L'Espill. Número 1/2. Primavera-Estiu 1979

ra* a un rònec i miserable entreteniment provincia. Contra la rèmora d’aquesta utradició>p sukida alcem la nostra proposicik contra la desídia, contra les mistificacions oficials i oficiases, contra la mediocritat sistemàtica. 1, també, contra al16 de uPuis parla en català, Déu li’n do gloria B. Coneixem les limitacions obvies que ens acorralen, i mirarem de salvarles. No hi ha més cera que la que crema, i amb ella haurem de tirar endavant. Avui, les coses van canviant, i tenim l’esperanca d’aportar al poble valencia, des de l’angle intellectual, materials d’informació i de reflexions tan «antiprovincianw com ens ser& possible.

L’ESPILL declina, per principi, la temptació d’entrar en les polèmiques atrabiliries i estúpides que la tipografia local ha fomentat en els últims temps. Destinarem el paper a treballs que puguen contribuir a qualsevol temptativa d’articular amb criteris de normalitat i de llibertat la wzultura valenciana>,que els prohoms de la Renaixenca no van voler o no van saber restaurar, i que les generacions posteriors deixaren a mig fer. Un dia caldra que algú analitze les causes d’aquell frac&. Siga com siga, avui, el proposit comenca a ser factible.

Els últims anys, a pesar de les dificultats sistematiques oposades pel Franquisme i de la carencia de recursos i d’estímuls que haurien hagut de ser-hi, han estat una etapa fecunda en estudis i en vocacions d’estudi, potser com cap altra d’en& del segle XVIII. El fenomen és bibliogr&ficament mensurable: mai no s’havien publicat tantes monografies, tants llibres, tantes investigacions escrupuloses, sobre el País Valencia, com a partir de 1960, dalt o baix. Jo no diré que tot el que s’ha fet siga perfecte. Ni podia ser-ho. Ara: hem trencat l’argolla ofegadora del provincianisme. 1 la de les supersticions del localisme xovinista.

En un recompte final, caldria citar ara i ací uns quants noms que, des de Medres o des de casa seua, han contribuït a clarificar l’ambient, de vegades dirigint la indagació a aspectes inèdits del nostre passat o del nostre pre8 © faximil edicions digitals 2003