1. Potser cal justificar l’afirmació que acabem de fer sobre la seva singularitat bibliogralka: Sembla, d’acord amb les interpretacions que ara donem als documents coneguts, que el mercader establ’ert a Valencia, Jacob Vitzlant, oriünd d’Isny im Allgäu (Alemanya) i representant de la poderosa Ravensburger Handelsgesellschaft, finar@ a la ciutat del Túria el primer taller tipogral% valencia del qual tenim esment. 1 aixòl ho féu des de la segona meitat de l’any 1473 fins a la seva mor-t, ocorreguda no gaire després d’haver atorgat testam’ent (25 de julio1 de 1475). En aquest obrador, òbviament, es dugueren a terme les primeres estampacions vaiencianes? que es caracteritzen pels següents trets: totes foren compostes amb tipus romans del mateix cos (el 102 R), de probable influencia napolitana; no porten la indicació -fins a l’aparició del Comprehensoriumde la ciutat on foren impreses, ni la data en que foren enllestides ni el nom de l’impressor; tampoc no duen encara la foliació ni les signatures impreses, una altra característica dels protoincunables. El 23 de febrer del 1475 sortí al mercat un voluminós diccionari Ilatí, compendi d’altres obres lexicogràfiques: el Comprehensorium, una de les novetats del qual era que s’hi assenyalava, per primera vegada en terres hispàniques, el nom de la ciutat on havia estat imprès i la data de l’acabament. Pero, dissortadament, en el colofó hom no explicità el nom del tipògraf que I’havia compost. Es per això que encara no podem saber, amb seguretat, qui imprimí tots aquests protoincunables valencians. L’imToledo, Seminari ‘Conciliar de Tortosa, Pública de Saragossa, Universitaria de Saragossa, Universitaria de Sevilla, Colombina de ‘Sevilla, Nacional de París, i a les dues de la ciutat de Nova York, Hispanic ‘Society of America i Pierpont Morgan Library. Josep Villarroya a la seva Disertación sobre el origen &eí nobilisimo arte tipografico y su introduccion y uso en la ciudad de Valencia de los Edetanos (Valencia, B. Monfort, 1796, pp. 67-73) dóna la descripció d’un exemplar
imprès que examina a la ‘biblioteca de Gregori Mayans i Sisear. No consta, pero, al Specimen Bibliothecae Hispano-Majansianae sive idea novi catalogi critici operum scriptorum hispanorum quae habet in sua bibliotheca Gregorius Majansius, generosus valentinus de David CLEMENT. Hannover, J. G. Schmid, 1753. Sobre un Comprehensorium encadenat (.document valencia del 12 de gener de 1485), af. Homenatge a la imprem,ta valenciana 1474-1974, Va#ncia, 1974, p. 82. ’ Heus ací uns pocs exemples d’aquests protoincunables valencians: el De duobus amantibus de Leonardo Bruni, la primera obra profana de ficció -& una adaptació Ilatina d’uns cantes del Decameróimpresa a la nostra península,
i les obretes que serviren durant l’època humanística com a textos pràctics per a l’aprenentatge del llatí a les escoles, com: les Elegantiolae d’Agostino Dati; les Fabulae d’Esop, traduïdes per I’humanista Lorenzo Valla, i les apòcrifes Epistolae de Phalaris, tira d’Akragas (Agrigent), tradui’des per Francesco Accolti, dit Aretino. Vers la fi de 1474, o posteriorment, també s’estamparen al taller de Vitzlant les famoses Trobes en lahors de la Ver-ge Maria. 1 en un any no precisat per la documentació, s’hi imprimí, probablement a càrrec del mateix comerciant-editor alemany, una edició de la Biblia en cata& avui totalment perduda, impressió, per altra banda, esmentada en sengles documents datats, respectivament, el 28 de mar9 i 8 d’abril de 1475.
28