escrit) vallers b3,I
com a punició (Curial vencuts són cremats Fracas
i la duquessa: després del combat els capúblicament com escarment general).
per <(mort social>,
Aquest tipus de fracas, el reporten tant Curial com Tira&. & conseqüencia del primer cas general b1). Acostuma de produir-se &spr& del fracas en combat d’un gran cavaller vetera, carregat de victo’ries, davant dún cavaller novel1 o encara en camí iniciatic de cavalleria. Ja el menciona Martí de Riquer a l’epígraf de Bregues deportives,zz perno en el sentit restringit de la tipologia codificada que ací pmposem. Usualment, s’esdevenia que el cavaller experimentat X, lloat pels seus fets d’armes, el consagrat ja en la fama, vetera i arxi-famós i, més encara, líder dins del grup social dels cavallers, pel seu taran&, tipologia caracteriologica, o manera d’entendre la professió, no suportava el ccgreu deshonor,, del fracas en un fet d’armes solemne i amb gran concurrencia. Per a ell, personalment, aixos trencava el seu brillant i extraordinari cursus honorum. 1 era aleshores que <cdecidia,, morir per a la societat. En efecte. La solució usual i, possiblement <<ritual>>, consistia a ingressar en TeZigió (renunciar al món i a les seues pompes i vanitats). Aquest cas típic, pero no gaire topic, el reporten Curial amb el cavaller Bucicaut i el Tirant amb el cavaller Tomas de Muntalba?3 No és, dones, i l’evidencia és forca significativa, el cas modelitzat pel GuiZZem de Varoic, on l’autor ens assabenta que el senyor duc es fa ermita per tal de viure una vida allunyada de la vanagloria del món. Es per ascesi amb un pur i simple significat religiós. Convé apuntar que la solució final de la novella Es@22 podria ser entesa en el sentit concret del cas de Guillem. Cal recordar, empero, que un burgés que no ha fracassat ni en les armes ni, per descomptat, es retira cansat dels honors del món, sino vencut pels reiterats matrimonis amb dones imbmdes del codi de la dama d’encuny novehesc cavalleresc i medieval, no és pertinent la identificació i, dones, correcta. b#j
Fracas
per ccrnort civil>>
El seu quadro venia marcat pel deshonor, la degradació, el desterrament. Aquest tipus de fracas venia codificat pel corpus legal i descrit també en els tractats. Es prodma com una punició pel mal comportament civil -el mal ús de l’estatus cavalleresci consegüentment comportava la degradació. Es realitzava tot al llarg duna cerimonia molt complexa, pautada i ben ritualitzada, codificada al maxim. La descriu RIQUER, M. d#e: Lletres MARTORELL, J.: Tirant Barcelona, 1979. RIQUER, M. ” B
de Batalla (I), pp. 47 i SS. lo BZanc, edició ,de Riquer, M. de, cap. 84, p. 280, Ariel, de: Lletres de Batalla (1), p. 147.
36