagatzemades als EUA i a la GB. Com que és un material pràcticament gratuït i com que és un 20% més pesant que l'acer, els militars varen experimentar amb ell i varen descobrir que podia penetrar l'acer i el formigó molt més fàcilment que l'armament convencional. Crema a 10.000° C, incinerant qualsevol cosa, tot transformant-se en polsaguera. Com que se'l va considerar molt efectiu, va ser adoptat com a armament estandar a la primera guerra del Golf, a despit de la seva radioactivitat i dels seus efectes tòxics. També va ser emprat pels EUA a la guerra dels Balkans i a la de l'Afganistan. L'UE ha sigut considerat la causa de càncers, no explicats, entre la població civil iraquiana, especialment entre la mainada, des de la primera guerra del Golf. Productes químics

alliberats a l'atmosfera durant els bombardejos en podrien ser també la causa. Entre els que estan contra la utilització de l'UE hi ha el Professor Doug Rokke, un coronel de l'exercit americà que va ser director del projecte d'UE del Pentàgon, i antic professor de ciències ambientals a la Universitat de Jacksonville. Ell va manifestar que el personal militar d'un país no pot contaminar amb premeditació a un altre país, causar-li danys a les persones i a l'entorn i ignorar les conseqüències de les seves accions.Ell ha fet una crida als EUA i a la GB perquè 'reconeguin les conseqüències immorals de les seves accions i assumeixin la responsabilitat per al guariment i la completa remediació ambiental'. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha estat fent el seguiment de la utilització de l'UE als Balcans i ha trobat que lixivia cap a les aigües subterrànies. Set anys després del conflicte ha recomanat la descontaminació dels edificis on la polseguera de l'UE encara es present per protegir la població civil contra el càncer. Fins a 2.000 tones d'UE s'han emprat al Golf, una gran part de les quals en ciutats com Baghdad. Quantitat molt superior que l'emprada als Balcans. El PNUMA s'ha ofert per anar a l'Iraq i cercar les quantitats d'UE presents a l'entorn i el perill que representa per a la població civil. El professor Brian Spratt, president del grup de treball sobre l'UE de la Royal Society, va manifestar que un recent estudi realitzat per la Royal Society havia trobat que la major part dels soldats difícilment podien estar exposats a nivells perillosos d'UE durant o després del seu ús en el camp de batalla. 'No obstant, un reduït nombre de soldats podrien patir danys als ronyons o estar sotmesos a un risc creixent de càncer de pulmó si respiressin quantitats substancials d'UE, a l'interior d'un vehicle cuirassat, tocat per un artefacte penetrador d'UE'. El professor Spratt va manifestar que la conclusió de l'estudi era que el sòl a l'entorn dels lloc que havien sofert impactes d'artefactes penetradors d'UE podia estar altament contaminat i podria ser perillós en el cas que la mainada ho ingerits, per exemple. 'A més a més, un gran nombre d'artefactes penetradors d'UE corroïts sota terra podrien suposar un perill a llarg termini si l'urani lixivia cap als subministraments d'aigüa'. 'Recomanem que els fragments d'artefactes penetradors d'UE siguin recuperats, que s'identifiquin les àrees contaminades i, quan

sigui necessari, se les faci segures'. I va afegir: ' També recomanem mostrejos a llarg termini, particularment de l'aigua i de la llet, per detectar qualsevol increment dels nivells d'urani en àrees on s'hagi fet servir UE. Això ens proporcionaria un mètode efectiu en quan a cost de monitorització d'elements sensibles de l'entorn, i ens proveiria d'informació sobre els nivells d'urani de les poblacions locals concernides".

21


(PHN)

El transvasament es predació

Aiguamolls, marjals, deltes, rius: vius! ....el Pla Hidrològic Nacional, llançarà sobre els ecosistemes aquàtics de la Península Ibèrica la major onada de formigó mai feta en aquest país, ni en tota Europa. n deliri d'obres amb el transvasament de l'Ebre com a màxima expressió, que acabarà amb els últims rius salvatges dels Pirineus, arruïnarà el Delta de l'Ebre, i degradarà la qualitat de l'aigua i la biodiversitat dels aiguamolls i els rius mediterranis, des de Barcelona fins a Almeria. Invertir la realitat amb ajuda de la propaganda és l'eix de la política ambiental dels govern valencians i espanyol. La manipulació mediàtica de la realitat ambiental s'aplica amb especial intensitat al País Valencià, perquè aquesta comunitat és una de les més perjudicades per les polítiques territorials i medioambientals vigents. En lloc d'aplicar la moratòria urbanística al litoral que el País Valencià necessita des de fa anys, el Govern de l'Estat espanyol, amb el recolzament de la Generalitat Valenciana, ha aprovat un Pla Hidrològic amb unes promeses d'aigua que són benzina per a la foguera de l'especulació urbanística que hores d'ara consumeix el País Valencià. D'aquesta forma, a compte de les futures aigües de l'Ebre, s'explota més que mai els aqüífers i tots els recursos naturals d'aigua, cosa que 22 contribueix a deteriorar encara més l'Albufera, el Hondo i tota la resta d'aiguamolls i marjals valencians. El PHN encobreix un espoli de l'aigua de dimensions històriques per al País Valencià, que perdria definitivament el riu Xúquer, un

riu antany net i saludable, a canvi de rebre aigües de l'Ebre preses a Xerta, aigües avall de 2,8 milions d'habitants, tres centrals nuclears, i mils de granges i indústries. Les aigües netes del Xúquer es quedarien a Castella-La Manxa per a què els terratinents reguesin dacsa subvencionada per Brussel·les, 0 baixarien pels transvasaments Tajo-Segura 1 Xúquer-Vinalopó cap a les infinites urbanitzacions i camps de golfa construir a Alacant i Múrcia. Aquest canvi suposaria una seriosa amenaça per a la població de València i la seva comarca, doncs comprometria la potabilitat de l'aigua de l'embassament de Tous, la seva principal font d'abastament.

Un Pla Hidrològic amb unes promeses d'aigua que són benzina per a la foguera de l'especulació urbanística que hores d'ara consumeix el País Valencià

Els Agricultors valencians, curosament desinformats pel govern per ser la fidel infanteria que defensi el transvasament, sortiran igualment perjudicats. Els seus camps es degradaran per la baixa qualitat de l'aigua de l'Ebre, que està prevista que empitjori encara més els pròxims anys. Sotmès a idèntic tractament de transvasament i sobreexplotació, el Xúquer acabarà amb el seu riu bessó, el Segura. A la ribera del Xúquer es reproduirà la situació de la Vega Baja del Segura i, aquesta, a l'hora, empitjorarà encara més, tot i que, als seus habitant els hi sembli impossible. Amb el temps, l'Ebre, que va ser al seu dia un riu gran i sa, seguirà també el mateix camí. Tres rius i un destí, per la cobdícia de constructors i especuladors, emparats pels seu polítics. La població valenciana no pot mantenirse indiferent enfront el que els grans poders econòmics i polítics fan amb l'aigua i els ecosistemes aquàtics, tant a escala global com aquí mateix, al País Valencià, que sempre ha tingut una especial sensibilitat davant qualsevol abús de l'aigua.

Exigim a la Comissió Europea: -Que reconegui formalment la insostenibilitat dels transvasaments de l'Ebre, per la vulneració de la Directriu Hàbitats i de la Directriu Marc d'Aigües, per l'excés de regulació dels ecosistemes aquàtics, i pel seu exagerat consum energètic.


IPHNJ

- Que negui qualsevol finançament per als transvasaments entre conques, i pels embassaments destinats directa o indirectament a alimentar-los. - Que reconegui el caràcter de bé col·lectiu de l'aigua, oposant-se a la privatització dels sistemes de subministrament, i a la proliferació de mercats de l'aigua.

- Que reorienti la política hidrològica -en termes reals i no simplement propagandísticsenvers l'estalvi, la gestió de la demanda, la reutilització de l'aigua i la millora dels ecosistemes aquàtics. - Que transposi a la major brevetat la Directriu Europea de Biodiversitat.

Exigim al Govern Estatal espanyol:

- Que posi termini al descontrol urbanístic i constructiu que arrasa el País Valencià. - Que defensi la qualitat de l'aigua potable de totes les ciutats i pobles del País al rebutjar qualsevol subministrament d'aigua de baixa qualitat per abastament.

Exigim a la Generalitat Valenciana:

- Que derogui d'immediat la Llei 10/2.001, de 5 de Juliol, del Pla Hidrològic Nacional. - Que cancel·li qualsevol treball en curs pels transvasament previstos al PHN.

- Que defensi la integritat de totes les zones humides del País, cal impedir els bombejaments indiscriminats al mar com la intrusió d'aigües d'altres conques portadores d'organismes invasors que puguin acabar amb espècies autòctones. - Que controli estrictament l'ús de l'aigua per la gran agroindústria, cal impedir les rompudes i els nous regadius il·legals, així com les extraccions il·legals d'aigua. - Que racionalitzi conjuntament tot el cicle de les aigües superficials i de les aigües subterrànies, les quals suposen més de la meitat del recurs. Resum del manifest llegit el 24 de Novembre tras la marxa contra el PHN a València -

Reclamem la convocatòria del Consell de l'Aigua Des de l'any 1997 no s'ha convocat el Consell de l'Aigua de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Tenint en compte que des de llavors han ocorregut coses tan transcendents, des del punt de vista de la gestió hídrica, com l'aprovació del Pla Hidrològic Nacional i del Pla Nacional de Regadius, ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ha demanat la reunió urgent d'aquest Consell. A més, com venim denunciant, s'estan concedint noves dotacions d'aigua (sobretot subterrànies) per a nous regadius, usos urbans i industrials. Per tant, sol·licitem que s'informe sobre tot això i proposem a la Confederació que s'incloguen els següents punts en l'orde del dia: 1_ Estat del Catàleg d'Aigües Privades. 2_ Estat del coneixement dels aqüífers de la conca del Xúquer (Plans d'Explotació d'Aqüífers). . 3_ Estat dels registres de les concessions o dels aprofitaments, tant d'aigües subterrànies, com superficials i depurades. 4_ Criteris adoptats per la CH del Xúquer per l'aprofitament de l'aigua (camps de golf, noves urbanitzacions, noves transformacions a regadiu i pla de modernització de regadius). 5_ Com afecta el Pla Hidrològic.Nacional al desenvolupament pendent de les zones regables i si es revisaran les dotacions i extensions de les zones regables. 6_ Estat de les Societats Anònjmes de Transformació (SAT) les quals estan transformant antics secans i posant-hi reg a cultius de secà (com la vinya, per exemple) i amb quins criteris s'autoritzen les concessions. 7_ Modificacions que s'introduiran en el Pla de Conca com a conseqüència del Pla Hidrològic Nacional i també les modificacions sobre demandes i consums respecte al Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer.


('""I

Manifestants a la força Reproduïm un comunicat de la UGT de Múrcia que, creiem, contribuïx a entendre (junt amb les paelles, els entrepans, els autobusos, les generoses subvencions institucionals i....) la manifestació que va muntar el Partit Popular a València per a animar el Pla Hidrològic Nacional. i voler fer valoracions sobre la

és ampli. Des del nacionalisme hidrològic

el got del desvergonyiment. Sense

idoneïtat que les caixes més importants

i les bondats que l'aigua tindrà per a la

mitjançar una màquina del temps hem

de la regió s'embarquen en l'organització

nostra regió, passant pel màrqueting i la

donat un bot a l'Espanya preconstitucional

i finançament de manifestacions de cap

gestió comercial davant dels sectors

quant a la l l i b e r t a t d'expressió i

tipus, estem absolutament sorpresos amb

afectats, s'arriba a l'objectiu pur i dur que

manifestació es refereix.

les últimes instruccions que en distintes

proclamen alguns caps de zona que de

No pareix acceptable que a més de

zones s'estan fent arribar als empleats

"cada oficina han d'anar el 30% de la

les prolongacions il·legals de jornada

de la nostra entitat.

plantilla" o que cada zona " déu omplir

laboral que es tracten d'imposar en

Com una bola de neu creixent que

un autobús d'empleats i familiars" amb

l'entitat, s'acudeixca a aquesta quota de

roda vessant avall des del cim de

la subtil advertència que si bé és cert que

sacrifici per força del poc de temps de

l'organigrama, amb l'aparença primera

"no es passarà llista, si es tindrà en

descans que els treballadors tenim per

d'una sol·licitud d'informació

compte".

dedicar al que ens done la gana.

per

"conèixer el nombre de persones que es

anteriors

Més greu sembla aquest assumpte

desplaçaran de la seua zona" la cosa es

actuacions no ens hauria de sorprendre

quan el que es pretén és que exercim un

va

allau

el tarannà "democràtic" que respira bona

dret constitucional "manu militari". No

mobilitzadora amb la finalitat de què els

part de l'estructura directiva de l'entitat.

diem que calga anar o no a la

"empleats

famílies"

Les seues pràctiques anticonstitucionals

manifestació, diem que cal anar o no

acudeixquen el dia 2 de març a València

i antisindicals han estat presents amb el

LLIUREMENT. D'una altra forma el cànon

a demanar "aigua per a tots".

discórrer dels últims anys en la caixa

per m3 que comencem a pagar ens pareix

d'estalvis, però açò ja és la gota que ompli •

que és un poc elevat."

transformant

en

una

i les seues

El ventall de possibilitats de consignes

Cert és que segons

UGT- Caja Múrcia, Múrcia, 19 de febrer de 2.003


I FESTES!

Bou embolat El passat mes d'agost, a Estivella, a la Comarca del Camp de Morvedre, es van celebrar les festes del poble. I quan van acabar, com a tants altres pobles del nostre País, va començar la tortura dels "bous embolats". Des del dimarts 20 fins el dissabte 24. Carles Pinazo

I aJgrat que siga "legal" i autoritzat pels nostres governants, cauen en la més cínica contradicció. Per una banda, obliga als festers a no maltractar l'animal. Per altra, comença el maltracte des del moment de l'encaixonament, la posada de foc a les banyes, el pànic que pateix dins d'un circuit tancat, alguna bastonada o cops de peu que es perden i l'angoixa d'haver d'eixir al dia següent (perquè el bou té memòria). Suportar aquesta barbàrie a qualsevol persona sensible que viu aquests dies en el poble, ja és ben difícil. Però si la persona és

també proteccionista i ecologista, se li fan aquestes "celebracions" molt costera amunt i insuportables a la fi. I ací ve l'activisme d'un membre d'Agró, que va fer una pancarta i amb l'ajut d'un xic i una xica es van clavar, el dimarts dia 20, a l'entrada de la plaça on embolaven el bou. I van repartir una fulla que reproduim a banda. Però el dissabte dia 24 estava l'activista sense els dos amics i va anar tot sol a la plaça on estaven sopant quasi totes les "penyes". I els va abordar, taula per taula, amb una cinta

al cap on posava: "NO AL BOU EMBOLAT" . I repartia les mateixes fulles que el dia de la pancarta. I es va organitzar un debat obert sobre la festa. Les reflexions de l'activista són: la major part de la gent jove està en desacord amb la festa; hi hagué un gran respecte de la gent cap a l'activista; l'alcalde estava en desacord amb "els bous" però no s'atreveix a no autoritzar-les; hi ha per darrere de tots una MÀFIA RAMADERA que és la que trau el suc en euros. Puix bé, el text que va repartir era el següent:

Com es diverteix la gent al nostre país 33 Variants de tortura (=sadisme) amb els bous al llarg de la geografia espanyola 1234-

Ciudad Rodrigo (Salamanca): Bou de l'Aiguardent Arços de la Frontera (Cadis): Bou torturat fins la mort Alcanar (Montsià): Bou lligat amb soga Benavente (Zamora): Bou arrossegat fins la mort.

5- Tielmes (Madrid): Vaquetes bastonejades 6- Tordesillas (Valladolid): Bou de la Vega: llancejat 7- Coria (Càceres): dards, ganivets i sagetes al bou a la plaça 8- lüana (Guadalajara): Vaqueta emborratxada 9- Garciaz (Càceres): Torturen al bou arrancant-li els membres en vida 10-Grazalema (Cadis): Bou de la soga, bou escorxat viu 11-Benicarló (Baix Maestrat): Correguda marinera 12-Brihuega (Guadalajara): Bou empaitat 13-Cardona (Bages): Correbous K-Cuaco de Yuste (Càceres): Bou assagetat 15-Fuentelaencina (Guadalajara): Bou empaitat i mort 16-Motril (Granada): Vaquetes bastonejades 17-Penaranda de Bracamonte (Salamanca): Vaquetes sabrejades 18-Zuera (Saragossa): Bou de foc 19-Algete (Madrid): Vaca i bou linxats 20-Azagra (Nafarroa): Bous contra cavalls 21-Fuenlabrada (Madrid): Bous atacats amb navalles, pals i colps

22-Cebreros (Àvila): Vaqueta escanyada amb maromes 23-Móstoles (Madrid): Bou apedregat 26-Arcos de la Frontera (Andalucía): Bou de l'Al·leluia: bou lligat amb soga 25-Dènia (Marina Alta): Bous a la mar . 26-Castril de la Pena (Andalucía): Bous al riu 27-Fuente Saz Jarama (Madrid): Vaquetes atropellades 28-Garciaz (Extremadura): Bou castrat 29-Tomeüoso (Castella-La Manxa): Bou aixafat 30-Torroella de Montgrí (Baix Empordà): Bou lligat amb maroma 31-Valdemorillo (Madrid): Vaqueta rebentada 32-Ciruelas (Guadalajara): Bou aixafat amb tractors 33- Estivella (Camp de Morvedre): Bou embolat I milers de pobles que, davall del nom de "vaquetes, encierros i exhibició de ramat", amaguen la tortura i el maltracte a un animal sensible. Ciutadans i ciutadanes d'Estivella! Per què no s'esborreu d'aquesta llista infame i suprimiu per sempre el bou embolat? No sou un poble culte? La tortura no és art ni cultura


INTERNACIONAL

1

La transició ió cubana a l'agricultura ecològica: una experiència poc coneguda Un documental realitzat per socis d'Acció Ecologista-Agró reflecteix l'enorme transformació que ha experimentat l'agricultura cubana en els últims deu anys. Cuba ha abandonat l'agroquímica per esdevindre el primer país del món on s'ha recuperat l'agricultura ecològica com a base alimentària nacional. Ves del 1959 fins fa uns 10 anys, l'agricultura a Cuba es va caracteritzar per ser una agricultura a gran escala, amb una utilització intensiva de productes químics importats i grans finques estatals mecanitzades. Amb un model heretat de l'época colonial, el cultiu de la canya de sucre ocupava més de la meitat de les terres cultivables i pràcticament tota s'exportava, mentre que s'importaven una gran quantitat d'hortalisses, que arribaven a l'illa en unes condicions bastant precàries. Quan es va produir la dissolució del bloc soviètic, amb el qual Cuba mantenia el 70 per cent dels intercanvis comercials, l'illa va entrar en una greu crisi: va tallar-se el subministrament de pesticides i fertilitzants químics, i també cessà l'exportació de la canya de sucre i la importació d'aliments. Va ser un període molt difícil que va obligar el govern cubà a comptar només amb els seus propis recursos per a la producció d'aliments. Així va començar la transició cubana cap a l'agricultura ecològica: per la necessitat imperiosa d'alimentar la població. Va ser a principis de la dècada de 1990 quan s'implementaren les tècniques orgàniques de cultiu a escala estatal: començaren a utilitzarse biofertilitzants i biopesticides. Fins a eixe moment, estos productes només s'havien aplicat en laboratoris i en camps de cultiu experimentals, però a partir de la crisi es començaren a fabricar massivament i s'anaren estenent a tots els camps de cultiu amb uns resultats excel·lents. 26 D'altra banda, la diversificació de cultius, la reintroducció de la tracció animal i altres tècniques ecològiques de conreu, van fer que la producció augmentarà en pocs anys a nivells superiors als d'abans de la crisi. Per això, quan preguntàvem als agricultors

sobre si tornarien a la situació anterior, invariablement ens responien que no, que van començar a ser orgànics per necessitat, però que ara eren orgànics per convenciment. El model cubà no té precedents en el món, * M

Cuba representa hui en dia l'exemple palpable que és possible la transició massiva a l'agricultura ecològica amb beneficis socials i ambientals

< i és molt important que es conega perquè Cuba representa hui en dia l'exemple palpable que és possible la transició massiva a l'agricultura ecològica amb beneficis socials i ambientals. Hi ha molts interessos polítics i econòmics que impedeixen que l'experiència cubana en agricultura siga coneguda. L'agricultura ecològica encara ocupa un espai marginal en l'agricultura mundial, i les grans multinacionals agroquímiques volen que continue sent així, no els interessa de cap manera que la ningú pense que l'agricultura ecològica pot ser hui una alternativa a l'agricultura agroquímica. I, per descomptat, els Estats Units, que dominen el mercat mundial de la informació, tampoc volen que la transició cubana a l'agroecologia siga coneguda i popularitzada. Conscients de la necessitat de donar a conèixer l'experiència cubana més enllà dels àmbits acadèmics on ara es troba, en Acció Ecologista Agró decidírem contribuir a estendre esta experiència i uns quants socis anàrem a Cuba a filmar un documental que reflectirà fidelment la situació actual de la seua agricultura. El resultat és el vídeo que us oferim, que té una durada de 30 minuts i s'ha realitzat en col·laboració amb l'Associació Cubana de Tècnics Agrícoles i Forestals (organització que va rebre el Premi Nobel Alternatiu l'any 1999). En la seua difusió han col·laborat diverses organitzacions d'àmbit estatal com la Plataforma Rural, CC.OO. del camp, la COAG, Ecologistas en Acción, el CERAI o SODEPAZ. El seu preu, per als socis, és de 6 euros i el podeu sol·licitar telefonant a la seu. Esperem que us agrade. Cristina Domingo, realitzadora del documental


Butlletí de La Casa Verda. Número 103. 1/2003  

El Butlletí de La Casa Verda es va a publicar a València entre els anys 1984 i 2007. Els 112 números del Butlletí publicats són un testimoni...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you