tESPILL dialecte provensal ni cap casta de provensal», perol sostenia «ques, com el provensal, el gastó, el tolosá, el llemosí, una de tantes branques de la llengua d’oc, i per lo metex parenta propíssima de totes aquexes altres; i que fins a n-el sigle XIII venien a formar totes un sol idioma, pero que després, per l’evolució i desplegament natural de cada una d’aquelles branques i per la diferent sort política que sufriren les regions que les parlaven, especialment la catalana -10 qu’abans no passava de variedats dialectals, acabá per fer del catalá un llengua apart de les altres branques occitániques».15 L’octubre-desembre de 1926, al darrer número de la primera etapa del Bolleti, Alcover explica l’audiència que li havia concedit el rei Alfons XIII ‘el 26 d’octubre d’aquell mateix any. Alfons XIII li demanà «an-e quina modalidat de la llengua donava el Diccionari la preferencia», i el canonge mallorquí li contesta que «estava consagrat a totes les modalidats que presenta la Llengua a Catalunya, an el Reyalme de Valencia y a les Balearse; Ilengua que no la mos dugueren de Provensa ni del Llemosí ni de cap altra regió francesa, sino que se forma del llatí que’s parlava ,entre el sigle VII y VIII a les regions orientals d’Espanya, y que’s congrià an el mateix temps dins Catalunya, dins el Reyalme de Valencia y a les Balears, y que ja la parlaven aqueixes dues regions sigles abans de que les conquistas ‘el gran Rey En Jaume 1, scom ho proven apodípticament els Repartiments de Mallorca y de Valencia que hi feu el gran Conquistador tot d’una de la seua Conquista». Alfons XIII s’interessà també per la llengua en que estava redactada la Introducció al Diccionari: «Me demana si allò esta en la que’s parla a Catalunya o de Mallorca. Li responch que esta en la que’s parla a Catalunya, Reyalme de Valencia y Balears, tal com s’hi parla fa sigles. -De modo, diu Ell, que no está en la lengua que dicen haber inventado a,quí hace poco? -No, cataSeñor, responch jo; está en la lengua que hablamos vulgarmente lanes, valencianos y balear-es.» l6 Aquesta evident allusió ea la independencia lingüística del cata& -matisada amb referències equívoques al mossàrab del País Valencia i de les Illes Balears,” i al català «inventat» per Pompeu Fabra, objecte d’una persecució ,despietada i ridícula per part de la Dictadura de Primo de Riverano és cap obstacle perquè, al mateix número del Bolleti mossèn Alcover es ratifiqui en les seves afirmacions primerenques de les Questions de llengua i literatura catalana. Precisa, és cert, que la llengua d’oc no «és la més antiga de totes les neollatinew, pero repeteix que «lo que deym (1, 264-336) de l’antiguedat de la Ilengua y literatura occitana, inclouenthi el català com un de tants de dialectes occitans, ho prenguérem del Prof. Milá y Fontanals, y Raynouard, Villemain, Alart (Histoire Générale du Languedoc), Mr. Fauriel, Mr. Paul Meyer. Qualcú ls Ibid., IV (1908-1909), l6 Ibid., XIV, 331-332. j7 CE. ibid., 334-335.
199-200.
82