Page 1

r

Forta oposició popular a la instal·lació del magatzem radioactiu a Domeño

La nostra proposta: dins la nuclear ! L'intent de trobar un indret per allotjar-hi els parallamps va començar fa un parell d'anys. Recordem que, en un primer moment, s'intentà que el cementin radioactiu anàs a Quart de Poblet, a l'Horta; l'intent va fracassar davant l'oposició veïnal i ecologista, com ja vàrem informar oportunament al butlletí. El segon municipi triat per instal.lar-hi el magatzem va ser Requena. El projecte, però, no es va dur tampoc a terme. Les protestes del Grup Ecologista de Requena, amb el suport actiu del WISE i d'ACCIO ECOLOGISTAAGRO, van impedir que el batlle d'aquesta població, del PSOE, se'n sortirà. Per fi, la que semblava que havia de ser la tria definitiva Domeno- ha vingut a ensopegar amb la mateixa pedra: una fortíssima oposició popular. En aquests moments res no està re-

solt, però, si els ànims continuen com fins ara, ben difícil ho té ENRESA (Empresa Nacional de Residuos Radioactivos) i la Generalitat per instal·lar el cementiri a la Serranía.

L'opinió dels ecologistes Dins la sorpresa que ha causat a certs personatges de

Salvada la marjal de Puerto Corinto, en perill la del Moro

Camp de Morvedre:cara i creu La marjal de "Puerto Corinto", salvada de l'especulació Al Camp de Morvedre sempre hi ha hagut una llarga tradició d'associacionisme i de reivindicacions populars. Altos Hornos, els collidors de taronja i un desurbanisme demencial en casos com el del Port de Sagunt en són a la base i s'expliquen per la conjunció d'unes dures condicions de treball i una pèssima qualitat de vida. Les

reivindicacions

La Casa Verda

ecologistes,canalitzades per les Associacions de Veïns i pels col·lectius específics (l'Associació Ecologista del Camp de Morvedre, que després va esdevindre ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO), ja vénen de llun\.

l'Administració la ferma negativa dels serrans (qui ho anava a dir, des de les moquetes del Palau de Benicarló o des de la seu d'ENRESA de Madrid estant, que una comarca tan "deprimida" s'alçaria unànimement per defensar-se d'aquesta agressió ?!), un argument repetit per convèncer de. (passa a

pg.2)


Parallamps importants. la inocuïtat dels residus ha estat que "fins i tot els ecologistes acceptarien que el magatzem s'instal.lara al costat de València". Això no és cert. Els ecologistes no havíem dit mai on havien d'anar els capçals radioactius. Pensàvem que prou tècnics i polítics té l'Administració per ferho. És la seua feina i per a això cobren. El que sí que havíem fet era exposar els nostres "mínims" per acceptar un determinat emplaçament (són els punts descrits al següent article). Els anys transcorreguts d'ençà que aquest problema és al carrer, però, han fet intervindre dos factors nous que ens fan concretar més la nostra opinió. Un primer factor és la constatació que ENRESA és incapaç de garantir mínimament una gestió correcta i convincent dels residus. L'actitud d'aquesta empresa estatal en el cas de Quart i el secretisme de què s'envolta en el cas de Domeíio (per què no volen fer públic el projecte d'instal·lació ?) ens en fan malfiar.

Cal respectar veïns

el

desig

dels

El segon factor és encara més important: la sensibilitat ciu-

tadana contra els fems radioactius s'ha incrementat enormement. A hores d'ara és gairebé impossible de trobar un municipi que se'n vulga fer càrrec... per més milions que posen a la balança. Des del nostre punt de vista, aquesta és una opinió que cal respectar: la població té el perfecte dret de no voler conviure amb un visitant tan poc desitjable. La voluntat dels veïns no ha de ser menystinguda; amb més motiu encara si es tracta de comarques secularment oblidades per l'Administració. Portats per l'evidència que (quasi) cap població no voldrà el magatzem, la proposta ve de la mà de la lògica més elemental: els residus només poden anar al recinte de la central nuclear de Cofrentes, on hi ha l'entorn tècnic adient i on sembla que la població no fa escarafalls de les instal·lacions radioactives. El diari Levante va recollir un pronunciament clar en aquest sentit en un article signat per Maties Riera, membre d'ACCIO ECOLOG1STA-AGR0, del qual adaptem i reproduïm tot seguit les parts més

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO associació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià

Amparo Meseguer, en el record. Membre d'Acció Ecologista des dels primers moments, va formar part de l'equip del butlletí fins que la seua salut li ho va impedir. Per sobre de tot, però, una bona, vella i estimada amiga. Et recordarem sempre. La Ribera Santa Teresa, 2-2a-4a 46600 ALZIRA Camp de Morvedre St. Josep, 11 46520 PORT DE SAGUNT

EQUIP DE REDACCIÓ Jordi Bigas Paco Fortea Nacho Lacomba Pilar Martín Quique Meseguer Dipòsit legal 1692-1985

Per acabar, cal esmentar un darrer element perillós en l'elecció de la Serranía com a futur emplaçament de fems radioactius: hi ha molts ulls posats en aquestes terres amb la finalitat de dipositarhi altres tipus de residus tòxics (d'origen químic). Un cementiri de parallamps seria la porta oberta, el precedent perillós, per a femers i abocadors que rebutgen zones més poblades.

Imma Oroval Xavier Pujol Natàlia Ramon Pepa Savall Juanjo Villanueva

Imprès amb paper reciclat

L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALÈNCIA Tf. (96) 374 57 37 La Costera St. Francesc, 5 -2a 46800 XÀTIVA La Valldigna La Casa Verda Roser, 99 46760TAVERNES DE VALLDIGNA

Butlletí


Parallamps

Què proposem Xavos públics, beneficis privats Quina és la política de l'Administració en el tema dels residus radioactius procedents dels parallamps ? Per una banda, publica un Reial Decret en el qual garanteix diners, centenars de milions, per al municipi receptor del magatzem (cal no oblidar que amb els fons públics s'emmagatzemen residus de parallamps que van servir per fer negoci a uns senyors que es van emparar en una permissivitat legal irresponsable). Per altra banda, fan com diu la dita castellana de Juan Palomo: "yo me lo guiso, yo me lo como". Ningú no se n'assabenta de res. O, més ben dit, només els justets. Un parallamps radioactiu, com indica el seu nom, posseeix material radioactiu i, per tant, el corresponent residu està catalogat així. La normativa actual obliga que la retirada dels capçals es faça per personal especialitzat i que s'elabore un certificat de descontaminacio del lloc on hi havia el parallamps, signat per ENRESA (Empresa Nacional de Residuos Radiaoctivos). Tot això no és precisament una cosa sense importància. El magatzem: quan i on ? Els residus, doncs, cal que siguen mantinguts i vigilats en un lloc segur. La qüestió és quan i on. Intentarem contestar a aquests dos interrogants. Pel que fa al primer, la resposta és senzilla: immediatament. Fins ara, la xifra de parallamps retirats és mínima. Cal acabar d'una vegada amb el perill potencial que impliquen els milers d'aquestes petites instal·lacions radioactives situades a les teulades de nombroses escoles, instituts, ajuntaments i moltes cases particulars. No es pot acceptar que més de dos anys

La Casa Verda

ALMACEN RADIOACTIVO

DEÍXAUfS NUCLEARS fLS

després de la normativa que n'exigia la retirada, la immensa majoria estiga encara pendent de desmuntar per manca d'un lloc on posar-los. Condicions a exigir Abans de respondre al segon interrogant, exposarem els principis que, segons el nostre parer, han de tenir-se en compte: l.Cada comunitat autònoma ha de ser capaç d'emmagatzemar els residus que són el resultat de les seues instal·lacions. Els de Madrid, d'Andalusia etc. que es guarden els seus. Però ací, al País Valencià, hem d'aplicar la mateixa regla. S'han d'emmagatzemar no massa lluny del lloc on s'han generat. No traslladem a la part més pura del territori un subproducte indesitjable que prové principalment de l'àrea metropolitana. Les condicions de seguretat del cementiri són les mateixes a l'Horta que a la Serranía.

SERKflNS'

2.Cal que el magatzem siga emprat exclusivament per a parallamps, que siga propietat d'ENRESA i no pas d'una empresa privada, i que hi haja un control ciutadà de la gestió, com a manera de garantir-ne la transparència. 3.La ubicació del magatzem ha de respectar l'entorn i tenir la qualificació urbanística adient. Es a dir: un polígon industrial amb la classificació exigida per allotjar-hi instal·lacions radioactives. Ara ja som en condicions de contestar a la segona pregunta: on ha d'anar el cementiri ? La resposta és clara: a la central nuclear de Cofrentes. No podem esperar un magatzem definitiu per a tota mena de residus radioactius previst per a l'any noranta i molts. Que s'instal.len provisionalment a la central, on ja hi ha altres deixalles radioactives procedents de la central nuclear. (passa a pàg. 7)


Espais Una amenaça greu a la Tinença de Benifassà

Ampliació de la pista Vallibona-Rossell

Aquest article és un extracte de l'informe que ens ha tramés Josep V.Bort , del (ïrup d'Estudi de les Rapinyaires. L'estudi complet valora en profunditat l'impacte ambiental negatiu que es produeix per les obres d'ampliació i asfaltament de la pista forestal que comunica Vallibona i Rosell . Si hi esteu interessats, us recomanem de demanar l'informe original adreçant-vos al FONS DE DOCUMENTACIÓ, a LA CASA VERDA.

Un camí poc transitat La pista de Rossell-Vallibona es localitza a la part nord del País Valencià, entre les comarques dels Ports i del Baix Maestrat. Transcorre per la vessant septentrional del riu Cérvol, entre el Turmell, al sud, i les muntanyes de la Tinença de Benifassà al nord. Té una longitud aproximada de 23,5 Km. i és a una altitud mitjana de 600 m. La pista va fer-se els anys 40, amb la intenció de comunicar ambdues localitats i facilitar l'accés a les zones de conreus que les envolten. D'ençà dels anys 60, però, no s'usa pràcticament i la seua utilitat es limita a facilitar l'accés per als treballs forestals que s'hi realitzen i per accedir a les xicotetes parcel·les que es cultiven prop dels dos pobles.

En l'actualitat la pista té asfaltats 4 Km. des de Rosell, amb una amplària de 5 m. Des d'aquest punt fins a uns 500 m. abans d'arribar a Vallibona, té una amplària de 3 m. i, en alguns trams, de només 2 m. L'estat de conservació en aquests trams és força deficient i l'accés de vehicles molt dificultós. Als últims 500 m., abans d'aplegar a Vallibona, tant la pista com els voltants es troben desfets per les màquines pesants utilitzades en l'ampliació.

per l'augment de cota des dels 400 m. fins als 1.276 m., que origina progressivament un augment de la pluviometria i un descens de les temperatures. Lògicament, tota aquesta diversitat microclimàtica influeix en l'ampli ventall d'espècies vegetals que s'hi troben: per citar-he només algunes, hi tenim des dels enormes boscos de pi roig (Pinus silvestris) per damunt dels 1.100 m. , amb exemplars d'alçàries que sobrepassen els 15 m, de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) entre els 1.100 i els 900 m. , a més d'aurons, freixes, savines...; a menys altitud (cap a la cota dels 900) comencen a aparèixer les carrasques, que es presenten en grans taques, amb exemplars de 3 a 7 m. A les obagues d'aquesta cota hi ha boscos monoespecífics de roures, d'alçàries compreses entre els 7 i 10 m.. A l'altitud de la pista (600 m.), hi trobem zones assolellades amb extensíssims alzinars, que s'intercalen amb exemplars centenaris de roures. Per sota dels 600 m., a tall d'exemple, tenim margalló, llentiscle, timonet, aulagues, olivera borda i, al fons del Cérvol, oms, freixos de fulla estreta, pollancres, avellaners...

Meravellosa riquesa florística Malgrat l'escassa longitud de la pista, el fet que hi haja quatre microclimes diferenciats, possibilita una gran varietat florística. Segons anem pujant en altitud i avancem cap a l'oest, tenim primer un microclima temperat, després un de marítim fresc i finalment un de temperat sec. Aquesta varietat ve provocada, com dèiem,

Branquilló de roure defulle petita (de Folch i Guillén, "La Vegetació dels Països Catalans")

Butlletí


Kspais Naturals drien orientar-se a inversions molt més rendibles i no a destruir la riquesa florística i faunística dels paratges, que precisament podria permetre un ambiciós programa de turisme rural controlat. Aquesta falta de visió de futur duu a destruir un dels béns no renovables cada dia més rar -i per tant amb un previsible increment de la demanda- a comarques on els recursos escassegen.

Com a mostres de la bona conservació de les comunitats vegetals, poden esmentar-se paratges singulars com ara el Barranc de la Font de la Fou i el de la Teixeria, on podem admirar gran quantitat d'espècies centenàries amb grans alçàries: alzines, roures, savines, llentiscles etc.

Una fauna rica, amb espècies en perill d'extinció A la zona no sols hi ha una gran riquesa faunística sinó que, a més a més, hi viuen espècies en greu perill d'extinció. Efectivament: hi nien 11 espècies de rapinyaires, des de voltors, àguiles reials, perdiueres, aligots i marcenques fins falcons, ducs i mussols. Les espècies de pas també hi són nombroses. Fins i tot hi apareix l'aufrany, que crèiem desaparegut des dels anys 70. Per les característiques del terreny, hi ha una gran varietat de mamífers, tant de xicotets -eriçons, llebres, conills i 8 espècies de rates penadescom de grans porcs senglars, raboses, gats salvatges, llúdries, toixons, cabres salvatges-. La presencia d'amfibis i rèptils és notable (7 i 11 espècies respectivament).

No tot és PArcàdia Tota aquesta zona ha patit una disminució progressiva de la població humana des de començaments de segle, accelerada d'ençà dels anys 70, ateses les poques perspectives econòmiques que ofereix actualment als joves. Hi resta una població reduïda i envellida, característiques poblacionals més acusades encara a Vallibona que no a Rossell. Aquesta minva demogràfica no ha comportat un descens de les agressions al medi natural, sinó ben al contrari: Vaprofitament dels boscos s'ha fet a base de tales abusives i incontrolades, amb ade-

La Casa Verda

Aspecte general de la pinassa (Folch i Guillén,op.cit.) .

vesaments d'alzinars i rouredes menyspreant totes les espècies que no siguen útils per fer fusta-, amb proliferació de pistes forestals i neteges de la bosquina fetes a la babalà. L'home desapareix però les màquines arriben en poques hores a qualsevol lloc. Tot això és a l'origen, com sabem, d'un procés perillosíssim de desertització que, en molts casos, té conseqüències irreversibles. Si hi afegim les agressions sobre la fauna en forma de furtivisme, cacera incontrolada i expoliament de nius -especialment de rapinyairesper citar només algunes agressions, tindrem un panorama d'allò més negre. Aprofitament alternatiu Els 180 milions de pessetes que s'esmerçaran en el projecte po-

Per altra banda, les comunicacions amb Vallibona, que és el municipi més aïllat, podrien millorar-se arreglant el tram asfaltat de 9 Km. que el comunica amb la carretera nacional Vinaròs-Saragossa (actualment en pèssimes condicions), tot acondicionant-lo i senyalitzant-lo, així com construint les tanques de protecció que ara hi manquen. Si l'Administració pretén el desenvolupament econòmic de les zones endarrerides interiors, la solució no consisteix a destrossar l'hàbitat existent, sinó a endegar treballs seriosos i imaginatius, en els quals la conservació dels espais naturals estiga íntimament relacionada amb els interessos econòmics dels seus habitants. Cal que deixen a banda d'una vegada els plantejaments actuals, on l'únic que interessa és la rendibilitat econòmica a curt termini, la qual, a més a més, menysprea i bloqueja qualsevol altra alternativa de futur.

Bloc esquemàtic de la roureda de roure de fulla petita.. Aspecte hivernal (esquerra) i estival (dreta). A destacar la feble frondositat dels roures, la persistència de les fulles a les capçades durant l'hivern i la presència de pinasses (Folch i Guillén , op. cit.)


Mnrjnis Camp de Morvedre: cara i creu

Una campanya que acaba bé (Ve de pàg I >

S'han aconseguit importants victories.com la de fer respectar (en part) la cadena de dunes de 4 Km.de la platja del Port, tot restringint la pressió especuladora i dos anys abans que entrarà en funcionament la Llei de Costes. També hi ha hagut derrotes, com la construcció de Puerto Siles que ha fet malbé una extensa /ona de la platja situada al sud d'aquest port. Us hem informat en números anteriors del BUTLLETÍ de dues llargues campanyes que ha portat el col·lectiu del Camp de Morvedre: l'oposició aferrissada a la projectada urbanització de "Puerto Corinto" i la lluita per la protecció de la Marjal del Moro. Tenim la satisfacció d'haver aconseguit una important victòria en el primer cas. En segon, per contra, camina per uns viaranys no gens optimistes.

Solta de samarucs, gambeta i fartets Festa

per Puerto Corinto El dissabte 1 de juliol als locals d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO al Port de Sagunt es va fer una xicoteta festa per celebrar la victòria contra la urbanització de Puerto Corinto. No massa sovint podem celebrar l'assoliment d'un objectiu pel qual lluitàvem des de fa tan de temps i que sempre ens havia semblat difícil d'aconseguir. Abans de la festa, a la vesprada, tingué lloc un recorregut per la Marjal d" Almenara-Sagunt. Al paratge de les Basses els ecologistes del Camp de Morvedre feren una solta de samarucs. de gambeta i de fartets (com ja sabeu, la primera és una de les espècies amb major perill d'extinció del món). Una

lluita aferrissada Amb la denegació de la requalificació dels terrenys de la marjal per part de la Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme, es posa punt -esperem que final- a un intent més de desfer una important /ona humida litoral per fer-hi un desgavell urbanístic.

Puerto Corinto hagués destruït la part sud de la marjal d'Almenara

Recordem la història: el 28 d'abril del 88 1"Ajuntament de Sagunt presentava la proposta de

requalificació de mig milió de metres quadrats de la marjal per possibilitar la construcció d'una urbanització del tipus "marina esportiva", -com les fetes a l'Empordà (Ampúria Brava) o. més modestament, a Port Saplaya. prop de València- que hauria comptat amb 800 xalets "d'alt estanding". hotels i serveis, tots interconectats per canals navegables amb eixida a la mar. amb port esportiu i espigó protector. El resultat d'aquesta gran operació urbanística hagués estat la desfeta d'una part important de la marjal. amb les corresponents repercussions paisatgístiques, eliminació de flora i fauna . salinit/ació d'aqüífers i de la desaparició de la platja situada al sud de l'espigó, tal i com ha ocorregut en el cas de "Puerto Siles". La contrapartida presentada pels promotors, com sempre, era la creació de fugissers llocs de treball. En aquest cas. la campanya encetada per ACCIÓ KCOLO(ÍISTA-AÍÍRO. en col·legis, associacions de veïns i al públic en general, va ser decidida i important. Inclogué recollida de signatures -més de 3.000- . interrupció de

Butlletí


Marjals plens municipals, cartells explicatius etc, i sensibilitzà una part important de l'opinió pública i l'oposició municipal - PSOE, UPV. IU - . Per uns cartells fets arran d'aquesta campanya tenim un judici pendent en el qual ens acusen d'injúries i de desacatament a l'autoritat. En el recorregut que férem per la marjal abans de sopar, vam poder comprovar que aquest paratge és manté en un estat esponerós: els darrers anys de pluges abundants l'han reviscolada com mai. Si a hores d'ara es deixarà la marjal seguir el seu curs natural durants uns pocs d'anys. sese bombaments d'aigua a la mar, en poc de temps s'hi formaria una albufera des de Xilxcs fins a Canet. No oblidem que quests paratges constitueixen el desguàs natural de les aigües de la Serra d'Espadà que ixen en forma d'ullals. Per exemple, a les Basses d'Almenara o llacunes de Talaiolu n'afloren 40.0ÍK) litres per minut de mitjana i 25.000 a la Font de Quart.

aquest xicotet enclau mitjançant la figura de Reserva de Caça. Es tractava d'un d'aquells casos que. per conseguir una protecció elemental i eficaç, no cal altra cosa que una sen/illíssima aplicació de la legislació vigent. No calia cap grandiloqüència: ni Parc Natural, ni tan sols Paratge Natural, només una senzilla reserva de cacera fóra sificient per permetre la protecció del lloc. Res de més sen/ill des del punt de vista adminsitratiu.

getació, sense cap tipus de llicència administrativa.

L'estat de la marjal durant tot l'hivern ens ha donat la raó: la presència d'aus ha estat important. Un bon nombre també hi ha niat. Malauradament, durant els mesos de març i abril començaren a fer-s'hi dessecacions, transformacions, moviments de terres i crema de ve-

Una de les dues zones dessecades, la que hi ha on comença cl terme de Puçol, està ja completament seca i a l'altra hi han plantat arròs i l'han reomplerta d'aigua. Precisament la part ara dessecada és on més aigua restava a l'estiu.

Davant aquest estat de coses, el mateix 27 d'abril vàrem fer efectiva la corresponent denúncia al jutjat de Sagunt. Poc després de presentar la denúncia ens ha estat demanada més informació. Vàrem aportar, per tant. uns plànols cadastrals detallats de l'indret on s'especificava cl lloc concret de les agressions. Fins ara no hem tingut més informació del tercer poder...

L'altra cara: destrosses a la Marjal del Muro la un any membres d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO es van entrevistar amb el senyor Font de Mora. conseller d'Agricultura, i li van exposar la problemàtica de la Marjal del Moro. Se li va argumentar si en seria de fàcil protegir

Què proposem ? ( re dtpà% i )

Per què li ha tocat Domeho ?

a

Que passa a Domeno? Per quines raons ha estat triat per l'Administració '.' Sembla que les raons eren evidents: l'emplaçament pot fer-se ràpidament, no es preveia una constestació forta per part de la població (erròniament, com s'ha pogut comprovar) i és un lloc on la divisió pessetes/habitants dóna un resultat elevat. Cal reconèixer que la Conselleria s'ho tenia ben pensat. Ha trial un lloc en el qual l'ajuntament que atorga la llicència és més lluny que catorze ajuntaments de la

La Casa Verda

comarca. Ací. amb l'elecció del lloc, es confon la moralitat amb la legalitat. Per que no s'ha d ' i n s t a l . l a r el m a g a t z e m radioactiu a Domeho ? a)Es fàcil d'entendre que una instal·lació radioactiva com aquesta no té res a veure amb una cascada, amb un poble que vol recuperar-sc. amb un paisatge singular ctc. Situar una instal·lació radioactiva a Ics portes de la Scrranía equival a anul·lar el seu futur. basat en els salors paisatgístics i ambientals, els quals s'han mantingut gràcies a l'abandonament i pèrdua de població de la comarca. Però no només és incompa-

tible amb el seu futur: aquest magatzem és la clau que permetrà instal·lar a d'altres pobles, a les mines, altres residus. b)Una instal·lació radioactiva s'ha de col·locar en un polígon industrial. A Domeno no hi ha cap altra teulada que no siga Ics de les cascs abandonades, ni més fàbriques que les ovelles... c)L'eix viari València-Adcmu/. que serà el que s'utilitzarà per al transport dels residus, no és el més adient: té connexió amb la resta de vies a través de carreteres estretes i plenes de corbes pròpies de l'orografia de muntanya. La inseguretat pel que fa al transport dels residus és un motiu suficient per rebutjar la ubicació del magatzem a Domeno.


I;

Espais naturals

La Mariola, a vista d'ocell molt arrelat en la consciència col·lectiva de les comarques dels voltants. . •

Cruïlla de comarques La Serra Mariola és compartida per 7 municipis (Alcoi, Cocentaina, Banyeres, Muro, Bocairent, Alfafara i Agres). Té una extensió de més de 16.000 Ha. El punt més alt és el Montcabrer, de 1390 metres. En aquesta àrea conflueixen els desigs d'esbarjo i la necessitat

d'espais naturals d'una població aproximada de 100.000 persones. Al llarg dels segles, la Mariola s'ha anat conformant d'una manera molt particular: no només són els seus valors paisatgístics i botànics, sinó també una arquitectura singular i un entorn cultural

La serra de les 1.000 plantes Riquesa botànica llegendària No hi dubte que, si hi ha cap cosa que fa Mariola coneguda més enllà de les nostres terres, és la varietat i riquesa del seu poblament vegetal -"la serra de les mil plantes", es diu sovint-. A banda de les lògiques exageracions -que, en aquest cas, numèricament no ho són-, és ben cert que la fama de Mariola té una base real. Situada en una zona de contrasts, les seues variades condicions ecològiques donen suport a gran nombre d'espècies vegetals. Des de les vores dels rius i les seues valls fins a les màximes altures del Montcabrer, més de mil dues-centes espècies troben les condicions apropiades per a viure-hi (o, sovint, fóra millor dir sobreviure-hi). Valor científic indiscutible Moltes d'aquestes plantes tenen

8

un valor indiscutible, sia per a l'estudiós de la diversitat vegetal, sia per a tota la societat. En el primer grup podem incloure-hi les espècies que coneixem com a endèmiques (és a dir, que la seua àrea de distribució mundial es troba restringida a aquest terrritori i a d'altres adjacents). Aquests endemismes tenen un gran valor per al científic, ja que sovint constitueixen restes del poblament vegetal d'altres èpoques, testi-

Els incendis Des de l'any '73 la Serra ha sofert 60 incendis importants, que han socarrimat 4900 Ha. (de les quals 3400 n'eren de bosc). L'any 80, en un sol incendi, se'n varen cremar 1500. És una evidència que la gran majoria dels incendis són provocats. En moltes ocasions, la mà criminal dels incendiaris ha repetit l'intent diverses vegades fins que per fi ha aconseguit el seu objectiu... Això ens porta directament a l'altra gran amenaça, molt possiblement relacionada amb la primera: el procés urbanitzador. La pesta dels xalets Tot un seguit de noves carreteres i camins han facilitat l'accés a més i més racons de la Serra. La plaga monis que s'han resistit, acantonats en els seus reductes, a la desaparició. En altres casos es tracta d'espècies joves, sense temps encara per a haver abastat àrees grans, i ens parlen de com l'evolució és un procés viu i actiu. Un altre grup d'espècies comprèn aquelles que, tot i trobar-se ben esteses en altres zones més o menys llunyanes, arriben a Mariola "pels pèls". Aquestes plantes donen testimoni de les relacions biogeogràfiques de la serra amb les muntanyes andaluses, amb el Sistema Ibèric, fins i tot amb el món balear o nord-africà. Totes aquestes espècies guarden doncs, per a qui sap llegir-la, una valuosa informació.

Els usos tradicionals de les plantes Un altre grup d'espècies són les que podríem qualificar "d'interés general". Son aquelles que, des de temps inmemorial, han

Butlletí


Espais natural*

Una campanya important i exemplar les amenaces que pateix la Serra (per fer justícia, cal dir que d'altres -els d'Alcoi o Cocentaina, per exemple- estan sincerament compromesos en la tasca conservacionista).

de les segones residències s'estén sense aturador. Els ajuntaments de la vessant occidental de la Mariola no semblen gens interessats a posar un fre en aquest procés d'ocupació, que és incompatible del tot amb els recursos hídrics -sempre escassos- de la muntanya, amb la preservació de la riquesa botànica i, en definitiva, amb el manteniment de la Serra com a bé natural d'ús públic, no privatitzat. La proliferació de casetes a la muntanya implica camins i carreteres, conduccions d'aigua, xarxes elèctriques, deixalles i brutícies de tota mena, contaminació de les aigües subterrànies pels pous cecs, impacte visual desagradable,sobrehumanització i el corresponent allunyament de la fauna...

estat utilitzades per l'home per a distints usos. La sàlvia de Mariola (que, a més, és endèmica d'aquestes serres), la pebrella, el timó reial, i moltes altres han estat utilitzades (i encara ho estan) com a aromatitzants, medecines i condiments, i formen part de la nostra vida quotidiana i de la nostra herència cultural. I, com que les plantes responen a les condicions ecològiques, cada grup d'aquestes implica, generalment, la presència, més o menys constant,d'un nombre d'espècies que apareixen juntes si eixes condicions s'hi donen. Són les associacions vegetals. Aquestes associacions s'organitzen al llarg del temps, de forma que a partir d'estadis sencills (els prats) s'arriba a estats més madurs i complexos (a la nostra serra, generalment, els boscs), tot travessant altres estadis intermedis (brolles, bosquines...).

La Casa Verda

mm O

(0

La campanya s'ha composat de tot un seguit d'actes diversos: exposicions, projeccions d'audiovisuals, taules rodones, articles a la premsa local... . Es important (i alliçonador...) constatar que, com a fruit d'aquesta tasca propagandística, n'han resultat 5 nous audiovisuals, una exposició específica i nombrosos tríptics monogràfics: un bon material per continuar després les activitats.

Salvarem la Mariola ! A cavall de tres comarques diferents, la Serra Mariola és un espai natural important, reconegut... i, naturalment, amenaçat. La reacció contra la progressiva destrucció d'aquest territori fa ja anys que va començar, encapçalada pels grups ecologistes de l'Alcoià i el Comtat. El mes passat la campanya per protegir la Serra va assolir un nivell i un ressò populars com mai no s'havien conegut abans. La Coordinadora per la

Defensa de la Mariola va aconseguir el suport de nombroses entitats ciutadanes en la campanya de sensibilització al conjunt de la població. Fins i tot hi col·laboraren tots els ajuntaments, fet que resulta sorprenent donat que alguns d'aquests ajuntaments són directament responsables de moltes de

C O L L A

E C O L O G I S T A

La Carrasca, veterà grup ecologista d'Alcoi, junt amb el Grup d'Amics de la Natura, de Cocentaina, i l'Associació Cultural "Bekirent", de Bocairent, són el pal de paller de la lluita per la defensa de la Mariola

Aprofitem, doncs, aquesta valoració per fer una consideració general: és precisament d'aquesta manera que també nosaltres ACCIÓ ECOLOGISTA AGROconsiderem que té interès d'embarcar-se en unes jornades específiques; és a dir, quan, a més a més de l'impacte propagandístic immediat, queda un fruit palpable (vídeos, expos, publicacions...) que, cara al futur, ens situa en millors condicions per reprendre les activitats. Les informacions i documents que editem són trets bàsicament dels materials elaborats per la pròpia Coordinadora per la Defensa de la Mariola.


Boscos

Manifest en defensa de la Serra d'Espadà Signat per 11 entitats el maig passat tallers i centres de la natura. L'assentament dels joves suposaria un fre a la regressió demogràfica que s'observa a molts municipis de l'Espadà.

~\ la Vall^'Uixór A S ^ W P /*•>—•

La Serra d'Espadà, un ampli espai geogràfic que abasta des de Pina de Montalgrao fins La Vilavella i des del Millars fins al Palància, constitueix una zona natural del màxim interès, per les seues peculiaritats paisatgístiques, botàniques, faunístiques, històriques i culturals. Aquest espai, tanmateix, està patint els darrers anys una sèrie de clares agressions: .La Serra està essent expoliada amb l'extracció de terres i pedra. El cas de les Penyes Altes d'Artana és flagrant, però no és l'únic. .Els recursos aqüífers s'estan sobreexplotant -especialment a la Vall d'Artana- per tal de regar nous* camps de tarongers. .Als darrers 20 anys s'han produït al voltant de 300 incendis forestals, que han suposat la crema de 20.000 hectàrees. .No existeix cap zona amb cacera vedada integralment. Molt sovint, els caçadors no respecten les vedes ni les espècies protegides. El furtivisme i la sistemàtica transgressió de la Llei de Cacera no hi resulten estranys. .Els equipaments sanitaris són força deficients; les aigües residuals, en no depurar-se, contaminen rius i barrancs; existeixen abocadors incontrolats d'escombrariesa gairebé tots els pobles.

10

li/

La infraestructura cultural i educacional està també poc desenvolupada, aquest fet s'greujarà en l'horitzó futur pel tancament d'unitats escolars en poblacions amb escàs cens infantil. Per tal d'aturar aquest procés fóra convenient que s'adoptaren les següents mesures: .Declaració com a parc natural de la zona axial de la Serra, a partir de la cota 200, i com a paratges d'especial interès el Barranc de Mosquera, Font de Cabres-Racó Fosc, el Pic Espadà, el Cerro Gordo, la Balsa de la Dehesa i les Penyes Altes-El Montí. .Creació d'una àrea de pre-parc que comprendria un cercle de 5 Km. al voltant de la zona abans esmentada, per tal d'esmorteir-ne l'impacte ambiental. .Creació d'equipaments socials bàsics. .Aturar el procés de tancament d'unitats escolars. .Ajut a la investigació de projectes que impliquen un correcte aprofitament dels recursos naturals existents. .Ajuts als projectes de joves que possibiliten una vida digna sense que comporte degradació per a la Serra, tot incentivant la creació de cooperatives de joves, escoles-

.Immediata restauració de les zones devastades pels incendis i per les desfetes realitzades amb les extraccions de pedres i terra. Ajudes per a l'extracció del suro cremat, ara improductiu, possibilitant així, amb la seua regeneració, la rendibilitat d'aquesta activitat. .Creació d'un patronat que agrupe els municipis de la Serra, per tal d'evitar amb la pressió conjunta les possibles desfetes, tant urbanístiques com ecològiques, que poden produir-s'hi, i, alhora, portar a terme projectes que aïlladament seria impossible de dur endavant. . Suport a les normatives urbanístiques que alguns pobles han elaborat tendents a la rehabilitació i conservació d'una arquitectura i d'un urbanisme harmònics amb l'entorn natural, ja que considerem un valor clau de l'Espadà la seua peculiar arquitectura. Sol·licitem també dels ajuntaments que encara no estiguen dotats de normes subsidiàries, que dicten aviat pautes sobre aquest tema. .Protecció i catalogació del patrimoni històrico-artístic, posant fi a l'expoliació sistemàtica de peces històriques, arqueològiques i etnològiques. Creació de museus locals que alberguen i divulguen aquest patrimoni. .Potenciació d'estudis de tot tipus referits a la Serra, incloent-hi la posterior publicació, amb la finalitat de donar a conèixer la variada realitat de l'Espadà.

Butlletí


Energia

Xarxa alternativa de medició de radioactivitat La XARRAD : el control, en les nostres mans connexions que permetin disposar de mesuratges de radioactivitat davant un accident nuclear. La proposta va partir de diferents grups de tècnics i científics ecologistes d'Europa, atesa la manca d'informació subministrada a la població i la manipulació de la informació sobre els nivells de radioactivitat detectats arran de la catàstrofe de Txernobil, el 26 d'abril de 1.986.

El secretisme

nuclear

Un dels problemes de l'energia nuclear és el secretisme amb què es tracten totes les informacions que hi estan relacionades. El secretisme és la condició bàsica per amagar a la societat elements de judici que permeti una presa de consciència antinuclear generalitzada. La consigna és: "d'aquestes coses, quan menys se'nparle....millor". Disposar d'informació significa poder, ocultar-ne, encara més. La tecnologia nuclear és força complicada, de vegades i desgraciadament, fins i tot per als qui se'n fan càrrec; la mesura dels seus efectes, però, ja no ho és tant.

Greenpeace International ha treballat amb la col.laboracio de diferents grups d'Europa i d'aquests contactes n'ha resultat la proposta d'un sistema únic de recollida de mostres. Aquestes mostres (d'aigua, pluja, llet, terra, gespa, carn, peix, fruita i verdures) s'enviarien a un laboratori independent. D'aquesta manera podria saber-se l'efecte de la deposició de radioactivitat quan es produirà qualsevol tipus d'accident nuclear. Equips de mostrejadors A banda dels mostrejadors -persones informades, capacitades i integrades en la XARRAD-, es pretén coordinar mesuraments duts a terme mitjançant contadors de radioactivitat ambiental en mans d'ecologistes i científics crítics.

terme un nou assaig similar. En l'anterior exercici participaren membres de la Xarxa de Madrid, Medina del Campo, Pontevedra, Graus, Manresa, Terrassa i Barcelona. Un altre aspecte d'aquest nou organisme, d'abast peninsular però de connexió europea, és la importància atorgada a la formació dels seus membres. Per facilitar aquesta tasca s'ha editat un butlletí i un manual de mostratge que, junt a d'altres publicacions, permetran anar cap a un laboratori propi destinat a oferir serveis de mesuratges als grups interessats. El Servei Mundial d'Informació sobre l'Energia (WISE) en col.laboracio amb la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN) s'encarrega de la dinamització d'aquesta Xarxa. Si voleu més informació o participar-hi podeu escriure a: WISE Apartat 14203 08080 Barcelona. A l'àrea corresponent a la central nuclear de Cofrentes, són membres de la XARRAD els grups ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO i l'Assemblea Comarcal Ecologista.

Què és la XARRAD ? La Xarxa de Vigilància Radioactiva (XARRAD -o REDRAD, segons l'acrònim castellà equivalent-) tractarà de bastir un sistema de

Crida

a

la

Des de l'equip del butlletí som conscients que us estem manteint en una certa orfenesa informativa sobre temes relacionats amb l'energia nuclear. Potser açò es fa més palès per les aparicions sovintejades de notícies relacionades amb el tema en la premsa diària i facilitades per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO.

La Casa Verda

Concretament, el 26 d'abril d'enguany, onze contadors d'alarma varen participar en un mesurament coordinat durant 24 hores, i el mes de juliol es durà a

Si vols ser una antena de la XARRAD, no dubtes de prendre contacte amb nosaltres. Avui actius, o demà ...

col·laboració Aquesta presència als mitjans de comunicació és una tasca que considerem importantíssima perquè s'obté una difusió i ressò que des del butlletí, òbviament, no podem assolir. El butlletí, però, no pot deixar de cobrir aquesta àrea dins l'activitat del grup. Per això, hem

pensat que aquesta mancança podria solucionar-se fent de tant en tant una separata que recollirà la informació sobre el tema, encara que no es tractarà d'informació de palpitant actualitat. Animem les companyes i companys que vulguen col·laborar en l'endegament d'aquest projecte, que ens ho facen saber.

11


Litoral Cloenda de la campanya per la defensa del litoral

puntual

Sota el lema "en defensa del litoral" el cap de setmana del 24 i 25 de juny, es van reunir vora de 300 ecologistes dels grups ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO i El Xoriguer -de la Vila Joiosa.. La trobada va tindré lloc a l'Olla, dins del terme municipal d'Altea, on ar-

debatre sobre la situació del litoral i sobre la política turística en aquesta zona. Es va fer palès el greu deteriorament paisatgístic i ecològic de la costa i el caos urbanístic de tots els centres turístics. Hi havia acord a rebutjar el model de desenvo-

També es va denunciar l'actitud de l'Agència del Medi Ambient per secretisme i intent d'enganyar la població en declarar que el 99% de les nostres platges són aptes per a banyar-s'hi, recolzant-se en suposades dades científiques que, tanmateix, es nega a fer públiques tot i que ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO li les ha sol·licitades formalment de manera insistent. La trobada ha tingut també el suport i la solidaritat d'altres col·lectius ecologistes i socials; en particular, de l'Associació de Veïns L'OllaCap Negret, que reivindica el paratge on es van desenvolupar els actes -conegut com Finca de Gadea- com a zona verda i d'esplai públic, especialment d'ençà que està amenaçat pel perill d'urbanització.

ribaren els participants amb trens procedents de Dénia i de la Vila. Tot el llarg del cap setmana, a més a més d'activitats d'esplai, es va

lupament turístic de la Generalitat valenciana, que no ha sabut -o no ha volgut- frenar l'especulació en aquestes zones i la corresponent degradació del litoral.

PREMSA

Remitent : LA CASA VERDA butlletí ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRO c/ Portal de Valldigna, 15 baix 46003-VALÈNCIA Tel.: 96/ 331 78 64

12

Butlletí

Butlletí de La Casa Verda. Número 50. Juliol 89  

El Butlletí de La Casa Verda es va a publicar a València entre els anys 1984 i 2007. Els 112 números del Butlletí publicats són un testimoni...