derada bella, neta i prò’spera; gaudia de sòlids privilegis municipals i no amagava l’orgull comunitari recolzat en un «populo mansuetissimo et ciuilissime educato» (de concordia). A la colonia de jueus hispànics, a poc a poc afectats per la crisi, hi comptaven els Valldaura, on recalaria Joan Lluís, potser al barri comercial del Mercat del Peix o prop de la Gran Placa del campanar o el Mercat del Divendres, per acabar al carrer del Pont Wincleckel. Són probables referències a l’espai urbà viscut la del rellotge de Sant Pere («vés corrent a Sant Pere, a veure quina hora és», diàleg VII, Refectio scholasticu) de maquina i de sol, que torna a eixir en el dialeg XI (Vestitus et deambulatio matutina: «ad solarium Franciscanorum»). Al mateix diàleg és alludit el serraller del carrer Empedrat («ex uico lapideo») i s’hi fa una descripció dels afores de la ciutat. Encara -i amb més probabilitatl’esment a la Gran Placa («transuerso foro») es troba al diàleg XVI, Tviclinium, pero’ podria correspondre també a Lovaina. L’ambient erasmista del cercle d’amics de Bruges l’estimularia a la producció intellectual. Dels dinou llibres que hi escrigué sobreixen la lntroductio ad sapientiam i la Linguae Latinae exercitatio o Diàlegs. La residencia a Bruges no impedeix una curta visita a París el 1514. El nomenament de preceptor de l’adolescent príncep-bisbe Guillaume de Croy (i 1521) li permeté una segona estada a París, on tingué ocasiá de conéixer Budé. Encara hi tornaria, segons alguns biògrafs, l’any següent. El mateix càrrec de preceptor, a part duna visita a Cambrai, el porta el 1517 a la ciutat de Lovaina (Leuven), la Universitat de la qual, fundada el 1425, havia esdevingut un centre humanístic de primer ordre, cosa que depara al valencia entrar en contacte amb More i Erasme. De qualsevol manera mantingué la seua adreca permanent a Bruges fins el 1526. Leuven centralitzava al Brabant l’exportació dels teixits de llana, sobre el camí de Bruges a Colonia (Köln) i en això no seria del tot aliena la presencia de Joan Lluís Vives. Al cap i la fi -com digué Pirenne«les ciutats són obra dels mercaders; no existeixen més que per causa d’ellw. L’Estudi general de Leuven era installat d’encà de 1432 a la gòtica Llotja dels Drapers, que freqüentaven prop de 4.000 estudiants procedents de 43 collegis. Allí ensenyà el nostre Vives llatí, tot i no serne mestre autòcton, en un ambient de fortes tensions pre-luteranes, que acumulaven el 1521 la Dieta de Worms, la presa de Beograd, la invasió turca, etc. Una crisi personal de l’escriptor és agreujada per la mala salut i les notícies del procés inquisitorial contra el seu pare. Així i tot, en aquella populosa ciutat foren enllestits vint llibres, dels quals caldria remarcar De Euvopae statu ac tumultibus i De institutione feminae Chris tianae. L’estada a Leuven finahtza el 1523 i algú -fins i tot poèticament ** PALOMERO, Josep: «J. Ll. Vives. Interval de distànciesn. L’Espill, 4 (1979), p. 87.
195