L’ESPILL i gruixuts, es retorcen fins a fondre’s l’un amb l’altre. L’expressivitat d’aquestes obres es manifesta per mitjà de les línies corbes i xiuxiuejants que els infonen un ritme continu que fa arribar fins a nosaltres el desig i el desassossec dels enamorats. Al mateix temps que treballa en aquesta obra, se li facilita la possibilitat d’exposar a Robles Gallery de Los Angeles (Califòrnia), cosa que significava per a Ballester poder prosseguir el seu treball d’obres de tipus laic. A fi de refermar el contracte amb aquesta galeria, viatja a Los Angeles pel Nadal de 1959. L’exposició no arribà mai a fer-se, però la possibilitat de treballar-hi subsistia, raó per la qual, fet i fet,, la família Ballester s’hi establí el 14 d’abril de 1960. L’estil personal d’Antoni Ballester, queja hem definit abans mitjancant les seues obres, troba la imminent cristal.lització a les escultures realitzades per a aquesta exposiciól. Ballester aprofita aquesta oportunitat per a portar a cap, en bronze i kn fusta, un cert nombre d’obres que ja havia projectat a Espanya i a Mèxic. No ho pogué fer, a causa de la dedicació quasi exclusiva als encàrrecs que li permetien subsistir. Aquestes obres tenien un tema únic: la dona. Dones en posicions relaxades i amb mirades somiadores, de grans pits, malucs arrodonits i ventres lleument voluminosos. Fidels hereves del mediterraneisme català de la primera meitat del segle xx: la dona observada als diferents períodes de la seua vida: Adolescent asseguda, les formes femenines i novelles de la qual s’endevinen ja, i pareix que esperen tranquil-lament la seua saó; Nuesa femenina tombada al sol, el seu cos ja no és el d’una adolescent, sinó d’una dona que mira plàcidament cap avant, al futur; Grassetti, nu femení assegut al sol, amb les carnes replegades, recolzant el cap en un dels seus genolls, amb els ulls clucs, pareix que somie l’avenir que ja és seu, perquè és dins seu; Maternitat del Cabanyal constitueix la culminació d’aquest cicle. Aquí la mare i el fil1 formen un sòlid bloc en el qual ambdós es fonen en una abracada com volent ser la mateixa persona. Després d’aquestes obres -foses a Mèxic- realitzà el segon monument de caràcter civil. Seguint la Iínia estilística abans esmentada -les característiques de l’encàrrec li ho permetien- fa en coure el grup escultòric La famz7ia per a I’entitat bancària Home Savings and Loan Association. El grup, format per un home, una dona i un xiquet assegut als muscles del seu pare, es troba davant d’aquesta entitat a Los Angeles. A continuació presentà, convidat per l’arquebisbe catòlic d’aquella ciutat, un projecte per al retaule major del seminari San Juan de Caramillo (Califòrnia). Després de guanyar el concurs es dedica de ple a la realització d’aquest retaule totalment escultòric. Té unes mides de 15 per 7 m., és elaborat en pedra artificial i es compon d’un gran relleu i de tres escultures exemptes. Aquesta volta el fet de tornar a l’encàrrec religiós té molts alnlicients per a Ballester, donats per les dificultats tècniques que la magnitud i les característiques de l’encàrrec presentaven; això es va convertir en un desafiament que va vencer amb molt d’esforc i perícia. En 1962, Ballester rep una altra proposta de característiques molt peculiars, que li permetrà demostrar la seua reconeguda habilitat tècnica amb un material fins
’ Quan decidí no portar a cap l’exposició a la Sala Mirrache, l’obra pensada ja estava finalitzada. 2 Aquesta obra està realitzada aman d’uns dibuixos que Ballester féu a la seua dona, quan estava prenyada de la seua filla Anna Rosa, per això I’apelJatiu afectuós de Grmsetu. Malgrat tot, I’escultura no és prbpiament la d’una prenyada. La seua posició a la gatzoneta amaga el seu estat de gestació.
22